A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Torrel ]  [ Torrella d ]  [ Torrelles, B ]  [ Torrelles, P ]  [ Torrelles i d ]  [ Torrelles i F ]

No hi ha res que faci més mal a una nació que el fet que la gent astuta passi per intel·ligent. (Francis Bacon)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraTorrelameu  (Noguera Municipi: 10,92 km2, 201 m alt, 709 hab (2014). Situat a la baixa Noguera, al límit amb el Segrià, a l'interfluvi de la Noguera Ribagorçana (límit occidental) i del Segre (límit oriental), poc abans de llur confluència. L'economia es basa en l'agricultura; predominen els conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu (cereals, farratges i fruiters), que utilitzen aigües derivades del riu a través de la sèquia de Torrelameu. Ramaderia ovina i porcina, Aviram. Poble d'origen àrab. Església parroquial de l'Assumpció, neoclàssica. El lloc fou conquerit per Ermengol VI d'Urgell vers el 1147, però fou incorporat al bisbat de Lleida i atorgat als hospitalers. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrelavit  (Alt Penedès Veure> Terrassola i Lavit.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrell, Esteve  (Catalunya, s XVIII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XIX)  CI Abat de Poblet, XLVII quadriennal (1819-21 i 1823-25). Succeí a Jaume Pàmies. fou destituït (1821) per les autoritats polítiques, en aplicar-se el decret de dissolució de les comunitats religioses. Poblet es convertia en "Monasterio suprimido de Poblet y casa de reunión de ex-monjes bernardos". Josep Barba, que ja havia estat abat, ho tornà a ser en aquesta ocasió tan penosa. Després dels fets revolucionaris del 1823, Barba fou deposat i reelegit Torrell. Era aleshores CII abat de la sèrie general i II de la quadriennal. Fou succeït per Josep Queralt.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Torrell de Reus  (Reus, Baix Camp, 1946 - )  Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d'André Maurois. Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l'únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l'Associació d'Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura. Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n'ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrell i Eulàlia, Salvador  (Reus, Baix Camp, 1900 - Barcelona, 1990)  Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes "La Columna de Foc" (1918) i "Reus, 1973" (1923), entre d’altres. Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc. Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus. La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrella  (Benigànim, Vall d'Albaida)  Partida, al nord-est de la vila, a la zona muntanyosa que enllaça amb la serra de Buixcarró. El coll de Torrella (351 m alt) comunica la vall del barranc de Torrella (afluent, per la dreta, del riu d'Albaida entre Guadasséquies i Bellús) amb la del riu de Barxeta.

8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Torrella, cavalleria d'en  (Sòller, Mallorca Occidental)  Possessió o alqueria, concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella. A la primeria del s. XVII passà als Ferrer de Santjordi. Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torrella, Gaspar  (València, s XV – s XVI)  Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II. És autor d'obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l'època.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torrella, Jeroni  (València ?, s XV - d 1512)  Metge i astròleg. Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina. A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496).

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Torrella, Joan  (Canet de Rosselló, Rosselló, s XVII)  Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València. El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrella, son  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Possessió (o çon Torrella), al fons de la coma de son Torrella, que des del puig Major davalla vers Cúber.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrella, son  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional)  Possessió. Situat al nord de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei de Mallorca. Al començament del s XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa (germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner), que féu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc; de l’antiga construcció resta, entre altres vestigis, un portal apuntat del s XV amb les armes dels Torrella. A la fi del s XIX fou posseïda per la comtessa de Peralada i de Savallà, que morí el 1899. A mitjan s XX fou adquirida per la vídua del comte de Carnarvon i el seu fill, l’historiador del lul·lisme Jocelyn N. Hillgarth, els quals l’han restaurada.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraTorrella de la Costera  (Costera)  Municipi: 1,19 km2, 140 m alt, 158 hab (2014), (o Torrella; ant: Llançol). Situat a l'esquerra del riu Cànyoles, al sector format per diversos i petits enclavaments al sud-oest de l'horta de Xàtiva. Donada l'exigüitat del terme, es conrea tot el territori; alternen els conreus de secà (cereals, vinya, olivera i garrofer) amb els de regadiu (cítrics i hortalisses), que són possibles gràcies a l'aprofitament de l'aigua de la sèquia de Ranes. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis. El poble es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El municipi comprèn, a més, els enclavaments de la Foia de Cerdà i la Iana, entre d'altres. Ajuntament (en castellà)

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrella i Ballester, Joan  (Palma de Mallorca, s XVII – v 1713)  Historiador. És autor d'una crònica amb el curiós títol d'Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita. Fou el pare d'Agustí Torrella i Trublols.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrella i Burguès, Pere  (Illes Balears, s XIV - d 1348)  Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291). Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrella i Cascante, Ramon  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30/abr/1923 - Tarragona, 22/abr/2004)  Eclesiàstic i ecumenista. Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953. Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma (1958) amb la tesi L’humà i el diví en l’Església. Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani. Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona (1966-68). President de la nova Facultat de Teologia (1967) i bisbe auxiliar de Barcelona (1968), Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau (1970) i del Consell Pontifici “Cor Unum” (1971). El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Unió dels Cristians, on desenvolupà una gran tasca ecumènica. Fou copresident del Grup Mixt de Treball entre l’Església Catòlica i el Consell Ecumènic de les Esglésies i el Comitè de Coordinació de la Comissió per al diàleg amb l’Església Ortodoxa. El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1996, un any després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense, del qual fou impulsor i president, presentà la renúncia al càrrec per motius de salut, que es feu efectiva el 1997. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrella i Maurí, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1843 – Barcelona, 1910)  Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari "El Tarrasense". Se n'anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas "La Publicidad". Fou president i bibliotecari de l'Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona. Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrella i Niubó, Francesc  (Terrassa, Vallès Occidental, 1920 - 2008)  Historiador de l'art tèxtil. Llicenciat (1945) i doctor (1952) en filosofia i lletres (ciències històriques) amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana. La “bolla” y el comercio textil. De sus orígenes a su decadencia (Siglos XIII a XVI). Fou director del Museu Tèxtil de Terrassa (1946-86) i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1986) i estrangeres (Hispanic Society of America; Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978; International Council of Museums, del comitè espanyol del qual fou secretari en 1978-80; etc). Impulsà diverses activitats culturals i docents, de les quals sobresurt la tasca com a promotor i primer director del Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, Entre les seves publicacions hom pot destacar: Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido artístico a través de una visita al Museo (1949), Evolución histórica de la industria textil (1951), Vida económico-social de un gremio textil en una ciudad catalana de los siglos XV y XVI (1952), El Arte textil (1952), Los orígenes de la industria textil tarrasense (1953), Descripción general de las nuevas series de las telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca (1953), Significado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la corona de Aragón (1956), El impuesto textil de la bolla en la Cataluña Medieval (1954) Los antiguos gremios y la actual industris de la Cataluña textil (1955), Aspectos sociales de los antiguos gremios textiles catalanes: mutualismo, enseñanza, urbanismo (1958), Los Progresos de la hilatura en Cataluña al finalizar el siglo XVIII (1960), Gremios y cofradías: síntesis histórico-social (1961), El Moderno resurgir textil de Barcelona: siglos XVIII y XIX: aportación cronológica parcial: contribución al estudio histórico de la industria textil catalana (1961), Tarrassa y los tarrasenses (1939-1964) (1966, amb M. Palomares i J. M. Castells), Factors psicosocials en la nostra indústria tèxtil: segles XIX-XX: característiques històriques (1969), Cien años del instituto industrial: un siglo de la Tarrassa textil (1873-1973) (1975) i La Mútua i Terrassa: cent anys d’història 1900-2000 (2000).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrella i Pineda, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 30/set/1910 - 14/jun/2003)  Escriptor i historiador. Cap del departament de cultura de l'ajuntament de Sabadell durant el període republicà, cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i creà i presidí l'entitat d'Amics del Cinema. Crític de cinema i teatre després de la guerra civil, escriví, entre altres publicacions, els llibres El cine amateur español (1950) i Crónica y análisis del cine amateur español (1965) i fou cofundador i director de la revista especialitzada en cinema amateur "Otro Cine". A més d'algunes obres de teatre infantil en català, publicà Una història de Sabadell per a tots (1981). Fou director de la Fundació Bosc i Cardellac (1970-81).

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrella i Trublols, Agustí  (Illes Balears, s XVII – v 1746)  Cronista. Fill del també cronista Joan Torrella i Ballester. Escriví Mallorca se rinde al archiduque de Austria Carlos III i Mallorca sometida al rey don Felipe V de Borbón, inèdites.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrellafuda  (Ciutadella, Menorca)  Lloc o possessió, a llevant de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Hi ha una important estació megalítica amb la taula de Torrellafuda. En època islàmica era Hesmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividia l'illa.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrellano  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, situat a l'est de la ciutat, vora la frontera amb la comarca de l'Alacantí.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torrellano, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1716, per l'emperador Carles VI, al seu cambrer Joan Baïllo de Llano i Ferrer. Passà als Canícia, marquesos del Bosc d'Ares, i als Rojas.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Torrellas, concòrdia de  (Torrellas, Aragó, ago/1304)  Acord entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i l'infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella. Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalanoaragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrellebreta  (Malla, Osona)  Masia, situada a l'antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d'Osona. És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del s XI. Ha estat sempre una masia important i modernament s'ha convertit en un veritable museu d'entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d'insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles  (Catalunya-Aragó, s XIV - s XV)  Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d'un mateix lloc. El més famós fou el català, i els seus origens romanen hipotètics. Un dels més antics personatges d'aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrelles  (Puigpelat, Alt Camp)  Despoblat.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrelles  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Despoblat, esmentat encara el segle XVIII.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Alexandre  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou una de les figures sobresortints de la famosa batalla naval de Lepant, lliurada victoriosament contra els turcs el 1571.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Arnau (I) de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Castlà de Montesa (1298). Potser fill de l'altre homònim. Probablement anà a la campanya d'Almeria, fou lloctinent de procurador de l'infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16), ambaixador a la cort pontifícia, d'on el papa l'envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles, Arnau (II) de  (Catalunya, s XIII - d 1351)  Potser fill d'Arnau (I) de Torrelles. Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Arnau de  (Catalunya, s XII - d 1210)  Noble. Possible successor de Mir de Torrelles a les seves possessions del Vallès. Fou pare de Sibil·la de Torrelles.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló. Formà part del seguici de l'infant Pere i tingué possessions a Mallorca. Potser era germà seu Ramon de Torrelles.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1274, arran d'haver-se format una lliga nobiliària que féu front al rei Jaume I, aquest utilitzà els seus serveis com a missatger i parlamentari, amb el propòsit d'apaivagar els ànims dels rebels. En aquesta missió actuà no pas com a representant directe del monarca, sinó del príncep hereu Pere, el futur Pere II el Gran.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Arnau de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II com a diplomàtic i com a militar. El 1317 fou enviat a Sicília per intervenir a les treves que foren pactades aleshores entre Frederic III i els angevins de Nàpols. El 1323 anà a Sardenya, amb l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Berenguer de  (Catalunya, s XII - d 1195)  Noble. Potser germà de Mir Guillem, ambdós relacionats amb Santes Creus. També apareix juntament amb Ramon de Torrelles.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles, Bernat  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1397 fou nomenat capità del castell de Longosardo. Assumí la governació de l'illa.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Bernat Mir de  (Catalunya, s XII)  Noble que vivia el 1131. Un dels més antics personatges d'aquest cognom. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou Mir de Torrelles.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Ferrer de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIII - Grècia, s XIV)  Home de confiança de Berenguer d'Entença. Serví d'enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l'afer de l'expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença. Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l'emperador, després de l'assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d'Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Destacà com a marí expert. Era un dels capitans de mar que, ja el 1483, es trobaven en campanya naval contra el regne sarraí de Granada.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Francesc de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S'uní al camp de Carles d'Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l'Alabarders.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians. L'objecte de l'ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l'infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Jaume  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Assistí a les Corts generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Joan de  (Catalunya, s XV)  Senyor de Sant Boi. Successor de Martí Benet i fill d'un Ramon. Continua el conflictes d'aquest amb el Consell de Cent de Barcelona per la seva possessió de Sant Boi. Adoptà en la qüestió una actitud molt violenta, secundat per alguns altres petits aristòcrates del Baix Llobregat. La seva hostilitat el dugué a fer una entrada de força a la capital, amb molta gent armada, lliurant-se a intimidacions i agressions diverses, adreçades en especial contra l'antic conseller Pere Destorrent (1444). En 1449 armà una nau corsària que actuà contra el comerç de Barcelona. La ciutat féu perseguir la nau, que seria vençuda i presa prop d'Alacant. El Consell barceloní oferí 500 florins per la captura de Torrelles. Aquest, retornat a la legalitat, cooperà en 1457 a la defensa del Pla de Llobregat contra les depredacions d'un estol genovès. És molt possible que aquest personatge sigui el mateix que anys a venir seria conegut per Martí Joan.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrelles, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles III, a Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, únic titular.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles, Miquel  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413 anà a servir Ferran I al setge de Balaguer, contra el comte Jaume II d'Urgell.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Mir de  (Catalunya, s XII - d 1177)  Fill de Bernat Mir de Torrelles. Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles (mort d 1210).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Mir Guillem de  (Catalunya, s XII - d 1169)  Noble. Potser era germà de Berenguer de Torrelles (mort d 1195), ambdós relacionats amb Santes Creus.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles, Pere  (Saragossa, Aragó, s XIV – s XV)  Metge (o Torrellas). El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos. Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina. A partir d'aquest any fou metge del papa Benet XIII i d'altres alts dignataris eclesiàstics.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Pere  (Catalunya, s XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Pere  (Catalunya, s XV)  Noble. Descendent de Martí Benet. El 1482 figurava com a senyor de la quadra de Torrelles i de Pallejà, al Baix Llobregat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Ponç de  (Catalunya, s XIII - Tortosa, Baix Ebre, 1254)  Prelat. Fou bisbe de Tortosa des del 1213, com a successor de Gombau de Santa Oliva. Assistí a les Corts de 1218. El 1233 participà al setge de Borriana amb Jaume I el Conqueridor, del qual era amic. Assistí a les Corts de Montsó de 1236. Dos anys després era present als convenis de capitulació de València. A la seva mort fou succeït per Bernat d'Olivella.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles, Ramon de  Veure> Torroella, Ramon de (primer bisbe de Mallorca).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Ramon de  (Catalunya, s XII - d 1226)  Apareix juntament amb Berenguer de Torrelles. El rei Pere I li donà (1197) la força de Torrelles (probablement al Rosselló), en comú amb altres senyors. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Ramon (II) de  (Catalunya, s XIV - d 1419)  Fill de Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes, del qual heretà la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrelles, riera de  (Alt Empordà)  Curs d'aigua, afluent per l'esquerra del Llobregat d'Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l'Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Sibil·la de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Filla d'Arnau de Torrelles, del qual no hi ha altres notícies.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles, Tomàs  (Aragó, s XV - Catalunya, s XV)  Fill de Joan de Torrelles i López de Gurrea, el comte d'Ischia. El 1465 caigué presoner de Galceran de Requesens, almirall del rei Ferran de Nàpols. Restà lliure en virtut d'una de les clàusules de la capitulació de l'illa d'Ischia. Poc després, amb el pare, s'establí a Catalunya. Col·laborà amb el bàndol de la Generalitat contra Joan II. Prestà homenatge de submissió a aquest el 1472. El 1474, amb dues galeres seves, perseguí tres galiotes sarraïnes i les obligà a encallar prop de Cartagena. Els cent cinquanta fugitius, foren en gran part capturats per l'adelantado de Múrcia, que noInici página volgué donar res a Torrelles. Aquest, irritat, capturà diverses naus murcianes i les dugué a Alacant. La ràpida intervenció de Joan de Cardona, que afavorí indemnitzacions als de Múrcia, evità de ben just una ocasió de guerra.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsTorrelles de Foix  (Alt Penedès)  Municipi: 36,80 km2, 367 m alt, 2.308 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu de Foix, a l'oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès. L'agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de cereals, vinya i olivera; el regadiu es localitza vora la riera de Pontons. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Indústria tèxtil, del metall i vinícoles (producció de vi i cava). Pren importància la funció com a centre d'estiueig. El poble és a l'esquerra de la riera de Pontons; l'església parroquial de Sant Genís fou creada a mitjan s. XVIII; santuari marià de Foix, antiga parròquia. El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Berna, les Llombardes, les Parellades de Foix, les antigues quadres de la Mussara, Dagues i Dosrius. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

60 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTorrelles de la Salanca  (Rosselló)  Municipi: 17,13 km2, 5 m alt, 3.326 hab (2012), (o Torrelles; fr: Torreilles). Situat a la Salanca, a la dreta de l'Aglí, límit septentrional del terme. Zona protegida d'aiguamolls. Agricultura de secà, destinada a la viticultura (cooperativa vinícola), i també de regadiu, que es dedica a les hortalisses i als fruiters (albercocs) i es localitza al riberal de l'Aglí. A la costa, vora la desembocadura de l'Aglí, s'han construït centenars de cases rodones per a residència secundària i s'han instal·lat diversos càmpings. El poble és situat a banda i banda del Bordiu; el nucli antic és al voltant de l'església parroquial de Sant Julià. El municipi comprèn també l'antic poble i santuari de la Mare de Déu de Juegues, patrona de la regió. Ajuntament (en francès) - Turisme

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatTorrelles de Llobregat  (Baix Llobregat)  Municipi: 13,55 km2, 126 m alt, 5.851 hab (2014), (o Sant Martí de Torrelles). Situat a la dreta del Llobregat i a les ribes del seu afluent, la riera de Torrelles, als vessants de la Serralada Litoral i accidentat pel massís de Garraf. El terme és força muntanyós, i molt boscat, amb predomini de pins. L'economia es basa en l'agricultura (de secà) i la ramaderia. S'hi conreen cereals, vinya i arbres fruiters (en especial cirerers). Estiueig. Població en ascens. El poble es troba a la petita vall a l'esquerra de la riera de Torrelles; església parroquial de SantInici página Martí. Dins el terme hi ha el poble de Torrelletes, la caseria de les Cases del Frare i diverses urbanitzacions i masos. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Alemany-Descatllar, Ramon Martí de  (Catalunya, s XVI – 1567)  Castlà de Bellver de Cerdanya. Fill de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc. Fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Bell-lloc, Martí Joan de  (Catalunya, s XV – 1519)  Segon baró de la Roca. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Pere Antoni. Fou succeït pel seu fill Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Bell-lloc, Pere Antoni de  (Catalunya, s XV - d 1517)  Senyor de Pallejà. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Martí Joan. Fou l'iniciador de la branca dels senyors de Pallejà. Castlà de Bellver de Cerdanya i sots-veguer del Baridà. El seu fill fou Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Blanes, Pere de  (Catalunya, s XIV - l'Alguer, Sardenya, 1410)  Lloctinent de Sardenya. Fill d'Antoni de Torrelles i Marc. Senyor de Castellet (Penedès), ocupà els càrrecs de conseller de Martí l'Humà i de cap de l'expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona. Nomenat també capità general de l'armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany. Martí l'Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Morí de pesta. Era probable germà de Ramon.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i de Blanes, Ramon de  (Catalunya, s XIV - v 1419/20)  Cavaller. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc. Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó (1404), castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà (1403); tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella (1404); fou comissari general de totes les aljames de jueus (1408). Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca (1405). Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí (1408); tenia també la del castell de Montbui. Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces amb Elionor de Fonollar, filla d’Humbert i de Constança d’Aragó i dama de la reina Maria (1406); fou amb ella baró de Bunyol i sembla que el comte d’Urgell vengué a ella el lloc de Caldes de Montbui (1410). Ramon comprà també la jurisdicció de Canovelles. Empresonat, fou alliberat a instància del seu germà Pere i dels consellers de Barcelona (1410). Tutor del comte de Luna, donà suport, al parlament, a la seva candidatura per a rei d’Aragó i Sicília (1411). Serví a Sardenya i Sicília amb una galera, amb la qual ajudà la reina Blanca. Fou enviat del rei Ladislau de Nàpols a Ferran I, a Balaguer (1413). Féu bandositat contra Pere de Sentmenat (1414). Acudí amb la galera a la defensa de Cinercha (Còrsega) contra els genovesos i morí poc després.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de  (Catalunya, s XV – 1463)  Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons. Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430). Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462). Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i de Gualbes-Santcliment, Elionor de  (Catalunya, s XVI – 1604)  Filla i hereva de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau. Aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents -els hereus del patrimoni Torrelles- es cognomenaren Torrelles.

69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Gurrea, Carles de  (Aragó, s XV – 1483)  Hospitaler. Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Martí i de Joan de Torrelles i López de Gurrea. Actuà en el setge d'Ischia. Amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472).

70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Gurrea, Joan de  (Aragó, s XV - d 1498)  Senyor de Berbegal (o Juan López de Torrelles). Fill i successor de Martí de Torrelles i López de Gurrea i d'Aldonça de Gurrea. Participa en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà Martí Joan, que litigà amb l'altre germà Pere.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Gurrea, Martí Joan de  (Aragó, s XV)  Senyor de Berbegal. Fill de Martí de Torrelles i López de Gurrea i d'Aldonça de Gurrea. Succeí el seu germà Joan i litigà amb el seu altre germà Pere.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Gurrea, Pere de  (Aragó, s XV)  Fill de Martí de Torrelles i López de Gurrea, i d'Aldonça de Gurrea. Litigà amb el seu germà Martí Joan per la senyoria de Berbegal, fins que arribaren a una concòrdia. Es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. Fou succeït per llurs fills Francesc i Joan de Torrelles i de Perellós.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i de Llordat, Àngel Ramon de  (Catalunya, s XVI – 1564)  Quart baró de la Roca. Fill i successor de Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital i pare de Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles, el qual el succeí.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Perellós, Francesc de  (Aragó, s XV – 1510)  Vescomte de Rueda i Perellós (dit Francesc de Fenollet). Fill i successor de Pere de Torrelles i de Gurrea i de Francesca de Perellós-Fenollet. Fou succeït pel seu germà Joan.

75 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i de Perellós, Joan de  (Aragó, s XV – 1510)  Noble. (dit Joan López de Gurrea). Fill de Pere de Torrelles i de Gurrea i de Francesca de Perellós-Fenollet. Succeí al seu germà Francesc i, per concòrdia amb el seu cunyat Guillem de Caramany, tingué els vescomtats de Rueda i Perellós, que passaren a la seva filla Caterina de Torrelles i Ferrandis d'Híxar.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de  (Catalunya, s XIV - Grècia, 1385/1400)  Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d'Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant. Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de Ramon (II) de Torrelles.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Rosanes, Joan Agustí de  (Catalunya, s XV - d 1457)  Sembla que fou fill de Ramon (II) de Torrelles i de Joana de Rosanes. Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i de Sentmenat, Martí Joan de  (Catalunya, s XV – 1497)  Primer baró de la Roca (1467). Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar. Fou capità general de l'armada de mar (1467) i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d'Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà, Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona (1490). El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Sentmenat, Pere de  (Catalunya, s XV)  Fill de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar i de Violant Maria de Sentmenat, i germà de Martí Joan i de Ramon. Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d'Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Sentmenat, Pere de  Veure> Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de (s XVII-s XVIII).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Sentmenat, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Fill de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar, i de Violant Maria de Sentmenat, i germà de Martí Joan i de Pere. Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i de Torrelles, Pere Antoni de  (Catalunya, s XVI - d 1579)  Cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó). Fill d'Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat. No tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568).

83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i Ferrandis d'Híxar, Caterina de  (Aragó, s XV – s XVI)  Vescomtessa de Rueda i Perellós, (dita Caterina López de Gurrea). Filla i successora de Joan de Torrelles i de Perellós. Fou muller de Gonçal de Bardaixí. L'herència passà a llurs descendents cognomenats Torrelles.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de  (Catalunya, s XVI – 1595)  Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar. Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles. Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Hospital, Jeroni Restitut de  (Catalunya, s XVI – 1550)  Tercer baró de la Roca. Fill i successor de Martí Joan de Torrelles i de Bell-lloc. Disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu fou Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Torrelles i López de Gurrea, Joan de  (Aragó, s XV - 1483/87)  Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó. Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457). No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats. Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses. De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les sevesInici página galeres lluità contra les sarraïnes a Cartagena i tingué un incident amb les castellanes de Múrcia (1474), Francesc, també capità de mar, que fou hereu del seu oncle Carles (1483), lluità al regne de Granada i tingué dissensions amb el capità general Bernat de Vilamarí, i Miquel, Joan Carles i Lluís. Però restà solament descendència per línia femenina.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i López de Gurrea, Martí de  (Catalunya, s XV - d 1451)  (dit també Martí López de Gurrea). Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Joan de Torrelles i López de Gurrea i de Carles de Torrelles i de Gurrea. Heretà els béns d'Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea. Fou succeït per llur fill Joan de Torrelles i de Gurrea.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marc, Antoni de  (Catalunya, s XIV - d 1419)  Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d'Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d'Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan. Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d'Aragó, comte de Luna (1410). Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marc, Joan de  (Catalunya, s XIV – d 1394)  Senyor de Rosanes. Fill d'Arnau de Torrelles i Marquet, i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà d'Antoni. Deixà descendents.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marquet, Arnau de  (Catalunya, s XIV - Mallorca, a 1374)  Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Ramon (I), Guillem, Blanca i Humbert. Iniciador de la 'línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d'Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrelles i Marquet, Blanca de  (Catalunya, s XIV)  Probable filla d'Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet, i germana de Ramon (I), Arnau, Guillem i Humbert. Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marquet, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Ramon (I), Arnau, Blanca i Humbert. Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d'Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marquet, Humbert de  (Catalunya, s XIV)  Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Guillem, Arnau, Blanca i Ramon (I). Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué 'Humbert de Fenollar.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrelles i Marquet, Ramon (I) de  (Catalunya, s XIV - d 1408)  Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Guillem, Arnau, Blanca i Humbert. Era senyor de Rubí i fou l'iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrelletes  (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)  Llogaret, al sector occidental del terme comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrelletes  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Poble, a la dreta del riu de Foix, entre Castellet i les Masuques.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torremendo  (Oriola, Baix Segura)  Poble, al sud del terme, vora el de Sant Miquel de les Salines. La seva església (la Mare de Déu de Montserrat), dependent fins aleshores de la catedral d'Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torremorell, Bernat de  (Lleida, s XIV - s XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Li'n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.

Anar a:  Torrel ]  [ Torrella d ]  [ Torrelles, B ]  [ Torrelles, P ]  [ Torrelles i d ]  [ Torrelles i F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -