A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ti ]    [ Tim ]    [ Timor, G ]    [ Tin ]    [ Tir ]    [ To ]

Els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor. (Ray Bradbury)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tià, can  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Masia, sota el coll de Fontpobra, prop del cràter de l'antic volcà de can Tià.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeTiana  (Maresme Municipi: 7,90 km2, 136 m alt, 8.314 hab (2014). Situat al litoral mediterrani, al límit amb el Barcelonès, als vessants de la Serralada Litoral (la Conreria, 413 m alt), al nord-est de Barcelona. El terme és drenat per diversos torrents que desguassen directament al mar. L'activitat agrícola és troba en regressió davant la intensa urbanització; petites extensions dedicades al conreu de vinya, cereals i flors. És tradicional la indústria tèxtil i pren cada cop més importància la indústria de la construcció, aquesta última, beneficiada per les diverses urbanitzacions i segones residències que s'hi troben. Gran part de la població treballà a l'àrea industrial de Barcelona. El poble és al peu dels vessants muntanyosos; l'església parroquial és de la fi del s XIX. El municipi comprèn, també, el santuari de la Mare de Déu de l'Alegria, can Sant-romà, amb restes d'una vil·la romana, la cartoixa de Montalegre i l'antic monestir de la Conreria. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTibbon, Samuel ben  (Girona, s XIII - França, s XIII)  Escriptor hebreu. Emigrà a França. Fou traductor de Maimònides.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiberio, Il  (Barcelona, 15/nov/1896 - 15/abr/1899)  Revista manuscrita que consta d'una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment. Fou el portaveu del grup antisimbolista d'El Rovell de l'Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L'ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner. Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàTibi  (Alcoià Municipi: 70,38 km2, 533 m alt, 1.657 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb l'Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d'Europa (1594). És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s'empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d'horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell islàmic. El municipi comprèn, a més, les caseries d'Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tibi, pantà de (Tibi, Alcoià Pantà (1594) del riu Verd, situat a l'extrem sud-oriental del terme, a la foia de Castalla, entre les serres del Maigmó i de la Penya-roja, fou construït entre el 1579 i el 1594 per tal de regular les aigües destinades als regatges (és el més antic d'Europa). La presa té 33 m d'ample i 41 m d'alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m3. Serveix per al regadiu de l'horta d'Alacant.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTibidabo, el  (Barcelona, Barcelonès Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola. Urbanitzat en part des de començament del s XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d'atraccions, el temple del Sagrat Cor, l'Observatori Fabra, etc. El 1992 s'hi construí (l'arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d'alçària. Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.

8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiburón, El  (Barcelona, 1863 – 1874)  Almànac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d'"Un Tros de Paper" (R. Robert, C. Roure, E. Vidal i Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.). Gaudí d'una gran popularitat (se'n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ticolet, refugi de  (Salardú, Vall d'Aran Refugi de l'antic mun. de Tredòs, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.

10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tiempo, El  (Alacant, 1/des/1916 – 1925)  Diari del matí. De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.

11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tiempos Nuevos  (Barcelona, 5/mai/1934 – nov/1938)  Revista doctrinal anarquista. Subtitulada revista de sociologia, art i economia, fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán. Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gen/-abr/1935, en què substituí com a setmanari "Tierra y Libertad", suspesa governativament. A partir del mai/1935 fou mensual. Hi col·laboraren importants teòrics anarquistes i intel·lectuals, així com diversos il·lustradors. Assolí una elevada difusió (17.000 exemplars el 1936). Santillán s'esforçà a definir un anarquisme constructiu, que tingués en compte les realitat econòmiques a l'hora d'elaborar un programa per a la societat del futur. Diversos articles seus foren recollits al llibre El organismo económico de la revolución (1936).

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaTierra y Libertad  (Gràcia, Barcelona, 2/jun/1888 - Barcelona, 1939)  Publicació anarquista. Dirigida per Federico Urales, que la féu reaparèixer més tard a Madrid (gen/1902-1905). Es va tornar a editar el 1906 a Barcelona, amb diverses interrupcions. Òrgan de la FAI en la seva última etapa, va atacar les postures merament sindicalistes dins de la CNT.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tiestos, Valeri  (Aragó, s XIX – Barcelona, 1924)  Forjador. Treballà decorativament el ferro sota la direcció d'Antoni M. Gallissà per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; fou professor interí de metal·listeria i ceràmica a Llotja. Pare de Francesc Tiestos i Vidal.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tiestos i Vidal, Francesc  (Barcelona, 1877 - s XX)  Serraller, forjador i metal·lista. Fill de Valeri Tiestos. És autor de reixes molt notables. En presentà projectes molt lloats a la II Exposició d'Indústries Artístiques de Barcelona (1898).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tigre de Catalunya, el  Nom popular del general Juan Zapatero y Navas.

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Tigres de Catalunya, Els  (Barcelona, 1808 – s XIX)  Societat secreta. Fundada per combatre l'ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès. Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l'invasor i a seguir l'exemple de Girona. No se sap quan desaparegué.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tillar, el  (Vimbodí, Conca de Barberà Antiga granja de Poblet. El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei. Fou un centre d'explotació forestal.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimbor de Prades  (Catalunya, s XIV - s XV)  Filla tercera de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan. Com la seva mare i les seves germanes -una d'elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l'Humà, Timbor es recollí al convent de Valldonzella. En sortí el 1403, per contraure un matrimoni convingut pel rei. Hom ignora tanmateix qui fou el seu marit.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Timón  (Barcelona, jul/1938 – des/1938)  Revista mensual anarquista. Subtitulada síntesi de orientación político-social. Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de "Tiempos Nuevos" i en especial s'abocà a la discussió entorn de la revisió de l'anarquisme provocada per la guerra civil.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Timonal, el  (Vallfogona de Balaguer, Noguera)  Antic terme, esmentat el s. XIV, proper al poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Timoneda  (Lladurs, Solsonès Poble (924 m alt), al cim d'un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud. El lloc és esmentat ja el 839. L'església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d'Urgell a l'església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Timoneda, Joan  (València, 1518/20 – 1583)  Escriptor i editor. Va recollir narracions molt breus de caràcter popular en Sobremesa y alivio de caminantes (1563) i El Patrañuelo (1567). En teatre tradueix Plaute en prosa i el fa assequible al públic popular. En la Tragicomedia llamada Filomena, que adapta o refon, desplega tota l'acció davant l'espectador amb variacions de localització i així s'aparta dels cànons clàssics i s'anticipa a Lope de Vega. Quasi tota la seva obra pertany a la literatura castellana, ja que Timoneda, fill d'un assaonador d'Alcanyís, considerava que la seva llengua natural era la valenciana, però escrivia en castellà, segurament per raons comercials; usà el valencià només en alguna narració dels llibres esmentats i en dos actes sacramentals titulats El castell d'Emmaús i L'Església militant, que juntament amb quatre d'escrits en castellà formen els dos volums titulats Ternarios sacramentales. El castell d'Emmaús s'inspira en el Paso de las Aceitunas de Lope de Rueda, en l'Evangeli segons sant Lluc i ben probablement en algun tractat de teologia; en L'Església militant hi intervenen Felip II i el papa Gregori XIII; l'Església s'hi conhorta de les persecucions que sofreix en diversos països amb la fidelitat de València; hi és al·ludit falaguerament sant Joan de Ribera, que volia per a València un teatre religiós teològicament combatiu, i no tradicional i sentimental com era el dels misteris. Dúctil i acomodatici, va acceptar l'encàrrec que li havia fet Ribera i, castellanitzant primerenc, va temptejar la introducció de l'idioma del país per tal d'aprofitar la tradició dels misteris. El castell d'Emmaús és bilingüe; alguns personatges hi parlen en castellà. Els dos actes sacramentals són les úniques peces pertanyents a la literatura catalana. Obres de la Contrareforma no s'adeian amb l'esperit del país, que no va trigar a reprendre la tradició, més aviat folklòrica, dels misteris, la qual ha arribat als nostres dies.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTimoner i Obrador, Guillem  (Felanitx, Mallorca, 1926 - )  Ciclista. Malgrat esporàdiques aparicions en curses de carretera, la seva especialitat fou la pista, on assolí els títols mundials en mig fons professional darrera moto: 1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965. També fou subcampió mundial els anys 1956 i 1958. Retirat de la competició el 1966, fou entrenador i seleccionador dels corredors espanyols de pista el 1971.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Timor  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Antic poble de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l'antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d'un tossal que domina, per la dreta, el riu d'Ondara.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor  (Timor, Segarra, s XII - Catalunya, s XIV)  Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt. El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I), en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Andreu de  (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1315)  XXXI abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1312, succeïnt al difunt Pere d'Alferic. El mateix any el cenobi tenia 88 monjos i 85 conversos. Alguns d'ells, dirigits per un fra Bernat, prengueren possessió del nou priorat de Santa Maria de Natzaret, establert a Barcelona per una donació rebuda l'any anterior. A la seva mort fou succeït per Ponç de Copons.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Arnau (I) de  (Catalunya, s XII – 1236)  Fill de Guillem (II) de Timor i d'Ermessenda de Montlleó, i germà de Dalmau. Comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt. Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló. Altres fills seus foren Ramon (II), Galceran, Jaume i Arnau de Timor.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Fill d'Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Ramon (II), de Galceran i de Jaume de Timor. Fou comanador d'Alguaire.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Berenguer (I) de  (Catalunya, s XIII – 1257)  Senyor de Timor, Montlleó i Sant Antolí. Era fill segon de Pere (II) de Queralt.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – 1365)  Senyor de les Piles, feu que rebé de Ramon de Timor.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Potser fill de Guillem (III) de Timor. Tenia les Piles en feu reial. Després passà a un Ramon de Timor.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  (Catalunya, s XIII)  Fill de Guillem (II) de Timor i d'Ermessenda de Montlleó, i germà d'Arnau (I). Tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Com Arnau, fou figura destacada de la facció dels Cardona. Als pactes de 1226 amb els Montcada es féu representar per Berenguer de Portella, que signà els acords com a procurador seu.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Dalmau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya a l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Galceran de  (Aragó, 1254 - Roma, Itàlia, 1289)  Diplomàtic. Frare de l'orde de l'Hospital. Fou comanador de l'orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta. Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d'obtenir certs pactes. Morí a Roma, on s'havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Fill d'Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Ramon (II), de Jaume i d'Arnau de Timor. Tingué Rocafort i Olivella.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem  (Montblanc, Conca de Barberà, s XIV)  Escultor gòtic de l'escola de Lleida. El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu, de pedra, per a l'església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936. Hom ha relacionat l'estil d'aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i Sant Bernat de l'església de Santa Maria de Montblanc. En els documents és citat també com a pintor, bé que no se'n coneix cap obra pictòrica.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem (I) de  (Catalunya, s XII)  Fill de Ramon (I) de Timor, del qual rebé les senyoris de Figueroleta i Timor. Fou germà de Ramon.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Guillem (II) de  (Catalunya, s XII – 1204)  Senyor de Montargull (1181), que obtingué els drets de Bernat d'Anglesola. Donà al monestir de Poblet unes terres a l'Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l'Albi. empenyora Figuerola (1197) a l'orde del Temple. Adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Empenyora, a més, a Poblet uns drets sobre els molins de l'Espluga (1204); en morir ell, la seva família ho transformà en donació per a sufragis. Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren llurs fills: Arnau (I) i Dalmau de Timor.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Guillem (III) de  (Catalunya, s XIII)  Fill d'Arnau de Timor i cosí de Ramon (II), el qual li deixà Timor, i possiblement ell ho devia cedir a Pere (II) de Queralt. Era senyor de les Piles (1254).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Jaume de  (Catalunya, s XIII)  Fill d'Arnau (I) de Timor, i germà de Pere (II) de Queralt i de Ramon (II), de Galceran i d'Arnau de Timor. Fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Probable fill natural de Ramon (II) de Timor. El seu pare encomanà al seu germà Pere II de Queralt, que el fes cavaller.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon (I) de  (Catalunya, s XII – 1147)  Fill d'Alarig, el qual li cedí, en alou, els llocs de Figueroleta i Guialmons, i en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. A la seva mort dividí les possessions entre els seus fills Guillem (I) i Ramon de Timor.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon (II) de  (Catalunya, s XIII – 1254)  Segon fill d'Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Galceran, Jaume i Arnau de Timor. Fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó. No tingué descendència legítima, i deixà Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor i la resta dels seus béns al seu germà Pere (II) de Queralt, al qual li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Fill de Ramon (I) de Timor, del qual rebé les senyories de Pontils i Guialmons.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Assistí a les Corts Catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l'infant Pere, futur Pere II, com a primogènit de Catalunya, després de la partició d'heretatge feta per Jaume I.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTimor, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor de les Piles (1330), que rebé de Bernat de Timor i que després passà a Berenguer de Timor (1365).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Timor, Ramon de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. El 1347 passà a Sardenya amb el contingent de reforç que manava Hug de Cervelló i que fou delmat, poc després de l'arribada a l'illa, per la malaurada acció dels Aidu di Turdu.

50 CATALUNYA - ART

Tinell, el  (Barcelona, Barcelonès Sala principal del Palau Reial Major, dita també Cambra de Parament. Fou començat el 1359 per l'arquitecte Guillem Carbonell, per encàrrec de Pere el Cerimoniós; l'any 1368 fou pavimentat i es considerà definitivament acabat el 1370. És una gran sala rectangular de 17 m per 33,50 m. L'embigat del sostre reposa sobre sis arcs de mig punt, amb capitells i pilars adossats, i a la part més pròxima als murs laterals són travats entre ells per voltes de canó secundàries, també de pedra. No hi ha restes de la decoració pictòrica del sostre, que segons les cròniques era molt sumptuosa. L'ala meridional del saló del palau és la de l'antiga façana romànica que dóna a la plaça del Rei. Posteriorment sofrí nombroses reformes. Descoberta el 1937, forma part del Museu d'Història de la Ciutat.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tinença d'Alcalatén, la  (País Valencià Veure> Alcalatén, l'.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tinença de Benifassà, la  (Baix Maestrat Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n'és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l'envolten una sèrie d'escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d'altitud, i que constitueixen una transició al sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d'En Canader) de la serralada Prelitoral catalana. Coincideix amb l'antiga jurisdicció del monestir homònim. La població és molt escassa i amb tendència a l'emigració. Els únics recursos naturals són l'agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTintoré i Mercader, Lluís  (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1947)  Escriptor. Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil. Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques (1900), La masia trista (1910), Flors d'ametller (1912), De les golfes i Rurals.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintoré i Niuvell, Joan  (Catalunya, s XIX)  Musicòleg. És autor del treball Música teórica y práctica. Fou crític musical i també compongué algunes partitures.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tintorer, can  (Gavà, Baix Llobregat Mines d'època neolítica, les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica. El jaciment fou descobert al principi dels anys 1970, però no fou fins el 1978 que s’iniciaren les excavacions sistemàtiques, a càrrec de l’equip d’arqueologia del Museu de Gavà. El jaciment de Gavà és un dels complexos miners neolítics més destacats de tot Europa i la més antiga explotació en galeria del continent, l’objecte principal de la qual era la variscita, mineral utilitzat per a la fabricació de grans de collaret i que era comercialitzat en un àmbit geogràfic considerable, que abasta com a mínim el territori de l’actual Catalunya. Entre els objectes que s’hi han trobat cal destacar l’instrumental de mineria i, molt especialment, l’anomenada Venus de Gavà, una figureta antropomorfa femenina de 16 cm d’alçada, feta de ceràmica, que segurament cal relacionar amb creences i ritus vinculats amb la fertilitat. L'any 2007 s'inaugurà el centre museístic que l'inclou, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintorer i Oliveras, Rafael  (Barcelona, 1858 – 1919)  Poeta. Col·laborà, entre altres publicacions, a "La Bandera Catalana", "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "La Ilustració Catalana". Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari: La batalla del Bruc (1876), Glòria a Montserrat! (1873).

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTintorer i Sagarra, Pere  (Palma de Mallorca, 1814 – Barcelona, 1891)  Músic. Estudià a Barcelona, Madrid i París, i fou deixeble de Franz Liszt. S'establí a Lió durant quinze anys es dedicà a l'ensenyament. A Barcelona dirigí les classes de piano del Conservatori del Liceu. Formà tota una generació de pianistes, entre els quals es destacà Joan Baptista Pujol. És autor de nombroses composicions i d'obres didàctiques.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tintorer i Vilaseca, Emili  (Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)  Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892). Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d'E. Rostand, que tingué un gran èxit. Fou un dels fundadors de la revista "Joventut", on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a "Las Noticias", on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas. És autor de l'obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906).

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tints, els  (Alcoi, Alcoià)  Barri de la ciutat, a 0,5 km del centre urbà.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tió, cala en  (Andratx, Mallorca Occidental Cala de la costa, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al sud de Sant Elm.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tió, Jaume  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1662)  Frare dominicà i teòleg. El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia. Completà la formació i féu teologia al col·legi de Sant Miquel de Solsona, d'on fou professor el 1628. El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645. Tingué altres càrrecs dins l'orde, com secretari de visita, prior de Vic (1644) i de Barcelona (1649). És autor d'un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d'Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTió i Noè, Jaume  (Tortosa, Baix Ebre, 1816 – Barcelona, 1844)  Escriptor. Prosseguí la història que havia iniciat el portuguès Melo sobre la guerra de Separació de 1640. El seu apèndix fou afegit a edicions modernes de l'obra.

63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tio Nelo, El  (València, 15/feb/1862 – mai/1870)  Setmanari satíric en català. Publicat en dues èpoques, en la primera (fins al 22/nov/1862) n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep M. Ayoldi, en la segona (des del 5/mar/1870) l'imprimia Joan Guix. Publicà part de les Notas al canto del Turia, amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra. Mantingué una crítica constant contra "El Saltamartí".

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tirant  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant. Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.

65 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Tirant lo Blanc  (País Valencià, s XV)  Novel·la escrita per Joanot Martorell i, en el seu estat conservat, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba, que fou impresa per primera vegada a València l’any 1490, per Nicolau Spindeler, en tiratge de 715 exemplars. Fou reimpresa a Barcelona, el 1497, per Diego de Gumiel, i del 1873 ençà se n'han fet cinc edicions del text original. Joanot Martorell, segurament durant la seva estada a Anglaterra (1438-39), degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novel·la cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc, els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant. Hom pot acceptar que al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novel·la, que segurament encara es trobava en estat incomplet o pendent de revisió quan l’escriptor morí el 1468. L’original passà a mans del seu amic Martí Joan de Galba, el qual curà de preparar-lo per tal d’ésser imprès i, cap a la segona part de la novel·la, féu més aprofundida la seva revisió i segurament hi afegí algun episodi propi. Però Galba també morí cinc mesos abans que fos acabada la impressió de la novel·la, que ateny 487 capítols. El Tirant és la fingida biografia d’un cavaller bretó que, molt jove, es fa conèixer en festes cortesanes i combats a Anglaterra, esdevé cap de forces armades que socorren l’illa de Rodes i l’imperi grec, el qual defensa contra la invasió dels turcs i, després d’una llarga campanya al nord d’Àfrica, torna a Constantinoble i mor. Les aventures cavalleresques i militars són acompanyades de la narració dels amors de Tirant i Carmesina, filla de l’emperador grec, la qual morirà també en saber el traspàs del seu enamorat. L’extensa narració ofereix, d’una banda, tot un seguit de descripcions de procediments i recursos militars, ginys de guerra i moviments de tropes que fan comprendre la gran perícia de Tirant com a estrateg, tant en combats de terra com de mar. En això l’obra esdevé un preciós document de l’època, amb unes característiques i intencions molt diverses del tan divulgat llibre d’aventures d’origen bretó on apareix l’element meravellós i hom dóna una inversemblant fisonomia a l’heroi. D’altra banda, els amors de Tirant i Carmesina, emmarcats en la vida cortesana de Constantinoble, són narrats amb una profunda visió sentimental i psicològica i amb detalls alhora cortesans i sensuals. Una prosa molt variada, adés solemne, retòrica i pomposa, adés familiar, viva i matisada amb un diàleg molt expressiu, reflex d’una realitat que l’autor vivia en la seva exuberant València de mitjan s XV, atorguen al Tirant una real grandesa com a creació literària. Els personatges, que no manquen de models vius, presos de la realitat contemporània, són dibuixats amb encert, fermesa i gran poder individualitzador, des dels que es podrien anomenar herois de la narració fins als secundaris i fins i tot marginals. Tant pel seu contingut com per la seva forma expressiva el Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees -ja ho afirmà Cervantes- i té la primacia entre la novel·lística catalana. El 1511 es publicà a Valladolid una interessant traducció castellana, el 1538 n'aparegué a Venècia la versió italiana de Lelio di Manfredi, el 1737, amb peus d’impremta falsos per tal de desorientar la censura, la versió francesa atribuïda a C.-Ph. de Tubières, comte de Cailus i el 1984 aparegué a Londres la versió anglesa a càrrec de David H. Rosenthal.

66 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Inici páginaTirant lo Blanc, cinquè centenari de  (Països Catalans, 1990 - )  Conjunt d'actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant. Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant". Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tirapits, coll de  (Queralbs, Ripollès Pas (2.770 m alt) de la serra de Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers, sota el pic de la Vaca i del límit amb el Conflent.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratTírig  (Alt Maestrat Municipi: 42,25 km2, 464 m alt, 497 hab (2014). Situat als vessants de la serra de Vall d'Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. L'activitat econòmica és basa en l'agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura (ametlles). Població en descens. La vila es troba al centre d'un pla, envoltat de muntanyes; de l'església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara. El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d'abrics amb pintures rupestres. Pertany a l'àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTirijà, el  (les Coves de Vinromà, Plana Alta)  Caseria, al vessant occidental de les Talaies d'Alcalà.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràTírvia  (Pallars Sobirà Municipi: 8,76 km2, 991 m alt, 156 hab (2014). Situat a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes. Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. La vila es troba al caire d'un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l'església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó. El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tis, el  (Onda, Plana Baixa)  Caseria, al nord-oest de la ciutat.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tísner  Pseudònim de l'escriptor Avel·lí Artís i Gener.

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransTitagües  (Serrans Municipi: 63,14 km2, 720 m alt, 502 hab (2014), (cast: Titaguas). Situat a la serra de Javalambre i als darrers contraforts meridionals de la del Sabinar, a la zona de parla castellana del País Valencià, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat, pel sector occidental de la comarca. Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars. Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i l'olivera; al regadiu, molt reduït, s'hi conreen sobretot hortalisses. Ramaderia. Indústries derivades de l'agricultura; cooperativa vinícola. La vila és al peu d'un turó, a la dreta de la carretera de València a Ademús; l'església parroquial és obra del s XVI. Ajuntament (en castellà)

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTitus, banys d'en  (Arenys de Mar, Maresme)  Balneari (o termes de Caldetes), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats. Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39ºC. L'establiment balneari (actualment hotel) fou bastit durant el primer quart del s XIX.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraTiurana  (Noguera Municipi: 15,32 km2, 387 m alt, 76 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà. L'agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d'aviram. Activitats derivades de l'agricultura. La vila és a l'esquerra del Segre; l'església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d'entrada. L'antic castell de Tiurana és esmentat al s XIII. El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreTivenys  (Baix Ebre Municipi: 52,95 km2, 13 m alt, 876 hab (2014). Situat a l'esquerra de l'Ebre, al límit amb la Ribera d'Ebre, al nord-oest de Tortosa i accidentat per les serres de Cardó i de Boix. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini dels conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a les aigües derivades del canal de l'esquerra de l'Ebre. Aquest canal fou inaugurat l'any 1911, i neix a l'assut de Xerta. És remarcable la producció de cereals (blat, ordi i moresc), vinya, oliveres, garrofers i ametllers. La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites o mitjanes. Ramaderia (ovins i porcins). La indústria té escassa importància; cal esmentar laInici página derivada de l'agricultura (molins d'oli) i la fabricació de materials per a la construcció (terrissa). La vila és a l'esquerra de l'Ebre; església parroquial de Sant Miquel, barroca amb elements neoclàssics. El municipi comprèn, també, el caseriu d'Andust i la caseria i partida de l'Assut. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreTivissa  (Ribera d'Ebre Municipi: 209,37 km2, 309 m alt, 1.760 hab (2014). Situat a la riba esquerra de l'Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l'Ebre i d'altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d'alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades de l'Ebre, i d'altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d'hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d'aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció. La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (s XV, refeta en algunes parts els s XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa. El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d'Almos i Darmós, l'antic castell i ermita de Sant Blai i l'antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles). Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Club Esportiu

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tivissa, Melcior de  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1848 - Arenys de Mar, Maresme, 1920)  Religiós caputxí. El 1869 marxà cap a Guatemala on entrà a l'orde. Expulsats els caputxins de Guatemala, passà a l'Equador, on s'ordenà el 1875. Durant cinc anys hi fou comissari general. El 1895 tornà a Catalunya, elegit provincial dels caputxins de Catalunya i Aragó. El 1900 passà a ser mestre de novicis al convent d'Arenys de Mar. Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTivissa, poblat de  (Tivissa, Ribera d'Ebre Restes d'una ciutat ibèrica, on s'hi han descobert una sèrie d'objectes, interessants des del punt de vista arqueològic, de procedència ibèrica i hel·lenística: unes pateres d'argent d'or, repussades, amb inscripcions en caràcters ibèrics; un bronze ibèric amb una parella de bous junyits i alguns objectes grecs.

80 CATALUNYA - POLÍTICA

Tívoli, Programa del  (Barcelona, 14/abr/1907)  Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals del 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli. Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l'estat, el programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions; la resta era un conjunt d'imprecises reivindicacions d'autonomia municipal i regional en matèries d'ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l'abast ni el contingut. Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l'interclassicisme i de l'heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d'assolir l'esclatant triomf electoral del 21/abr.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tixedor, Francesc Xavier Valeri de  (Prada, Conflent, 1744 - 1818)  Jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de  (Prada, Conflent, 1715 – 1778)  Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir. El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae... institutiones (1759). Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTobella, Jordi  (Catalunya, s XX - )  Impressor. Fill d'Enric Tobella i Trullàs i nét de Ramon Tobella i Castelltort, dels quals ha continuat la seva tasca.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i Castelltort, Ramon  (Igualada, Anoia, 1868 – Barcelona, 1937)  Mestre impressor. Regent de la casa Ronsard i Companyia (1888), el 1915 comprà a A. Rovira i Virgili la Societat Catalana d'Edicions. Soci fundador d'Amics dels Museus de Catalunya des del 1937 i medalla d'or a l'Exposició d'Arts Gràfiques de Leipzig (1914), entre altres premis internacionals, els seus treballs de bibliografia artística s'adapten a la transició del modernisme al noucentisme. Fou professor de tipografia de l'Institut Català de les Arts del Llibre.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i d'Argila, Francesc Xavier  (Sant Pol de Mar, Maresme, v 1840 – Barcelona, 1910)  Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona. Vinculat a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista "L'Art del Pagès" (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut "Calendari del Pagès". Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l'Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de prèstec rural que es creava a Catalunya. Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista "La Renaixensa" (1871).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i Guixà, Antoni Maria  (Piera, Anoia, 1892 - Montserrat, Bages, 1969)  Historiador. Monjo de Montserrat, s'especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense. És conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, iniciada a la fi de de la dècada de 1920.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tobella i Trullàs, Enric  (Catalunya, s XIX – s XX)  Impressor. Fill i continuador de la feina de Ramon Tobella i Castelltort. Pare de Jordi Tobella.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaToboso i Bosch, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1916 – 23/abr/1999)  Director de teatre. Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra. Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació (FESTA). El 1952 codirigí l'Auto Sacramental de P. Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E. Polls el desaparegut teatre Alexis. L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys. Dirigí actors destacats del teatre català.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tocco, Benet de  (Nàpols, Itàlia, v 1510 - Montserrat, Bages, 31/gen/1585)  Abat benedictí i bisbe. Fou successivament abat de Montserrat i bisbe de Vic i de Girona. El 1583 passà a governar la seu de Lleida, com a successor de Carles Domènech i fou succeït per Gaspar Joan de la Figuera. Fou enterrat a Montserrat.

Anar a:    Ti ]    [ Tim ]    [ Timor, G ]    [ Tin ]    [ Tir ]    [ To ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -