A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Terrab ]    [ Terras ]    [ Terre ]    [ Tes ]    [ Teu ]    [ Th ]

No n'hi ha prou amb adquirir saviesa; cal aplicar-la. (Ciceró)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Terrabona  (Tous, Ribera Alta Despoblat, a l'esquerra del Túria, al nord de la vila. És esmentat ja el 1257. Era lloc de moriscs (el 1602 tenia 58 focs). La seva església era dedicada a santa Maria.

2 CATALUNYA - CULTURA

Terracotta, Museu de Ceràmica de la Bisbal  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, jul/1998 - )  Museu de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial. El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l'èmfasi en la ceràmica aplicada a l'arquitectura. Terracotta Museu

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve Terradas i IllaTerradas i Illa, Esteve  (Barcelona, 15/set/1883 – Madrid, 10/mai/1950)  Enginyer industrial i de camins i matemàtic. Cursà la carrera d'enginyer industrial, i la llicenciatura de ciències físico-matemàtiques a Barcelona. Ensenyà mecànica racional a la Facultat de Ciències de Saragossa, i després òptica i acústica, i electricitat i magnetisme a la Universitat de Barcelona. El 1909 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts, amb una memòria sobre l'emissió de radiacions per cons fixos o en moviment recollida posteriorment per Greenhill a la seva obra Giroscopic motion. Fundà a laInici página universitat un seminari físico-matemàtic on exercí un valuós mestratge. Dirigí els serveis telefònics i

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terradas i Pulí, Abdó  (Figueres, Alt Empordà, 16/jun/1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1/mai/1856)  Polític i escriptor. Demòcrata republicà, fou un dels introductors a Catalunya del socialisme utòpic. Escrivia al periòdic "El Republicano", des del qual enardia les masses obreres amb projectes de revolució política i social; hi publicà molts dels seus versos satírics prorepublicans, com el famós himne La Campana. El seu estil popular i directe va contribuir d'allò més a preparar els esperits per a la revolta de nov/1842 contra Espartero; aquest mateix any fou elegit alcalde de Figueres, però en fou destituït per no haver jurat fidelitat a Espartero. Fou desterrat i anà a Perpinyà i a París, on constituí una Junta Democràtica. L'ago/1843, en plena eufòria del moviment centralista, proclamà la república a Figueres per primera vegada a Espanya, però no tingué cap conseqüència. Fou empresonat el 1842 i desterrat diverses vegades. El seu pensament exercí una influència notable sobre la classe obrera barcelonina de la primera meitat del s XIX i se'l pot considerar com el primer republicà federal català important. Fou un dels iniciadors de la Renaixença; va escriure en català i en castellà, i va traduir a aquesta llengua obres de l'ideòleg comunista Cabet. Seguint la tradició popular i revolucionària de Robrenyo, estrenà i publicà amb gran èxit la sàtira de la monarquia absoluta Lo Rei Micomicó (1838), una de les millors comèdies polítiques del s XIX. Malgrat el simbolisme, l'obra és demolidora contra la monarquia. Publicà la novel·la Recuerdos de la Esplanada.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTerradas i Serra, Jaume  (Barcelona, 1943 - )  Botànic. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a Tolosa i s'especialitzà en ecologia i ecofisiologia vegetal. Catedràtic d'ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre de Recerques Ecológiques i Aplicacions Forestals des de la seva creació, l'any 1987. És autor de nombroses obres sobre ecologia: Ecologia d'avui (1971), El hombre y los sistemas ecológicos (1974), Entorn i equilibri de la natura (1974), Ecologia d'una ciutat: Barcelona (1985) i Ecologia del foc (coordinador, 1996), entre d'altres. Ha impulsat, des del CREAF, l'Inventari Forestal de Catalunya.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terradas i Via, Robert  (Barcelona, 1916 – 1976)  Arquitecte. Fill d'Esteve Terradas i Illa. Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics; del 1960 al 1967 en fou director. També fou vice-president de l'Institut Politècnic Superior de Barcelona (1969), vice-rector de la Politècnica, director de l'Institut de Ciències de l'Educació i conseller nacional d'educació. És autor, com a arquitecte, de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l'aeroport de Barcelona, de l'institut d'Igualada i de nombroses cases particulars.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terradelles  (Bagà, Berguedà)  Veïnat, vora el Bastareny, al sud de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terradelles  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Veure> Sant Miquel de Terradelles.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTerradelles  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, prop de la riera de Cinyana, al sud del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l'església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles. El lloc és esmentat ja el 841; havia format part del terme de Bàscara, de la mitra de Girona. Pertangué al comtat de Girona.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terradelles, Domènec Miquel  (Barcelona, 1713 - Roma, Itàlia, 1751)  Compositor. Es formà al cor de la catedral de Barcelona. Estudià a Nàpols amb F. Durante (1735-38) i va ésser nomenat mestre de capella a Sant Joan dels Espanyols a Roma. Té diverses àries, cantates, misses, salms i motets, i també diverses òperes i oratoris.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terrades  (Cànoves, Vallès Oriental Veure> Sant Salvador de Terrades.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàTerrades  (Alt Empordà Municipi: 20,80 km2, 228 m alt, 288 hab (2014). Situat a la Garrotxa empordanesa, accidentat per la serra de la Mare de Déu del Mont, al peu del turó de Santa Magdalena, al nord-oest de Figueres. Agricultura de secà; els conreus més difosos són els de cereals, farratges, vinya i olivera, i els d'hortalisses i de patates, a les àrees regades. Ramaderia (cria de bestiar boví i porcí) i avicultura. El poble és a l'esquerra del Rissec; l'església parroquial de Santa Cecília fou construïda després de la guerra civil. El municipi comprèn, a més, el poble de Palau-surroca, els veïnats de la Penya, Subirats i la Guàrdia de la Muga, el barri del Mas, les antigues esglésies de Santa Maria de Codony i de Santa Magdalena i el santuari de la Salut de Terrades. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cirera de Terrades

13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaTerrades, Arnau  (Grècia, s XIV)  Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d'Atenes.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Terrades, baronia de  (Catalunya Títol concedit el 1921 a Josep Maria d'Albert i Despujol (Barcelona 1886 - 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d'Albert i de Terrades durant la Guerra Gran. Continua en la mateixa família.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terrades, Ramon  (Vic, Osona, s XIII – 1348)  Prohom. Al seu testament instituí la fundació de l'hospital de Vic. L'obra era ja acabada en 1398. Aquest establiment assistencial precedí cronològicament al de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terrades, Vidal  (Girona, s XIV)  Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terradets, pas de  (Noguera / Pallars Jussà Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l'est) del d'Ares (a l'oest). Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d'energia elèctrica.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terràdez i Rodríguez, Joan  (València, 1913 - )  Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l'Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes "Avicultura Española" i "Avigan". Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTerrafort  (Xàtiva, Costera Enclavament (1,25 ha) (o Terrafort de Xàtiva), entre Roglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al nord de la ciutat. Les seves terres són regades per la sèquia del Puig.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terramar  (Sitges, Garraf)  Urbanització i hotel, a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l'autòdrom de Terramar.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Terramelar  (Paterna, Horta de l'Oest)  Barri, situat al nord del terme, entre el nucli urbà i l’autovia de València a Llíria.

21 EUROPA -  BIOGRAFIA

Terranova, ducat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d'Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone. El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d'Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d'Aragó, barons de Terranova. La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d'Àvola.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalTerrassa  (Vallès Occidental Municipi i cocapital, junt amb Sabadell, de la comarca: 70,10 km2, 277 m alt, 215.517 hab (2014). Situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, sobre la riera de les Arenes, afluent del Llobregat. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. L'activitat agrícola ha patit una forta regressió al llarg del s XX, accentuada a partir de la segona meitat de segle com a conseqüència de la intensa industrialització i urbanització. Compta amb una gran tradició tèxtil; l'especialització en la indústria llanera fou molt activa ja des del s XII, i acusà un fort desenvolupament gràcies a la mecanització que s’esdevingué tot al llarg del s XIX. Posteriorment l'activitat industrial tendí a diversificar-se, primer en la mateixa indústria tèxtil i posteriorment en d'altres subsectors, com ara el metal·lúrgic. A final del decenni del 1970 i principi del de 1980, la crisi generalitzada del sector tèxtil es féu notar intensament a la ciutat de Terrassa; ja començat el decenni del 1990, el sector secundari diversificà l'oferta i l'economia basculà cap al sector dels serveis. La proximitat de la ciutat de Barcelona, la seva localització al bell mig de la Depressió Prelitoral i les òptimes comunicacions han estat factors que han contribuït al desenvolupament de la ciutat. El creixement experimentat durant el s XX ha estat espectacular, especialment intens a partir del decenni del 1960. La ciutat, d'estructura radial, al voltant del castell, ha crescut concentricament envoltant el nucli primitiu, situat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner; el 1904 s'annexionà Sant Pere de Terrassa (l'antiga Egara), inclòs dintre la seva jurisdicció des del s XIII. És centre d'àrea comercial, que juntament amb Sabadell ateny tot el Vallès Occidental. Hi ha algunes escoles universitàries, dependents de la Universitat Politècnica de Catalunya. Museu Tèxtil de Terrassa i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. HISTÒRIA.- La ciutat romana, anomenada 'Egara, s'aixecà sobre un poblat ibèric del qual s'han trobat algunes monedes; vers l'any 128 l'emperador Antoni Pius li donà el títol de ciutat municipal; assolí una gran importància, i durant l'epoca visigòtica fou seu episcopal, el primer bisbe de la qual fou Irineu (450); el 614 s'hi celebrà un concili provincial. Amb la invasió sarraïna desaparegué el bisbat i la ciutat fou arrassada (713) i subsistí com a vila d'escassa importància; el nom d'Egara es perpetuà fins al s XIII, en què adoptà el nom de Sant Pere de Terrassa i quedà inclosa dins el terme municipal de la propera vila de Terrassa, que en aquesta època ja agafà preponderància. Aquesta se sap que ja existia el 815 per unes concessions fetes per Lluís el Pietós als catalans. En la capitular de Carles el Calb del 843 o 844, aquest féu donacions als habitants del castell de Terrassa per haver contribuït al deslliurament de la ciutat de Barcelona. Ramon Berenguer el Vell donà als seus fills el castell de Terrassa i rodalies (1076). El 1233 ja consta com a vila reial. Rebé privilegis de Jaume I, Pere II i altres. El 1392 fou venuda per l'infant Martí la vila i el castell de Terrassa a la ciutat de Barcelona; Ferran II la reincorporà a la corona el 1481. L'activitat tèxtil es remunta al s XII, ja que des de l'any 1100 és coneguda per la indústria de draperia; el 1327 Jaume II va fer donació al monestir de Santes Creus dels drets i les rendes que percebia de dues fàbriques de draps que tenia en domini al·lodial a Terrassa. La vila sofrí els estralls de la pesta el 1588, i als segles següents els de les guerres dels Segadors i de Successió; en aquesta última hi entraren les tropes de Felip V comandades pel duc de Populi i cremaren un centenar de cases. A la guerra del Francès hi va sobresortir el cabdill Joaquim Sagrera. Durant el s XIX augmentà la seva importància a causa del progrés industrial; el 1833 s'hi aixecà la primera fàbrica de vapor, i el 1863 funcionaren els primers telers mecànics. Fou declarada ciutat l'any 1877. ART.- La ciutat compta amb tres importants edificis preromànics que segueixen el pla de les primitives basíliques del s VI: la basílica dedicada al culte, Santa Maria; el baptisteri separat del temple, Sant Miquel, i la basílica dels difunts, Sant Pere. La basílica de Santa Maria posseeix un absis ultrasemicircular del final del s VI i planta de creu llatina construïda al s XII; l'església, situada damunt l'emplaçament d'un antic temple del s IV-V, del qual es conserva part del mosaic i la pica baptismal, està decorada amb pintures dels s X i XII i conté a més dos retaules, de Borrassà i de Jaume Huguet. El baptisteri de Sant Miquel, visigòtic, construït totalment al final del s VI, té planta de creu grega, coberta per una cúpula al centre i quatre petites naus amb volta d'aresta als braços de l'edifici; té absis poligonal decorat amb pintures, pertanyents també al final del s X. Malgrat la denominació, la seva funció no ha estat encara completament aclarida, i tant per l'existència de l'absis com per la de la cripta, l'edifici sembla tenir més un caràcter martirià que no pas de baptisteri. L'esmentada cripta és de planta en forma de trèvol i comunica amb el temple per mitjà d'una 'fenestella confessionis'. L'església de Sant Pere, amb absis trilobular del s VI, consta d'una sola nau (s XII); el lòbul central de l'absis resta clos per un mur decorat amb pintures de la fi del s X. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terrassa  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria, fins al 1970 del terme de Sant Serni, situat al nord-est del poble, 1 km a l'esquerra del riu de Conques. El lloc és esmentat ja el s XIV.

24 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaTerrassa  (la Pobla de Roda, Ribagorça Despoblat de l'antic mun. de Merli, vora el barranc de Vacamorta.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terrassa, Gregori  (València, s XVII – 1676)  Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició. És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdués editades el 1636.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terrassa, mestre de  (Catalunya, s X - s XI)  Pintor romànic anònim. Autor de la decoració de la capella major de l'església de Santa Maria de Terrassa i de la del retaule d'obra que inutilitzà part de l'absis i la finestra central de l'església de Sant Pare, també de Terrassa. Es creu que les pintures de l'absis de Sant Miquel són d'una altra mà, encara que estilísticament i cronològicament estan molt relacionades amb les anteriors. Es caracteritzen per la seva misteriosa harmonia cromàtica, preferentment de tons clars.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Terrassa, Miquel  (Binissalem, Mallorca, s XVII)  Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca. Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Terrassa, Pere  (la Pobla de Fontova, Ribagorça, Aragó, s XV – s XVI)  Eclesiàstic. Carmelità observant, fou lector del convent d'Avinyó (1478), provincial dels estats pontificis, procurador general de l'orde a Roma, vicari general (1502) i general de l'orde (1503). Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia (1483). Deixà inèdites un gran nombre d'epístoles literàries d'instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTerrassa i Ponç, Guillem  (Palma de Mallorca, 1709 – 1778)  Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa. Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de... Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934). Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de J. Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors. Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.

97 CATALUNYA - ESPORTS

Terrassa Hockey Club, Atlètic  (Terrassa, Vallès OccidentalVeure> Atlètic Terrassa Hockey Club.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terrassola  (Lladurs, Solsonès)  Llogaret disseminat, a l'oest del terme, a l'esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l'església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terrassola  (Santa Maria d'Oló, Bages Veure> Sant Feliuet de Terrassola.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Terrassola de la Plana  (Seva, Osona)  Antiga quadra, al qual fou unida el 1843. Forma l'extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l'antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082. El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l'administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d'Osona, i més tard els Cabrera.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTerrassola del Penedès  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Poble, en part disseminat, a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit. L'església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al s IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsTerrassola i Lavit  (Alt Penedès Municipi: 23,94 km2, 202 m alt, 1.393 hab (2014), capital: Lavit. Conegut oficialment amb el nom de Torrelavit. Situat a l'extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona, o riu de Bitlles, accidentat pels contraforts orientals de la serra de Mediona, al nord de la comarca, al límit amb l'Anoia. El territori és cobert en part de boscs de pins i pasturatges. L'agricultura és predominantment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, seguit pels cereals, l'olivera, els arbres fruiters, els llegums i les patates; el regadiu és limita a unes 30 ha (patates, arbres fruiters i hortalisses). La

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaTerrateig  (Vall d'Albaida Municipi: 6,60 km2, 254 m alt, 202 hab (1999). Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar. Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Població en descens. El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l'església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534. Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateix. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà)

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTerrateig, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial vinculada el 1353 per Guillem de Bellvís, prèvia facultat reial. Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano.

36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTerrats  (Rosselló Municipi: 7,32 km2, 130 m alt, 668 hab (2012). Situat a l'àrea de transició entre la plana i els Aspres, a la riba de la Canta-rana, afluent del Rard. Economia agrícola dominada per la vinya, que és la principal font de riquesa del terme; producció de vins de qualitat superior; al regadiu hi ha arbres fruiters (albercoquers i presseguers), hortalisses i farratge. Hi ha una important cooperativa vinícola. Des de mitjans del s XIX la població ha anat augmentant progressivament. El poble és situat a l'esquerra de la Canta-rana, al voltant de l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d'origen medieval. Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l'indret on la llegenda situa la imaginària ciutat de Mirmanda. Pertany a l'àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Terrats, Joan Francesc  (Perpinyà, 1740 - París, França, 1796)  Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s'oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d'aquell any. Celebrada la reunió, assolí d'ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l'ennoblí. Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Terrè, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1711, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, a Josep de Terrè, únic titular.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTerré i Granollachs, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Essent diputat militar de la Generalitat alçà una lleva de més de 20.000 homes per lluitar en la guerra contra França (1694). S'oposà al nomenament del virrei Corzana, i per aquest fet fou desinsaculat per a la provisió de càrrecs. El 1702 formà part de la comissió que protestà pels contrafurs comesos pel nou rei, Felip V. Durant la guerra de Successió, romangué fidel a la casa d'Àustria i formà part de la Reial Junta que funcionà abans de la convocatòria de noves Corts. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Terrena, Arnau de  (Perpinyà, s XIV)  Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d'Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó. És autor d'unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Terrena, Guiu de  (Perpinyà, v 1270 - Avinyó, França, 1342)  Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l'orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera. General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d'Elna (1333-44). Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d'obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42). La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Terrencs, Pere  (Illes Balears, s XV)  Pintor. Contractà amb Alonso de Sedano (1488) el Martiri de Sant Sebastià, de la catedral de Mallorca. Després intervingué amb el Mestre de Sant Francesc -que algú ha identificat amb ell mateix- en el fragmentat retaule dels Trinitaris. El 1499 es comprometé a pintar un retaule per a la vila de Manacor.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTerreno, el  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver. En aquest indret fou construït, a la costa, al s XVII, una quarantena o llatzeret; el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta (després, de son Catlaret) i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, a l’actual escola de Natzaret. Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part. Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases; la desmilitarització de la zona féu que fins el 1930 no solament cresqués el nombre de cases (511), sinó també el nombre de pisos per casa. El 1894 fou construïda l’església de la Salut, que el 1897 esdevingué vicaria de la parròquia de Gènova i que fou erigida en parròquia el 1934; hom hi venera l’antiga talla del Sant Crist procedent de Sant Nicolau Vell. El 1910 hi fou bastit el primer hotel, el Vil·la Victòria, i el 1923 l’Hotel Mediterrània, de manera que vers el 1925 havia ja esdevingut un nucli de turisme; perdé definitivament el caràcter de zona d’estiueig amb la unió al nucli urbà de Palma a partir de la urbanització de So n'Armadans (1932) i amb la transformació de les cases d’estiueig en residències permanents durant la guerra civil de 1936-39, com a conseqüència de la recerca d’una major seguretat enfront dels possibles atacs aeris. La nova zona turística iniciada el 1950 ha canviat totalment la fesomia del barri, com també ho féu la construcció del passeig Marítim (1949-58).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terrers, Pere (o Terrés)  (Barcelona, s XV)  Pintor gòtic. Conjuntament amb Francesc Vergós féu el retaule de l'altar major de la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1444. Vers el 1446 treballava per a l'església barcelonina de la Santíssima Trinitat. A la mort de Jaume Cirera (1450) es féu càrrec del retaule de Sant Pere de Pierola, que aquest deixà inacabat, conjuntament amb Guillem Talarn. També col·laborà amb J. Cabrera.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terres  (Navès, Solsonès Església (Santa Cecília) (879 m alt) i antiga parròquia, al nord-est de Besora, aturonat al límit amb el terme d'Olius.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTerres, Mateu  (Manises, Horta, v 1340 - a 1389)  Il·luminador de llibres. Actiu entre el 1370 i el 1381. No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració. El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis (1370) i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena (1381).

46 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Terres Catalanes  (Perpinyà, 1971 – 1978)  Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l'actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números. Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Terreta, la  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el congost d'Escales i l'estret de Mont-rebei. Té com a centre la vila d'Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al sud, i de Sopeira, al nord, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses. L'economia és mig agrícola i mig ramadera. Encara que geogràficament és més afí a la Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l'Alta Ribagorça.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terri, el  (Gironès Riu de la comarca, afluent per l'esquerra del Ter (ant: l'Esterri), s'origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d'aigua diaris, surten de l'estany de Banyoles. S'estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l'Estany en direcció nord-oest - sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l'esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sorts, per la dreta, el Revardit. A partir d'aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà. S'aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTerricabras i Molera, Lluís  (Manlleu, Osona, 29/jun/1918 - Mataró, Maresme, 2000)  Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat. En bona part autodidacte, s'establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc. Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l'autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1982.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Terricabras i NoguerasTerricabras i Nogueras, Josep Maria  (Calella, Maresme, 12/jul/1946 - )  Filòsof. Doctor en filosofia i ciències de l'educació per les universitats de Barcelona i de Münster. Catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i director de la Càtedra Ferrater Mora. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1995, és un dels més importants estudiosos i traductors de l'obra de Wittgenstein, i de la de M. Lipman, a partir de la qual ha defensat la necessitat d'ensenyar filosofia als nens. Entre els seus estudis cal esmentar Fer filosofia avui (1988), Ética i llibertat (1989), La comunicació: tòpics i mites de la filosofia social (1996) i Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana (1998).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terricabris i Meroles, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1837 - les Preses, Garrotxa, 1900)  Escriptor. Sacerdot (1863) i mestre. Autor de drames teatrals en vers (Lo fill pròdig, 1887; L'últim senyor d'Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890) i d'algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell (1890) o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca...

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTerritori de Tarragona, el  (Baix Camp / Tarragonès)  Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla. Corresponia a la jurisdicció de l'arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d'uns 7 km d'est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca. En configurar-se els termes municiapsls actuals, fou incorporat al de Reus. Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Terron i Homar, Àngel  (Palma de Mallorca, 12/jul/1953 - )  Poeta. Ha estudiat ciències químiques. Professor universitari. La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura. Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993) i Al·lotropies (1996). Entre el 1977 i el 1987 edità la revista "Blanc d'Ou" i ha dirigit, també, la col·lecció de poesia "Tafal".

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terruella i Matilla, Joaquim  (Barcelona, 1891 – 1956)  Pintor. Nebot i deixeble de Segundo Matilla. Fou també deixeble de Santiago Rusiñol, amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez. Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona (1916), ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París (1922), Saragossa, Bordeus, Biarritz i París. Conreà el tema de toros -fou il·lustrador taurí a "El Día Gráfico" i "La Noche"-, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Terrús, Esteve  (Elna, Rosselló, 1858 – 1922)  Pintor. Conreà l'aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista. Aristídes Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTeruel i Rebollo, Abelard  (Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)  Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques. És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets imonòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terveu  (Tírvia, Pallars Sobirà Caseria, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, davant la confluència amb el riu de Glorieta.

57 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTesà  (Rosselló Municipi: 4,83 km2, 13 m alt, 1.602 hab (2012), (fr: Théza). Situat a la plana litoral, al Riberal, a la plana estesa entre el Rard i la Tet, al sud-est de la comarca, prop del nucli urbà de Cornellà del Bèrcol. L'aprofitament de les capes freàtiques i de l'aigua procedent de l'agulla de la Mar per al regatge, permet l'agricultura de regadiu, que es destina a les hortalisses i els arbres fruiters (prèssecs, albercocs), però el conreu més estès és el de la vinya; producció de vi de qualitat superior. Població en ascens. El poble, de probable origen romà, és situat al mig de la plana regada, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, a la façana de la qual hi ha incrustrades dues inscripcions romanes. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teso de Son, el  (Son, Pallars Sobirà)  Cim (2.696 m alt) de la serralada que separa les valls de la Bonaigua i d'Espot, a la vall d'Àneu, que domina per llevant la vall de Cabanes.

59 CATALUNYA - LITERATURA

Testament d'en Serradell de Vic, El  (Catalunya, 1419)  Única obra conservada de Bernat Serradell. Té 1.473 versos de codolada. Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat. A la primera, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe. La segona constitueix una visió d’ultratomba, on Serradell visita el paradís i l’infern. L’obra téInici página característiques semblants a alguns fabliaux francesos, reflecteix amb encert costums dels burgesos vigatans i fa intervenir en l’acció persones atestades a l’època i en relació íntima amb l’autor, fins a l’extrem que algunes figuren també a l’autèntic testament que l’autor atorgà el 10/set/1420, estant greument malalt. L’obra és graciosa i irònica, amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l’absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l’autor de l’obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l'Espill de Jaume Roig. Cal advertir que no és certa l’atribució del Testament a un tal Bernat de Vinclera, com fins ara hom ha sostingut.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Testor i Pascual, Carles  (València, 1850 – 1926)  Advocat i polític. Germà de Pasqual. Ocupà diversos càrrecs públics. Era molt conegut als cercles intel·lectuals valencians. Acostumava a fer la lectura pública de les poesies premiades als Jocs Florals de lo Rat Penat. Traduí al castellà poemes de Teodor Llorente.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Testor i Pascual, Pasqual  (València, 1862 – 1920)  Polític. Fou catedràtic a la facultat de dret de València. Liberal, fou president de la diputació i governador civil (Tarragona i altres províncies). Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya (1906) a favor de les mancomunitats regionals i formà part (1912) de la comissió valenciana que estudià la Mancomunitat del Principat, amb el projecte (fracassat) de constituir la del País Valencià. Fou senador. Era germà de Carles.

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tet, la  (Catalunya Nord)  Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s'escola vers el sud, formant prop de la capçalera l'estany de les Bulloses, fins a Montlluís, on s'obre la vall en travessar l'altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera. A partir d'aquí s'engorja al congost de les Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest - nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s'obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de Roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l'eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s'encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada). Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria de la Mar. Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l'esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial. La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya. A l'alt curs s'obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de les Bulloses i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m). L'aprofitament agrícola de l'alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s'inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d'antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal. Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló. Té 112 km de llargària.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teudegut  (País Valencià, s IX)  Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l'heretgia antropomorfista.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeuderic  (Catalunya, s IX - s X)  Bisbe de Barcelona. Nomenat almenys des del 904, any en què consagrà l'església de Sant Esteve de Parets. Dos anys després, segons sembla, reuní un concili a la seva diòcesi. Figurà com a assistent a la consagració del bisbe Guiu o Gigó de Girona (906) i al concili de Fontcuberta (911). Ha estat creença estesa que la seva governació s'estengué encara per un període de vint o vint-i-cinc anys.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teudis  (França, s V – Barcelona, 548)  Rei dels visigots (531-48). Fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador. Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses. Fou elegit rei pel des/531, a Barcelona, on residí. Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l'any 541. En canvi, després d'ocupar Ceuta, l'hagué d'abandonar el 542. Tot i professar l'arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí. Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona (v540), el de Lleida (546) i de València (546), tan importants per a l'endegament de la disciplina eclesiàstica a la Tarraconense i a la part marítima de la Cartaginense. Promulgà algunes lleis importants. Morí assassinat al seu palau de Barcelona cap a l'estiu del 548.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaTeulada  (Marina Alta Municipi: 32,02 km2, 185 m alt, 11.824 hab (2014). Situat a l'extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos. S'hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l'agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Població en ascens. La vila, d'origen àrab, s'allarga en una esquena d'ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina. Àrea comercial de Benissa. El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors. Ajuntament (en castellà)

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTeulada  (Vilamarxant, Camp de Túria Masia i caseria. Conserva 12 cases, i tendeix a despoblar-se totalment.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Teuladella  (València, Horta)  Llogaret, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec. L'església (el Roser) depèn de la parròquia d'Albalat dels Sorells.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Teulera, la  (la Salzadella, Baix Maestrat)  Caseria, a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teulera, la  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Veïnat, situat a la vora del Ridaura, aigua amunt del poble, del qual ha esdevingut un barri.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teuleria de Sant Martí, la  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria. Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts.

72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTeulís  (Rosselló Municipi: 6,19 km2, 550 m alt, 50 hab (2012). Situat al vessant oriental del Canigó, al peu del puig de l'Estela i del roc Redon, a la zona de contacte amb els Aspres. El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l'explotació agrícola, la qual és dedicada a l'explotació de conreus de cereals, patates i raïm (destinat a la producció de vi de taula). La ramaderia (porcina i ovina) és actualment molt minsa. Explotació forestal. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un planell, al sector septentrional del terme; La seva església parroquial de Sant Joan, amb campanar d'espadanya, conserva una marededéu romànica, i el retaule de l'altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d'Urgell. El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeuter  (Catalunya, s IX – 887)  Bisbe de Girona (870-887). La seva activitat política i religiosa fou intensa. Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia; un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya. En aquell concili de Troyes (878), tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica. Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església. El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre del rei Carloman; i encara n'obtingué un tercer de Carles el Gros, essent a París, el 886. Teuter actuava en un judici del 881 a l’Empordà al costat dels comtes Sunyer i Delà. El plet més conegut que hagué de resoldre fou el de les cel·les monàstiques de Peralada, que es discutien els monjos de Sant Policarp de Rasès i els de Banyoles, començat el 870 amb un precepte subreptici del rei Odó aconseguit pels primers, però que Lluís II retornà a Banyoles; Teuter els en féu justícia definitiva el 879. Malalt des del 885, morí cap al 887, en què consta ja el seu successor Servusdei a la seu gironina.

74 FRANJA PONENT -  GEOGRAFIA

Tèvar, pineda de  (Mont-roig de Tastavins / Pena-roja, Matarranya)  Indret situat entre els dos municipis, on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre'l). Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d'aliança amb el seu enemic recent.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Texidor i Cós, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1838 – Barcelona, 1885)  Farmacèutic i naturalista. Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona (1879-80), Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña... (1884), Apuntes para la flora de España (1869), Flora farmacéutica de España y Portugal (1871), Nuevos apuntes para la flora de España (1872), Tratado de materia farmacéutica mineral (1873) i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática' en col·laboració amb A. Casasa (1885). Dirigí la revista "El Restaurador Farmacéutico".

76 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaTextos Filosòfics  (Catalunya, abr/1981 - 2000)  Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l'Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d'altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia. El ritme de publicació fou d'uns 8 volums per any.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tharrats i Vidal, Jesús  (Girona, 1923 - San Juan, Puerto Rico, 2002)  Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59). Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953). El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia. D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tharrats i Vidal, Joan Josep  (Girona, 5/mar/1918 - Barcelona, 4/jul/2001)  Pintor i escriptor d'art. Fill de Josep Tharrats i Vilà. La seva formació, més literària que no pas artística, s'inicià a Besiers (França). L'any 1935 es traslladà a Barcelona, on ingressà a l'Escola Massana. A partir del 1945 freqüentà el Cercle Maillol de l'Institut Francès. Amb Cuixart, Ponç i Tàpies fundà el grup Dau al Set, i la revista del mateix nom, de la qual va ésser editor i animador durant els vuit anys que es va publicar (1948-56). Exposà per primer cop individualment a la galeria barcelonina El Jardín el 1950. Des d'aleshores ha exposat arreu del món, i ha estat invitat en dues ocasions al concurs internacional de Pittsburgh, quatre a la Biennal de Venècia, a la de Sâo Paulo i a la de Tòquio. La seva contribució a la pintura abstracta catalana, dins el corrent de l'informalisme, ha estat essencial. S'ha distingit també en d'altres vessants artístics: pintura mural (església de les Llars Mundet, Barcelona), mosaic (Mirador de l'Alcalde, Barcelona), joieria, figurins i decoracions teatrals, dissenys per a la moda, vitralls, etc. La seva obra és representada a més de cinquanta museus d'art modern d'arreu del món.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTharrats i Vidal, Joan-Gabriel  (Girona, 1928 - )  Cineasta independent. Ha realitzat documentals per a la televisió. El seu curt-metratge Un Viernes Santo (1960) representà una autèntica renovació en el gènere.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tharrats i Vilà, Joan Josep  (Girona, 1886 – Barcelona, 1976)  Poeta. Dirigí la revista gironina "Cultura" i publicà diversos llibres de poemes, especialment sonets, d'un formalisme rigorós i un contingut intel·lectual, intimista, paisatgístic o religiós: Les ofrenes espirituals (1924), Tàlem (1934), Crist (1935), La voluntat (1938), La glòria de Bach, Pau Casals (1951), etc.

81 CATALUNYA - CULTURA

Thermàlia  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 - )  Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic. El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Eliana Thibaut i ComeladeThibaut i Comelade, Eliana  (Rigardà, Conflent, 1928 - )  Escriptora. Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’ha especialitzat en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què ha assolit notorietat internacional, i ha contribuït a la divulgació de la cuina catalana a Europa. Col·labora en "Der Feinsmäcker", "Sant Joan i Barres", "Truc" i "Sud", entre d’altres. Ha publicat Technologie et hygiène alimentaire (1964), Alimentació racional del cos humà (1973), Sachez vous nourrir (1977), La ration de la femme enceinte (1979), 365 menus équilibrés (1979), Com nodrir-se (1982), etc., en el camp de la dietètica. En el de la divulgació gastronòmica ha publicat, entre d’altres, Cuina rossellonesa i de la Costa Brava (1968), De la Costa Brava au Canigó (1971), La cuina catalana del Rosselló i els seus vins (1984), Les coques catalanes (1996) i La cuina dels Països Catalans: reflex d’una societat (2001). El 2009 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaThierry de Metz  (Metz, Alemanya, s XV - Barcelona ?, s XV)  Vitraller. Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat (1449 i 1465). Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Thoar i Grec, Pau de  (Barcelona, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII)  Militar. El 1705 prengué part en la insurrecció austriacista de Vic i, després, en l'expedició que va fer capitular l'administració borbònica de Barcelona (1706). El 1706 participà a la campanya d'Aragó i en l'assalt de Borja. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc. Pel jul/1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins de la ciutat, amb la qual defensà aferrissadamentm l'11/set, el convent de Sant Agustí. Després de la capitulació de la capital catalana s'incorporà, a Àustria, a l'exèrcit imperial, i féu, entre altres, la campanya d'Hongria contra els turcs.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Thomas i Bigas, Josep  (Catalunya, s XIX - Berna, Suïssa, 1910)  Fotogravador i impressor. Afeccionat a les arts gràfiques, va ésser el primer que va introduir a Espanya el gravat químic. En aquest terreny va fer una sèrie d'experiències de millorament i de difusió de la fototípia. Foren impreses a la casa Thomas les revistes "Il·lustració Catalana", "Pèl & Ploma", "Forma", "Museum", etc. i nombroses monografies d'art (El arte en España).

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Maria Thomàs i SabaterThomàs i Sabater, Joan Maria  (Palma de Mallorca, 7/des/1896 – 4/mai/1966)  Músic. Inicià els seus estudis a Palma i els completà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant. L'any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista. Fundà l'Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa. Edità la publicació "Philarmonía". L'any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d'extraordinària qualitat. Alguns dels seusInici página membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a diferents països d'Hispanoamèrica, EUA i el Canadà. Escriví les obres corals Dépticos, Villancicos españoles para un

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Thomasa de Subirà, Lluís  (Manresa, Bages, 1885 - Catalunya, s XX)  Escriptor. El 1908 es llicencià en medicina, professió que ha exercit durant 23 anys a Torelló. És autor de Topografia mèdica de la Vall de Torelló, premiada per l'Acadèmia de Medicina l'any1942, i de La Vall de Torelló (1963), guardonada amb el Premi Maspons i Camarasa 1962.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Thos i Codina, Silvi  (Mataró, Maresme, 1843 – 1911)  Geòleg i poeta. Afeccionat a la literatura; el 1860 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, amb el poema Amor és vida. Entre els seus estudis professionals compten El agua en la Tierra (1878), i una descripció de la geografia física, sobretot en geologia, i mineria, del Barcelonès.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Thos i Codina, Terenci  (Mataró, Maresme, 1841 – 1903)  Escriptor. Exercí amb prestigi la professió d'advocat. A Mataró, fou un important promotor cultural. Mestre en gai saber, la seva poesia cau dins l'estil de la Renaixença. Entre d'altres, col·laborà a "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana", "Semanario de Mataró" i "Calendari Català". Publicà el recull folklóric Lo llibre de la infantesa (1886).

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaThous, Bernat de  (País Valencià, s XIV - 1374)  Noble. Fou comanador d'Onda, Castellfabib i Peníscola, i fou nomenat mestre de Montesa el 13/nov/1327. En temps de Pere el Cerimoniós fou un dels més valents capitans, i un dels més addictes al rei en les lluites contra els unionistes, els quals va derrotar a Albocàsser. També contribuí a la gran victòria de Mislata.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Thous, Esteve de  (València, 1566 – 1648)  Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou prior de diversos convent i provincial de l'orde. Destacà com a predicador. És autor de sermons remarcables.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Thous i Llorenç, Maximilià  (València, 1900 – 1957)  Escriptor i polític. Milità en el valencianisme. Fou el promotor de les "Taules de poesia" i director de l'Editorial Valenciana. La seva poesia, digna i renovadora dins el context valència, es publicà tardanament: Primer recull de versos (1949) i Tabac i esqueix (1953).

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Thous i Orts, Gaspar  (Benidorm, Marina Baixa, 1836 - Isla de los Negros, Filipines, 1891)  Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària "El Pensamiento" de Madrid i el periòdic satíric "El Fuelle". El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana. Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de "La Unión Católica" i dirigí "La Señera", "El Almogávar" i "El Zuavo". Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina "El Palleter" (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol. És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaThous i Orts, Joaquim Josep  (Benidorm, Marina Baixa, 1839 – València, 1893)  Militar i periodista. Prengué part en la Tercera Guerra Carlina, que acabà amb el grau de coronel, i col·laborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d'altres, també tradicionalistes. Participà en la fundació d'"El Palleter" de València (1882-90) i dirigí "La Vanguardia" (1887). Fou pare de Maximilià Thous i Orts.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Thous i Orts, Maximilià  (San Esteban de Pravia, Astúries, 1875 – València, 1947)  Periodista i escriptor. De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista "El Gladiador" i col·laborà a "El Criterio" i "El Palleter", que editava el seu oncle, G. Thous i Orts. Treballà després a "El Correo Valenciano" i "El Correo" (1899-1910). Fundà i dirigí la revista literària "El Guante Blanco" (1912-18) i el setmanari taurí "El Sobaquillo". Dirigí "La Correspondencia de Valencia", feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat a distintes eleccions municipals. Per al teatre escriví comèdies i sarsueles: De Carcaixent i dolces (1896), Portfolio de Valencia (1898), Moros y cristianos, La escala de Jacob, A la vora del riu, mare, Ama, hi ha foc?, Foc en l’era, L’últim lleó, El dragó del Patriarca, El rei de les auques i La cua de la rabosa. Escriví les lletres -catalana i castellana- per a l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, i la del pas doble El faller, amb música de Josep Serrano. Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural als jocs florals de València (1901). Promogué i dirigí durant la Segona República un museu etnogràfic a València, desaparegut després.

Anar a:    Terrab ]    [ Terras ]    [ Terre ]    [ Tes ]    [ Teu ]    [ Th ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -