A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]

Hi ha tanta presa per ser els millors que no hi ha temps per aprendre dels errors (Ramon Piera)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrendell i Escalas, Joan  (Palma de Mallorca, 31/ago/1869 - Buenos Aires, Argentina, 31/ago/1937)  Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l'Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de "La Veu de Catalunya" i un dels fundadors de la revista "La Cataluña". En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a "El Día", diari de Montevideo, els treballs de redactor d'"El Hogar" i "La Nación", de Buenos Aires, i els assaigs a la revista "Nosotros". Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d'introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del s XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorreneral  (Penelles, Noguera)  Caseria i antic terme, al sector meridional del terme, en plena plana regada pel canal d'Urgell.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torreneules  (Argelers, Rosselló)  Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent de Ravener, sota la torre de Madaloc. És esmentat als fogatges del s XIV.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreneules, puig de  (Queralbs, Ripollès)  Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s'alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrenostra  (Torreblanca, Plana Alta)  Barri marítim, originàriament de pescadors, a 3,5 km de la vila.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrenova, codolar de  (Ciutadella, Menorca)  Cala i platja de la costa septentrional de l'illa, a llevant de la punta d'en Nati.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Boqué, Eduard  (la Selva del Camp, Baix Camp, v 1850 - Buenos Aires, Argentina, s XIX)  Compositor. Fill de l'organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l'orquestra del Circ Barcelonès. El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements, i més tard visità el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, on s'establí (Buenos Aires). Hi estrenà la seva òpera Gualter. Deixà també composicions religioses.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Dalmau, Àngel  (Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)  Polític i advocat. De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (mai-des/1935), durant l'estat d'excepció subsegüent al Sis d'Octubre. L'oct/1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l'exercici de la seva professió.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrens i Ibern, Joaquim  (Torredembarra, Tarragonès, 1909 – Barcelona, 1975)  Doctor enginyer industrial. Amic de R. Campalans, fou professor a l'Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar; el 1939 s'exilià a França, on treballà en estadística, a París. El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l'Escola d'Enginyers Industrials. Catedràtic des del 1960, s'especialitzà en estadística i recerca operacional. Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l'estranger. Director de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística. El 1974 rebé el premi Martí d'Ardenya de l'IEC pel treball Tècniques cumulatives de control industria. El 1976 fou creada la Fundació Torrens i Ibern, per a la promoció i l'estímul de l'ús científic i tècnic del català.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torrens i Pastor, Andreu  (Sóller, Mallorca, 1907 - Mallorca, s XX)  Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l'Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962). Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrens i Tormó, Mercè  (Barcelona, 1930 - )  Compositora. Deixebla de Cristòfor Taltabull. Ha escrit música amb textos de Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart, J.V. Foix, etc. Entre les seves obres instrumentals destaquen un Tríptic, per a violoncel i piano (1960), Suite per a orquestra (1960) i tres obres per a piano: Exercici (1970), Instants (1970) i Mediterrànies (1977). És autora també de Ballet valencià (1986), per a cobla i piano.

12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torrent  (la Roca d'Albera, Rosselló Veure> Rocavella.

13 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaTorrent, ball de  (País Valencià)  Pantomima burlesca pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals. Aquests episodis han variat amb el temps. En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila. Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries. La senyora (rep el nom de 'la virreina) obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici. Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic. Es presenta després una colla de gitanos (o contrabandistes), que ballen. El barber simula degollar un dels presents, en afaitar-lo. Es desmaien molts dels assistents, però es descobreix que era una farsa i es reprèn la festa amb diverses danses (algunes de guerreres). Finalment, els gitanos lluiten amb tots, en un monumental desori que ha donat origen a la frase "acabar com el ball de Torrent". Apareix documentat des de la fi del s XVII.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrent, cala des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala de la costa occidental de l'illa, a ponent de la badia de Portmany. La vénda des Torrent formava part del quartó de Portmany.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrent, el  (Balaguer, Noguera)  Antic nom de la parròquia de Sant Salvador de Balaguer.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent, el  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Caseria, fins al 1969 de l'antic terme de Queixans, al sud del poble.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent, el  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria, a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Lavit.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrent, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1392 formà part de la comissió reunida per Joan I a Barcelona, de cara a deliberar sobre el seu projecte de fer una expedició a Sardenya i estudiar els informes sobre la situació a l'illa.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent, Jaume  (Girona, s XIX - d 1877)  Mestre d'obres i agrimensor. Projectà la casa Torrent (1843) a Girona, així com les de Foixà, Contreras (1844), Torrent -al pont Major- (1845), Prat (1847), etc. Féu obres al Col·legi Tridentí (1851). Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades. Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper. Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent, Pere  (Catalunya, s XV)  Escultor gòtic. Autor, juntament amb Alfons Rams, del retaule de Sant Joan de les Abadesses entre el 1485 i el 1496. Féu també un retaule per a la parròquia de Tiana i l'obra del cor de l'església dels mercenaris a Palma de Mallorca el 1497.

20 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaTorrent de Cinca  (Baix Cinca)  Municipi: 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014). Situat a la dreta del Cinca, a l'est de la comarca, al límit amb el Segrià. Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s'hi extragueren prop de 230.000 tones d'aquest minerial. El poble, d'origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l'antic castell de Torrent; l'església parroquial és dedicada a Santa Magdalena. El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca. El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent de Fenollet  (Llanera de Ranes, Costera)  Llogaret (o d'Agulló, o de la Costera, o de Mereu). S'agregà al municipi el 1838. La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Era un antic lloc de moriscs (22 focs el 1609) annex a Roglà. En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau. Dins el terme hi ha el santuari del 'Sant Crist de Torrent.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent de la Goula, Gabriel "Trucafort"  (Manlleu, Osona, s XVI – Barcelona, 1616)  Bandoler. Dirigí una de les quadrilles més importants dels cadells, que actuà durant el virregnat del marquès d'Almazan (1611-15). Perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Capturat per l'algutzir Miquel Joan de Monrodon en una masia de Sant Esteve d'En Bas (Garrotxa), fou dut a Barcelona i executat.

23 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaTorrent de l'Horta  (Horta de l'Oest)  Municipi: 69,30 km2, 66 m alt, 80.551 hab (2014). Situat als vessants de la serra de Peranxina, a les ribes del barranc de Torrent, al sector occidental de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol i la Ribera Alta. Alternen els conreus de secà amb els de regadiu; els més estesos són els de cítrics, hortalisses i farratges als sectors de regadiu, i els de garrofers, vinya i olivera a les àrees de secà. Ramaderia i avicultura. La indústria està molt diversificada: sobresurt l'alimentària, la de fabricació de materials per a la construcció i la de calçat, centrades al polígon industrial del Mas de Jutge. Estiueig. Notable ascens demogràfic. La vila és a la dreta del riu de Xest; l'església parroquial de l'Assumpció fou bastida a partir de la fi del s. XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697); al centre de la població hi ha l'antiga torre de Torrent, de planta quadrada, fortificada. Dins el terme s'han trobat restes romanes i el poblat prehistòric de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, el sector residencial del Vedat de Torrent, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme de Ràfol. Àrea comercial de València. Ajuntament

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent de l'Hospital  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat. Comprèn la zona esportiva municipal i uns 400 habitatges unifamiliars.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent del Capellà, el  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom. Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic. Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels mayors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

26 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàTorrent d'Empordà  (Baix Empordà)  Municipi: 8,05 km2, 44 m alt, 170 hab (2014) (o Torrent). Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d'alzines sureres al sector muntanyós. L'agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l'antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles. El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla. Àrea comercial de Palafrugell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu de la Confitura

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent d'Illa, Pere  (Vimbodí, Conca de Barberà, s XV)  Escultor gòtic. Entre el 1485 i el 1496 féu, junt amb d'altres, el retaule de Sant Joan de les Abadesses. A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià de la seva mà procedent d'un retaule. Vers el 1497 acabà el cor de l'església dels mercedaris de Palma de Mallorca. El seu estil, tot i que palesa la influència del Renaixement, és relacionat amb el gòtic germànic.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrent Fondo, el  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)  Caseria, al nord-oest del poble.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torrent Fondo, es  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, dins la parròquia del Pinar.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrent Gornal, el  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri (o el Polígon Gornal), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l'antic torrent Gornal, a la part de dalt de l'autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials. Programat per l'Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d'habitatges.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Albertí, Joaquim  (Girona, s XIX)  Mestre d'obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857). Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876). Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Fàbrega, Joan  (Regla, Cuba, 9/des/1901 – Barcelona, 1996)  Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S'ha dedicat a l'estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta. Ha publicat cinc volums de l'epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer. El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrent i Garriga, Domènec  (Manlleu, Osona, 1844 – 1922)  Escriptor. Notari, exercí a Ribes de Freser i Manlleu. Col·laborà en la premsa catalana del moment i publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña... (1885, 1888), Manlleu, croquis para su historia... (1891), Las leyendas de mi pueblo (1902) i Historia de la ermita de Sant Antoni de Ribas (1919), on recull una col·lecció de goigs.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torrent i Llorca, Ferran  (Sedaví, Horta, 30/mai/1951 - )  Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comisari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L'any de l'embotit (1992). El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L'illa de l'holandès (1998).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Lloveras, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957)  Eclesiàstic. Sacerdot des del 1900, ingressà a l'Oratori de Sant Felip Neri. Es dedicava només a la cura d'ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres. En esclatar l'alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s'amagà i nomenà (ago/1936) tres vicaris generals, l'únic dels quals que pogué actuar fou Torrent. Enmig d'una terrible persecució, reorganitzà com pogué la vida de l'Església clandestina i, amb col·laboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques. Acabà establint-se a casa de l'advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era conegut per les autoritats catalanes i republicanes. Després dels fets de mai/1937 gairebé cessà la persecució i, a les festes, hom deia a Barcelona unes dues mil misses. No essent home de govern, li escapaven aspectes de l'alta política eclesiàstica (tingué una nodrida correspondència amb el cardenal Pacelli, secretari d'estat). La seva funció de bisbe, de fet, el portà a relacionar-se amb el ministre republicà Manuel de Irujo, que volia obrir algunes esglésies al culte públic, però Torrent mai no veié prou garanties. Escriví dues pastorals i ajudà econòmicament els sacerdots sense mitjans. El 1939 hagué de renunciar el càrrec, no sense veure's forçat però abans a demanar als rectors que prediquessin en castellà.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrent i Martínez, Joan  (Barcelona, 1893 – 1977)  Col·leccionista i estudiós de la premsa catalana. Autor de nombrosos treballs d'investigació hemerogràfics, publicats a "Curiositats de Catalunya", "Destino" i altres revistes. Realitzador l'any 1937 del catàleg La Presse Catalane depuis 1641 jusqu'à 1937 i autor, amb la col·laboració de Rafael Tasis, de la Història de la Premsa catalana (2 volums, 1964). Va reunir més de 13.000 fitxes sobre premsa a Catalunya i és molt important la seva col·lecció de periòdics.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Molleví, Mateu  (Peramola, Alt Urgell, 1921 - )  Veterinari. S'especialitzà en clínica bovina a Organyà. La seva tesi doctoral és una aportació a l'estudi tècnico-econòmic de les explotacions bovines de l'Alt Urgell. Ha fundat i dirigit la revista "Lérida Pecuaria", i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Orri, Rafael  (Olot, Garrotxa, 1915 - Figueres, Alt Empordà. 1992)  Historiador. Fou un dels fundadors de la revista "Pyrenae" (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956). Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat (1953), La Societat Coral Erato (1970), Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie (1977). Obtingué (1969) el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977-78), i el premi Consolat de Mar (1974) amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps. Escriví també Dos federalismos y su pugna en España desde los orígenes de la Primera República (1974, finalista del premi Mundo d’assaig).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrent i Serra, Montserrat  (Barcelona, 1926 - )  Organista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ha estat catedràtica. Va ampliar els seus estudis a Siena i a París. Ha realitzat una carrera de concertista internacional amb un repertori format preferentment per obres antigues i contemporànies.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrentbó  (Arenys de Munt, Maresme)  Poble, al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt. Ha esdevingut lloc de residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrente, Ramon  (Barcelona, 1951 - )  Dissenyador gràfic. En 1970-75 fou director d’art de les revistes "Bocaccio", "Siesta" i "Por Favor". El 1976 creà, amb Salvador Saura, un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les "Edicions de l’Eixample". Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrentí  (Torrent d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, al sector nord del terme. L'església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrentó i Prim, Dolors  (Artesa de Segre, Noguera, 1921 - )  Soprano. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss). Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l'estat espanyol. Ha enregistrat diversos discs d'òpera i sarsuela.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, els  (l'Espunyola, Berguedà)  Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents), a la dreta de la riera de l'Hospital, dins l'antic terme del Cint.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, els  (Lladurs, Solsonès)  Poble, centrat a l'església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l'est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener. La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrents, els  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet. El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l'edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents, Joan  (Catalunya, s XVII - Santes Creus, Alt Camp, 1706)  LXIII Abat de Santes Creus (1706), XXVIII dels quadriennals. Morí el mateix any de la seva elecció.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents, Joaquim  (Catalunya, s XIX – s XX)  Compositor. És autor de la partitura de nombrosos espectacles musicals, com L'ou com balla, de Duch Salvat, col·laborant amb el mestre Nogués, La reina ha relliscat, d'Alfons Roure, Deauville, port de París, de Gastó A. Màntua, el Tenòrio sonor i d'altres.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrents, Sant Pere dels  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Pere dels Torrents.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Bertrana, Ricard  (Folgueroles, Osona, 10/gen/1937 - )  Escriptor i estudiós de la literatura catalana. Ha estudiat teologia, ciències bíbliques i filologia catalana, i compaginà la tasca d'editor a Eumo Editorial amb la de professor universitari als Estudis Universitaris de Vic, que dirigeix. S'ha especialitzat en la literatura de la Renaixença i en Verdaguer, sobre el qual ha realitzat diversos estudis erudits publicats en revistes especialitzades, i d'altres de divulgació com Verdaguer, un poeta per a un poble (1980) o Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992). També ha estudiat l'obra de M. Martí i Pol. Presidí la "Societat Verdaguer" i fou membre del consell de redacció de les publicacions "Reduccions" i "Anuari Verdaguer". El 1999 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrents i Brunet, Damià  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – 1965)  Escultor. Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París (1905). El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d'Art de Barcelona. Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants alemanys del "Simplicissimus". És autor d'un bust de l'arquitecte Josep Font i Gumà, col·locat (1923) tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor. El 1918 deixà quasi totalment l'escultura. És també autor d'un llibre de poemes (L'hora viva). Fou germà de Martí.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Brunet, Martí  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1887 – 1977)  Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Fou cartellista i fresquista, a més de conrear intensament l'aquarel·la.

53 EUROPA - BIOGRAFIA

Torrents i d'Amat, Estanislau Pere Nolasc  (Marsella, França, 1839 - Canes, França, 1916)  Pintor. Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú. Fou deixeble de Couture a París. Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d'escolans (Barcelona). Pensionat a Roma (1866-71), el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort (Museu de Belles Arts de Marsella), que hom ha situat encertadament en l'òrbita d'un Benet Mercadé. Féu obres de temes diversos: històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme. A la fi de la seva vida s'instal·là a Canes. Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de Marsella i la seva considerable fortuna a la mateixa ciutat, destinant-la a obres assistencials i a la creació d'un premi anual al millor alumne de Belles Arts.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1976)  Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l'orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923). L'any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de "La Vanguardia". Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970). Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorrents i Lladó, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 11/feb/1946 - Miramar, Mallorca, 6/oct/1993)  Pintor. Format a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadèmia Valls, s'acredità com a retratista dins d'una línia clàssica. Fundà l'Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Monner, Antoni  (Barcelona, 1852 – 1921)  Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats. Publicà un gran nombre d'obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d'administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Ricart, Ramon  (Barcelona, s XIX)  Advocat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com "El Vapor" i "El Nuevo Vapor". És autor de llibres i opuscles com els titulats El obrero independiente i Manual de procedimientos.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Riu, Ramon  (Vic, Osona, 1910 – 1971)  Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d'on li provingué l'especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques. S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l'alcaldia de la casa de la ciutat de Vic.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrents i Vinyes, Marià  (Vic, Osona, 1779 – 1823)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Fou poeta en català.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrepicona  (Alfés, Segrià)  Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrepruna  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Masia i església, a l'est del terme, a la dreta de la riera d'Oló, prop de Sant Feliuet de Terrassola.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre-ramona, la  (Subirats, Alt Penedès)  Poble (o Subirats de Baix), al nord-est del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal. La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats. El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona (o torre Ramon), obra del s XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre-roja, comtat de la  (Catalunya)  Títol concedit el 1839, pel pretendent Carles (V), comte de Molina, a Maria Anna Pujol i Gener, muller de Bartomeu Vallescar i Bataller, sobre la torre Roja de la Força (ara campanar) a Sant Pere de Vilamajor, per a premiar els serveis de la seva família durant la primera guerra Carlina.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre-roja, la  (Viladecans, Baix Llobregat)  Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt. Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada. La quadra és esmentada encara el 1834.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre-romeu  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri, a l’est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll. S'estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo. Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d'Arraona (s XI). Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys 1950. Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorrers, camí des  (Mallorca)  Camí de la costa. Originari dels s XVI i XVII, que seguia la costa de l'illa tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torres  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria, 2 km a llevant del nucli urbà, a la dreta de la desembocadura del barranc de Torres, que davalla del Puigcampana.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torres  (Marines, Camp de Túria)  Despoblat de l'antic terme d'Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble, a l'extrem nord-oriental del terme, a la dreta del Segre. La seva església depèn de la parròquia d'Estamariu.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Agustí  (Montmaneu, Anoia, 1773 – Barcelona, 1833)  Literat i eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805. Durant la guerra del Francès fou redactor de la "Gaceta" de la Junta Superior de Catalunya; el 1814 obtingué una canongia a Vic. El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal. Amb la restauració de l'absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic. Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies. Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torres, baronia de les  (Catalunya)  Títol atorgat el 1919 a Joaquima Despujol i Reynoso. Ha passat als Álvarez de Estrada.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaTorres, coma les  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Veure> Comalestorres, pic de (Barruera).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Cosme  (València ?, 1510 - Shiki, Japó, 1570)  Missioner jesuïta. Després d'ensenyar a València i Mallorca, fou destinat a Nova Espanya (1538), i passà a les Filipines l'any 1542. A Goa ingressà al noviciat dels jesuïtes, admés per Francesc Xavier (1548), amb el qual entrà al Japó, on restà fins a la mort, treballant en l'organització de les primeres comunitats cristianes.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Domènec  Veure> Torres i Maeso, Domènec (dirigent anarco-sindicalista).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Eduard  (Albaida, Vall d'Albaida, 1872 - Sevilla, Andalusia, 1934)  Músic. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l'orquestra Bética. És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Francesc  (Oriola, Baix Segura, s XVIII)  Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontís de fusta de Santa Maria d'Alacant. El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l'església de Santa Justa i Santa Rufina d'Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Francesc  (Barcelona, 1948 - )  Artista plàstic. Inicià l'activitat artística a París, junt amb l'escultor Piotr Kowalski. Establert a Nova York des del 1974, s'interessà per qüestions relacionades amb el comportament de l'individu enfront d'estímuls procedents del context social. Ha realitzat escultures, accions,Inici página instal·lacions i videoinstal·lacions, i és un dels artistes catalans més compromesos des d'un punt de vista social i polític. D'entre les seves exposicions poden destacar-se: Dinosaures (1988), L'esperit de la utopia (1988) i Endstation Portbou. Hommage für Walter Benjamin (1991).

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres, Gabriel  (Illes Balears, s XVII - d 1687)  Arquitecte i decorador. Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de Palma de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona (1680), caracteritzat per la decoració manierista. Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d'Esporles.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Jaume  (Igualada, Anoia, 1851 – Barcelona, 1917)  Religiós escolapi. Era professor mercantil i publicà algunes obres relatives a la seva especialitat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Jeroni  (Montblanc, Conca de Barberà, s XVI - Catalunya, 1611)  Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l'esperit de la Contrareforma. Els seus títol principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres, Josep de  (Illes Balears, s XVII)  Pintor. Autor d'una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi (església de Mont-sion, de Palma de Mallorca), datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (Artesa de Segre, Noguera)  Caseria, fins al 1966 del terme d'Anya, a la serra de Comiols, a l'est d'aquest antic poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorres, les  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Caseria, vora el límit amb el terme de Sitges.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (Pujalt, Anoia)  Caseria i església (pop: les Estorres), al sud del poble.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torres, les  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)  Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l'Olla i Segalers.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Martí de  (València, s XIV – Barcelona, 1423)  Eclesiàstic i polític. Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei. Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421. El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sots-diaca. Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla. L'any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Maruja  (Barcelona, 1943 - )  Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris. El 1981 entrà al diari "El País", on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu. Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997).

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres, Miquel  (Artà, Mallorca, 1595 - Palma de Mallorca, 1670)  Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador. Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d'ells sobre Llull (1645).

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres, Miquel  (Catalunya, 1946 - )  Nedador. Fou un dels representants del gran moment de la natació catalana de la dècada del 1960. Olímpic als Jocs de Roma (14 anys), Tòquio i Mèxic, assolí el subcampionat europeu dels 1.500 m a Leipzig el 1962. Especialista en proves lliures de mig fons i fons, assolí un total de 29 rècords espanyols en les especialitats de 200, 400, 800 i 1.500 m lliures, 400 m estils i 4 x 200 m lliures. Es retirà el 1969 de la competició, després de dues temporades com a jugador de waterpolo, i es dedicà a tasques d'entrenador.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres, Pere  (València, s XVI – 1631)  Frare cartoixà. Prengué l'hàbit a Porta Coeli el 1576. És autor d'un gran nombre d'escrits religiosos, que restaren inèdits.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Ramon  Veure> Torres i Clavé, Raimon.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Segimon  (Torà de Riubregós, Segarra, s XVII - França ?, s XVIII)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, al front d'una partida pròpia. Assolí el grau de coronel. El 1713 es negà a llicenciar els seus homes i es mantingué sobre les armes a disposició de les autoritats catalanes. Pel nov/1713 era a Cardona, on ajudà a rebutjar els atacs enemics. Participà a la lluita comarcal de 1713-14, a les ordres d'Antoni Desvalls. Els dies 13 i 14/ago/1714 fou figura destacada al doble combat de Talamanca-Sant Llorenç Savall. Pel set/1714 s'acollí a la capitulació de Cardona. Infringint els pactes d'aquesta capitulació, els borbònics li confiscaren els béns. El 1718, quan esclatà la guerra entre Espanya i França, anà al Rosselló per posar-se al servei dels francesos. Manà un regiment de fusellers catalans format entre els 10.000 voluntaris que adoptaren la mateixa actitud. Per dues vegades escriví al famós guerriller Carrasclet perquè es decidís a combatre acceptant ajut de França. El 1720, finida la guerra, els francesos frustaren els seus desigs d'escapar, amb altres oficials, per anar a servir l'Imperi austríac.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorres, sèquia de  (Segrià)  Canal de regadiu, que rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre. Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l'aigua del canal de Seròs. Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l'extinció de les senyories. La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d'un braç del riu Segre que l'envoltava, s'havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (s XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torres, ses  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Jesús.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres, Simó de  (Lleida, Segrià, s XIV)  Ciutadà de Lleida. Era un dels burgesos més rics de la ciutat. Tingué greuges amb Guillem Ramon de Montcada (II de la branca d'Aitona-Fraga). Acceptà els deseiximents d'aquest i li plantà cara per la violència. Hi hagué encontres escandalosos, en plena ciutat, entre els servidors de l'un i de l'altre, amb gran alarma de la Paeria. L'últim xoc es produí en 1372, al temps de la mort del seu oponent.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torres de Gaitan, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-est de la ciutat, a la carretera de Santa Pola, al límit amb aquest municipi.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torres de Palau, les  (Girona, Gironès)  Antic castell o casa senyorial de l'antic municipi de Palau-sacosta.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorres de Sanui, les  (Lleida, Segrià)  Antic poble, a 5 km de la ciutat, al nord-oest, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l'actual carretera d'Osca. És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida (1149). El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida. El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set; desaparegué a causa de la guerra dels Segadors. Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d'horta, repoblat de torres o cases de camp escampades. Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d'unes sitges. Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d'estil romànic.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorres de Segre  (Segrià)  Municipi: 50,56 km2, 119 m alt, 2.301 hab (2014). Situat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d'Utxesa. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l'aprofitament de les aigües derivades del canal d'Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d'extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. La vila és a l'esquerra del Segre; hi ha encara restes de l'antic castell de Torres; l'església parroquial de l'Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme i actual santuari de Carassumada. Àrea comercial de Lleida. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torres del Bisbe i Jusseu  (Graus, Aragó)  Antic municipi de la Ribagorça: 32,3 km2, 542 m alt, incorporat el 1974 a l'actual.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Amat de Palou, Fèlix  (Sallent de Llobregat, Bages, 6/ago/1772 – Madrid, 29/des/1847)  Eclesiàstic i erudit. Estudià al Colegio de San Ildefonso de la Universidad de Alcalá de Henares. Fou un gran coneixedor de les llengües clàssiques i semítiques, sense deixar de banda, però, les romàniques. Un cop acabats els estudis, guiat pel seu oncle Fèlix Amat, bisbe de Palmira i confessor del rei, començà els estudis a Tarragona, i es doctorà a la universitat dels Reials Estudis de Sant Isidre. L'any 1820 formà part de la junta de govern creada a Barcelona amb motiu dels fets esdevinguts al començament del Trienni Liberal. La cúria romana el rebutjà com a bisbe de la diòcesi barcelonina i anà a Madrid, on va tenir cura de la impressió de la traducció de la Bíblia que havia fet a instàncies del rei Carles IV. Editada a despeses del govern, havia d'ésser origen de diverses controvèrsies entre el clericat, fet que es demostra per un article, publicat a París, titulat El amigo de la Religión. Dins la història de la literatura catalana, ocupa un lloc rellevant per l'obra Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1836), començada pel seu germà Ignasi. Aquest diccionari donà a conèixer per primera vegada molts dels autors que havien contribuït a la literatura catalana, i arriba fins a la darreria del s XVIII. Va pertànyer a l'Acadèmia Científica de Barcelona, a la de Madrid i a la Societat d'Antiguitats de Copenhaguen. Altres obres seves són: Disertación sobre la biblioteca de escritores catalanes: Salmos de David i Vida del Ilmo. Sr. D. Félix Amat, arzobispo de Palmira, el qual havia estat atacat de liberal i inclòs a l'Index romà i que Torres defensà aferrissadament en pastorals i llibres. Se'l considera un dels precedents de la Renaixença. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Amat de Palou, Ignasi  (Sallent de Llobregat, Bages, 1768 – 1811)  Eclesiàstic i erudit. Era deixeble i nebot de l'arquebisbe Amat. Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l'esmentada biblioteca un gran fons d'autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor. En 1803 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?. En 1807 fou nomenat degà de Girona, d'on hagué de fugir en arribar-hi les tropesInici página franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d'autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Argullol, Josep  (Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? - Montevideo, Uruguai, 1909)  Arquitecte. Fill de Manuel Torres i Torrents. Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875. Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic. D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal”. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès. Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort. És autor d’una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora -Seo de Manresa- (1899).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Barberà, Humbert  (Mont-roig de Segarra, Segarra, 1879 - Perpinyà ?, 1955)  Metge i polític. Fou batlle de Lleida i diputat a la Mancomunitat. Membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts (1931) i al Parlament de Catalunya. Col·laborador a "La Terra" (1921-36), "Lleida" (1921-30), "L'Opinió", "La Humanitat", etc. Com a metge, dirigí la revista "Informació Mèdica", que es publicava a Lleida i s'interessà per la metapsicologia, la sexualitat i les malalties de transmissió sexual.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Belda, Josep Maria  (Castelló de la Plana, 1833 – València, 1884)  Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d'arxiver a l'Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la "Revista de Valencia" i "Las Provincias". Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Carreras, Ramon  (Veciana, Anoia, 1878 – Barcelona, 1951)  Metge radiòleg. Es llicencià a Barcelona (1902) i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología (1916). L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico, reeditada l’any 1931 dins la col·lecció de "Monografies Mèdiques". Formà part del comitè de publicació de "Medicina Física", portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Casanovas, Ramon  (Barcelona, 1877 – 1922)  Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901). A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya. Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l'Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12). Participà en l'elaboració del projecte d'estatut del Segon Congrés Universitari català.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Clavé, Josep  (Barcelona, 1906 - front de l'Ebre, 1939)  Arquitecte. Juntament amb J.Ll. Sert fou un dels principals promotors del GATCPAC i assistí a la major part de congressos del CIAM. Amb J.Ll. Sert i J.B. Subirana, féu importants obres, que cal incloure entre les millors del racionalisme arquitectònic català: Unió de Cooperadors de Gavà, Dispensari Central Antituberculós a Barcelona (iniciat el 1934), etc. Durant noInici página gaire temps fou director de l'Escola d'Arquitectura (des del 1934), de la qual renovà completament la vella estructura acadèmica. Durant la guerra fou comandant d'enginyers i es dedicà especialment a la revisió de fortificacions. Finalment s'incorporà al front a final del 1938, i morí poc després durant la retirada republicana.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Clavé, Raimon  (Barcelona, 1912 – 1987)  Baríton. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d'Anna Milich i es perfeccionà a París. Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans. Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d'El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d'Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d'òperes, sobretot catalanes. També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Dalmau, Pacià  (Girona, s XVIII – 1877)  Impressor. S'establí a Girona amb l'impressor Tomàs Carreras i Roca (1842). Des del 1843 tingué impremta pròpia. Tingué molts anys l'exclussiva d'impressió del Calendario para el Principado de Cataluña. El seu fill fou Pacià Torres i Estrada.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i de Bages, Ignasi  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Combaté a la guerra de Successió i es destacà especialment durant la lluita contra Felip V (1713-14). Fou aleshores capità del regiment de cavalleria de la Fe. Sortí de Barcelona amb l'expedició del diputat militar Berenguer. L'11/ago/1713 manà les sis companyies de genets que obtingueren el triomf de Caldes d'Estrac sobre la cavalleria francesa. el 5/oct/1713 es trobà aïllat a Alella, però aconseguí d'arribar a Cardona travessant terreny enemic. Participà activament a la lluita exterior dirigida per Antoni Desvalls. Pel mai/1714 entrà a Barcelona duent les conclussions del consell de guerra de les forces exteriors celebrat a Olesa de Montserrat.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Eiximeno, Josep Vicent  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d'Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d'Aragó. El 1707 s'establí a Barcelona. El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s'oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d'infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol. El 25/ago/1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19/oct prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa. Pel mai/1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14/ago lluità als contraatacs per l'exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l'11/set/1714. Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27/nov/1714). El 1719 fou traslladat a l'alcàsser de Segòvia. Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l'Imperi.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Estrada, Pacià  (Girona, s XIX - v 1888)  Impressor. Fill de Pacià Torres i Dalmau. Continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès.

Anar a:    Torren ]    [ Torrent d ]    [ Torrent i O ]    [ Torrents i L ]    [ Torres, c ]    [ Torres, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -