A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Toro ]    [ Torra ]    [ Torram ]    [ Torre ]    [ Torre, M ]    [ Torre d ]

El dolor i el goig alternen entre ells; però el goig és més breu. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tòro  (Viella, Vall d'Aran Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de la vall de Barravés, passa l'antic camí que des de Viella condueix a l'hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella.

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Toro, el  (Benimuslem, Ribera Alta Despoblat.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaToro, el  (Alt Palància Municipi: 110,13 km2, 1.011 m alt, 256 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l'Aragó, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat per la serra del Toro, que comprèn el sector nord-oest de la comarca; des d'ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l'altiplà de Barraques. Es drenat pel riu d'Orduña i pel Palància (que neix dins el municipi). El terme és molt muntanyós. Economia agrícola, només es conrea una petita part del territori; el principal conreu és el de cereals. Ramaderia. Població en descens. La vila és situada al sector més pla del terme; l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d'Alexandria. Ajuntament

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaToro, el  (es Mercadal, Menorca)  Santuari (la Mare de Déu del Toro), situat al cim de la muntanya del Toro (385 m alt), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila. La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems. L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia. L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del s XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972. La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8/mai). A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica). El cim de la muntanya, al bell mig de l’illa, és un excel·lent mirador sobre la seva totalitat; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Toro, illa de  (Calvià, Mallorca Occidental)  Illot de la costa, davant la punta o banc d'Eivissa. Hi ha un far.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Toro, serra del  (Barx / Simat de Valldigna, Safor Sector de la serra de Valldigna, entre els dos termes, entre la serra de Buixarró i el Mondúver, que culmina a 607 m alt, al límit dels dos termes, que continua vers el nord per l'altiplà dit el pla del Toro, que domina la Valldigna.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torogó  (Tremp, Pallars Jussà)  Llogaret (974 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra, situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d'Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia. La seva església era un antic priorat de Torogó.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toronell  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Família de constructors. Iniciada per Pere Toronell.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaToronell, Josep  (Olot, Garrotxa, s XVIII - d 1834)  Mestre d'obres. Fill de Pere Toronell. Col·laborà en les obres de can Noguer d'Olot (1816-26) i s'especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de Pere Toronell.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toronell, Pere  (Olot, Garrotxa, 1713 – s XVIII)  Mestre paleta. Iniciador de la família de constructors. Fou el pare de Josep Toronell.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toronell, Pere  (Olot, Garrotxa, 1779 – s XIX)  Fill de Josep Toronell. Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l'orgue i la seva instal·lació.

12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Torquemada, Joan de  (Castella, s XV)  Erudit. Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500. Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torques  (Sogorb, Alt Palància Poble (cast: Torcas, o Villatorcas), a la dreta del Palància, entre Xeldo i Soneixa. La seva església (Sant Francesc) depèn de la de Sogorb. Fou centre del marquesat de Vilatorques.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torques, serra de  (Aín, Plana Baixa)  Contrafort (668 m alt) de la serra d'Espadà, al límit amb el de l'Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d'Artana.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorra, Pere  (Catalunya, s XVII)  Llatinista. Fou lector d'humanitats a la Universitat de Barcelona. Es jubilà abans del 1650. És autor d'un Diccionarium seu thesaurus catalano-latinus, verborum ac phrasium (1726), que fou reeditat durant la mateixa centúria i encara dins la següent.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torra i Catà, Joan  (Catalunya, s XIX - Lleida, s XIX)  Escriptor. És autor de la novel·la La heroina del Segre (1882) i de l'assaig Solución de la crisis (1888).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torra i Figueras, Jordi  (Barcelona, 1931 - )  Músic. Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Cristòfol Taltabull i de Bernhard Röwenstrunck. És autor, entre altres obres, de Cant a l'amor, per a veu i piano, de Formes, per quartet de corda, de Tres polifonies, per a orgue (1964), i de Clàusules, per a flauta, clarinet i fagot.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torra i Pòrtulas, Enric  (Fornells de la Selva, Gironès, 16/mar/1910 - Arenys de Mar, Maresme, 4/ago/2003)  Músic, pianista i compositor. Rebé les primeres nocions de música del seu pare. Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall (1924-28). Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola. Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent. Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert. Els anys trenta inicià una intensa activitat de concertista, centrada a Catalunya. Amb un ampli repertori, tant clàssic com romàntic i de música nacionalista, excel·lí en la interpretació de Bach, Beethoven, Schumann, Chopin i Debussy i destacà com a intèrpret de Granados, Falla i Albèniz. Com a compositor, cal esmentar onze simfonies de les quals en destaca Los Angeles (1981), un concert per a piano i orquestra (1964), l’ambiciosa òpera Burriac (1991-97), les composicions de cambra Costa Brava (1947), Mallorca (1949) o Maresme floral (1950), Un minuto de oración (1957), moltes d’elles a partir de peces per a piano, instrument per al qual compongué, entre d’altres, Sonata evocadora (1939) i Variacions empordaneses (1951). Compongué també reculls de cançons (Cinc cançons del cor, 1927; Punsolenques, 1949; Cinc cançons amatòries, 1964) obres corals (Col·lecció espiritual, 1945; Catalanesques, 1951; La Creu del Canigó, 1953; Poemes corals, 1978), peces inspirades en el folklore català (Ballets del Maresme, 1963; El risc del pastor, 1971), així com un gran nombre de sardanes. Escriví la música per a La Passió (1943) i pràcticament la totalitat de la dels famosos Pastorets de Mataró (1941). És autor d’un Método español de piano (1951) i un Método Musical Escolar (1970). Fou director d’orquestres i cors i exercí la crítica musical i la docència.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrabadal  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Veure> Torre Abadal.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrabadal  (la Baronia de Rialb, Noguera Veure> Torre de Rialb, la.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrabadell i Llumbart, Carles  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX)  Forjador i serraller. Realitzà excel·lents treballs artístics de la seva especialitat. Fou premiat a l'Exposició d'Art de Barcelona de 1911.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrabadella i Fontcuberta, Joan  (Granollers, Vallès Oriental, 1914 - )  Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista, i també com a dibuixant. Sobresurt com a paisatgista. Ha guanyat diversos premis.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torradeflot i Cornet, Ignasi  (Manresa, Bages, 1867 – 1918)  Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d'arxius parroquials. Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí. Dirigí el "Butlletí de Predicació Sagrada" i col·laborà en periòdics manresans sobre temes d'història local.

24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Torralba  (Alaior, Menorca)  Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet). Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot).

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torralba  (Torrent de Cinca, Baix Cinca)  Despoblat, al sud del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre. Hi ha vestigis de poblament des d'època romana.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torralba  (Otos, Vall d'Albaida Llogaret, al nord del poble, a la confluència dels rius d'Albaida i de Micena, centre de l'enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d'Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc. Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaTorralba, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi. El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón. Ha passat als Pinyero.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torralba, Joan  (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVI - cartoixa d'Aula Dei, Aragó, 1578)  Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa esmentada. És autor d'obres religioses, la majoria inèdites.

29 MÓN - BIOGRAFIA

Torralba, Juan José  (Mèxic DF, 1937 - Guanajuato, Mèxic, 21/oct/2010)  Pintor i gravador. El 1958 arribà a Barcelona. Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat. Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut. Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinell. Desprès de crear i dirigir diversos tallers a Barcelona, s’instal·là durant vint anys a l’Empordà, primer a la Pera i posteriorment a Peratallada. El 1994 es traslladà a Girona i obrí el seu taller a l’antic Hospital dels Capellans. Uns anys més tard, regresà a Mèxic. Molts dels grans artistes (Clavé, Tàpies, Miró, Henry Moore, etc) passaren pel taller de Torralba per realitzar les seves obres gràfiques.

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torralba, marquesat de  (País Valencià Titol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d'una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars). Ha passat als Iturralde.

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsTorralba del Pinar  (Alt Millars Municipi: 21,64 km2, 48 hab (2014). Situat al massís de la serra d'Espadà, a cavall entre els vessants del Millars (on s'estén la major part del terme) i del Palància, al límit amb l'Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars. El territori és molt muntanyós i el 61 % de la superfície és de pineda (amb la important pineda de Torralba o de Téjar) i garriga. Agricultura de secà, amb conreus d'ametllers, cireres i vinya. Ramaderia modesta. Població en descens. ElInici página poble és situat al sud del terme; l'església parroquial de Sant Salvador és sufragània de la de Vilamalur. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament (en castellà)

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Torralba i RosellóTorralba i Roselló, Francesc  (Barcelona, 15/mai/1967 - )  Filòsof i teòleg. Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997), professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull, portà a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant. Ha publicat Cercles infernals. Sobre el pensament de Nietzsche (1990, premi Xarxa d’assaig 1989), Punt d’inflexió. Lectura de Kierkegaard (1992), Geografia de l’absurd (1993), Ètica del perdó (1993, premi Joan Maragall 1992), Amor y diferencia. El misterio de Dios en Kierkegaard (1993), L’eternitat de l’instant (1994), El sofriment, un nou tabú? (1995, premi Joan Profitós 1994), Rostres del silenci (1996), Pedagogía del sentido (1997), Les ètiques d’avui (1997), en col·laboració, Poética de la libertad. Lectura de Kierkegaard (1998), Vers una pedagogia amb rostre (1998) i Per què creure? La raonabilitat de la fe (2000). Col·laborà en l’obra La paraula s’ha fet home...  Segueix... 

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torramolla, Miquel  (Girona, 1786 - París, França, 1871)  Compositor. Fou director de bandes militars a França, Holanda i Bèlgica. És autor de marxes, danses i dues òperes.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrandell, Antoni  (Inca, Mallorca, 1881 – 1963)  Músic. Estudià a Madrid i a París. És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrandell, Miquel  (Girona, 1786 - París, França, 1871)  Clarinetista. Visqué a París, on es dedicà a l'ensenyament i actuà com a director de música militar a França, Bèlgica i Holanda. Estrenà a Brussel·les i a Anvers les seves obres escèniques Le futur de province (1825) i Le mari de circonstance (1836). Escriví estudis i peces per a clarinet i publicà un Méthode de musique vocale (1860), junt amb Fèlix Clément.

36 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaTorras, Ferreria i Construccions SA  (Poblenou, Barcelona, 1918 - )  Empresa siderúrgica. Durant els any 1970 experimentà un fort creixement amb la construcció d'una factoria nova a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la participació en altres empreses, que l'han convertit en el primer grup siderometal·lúrgic català. El 1980 ocupava 705 empleats.

37 CATALUNYA - EMPRESA

Torras Hostench SA  (Barcelona, 1941 - )  Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès). Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil). El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió. El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel (1989).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Armengol, Francesc  (Terrassa, Vallès Occidental, 1832 – Madrid, 1878)  Pintor i escultor. Format com a escultor a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, donà proves de gran domini tècnic. Amplià la seva formació a París, on començà a pintar. Pensionat a Madrid el 1859, passà a dedicar-se quasi exclusivament a la pintura. L'any 1864 anà de professor de color i composició a l'escola de belles arts de Cadis. Dos anys després tornà a Madrid com a professor de l'Escuela Superior de Pintura. El 1867 l'Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries, que el govern lliurà a l'església de Tetuan. La pintura religiosa ocupà una gran part de la seva obra, inspirada per un romanticisme evolucionat. També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important, car fou un dels retratistes més importants de la seva època, sobretot pel tractament de la problemàtica psicològica dels personatges. La majoria d'aquests retrats pertanyen a famílies de Terrassa. Com a escultor s'especialitzà en temes religiosos (Crist, per al cementiri de Terrassa).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorras i Bages, Josep  (les Cabanyes, Alt Penedès, 12/set/1846 - Vic, Osona, 7/feb/1916)  Eclesiàstic i escriptor. Cursà les carreres de dret i filosofia a Barcelona, on es posà en contacte amb diversos representants de l'escola catalana d'erudits i pensadors del s XIX, i on fou company de J. Collell. Acabada la vida universitària, ingressà al seminari i fou ordenat sacerdot l'any 1871. Fou col·laborador de "La Veu de Montserrat", "La Veu de Catalunya", "La Renaixensa", "Lo Missatger del Sagrat Cor" i "Les Quatre Barres". Dirigí l'Acadèmia Catalana de les Congregacions Marianes, fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i president de la secció religiosa de la Unió Catalanista (1895), antecessora de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual redactà els estatuts i fou el primer consiliari. Va ésser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, i quan hi ingressà pronuncià en català, contra la rutina i la voluntat d'alguns acadèmics, el discurs de recepció. Adjunt numerari dels Jocs Florals (1896), els presidí el 1899, any en què fou nomenat bisbe de Vic. Fou presentat a la Santa Seu com a bisbe de Vic gràcies al fet que un català (Manuel Duran i Bas) era llavors ministre de gràcia i justícia. A partir d'aquest moment, es dedicà exclusivament a la seva actuació com a prelat, i la seva influència transcendí a través de les seves pastorals dirigides a tot Catalunya. La seva vida és un exponent del diàleg entre la clerecia i el laicat, i així, llavors de les Bases de Manresa (1892), no solament intervingué com assessor, sinó que s'encarregà de redactar la disposició transitòria que proposava la regulació de les relacions entre Catalunya, l'estat espanyol i el Vaticà. Prosseguint en la mateixa línia, l'any 1893 l'assemblea de la Unió Catalanista li encomanà que redactés la comunicació a tots els bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense sobre l'ús del català en la predicació, la catequesi i els actes de culte no celebrats en llatí. Les normes sobre els ascensos episcopals i les pressions polítiques feren que fos proposat per a les seus de Barcelona, València i Burgos. No acceptà cap d'aquests trasllats, ja que els veia, principalment l'últim, com a maniobres del poder polític. La seva obra tracta sobre ètica, estètica, teoria del dret, història del pensament o problemàtica social. Així, l'any 1888 publicà El clero en la vida social moderna, en què exposava l'evolució de l'Església. La seva obra més ambiciosa, La tradició catalana (1892), exposa la teoria del regionalisme partint de la unitat de les terres de llengua catalana i de l'estudi de les grans figures intel·lectuals. Entre altres obres, cal remarcar En Rocabertí i en Bossuet (1898), mèmoria d'ingrès a l'Acadèmia de Bones Lletres, els assaigs L'Ernest Renan i en Pompeu Gener. Nuestra unidad y nuestra universalidad (1910) i El estadismo y la libertad religiosa (1913). Deixà plasmat el seu pensament sobre qüestions del seu temps en diverses pastorals, com L'equilibri de la jerarquia industrial (1902), La confesió de la fe (1906), Conducta dels obrers catòlics en les circumstàncies actuals (1906) i Déu i el cèsar (1911). El seu pensament fou influït pel sentit realista i pràctic de l'escola filosòfica catalana, però no s'adherí incondicionalment als postulats d'aquesta, ja que el seu tomisme rigorós veia en l'escolàstica un sistema més complet i estructurat. Situat dins el període positivista de la Renaixença, tracta d'harmonitzar Taine amb sant Tomàs.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Comamala, Jordi  (Barcelona, 1922 – 1999)  Actor, crític i historiador cinematogràfic. Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya. Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia. Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per J.M. Nunes, J.A. Bardem, J.M. Forn (Companys, procés a Catalunya, 1979), F. Bellmunt, G. Herralde (La febre d’or, 1992), Bigas i Luna (Bilbao, 1978), A. Abril (L’home de neó, 1988) i Pilar Miró. Promogué sessions de cinefòrum i publicà articles i estudis periodístics sobre cinematografia, entre els quals destaca la sèrie Viajes sentimentales por los cines de Barcelona a "La Vanguardia", iniciada el 1965, i l’obra publicada pòstumament Somnis de reestrena (1999). També féu teatre i sèries de televisió a TVE-Catalunya i a TVC. L’any 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorras i Farell, Lluís  (Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1932)  Pintor. Era deixeble de Tomàs Moragas. Practicà amb èxit l'aquarel·la, especialment de temes rurals, i el retrat a l'oli. Dirigí una acadèmia de dibuix i pintura a Barcelona. Residí algunes temporades a París i a Roma. Féu la seva primera exposició, amb gran èxit, als seixanta anys, i després participà en exposicions i concursos, i assolí premis a Barcelona, Madrid i Munic, entre altres ciutats.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Ferreri, Cèsar August  (Barcelona, 1852 – 1923)  Excursionista. Era agent de canvi i borsa. Fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1885), del Centre Excursionista de Catalunya (1902-15 i 1921-23) i de la Lliga Excursionista (1920), primer organisme nacional de l'excursionisme català. Fou un dels principals promotors dels Congressos Excursionistes (1910-13) i de la declaració de parc nacional per al bosc de Gresolet (1921). Impulsà la construcció del primer refugi de muntanya, el d'Ulldeter (1907). La seva obra bàsica està constituïda per les guies del Pirineu català, en nou volums (1902-24), precises i encara vàlides, agrupades en comarques naturals.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Guardiola, Joan  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1827 – Barcelona, 1910)  Arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des del 1856. Especialitzat en mecànica constructiva, edificà els mercats de Tortosa i Lleida. El ferro fou la matèria fonamental de les seves obres. Construí la bastida del monument de Colom, a Barcelona, i el monument a Alfons XII, a Madrid. També projectà un bon nombre de ponts metàl·lics.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Morató, Jacint  (Manresa, Bages, s XIX)  Escultor. S'inspirà en temes religiosos. Obtingué diversos premis. Treballà també com a ceramista.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorras i Ribé, Josep Maria  (Igualada, Anoia, 15/des/1942 - )  Historiador. Deixeble de Joan Mercader i Riba, participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1960-70), i cursà la carrera de Filosofia i Lletres (Secció d’Història) a la Universitat de Barcelona (1969-73). Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim. Els Padró d’Igualada (1642-1682), dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII, que llegí el 1980. Des de l’any 1974 exercí com a professor titular del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, i l’any 2003 obtingué per oposició una plaça de Catedràtic d’Història Moderna a la mateixa universitat, de la qual des de l’any 2007 fou Catedràtic Emèrit. Especialitzat en estudis d’història social i història de les institucions de l’època moderna, ha impartit seminaris i cursos de doctorat en diverses universitats i centres d’investigació, i ha participat en múltiples congressos amb aportacions sobre temes de la seva especialitat. Ha dirigit i format part de diversos projectes i estudis col·lectius. Ha exercit com a director i secretari general del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, i de secretari i vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre els anys 1981 i 1987 va organitzar i coordinar el Premi Jaume Caresmar d’Investigació Històrica i entre 1987 i 2005 promogué i organitzà el Premi Dr. Joan Mercader de Recerca. Entre 1969 i 1971 va exercir com a coordinador de la secció de Ciències Socials de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes "Textos", "Pedralbes" i "Afers", i ha dirigit les revistes "Miscellanea Aqualatensia" i "Estudis sobre la comarca de l’Anoia". També ha exercit la coordinació de les coedicions entre l’Ajuntament d’Igualada i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. És autor d’un centenar d’articles en revistes especialitzades i dels llibres següents: Assaig sobre les oligarquies social d’Igualada en el segle XVIII (1970), en col·laboració amb Joan Mercader; Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim (1976), La venalitat dels càrrecs municipals a Catalunya (1977), La revolució industrial a la comarca de l’Anoia (1979), Igualada, una història en imatges (1982), Els municipis catalans de l’Antic Règim (1983), Història de les comarques de Catalunya: l’Anoia (1986), Camins i viatgers a la comarca de l’Anoia (1991), Curtidores y tenerías en Cataluña: organización de un oficio pre-industrial (siglos XIV-XIX) (1991), La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els Qüestinaris de Francisco de Zamora (1993), Escrits polítics del segle XVIII. Documents de la Catalunya sotmesa (1996), Poder i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria (1998), La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1999), Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo XVIII (2003) i Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica (2005). Ha guanyat diversos premis i distincions, entre els quals cal esmentar: Soci d’Honor del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1997), el Premi al Compromís Cultural d'Òmnium Cultural (2006) i el d'acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Sampol, Josep  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1869 - Catalunya, s XX)  Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència. Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a "El Poble Català". Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torras i Sans, Montserrat  (Barcelona, 1945 - )  Pintora. Formada a l’Escola Massana i a Llotja (taller Jordi Alumà), s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual. Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses col·leccions públiques i privades a Barcelona (a la diputació i a la capella de Sant Honorat), Brussel·les, Venècia, París i Miami (galeria The Embassy).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorras i Urriarte, Lluís  (Alacant, 1896 - s XX)  Escriptor i enginyer agrònom. Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).

49 CATALUNYA - EMPRESA

Torraspapel SA  (Catalunya, 1989 - )  Nom que adoptà l'empresa paperera Torras Hostench en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril). Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrassa, la  (Espot, Pallars Sobirà)  Antic castell (ant: castell d'Orís o de Vestra), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l'accés a la vall d'Àneu. En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d'Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrassa, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants). Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat. Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal. Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrats.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrassa, pantà de  (Espot, Pallars Sobirà)  Embassament del curs alt de la Noguera Pallaresa. Construït per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya per a l'obtenció d'electricitat. Fou acabat el 1955 i té capacitat per a 2,27 milions de m3. La central té 11.100 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 17.600.000 kWh.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre, Abraham de la  (Figueres, Alt Empordà, s XIII)  Distingit hebreu. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà especialment quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre, Andreu de la  (Catalunya, s XIII – Lleida, s XIV)  Pintor i daurador. Resident a Lleida els dies en què a la seu triomfava la pintura gòtica lineal. El 1305, per encàrrec de Jaume II, daurà el sepulcre del seu pare Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família. En aquest monestir, féu altres treballs de daurat als sepulcres de Jaume II, la reina Blanca de Nàpols, etc. El 1313 realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp).

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre, baronia de la  (Catalunya)  Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d'en Dolça, a Vila-seca. El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d'En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l'any 1967 retornà per sentència als March.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre, Benet d'Aràbio  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1882)  Polític i advocat. Fou home d'idees republicanes, que defensà activament. Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l'ajuntament i la diputació provincial. Publicà a la premsa bon nombre d'articles polítics.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre, coves de la  (Paterna, Horta Veure> Coves de la Torre, les

57 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Torre, Editorial  (València, 1943 - 1966)  Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment. Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torre, Jeroni de la  (País Valencià, s XVII)  Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l'escola musical valenciana. D'ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella. És autor de misses, d'una lletania a cinc veus, d'una lamentació a vint veus i baix continu, d'una nadala i de cançons profanes.

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Torre, Jordà de  (França, s XIV)  Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335. Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torre, Josep Maria de  (València, 1864 – 1906)  Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid. Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil,Inici página Bouquet nacional i altres obres. Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre, la  (València, Horta Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S'allargà sobre l'antiga carretera de València al port d'Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l'ha deixat just a la vora dreta. Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s'ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, la  (Noves de Segre, Alt Urgell Caseria i antiga quadra de l'antic municipi de Castellàs, al nord del terme, propera a Junyent.

63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torre, la  (Monesma i Queixigar, Ribagorça Caseria (1.041 m alt), aturonat a nord-oest del castell de Monesma.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torre, la  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Caseria.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre, la  (Alpont, Serrans)  Llogaret, a l'oest d'El Collado. Prop seu, vers el sud-est hi ha la caseria de la Torre de Abajo.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, la  (Sort, Pallars Sobirà)  Llogaret de l'antic mun. de Llessui, a la vall d'Àssua, a poca distància d'aquest poble, a ponent, al voltant de l'església de Sant Julià. L'antic castell de la Torre és esmentat ja el 1086.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre, La  (Utiel, Plana d'Utiel)  Poble, al nord de la ciutat, a la carretera de Sinarques, vora el límit amb Castella.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, la  (Alins de Vallferrera, Pallars SobiràVeure> Santa Maria de la Torre.

69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Torre, marquesat de la  (Illes Balears Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d'Alcántara. Continua en la mateixa família. La casa pairal, que havia d'ésser la dels marquesos de la Torre -ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l'enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d'Arquitectes.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre, Pere  (Catalunya, s XVII)  Gramàtic. Fou professor de gramàtica a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat. El 1640 publicà un diccionari català-llatí, el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, dedicat a Josep Jeroni Besora, que és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic. Fou objecte de nombroses edicions; se'n féu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida; posteriorment n'aparegueren com a mínim sis més, la darrera datada a Vic el 1757. Aquestes últimes inclouen a la fi unes indicacions sobre ortografia catalana, que no són, però, obra de l’autor.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre, punta de sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Punta de la costa, on canvia de direcció cap a la badia de Portmany. Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d'en Rovira.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, raval de  (Pradell de la Teixeta, Priorat Barri de la Torre de Fontaubella.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre, sa  (Felanitx, Mallorca Oriental Barri de la ciutat, sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre, sa  (Manacor, Mallorca Oriental Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, Sant Miquel de la  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Miquel de la Torre.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre, tossal de cal  (Castellfollit del Boix / Rajadell, Bages)  Altiplà (877 m alt) al límit dels dos municipis. Separa les valls de Grevalosa, de Valldòria i de Guardiola.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Abadal  (Molins de Rei, Baix Llobregat Antiga quadra (o Torrabadal), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del s XIII, potser l'antiga torre d'Olarda, possessió, ja al s X, del monestir de Sant Cugat del Vallès. Hom l'ha identificada també amb una antiga torre Espigolera.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre Alta  (Torre Baixa, Racó)  Poble i nucli més important, a l'esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi. Forma un enclavament (0,65 km2) entre els termes d'Ademús i de Castellfabib.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del RacóTorre Baixa  (Racó Municipi: 4,7 km2, 760 m alt, 429 hab (2014), (cast: Torrebaja, ant: Torre de Orchet). Situat al centre de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme, molt reduït, s'estén a la dreta del Túria, a l'indret de la seva confluència amb el riu Ebrón; el terme de Castellfabib separa el sector principal de l'enclavament de Torre Alta. El territori és pla i regat amb l'aigua del riu. Agricultura amb conreus de regadiu, principalment pomeres, a una gran part del terme, a més d'hortalisses i d'altres arbres fruiters. Magatzems de fruita i indústria derivada delInici página sector agrícola (fabricació d'embalatges de fusta). Darrerament la població ha sofert un fort corrent emigratori. El poble és a l'esquerra del riu Ebrón; església parroquial de Santa Marina (1678-86). El municipi comprèn, a més, l'enclavament de Torre Alta i el despoblat de Villar de Orchet. Ajuntament (en castellà)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre Baixa, la  (la Torre de Claramunt, Anoia)  Poble, a l'extrem oriental del terme, a la dreta de l'Anoia, aigua amunt de Capellades.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre Bufilla, la  (Bétera, Camp de Túria Veure> Bufilla.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Alfons Dotze, la  (Girona, Gironès Barri obrer de la ciutat, a llevant de l'antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel. Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan s. XX. Pren el nom d'una edificació bastida el 1872.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'Almassora, la  (Almassora, Plana Alta)  Barri marítim, a l'est de la vila.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre d'Altea  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Despoblat, proper a Micleta, esmentat el s XVI.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Amargós, la  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Poble, situat en una vall tributària, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l'oest de Castellnou de Montsec. La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre d'Arzillac, la  (Rosselló Veure> Torre d'Elna, la.

87 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre de Baró, la  (el Pont de Montanyana, Ribagorça Veure> Torrebaró.

88 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Torre de Bastards, sa  (Lloseta, Mallorca Septentrional Antic lloc, esmentat el s XVI.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Bava, la  (l'Eliana, Camp de Túria)  Caseria (o de Baves, o del Virrei, o del Rei), a l'oest del poble.

90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torre de Buira, la  (Bonansa, Ribagorça Un dels dos nuclis de població del poble de Buira, al sud-est del terme, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana poc més avall del Pont de Suert.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Cabdella, la  (Pallars Jussà) Veure> la Torre de Capdella.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Calixt, la  (Canals, Costera Veure> Torreta de Canals, la.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre de Canyamel, la  (Capdepera, Mallorca Oriental) Veure> Canyamel, torre de.

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàTorre de Capdella, la  (Pallars Jussà Municipi: 166,0 km2, 1.075 m alt, 761 hab (2014), (o de Cabdella). Situat a la vall Fosca, a la ribera del Flamicell, als vessants de la serra de Montsent, comprèn l'extrem nord de la comarca, que coincideix amb la vall alta del riu. El terme és molt muntanyós. Agricultura de secà (cereals, patates i farratges); el regadiu és destinat majoritàriament a prats i a una mica d'horta. Important ramaderia bovina, equina i ovina. Explotació forestal. Central hidroelèctrica de Cabdella, amb aprofitament dels estanys de capçalera del Flamicell, i de l'estany Gento-Sallente. Pren importància el sector turístic, en especial el turisme rural. LaInici página població cresqué el 1970 gràcies a l'annexió del municipis de Mont-ros i la Pobleta de Bellveí. El poble és situat a l'esquerra del Flamicell, al peu de la serra d'Altars; església romànica de Sant Martí de Cabdella. El municipi comprèn, a més, els pobles d'Espui, Astell, Aiguabella, Cabdella, Guiró i Oveix, l'església de Sant Cristau d'Oveix i el santuari de Far. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Carrús, la  (Elx, Baix Vinalopó Veure> Carrús.

95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre de Carrús, marquesat de la  (País Valencià Títol atorgat (1690) al noble il·licità Onofre Miralles de Bonrostre. Ha passat als Gómez i als Miralles de Imperial.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Cerdà, la  (Canals, Costera)  Poble (o dels Frares), al nord de la vila, vora Cerdà. Era lloc de cristians de natura. La parròquia (Santa Maria) fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà. La jurisdicció pertanyia als mercedaris. El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaTorre de Claramunt, la  (Anoia Municipi: 14,80 km2, 362 m alt, 3.819 h (2014). Situat a la conca d'Òdena, drenat per l'Anoia i accidentat per la serra d'Orpinell, al sud-est d'Igualada, al límit amb l'Alt Penedès. A l'agricultura predominen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera) sobre els de regadiu (hortalisses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria paperera, de la construcció, del calçat i alimentària. Central elèctrica. El poble és a la dreta del riu de Gost; es formà a redós de la torre bastida 1070 pels senyors del castell de Claramunt; al seu costat es construí l'església parroquial de Sant Joan, sufragània de la de la Pobla de Claramunt fins al 1869. El municipi comprèn, a més, els pobles de la Torre Baixa i Vilanova d'Espoia i la caseria de la Serra. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Esportiva

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Crespins, la  (Costera)  Veure> Alcúdia de Crespins, l'.

Anar a:    Toro ]    [ Torra ]    [ Torram ]    [ Torre ]    [ Torre, M ]    [ Torre d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -