A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ton ]    [ Torai ]    [ Tord ]    [ Toren ]    [ Tormo, s ]    [ Tornam ]

Que la moderació sempre sobrevisqui al fanatisme, per molt ancorat que estigui. (Stefan Zweig)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTona  (Osona Municipi: 16,47 km2, 595 m alt, 8.012 hab (2014). Situat a l'extrem sud de la plana de Vic. L'agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria siderometal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l'alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromoiodurades lítiques) i d'estiueig. Població en ascens. El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s'aixequen les restes del castell de Tona i l'antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l'actual és l'església de Santa Maria del Barri, del s XIX (antic santuari de Lurda). El municipi comprèn, a més, l'enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d'interès. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTona i Nadalmai, Abelard  (Barcelona, 1901 – Mèxic, 1981)  Polític i escriptor. Fill de Baldomer Tona i Xiberta. Format al CADCI. Fou implicat en l'atemptat de Garraf (1925), s'exilià a França i participà en els fets de Prats de Molló i s'exilià a Mèxic, des d'on envià cròniques per als periòdics catalans i on publicà "Catalunya a Mèxic". Adherit a la Unió Socialista de Catalunya, combaté i fou ferit el 19/jul/1936. Exiliat novament a Mèxic, col·laborà en diverses revistes i publicà Quatre contes a muntanya (1952). A Barcelona publicà els llibres El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973) i Guillem Ramon i el Cid (1974).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tona i Xiberta, Baldomer  (Barcelona, 1864 – 1937)  Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a "El Poble Català", i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907). Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s'integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toni, mas de  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Masia (o mas Toni), de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència. Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tonyà  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble, al sector oriental del terme. L'església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d'Empordà. El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana.

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tor  (Llesp, Alta Ribagorça Veure> Castelló de Tor.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTor  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins. Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m). L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor  (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, situat a llevant del poble de Maranyà, de la parròquia del qual depèn.

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tor, flum de  (Alta Ribagorça Veure> Noguera de Tor, la.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor, pla de  (Salardú / Viella, Vall d'Aran Pla de la vall de l'Unyola, a la capçalera, aigua avall de l'estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l'indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.

97 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaTor de França, la  (Fenolleda)  Municipi: 13.94 km2, 120 m alt, 1.064 h (2012) (o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France). Situat a la vall de l'Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló. Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l'Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper. La vila és construïda en amfiteatre als costers d'un turó que domina el curs de l'Aglí i que corona elInici página castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d'ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020. El parlar de la vila és una transició del català a l'occità. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaTor de Querol, la  (Alta Cerdanya Municipi: 12,63 km2, 1.248 m alt, 416 hab (2012), (fr: Latour de Carol). Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d'Aravó. Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l'agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Al límit amb el municipi d'Enveig, hi ha l'estació de Tor de Querol, internacional. El poble s'assenta a l'esquerra del riu d'Aravó, al voltant de l'església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l'antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d'un retaule pintat el s XVI per Antoni Peitaví i un altre d'esculpit el s XVIII. El municipi comprèn, també, els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret. Àrea comercial de Perpinyà. Turisme (en castellà)

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tor d'Olvan, la  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Església romànica i antic lloc, a l'oest del terme, a la dreta de la riera de Pinya, al peu de la serra de Biure.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tor i Desheures, Ramon  (Borredà, Berguedà, 1880 – Barcelona, 1951)  Actor i escriptor. El 1917 estrenà Indibil i Mandoni de Guimerà. Publicà versos de caire tradicional i maragallià generalment en edicions il·lustrades de bibliòfil, com: La companyia (1925), Ruta (1930), Novenari líric (1938), Cants de guerra i deInici página pau (1938), L'hereu Riera (1938), Pastoral (1938), Cants d'amor (1939), La llum, la nit i el dia (1950), Cant a Gombrèn (1949) i el recull d'articles Panorames socials (1933).

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraTorà de Riubregòs  (Segarra Municipi: 93,3 km2, 448 m alt, 1.202 hab (2014), (o Torà). Situat a l'extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb el Solsones i Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d'aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). La vila s'assenta a l'esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l'Aguda, al voltant de l'església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l'Aguda de Torà; conserva portals de l'antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al s XIV és esmentat el castell de Torà. El 1968 es produí l'annexió de l'antic terme de Llanera de Solsonès. Pertany a l'àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torà de Tost  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble (1.014 m alt), de l'antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l'esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d'aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torà i Marcé, Domènec  (Olot, Garrotxa, 1797 – 1857)  Metge. És autor d'escrits remarcables, com Tratado completo de patología y fisiología médica, Reflejo del influjo de la simpatía en el tratamiento y diagnóstico de las enfermedades i Observación de una hidrofobia.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Toraixa  (es Castell, Menorca)  Caseria, al sud de la vila, a l'oest de la cala de Sant Esteve.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaToralla  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Poble (924 m alt), fins al 1969 de l'antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n'era cap. És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel nord, la vall d'Erinyà i, pel sud, la vall del barranc de Mascarell. De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen la de Torallola i l'ermita de Sant Salvador. La jurisdicció era del comte de Pallars.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toralla, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Alexandre de Palau i d'Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols. Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d'Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toralla, varvassoria de  (Catalunya)  Nom donat a la senyoria de Toralla des del s. XVI. Pertangué als Toralla i passà per herència (1687) als Sentmenat, marquesos de Sentmenat.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralla i Serradell  (Conca de Dalt, Pallars Jussà)  Antic municipi, incorporat el 1969 al nou de la Conca de Dalt, a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal). L’antic terme comprenia els pobles de Toralla (l’antic cap del municipi), Serradell (que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom), Erinyà, Rivert i Torallola.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toralles  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Masia i veïnat, a l'esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d'Ogassa. Vora la riera, poc més avall, hi ha l'estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaToralles  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Poble, situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya. El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan s XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit (les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya), i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas. El lloc pertanyia al s XVII al comtat de Montagut.

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Toralles, cap de les  (Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes. Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toralles, Joan  (Vic, Osona, s XIV – s XV)  Cronista. De l'estament ciutadà, és autor d'un curt i concís Noticiari, interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública. Ha estat publicat al "Butlletí de l'Ateneu Barcelonès" (1916).

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torallola  (Conca de Dalt, Pallars Jussà)  Poble (762 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell, al sud del terme. L'església parroquial (Sant Martí) depèn de la de Toralla.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toran, vall de  (Canejan, Vall d'Aran)  Vall, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi. La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra (2.630 m alt) i de Serralta (2.713 m), n'és el límit septentrional; la línia de crestes que uneix el Montlude (2.517 m) amb els rasos de Liat (altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla), a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al sud. És drenada pel riu de Toran, afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i els rasos de Liat (torrent de Güerri, que s’engorja profundament) i de les serres meridionals (comes de Cagüilha,Inici página Troja i Beredera). S'hi assenten diversos nuclis d’habitació permanent o temporal: Era Còsta, Eth Pradet i Campespin, al voltant del poble i santuari de Sant Joan de Toran, a la part alta, i Bordius, Porcingles, Sestrèr, Era Cassenhau i Pujòla-ne-lèg, al voltant del poble de Canejan, a la part baixa. A més de l’aprofitament ramader, la vall havia estat un centre d’activitat metal·lúrgica (hi havia diverses fargues) i constituïa l’accés principal a les mines de Liat.

28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaToràs  (Alt Palància Municipi: 16,55 km2, 773 m alt, 254 hab (1999) (cast: Torás). Situat a l'esquerra i a la vall alta del Palància (sense arribar a tocar-lo), estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca; a l'àrea de parla castellana del País Valencià. Les tres quartes parts del terme no és conreat, i sense bosc productiu. L'agricultura n'és la principal riquesa, amb conreus de secà (cereals, ametlles, oliveres i vinya) i una petita part dedicat al regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Hi són importants les fonts d'aigües medicinals. Població en descens. El poble està format pels dos barris de Toràs Alta i Toràs Baixa. L'església parroquial de Santa Cecília és sufragània de la de Begís. Els masos són pràcticament deshabitats. Subàrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torcafeló  (Maçanet de la Selva, Selva)  Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del s XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera. Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre. Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torcas  (Sogorb, Alt Palància Veure> Torques.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorcó, el  (Avinyó, Bages)  Caseria (o el Carrer de Torcó), uns 7 km al sud del poble, tocant al d'Artés. Té l'origen en una vil·la, de probable ascendència romana, esmentada el 889.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tordell, riera de  (Bages Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Cardener, que neix a la serra de Castelladral i s'uneix al seu col·lector aigua avall de Súria.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeTordera  (Maresme Municipi: 82,92 km2, 34 m alt, 16.345 hab (2014). Situat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d'alzines sureres i pasturatge. Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d'horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l'alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens. La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l'església parroquial de Sant Esteve, dels s. XVI-XVIII, amb campanar romànic (s. XI). El municipi comprèn, a més, els pobles d'Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l'Erola i les ruïnes de l'antic monestir templer de Roca-rossa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tordera  (Granyanella, Segarra Poble, al nord del terme, vora el de l'Aranyó. La seva antiga església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Curullada.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera, Francesc  (País Valencià, s XVI)  Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521. El 24/jul d'aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTordera, la  (Catalunya)  Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest - sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes. Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d'erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral. Els afluents principals (rieres d'Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs. L'aprofiten els regatges de conreus d'autoconsum (moresc i patates) en els replans d'erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l'exportació. El delta té 8 km2 d'extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l'al·luvió.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera, Vicent  (València, 1620 – s XVII)  Metge. Fou catedràtic durant catorze anys a la facultat valenciana. Sobresortí durant les epidèmies de pesta de 1648 i 1649. És autor d'una Commentaria pertinentia ad libros physiologicos Hippocratis et Galeni (1670).

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tordera i Lledó, Francesc  (Alacant, 1826 – 1889)  Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix. És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d'Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.

39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTorderes  (Rosselló Municipi: 9,91 km2, 138 m alt, 166 hab (2012). Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional). La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d'alzines sureres i coníferes (el bosc deInici página Torderes), i al resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d'aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l'església parroquial de Sant Nazari, romànica, d'una nau, amb campanar d'espadanya, conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torell, el  (Tarragona, Tarragonès Antiga quadra, esmentada encara el s XVIII.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Torella, Joan  (Rosselló, s XVII – s XVIII)  Religiós jesuïta i gramàtic. Ensenyà llatí i humanitats al col·legi de Cordelles de Barcelona. El 1719 escriví una gramàtica llatina, amb anotacions en català.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTorelló  (Osona Municipi: 13,51 km2, 508 m alt, 13.949 hab (2014). Situat a la plana de Vic, al peu de la serra de Bellmunt, a la confluència del Ter amb el seu afluent esquerre el Ges, al nord de Vic. L'agricultura és quasi totalment de secà, i es reguen únicament horts familiars que produeixen hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), patates i farratges. Ramaderia bovina i sobretot porcina. Avicultura. És un centre industrial tradicional; al final del s. XVIII (1787) hi havia establiments dedicats a la fabricació de baietes, pintes (9 establiments) i objectes de torneria de banya i fusta (40 establiments), i durant el s. XIX es desenvolupà la indústria tèxtil, aprofitant la força hidràulica del Ter. En l'actualitat hi sobresurten la indústria de filats i teixits de cotó, la indústria siderometal·lúrgica i de torneria de la fusta. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torelló  (Maó, Menorca)  Caseria, a l'oest de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l'important talaiot de Torellonet Vell.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorelló, Antoni  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1886 - Catalunya, s XX)  Músic. Fou contrabaix de l'orquestra del Liceu de Barcelona. També fou professor de contrabaix al Conservatori. Actuà repetidament a l'estranger.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torelló, castell de  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt. Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís. Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al s XIX. Del castell resta en peu una torre del s XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torelló, Mateu  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1873)  Industrial. Es destacà introduint diverses millores tècniques a la fabricació d'estampats. Cooperà a diverses exposicions destinades a fer conèixer els teixits catalans.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torelló i Borràs, Ramon  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1844 – 1897)  Pedagog i economista. Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona. Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent (1865). Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano (1870) i un Método para la enseñanza de la aritmética. El seu pensament social seguia laInici página doctrina de Lleó XIII. El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità -influït pel pensament de F. List i H.C. Carey- a favor del proteccionisme. Col·laborà en diversos informes aranzelaris, juntament amb Albacete, amb Ferrer i Vidal i amb Orellana, i redactà la part econòmica del Memorial de greuges (1885). Fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda, del Foment de la Producció Nacional, del Foment del Treball Nacional i del partit conservador de Cánovas del Castillo. Escriví a "El Trabajo Nacional" (Barcelona), "Crónica de Cataluña" (Barcelona) i "La Mañana" (Madrid).

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torèn  (Saorra, Conflent)  Poble (ort trad: Torrent), a l'est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades. El lloc és esmentat ja l'any 901. L'església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta. El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el s XVIII n'eren barons els Satger).

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torena  (Sort, Pallars Sobirà)  Despoblat, dins l'antic terme de Llessui, a l'indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt). El castell de Torena és esmentat ja l'any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d'Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al s XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d'Àssua pel castell de Malavella.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torent i Buxó, Santiago  (Barcelona, 1897 – 1975)  Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia. És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d'articles a diaris i revistes. Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya. Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorent i Marsans, Evelí  (Badalona, Barcelonès, 1876 – Barcelona, 1940)  Pintor. Llicenciat en dret. Es formà a Llotja amb Martí i Alsina. Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896. Publicà dibuixos modernistes a "Luz" i "Quatre Gats" i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà col·lectivament i individualment el 1897. Establert a París el 1901 hi tractà Hermen Anglada i Camarasa. Retratista d'una certa importància i il·lustrador, residí també a Madrid, Anglaterra -on retratà Jordi V-, els EUA -on retratà Woodrow Wilson-, l'Argentina i, de nou, París. Els darrers temps habità a Eivissa fins poc abans de la seva mort.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torent i Torrabadella, Ramon  (Granollers, Vallès Oriental, 1826 - Barcelona ?, 1882)  Metge. Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari (1849). Tingué gran fama com a cirugià. Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona (1854), es destacà en les epidèmies del còlera d'aquell any i del 1865. El 1869 esdevingué metge degà de l'Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina des del 1872; el seu discurs d'ingrés es titulà Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnístico quirúrgico.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toreski  Pseudònim de l'actor Josep Torres i Vilata.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaTorís  (Ribera Alta Municipi: 80,11 km2, 273 m alt, 6.588 hab (2014), (o Turís). Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre. Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l'alimentària. La vila, d'origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l'antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l'actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77. Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra. Àrea comercial de València. Ajuntament

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorlanda  (Conesa, Conca de Barberà)  Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd. El castell és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda. Era pràcticament deshabitat a la fi del segle XVIII.

56 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaTor-la-ribera  (Ribagorça Municipi: 31,89 km2, 1.085 m alt, 106 hab (2014), (o Torlarribera, o Torre la Ribera, o de la Ribera). Situat al límit amb l'Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l'Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar. Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l'església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l'important balneari d'aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí. Àrea comercial de Graus. El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l'aragonès.

57 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torm  (Sopeira, Ribagorça)  Despoblat de l'antic terme de Sant Orenç. En resta l'antiga església parroquial, on hom venera la Mare de Déu de Torm.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tormé i Llori, Albert de  (Catalunya, s XVII)  Cronista. Fill de pares catalans i nét de castellans. Escriví unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639, publicades parcialment el 1889. És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans i que dedicà a Felip IV de Castella. La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTormo, Bartomeu  (Albaida, Vall d'Albaida, 1718 - Caudete de las Fuentes, Plana d'Utiel, 1773)  Escriptor. Germà del bisbe d'Oriola Josep Tormo. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València. Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d'Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d'incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la "Biblioteca Llemosina" el 1880.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Francesc  (País Valencià, s XVIII)  Pintor, daurador i obrer de vila. A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l'any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l'Assumpció, que havia remodelat l'escultor Pasqual Valentí.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Joan de  (Albaida, Vall d'Albaida, v 1490 – Barcelona, 1553)  Eclesiàstic i jurista. Com a bisbe de Vic (1511-53), tingué un pontificat llarg i molt actiu: lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies. Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya. Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Josep  (Albaida, Vall d'Albaida, 1710 - Oriola, Baix Segura, 1796)  Bisbe d'Oriola. Estudià a la Universitat de València. El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València. El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social: fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx (1789). Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTormo, Ricard  (Aiacor, Costera, 1952 – València, 1998)  Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d'Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades. La seva carrera, però, es truncà l'abr/1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tormo, serra del  (Ribera d'Ebre Sector de l'esquerra de l'Ebre, de l'alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l'Ase. Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l'Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tormo, vall del  (Matarranya Veure> Vall del Tormo, la.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo, Vicenta  (València, s XIX - Madrid, s XIX)  Arpista. Començà els seus estudis musicals a València. A deu anys anà a Madrid, on estudià arpa al conservatori. Féu la seva presentació artística a València quatre anys més tard. A partir d'aleshores sovintejà les actuacions amb orquestra i com a solista. Formava part de l'orquestra que estrenà Aida al Liceu (1874). S'instal·là a Madrid i hi fou professora al conservatori. Gaudí de bon prestigi com a arpista i donà nombrosos concerts.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tormo de Cirat, el  (Cirat, Alt Millars Poble (418 m alt), a l'est de la vila, al nord del Millars. L'església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat. Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa'ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l'any 1247, a l'arquebisbe de Tarragona. Lloc de moriscs, l'any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTormo i Freixas, Enric  (Barcelona, 1919 - )  Tipògraf. Estudià a Llotja (1932-36). Entrà a l’editorial Montaner i Simon (1942) i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany. Col·laborà amb Joan Miró -de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943- en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor (1946-47) i en les de l’edició dels poemes de Paul Eluard A toute épreuve (1947-55), editat per Gerald Cramer (Ginebra). Edità i imprimí les primeres edicions del grup del Dau al Set (1947-49), del qual era membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies, un amb Cuixart, un de litografies i un de monotips amb Ponç. Intervingué en la creació de les revistes "Algol", com a editor, i "Dau al Set", amb el seu assessorament tècnic. Fou fundador i director del "Butlletí del Gremi d’Impressors de Barcelona" (1947-48), del qual tornà a ésser director d’ençà del 1968. Becat a París per l’Institut Français de Barcelona (1950), amplià coneixements tècnics al taller de calcografia Lacourier, la casa de litografies Mourlot i la de fototípies Duval, i seguí els cursos de l’École Estienne com a alumne lliure. Contractat per Skira el 1953, entrà en contacte a Ginebra amb el món de l’edició d’art. El 1958 esdevingué professor del Conservatori de les Arts del Llibre a Barcelona i també professor d’arts gràfiques a l’Escola de Bibliotecàries i conservador (1967) de la Secció de Gravat i Arts Gràfiques -Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, des del 1976- del Museu Etnòlogic de Barcelona, ampliada amb la seva important col·lecció sobre impremta. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tormo i Monzó, Elies  (Albaida, Vall d'Albaida, 1869 – Madrid, 1957)  Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d'història de l'art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del "Archivo Español de Arte y Arqueología". És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaTormos  (Marina Alta Municipi: 5,44 km2, 127 m alt, 317 hab (2014). Situat en una vall de la terminació oriental de la serralada Pre-bètica valenciana, a la vall de Pego, a la conca mitjana del riu Girona (la Rectoria de Ràfol). Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els d'oliveres, ametllers, garrofers i cítrics. Pedreres. La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s'ha estabilitzat. El poble, d'origen islàmic, és al sector de contacte entre el pla i la muntanya; l'església parroquial de Sant Lluís Belfou depèn de la del Ràfol d'Almúnia. Pertany a l'àrea comercial de Gandia. Tingueren la senyoria els comtes de Ròtova, i formà part de la Rectoria. Ajuntament

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTormos, sèquia de  (València, Horta)  Sèquia que pren l'aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es regen les terres de l'Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria. S'estén al llarg d'11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesTorms, els  (Garrigues Municipi: 13,38 km2, 476 m alt, 148 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, a la vall de la riera de Juncosa o vall Major, als vessants septentrionals de la serra de la Llena. Drenen també el terme les valls del Salt i la Cansada. El terreny és abrupte i rocallós. La tercera part del territori és ocupada per petits boscs de pins i pasturatge. Agricultura de secà (oliveres, cereals i ametllers). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. El poble és a l'esquerra de la riera de Juncosa; l'església parroquial de Sant Joan Baptista té una notable façana barroca del s XVIII. Àrea comercial de Lleida. El lloc fou venut el 1224 al monestir de Poblet, que l'any següent atorgà carta de població. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torn, coll de  (Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l'antic camí de Formiguera a Prada.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torn, el  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn. L'església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Gironès). Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorn, torre del  (Vandellòs, Baix Camp Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellTornabous  (Urgell Municipi: 24,30 km2, 289 m alt, 911 hab (2014). Situat a l'àrea regada pel canal d'Urgell, en un territori pla, al sud de la serra d'Almenara. Alterna l'agricultura de secà (cereals i oliveres) amb la de regadiu, que ocupa la major extensió (cereals, arbres fruiters i farratges) i aprofita aigües derivades del canal per mitjà de sèquies. Avicultura i granges de bestiar porcí. Indústria agropecuària. El poble és al sector occidental del terme; església de Santa Maria, d'origen romànic. El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Guàrdia d'Urgell i el Tarrós, les antigues quadres d'Espigolell, la Pobla, Salaverd i Espígol, on hi ha les restes d'un antic poblat ibèric. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tornadissa  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Martí del Clot.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tornafort  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera. La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat. Formà part del vescomtat de Vilamur.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tornamira, castell de  (Oristà, Osona)  Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l'antic castell d'Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa. Esmentat des de la fi del s XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d'Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als s XIII i XIV. Vers el 1476 elInici página lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic. El castell ja consta com a mas el 1666; l'edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira, Joan  (Catalunya, s XVI)  Metge. És autor del tractat Classificatorium super almanjaris nono, i d'altres escrits professionals.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira, Martí  (Catalunya, s XVI – Itàlia, s XVII)  Monjo cistercenc. És autor d'obres religioses. Residí molt de temps a Itàlia. Traduí a l'italià algunes obres castellanes.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tornamira de Soto, Joan  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Escriptor. És autor d'un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torné, Albert  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor d'un manuscrit, que fou recollit a la Biblioteca Nacional de París, titulat Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña, desde 1639.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torné i Esquius, Pere  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1879 - Flavancourt, Illa de França, 1936)  Dibuixant i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid. El 1905 s'establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París. A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d'Andersen (1918) traduïts per Josep Carner.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTornell, Folc de  (Catalunya, s XIII)  Mestre de l'Hospital. El 6/feb/1221, a Àgreda (Castella), assistí a la boda entre Jaume I el Conqueridor i Elionor, filla d'Alfons VIII. Hi signà com a testimoni.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Família de gravadors, llibreters i impressors. Iniciada per Josep Torner (I).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Joan  (Barcelona, s XVIII)  Llibreter. Possiblement germà de Josep Torner (II). Ingressà al gremi de llibreters l'any 1818.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII)  Historiador. És autor d'un estudi sobre història local antiga.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep  (Catalunya, s XVII)  Historiador. Era advocat. És autor de l'estudi Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua casa de los vizcondes de Rocabertí (1641).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep (I)  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Llibreter. Primer membre d'aquesta família. Ingressà al gremi d'impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de Joan i de Josep Torner (II).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner, Josep (II)  (Barcelona, s XIX - a 1857)  Impressor. Fill de Josep Torner (I), i possiblement germà de Joan. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou Miquel Torner i Germà.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorner, Martí  (Illes Balears, s XV)  Pintor. El 1480 i el 1497 treballava a València. Deixà obres estimables a l'Hospital, així com a l'església de Morella. També és notable la seva taula de la Sagrada Família, a la col·lecció Vilallonga, de Palma.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner i Fornés, Josep  (Barcelona, 1867 – 1938)  Gravador. Descendent de la família homònima. De molt jove anà a París. En tornà el 1888. Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l'Institut de les Arts del Llibre.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner i Germà, Miquel  (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Fill de Josep (II). Estudià dibuix a l'Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com "El Museo de las Familias", de Barcelona, i el "Semanario Pintoresco Español", de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torner i Pifarré, Carles  (Barcelona, 27/mar/1963 - )  Poeta. Ha fet estudis de medicina i, el 1984, amb el recull A la ciutat blanca, guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. El mateix any, amb Els límits de la sal, guanyà el premi Carles Riba, després publicà altres llibres de poesia, la qual és caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada consciència del llenguatge i el conreu majoritari del sonet. Temàticament, és una poesia que recull aspectes religiosos i temes vinculats amb el món urbà, el rock, l'amistat, etc. També ha tingut cura de l'edició catalana de La victòria pòstuma de Hitler (1995), recull de texts de diversos autors sobre la guerra de Bòsnia. També ha escrit novel·la i literatura infantil. President el Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tornigo, marquesat de  (Milà, Itàlia, 1625 – 1637)  Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l'honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca. Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.

Anar a:    Ton ]    [ Torai ]    [ Tord ]    [ Toren ]    [ Tormo, s ]    [ Tornam ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -