A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Torte ]    [ Tortosa, t ]    [ Toss ]    [ Tost ]    [ Tou ]    [ Tous d ]

Catalunya ha d'aprendre del món casteller a construir un futur de forma col·lectiva. (Josep Maria Espinàs)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tortell i Simó, Miquel  (Muro, Mallorca, 1802 - Palma de Mallorca, 1868)  Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S'estrella de s'auba, sobre un poema de Marià Aguiló.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich)  (Barcelona, 1956 - )  Pallasso august. Debutà el 1974 en els escenaris com a cantant còmic i ja el 1976 es vinculà al circ amb l'espectacle El circ més petit de tots. Fundador i president de Pallassos Sense Fronteres, ha estat director del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i col·laborador de coneguts pallassos internacionals i d'artistes. Entre els seus muntatges destaquen Circ Cric (1981), Clowni (1988), Dents ben netes (1990), Jo, mosca (1994), la sèrie de Circ Crac (1995-99) i Tot esperant Godot (1999). Ha treballat també per a la televisió.

3 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaTortellà  (Garrotxa)  Municipi: 10,98 km2, 271 m alt, 772 hab (2014). Situat a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià, accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís del puig de Bassegoda. Terreny muntanyós. Agricultura de secà (cereals, farratges, llegums i patates). Predominen les petites explotacions agràries. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria del calçat i alimentària (pastes de sopa, xocolata); treballs artesanals de fusta (culleres de boix) en decadència, ja que només resten petits artesans que s'hi dediquen. El poble és a laInici página dreta de la riera de Juliàs, centrat per l'església parroquial de Santa Maria, bastida al s XVIII sobre el primitiu temple romànic. La població sofrí greus danys en el terratrèmol del 1428 i fou incendiada per les tropes carlines el 1873. Dins el terme hi havia la força de Bellpuig. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Tórtola i ValènciaTórtola i València, Carme  (Sevilla, Andalusia, 1882 – Barcelona, 13/feb/1955)  Ballarina. Coneguda artísticament com a Tórtola Valencia. De família paterna cerdana, de molt petita es traslladà a Londres amb els seus pares, que emigraren a Mèxic i deixaren Carme Tórtola sota la custòdia d'una família benestant. Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres el 1908, i posteriorment es traslladà a Madrid i Barcelona. Actuà a tot Europa, els Estats Units i a l'Amèrica del Sud amb gran èxit. Fou professora del Teatre d'Art de Munic fins l'any 1914. Es retirà de l'escena l'any 1930 i fixà la seva residència a Barcelona. El seu art, molt influït per Isadora Duncan, despertà l'admiració dels artistes i intel·lectuals de l'època. Al llarg de la seva vida reuní una col·lecció extensa d'objectes de diverses procedències, entre els quals destaca una col·lecció de puntes i vestits. El 1918 una fotografia de la seva interpretació de La Tirana inspirà la imatge de la línia de sabons Maja de la firma Mirurgya.

5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tortorici, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1609, per Felip III, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii. Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597. Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino. Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreTortosa  (Baix Ebre)  Municipi i capital de la comarca: 218,5 km2, 12 m alt, 33.932 hab (2014). Situat a les ribes de l'Ebre, prop de la desembocadura. El terme, molt gran, s'estén des dels estreps dels ports de Beseit fins a la serra de Cardó, sense arribar a mar d'ençà de la segregació dels nous municipis del delta (Detebre, Sant Jaume d'Enveja, Camarles i l'Aldea). Té molta importància l'agricultura; una mica més de la meitat es destina als conreus de secà (l'any 1900 ocupaven el 81%), i els de regadiu s'han duplicat des del 1900, aquesta ampliació dels regatges s'ha fet possible gràcies als canals de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre, procedents de l'assut de Xerta. És importantInici página el conreu de l'olivera; cal fer esment de la regressió dels garrofers, així com el recent increment farratger. Hi ha una cooperativa agropecuària. La ramaderia (bovins), lligada a la producció farratgera, té encara un caràcter complementari, exceptuant l'avicultura. L'activitat pesquera ocupa una part de la població. Les principals indústries són l'alimentària (oli, conserves vegetals), la química (pinsos compostos, farmacèutica) i la mecànica; en segon lloc s'hi troben la tèxtil (gèneres de punt, sacs) i la paperera. Compta amb 6 agregats, els principals dels quals són Bítem i Camp-redó. És centre de l'àrea comercial que inclou les subàrees d'Alcanyís i la Sénia. És centre administratiu i comercial de la regió i representa un 45,6% respecte a la població total de la comarca (el 1900 la proporció era del 52%). - HISTÓRIA.- Fou un poblat ibèric dels ilercavons. Ocupat pels romans, Cèsar féu emmurallar la seva ciutadella i després l'elevà a la categoria de municipi. Més endavant, August el féu colònia sota el nom de Julia Ilergavonia Dertosa. Formà part del regne visigot fins que la conqueriren els sarraïns vers el 715. Durant els anys d'ocupació sarraïna, aquesta ciutat constituí una de les bases de navegació fluvial més importants de la Mediterrània; se sap que vaixells musulmans procedents de València i d'Almeria arribaven a Saragossa, tot remuntant l'Ebre. Cap d'una rica comarca agrícola, es constituí en un centre mercader molt actiu que destacà com a mercat d'esclaus i com a punt de recepció de fusta. Abd al-Rahman III hi féu bastir (945) unes drassanes. La riquesa i la situació estratègica de Tortosa foren ben aviat cobdiciades pels cristians, els quals des del s IX iniciaren tot un seguit de temptatives de conquesta (Lluís el Piadós el 808, 809 i 811, i Borrell II el 964) que no reeixiren fins a mitjan s XII. Nabil o Labib al-Amirí (1019-35) fou el primer reietó de la taifa independent de Tortosa. Amb Muqatil Sayf al-Mil·la (1035-53) el territori sofrí modificacions ja que, si per una banda s'estengué vers Vinaròs i Alcanyís, per l'altra s'escurçà fins al coll de Balaguer. El 1061 Yala, successor de Muqatil, perdé el reialme de Tortosa en ésser-li arrabassat per al-Muqtadir de Saragossa, el qual s'annexa alhora Lleida i Dénia. En morir (1081) al-Muqtadir, aquests territoris restaren dividits: al-Mutamin es quedà amb el reialme de Saragossa i al-Mundir Imad al-Dawla amb Lleida, Tortosa i Dénia. En temps de Ramon Berenguer III (1096-1131) es donà l'empenta que havia de dur a la definitiva conquesta de Tortosa; els papes Pasqual II, Gelasi II i Calixt II hi havien donat la seva aprovació. La taifa de Tortosa era governada aleshores per Sulayman Saiyid al-Dawla (1090-98) que fou tributari del Cid, a la mort del qual la taifa passà a mans dels almoràvits. La conquesta cristiana fou obra de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el qual, tot aprofitant (1147) la butlla de croada d'Eugeni III i la gent aplegada amb motiu de la croada d'Almeria, pogué reunir forces procedents dels ordes militars del Temple i de l'Hospital, estols genovesos i homes de Ramon Guillem de Montcada, de Guillem de Montpeller, de la vescomtessa Ermengarda de Narbona i, entre altres, expedicionaris anglesos, normands, pisans i aragonesos. El setge de Tortosa durà del jul al des/1148. El comte barceloní, que concedí una carta de població a Tortosa (1149), repartí les conquestes de la manera següent: un terç per als genovesos, un altre terç de les rendes, a més a més dels castell de la Suda i la tinença de la ciutat, per a Guillem Ramon de Montcada, i una cinquena part per als Templers. La part corresponent al comte més la dels genovesos, que aquest havia adquirit el 1153, fou transferida al Temple, de manera que aquest orde militar (1181) vingué a ésser el senyor més poderós de Tortosa. S'iniciaren aleshores un seguit de baralles per al control del govern municipal (els estaments ciutadans recolzaren momentàniament els interessos del casal de Montcada enfront dels templers), a les quals s'intentà de donar solució mitjançant una sentència arbitral (1199) que definia la competència judicial dels ciutadans i dels senyors de la ciutat. No fou fins al 1241, amb la sentència de Flix donada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar, que els ciutadans representats al tribunal de la Suda i a la Cort de la Ciutat, pogueren triomfar sobre els Montcada i el Temple. El 1272 la composició de Josa consagrà definitivament els drets municipals dels ciutadans recollits en la recopilació anomenada Costums de Tortosa. A Tortosa se celebraren Corts diverses vegades (1225, 1421, 1495). També s'hi reuní el Parlament català per decidir en els afers del Compromís de Casp. Les terres de la comarca de Tortosa restaren arrasades en el transcurs de la guerra civil catalana de 1462-72 a causa dels estralls produïts pels exèrcits reials comandats per Pere d'Urrea, arquebisbe de Tarragona. Fou desastrosa per a l'economia d'aquestes contrades l'ordre d'expulsió dels jueus (1492) donada pels Reis Catòlics, així com la dels moriscs (1609), la qual afectà sobretot l'agricultura i els oficis. Durant la guerra dels Segadors (1640) el mariscal francès Schömberg prengué la ciutat a les tropes castellanes (1648), però el 1650 el marquès de Mortara, Francisco de Orozco, la recuperà. Durant la guerra de Successió fou presa pel duc d'Orleans (1708), i durant la del Francès es rendí al francès Suchet (1810). El 1869 s'hi signà el Pacte Federal de Tortosa amb vista a reunificar els estats de la corona de Catalunya-Aragó. Les petites indústries i el Banc de Tortosa, creats a la segona meitat del s XIX, donaren un gran impuls a l'economia de la zona. Durant la guerra civil (1936-39) hagué de sofrir bombardeigs com a conseqüència de la batalla de l'Ebre. - ART.- L'interior de la catedral, construïda als s XIV i XV, és d'estil gòtic. La façana, inacabada, és un mur imponent d'estil barroc amb fornícules, columnes salomòniques i una cornisa enorme. Una de les capelles laterals és la de la Mare de Déu de la Cinta, barroca, decorada amb marbres de colors i pintures de Dionís Vidal. També hi ha un retaule gòtic de pedra policromada (s XIV) a l'altar major, obra de l'italià Francesco d'Oberto, i el retaule de la Transfiguració de l'escola de Jaume Huguet (s XV). El caustre, també gòtic, és d'una gran simplicitat; s'hi pot accedir des del carrer per una portalada barroca, construïda al començament del s XVIII. El col·legi de Sant Lluís, obra de l'arquitecte tortosí Joan Anglès, és un solemne edifici renaixentista i plateresc, fet bastir per Carles V l'any 1544. Un altre important edifici civil és el palau episcopal, edificació gòtica de la primera meitat del s XIV. També és gòtica la façana de la casa consitorial, tot i ésser construïda vers el 1545. De les antigües fortificacions que defensaven la ciutat, que també tenia drassanes, només resta el castell de la Suda. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tortosa  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Caseria, a l'est del terme, al límit amb el d'Ontinyent.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tortosa, bisbat de  (Catalunya)  Demarcació de l'església catòlica, que té per capital la ciutat de Tortosa. L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asel·lus, que assistí al concili de Barcelona del 540. La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana. Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons. La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb Castelló de la Plana, de resultes de les directrius del concordat del 1953 i de l’intent d’adaptar les diòcesis a les províncies administratives de l’Estat espanyol; això ha fet que pobles de parla catalana del sector fronterer amb Saragossa i Terol passessin a dependre del bisbat de Saragossa, qüestió que ja fou objecte d’un plet entre Tortosa i Saragossa, al s XIV, que fou pronunciat a favor de Tortosa. Des del 1960 la diòcesi de Tortosa té 6.450 km2 i pertany civilment a les províncies de Tarragona i Castelló de la Plana. Els seus límits arriben fins a Peníscola i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) per la costa mediterrània i fins a Olocau del Rei (Ports), per l’interior; per la part que limita amb Lleida ha perdut Maials, i per la part que limita amb Tarragona ha conservat els antics límits, que van de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), prop de la costa, a la Palma (Ribera d’Ebre), a l’interior. Ha perdut, per tant, els pobles de les províncies civils de Terol, Lleida i bona part de la de Castelló de la Plana i ha passat de 200 a 140 parròquies. A desgrat del que diuen les velles cròniques i de la llegenda tardana sobre l’evangelització de l’apòstol Pau que hi deixà per primer bisbe el seu deixeble Ruf -llegenda creada al s XII amb la introducció de la canònica regular augustiniana de Sant Ruf-, les primeres notícies sobre la diòcesi són dels anys 516 i 540. La llista de bisbes entre el suposat Ruf i Asel·lus és completament gratuïta. La invasió àrab féu perdre les traces de la diòcesi. És probable que continués algun temps la cristiandat tortosina, i potser amb algun bisbe resident o titular, però no és possible de documentar-ho. El bisbe de Tortosa Pateru, que el 1058 assistí a la consagració de la seu de Barcelona, és encara un enigma; probablement era un simple titular, car el 1118, en nomenar el papa Gelasi II arquebisbe de Tarragona Oleguer, li encomanà la cura i restauració de la diòcesi de Tortosa. La submissió a Tarragona durava encara el 1149, i s’acabà amb el nomenament del bisbe Gaufred, fins aleshores abat de Sant Ruf d’Avinyó. La conquesta de la ciutat fou feta el dia darrer de l’any 1148 pel comte Ramon Berenguer IV, amb l’ajut dels genovesos. El 1155, per butlla del papa Adrià IV, el comte cedí al nou bisbe terrenys per a edificar la nova catedral de Tortosa i per a dotar vint canonges regulars que s’hi havien d’establir. El nou bisbe Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa des del 1165, completà la dotació de la canònica (1166-67), acabà i consagrà la catedral (1178) i organitzà la diòcesi, encara amb provatures indefinides per la part del Regne de València. En temps del bisbe Ponç de Torroella (1213-54) la diòcesi conegué el seu temps de màxima expansió, amb la conquesta de Morella (1232), Borriana (1233) i per fi València (1238), que permeteren la gran expansió meridional del bisbat i l’adquisició de molts béns per a la diòcesi. El bisbe Arnau de Jardí (1273-1306) fou àrbitre (amb els juristes Domènec de Terol i Ramon de Besuldu) en la qüestió dels 'Costums de Tortosa i aconseguí de fer arribar a un acord a senyoria i ciutadans en l’espinós tema del dret de la ciutat i de les jurisdiccions. Els àrbitres donaren la sentència definitiva el 1277. La diòcesi tenia dins seu importants nuclis de moriscs i una forta colònia jueva, que fou causa, el 1413, quan Pere Martines de Luna, el papa Benet XIII, actuava com a administrador del bisbat, de la famosa disputa de Tortosa, en la qual, sota la presidència del papa i la direcció de Jeroni de Santa Fe, discutien rabins jueus i teòlegs cristians i que acabà amb la conversió de molts d’aquells i s’imposà als jueus no convençuts que cada any escoltessin a la seu de Tortosa un sermó sobre la vinguda del Messies. Després del període del cisma d’Avinyó i de la residència de Benet XIII a Peníscola, en què la diòcesi visqué activament, retornà la tranquil·litat. Adriaan Floriszoon, antic preceptor del després emperador Carles V, esdevingué bisbe de Tortosa el 1516, cardenal el 1517 i papa, amb el nom d’Adrià VI, des del 1522. Del seu curt pontificat (1522-23) restà el privilegi que els bisbes portessin solideu vermell com el seu, quan era anomenat “cardenal de Tortosa”. En els temps moderns es remarquen els bisbes Sever Tomàs Auter, pel sínode que celebrà i per la compilació dels anteriors, que publicà el 1697; Manuel Ros de Medrano, que publicà una nova compilació el 1819 i que morí víctima del seu zel a assistir els empestats del còlera (1821), i el seu successor, Víctor Damián Sáez, que féu la fundació definitiva del seminari conciliar, convertint en seminari el col·legi de Sant Lluís (1824). El seu successor hi creà una important biblioteca. A Tortosa, i entorn del seu seminari, es fundà el 1883 la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, obra de Manuel Domingo i Sol, destinada a un ampli apostolat. En la mateixa tongada d’espiritualitat, impulsada sobretot pel bisbe Benet Vilamitjana (1861-88), foren fundats l’Institut de Germanes de la Consolació, per Maria Rosa Molas, i la Companyia de Santa Teresa per Enric d’Ossó. En temps més recents la posició retreta d’alguns dels seus bisbes deixà la diòcesi i el clericat en un marginament lamentable amb vista a la renovació litúrgica i l’obertura a la resta de diòcesis catalanes, remarcable sobretot en l’ús del castellà en la litúrgia en pobles del tot catalans, que encara perdura en molts indrets. El 1989 hom hi celebrà un sínode diocesà, i el 1990 el bisbe Ricard M. Carles i Gordó fou traslladat a la seu arxiepiscopal de Barcelona. El 1991 el bisbe auxiliar de Barcelona Lluís M. Martínez i Sistach, nascut a la mateixa ciutat, fou nomenat bisbe de Tortosa. El 1997 el bisbe Lluís M. Martínez i Sistach fou traslladat a la seu metropolitana i primada de Tarragona.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tortosa, cap de  (Tortosa, Baix Ebre Extrem oriental del delta de l'Ebre, situat a l'illa de Buda, és format pels al·luvions del riu Ebre, i és situat a la dreta de la gola del Nord.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTortosa, carta de població de  (Tortosa, Baix Ebre, 30/nov/1149)  Carta atorgada per Ramon Berenguer IV de Barcelona. Establia el règim jurídic de la població cristiana: el domini senyorial era repartit entre Guillem Ramon de Montcada, a qui era assignada la tinença de la Suda i un terç de la ciutat; un altre terç era per a la república de Gènova, amb l'illa de l'Ebre formada enfront del nucli urbà, i el terç restant per al mateix comte-rei -que s'anomenà des d'aleshores marquès de Tortosa-, el qual en concedí una cinquena part als templers. Els genovesos abandonaren, ja el 1153, llur sector de la ciutat, llevat de l'illa de Gènova i el 1181 l'orde del Temple adquirí la resta de la part reservada al comte-rei i passà així a compartir el domini de la ciutat amb la casa de Montcada.

11 CATALUNYA - ART

Tortosa, catedral de  (Tortosa, Baix Ebre)  Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria. Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres. La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada; també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels moros de la diòcesi. La canònica, que se centrava i vivia entorn de la catedral, fou creada el 1158 segons el tipus canonical augustinià de Sant Ruf, amb un nombre inicial de 20 membres. Fou segon bisbe Ponç de Monells, canonge augustinià i abat de Sant Joan de les Abadesses, que fixà el 1166 i el 1167 la dotació dels canonges, atribucions del cambrer i vestimenta canonical i forní de llibres litúrgics i manuscrits la canònica, segons el model de Sant Ruf i de l’abadia espiritual. La canònica, establerta amb un prior i la resta de càrrecs monàstics, com un monestir canonical, augmentà de nombre als s XII i XIII, però fou restituïda a 20 membres el 1320. Fins el 1369 els bisbes només podien ésser triats entre els canonges augustinians. Emparant-se en la secularització general dels canonges augustinians del 1592, els canonges de Tortosa instaren la seva secularització el 1599 i en altres ocasions, però no l’obtingueren fins el 1772. A desgrat d’això, fins a la fi del s XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i celebraven sant Agustí com a llur patró. L’antiga catedral romànica fou reemplaçada per l’actual a partir del 1347, quan es posà la seva primera pedra. L’obra es féu molt lentament, i fins el 1441 no es pogué utilitzar el primer tram de la capçalera, fins als graons del presbiteri; entre el 1441 i el 1566 es feren les tramades corresponents fins a l’altar de Sant Josep, davant per davant de la capella de la Cinta, i entre el 1621 i el 1650 s’arribà a la façana, que es construí entre el 1728 i el 1757. Quan es consagrà, el 1597, li'n faltava molt, per tant, per a ésser acabada. La planta general de la seu és del mestre Antoni Guasc (1345), i la traça exterior de l’absis de Benet Basques, de Montblanc. L’edifici, gòtic, començat en un concepte francès -tant als finestrals com al sistema d’arcbotants-, es reduí després a la planta de sala catalana. Té doble deambulatori, d’una gran bellesa, que, en lloc d’originar cinc naus, n'origina tres, restant les dels extrems dividides pels contraforts formant capelles. N'inicià i en dirigí les obres Benet d’Alguaire (1346-66). La façana, traçada pel basc Martín d’Avaria (1625), s’aixeca com una muralla impressionant barroca sense altre buit que l’enorme porta. Dins la seu es destaca el retaule major, políptic de fusta policromada (1351) presidit per la Mare de Déu de les Estrelles, patrona primitiva de la seu antiga, i amb unes portes amb pintures atribuïdes a Francesco d’Orvieto, que són una de les primeres mostres de l’estil italogòtic a Catalunya. El retaule de La Transfiguració és obra del taller de Jaume Huguet. Entre les capelles sobresurt la de la Mare de Déu de la Cinta (1672-1725), barroca, projectada per Dídac Martines i decorada ricament amb marbres, materials nobles i murals de Dionís Vidal i Josep Medina. El cor (1587-93), obra de Cristóbal de Salamanca, fou afectat per un bombardeig el 1937, però ha estat recuperat gairebé tot i instal·lat a l’antic dormitori dels Canonges. Dels retaules pintats de l’absis -substituïts per altres de talla al s XVI- mereix menció especial el de Pere Serra, conservat en part al Museu d’Art de Catalunya. Del gran patrimoni i tresor de la catedral es conserven el tapís medieval de La Santa Cena, una tela atribuïda a Josep Ribera, una arqueta àrab de fusta i vori, l’argenteria de l’altar major i el petit dels dos reliquiaris de la Cinta. L’arxiu i la biblioteca capitulars, dins el recinte de la seu, guarden notables còdexs (115, catalogats per Chatelain-Deniflé), com l’anomenat Missal de Sant Ruf, amb cobertes d’esmalt de l’estil de Llemotges, un Horaci del s XII -un dels pocs conservats íntegrament-, un Liber pontificalis -únic, el qual completa l’exemplar del Vaticà-, etc.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tortosa, corregiment de  (Catalunya, 1716 - 1833)  Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Tortosa. El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d'Alacant.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tortosa, disputa de  (Tortosa, Baix Ebre, 7/feb/1413 - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 13/nov/1414)  Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeo-cristiana. Se n'han conservat les actes (editades el 1957) i una curta relació de Bonastruc Desmaestre. La llengua emprada a la disputa sembla que fou l'aragonès. Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe. Més de 20 rabins de Catalunya i d'Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l'era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l'obra dels Messies. Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els "errors" del Talmud. Des de la seva posició de força, la part cristiana obligà els rabins a confessar per escrit que ells no tenien arguments per a contradir les tesis presentades. La disputa, a més del descrèdit dels rabins i dels nombrosos baptismes de jueus, accentuà el tòpic de l'"encegament" dels jueus i donà peu a la publicació de la butlla Etsi doctoris gentium, màxim exponent de la repressió jueva medieval.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTortosa, marquesat de  (Catalunya)  Títol atorgat el 1329, pel rei Alfons III, al seu fill l'infant Ferran, a la mort del qual (1363) fou incorporat definitivament a la corona. La denominació de marquesat li fou donada pel fet d'haver estat en territori de marca i haver pres (1148) el títol de narquès de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que la conquerí.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tortosa, pacte de  (Tortosa, Baix Ebre, 18/mai/1869)  Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall. Sota unes formes molt historicistes i d'exaltació de les antigues llibertats de la corona catalano-aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i suposà un intent d'organitzar els elements federals no extremistes d'aquells sectors geogràfics on eren més sòlids, a fi que servíssin de base per a l'estructuració estable i duradora d'una Espanya federal. L'aprovació per les corts d'una constitució monàrquica i diverses mesures autoritàries del govern central provocaren, el set/1869, l'esclat a Catalunya -en nom del pacte de Tortosa- de la Insurrecció Federal, estesa després a d'altres llocs d'Espanya. Fàcilment reprimida la revolta pel general Prim, la tardor d'aquell any (1870), Amadeu de Savoia fou proclamat rei d'Espanya.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tortosa, Pere Ramon de  (Tortosa, Baix Ebre, s XIII)  Ciutadà. Després de la presa de Borriana per Jaume I (1233), fou autoritzat a establir a la vila conquerida un obrador de draps. Tanmateix ell seguí a la host del rei. El 1236, Jaume I el dugué al seu costat a les negociacions per acceptar el lliurament del castell d'Almenara. Havent entrat al preu del lliurament una quantitat considerable de roba, Pere Ramon la forní de la produïda pel seu obrador de Borriana.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tortosa, ports de  (Tortosa, Baix Ebre Veure> Beseit, ports de.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTortosa, regió de  (Catalunya)  Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra. Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%). És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès. La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tortosa, taifa de  (Catalunya, s XI – 1147)  Regne musulmà, centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova. En trontollar aquest i després del fallit intent de Mugāhid (el futur taifa de Dénia) d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirï al-Fatà, un altre llibert del clan amirita. Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit (1016), al taifa tugíbida al-Mundir ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Mudāffar, s’annexà la taifa de València (1018-21). Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians. Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035. A partir de Muqātil (1035-58) les dades sobre la taifa són confuses (sembla que Labib assolí el poder per segona vegada el 1058), fins que fou annexada (1059) per Abū Ga'far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. Mort aquest, l’heretà el seu fill al-Mundir ‘Imād al-Dawla (1081-90). Amb la conquesta almoràvit (1099) s’acabà el període autònom del territori, que coincidí amb un gran desenvolupament econòmic i social. En el camp de la cultura es destacaren figures jueves i musulmanes, entre les quals el gramàtic Menahem ben Saruq i el poeta i historiador Abū Bakr al-Türtüsï.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTortosa, vegueria de  (Catalunya, ? – 1716)  Antiga divisió administrativa (15.393 h -1718-). Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l'Ebre (límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet) i, a l'esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d'aquesta banda de riu (o sigui, fins al coll de Balaguer). A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tortras i Planas, Núria  (Barcelona, 1928 - )  Escultora. Formada a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull. Ha exposat individualment a Barcelona (1968) i a Vic (1969) i ha participat en diverses exposicions col·lectives. Té, entre altres, el premi Ciutat de Barcelona (1974). Ha fet a Barcelona els monuments a les Colles de Sant Medir (1965), a Walt Disney (1969) i a Charlot (1972) i, a Palma de Mallorca, el de Walt Disney (1969).

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torts, els  (la Jonquera, Alt Empordà)  Poble (ort trad: Altors), centrat per l'església de Sant Julià, als vessants meridionals del coll de Panissars. Havia depès eclesiàsticament d'Agullana i de la Jonquera.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tos, Joaquim  (Barcelona ?, s XIX)  Paleògraf. Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l'audiència; notari públic. És autor d'una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado, amb un apèndix de notícies d'escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits. Fou publicat a Barcelona sense data; la segona edició és del 1855.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tos i Feito, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Enginyer. Era professor de l'Escola d'Enginyers de Barcelona. És autor d'algunes obres tècniques, com Consideraciones generales sobre los diversos aprovechamientos del aire atmosférico, Unidades eléctricas i Memoria descriptiva de un triciclo militar.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTos i Urgellès, Jaume  (Barcelona ?, s XVIII)  Advocat. Publicà, el 1784, un Tratado de la capbrevación según el derecho y estilo del Principado de Catalunya.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tosa d'Alp, la  (Berguedà / Baixa Cerdanya)  Massís del Pirineu axial, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça. És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l'erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l'empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer. La vegetació natural és escassa per la manca de sòl. Assoleix 2.531 m d'altitud.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tosar i Vaquer, Josep "Pep Tosar"  (Artà, Mallorca, 1962 - )  Actor. El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor. D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat (1987), Nit de reis (1991) o Maria Rosa (1997). El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer, de la qual interpretà una reposició el 2004. El 1999 interpretà i dirigí una dramatúrgia seva sobre l’obra de Blai Bonet, La casa en obres, i al Grec'99 féu Rèquiem. Darrerament ha interpretat primers papers a Víctor o els nens al poder (2002), Traïció, El mestre i Margarita, Els fusells de la senyora Carrà i Al vostre gust. Com a director, cal esmentar Esquena de ganivet (2004), un muntatge d’homenatge a la figura del poeta i activista cultural mallorquí Damià Huguet. Amb Xicu Massó endegà La Mirada Produccions, plataforma des de la qual aborden les seves iniciatives teatrals. També ha participat en televisió i cinema (en el film Els sense nom, 1998).

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tosca, bosc de  (les Preses, Garrotxa Veure> Boscdetosca.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTosca, la  (Castellcir, Vallès Oriental)  Santuari de la Mare de Déu de la Llet (o Santa Maria de Marfà), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l'antic molí de Brotons. Prop d'aquest indret hi havia al s XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda. L'actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942. La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tosca, la  (el Vilosell, Garrigues Veure> Sant Miquel de la Tosca.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tosca i Mascó, Tomàs Vicent  (València, 1651 – 1723)  Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l'any 1801) i la façana de l'església de Sant Felip Neri. L'any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d'un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d'un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toscano, Joan Baptista  (Itàlia, s XVI - Barcelona, s XVII)  Pintor. Establert a Barcelona. L'any 1605 rebé l'encàrrec de dur a terme la pintura del retaule major de l'església del priorat de Sant Quintí de Mediona, que Antoni i Gabriel Rovira havien deixat inacabat.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toscar, el  (Alfara dels Ports, Baix Ebre)  Caseria i antic terme. al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca. És un indret d'estiueig, en expansió. Hi ha la petita església de Santa Magdalena.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsToses  (Ripollès)  Municipi: 57,9 km2, 1.444 m alt, 155 hab (2015). Situat a la part alta de la vall de Toses, sector de la vall de Ribes, drenat pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser. Hi ha importants zones de bosc i de pastures d'estiu i ramaderia ovina i bovina. L'agricultura es limita al conreu de prats artificials, patates i cereals (sègol, ordi i blat). Hi ha jaciments de ferro, antimoni i coure argentífer. Explotació forestal. Darrerament començà a ser important el turisme. El poble és situat a la part més alta de la vall, a l'esquerra del Rigard; hi ha restes del castell de Toses, centre de laInici página baronia de Toses; l'església parroquial de Sant Cristòfol és romànica i és conserven les pintures murals. El municipi inclou, a més, els pobles de Dòrria, Fornells de la Muntanya, Nevà i el veïnat d'Espinosa. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toses, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Toses. Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d'Híxar. Al s XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toses, collada de  (Catalunya)  Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya, situat entre el Ripollès i la Cerdanya, pel qual passa la carretera nacional de Barcelona a Ripoll i Puigcerdà.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toses, vall de  (Ripollès)  Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud. La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser. Comprèn els termes de Toses ('la Vall de Toses' del s XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles. Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toses de la Muntanya  (Ripollès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTosquelles i Llauradó, Francesc  (Reus, Baix Camp, 22/ago/1912 - Occitània, França, 1994)  Metge psiquiatre. Estudià a Barcelona i París. Col·laborà amb el professor E. Mira i López. Exercí a l'Institut Pere Mata, de Reus (1933-37). Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l'exèrcit de la República. Exiliat a França l'any 1939, reorganitzà l'hospital psiquiàtric de Sant Alban sus Limanhòla (Llenguadoc) i el convertí en el centre d'estudi i d'animació de la psicoteràpia institucional. Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics. Tingué diversos càrrecs importants dins de la seva especialitat. De les seves obres, La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds fou traduïda al català el 1972. Des del 1986 fou president dels Col·loquis de Perpinyà a propòsit de la història de la psicoanàlisi dels Països Catalans. Ha publicat Funció poètica del llenguatge en memòria de Gabriel Ferrater. Ha fet estudis sobre Arnau de Vilanova a propòit dels somnis i sobre la novel·la de Narcís Oller arran de la bogeria.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tosquilla, la  (Graus, Aragó)  Església i caseria de l'antic mun. de Torres del Bisbe (Ribagorça), fins al 1969 del terme de Jusseu, vora aquest poble.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tossa, la  (Rosselló de Segrià, Segrià)  Colònia industrial de la Paperera Alier, vora el canal de Pinyana.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tossa, la  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Un dels cims (720 m alt) de la muntanya de Tivissa, al sud de la vila.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaTossa de Mar  (Selva)  Municipi: 38,6 km2, 5 m alt, 5.681 hab (2014). Situat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro. La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. HiInici página predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el s. XVIII amb l'auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d'una vila nova. La vila s'estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l'anomenada Vila Vella, fortificada (s. XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L'antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l'eixample hi ha l'església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d'una vil·la romana al lloc dels Ametllers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tossa de Montbui, la  (Santa Margarida de Montbui, Anoia Nom tradicional de l'antic castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossal, cala del  (Benidorm, Marina Baixa)  Cala de la costa, a ponent del cap o cabeç del Tossal, que limita la badia i el terme de Benidorm. És l'única sortida a la mar del terme de Finestrat. El barranc de la Cala, que desemboca al seu extrem occidental, forma el límit amb el terme de la Vila Joiosa.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossal, el  (València, Horta)  Barri de la ciutat, situat al centre històric, en l'antiga zona musulmana. Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà (actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc) s'anomenà l'Alcúdia, per tal com era el lloc més elevat de la ciutat. En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l'oest, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt. Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins. L'estructura dels carrers s'ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies del sector menestral que ha estat des de sempre.

47 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Tossal, el  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Despoblat.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTossal, el  (Ponts, Noguera)  Poble (387 m alt), situat en una vall tributària, per l'esquerra, del Segre, sota el cingle d'Estany. De l'església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l'ermita de Sant Domènec, al sud del poble. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d'Estany (amb l'església i casa d'Estany) i de Torreblanca i l'església i castell de Sant Joan.

49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tossal de Corroncui, el  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, al pla de Corroncui.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Tossalet, el  (Rafelguaraf, Ribera Alta)  Antic lloc de moriscs (23 focs el 1609), que es despoblà amb l'expulsió del 1609. Fou fundat de nou amb el nom del Tossalnou.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossalet, el  (Onda, Plana Baixa)  Barri, a 1 km de la vila.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossalet, el  (Dénia, Marina Alta)  Caseria, al sud-oest de la ciutat, vora Jesús Pobre.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tossalet, el  (Mont-ral, Alt Camp Veure> Cadeneta, la.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossalnou, el  (Rafelguaraf, Ribera Alta)  Llogaret, a 1 km del nucli principal. Fou fundat el s XVII damunt el despoblat del Tossalet.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tossals, els  (Alcoi, Alcoià)  Barri de la ciutat, vora el riu d'Alcoi, al peu del centre urbà.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTossals, els  (Capolat, Berguedà)  Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d'un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet. Devia existir ja el s. XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre. L'església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per aixó la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tossals Verds, es  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Possessió, al sud del terme, a la capçalera de la vall d'Almedà, sota el puig des Tossals (1.048 m alt), a la serra de Tramuntana.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tost  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Despoblat (785 m alt), situat en un turó que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost. Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, magníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya). El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell. Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet). L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tost, Arnau Mir de  Veure> Arnau Mir de Tost.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tost, Geriberga de  (Catalunya, s XI)  Dama. Germana del famós Arnau Mir de Tost. Es casà amb el vescomte Miró Guillem de Castellbó. Fill seu fou Ramon Miró de Castellbó, també vescomte.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTost, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Abat benedictí i general de la congregació de Sant Benet de Valladolid. Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d'on fou abat entre el 1749 i el 1753. Féu importants obres en l'església del monestir i féu daurar el seu retaule major. Assistí al concili de Tarragona del 1752. Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tost, Ledgarda de  (Catalunya, s XI)  Pubilla d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger. Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d'aquest el gran patrimoni d'Àger. Devers el 1066 nasqué d'aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tost, Valença de  Veure> Valença de Tost.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Tota  (Aragó, s X - Ribagorça, s X)  Dama. Filla del comte aragonès Asnar Galindo. Es casà amb el comte Bernat Unifred de Ribagorça. De l'enllaç nasqué Ramon II de Ribagorça.

65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Tota  (Ribagorça, s X - s XI)  Comtessa de Ribagorça. Neta de l'homònima i filla de Ramon II. Es casà amb el comte Sunyer de Pallars. A la mort del seu germà Isarn de Ribagorça (v 1003), li succeí en el comtat, que governà amb l'ajut del seu marit. Mort aquest el 1011, Tota associà al govern el seu nebot Guillem, fill natural d'Isarn.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tota  (Catalunya, s X - s XI)  Muller de Bernat I Tallaferro de Besalú. Potser filla del comte Ramon Borrell de Barcelona. Del seu enllaç nasqueren el futur comte Guillem I el Gras o el Foll, Guifré, que fou bisbe de l'efímera diòcesi de Besalú, Adelaida, que es casà amb el comte Ponç I d'Empúries, i Garsenda, maridada amb el vescomte Berenguer de Narbona.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTotó (Manuel Vallès i Puyalto)  (Barcelona, 1933 - Calella, Maresme, 10/set/2011)  Pallasso. Debutà a 12 anys (Toni i Totó, clown i august). Fou primer august del trio Hermanos Martini (1957-73) i del quartet Martini-Llata (1973-76), formacions amb què actuà en importants circs (Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss) i sales de festes de tot Europa i participà en el primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo (1974). El 1965 es casà amb la sueca Rose-Marie Risto (Luleä, 1946), que el 1968 s’integrà als Martini i amb la qual el 1982 creà els Germans Totó, parella que obtingué una àmplia resposta del públic infantil. L’any 2006 rebé el Nas d’Or al Festival de Pallassos de Cornellà. Retirat l’any 2007, amb Charlie Rivel i Tortell Poltrona, hom el considera el millor pallasso català.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Totosaus i Martorell, Josep Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1932 - )  Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París. Ha estat consiliari d'acció catòlica i fundador i secretari del Centre d'Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra. Assagista penetrant, ha publicat On va l'Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Totossaus, Francesc  (Tarragona, 1613 - Toló, Provença, 1668)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Bolonya. Fou paborde de la catedral de Tortosa (1639). Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino (1643), Fruits espirituals del Via-Crucis (1646) i Noves rimes en llaor de... la Mare de Déu (1649). Es mostrà contrari a Felip IV durant l'ocupació francesa de Tortosa (1648-50) i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat. El 1651 anà a Tolosa (Llenguadoc) en el seguici de Pèire de Marca. El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTotzó, Dalmau de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. El 1343 era a Mallorca i se sotmetè a Pere III. Fou testimoni de l'homenatge prestat al procurador del rei per Huguet de Totzó. El mateix any fou protegit explícitament per l'armistici entre Pere III i Jaume III amb compromís d'aquest de no perjudicar-lo. El Cerimoniós el nomenà veguer de Girona i de Besalú. El 1344 col·laborà eficaçment a la campanya del monarca per desposseir del Rosselló Jaume III de Mallorca. Amb forces pròpies i d'acord amb el monarca, establí pel seu compte el bloqueig inicial de Cotlliure, auxiliat per Ramon de Riusec. Fou del consell reial durant la campanya esmentada.

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Totzó, Hug de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Cavaller (o Huguet). Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III. L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner. L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330. L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Màrroc.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Totzó, Ramon de  (Rosselló, s XIV)  Noble. Pels anys 1326-28 era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà. Anys després s'inclinà per Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el qual el féu dur a Mallorca i tancat al castell de Bellver. En fou alliberat per l'arribada del rei Pere a Mallorca (1343). Mesos després, en ser signat l'armistici entre els dos monarques, Jaume III prometé que no atacaria en represàlia els dominis rossellonesos dels Totzó durant la suspensió d'hostilitats. El 1344 formà part del consell de Pere III quan fou realitzada la segona i definitiva invasió del Rosselló. També era membre del consell que decidiria la sort de Jaume III un cop aquest hagué capitulat. Pere III el nomenà lloctinent reial al Rosselló i la Cerdanya, dins el mateix any. Actuà diverses vegades en funcions de conseller del nou monarca. El 1347 es trobava a Morvedre durant els avalots promoguts pels unionistes valencians. A requeriment d'aquests hagué d'abandonar aleshores la companyia del rei, seguint els altres consellers rossellonesos.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaToudell, Sant Miquel de  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Miquel de Toudell.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toudell, Santa Maria de  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Veure> Santa Maria de Toudell.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tournai, Jean de  (França ?, s XIV - Gironès, s XIV)  Escultor gotic, actiu a Girona, on realitzà el sepulcre de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu, l'any 1326. La figura jacent del sant apareix a la tapa del sarcòfag, i als costats hi ha escenes de la seva vida.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaTous  (Ribera Alta Municipi: 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014). A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d'El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol. Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina. Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d'Alzira. L'antiga vila era a l'esquerra del Xúquer, prop d'un turó on s'aixequen les restes de l'antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l'església parroquial de Sant Miquel (s XVIII). Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d'Escalona i d'Escalona, i hi té origen la sèquia d'Escalona. Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous. Ajuntament

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous, Alfons de  (Catalunya, s XIV - Vic, Osona, 1421)  Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilavella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia). El 1409 fou nomenat bisbe d'Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat. El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410. Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comteInici página Jaume d'Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança. Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avantçant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Tous, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial que el s XIV pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d'Almodóvar.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous, Bernat de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Governava el castell de Tous en nom de Guillem de Mediona. Repoblà per compte d'aquest la contrada pròxima. Tingué alguna intervenció al famós plet entre el bisbat de Vic i la senyoria de Gurb.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Anà d'ambaixador a França el 1341, per tractar dels incidents jurisdiccionals de Montpeller. El 1350 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor de l'infant Joan (el futur Joan I). Dos anys més tard intervingué als acords estipulats aleshores amb Castella. El 1353 anà d'ambaixador a Avinyó, on faria una estada llarga prop del papa Innocent VI, per dur l'homenatge feudal del monarca al pontífex, com a vassall que n'era per Sardenya i Còrsega. Més tard gestionaria prop del papa la dispensa de cara al projectat matrimoni de la infanta Constança, filla de Pere III, amb el jove rei Lluís de Sicília, el qual morí de pesta poc després. El 1356 intervenia a les negociacions d'una treva amb Castella. Fou nomenat governador de Mallorca. Ocupava el càrrec en 1360-61, quan mantingué relacions de bon interès documental amb Mateu de Montcada, vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria. El 1366 era ambaixador de Pere III prop d'Enric de Trastàmara, que era en guerra a Castella per destronar-hi Pere el Cruel.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTous, castell de  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous. Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui. La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona. Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II. A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme. El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Monjo cistercenc de Santes Creus. Anà a Sicília amb Pere II el Gran (1282). Quan el rei hagué d'absentar-se de l'illa, en fou un dels millors informadors. Li trametia totes les notícies referents a l'agitació del noble sicilià Alaimo de Lentini. Pel jul/1285 era enviat a França com a negociador oficiós, de cara a sondejar l'actitud francesa respecte a Catalunya davant les grans dificultats de la croada empresa per Felip III l'Ardit en terres de l'Empordà i del Gironès. També s'entrevistà aleshores amb el cardenal legat de la croada. El mateix any seria confessor de Pere el Gran quan aquest emmalaltí de mort. L'assistí amb sol·licitud en aquesta ocasió.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tous, Galceran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s'oposà a la formació de la Unió valenciana. Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tous, Galceran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor. Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTous, Guillem de  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Cavaller. Era incorporat a la Companyia Catalana d'Orient. El 4/abr/1305 es trobava amb les forces de Roger de Flor sorpreses a la traidora matança d'Andrinòpolis. En fou un dels tres únics supervivents. Amb Ramon Alquer i Bernat de Roudor es refugià en un campanar, on tots tres es defensaren amb tant d'heroisme que el fill de l'emperador manà que els deixessin anar en llibertat, i pogueren reincorporar-se a la Companyia, acampada llavors a Gal·lípoli. El 7/jun, com a senyaler de Bernat de Rocafort, era una figura destacada a la gran batalla en què els catalans s'obriren pas fora de la península de Gal·lípoli.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Teòleg dominicà. Com a inquisidor de l'arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp. El 1406 començà un tractat polèmic antijueu amb el títol Lumen de lumine.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tous, pantà de  (Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta Pantà al curs del Xúquer, situat prop de la confluència amb el riu Escalona. Tenia una capacitat prevista de 410 milions de m3. Serveix de contraenbassament al pantà d'Alarcón, i juntament amb els de Contreras i Forata havia d'evitar les oscil·lacions del cabal del riu. La primera fase s'inaugurà el 1980, amb una capacitat de 51 hm3. En surt un canal que transvasa aigua al Túria (a Manises), per tal d'abastar València i regar unes 35.000 ha de la Ribera Alta. Però a l'oct/1982 un aiguat en rebentà la presa i negà les dues riberes, fet que obligà a l'evacuació d'unes 100.000 persones. Se n'ha deturat la construcció de noves fases.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tous, Pere de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa. El 1323-24 lluità a Sardenya amb l'expedició de conquesta manada per l'infant Alfons. El 1329, essent ja mestre de l'orde, participà a les Corts de València, on fou un dels àrbitres que assessoraven Alfons III el Benigne sobre l'aplicació a terres valencianes del fur d'Aragó. Figurà entre els consellers preferents de Pere III a la primeria del seu regnat.Inici página L'acompanyà a les accions contra el noble rebel Pere de Xèrica (1336). El 1340 formava a les forces catalanes que, sortint de Xàtiva, anaren a ajudar Castella contra els sarraïns, que culminà a la batalla del Salado. El 1343 el rei li reclamà uns diners i que havia de menester per a la invasió de Mallorca. Molt fidel al rei, defensà els interessos d'aquest durant les turbulències de la Unió valenciana. Acompanyà Pere de Xèrica a la zona de Borriana, reducte dels reialistes, i contribuí a defensar la zona. L'any següent anà a reunir-se amb aquest a Sogorb i participà a la fase final de la campanya contra els unionistes, contra els quals lluità a la decisiva batalla de Mislata. El 1354 fou membre del consell de govern constituït per actuar durant el viatge de Pere III a Sardenya. Encara figuraria a la guerra contra Castella. El 1357 prestava serveis al front valencià.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tous d'Anoia  (Anoia)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous i Carbó, Enric  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte. Amb títol de l'Escola de Barcelona l'any 1953. La seva obra ha estat sempre lligada a la col·laboració amb Josep M. Fargas. La seva arquitectura, d'un gran tecnologisme, ha avançat cap a una especulació formal, especialment a partir de la realització del Banco Industrial de Bilbao (1973), molt integrat al paisatge urbà. Després ha edificat el Banc Industrial de Catalunya (1977).

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Tous i FerrerTous i Ferrer, Josep  (Palma de Mallorca, 1859 – 1950)  Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una "Biblioteca Balear". El 1893 fundà el diari "La Última Hora", amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s'Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric. Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d'empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l'Aeromarítima Mallorquina (1923). La seva brillant vinculació al món de l'espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l'actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d'un sector important de Palma de Mallorca.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTous i Forrellad, Pilar  (Sabadell, Vallès Occidental, 1899 - Catalunya, s XX)  Escriptora. És autora dels reculls poètics Vergeret d'abril (1934), Figures i paisatge (1943) i Medalles (1951). Ha publicat també el llibre biogràfic Agnès Armengol (1957).

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tous i Maroto, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1870 – 1949)  Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l'ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de "Migjorn", "Catalunya" i "Es Ca d'Inca". Fou proclamat mestre en gai saber. Poeta popular, publicà Flors d'ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l'Havana (1947) i La santa pagesa (1930).

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tous i Massanet, Rafael  (Artà, Mallorca, 1776 - Palma de Mallorca, 1816)  Poeta. Mercedari, gaudí d'una gran fama com a organista. Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades... (1815, reeditades el 1843 i el 1874).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous i Mirapeix, Nicolau  (Barcelona, v 1810 – 1892)  Industrial. Fill de Nicolau Tous i Soler. Iniciat en l'ofici de la fosa, estudià més tard a l'estranger. Intervingué en la fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) i en fou codirector fins a la mort. Fou tresorer de la comissió organitzadora de l'exposició de Barcelona del 1860. Juntament amb Josep M. Cornet, projectà els ponts de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tous i Soler, Josep  (Catalunya, s XIX)  Frare caputxí. El 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l'ensenyament.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTous i Soler, Nicolau  (Igualada, Anoia, v 1785 – Barcelona, 1871)  Industrial. Fou, després de la casa Bonaplata, el segon en instal·lar una màquina de vapor en la seva fàbrica de filats i teixits. Va ésser un dels fundadors de la foneria La Barcelonesa i un dels directius de l'Institut Industrial de Catalunya. Ajudà a les organitzacions de les exposicions industrials de Barcelona del 1850 al 1860. Fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí fins a la mort.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Toussaint de la Pierre, Joan  (Bretanya, França, 1697 - Maó, Menorca, 1759)  Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l'illa.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tova, vall  (Baixa Cerdanya Vall tributària per la dreta del Segre. Davalla de la serra de Campquerdós (2.911 m alt), límit amb la vall de Querol, a l'Alta Cerdanya -i de les serres de l'Esquella i de calm Colomer (2.802 m)-, límit amb la vall de la Llosa. Té una direcció nord-sud i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga. Vall d'origen glacial, l'antiga llengua moria prop de Girul; a més d'aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tóveda  (Castellfabib, Racó)  Caseria, al sud-oest de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per aixó és coneguda també per Tóvedas).

100 ANDORRA - GEOGRAFIA

Tovira  (Andorra la Vella, Andorra)  Raval de la vila, a l'indret de la font de Tovira.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaToxar, Francesc de  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escriptor. És autor de la novel·la La filosofia del amor i d'altres escrits.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Harry Vernon TozerTozer, Harry Vernon  (Villa Rica, Paraguai, 9/nov/1902 – Barcelona, 8/jun/1999)  Investigador i pedagog de l'art del titella, especialment el de fils (marioneta), reconegut mundialment com el mestre d’aquesta especialitat. Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925. Fascinat pel titella de guant català (putxinel·li), el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures. Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari. Fundà el grup Marionetes de Barcelona (1955-84) i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre (1973-90). Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette (UNIMA) i vicepresident del British Puppet and Model Theatre Guild, el 1987 rebé el Premi d’Honor Sebastià Gasch (FAD). El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi, i el 1999, la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’ajuntament de Barcelona.

Anar a:    Torte ]    [ Tortosa, t ]    [ Toss ]    [ Tost ]    [ Tou ]    [ Tous d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -