A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Torre de F ]  [ Torre de M ]  [ Torre del C ]  [ Torre d'Er ]  [ Torreb ]  [ Torred ]

Un bon lector fa un bon llibre. (Ralph Waldo Emerson)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Ferrer, la  (Costera Veure> Granja de la Costera, la.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Fluvià, la  (Cubells, Noguera)  Poble, al sud-est de la vila. La seva església depèn de la parròquia de Cubells.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Foix, la  (Guardiola de Berguedà, Berguedà Veure> Sant Climent de la Torre de Foix.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratTorre de Fontaubella, la  (Priorat Municipi: 7,1 km2, 369 m alt, 126 hab (2014), (o la Torreta). Al sud-est de Falset i de la comarca, al límit amb el Baix Camp i accidentat pels vessants occidentals de la serra de l'Argentera i de la mola de Colldejou, a les ribes de la capçalera de la riera de Marçà. La superfície inculta ocupa gairebé el 80% del terme: garriga, bosc i pasturatges. Agricultura de secà, els principals conreus són la vinya, els ametllers, els avellaners, les oliveres i els cereals i nomès 5 ha de regadiu. Ramaderia porcina. Pedreres de calcària. El poble és al nord del terme, aInici página l'esquerra de la riera de Marçà; l'església parroquial és dedicada a santa Maria; prop seu hi ha les ruïnes d'una antiga torre de defensa. El lloc pertangué a la mitra de Tarragona. Dins el terme hi ha el despoblat de Fontaubella. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre de França, la  (FenolledaVeure> la Tor de França.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre de la Mata, comtat de la  (País Valencià Títol atorgat el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, a Josep Antoni de Mata i de Copons. Ha passat als Burell.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de la Mata, la  (Torrevella, Baix Segura Poble, al nord de la vila, que formà fins fa poc un enclavament dins el terme català de Guardamar (Baix Segura), entre la mar i la llacuna de la Mata, que forma part de les salines de Torrevella. La parròquia (el Roser) fou creada el 1772; l'església s'enderrocà amb el terratrèmol del 1829.

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torre de la Ribera  (Ribagorça Veure> Torlarribera.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de la Sal, la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Caseria, al sud del terme, a l'indret de l'antiga torre de la Sal.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de l'Alcúdia, la  (Costera Veure> Alcúdia de Crespins, l'.

11 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíTorre de les Maçanes, la  (Alacantí Municipi: 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014), (cast: Torremanzanas). Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l'esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb l'Alcoià i la Marina Baixa. Predomini de l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d'ametllersInici página i d'olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l'agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Població en descens. La vila és a l'esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna. El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre de l'Espanyol, comtat de la  (Catalunya Títol atorgat el 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa. Continua en la mateixa família.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreTorre de l'Espanyol, la  (Ribera d'Ebre Municipi: 27,90 km2, 164 m alt, 676 hab (2014). Situat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l'esquerra de l'Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs. Predomina l'agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l'Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d'extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l'agricultura. Població en descens. El poble, d'origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Lloris, la  (Xàtiva, Costera Veure> Torre d'en Lloris, la.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Marata, la  (Maçanet de la Selva, Selva Veïnat, situat al nord-oest de la vila. Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d'un incendi el 1924.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre de Matella, la  (Culla, Alt Maestrat)  Llogaret, al sud del terme, a l'interfluvi entre el riu de Montlleó i la rambla de la Viuda.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre de Montornès, sa  (Sineu, Mallorca Septentrional)  Possessió.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Orchet  (Racó Veure> Torre Baixa.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Piles, la  (Piles de Mar, Safor)  Barri marítim, a l'oest del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Portaceli, la  (Serra de Portaceli, Camp de Túria)  Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis. Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Rialb, la  (la Baronia de Rialb, Noguera Caseria i cap del municipi (o Torrabadal), a l'esquerra del Rialb. La seva parròquia és la de Polig.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Riu, la  (Alp, Baixa Cerdanya)  Gran casa, a la sortida de la vall d'Alp, a la dreta del riu d'Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d'Ovella.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Romaní, la  (Sollana, Ribera Baixa Veure> Romaní, el.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre de Santa Maria, la  (Torregrossa, Pla d'Urgell Casa i partida, al límit amb el terme dels Alamús (Segrià).

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre de Santa Maria, la  (Vallfogona de Balaguer, Noguera)  Antic terme, al nord del poble, vora el canal del Sió.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Tamúrcia, la  (Tremp, Pallars Jussà Poble (1.049 m alt) de l'antic municipi d'Espluga de Serra, situat al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d'una vall tributària, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana. De la seva església parroquial (la Purificació) depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia.

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre de Triniac, la  (Rosselló Veure> Torre de França, la.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Vernet, la  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Caseria, al sud del poble, al límit amb el terme de Castellví de la Marca.

29 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de MatarranyaTorre de Vilella, la  (Matarranya Municipi: 33,54 km2, 611 m alt, 208 hab (2014), (cast: Torrevelilla). Situat a l'esquerra del riu Mesquí, al sector occidental de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, accidentat, al sector meridional, per la serra de la Ginebrosa; la resta del municipi és relativament plana, drenat per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop. L'agricultura és l'activitat econòmica predominant, amb conreus de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres); la resta són bosc de pins i alzines i matollars. Ramaderia ovina i porcina; granges d'aviram. Població en descens. La vila és al peu de la serra deInici página la Ginebrosa, a l'extrem meridional del sector més pla del terme, al voltant de l'església parroquial de Santa Quitèria, esmentada ja el 1280. Àrea comercial d'Alcanyís. Està situat en el límit lingüístic amb el castellà. Ajuntament (en castellà)

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre d'Eina, la  (Eina / Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya)  Pic (2.832 m alt) del massís de Puigmal, que es destaca vers el nord de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s'uneix a través del pic d'Eina. Es termenal dels tres municipis.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre del Baró, la  (Barcelona)  Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes). El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització. Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista. Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre del Bisbe, la  (Alta Cerdanya Veure> Torre d'Eina, la.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre del Bosc, la  (la Font de la Figuera, Costera Despoblat, origen de la vila.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre del Cadí, la  (Cava / Fórnols de Cadí, Alt Urgell)  Un dels cims (2.557 m alt) de la serra de Cadí, a l'est del portell del Cadí, termenal dels dos municipis.

34 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de MatarranyaTorre del Comte, la  (Matarranya Municipi: 19,33 km2, 497 m alt, 142 hab (2014), (o del Compte). Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del Matarranya, drenat a més pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera. La meitat del territori és coberta de bosc de pins. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, olivera i vinya) sobre els de regadiu (farratges i patates), que aprofiten aigües derivades del riu, a través de la sèquia d'Arnau. Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Població en descens. La vila és situada damunt un tossal, entre les valls del Matarranya i del Regall, la voltant de l'església parroquial de Sant Pere (esmentada ja el 1280). Hi ha interessants casals d'època renaixentista. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre del Negret, la  (Beneixama, Alt Vinalopó Despoblat.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre del Penedès, la  (Alt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre del Puig, la  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Caseria, a l'est de la vila, vora la platja. És un antic barri de pescadors.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre del Virrei, la  (Eliana, Camp de Túria Veure> Torre de Bava, la.

39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTorre d'Elna, la  (Rosselló Municipi: 3,31 km2, 10 m alt, 2.223 hab (2012), (o la Torre del Bisbe, ant: la Torre d'Asillac, fr: Latour Bas Elne). Situat a la plana costanera de la Salanca, a llevant de la ciutat d'Elna. Economia agrícola de secà amb el conreu de la vinya destinada a la producció de vi de qualitat superior; els conreus de regadius són els més estesos i sobresurten les hortalisses, que es localitzen al riberal del Tec. També té importància la producció de fruita (peres, préssecs, pomes i albercocs). Complementa la riquesa agrícola la ramaderia ovina. Fàbrica d'embalatge per aInici página fruita i hortalisses. Població en ascens. El poble s'assenta enmig de la plana regada, al voltant de l'església parroquial de Sant Jaume. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaTorre dels Domenges, la  (Plana Alta Municipi: 3,20 km2, 306 m alt, 213 hab (2014), (o d'En Domènec, o Torre Endoménec). Envoltat pel terme de Vilanova d'Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja. El 10% de la superície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l'agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d'olivera i de vinya. Població en descens. El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l'església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre dels Frares, la  (Canals, Costera Veure> Torre de Cerdà, la.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre dels Pares, la  (Gandia, Safor)  Gran alqueria, que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d'alqueria medieval al País Valencià.

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratTorre d'en Besora, la  (Alt Maestrat Municipi: 11,77 km2, 647 m alt, 167 hab (2014). Pràcticament envoltat pel terme de Culla, estès entre la rambla del Molinell, al nord, i la serra d'Espareguera, al sud-est. El sector meridional és el més muntanyenc. Les aigües són drenades per les rambles. Més de la meitat de l'extensió total és de muntanya poc productiva, i una part coberta de bosc. És conrea poc menys d'un terç del terme municipal, amb predomini dels conreus de secà, principalment cereals, i també ametllers, olivera i vinya. El regadiu (patates i hortalisses) ocupa molt poques hectàrees. Ramaderia de llana. Població en descens. El poble és aturonat, i és de carrers estrets iInici página sense places; l'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers; des de l'any 1317 pertangué a l'orde de Montesa. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre d'en Bord, la  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Antic terme, esmentat el s XIV.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'en Domènec, la  (Plana Alta Veure> Torre dels Domenges, la.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre d'en Gaumés, sa  (Alaior, Menorca)  Lloc o possessió (o d'en Galmés), al sud de la ciutat, al camí de Sant Llorenç. Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'en Lloris, la  (Xàtiva, Costera Poble (o de Lloris), al nord del terme, al límit amb el de l'Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d'Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta. Les seves terres són regades amb la sèquia de la Torre d'en Lloris. El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s'hi erigi una parròquia (Santa Maria), amb Miralbò com a annex. L'església parroquial és dedicada actualment al Roser. Antic lloc de moriscs (42 focs el 1609), en fou el darrer senyor el duc d'Almodóvar. Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Eroles, la  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Caseria, a la capçalera del riu d'Abella, al vessant meridional de la serra de Carreu. És esmentada ja el s XIV.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'Espioca, la  (Picassent, Horta Veure> Espioca.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorre d'Olient, la  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Antic terme de l'antic municipi d'Hortoneda de la Conca.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Oristà, la  (Oristà, Osona)  Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira. Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d'Oristà, i el 1877 se n'independitzà. Des del s XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs).

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Falconera, la  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Antic terme, al nord del poble de Ribelles, prop del límit amb els termes de Florejacs i de Sanaüja (Segarra). És documentat el s XIV.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Filella, camp d'urnes de  (Lleida, Segrià)  Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d'urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment. De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d'un camp d'urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols. Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s'aproximen a una cronologia del s VII aC. Hi ha referències de l'aparició en el moment de la destrucció d'uns vint enterraments.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Gavosera  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Antiga quadra, de l'antic terme de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorre Gironella, la  (Girona, Gironès)  Barri obrer de la ciutat, a llevant de l'antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel. Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan s XX. Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre i Sevil, Francesc de la  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII)  Escriptor. És autor de les obres Baraja nueva, Agudezas de Juan Oven i Luces de la aurora.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Isabel, comtat de  (CatalunyaTítol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i Garcia-Tornel, director de l'hacienda de Cuba i director general de contribucions. Ha passat als Moreu.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Llauder  (Mataró, Maresme)  Vil·la romana. Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions. Malgrat ésser monument historico-artístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable. El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F. Clariana. Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores. La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època alt-medieval.

59 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torre Lliure, la  (Matarranya)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de la Torre del Comte.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre Nova, sa  (Calvià, Mallorca Occidental Urbanització construïda damunt la punta de sa Porrassa (o de Pasqual Martí), promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf.

61 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaTorre Saura, comtat de  (Ciutadella, Menorca Títol, atorgat el 1818 a Bernat Ignasi d'Olives i d'Olives, noble menorquí, sobre la seva possessió de Torre Saura. Continua en la mateixa família.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre Valentina  (Calonge, Baix Empordà)  Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s'aixeca l'antiga torre Valentina, de defensa. Ha estat realitzada per l'arquitecte Josep Antoni Coderch.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Verona, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el s XVIII, pel rei-arxiduc Carles III, a Josep d'Escala de la Scala, del consell del rei i cavaller de Sant Jaume.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torrebaró  (el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça)  Poble (833 m alt) (o Torre de Baró), al vessant oriental de la serra de l'Almúnia. La seva església és dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors.

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorrebesses  (Segrià Municipi: 27,61 km2, 287 m alt, 291 hab (2014). Situat en un terreny pla, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), al sector lligat tradicionalment amb les Garrigues, al sud de Lleida. Una bona part del terme és improductiva. Agricultura tota de secà: cereals, olivera i ametller. Complementa l'economia la ramaderia de llana, el bestiar porcí, boví i l'aviram. Hi ha una cooperativa agrícola, dos molins d'oli i indústria de maquinària. El poble és a la dreta de la vall Major. El nucli antic (la Vileta), que estigué fortificat, conserva el caràcter tradicional, amb la casa-castell d'Escaladei i l'església parroquial de la Transfiguració, romànica de transició, amb un notable retaule de pedra (s XIV) d'escola lleidatana; també hi ha una sèrie de casals de pedra del s XVI. Àrea comercial de Lleida. Fins al 1835 pertangué a la senyoria de la cartoixa d'Escaladei. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

66 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaTorrebetria  (Torrent de Cinca, Baix Cinca Antic lloc, al sud del terme, al límit amb el de Mequinensa.

67 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torreblanca  (Fraga, Baix Cinca Despoblat.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torreblanca  (Castelldans, Garrigues)  Despoblat, a la vall del riu Set. El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan s. XIII pertanyia al monestir de Poblet.

69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaTorreblanca  (Plana Alta)  Municipi: 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014). Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s'hi troba l'extens pantà del Prat, obert al mar. Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Població en ascens. A l'antic barri de pescadors de Torrenostra s'hi han desenvolupat les activitats turístiques. La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari. L'expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreblanca  (Ponts, Noguera)  Poble (o Torreblanca del Tossal), fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre. La seva església depèn de la parròquia del Tossal.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorreblanca, la  (Sant Just Desvern, Barcelonès)  Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l'indret de l'antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al s XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d'Anoia. Hom hi ha establert un important centre de producció de roses. L'any 1983 fou inaugurat un part d'11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreblanca de Montserrat  (Vacarisses, Vallès Occidental)  Barri d'estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l'antic camí de Terrassa a Montserrat.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrebonica  (Terrassa, Vallès Occidental)  Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h. És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi. Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrebusqueta  (la Llacuna, Anoia)  Llogaret, al sud-oest de la vila, al peu de la serra d'Ancosa.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tòrrec  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, a l'est del terme, a l'esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves. La seva església depèn de la parròquia de Lluçars. Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrechiva  (Alt Millars Veure> Torre-xiva.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorrecilla  (Xelva, Serrans)  Despoblat.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrecorrals  (Dénia, Marina Alta)  Caseria, a l'oest de la ciutat, vora el límit amb el terme d'Ondara.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torredà  (Castelló de Farfanyà, Noguera)  Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme. Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d'Almenar. Vers el 1414 deixà d'ésser explotada directament pels monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens. La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).

80 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del MatarranyaTorredarques  (Matarranya)  Municipi: 34,23 km2, 746 m alt, 83 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d'Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d'Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d'Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar. A l'agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l'aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280. Al sud, a poca distància de la població, hi ha l'ermita de Sant Bernat. Àrea comercial d'Alcanyís. Informació (en castellà)

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsTorredembarra  (Tarragonès)  Municipi: 8,58 km2, 17 m alt, 15.475 hab (2014). Situat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d'arena fina, a l'esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l'est de Tarragona. L'agricultura, molt important temps enrera, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s'hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la siderometal·lúrgica i la química. El gran motor de l'economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d'urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni delInici página 1960. La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del s XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torredemora  (Belianes, Urgell)  Antic terme, al nord-oest del municipi, al límit amb el d'Arbeca (Garrigues).

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torredenegó  (Llobera, Solsonès)  Poble (ort trad: Torredenagó), al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle. La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis i un portal interessants.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorrefarrera  (Segrià)  Municipi: 23,48 km2, 214 m alt, 4.512 hab (2014), (o Torreferrera). Situat a la plana regada pels canals de Pinyana i d'Aragó i Catalunya, en un terreny pla, a la dreta del torrent d'Oló, al nord de Lleida. L'agricultura és l'activitat econòmica bàsica; alternen els conreus de secà amb els de regadiu, aquests són possible gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades dels canals de Pinyana i del d'Aragó i Catalunya. Els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, patata, olivera i farratges. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i porcí; aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura i tèxtil. El poble té l'origen en diverses donacions del bisbat de Lleida; església parroquial de la Santa Creu, amb una notable façana neoclàssica. Comprèn l'enclavament de Malpartit. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrefeta  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble (475 m alt) i capital del municipi. L'església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona. El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi deInici página l'Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d'Urgell.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraTorrefeta i Florejacs  (Segarra)  Municipi: 89,4 km2, 475 m alt, 601 hab (2014), (o Torreflor). Situat a la vall mitjana del Sió, a banda i banda del riu, que travessa el territori d'est a oest. És el resultat de la unió l'any 1972 al terme de Torrefeta, cap municipal, del municipi de Florejacs. Hi ha un gran sector no conreat (bosc i matollar). L'economia es basa en l'agricultura, que aprofita aigua derivada del riu i de diverses fonts; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat), olivera, vinya i ametller. Ramaderia bovina i porcina; granges d'aviram. El municipi comprèn, a més, els antics pobles i termes de Bellveí, el Llor, el Far, Gra, Riber, Sedó, Castellmeià i Selvanera i el santuari de Santes Masses. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrefiel, comtat de  (CatalunyaTítol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, olim Puigmolto i de la Tonda, avi del primer vescomte de Miranda; fou ajudant de camp del general Bessières. Continua en la mateixa família.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreflor  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Nom oficial del municipi, adoptat arbitràriament al de Torrefeta en agregar-se-li, el 1972, el de Florejacs.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreforta  (Tarragona, Tarragonès)  Barri perifèric, a l'oest de la ciutat. És situat a la dreta del Francolí. Sorgí el 1953 com a barri obrer. En el període 1961-75 s'hi afegiren una sèrie d'urbanitzacions, al voltant de la zona industrial de Riuclar.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrefreita, Joan de  (Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida. Intervingué a l'accidentat procés (1274-76) sostingut entre el papa Gregori X i el rei Jaume I el Conqueridor, per tal que aquest deixés la seva darrera amant Sibil·la de Sague en nom del vincle que l'unia amb l'amant anterior, Teresa Gil de Vidaure. El monarca l'envià a Roma, per tal de sostenir el seu punt de vista davant el pontífex.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torregassa  (Olius, Solsonès)  Masia i antic hostal (o la Torregassa), , al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l'antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa. En aquest indret té lloc anualment el 20/set una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torregassa  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Poble, a l'oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys. Al s XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells.

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellTorregrossa  (Pla d'Urgell)  Municipi: 40,48 km2, 232 m alt, 2.235 hab (2014). Situat al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, a la zona regada pel canal d'Urgell, en un terreny pla. L'economia es basa en l'agricultura; predominen els conreus de regadiu (regats amb aigües derivades del canal auxiliar d'Urgell) sobre el de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), fruiters, patates, ametller i olivera. Predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia de bestiar porcí, oví, boví i aviram. Petita indústria alimentària derivada de l'agricultura. El poble, d'origen islàmic, és troba al voltant d'una petita eminència amb les restes de l'antic castell de Torregrossa, al costat de l'església parroquial de l'Assumpció. El municipi comprèn, a més, la caseria i l'antic terme de Margalef, els despoblats de Vilaplana, Vimpeli i Paradell. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorregrossa, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1871 per Amadeu I a Jaume Nuet i Minguell, únic titular.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torregrosses  (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)  Caseria, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme d'Alacant.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Torreilles, Felip  (Perpinyà ?, s XIX – s XX)  Historiador i clergue. S'especialitzà en l'estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l'època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums. Cal esmentar també entre els seus estudis L'annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d'Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l'annexion. 1660-1700 (sd), L'université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Anar a:  Torre de F ]  [ Torre de M ]  [ Torre del C ]  [ Torre d'Er ]  [ Torreb ]  [ Torred ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -