A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Tam ]    [ Tambu ]    [ Tap ]    [ Tapir ]    [ Taraf ]    [ Tarb ]

La ignorància és la nit de la ment, i una nit sense Lluna ni Estrelles. (Confuci)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tamarells, es  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Estany, al sud de la vila, vora la possessió de sa Vall.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tamarit  (Safor Veure> Alquerieta de Guardamar, l'.

3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tamarit  (Lasquarri, Ribagorça)  Caseriu, al vessant meridional del tossal d'Abella.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tamarit  (Tarragona, Tarragonès)  Poble, situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat. La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra. La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població; en conserven la propietat els seus descendents. L’església del castell, que esdevingué parroquial (Santa Maria), és d’origen romànic. El castell fou conquerit i aprisiat perInici página Bernat Sendred de Gurb, que el 1049 el vengué a Ramon Berenguer I; aquest l’infeudà a Sunyer (1050-53), amb l’obligació de residir-hi, i el 1055 el cedí a Bernat Amat de Claramunt, juntament amb el títol vescomtal de Tarragona, amb vista a la conquesta i el repoblament de la ciutat de Tarragona ( comtat de Tarragona), que no es portà a terme fins quasi un segle més tard. Això donà un relleu especial al castell de Tamarit, que fou a l’època el punt més avançat de la conquesta. A desgrat de dir-se'n senyors els Claramunt i després els seus successors els Cardona, els comtes de Barcelona continuaren posseint-ne el domini superior. Els Claramunt i els Cardona l’infeudaren a diversos personatges, entre els quals els Banyeres. La importància creixent del tràfic comercial marítim vers el sud català féu que hom establís la lleuda de Tamarit (1243), que percebien el rei i els Claramunt. El domini dels Cardona durà fins el 1318 i passà després al baró Francesc de Vallgornera, que el 1339 el vengué a l’arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes (els arquebisbes tenien dominis a Tamarit des del 1244) i la mitra tarragonina conservà la jurisdicció del lloc fins al s XIX.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tamarit, baronia de  (País Valencià Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda. Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit, Francesc de  Veure> Tamarit i de Rifà, Francesc de.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tamarit, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives i Oriol. Per mort (1718) sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins al 1794, quan, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognominaren Montserrat-Suelves. Entre aquests cal destacar el vuitè marquès, Antoni de Montserrat-Suelbes i d'Ustariz, i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit, Pere  (Catalunya, s XIII)  Notari. El 1272, en unió del seu col·lega anomenat Pere Egidi, féu un treball preparatori sobre els costums jurídics tortosins, utilitzat cinc anys després per la comissió redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTamarit, torre de  (Santa Pola, Baix Vinalopó Antiga torre de defensa de la costa, a ponent de la vila, vora l'albufera d'Elx.

9 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraTamarit de Llitera  (Llitera Municipi i capital de la comarca: 110,90 km2, 357 m alt, 3.604 hab (2014). Situat a la Depressió de l'Ebre i regat modernament pel canal d'Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll. Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s'hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d'animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica. La vila s'estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica, amb façana romànica (s XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, s XII, modificada al s XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels s XVII i XVIII. El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d'Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l'estació prehistòrica dels Castellassos. Ajuntament (en castellà)

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit i de Rifà, Francesc de  (Barcelona, v 1600 - d 1653)  Militar i polític. Diputat del Braç Militar, elegit per insaculació per al trienni 1638-41, es presentà al virrei comte de Santa Coloma, juntament amb Pau Claris i Josep Miquel Quintana, en defensa de les llibertats de Catalunya i en reclamació i protesta per les extorsions i els crims de la soldadesca reial sobre el poble català. Per això i perquè el govern central volia apoderar-se de les rendes de la Generalitat, aquesta fou objecte de les repressions del rei i del virrei. L'any 1640 Tamarit fou empresonat, però el 22/mai el poble barceloní, indignat contra el virrei, l'alliberà. El 7/jun, diada de Corpus, amb l'entrada habitual dels segadors es produí el tumult; Tamarit i els altres consellers foren aclamats com a defensors de les llibertats catalanes. Iniciada ja la guerra dels Segadors, la Diputació li encarregà la defensa de l'Empordà i després la del pas de Martorell. Tamarit contribuí a la victòria de Montjuïc (28/gen/1641). Quan el mariscal francès La Mothe va prendre possessió del virregnat de Catalunya, la Diputació perdé importància política i conjuntament la va perdre també Tamarit.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTamarit i de Vilanova, Salvador de  (Barcelona ?, s XVII – Valladolid ?, Castella, s XVIII)  Noble. Marquès de Tamarit des del 1707. Capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge posat pel mariscal Vendôme, participà des d'un bon principi en la guerra de Successió, a favor de la causa austriacista. Comandà cossos de milícies per diverses localitats catalanes: al Camp de Tarragona, a Vilafranca i a Sant Boi de Llobregat, entre d'altres. El 1713 fou un dels dotze del Braç Militar designats per formar part de les noves juntes incorporades al govern provisional català. Igualment en el mateix any entrà a formar part del Consell de Cent. Després de la capitulació de l'onze de setembre, combat en el qual lluità fins a l'últim moment, li foren confiscats els béns, i l'any següent, el 1715, fou desterrat a Valladolid.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tamariu  (Palafrugell, Baix Empordà)  Poble, situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu de la Costa Brava, entre els caps de Begur i de Sant Sebastià, al peu del massís de Begur, a l'est del cap municipal. Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, que compta amb nombrosos establiments hotelers, a més de residències secundàries.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Támaro i Fabricias, Eduard  (Barcelona, 1845 – 1889)  Historiador i advocat. Conegut com a conferenciant i col·laborador de diverses publicacions periòdiques, presidí l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1878-79) i col·laborà, entre altres publicacions, a "La Renaixença", "Lo Gay Saber" i "La Ilustració Catalana". Participà en la redacció de l'Àlbum pintoresc monumental de Catalunya i va escriure Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona (1882), Monografía de la seo de Manresa (1883), Ressenya històrica de l'erecció de la sede episcopal de Barcelona... (1887) i Les imatges de Sant Jordi. Publicà a "La Dinastía" de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamboriner del Fluvià, Lo  Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTamburini, Esteve  (Catalunya, s XV – s XVI)  Heraldista. Probablement clergue. Autor d'un treball del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 (publicat en 1961/62). Utilitzà fonts italianes i franceses. Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l'audiència de Barcelona.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamburini i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1856 – 1932)  Pintor i crític d'art. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps. Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. Era membre de l'Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona. És autor d'un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l'ajuntament de Barcelona.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tam-tam  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Mas Riera.

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tamúrcia  (Tremp, Pallars Jussà Veure> Torre de Tamúrcia, i els Masos de Tamúrcia.

20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Tanca, cavalleria de  (Muro, Mallorca Septentrional Terreny, que l'any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres. Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d'aquest títol.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tancada, la  (Amposta, Montsià)  Llacuna litoral del delta de l'Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l'Encanyissada. A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTancalaporta  (Artesa de Segre, Noguera Masia i antic terme, al sud del poble de Tudela de Segre, al límit amb els termes d'Oliola i de Donzell d'Urgell.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tancalaporta, coll de  (Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l'oest, de la de la Moixa, a l'est. Hi passa l'antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tancament de Caixes, el  (Barcelona, 1899)  Moviment de protesta del sindicat gremial de la ciutat contra els pressupostos del 1899 del ministre d'Hisenda, Fernández Villaverde. Destinat a saldar el dèficit derivat de la guerra amb els EUA, originà un moviment general d'oposició, que adquirí, a Barcelona, el caràcter d'una revolta popular i anticentralista. Els síndics dels gremis, sota la direcció de Marià Pirretas, es reuniren el mes de juliol al Teatre Tívoli i decidiren de no pagar el tercer trimestre de la contribució industrial, que afectà una tercera part dels contribuents. La delegació d'Hisenda decidí d'iniciar els embargaments dels industrials morosos, i l'alcalde, el doctor Robert, que signà els primers expedients, dimití el càrrec en senyal de protesta. En augmentar l'agitació, el govern Silvela proclamà l'estat de guerra (octubre); declarà sediciosa la resistència al pagament dels tributs i procedí a l'empresonament dels morosos. Cap al final de novembre, el moviment cedí i la contribució fou pagada.

25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

logo d'Editorial TàndemTàndem, Editorial  (València, 1990 - )  Editorial. Creada per iniciativa d'un col·lectiu de persones integrants de l'Associació Valenciana d'Amics de l'IBBY, entre les quals hi havia Rosa Serrano. L'editorial té uns 300 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions destinades des dels primers lectors fins al lector adult, passant per col·leccions de poesia (La Poesia de Tàndem), narrativa (Valències) , assaig (Arguments), coneixement del medi valencià (Tàndem de la Terra) o una col·lecció de converses i biografies (Tàndem de la Memòria) , així com llibres d'ensenyament. Ha rebut distincions i guardons de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Generalitat Valenciana i de la revista nord-americana Skipping Stone. L'editorial també convoca diversos premis i és dipositària de l'obra completa d'Enric Valor. Tàndem Edicions

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTanganelli i Plana, Josefina  (Barcelona, 1904 - 1976)  Dibuixant. Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Començà a publicar dibuixos a "En Patufet" el 1928 amb el pseudònim Abel. Després col·laborà a "Virolet" i il·lustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres. Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santa Domingo, on residí uns quants anys.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tanger  (Alacant, Alacantí)  Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l'antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).

28 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Tanto Monta  (Catalunya-Aragó)  Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà a l'escut dels Reis Catòlics des d'abans de la conquesta de Granada, el 1492. Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l'ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l'espasa el nus gordià: "tant és tallar com desfer", és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat. Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel. L'afegitó posterior "monta tanto Isabel como Fernando" deu ésser degut a la fantasia política dels historiadors romàntics.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tanyà  (la Roca d'Albera, Rosselló Santuari (la Mare de Déu de Tanyà) i despoblat, al nord del poble.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tàpia, Isidor de  (València, 1720 – Madrid ?, s XVIII)  Pintor. Era deixeble d'Evarist Munyós. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l'Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d'Abraham, i pintor de Felip V. Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpia, Joan  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Frare dominicà. Sobresortí com a orador sagrat. Alguns dels seus sermons foren publicats.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpia i Nieto, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Periodista. Llicenciat en dret, fou un dels més estrets col·laboradors de Josep Pallach entre 1967 i 1977. Entre 1971 i 1980 fou redactor econòmic i editorialista de "La Vanguardia", diari al qual, després d'una etapa a "El Noticiero Universal" (1980-82), va tornar el 1983 per ocupar-se de la secció econòmica, càrrec que compaginà amb el d'assessor executiu del ministeri d'economia i hisenda (1983-85). El 1987 fou escollit director del diari. Premi Especial Ortega y Gasset de Periodisme el 1996.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josefina TàpiasTàpias, Josefina  (Barcelona, 1903 – 1/mai/1988)  Actriu. Debutà (1913) com a amateur; passà a l'Escola d'Art Dramàtic d'Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid. Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa, de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí. Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia (1926), més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre, de J. Puig i Ferreter. Després de la guerra civil féu papers de caràcter i alguns films, i també es dedicà a l'ensenyament del teatre. En els darrers anys, treballà ocasionalment per a la televisió pública catalana.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tàpies  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà Poble, situat a l'oest del terme, a la capçalera del riu d'Arnera. L'església és dedicada a sant Brisci.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpies, Baltasar  (País Valencià, s XVII)  Jurista. És autor d'un tractat relatiu a donacions, escrit en llatí i publicat a València el 1658.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies, Francesc  (Oliana, Alt Urgell, 1898 - Catalunya, s XX)  Organista i compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Lugo i Tarragona. Escriví música per a orgue i de gènere religiós.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies, Josep  (Barcelona, 1915 - )  Escriptor. Nom emprat habitualment per Josep Comas i Tàpies. Es llicencià en lletres i ha estrenat diversos obres de caire psicològic i de vegades humorístic: Crim i silenci, El port de les boires (1953), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1954), L'ase volador (1955), Passaport per a l'eternitat (1957) i Melodia eterna (1960), algunes de les quals escrites en col·laboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tàpies, mas de les  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Masia i antiga quadra, a l'esquerra del barranc de la Vila.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Tàpies (Joan Collell i Xirau)Tàpies, Pere (Joan Collell i Xirau)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19/mai/1946 - )  Autor i intèrpret de cançons. Féu estudis de dret a Barcelona, on freqüentà ambients artístics i musicals. Enregistrà el seu primer single el 1968 (Es progressista, La tia Maria), i entre 1969-71 publicà diversos temes amb lletres iròniques i humorístiques, com Decididament, La canço de les trompetes o Morena de la fe. El 1971 presentà l'espectacle Del lithinés al sidral, que obtingué un notable ressó, i participà en les Sis Hores de Cançó de Canet. Des d'aleshores a combinat l'edició de discos amb la realització de programes radiofònics i de televisió. D'entre els àlbums publicats destaquen Per a servir-vos (1974), 400 pendons (1979), Passeig del Carme (1981) i Xandalls i barretines (1982).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpies i Barba, Antoni  (Barcelona, 1/gen/1956 - )  Metge i poeta. Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d'u (1975), Dies d'aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l'obra (1992, recull de comtes) i L'escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975). També a exercit com a galerista d'art i editor d'obra gràfica.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies i Puig, Antoni  (Barcelona, 13/des/1923 - 6/feb/2012)  Pintor. Després d'un curt aprenentatge de tipus acadèmic i del descobriment del paral·lelisme entre l'expressió sensible de la música i de la plàstica, abandonà els estudis de dret per dedicar-se a pintar seguint una línia de recerques plàstiques independents. Va ésser cofundador (1948) del grup barceloní Dau al Set, que representava una reacció enèrgica contra la filosofia i la plàstica oficials, conservadores, convencionals i acadèmiques. Les primeres obres, formalment influenciades per la independència expressiva de Klee i de Miró, descriuen mons fantàstics de gran força màgica, d'origen subconscient i molt emparentat amb el surrealisme. També és d'aquests primers temps la incorporació del collage, que, més endavant, adquiriria molta importància en l'obra de l'artista. Atret fonamentalment i des del començament per la pintura de matèria, se serveix de l'atex, pols de marbre, sorres, sansa, vernís sintètic, etc, i amb gran sobrietat de color (ocres, grisos, negres, blancs), obté (vers el 1952) unes superfícies granuloses que presenten la consistència de la pedra i que l'artista esgrafia amb signes netament impulsius però que deixen endevinar un cert control mental quant a la significació i a la ubicació en les teles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies i Vila, Josep  (Catalunya, s XIX)  Metge. Publicà diversos treballs professionals remarcables.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTapiol i Barberà, Joan  (Tarragona, 1921 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Féu la seva primera exposició individual en una sala barcelonina el 1945. El mateix any obtenia la medalla Tapiró a Tarragona. Féu un viatge a Caracas i hi exposà amb gran èxit (1953). Destacà per les seves natures mortes, encara que també conreà el retrat i el paisatge.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tapioles  (Guissona, Segarra Antic terme, esmentat ja el 1099.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tapioles  (el Catllar de Gaià, Tarragonès)  Antic terme.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapioles  (Vallgorguina, Vallès Oriental)  Veure> Santa Eulàlia de Tapioles.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapioles  (Argelaguer, Garrotxa Veïnat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapioles, Joan  (Catalunya, s XVII)  Militar. El 1641 era ajudant a l'exèrcit català. Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26/gen contra les forces del marquès de Los Vélez. Anunciant a grans veus que l'enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l'iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d'aquella jornada.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapiró i Baró, Josep  (Reus, Baix Camp, 7/feb/1836 - Tànger, Marroc, 4/oct/1913)  Pintor. Es va formar juntament amb el seu amic Fortuny, primerament a Reus i, després, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. També amb Fortuny visqué i estudià a Roma, i ambdós s'interessaren per l'acolorit món àrab. Tapirò, però, es va mantenir dins una tendència més naturalista, estil en el qual excel·lí especialment en les obres executades a l'aquarel·la, les quals copsen, amb sorprenent efecte estètic, els naturals elements decoratius de l'abillament i del paisatge urbà del Marroc. Mora amb vestit de noces i Bandits del Sud són algunes de les aquarel·les seves més típiques.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTapis  (Figueres, Alt Empordà)  Barri, sorgit al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de Portbou, que s'estén fins al terme de Vilabertran. N'és l'eix el carrer de Tapis.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapis  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Veure> Tàpies.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapis, Esteve  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1757 - Califòrnia, EUA, 1825)  Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia. També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Taqafï, Abü-l-Qäsim 'Umar al-  (Saragossa, Aragó, s XI – Illes Balears, d 1153)  Jurista andalusí. Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s'establí a Mallorca, on féu escola. Deixebles seus foren els illencs al-Manaqüri (de Manacor) i Abd Alläh ibn Waqqäs al-Lamtï.

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTaradell  (Osona Municipi: 26,80 km2, 623 m alt, 6.219 hab (2014). Situat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural. L'agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Població en ascens. La vila és a l'esquerra de la riera de Taradell; l'església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l'antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l'extensa baronia de Taradell. El terme comprèn també l'antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio Taradell - Unió Deportiva - Centre Excrusionista

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaradell  (Osona, s XI - s XII)  Llinatge de magnats coneguts des del 1002 amb Ató de Taradell.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Ató de  (Catalunya, s X)  Magnat. Primer membre conegut del llinatge.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Taradell, baronia de  (Taradell, Osona)  Antiga jurisdicció feudal, centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix. Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons (fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta). Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del s XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic. Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial. Des del s XVI es digué BARONIA DE TARADELL I VILADRAU. Foren senyors de la baronia els antics cavallers cognomenats Taradell, entroncats l’any 1165 amb els Vilademany i, després, amb els Blanes, Cruïlles, Perapertusa, Bournonville, Aranda i Híxar, que en foren barons fins el 1812.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Berenguer de  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat. Fou el pare de Titburgueta de Taradell.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Bermon de  (Catalunya, s XI – 1033)  Magnat. Fill d'Ató de Taradell i pare de Ramon Bermon de Taradell.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaradell, Francesc de  (Catalunya, 1740 - Arenys de Mar, Maresme, 1813)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde el 1758. És autor dels llibres El pretendiente de la oratoria sagrada (1797), Común de sermones (1798), Purgatorio de difuntos y despertador de vivos (1800) i El despertador doloroso (1811).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Guillem de  (Catalunya, s XII – 1194)  Fill de Pere Ramon de Taradell. Fou canonge i mestre de la canònica de Vic. Morí amb fama de poeta.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Martí de  (Catalunya, 1740 - Guaiana, 1781)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde en 1754. Fou enviat a les missions de la Guaiana, on publicà un Vocabulario español-caribe.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Pere Ramon de  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de Guillem de Taradell.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Ramon Bermon de  (Catalunya, 1058 – 1080)  Fill i hereu de Bermon de Taradell. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l'Estany i el castell de l'Aguilar (Balenyà).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Titburgueta de  (Catalunya, s XII)  Filla de Berenguer de Taradell. El 1165 es casà amb Pere de Vilademany. Amb ella s'extingí el llinatge, encara que els seus successors, cognominats Taradell o Vilademany durant dues generacions, foren sempre els amos de l'extensa baronia de Taradell.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTarafa, rambla de  (Vinalopó Mitjà)  Curs d'aigua intermitent, que neix dins el terme de Pinós, a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana de Tarafa s'uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarafa i Rovira, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Escriptor. Ha estrenat diverses obres de teatre. N'ha publicat El preu de la fama, escrita amb col·laboració amb Ramon Casas i Gamell (estrenada el 1959 i editada el 1960).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarafa i Savall, Francesc  (Llerona ?, Vallès Oriental, 1495 - Roma, Itàlia, 1556)  Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona, és autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d'armonia i de la història d'Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tarascó  (Navès, Solsonès Antic poble, als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l'església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragània Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac. Es conserven també les restes de l'antic castell de Tarascó. Els Tarascó, llinatge dels senyors d'aquest castell són àmpliament esmentats als s XI-XIII.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarascó, Bertran de  (Catalunya, s XII - 1185)  Cavaller. Era addicte al bisbe d'Urgell, el qual li concertà el matrimoni amb Arnaua de Caboet, pubilla del difunt senyor d'Andorra, per tal d'assegurar-se la fidelitat d'aquest territori vassall i aprofitant que Arnaua es trobava sota la seva protecció. Deixà un fill, Bertran de Tarascó.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTarascó, Bertran de  (Catalunya, s XII - 1199)  Fill de Bertran de Tarascó i d'Arnaua de Caboet. A la mort del seu pare (1185), quedaven compromesos els seus drets sobre Andorra, que li pervenien de la seva mare, aviat casada de nou amb el vescomte de Castellbó. Morí encara impúber. Andorra passà efectivament als Castellbó.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tarascó, tractat de  Veure> Brignoles, tractat de.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarassó  (Agramunt, Urgell)  Caseria i antic terme, al sud de la serra d'Almenara, a la plana, regada pel canal d'Urgell.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarassona, Pere Jeroni  (Benigànim, Vall d'Albaida, s XVI)  Assessor togat de la governació d'Oriola. És autor de l'obra Institucions dels Furs i privilegis del Regne de València e sumari e repertori d'aquells, apareguda el 1580.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taravaus  (Navata, Alt Empordà Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l'actual, situat a la dreta del riu Manol. L'església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321. Havia pertangut a l'ardiaconat de Besalú. El s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres. L'antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taravil  (Capolat, Berguedà Veure> Travil.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTarazona i Blanch, Antoni  (Sedaví, Horta, 1843 – Madrid, 1906)  Astrònom. Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes. Fou secretari de l’ajuntament de València; més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat. Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias. Fou germà d'Ignasi.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarazona i Blanch, Ignasi  (Sedaví, Horta, 1859 – València, 1924)  Astrònom. Germà d'Antoni. Fou responsable de l'estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d'un observatori astronòmic. Publicà Treinta años (1864-1893) de observaciones... (1912).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarba, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cortesà. Serví a la cort d'Alfons I el Cast. Després seria reboster de Pere I el Catòlic.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaTàrbena  (Marina Baixa Municipi: 31,67 km2, 560 m alt, 686 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d'Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d'ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d'artesania. Població en descens. La vila, d'origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s'aixecava el castell de Tàrbena; l'església parroquial de Santa Bàrbara és del s XVIII. El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes. Forma part de l'àrea comercial d'Alacant. Ajuntament (en castellà)

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTarbeneta  (Tàrbena, Marina Baixa Antic nucli, un dels dos que formaven la vila, dit també el Poble de Dalt o Benigebel.

82 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentTarerac  (Conflent Municipi: 8,17 km2, 504 m alt, 54 hab (2012), (fr: Tarerach). Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet. Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa. El poble ocupa tota la població del mun. i s'assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L'església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l'any 950. Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

83 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaTargasona  (Alta Cerdanya Municipi: 7,80 km2, 1.597 m alt, 193 hab (2012), (fr: Targassonne). Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l'encreuament de Llívia. Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sego). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d'Europa del seu gènere. El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (s XII). En direcció a Angostrina es troba dins el terme l'extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses. El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill. Turisme (en castellà)

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Targumän, 'Abd Alläh al-  Veure> Turmeda, Anselm

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTarí i Navarro, Josep  (Elx, Baix Vinalopó, 1889 – Alacant, 1962)  Escriptor i mestre. Habità a Alacant. Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina (1951), Bocetos de antaño (1958) i Efemérides alicantinas (1958).

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tarida, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala molt oberta de la costa occidental, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.

87 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Tarifa, comtat de  (estat espanyol)  Títol concedit el 1836 a Francesc d'Ortiz-Copons i Méndez, tinent general i regidor perpetu de Tarifa. Ha passat als Orellano.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarín, Jaume  (Catalunya, s XVII - Filipines ?, s XVII)  Frare franciscà. Des del 1660 fou missioner a les Filipines. Escriví un Libro de los argumentos muy provechosos para evangelizar el reino de Dios. L'obra seria impresa en diversos idiomes.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarín i Iglésias, Josep  (Barcelona, 1915 – 9/set/1996)  Periodista i escriptor. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles. Fou director del "Diario de Barcelona" (1969-72) i del "Noticiero Universal" (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo. Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme. Fou germà de Manuel.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTarín i Iglésias, Manuel  (Barcelona, 1919 - 15/jul/2007)  Periodista. Germà de Josep. Ha dirigit la revista "Ondas" (1952), Ràdio Barcelona (1963) i "El Noticiero Universal". Ha escrit, en castellà, obres de teatre i novel·les.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarín i Juaneda, Francesc  (València, 1857 - Miraflores, Burgos, Castella, 1925)  Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del s. XIX es féu cartoixa i entrà a la comunitat de Miraflores. És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d'interès l'estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarín i Juaneda, Rafael  (València, 1862 – 1923)  Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia. Autor d'Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí "La Semana Católica" de València.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarobal, Segimon  (Catalunya, s XVII - Mèxic ?, s XVII)  Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic. És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTarongers, els  (Gelida, Alt Penedès Caseria, prop de l'antic castell de Gelida, dominant el poble.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Taronjí i Cortès, Josep  (Palma de Mallorca, 1847 – 1890)  Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l'any 1870 a l'Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries. Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l'any 1883, en què aplegava tota l'obra escrita fins aleshores. A conseqüència d'haver publicat l'estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l'illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí. Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).

Anar a:    Tam ]    [ Tambu ]    [ Tap ]    [ Tapir ]    [ Taraf ]    [ Tarb ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -