A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Torres i G ]    [ Torres i R ]    [ Torret ]    [ Torri ]    [ Torroella i C ]    [ Torroja i O ]

Tots els homicides legals comencen robant a un home el seu llenguatge en nom del mateix llenguatge. (Roland Barthes)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Garcia, Antoni  (Balaguer, Noguera, 1943 - )  Futbolista. Jugà amb el Balaguer el 1958 i el 1959, el 1960 entrà en el Futbol Club Barcelona com a juvenil primer i com a afeccionat després. Cedit al Comtal (1962-63) i a l'Hèrcules d'Alacant (1963-65), tornà a Barcelona definitivament el 1965, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure. Guanyà la copa de fires el 1966, la Copa d'Espanya el 1968 i el 1971, la lliga el 1974 i fou cinc vegades internacional. Després de deixar l'esport actiu el 1976, passà a integrar-se en els serveis tècnics del Barcelona.

2 MÓN - BIOGRAFIA

Torres i Garcia, Joaquim  (Montevideo, Uruguai, 28/jul/1874 – 8/ago/1949)  Pintor i teòric de l'art. Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys. Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell. El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (Llotja), i conegué els artistes J. Mir, Isidre Nonell, R. Canals i J. Sunyer. El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina. Començà a treballar en la il·lustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona (1896). Col·laborà amb Gaudí i Rubió i Bellver en la restauració de la seu de Mallorca (1904), concretament en les vidrieres. A la vessant del dibuix, fou col·laborador a les revistes “Barcelona Còmica” (1887-99), “El Gato Negro” (1898) i “Pèl & Ploma” (1901). Afeccionat a les reunions artístiques, freqüentà, paral·lelament, la tertúlia artisticoliterària dels Quatre Gats, on es trobava amb els artistes Casas, Picasso i Rusiñol. Entre 1896 i 1899 participà en les Exposicions Generals de Belles Arts de Barcelona. Després d’un primer viatge a Madrid el 1899, on conegué Juli i Joan Gonzàlez, exposà al saló del diari “La Vanguardia” (1900) i al Cercle Artístic de Sant Lluc (1904) amb lu Pascual i a la Sala Parés (1905) amb Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, Pere lsern, Sebastià Junyent i Emili Fontbona. Es dedicà després a la pedagogia artística, particularment, el 1907, a l’Escola Mont d’Or -Barcelona i Terrassa-; en aquesta darrera fundà, el 1913, l’Escola de Decoració, inspirada en la idea de la integració de les arts i els oficis al servei de l’arquitectura. Féu alguna exposició d’olis, mentre conreava el muralisme al convent de la Divina Pastora de Sarrià, a la parròquia barcelonina de Sant Agustí (1908), al pavelló d’Uruguai de l’Exposició Internacional de Brussel·les (1910), i al despatx de Pere Coromines a l’ajuntament de Barcelona (1910), si bé totes aquestes obres es perderen. El 1911, per mediació de Xènius, Joaquim Folch i Torres i altres escriptors i artistes del Noucentisme fou invitat a participar en la decoració del Palau de la Generalitat, on la seva primera creació foren uns finestrals, en els quals aplicà la tècnica apresa de Gaudí. Influït per aquest entorn defensà el Noucentisme en articles com La nostra ordenació i el nostre camí (“Emporium”, 1907) i en llibres com Notes sobre art (1913), Diàlegs (1915), i Un ensayo de clasicismo: la ordenación conveniente al arte de los países del mediodía (1916). Féu un viatge d’estudis a Itàlia (1912), i de retorn, Enric Prat de la Riba li encarregà la decoració del Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona, per al qual projectà cinc murals, dels quals només en pintà quatre: La Catalunya eterna (1913), que provocà polèmiques pel seu caire primitivista, L’edat d’or de la humanitat (1915), Al·legoria de les muses del Parnàs (1916), El temporal no és més que un símbol (1916) i La Indústria (1918). Els tres darrers murals foren criticats pels elements artísticament més conservadors i defensats pels més avançats i, sobretot, per Prat de la Riba, que posà la seva confiança en ell. El successor d’aquest en la presidència de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, féu parar, el gen/1919, l’obra, que fou recoberta després per altres pintures durant la Dictadura de Primo de Rivera (1925); no fou recuperada fins el 1966, per bé que emplaçada en una altra dependència del palau. A partir de l’any següent entrà en contacte amb l’artista Joan Salvat-Papasseit, i també amb Josep M. de Sucre, Josep M. Junoy i el pintor uruguaià Rafael Barradas. Tendí progressivament a l’essencialisme i acusà, fins i tot, una influència futurista. Allunyat ara del Noucentisme, la seva producció s’abocà al dinamisme urbà. Fou col·laborador a les revistes “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Troços”. A finals de 1917 exposà a les Galeries Dalmau amb Rafael Barradas i publicà el manifest Art-Evolució, que recollia l’ideari de Rafael Barradas i el de Joan Salvat-Papasseit, per al qual il·lustrà Poemes en ondes hertzianes. El 1918 ingressà al Grup Courbet, amb Joan Miró, Rafael Sala, etc, i es dedicà al disseny de joguines. Durant aquests anys publicà El descubrimiento de sí mismo (1917), L’art en relació a l’home etern i l’home que passa (1919) i La regeneració de si mateix (1919). Descoratjat i anguniejat per la situació econòmica familiar -fracassà en l’explotació d’una petita indústria de joguines-, anà el 1920 a Nova York, on romangué fins el 1922, sense obrir-se camí. Hi conegué els artistes Marcel Duchamp, John Xceron, Max Weber, entre d’altres. Pogué exposar al Whitney Study Club, i el 1921 fundà la Artist Toy Makers i treballà per a la Dover Farms Industries. Tornà a Europa i s’establí a Itàlia, on peregrinà de Gènova a Fiesole i Liorna, fins el 1924. Es traslladà a França, i residí a la Costa Blava (Vilafranca, Provença) i a partir del 1926 a París fins el 1932. Després d’un breu retorn al classicisme mediterrani, entrà en contacte amb el neoplasticisme, col·laborà a la revista “Art Contemporani” i féu una exposició a la galeria Zak. En la seva estada parisenca, realitzà una remarcable tasca d’aglutinador d’artistes d’avantguarda. Organitzà l’exhibició de l’obra de pintors refusats pel Salon d’Automne (1926) i del grup abstracte Cercle et Carré, al qual, el 1930, s’integrà, conjuntament amb Léger, Kandinskij, Mondrian, Hans Arp i Schwitters, entre altres. Anteriorment, el 1929, ja havia conegut Piet Mondrian, Michel Seuphor i Theo van Doesburg. Torres Garcia i Michel Seuphor es responsabilitzaren de la publicació dels tres números de la revista que duia el nom del grup. Dissolt el grup, el 1932 s’adherí i formà part també del grup Abstraction-Création, successor en certa manera de l’altre. Féu una estada a Madrid (1931-34), on propagà activament l’avantguarda i impulsà la formació d’un Grupo de Arte Constructivo; exposà al Museo de Arte Moderno i a la Sociedad de Artistas Ibéricos. A la darreria de l’etapa parisenca la seva pintura s’havia transformat, desprès del primitivisme i d’un esquematisme d’arrel cubista, per combinar les formes geomètriques amb al·lusions a la realitat visual, concepte plàstic que anomenà constructivisme o universalisme constructiu i que continuà aplicant fins a les acaballes de la seva vida, encara que féu alguna expedició de tipus naturalista. El 1934 tornà de nou, amb la seva família, a Montevideo, on difongué entre els seus nombrosos deixebles, aplegats en un Taller de Arte Constructivo, els principis teòrics de la seva darrera modalitat pictòrica, que, d’altra part, divulgà en una copiosa tasca de conferenciant i escriptor. El 1935 fundà l’Associació d’Art Constructiu. A partir del 1938 intensificà la seva producció. Féu el Monumento Cósmico al Parque Rodó de Montevideo: un mur de granit inspirat en el Temple del Sol de Ollantaytambo del Perú. Promotor i editor, del 1936 al 1943 publicà deu números de la revista “Círculo y Cuadrado”. Dedicat també a la docència, el govern uruguaià el nomenà, el 1941, professor honorari d’art. Com a promotor de l’art constructiu, el 1944 fundà el Taller Torres-García, amb la col·laborció dels seus fills, amb la finalitat de presentar una formulació d’un art constructiu americà. En continuar la seva tasca pictòrica, el 1944 exposà la sèrie Héroes, hombres y monstruos. El 1945 aparegué el primer número de “Removedor”, portaveu del seu taller, dirigida per Cuido Castillo, de la qual se'n publicaren 26 números. Dins de la seva obra muralística a l’Uruguai, cal subratllar els murals de l’Hospital Saint Bois de Montevideo. Són remarcables els seus llibres Universalismo constructivo (1944), Mística de la pintura (1947), La recuperación del objeto (1952) i la seva interessant autobiografia Historia de mi vida (1939), on recull la seva experiència europea i americana. Fou una important figura del Noucentisme plàstic català, de la pintura abstracta del París anterior a la Segona Guerra Mundial i de la moderna pintura sud-americana.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Gost, Bartomeu  (sa Pobla, Mallorca, 1905 - 1989)  Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68) i biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Grau, Jaume  (Barcelona, 1879 – 1945)  Arquitecte (1903). Entre les seves obres figuren nombroses mostres d'arquitectura funerària i la casa central de Correus a Barcelona, dirigida aquesta amb Josep Goday.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Guasch, Ramon  (Barcelona, v 1905 - Baix Empordà ?, 1936)  Aviador. Format a l'Escola d'Aviació El Progrés, del Prat de Llobregat, obtingué el títol de pilot el 1934. El mateix any féu un vol en solitari, per les costes d'Àfrica, d'11.160 km, que li valgué el trofeu del 1934 de la Federació Aeronàutica Internacional. L'any 1936, juntament amb Carles Coll, baté el rècord d'Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir. Morí d'accident a la Costa Brava.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Jordi, Pere Antoni  (Tarragona, 1844 - les Masies, Conca de Barberà, 1901)  Polític. Figurà des de jove en el partit liberal i poc abans d'esclatar la Revolució de set/1868 intentà marxar a França, però fou detingut a la frontera i deportat a Canàries. Havent triomfat la revolució, la seva amistat amb Prim i Sagasta féu que fos designat governador de Girona i posteriorment de Màlaga, Granada i València. Ocupà altres càrrecs, com el de secretari del govern general de Cuba, i fou diputat a corts per alguns districtes de Catalunya i alcalde de Tarragona. Dedicat al periodisme polític, fundà a Tarragona els diaris "La Prensa" i "La Opinión". De la seva producció dramàtica destaquen: La clau de la casa, El full de paper, La Verge de la vora, La llàntia de plata i Lo Mas de l'abella. És autor també de l'obra històrica Lo combat de Trafalgar.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Maeso, Domènec  (València, 1895 – 1980)  Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36). El seu paper en els dies de jul/1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel nov/1936). A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Marco, Pilar  (València, s XX - )  Mezzosoprano. Debutà el 1940. Ha cantat òpera i sarsuela als millors teatres lírics d'Europa i d'Amèrica del Sud.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres Martínez, Manuel de  (La Unión, Múrcia, 1903 - Almoradí, Baix Segura, 1960) Economista. Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi. Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS. Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava (Wicksell, Lindahl, Ohlin) i pel keynesianisme (Teoría general del multiplicador, 1944). Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic (1942) de la Universitat de València (d’economia política i finances públiques) i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid (1944), de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica (1945) i degà. Ocupà diversos càrrecs en institucions públiques i intentà una certa racionalització de la política econòmica de l’Estat espanyol. Participà, per exemple, en els equips que elaboraren la comptabilització nacional i les taules input-output de l’economia espanyola (1954); és autor de Relaciones estructurales y desarrollo económico. Las tablas input-output como instrumento para la programación económica de España (1960). Atret en una primera època pel nacionalisme econòmic, s’inclinà gradualment cap al neoliberalisme i el neocapitalisme (Juicio de la actual política económica española, 1956; Teoría y práctica de la política económica, 1958). La seva anàlisi de l’estructura econòmica d’Espanya -El problema triguero y otras cuestiones de la economía española (en col·laboració amb Higinio París) (1950), Proyecto de desarrollo de la región mediterránea. España (1959)-, des d’una perspectiva valenciana, el féu mostrar-se partidari de l’expansió agrària. Col·laborà a "Anales de Economía", "Revista de Economía Política", "Agricultura" i "Información Comercial Española".

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estanislau Torres i MestresTorres i Mestres, Estanislau  (Barcelona, 11/abr/1926 - )  Escriptor. De formació autodidàctica i actiu en el món de l'excursionisme. Es donà a conèixer amb reculls de narracions breus, com Fum d'ara (1959) i La xera (1962, premi Víctor Català), als quals seguiren El foc i la cua (1966) i Foc a l'albera (1974), Com a novel·lista, adscrit a un realisme personal, ha publicat L'altre demà (1964), Els ulls i la cendra (1966), Els camins (1966), La derrota (1966), Castelladral (1969), Estimada Teresa (1974), La bossa de Bielsa (1977) i El mal que m'heu fet (1978, premi La Dida 1977). També ha publicat reportatges sobre la guerra civil: La batalla de l'Ebre (1971), La caiguda de Barcelona (1978), Indrets i camins de la batalla de l'Ebre (1990); el recull d'entrevistes Els escriptors catalans parlen (1973), i altres llibres com El Pirineu (1970), Excursionisme i franquisme (1979) i Visió de l'alta Garrotxa (1987).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Monsó, Francesc  (Girona, 1922 - )  Escultor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Girona i treballà amb l'escultor Monjo. Fundà el grup Postectura. Tanmateix el seu art ha evolucionat vers l'abstracció i ha assolit una sòlida expressivitat, a més d'introduir nous materials (polièster, resines sintètiques) i el color. Ha exposat repetidament a Girona, a Barcelona i en altres ciutats de la Península. Li han estat atorgats el premi Juli González (1959) i el primer premi d'escultura a la III Biennal d'Alexandria.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Oliva, Joan  (Sallent de Llobregat, Bages, 1674 - Roma, Itàlia, 1754)  Eclesiàstic i escriptor. Amic d'Antoni de Bastero, anà amb ell a París. El 1717 s'establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna. Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d'Àustria a Roma. Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala (Roma 1724) i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D. Francisco Bru, fill de Berga'.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Orive, Manuel  (València, 1851 – 1925)  Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí. Col·laborà a "Valencia Ilustrada", "La Ilustración del Obrero", "La Correspondencia de Valencia", "La Moma", "Para Todo el Mundo" i altres periòdics; dirigí els diaris "El Comercio" i "El Correo de Valencia". Fou secretari de la junta provincial d'ensenyança de València. Fou autor d'una revista teatral bilingüe, "Juicio del año", de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Perenya, Màrius  (Lleida, 30/ago/1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29/des/1942)  Poeta. Era fill del polític d'esquerres Humbert Torres i germà de Víctor. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Visqué molts anys al sanatori de Puig d'Olena, on morí de tuberculosi. La malaltia i el sentiment de la guerra civil fan de la mort una presència constant en la seva poesia. D'altra banda, hi ha alhora un sentiment religiós molt personal i que ha estat força discutit des dels angles ortodox i heterodox. Les Poesies de Màrius Torres (Mèxic, 1947, reeditades a Barcelona diverses vegades, amb successives incorporacions de poemes inèdits) han gaudit de molta popularitat. El tema de l'amor hi es també una constant, tractat amb serenor i enmig d'un simbolisme sovint inextricable. Independent, fill encara del noucentisme, és un dels poetes més purament lírics de la postguerra.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Perenya, Víctor  (Lleida, 19/gen/1915 - 19/jun/2011)  Polític. Fill d'Humbert Torres i germà de Màrius. Militant d'ERC des del 1931, combaté durant la guerra civil i fou comissari polític abans d'exiliar-se a França (1939). Fou secretari general de la presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla (1948-54) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Tarradellas. tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d'ERC. Ha estat elegit diputat pel Parlament de Catalunya, el qual, a més, el designà senador a Madrid.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Pérez, Daniel  (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents, 1958 - )  Autor de còmics. Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà col·laborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat. Des del 1980 publicà a "El Víbora" (per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído), i a partir del 1982 a "Cairo", on aparegué Las aventuras de Roco Vargas. D'altres obres destacables són Opium (1983), Tritón (1984), El misterio del susurro (1985), Sabotaje (1989) i El muro (1990). Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pósters, portades, etc. Conjugant la influència d'Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu estil primen les referències culturals i una tendència al decorativisme gràfic. És un dels màxims exponents de l'anomenada escola valenciana del còmic.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Planas, Sebastià  (Barcelona, s XIX – s XX)  Polític. Organitzador i president de la Lliga de Defensa Comercial i Industrial, a través de la qual arribà a l’actuació política el 1898. Després de signar el manifest de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja i el missatge posterior a la Reina Regent al nov/1898, encapçalà el moviment del Tancament de Caixes contra la llei de Fernández Villaverde del jun/1899. Posteriorment participà en les reunions fundacionals de la Lliga Regionalista del 1901 i fou un dels components de la candidatura dels quatre presidents que triomfà a Barcelona.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Ramis, Vicenç Xavier  (Palma de Mallorca, 1974 - )  Nedador paralímpic. Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5. Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000). Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia (1991) i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Reyató, Jacint  (Barcelona, 1850 – 1925)  Poeta. Cal remarcar la seva obra d'artesà en serralleria artística. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya, col·laborà a "La Renaixensa" i, poeta característic dels Jocs Florals, fou proclamat mestre en gai saber (1890). La seva obra s'aplegà a Poesies (1926).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Robert, Guillem  (Palma de Mallorca, 1755 – 1829)  Pintor i escultor. Dirigí l'Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d'inspiració religiosa.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Rossell, Ramon  (Barcelona, 1889 - v 1973)  Escriptor. Fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona. De la seva poesia, popular i floralesca, cal destacar Sonatines (1916), De la meva ciutat comtal (1960) i Cançons i recordances (1968).

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Sancho, Miquel  (Palma de Mallorca, 1797 - v 1885)  Artista. Fill de Guillem Torres i Robert, i germà de Salvador. Fou escultor i pintor de l'ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l'Escola de Dibuix, director de la sala d'arquitectura i acadèmic de Belles Arts.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Sancho, Salvador  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor. Fill de Guillem Torres i Robert, i germà de Miquel. Es dedicà a la pintura religiosa i d'història. Passà alguns anys a Madrid, d'on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Torrens, Manuel  (Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)  Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n'escriví una biografia panegírica. És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Tribó, Josep  (Mollerussa, Pla d'Urgell, 1899 - Mauhausen, Àustria, 1941)  Pedagog nacionalista. Juntament amb l'anarquista Alair animà la revista àcrata "Voluntad", de Saragossa. Treballà (amb Puig i Elias i la companya de Nin) a l'Escola Farigola, després Natura, del Clot, i el 1932, en una Acadèmia Racionalista del Guinardó. En el període de la guerra civil, impulsà les col·lectivitzacions a Valls, Móra d'Ebre, Falset i el Masroig, on exercia de mestre i propagava l'ideari racionalista. Acabada la guerra civil, s'exilià, i fou empressonat pels nazis i assassinat al camp de concentració de Mauthausen juntament amb quatre deixebles seus. De la seva obra escrita cal assenyalar: Al pueblo, cultura, fullet de la Biblioteca Cultural de Saragossa, i Elogi de la mentida.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Trovad, Joan  (Illes Balears, s XIX)  Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d'anatomia a la Societat Econòmica d'Amics del País, de Palma, membre de l'Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments. Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d'alguns poemes.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Elies Torres i TurTorres i Tur, Elies  (Eivissa, Eivissa, 1944 - )  Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980). Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a SantInici página Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia. Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Vilaró, Ramir  (Barcelona, 1877 - Begues, Baix Llobregat, v 1938)  Poeta i dibuixant. Fill de Jacint Torres i Reyató. S'especialitzà en dibuix a la ploma i el retrat. Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 (De la costa brava), i publicà el volum Llevantines (1923). Traduí al català diverses obres d'escriptors anglesos.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Vilata, Josep "Toresky"  (Barcelona, 1869 – 1937)  Actor i locutor radiofònic. Conegut amb el nom artístic de Toresky, debutà en el teatre professional a Amèrica, on romangué nou anys. El 1924 entrà com a locutor a Ràdio Barcelona, on, com a ventríloc, faceta en la qual excel·lia, creà el personatge Míliu, que utilitzà en campanyes de beneficiència, la qual cosa li valgué una medalla de la República.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreTorres Torres  (Camp de Morvedre Municipi: 11,58 km2, 168 m alt, 630 hab (2014). Situat a les valls de Segó, a la vall mitjana del Palància, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli, que baixen ràpidament en apropar-se al riu. Agricultura; els conreus més estesos són els d'olivera, garrofer, ametller i taronger. Ramaderia de llana i aviram. Estiueig. Població en descens. El poble, d'origen àrab, és prop de la riba dreta del Palància; hi ha restes importants de l'antic castell de Torres Torres, que fou el centre de la baronia de Torres Torres; l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és en part del s XVII, modificada el s XIX. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorres Torres, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, vinculada el 1466, prèvia facultat reial, pel cavaller valencià Joan de Vallterra. Comprenia, a més de Torres Torres, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia. Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torresbeces  (Olèrdola, Alt Penedès)  Despoblat.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrescassana i Sallarés, Francesc  (Barcelona, 1845 – 1918)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i fou deixeble i col·laborador de Martí Alsina, la tendència pictòrica naturalista del qual seguí, donant-li, però, un caràcter personal, un xic lligat amb els macchiaioli italians. Pintà escenes de gènere i quadres d'història i fou un paisatgista remarcable. Són obres seves: Embarcament de voluntaris al port de Barcelona, Dona catalana, Camí de Montjuïc, etc.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorre-serona  (Segrià)  Municipi: 5,79 km2, 197 m alt, 388 hab (2014). Situat en un terreny pla entre el canal de Pinyana, per la clamor de Reguer Gran o de Segrià, i la plana del nord de la ciutat de Lleida. L'agricultura és fonamentalment de regadiu, amb conreus de cereals, fruiters, oliveres i farratges. Predomina el règim d'explotació directa. Ramaderia ovina i porcina. Avicultura. Indústria química, metal·lúrgica, alimentària i de la construcció. Al poble destaca l'església parroquial dedicada a l'Assumpció. Ullroig és un agregat unit a Tossal, del municipi veí de Torrefarrera. Pel terme, s'hi han fet troballes arqueològiques, com al Calvari. L'origen de la població es remunta a l'any 1149, quan es concedeix la torre Pallaresa al comte de Pallars. El 1195 ja apareix amb el nom actual. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre-somera  (la Vall d'Almonesir, Alt Palància)  Despoblat.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorret  (Sant Lluís, Menorca)  Caseria, al sud del poble. L'antiga companyia de Torret comprenia les caseries de Torret i de s'Ullastrar.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa)  Despoblat.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, cala de sa  (Maó, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, entre el cap de Monsènyer Vives i l'illa d'en Colom, prop del lloc o possessió de sa Torreta.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, illa de sa  (Formentera, Eivissa Illot de la costa occidental de l'illa de s'Empalmador, davant la cala de sa Torreta.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torreta, la  (Palma de Gandia, Safor)  Caseria, al nord del terme, al vessant occidental de la serra Falconera.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torreta, la  (València, Horta)  Caseria, dins la parròquia de Castellar. Formà part el s XIX del municipi de Russafa.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreta, la  (Priorat Veure> Torre de Fontaubella, la.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreta, la  (Montmajor, Berguedà)  Petita església, al límit amb el terme de Navès (Solsonès), dependent de la parròquia de Pegueroles.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorreta, la  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Barri sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca. Hom hi ha construït blocs de pisos i naus industrials.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, punta de sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Punta penyalosa, situada prop des Campvell (puig de 398 m alt).

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta de Canals, la  (Canals, Costera)  Antiga baronia (o la Torre Canals), actualment incorporada al municipi. El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals. Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor (Aimeric) i Gabriel. En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc. Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia (o Pujol) de Canals i la Torre de Canals. En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada. Morts Amor (1307/08) i Gabriel (abans del 1309), Jaume, hereu d’aquell, vengué tot Canals al vescomte Jaspert V de Castellnou. Els drets de Gabriel passaren a la seva germana gran, Garcia, muller d’Eiximèn d’Urrea, i a llur fill segon, Pere d’Urrea, bisbe de Girona (1325-28) i d’Osca (1328-37), el qual reclamà judicialment Canals, i l’assolí abans del 1329. En fou hereu el germà gran, Joan Ximenes d’Urrea, senyor de Biota i d’El Bayo, a Aragó. Tant ell com la seva muller, Elvira Cornell, com llur fill Joan foren partidaris de la Unió. Mort el pare a Épila (1348) i el fill poc després, el rei Pere en confiscà els béns. El 1350 lliurà Canals i l’Alcúdia (probablement amb la Torre) a Ramon de Riu-sec, el qual dos anys després la vengué a la ciutat de Xàtiva. Aquesta, el 1353, vengué l’Alcúdia o l’Alcudiola de Canals a Berenguer de Santboí, i el 1432 la comprà Eduard Escrivà. Hom té menys informació de la sort de la Torre. No consta documentalment que pertangués mai a Domènec de Borja, pare de Calixt III. No és segur que Jofré de Borja (mort el 1437), pare d’Alexandre VI, la comprés a un privat. De la vídua de Jofré, Isabel de Borja, passà a la seva filla Beatriu (ambdues hi tenien jurisdicció). Aquesta féu hereu el seu nebot Jofré de Borja-Llançol (mort el 1500), el fill del qual, Roderic, vengué la Torre i les cases dels voltants a la ciutat de Xàtiva el 1506.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreta de l'Orri, la  (Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà)  Cim (2.437 m alt) (o pic de l'Orri) del massís muntanyós que separa les comes de Rubió de la Ribalera, entre els dos municipis.

47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta de Manuel, la  (Manuel, Ribera Alta)  Antic poble. Era un antic lloc de moriscs (20 focs el 1609), fou repoblat el 1611 pels monjos de Sant Miquel dels Reis (València). El 1646 tenia 13 focs. El 1836 fou agregat a Manuel, vila amb la qual forma conurbació.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorreta de Navarrés, la  (Navarrés, Canal de Navarrés)  Despoblat, prop de la font de la Marquesa.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torretallada, la  (la Font de la Figuera, Costera)  Caseria, al nord del terme.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torretrencada  (Ciutadella, Menorca)  Caseria, a l'est de la ciutat, al camí de Santagaldana. Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraTorrevella  (Baix Segura)  Municipi: 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014), (cast: Torrevieja). Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del s XVIII, són les més importants d'Europa: d'ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació. El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l'economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d'una nombrosa oferta hotelera. Notable ascens demogràfic. La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21/mar/1829 amb cases d'una sola planta; l'església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926. Depèn de les àrees comercials d'Elx i d'Alacant. Ajuntament (en castellà)

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrevellisca  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Caseria, al nord del poble.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorrevieja  (Baix Segura)  Nom castellà de Torrevella.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsTorre-xiva  (Alt Millars)  Municipi: 11,99 km2, 339 m alt, 75 hab (2014), (cast: Torrechiva). Situat a banda i banda del Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat entre els contraforts septentrionals de la serra d'Espadà, al sud, i la solana de Lludient, al nord. Més de la meitat de la superfície del terme és de muntanya i garriga poc productiva, amb bosc de pins i de carrasques. Economia agrícola, amb conreus de secà (garrofers, oliveres, vinya i ametllers); el regadiu es redueix a petites extensions a la vora del Millars. Hi ha aigües minero-medicinals. El poble, antic lloc de moriscs, és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts; l'església parroquial de Sant Roc, d'una sola nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d'Espadella. Formà part del ducat de Vilafermosa. Àrea comercial de Nules. Ajuntament (en castellà)

55 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraTorricó, el  (Llitera)  Municipi: 32,03 km2, 265 m alt, 1.477 hab (2014), (cast: Altorricón). Situat al sud de Tamarit de Llitera, terme del qual va ésser segregat el 1935. Situat en un terreny pla, a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb el Segrià. Predomina l'agricultura de regadiu sobre la de secà, gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades del canal d'Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi, moresc), fruiters i hortalisses, als sectors regats, i els de cereals, olivera i vinya, als de secà. Ramaderia ovina i porcina; avicultura i granges de conills. Cooperatives agrícoles. Indústries derivades del sector agropecuari, tèxtil, energètic i del metall. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Bartomeu. El terme comprèn, a més, el poble de Cuquet i l'antiga església de Sant Bartomeu del Torricó. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torró  (Xàtiva, Costera)  Enclavament (3,59 ha), entre els termes de Llanera de Ranes i la Granja de la Costera.

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorrocelles  (Llucena, Alcalatén)  Despoblat, al nord del terme, al límit amb el d'Atzeneta del Maestrat, del qual resta la interessant església de Sant Miquel de Torrocelles, i una antiga fortificació.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torroella  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Antiga masia, situada a l'extrem nord del terme, vora Sant Feliu Sasserra. Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa; ara és renovada del tot. La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc; fou erigida el 1868.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)  Masia i antic castell (595 m alt), enlairat a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder. El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130. Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236. El mas actual fou refet al s XVI als peus de l'antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Veure> Sant Martí de Torroella.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torroella, Guillem de  (Illes Balears, s XIV)  Escriptor. És autor de la narració en vers intitulada La faula, en què explica un llarg viatge on arriba a una illa on troba el rei Artur assistit per la fada Morgana. Amb aquesta obra es donà a conèixer l'evolució de les llegendes del rei Artur i les divulgacions de la Matèria de Bretanya a Catalunya. Es caracteritza per conservar la tradició siciliana sobre el rei Artur, i té, sota una visió fantàstica, una intenció moralitzadora i de crítica social.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Pere de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Senyor de Torroella de Montgrí. Serví Alfons I el Cast. Fou un dels signants de la convalidació del seu testament, arran de la mort del monarca a Perpinyà (1194). El 1202 signà un conveni d'amistat amb el rei Pere I el Catòlic. Morí abans del 1208. Fou succeït pel fill gran Ponç Guillem de Torroella. Altres fills seus foren els famosos Bernat de Santaeugènia i Guillem de Montgrí, i potser també Ramon de Torroella.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroella, Pere de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XV - Catalunya, d 1475)  Militar i escriptor. De personalitat no del tot identificada, és sabut que acompanyà l'infant Joan a Navarra i Castella (1441) i lluità al seu costat a Medina del Campo. Esdevingut rei, Joan el nomenà majordom i conseller (1458), però en la guerra d'aquest rei amb els catalans es mostrà partidari del príncep de Viana, i a la mort d'aquest, a partir del 1464, tornà al seu servei. Representa un cas típic dels escriptors catalans d'expressió bilingüe de mitjan s XV. Va gaudir de renom a Castella, on arribà a ésser-li atribuïda la paternitat de Juan de la Encina, i va ésser tingut per autor del Maldezir de Mugeres, obra que el convertí en una figura popular; fou també conegut per l'habilitat amb que s'expressava, l'erudició extraordinària en els jocs etimològics adreçats a Romeu Llull, així com per les cartes a don Pedro de Urrea en castellà, a l'igual que l'Oració fúnebre per Agnès de Clèves; la poesia és inferior a la prosa i segueix la línia d'Ausias March. Dins la moda de l'època conrea el poema col·lectiu com el Taut mon voler, on cita un conjunt de versos de diferents literatures medievals.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Ponç Guillem de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XII – 1226)  Noble. Fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia. El 1202 signà amb el seu pare un conveni d'amistat amb Pere I. Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d'Ullà. El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d'aquests amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló, que era ajudat per Jaume I. Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir. El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Ponç Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Nebot de l'homònim. Era fill del famós Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí. Destinat a heretar aquesta possessió, n'adoptà el nom com a cognom, suprimint la variant que usava el pare. Secundà diverses activitats d'aquell. En 1265-67 tingué un plet accidentat amb el comte Ponç IV d'Empúries, que li reclamava drets sobre el castell de Rocamaura i altres fortaleses pròpies. El rei Jaume arbitrà la qüestió. Morí no gaire després, abans de la data de traspàs del pare (1269).

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroella, Ramon de (o de Torrelles(Illes Balears, s XIII - 1266)  Prelat. Fill de Pere de Torroella i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí. Fou el primer bisbe efectiu de Mallorca. Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca. Aquesta raó impediria que l'abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi. El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238. Obtingué moltes butlles papals per a organitzar la diòcesi i la convivència amb els jueus i els sarraïns. El 1240 erigí la canònica secular de la catedral, que reglamentà definitivament el 1259. Celebrà un sínode el 1250 i es mostrà diligent en la restauració d'esglésies i l'establiment d'ordes religiosos a l'illa fins a la seva mort.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella de Baix  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Poble (o de Bages), a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles. El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa. Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages. A partir dels anys 1950 hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metal·lúrgic i de materials de construcció.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàTorroella de Fluvià  (Alt Empordà)  Municipi: 16,73 km2, 9 m alt, 704 hab (2014). Situat en un terreny pla, a l'esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d'inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petita àrees cobertes de pins i alzines. Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d'aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l'església parroquial de Sant Cebrià és romànica (s XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i deInici página Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de la Guàrdia i Canyà. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàTorroella de Montgrí  (Baix Empordà Municipi: 65,34 km2, 31 m alt, 11.381 hab (2014). Situat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del s. XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional. Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d'un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l'arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l'agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l'Estartit, que n'ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. La vila és a l'esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l'església parroquial de Sant Genís, gòtica (s XV), amb façana del s XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d'entrada. Fou centre de la baronia de Torroella. El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l'antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del s XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torroella de Montgrí, comtat de  (Catalunya)  Títol atorgat el 1907 a Robert Robert i Suris, amb la grandesa d'Espanya. Continua en la mateixa família.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella de Montgrí, mestre de  (Catalunya, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'una taula amb la representació de la Verge de la Llet, que pel seu estil palesa la influència dels germans Serra, encara que mostra una original expressivitat.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTorroella de Mont-ras  (Forallac, Baix Empordà)  Antic poble, dins l'antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper al Mont-ras. El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomte de Bas. L'església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell; l'actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l'anterior.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Bastons, Joan Baptista  (Girona, 1873 – 1929)  Escriptor. Era advocat. Col·laborà a "Lo Geronès" i a d'altres publicacions periòdiques. És autor dels llibres Lo dret civil gironí (1899), Índice sistemático de lo publicado en los treinta volúmenes de Certámenes de la Asociación Literaria de Gerona (1872-1901), L'Estudi General o Universitat Literària de Girona (1906), Memoria y catálogo de impresos del Archivo provincial (1926) i La jueria de Banyoles (1928).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Cardoner, Josep  (Garriguella, Alt Empordà, 1871 - Portbou ?, Alt Empordà, s XX)  Polític republicà. Procedent del radicalisme zorrillista, passà al lerrouxisme, que encapçalà a Portbou, on residí. En fou alcalde el 1905 i fou desterrat a Boltanya (Aragó) arran dels fets de jul/1909.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Plaja, Miquel  (Fitor, Baix Empordà, 1858 – 1899)  Escriptor. Funda "El Pallafrugellense" i col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Cançons de Nadal i Cançons de la sega, i dels treballs La cuestión corchera i Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del Sr. Pella y Forgas (1892).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella la Vella  (Navars, Bages Veure> Sant Salvador de Torroella.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorroelles, les  (Palau-savardera, Alt Empordà)  Veïnat, a la plana del sector meridional del terme.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Agnès de  (Catalunya, s XIII - 1241)  Dama. El 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Aportà al patrimoni cardoní les viles de Solsona i d'Arbeca. Hagué del seu marit diversos fills: Ramon Folc, hereu del vescomtat, Brunissenda, casada amb Roger de Foix, i Sibil·la, maridada amb Guerau Alemany de Cervelló. Testà el 1241.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Germà de Berenguer. El 1153, alternativament amb el seu germà o el seu fill, fou proposat entre els ostatges oferts als genovesos per garantir la compra del terç de Tortosa que Gènova posseïa per dret de col·laboració a la conquesta.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Arnau de  (Catalunya ?, s. XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d'Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d'Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella. Era germà del prelat Guillem.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Noble. Fou conseller destacat del comte Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una quinzena de documents importants d'aquest període, entre els anys 1143 i 1157. En destaquen el privilegi d'instauració i dotació de l'orde del Temple (1143), la carta de població de Lleida (1150), la donació arxiepiscopal de la meitat de Tarragona al comte barceloní (1151) i la compra del terç genovès de Tortosa (1153), on fou ofert entre els ostatges de garantia, alternativament amb el seu germà Arnau i el nebot Ramon. També formà part del tribunal del comte en l'administració de justícia.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja, Eldiardis de  (Catalunya, s XIII)  Filla de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, germana d'Hug, lloctinent del vescomtat de Bas, el qual, al morir sense successió a Marsella (1221), cedí hereditàriament la lloctinència a Eldiardis, que era casada amb Ramon de Palau. El 1231 un fill seu, Simó de Palau, es casà amb Gueraua d'Anglesola, i Eldiardis traspassà en aquella avinentesa la lloctinència a Simó. La seva filla Constança es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Guillem de  (Catalunya, s XII – Tarragona, 1174)  Eclesiàstic i polític. Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions. Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l'arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l'arquebisbe Bernat Tort a causa de l'emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160). A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d'Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l'arquebisbat de Tarragona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Hug de  (Catalunya, s XII - Marsella, França, 1221)  Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d'Hug Ponç de Bas. L'any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d'Hug Ponç. La lloctinencia passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d'aquest. En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d'usurpar el comtat d'Urgell. Fou l'encarregat de pladejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa. Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d'Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Pere de  (Catalunya, s. XII)  Noble i religiós. Fou abat del monestir de Vilabertran. El 1163 assistí a la fundació del monestir de Ponts, feta per Ermengol VII i Dolça, comtes d'Urgell.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Noble. A partir del 1135 figura alguna vegada entre els consellers de Ramon Berenguer IV. El 1143 figura entre les conegudes personalitats signant del privilegi d'instauració i dotació a Catalunya i Aragó de l'orde militar del Temple.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Ramon de  (Catalunya, v 1153 - v 1195)  Noble. Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV. El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16.000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa. El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis. Era casat amb Gaia de Bas. El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu cunyat Hug (I) de Bas, els drets d’Agalbursa, germana de Gaia, i muller de Barisó, jutge d’Arborea, contra Pere, fillastre seu. El 1185 moriren Barisó i Hug (I) i aleshores retornà a Sardenya, on mantingué una guerra oberta contra el fillastre Pere, amb l’ajut d’una expedició tramesa pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, emparentat amb els Bas. En morir Agalbursa, deixà l’herència al seu nebot Hug (II) Ponç, fill d’Hug (I) de Bas, i Ramon de Torroja aconseguí pel conveni d’Oristany (1192) que Pere reconegués la meitat del jutjat d’Arborea a favor d’aquell, amb el pacte que residís a Sardenya. El 1195, en morir Ponç de Bas, que exercia la regència del vescomtat de Bas, passà a regir-lo Hug (III) de Torroja, fill de Ramon, i, mort aquest (1221), heretà el càrrec Eldiarda, filla també de Ramon, que arribà a ésser vescomtessa titular de Bas.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratTorroja del Priorat  (Priorat)  Municipi: 13,04 km2, 331 m alt, 160 hab (2014). Situat al nord de Falset, a la vall mitjana del riu de Siurana, als últims estreps del Montsant. Una gran part del terme municipal, de llicorelles, forma part del Priorat estricte i és molt trencat i inculte, ocupat per la vegetació natural (pasturatges, garriga i bosc). Agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La seva producció vinícola és una de les més preades del Priorat pel seu gust i força alcohòlica. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Com totes les poblacions de la comarca, sofreix un fort corrent emigratori. El poble és en un tossal, a l'esquerra del riu de Siurana; església parroquial és dedicada a sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs. Àrea comercial de Reus. El lloc, que estigué fortificat (hi ha restes de la torre Roja), fou una de les poblacions del priorat o cartoixa d'Escaladei. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja i Caballé, Eduard  (Tarragona, 1847 – Madrid, 1918)  Matemàtic i professor. Es dedicà amb preferència a l'ensenyament de la geometria, primer a la Universitat de València i durant quaranta anys a la de Madrid. El 1893 ingressà a la Real Academia de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. Les seves investigacions en el camp de la matemàtica pura són molt remarcables, i també les seves publicacions, de les quals destaquen Axonometría o Perspectiva axonométrica, Curvatura de las líneas en sus puntos del infinito i Aplicación de la Homografía y la correlación al estudio de las superficies.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Antoni  (Tarragona, 12/set/1888 – Barcelona, 4/mai/1974)  Matemàtic, enginyer i professor. Fill d'Eduard Torroja i Caballé. Es llicencià en Ciències Exactes el 1908 i acabà els estudis d'enginyer el 1911, ambdós títols a Madrid. Fou catedràtic de les universitats de Saragossa i de Barcelona, professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i director de la Secció d'Estudis Generals de l'Escola Industrial de Barcelona. Era membre de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i de la de Ciències i Arts de Barcelona, i també de diverses corporacions científiques internacionals. Inventà l'estereògraf i publicà, entre altres, Nueva solución de un problema de Fototopografía, El estereógrafo i Estudio de las homografías cíclicas en un trabajo de "n" dimensiones.

90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Eduard  (Madrid, 1899 – 1961)  Enginyer de camins i arquitecte. Fill d'Eduard Torroja i Caballé. Professor d'enginyeria estructural a l'Escola d'Enginyers de Madrid a partir del 1939. En les seves construccions creà noves formes arquitectòniques en les quals solament emprà el ciment armat i el pretesat; les seves obres tendeixen a formes ondulades o de volta, a una asimetria orgànica. Cal esmentar-ne la coberta de la Plaza de Abastos, d'Algesires; les tribunes de l'Hipòdrom de Madrid, el Fronto Recoletos de Madrid (1935), la gran cúpula hiperboloide de la torre del dipòsit d'aigua de Fedala (Marroc, 1956), les esglésies de Táchira (Caracas, 1957), de Xerallo i de Pont de Suert (1952). Publicà Teoría de la elasticidad (1945) i Phylosophy of Structures (1958).

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja i Miret, Joan Maria  (Madrid, 1890 - Benidorm, Marina Baixa, 1954)  Físic. Era doctor en ciències físiques. Treballà a l'Instituto Torres Quevedo de Madrid en la producció d'instrumental científic.

92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Josep Maria  (Madrid, 1884 – 1954)  Enginyer de camins (1909) i científic. Fill d'Eduard Torroja i Caballé. Doctor en ciències exactes (1907). Obtingué el títol d'enginyer geògraf el 1912. Des del 1911 s'ocupà de l'organització del Servei Fotogramètic de l'Institut Cartogràfic, que dirigí. Fou l'introductor de la fotogrametria a l'estat espanyol. Membre de nombroses corporacions científiques, va publicar un sens fi de treballs, entre d'altres: Fototopografía teórica y práctica, Cómo desde los aires se puede medir la tierra i El estereoautógrafo de E. von Orel.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Ortega, Bernat  (Reus, Baix Camp, 1818 – 1909)  Polític i advocat. Durant la primera guerra carlina lluità contra els carlins fins que el 1840 es doctorà en dret i deixà les armes. Ocupà diversos càrrecs públics a Reus, d'on fou regidor (1853) i batlle (1885). Fou també elegit conseller provincial (1856), diputat a corts (1858-63) i diputat provincial (1875). Promogué moltes iniciatives, especialment en les comunicacions ferroviàries de Reus. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1887 i cronista de la ciutat de Reus a partir del 1889.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Valls, Ramon  (Barcelona, 1894 - s XX)  Pedagog. Dirigí l'Escola Pràctica anexa a l'Escola Normal de la Generalitat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques amb articles sobre pedagogia. És autor de les obres: La educación moral y cívica en la escuela actual, Dret i civisme, Història de Catalunya, La nostra terra i la nostra història i El llenguatge a l'escola.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTorromé, Leandre  (València, v 1823 - v 1876)  Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, per al qual escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics. Fou el pare de Leandre i de Rafael Torromé i Ros.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torromé i Ros, Leandre  (València, v 1854 - l'Havana, Cuba, a 1876)  Escriptor. Primer fill de Leandre Torromé i germà de Rafael. Fou col·laborador del "Boletín-Revista del Ateneo de Valencia" i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torromé i Ros, Rafael  (València, 1861 – Madrid, 1925)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a "La Prensa Moderna", "Ateneo" i d'altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d'Instrucció Pública.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrosella  (Tibi, Alcoià)  Caseria, a l'oest de la vila, vora la carretera d'Ibi a Alacant.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torruella i Cortès, Carles  (Barcelona, 1839 – 1897)  Mestre argenter i orfebre. De família humil, aprengué l'ofici a Barcelona i a Sevilla. De tornada s'establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya. Popularitzà joieria d'argent treballada amb el nou procediment de gravat a l'àcid, que, després d'ell, restà en desús, bé que algú n'hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani. Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la col·laboració del pintor Josep Presno. A Barcelona deixà notables obres per al culte.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTort, Bernat  (Catalunya, s XII - Londres, Anglaterra, 1163)  Arquebisbe de Tarragona (1146-63). Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern. Establí el capítol de canonges (1154) sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part. Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura. Construí el castell arxiepiscopal, dit castell del Patriarca, i tingué llargues discussions i polèmiques amb Robert Bordet o d’Aguiló i els seus fills (1151 i 1163) per a delimitar els seus drets sobre Tarragona que li havia concedit Oleguer. Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a la seva església, i consagrà el primer bisbe de Tortosa (1151). Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV, i el 1162 signà el seu testament sacramental. Anà a Anglaterra per comunicar el traspàs del comte i anunciar al rei Enric II d’Anglaterra que havia estat nomenat tutor del petit Alfons I, i allà el sorprengué la mort.

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tort, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1706 a Josep de Tort pel rei-arxiduc Carles III.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort, estany  (la Torre de Capdella, Pallars Jussà)  Estany (2.321 m alt) d'origen glacial, situat al massís dels Encantats, a la zona axial del Pirineu, a la capçalera de la vall Fosca, damunt Capdella. És un dels més grans de la conca del Flamicell, que rep l'aigua de l'estany Mariola. Les seves aigües s'aprofiten per a l'obtenció d'energia a la central hidroelèctrica de Capdella.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tort, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Vassall del vescomte de Cardona. El 1321 cometé abusos contra els veguers de Berga i de Manresa. L'infant Alfons, el futur rei Benigne, anà a assetjar-lo al seu castell d'Orpí. Es rendí als quatre dies. El castell fou enderrocat per l'infant.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTort, riu  (Garrotxa)  Afluent esquerrà del riu Ser, que neix dins el terme de Mieres i desemboca al de Sant Ferriol, a la dreta del poble del Torn.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort, riu  (Berguedà)  Curs d'aigua de la vall de Lillet, afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s'uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort de Peguera, estany  (Espot, Pallars Sobirà)  Estany de la vall de Peguera, a la vall d'Espot, alimentat per l'emissari de l'estany Negre. És aprofitat per a la producció d'electricitat a la central de Lladres. Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort de Rius, estany  (Salardú, Vall d'Aran)  Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l'estany de Rius.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tort i Roig, Pere  (Barcelona, 1917 - )  Pintor. De formació autodidacta, tanmateix seguí des d'un principi les línies d'un art contemporani moderat. Exposà el 1946 a Els Blaus, de Sarrià, amb August Puig i Joan Ponç. Va participar en els Salons d'Octubre de 1948 i 1949 i exposà sovint amb el grup Lucerna. Després emigrà al Brasil i allí ha evolucionat cap a l'abstracció, influït sobretot per Miró.

109 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torta, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa septentrional de l'illa, a ponent del port de Sanitja.

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTorta, cala  (Artà, Mallorca Oriental)  Cala de la península d'Artà, situada al límit amb el terme de Capdepera.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torta, vall  (Alt Maestrat Veure> Valltorta, rambla de la.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tortajada i Ferrandis, Amadeu  (València, 1890 – Madrid, 1965)  Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d'Alfons XIII. Fou dundador i primer president (1949) de l'Associació Nacional d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l'Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista "Bibliografía Hispana". Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l'estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.

Anar a:    Torres i G ]    [ Torres i R ]    [ Torret ]    [ Torri ]    [ Torroella i C ]    [ Torroja i O ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -