|
|
|
Anar a: [ Torte ] [ Tortosa, t ] [ Toss ] [ Tost ] [ Tou ] [ Tous d ] Catalunya ha d'aprendre del món casteller a construir un futur de forma col·lectiva. (Josep Maria Espinàs) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tortell i Simó, Miquel (Muro, Mallorca, 1802 - Palma de Mallorca, 1868) Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S'estrella de s'auba, sobre un poema de Marià Aguiló. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich) (Barcelona, 1956 - ) Pallasso august. Debutà el 1974 en els escenaris com a cantant còmic i ja el 1976 es vinculà al circ amb l'espectacle El circ més petit de tots. Fundador i president de Pallassos Sense Fronteres, ha estat director del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i col·laborador de coneguts pallassos internacionals i d'artistes. Entre els seus muntatges destaquen Circ Cric (1981), Clowni (1988), Dents ben netes (1990), Jo, mosca (1994), la sèrie de Circ Crac (1995-99) i Tot esperant Godot (1999). Ha treballat també per a la televisió. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tortorici, marquesat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1609, per Felip III, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii. Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597. Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino. Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona. 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tortosa (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Caseria, a l'est del terme, al límit amb el d'Ontinyent. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, bisbat de (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica, que té per capital la ciutat de Tortosa. L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asel·lus, que assistí al concili de Barcelona del 540. La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana. Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons. La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb Castelló de la Plana, de resultes de les directrius del concordat del 1953 i de l’intent d’adaptar les diòcesis a les províncies administratives de l’Estat espanyol; això ha fet que pobles de parla catalana del sector fronterer amb Saragossa i Terol passessin a dependre del bisbat de Saragossa, qüestió que ja fou objecte d’un plet entre Tortosa i Saragossa, al s XIV, que fou pronunciat a favor de Tortosa. Des del 1960 la diòcesi de Tortosa té 6.450 km2 i pertany civilment a les províncies de Tarragona i Castelló de la Plana. Els seus límits arriben fins a Peníscola i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) per la costa mediterrània i fins a Olocau del Rei (Ports), per l’interior; per la part que limita amb Lleida ha perdut Maials, i per la part que limita amb Tarragona ha conservat els antics límits, que van de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), prop de la costa, a la Palma (Ribera d’Ebre), a l’interior. Ha perdut, per tant, els pobles de les províncies civils de Terol, Lleida i bona part de la de Castelló de la Plana i ha passat de 200 a 140 parròquies. A desgrat del que diuen les velles cròniques i de la llegenda tardana sobre l’evangelització de l’apòstol Pau que hi deixà per primer bisbe el seu deixeble Ruf -llegenda creada al s XII amb la introducció de la canònica regular augustiniana de Sant Ruf-, les primeres notícies sobre la diòcesi són dels anys 516 i 540. La llista de bisbes entre el suposat Ruf i Asel·lus és completament gratuïta. La invasió àrab féu perdre les traces de la diòcesi. És probable que continués algun temps la cristiandat tortosina, i potser amb algun bisbe resident o titular, però no és possible de documentar-ho. El bisbe de Tortosa Pateru, que el 1058 assistí a la consagració de la seu de Barcelona, és encara un enigma; probablement era un simple titular, car el 1118, en nomenar el papa Gelasi II arquebisbe de Tarragona Oleguer, li encomanà la cura i restauració de la diòcesi de Tortosa. La submissió a Tarragona durava encara el 1149, i s’acabà amb el nomenament del bisbe Gaufred, fins aleshores abat de Sant Ruf d’Avinyó. La conquesta de la ciutat fou feta el dia darrer de l’any 1148 pel comte Ramon Berenguer IV, amb l’ajut dels genovesos. El 1155, per butlla del papa Adrià IV, el comte cedí al nou bisbe terrenys per a edificar la nova catedral de Tortosa i per a dotar vint canonges regulars que s’hi havien d’establir. El nou bisbe Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa des del 1165, completà la dotació de la canònica (1166-67), acabà i consagrà la catedral (1178) i organitzà la diòcesi, encara amb provatures indefinides per la part del Regne de València. En temps del bisbe Ponç de Torroella (1213-54) la diòcesi conegué el seu temps de màxima expansió, amb la conquesta de Morella (1232), Borriana (1233) i per fi València (1238), que permeteren la gran expansió meridional del bisbat i l’adquisició de molts béns per a la diòcesi. El bisbe Arnau de Jardí (1273-1306) fou àrbitre (amb els juristes Domènec de Terol i Ramon de Besuldu) en la qüestió dels 'Costums de Tortosa i aconseguí de fer arribar a un acord a senyoria i ciutadans en l’espinós tema del dret de la ciutat i de les jurisdiccions. Els àrbitres donaren la sentència definitiva el 1277. La diòcesi tenia dins seu importants nuclis de moriscs i una forta colònia jueva, que fou causa, el 1413, quan Pere Martines de Luna, el papa Benet XIII, actuava com a administrador del bisbat, de la famosa disputa de Tortosa, en la qual, sota la presidència del papa i la direcció de Jeroni de Santa Fe, discutien rabins jueus i teòlegs cristians i que acabà amb la conversió de molts d’aquells i s’imposà als jueus no convençuts que cada any escoltessin a la seu de Tortosa un sermó sobre la vinguda del Messies. Després del període del cisma d’Avinyó i de la residència de Benet XIII a Peníscola, en què la diòcesi visqué activament, retornà la tranquil·litat. Adriaan Floriszoon, antic preceptor del després emperador Carles V, esdevingué bisbe de Tortosa el 1516, cardenal el 1517 i papa, amb el nom d’Adrià VI, des del 1522. Del seu curt pontificat (1522-23) restà el privilegi que els bisbes portessin solideu vermell com el seu, quan era anomenat “cardenal de Tortosa”. En els temps moderns es remarquen els bisbes Sever Tomàs Auter, pel sínode que celebrà i per la compilació dels anteriors, que publicà el 1697; Manuel Ros de Medrano, que publicà una nova compilació el 1819 i que morí víctima del seu zel a assistir els empestats del còlera (1821), i el seu successor, Víctor Damián Sáez, que féu la fundació definitiva del seminari conciliar, convertint en seminari el col·legi de Sant Lluís (1824). El seu successor hi creà una important biblioteca. A Tortosa, i entorn del seu seminari, es fundà el 1883 la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, obra de Manuel Domingo i Sol, destinada a un ampli apostolat. En la mateixa tongada d’espiritualitat, impulsada sobretot pel bisbe Benet Vilamitjana (1861-88), foren fundats l’Institut de Germanes de la Consolació, per Maria Rosa Molas, i la Companyia de Santa Teresa per Enric d’Ossó. En temps més recents la posició retreta d’alguns dels seus bisbes deixà la diòcesi i el clericat en un marginament lamentable amb vista a la renovació litúrgica i l’obertura a la resta de diòcesis catalanes, remarcable sobretot en l’ús del castellà en la litúrgia en pobles del tot catalans, que encara perdura en molts indrets. El 1989 hom hi celebrà un sínode diocesà, i el 1990 el bisbe Ricard M. Carles i Gordó fou traslladat a la seu arxiepiscopal de Barcelona. El 1991 el bisbe auxiliar de Barcelona Lluís M. Martínez i Sistach, nascut a la mateixa ciutat, fou nomenat bisbe de Tortosa. El 1997 el bisbe Lluís M. Martínez i Sistach fou traslladat a la seu metropolitana i primada de Tarragona. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tortosa, cap de (Tortosa, Baix Ebre) Extrem oriental del delta de l'Ebre, situat a l'illa de Buda, és format pels al·luvions del riu Ebre, i és situat a la dreta de la gola del Nord. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA
11 CATALUNYA - ART Tortosa, catedral de (Tortosa, Baix Ebre) Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria. Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres. La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada; també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels moros de la diòcesi. La canònica, que se centrava i vivia entorn de la catedral, fou creada el 1158 segons el tipus canonical augustinià de Sant Ruf, amb un nombre inicial de 20 membres. Fou segon bisbe Ponç de Monells, canonge augustinià i abat de Sant Joan de les Abadesses, que fixà el 1166 i el 1167 la dotació dels canonges, atribucions del cambrer i vestimenta canonical i forní de llibres litúrgics i manuscrits la canònica, segons el model de Sant Ruf i de l’abadia espiritual. La canònica, establerta amb un prior i la resta de càrrecs monàstics, com un monestir canonical, augmentà de nombre als s XII i XIII, però fou restituïda a 20 membres el 1320. Fins el 1369 els bisbes només podien ésser triats entre els canonges augustinians. Emparant-se en la secularització general dels canonges augustinians del 1592, els canonges de Tortosa instaren la seva secularització el 1599 i en altres ocasions, però no l’obtingueren fins el 1772. A desgrat d’això, fins a la fi del s XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i celebraven sant Agustí com a llur patró. L’antiga catedral romànica fou reemplaçada per l’actual a partir del 1347, quan es posà la seva primera pedra. L’obra es féu molt lentament, i fins el 1441 no es pogué utilitzar el primer tram de la capçalera, fins als graons del presbiteri; entre el 1441 i el 1566 es feren les tramades corresponents fins a l’altar de Sant Josep, davant per davant de la capella de la Cinta, i entre el 1621 i el 1650 s’arribà a la façana, que es construí entre el 1728 i el 1757. Quan es consagrà, el 1597, li'n faltava molt, per tant, per a ésser acabada. La planta general de la seu és del mestre Antoni Guasc (1345), i la traça exterior de l’absis de Benet Basques, de Montblanc. L’edifici, gòtic, començat en un concepte francès -tant als finestrals com al sistema d’arcbotants-, es reduí després a la planta de sala catalana. Té doble deambulatori, d’una gran bellesa, que, en lloc d’originar cinc naus, n'origina tres, restant les dels extrems dividides pels contraforts formant capelles. N'inicià i en dirigí les obres Benet d’Alguaire (1346-66). La façana, traçada pel basc Martín d’Avaria (1625), s’aixeca com una muralla impressionant barroca sense altre buit que l’enorme porta. Dins la seu es destaca el retaule major, políptic de fusta policromada (1351) presidit per la Mare de Déu de les Estrelles, patrona primitiva de la seu antiga, i amb unes portes amb pintures atribuïdes a Francesco d’Orvieto, que són una de les primeres mostres de l’estil italogòtic a Catalunya. El retaule de La Transfiguració és obra del taller de Jaume Huguet. Entre les capelles sobresurt la de la Mare de Déu de la Cinta (1672-1725), barroca, projectada per Dídac Martines i decorada ricament amb marbres, materials nobles i murals de Dionís Vidal i Josep Medina. El cor (1587-93), obra de Cristóbal de Salamanca, fou afectat per un bombardeig el 1937, però ha estat recuperat gairebé tot i instal·lat a l’antic dormitori dels Canonges. Dels retaules pintats de l’absis -substituïts per altres de talla al s XVI- mereix menció especial el de Pere Serra, conservat en part al Museu d’Art de Catalunya. Del gran patrimoni i tresor de la catedral es conserven el tapís medieval de La Santa Cena, una tela atribuïda a Josep Ribera, una arqueta àrab de fusta i vori, l’argenteria de l’altar major i el petit dels dos reliquiaris de la Cinta. L’arxiu i la biblioteca capitulars, dins el recinte de la seu, guarden notables còdexs (115, catalogats per Chatelain-Deniflé), com l’anomenat Missal de Sant Ruf, amb cobertes d’esmalt de l’estil de Llemotges, un Horaci del s XII -un dels pocs conservats íntegrament-, un Liber pontificalis -únic, el qual completa l’exemplar del Vaticà-, etc. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, corregiment de (Catalunya, 1716 - 1833) Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Tortosa. El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d'Alacant. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, disputa de (Tortosa, Baix Ebre, 7/feb/1413 - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 13/nov/1414) Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeo-cristiana. Se n'han conservat les actes (editades el 1957) i una curta relació de Bonastruc Desmaestre. La llengua emprada a la disputa sembla que fou l'aragonès. Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe. Més de 20 rabins de Catalunya i d'Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l'era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l'obra dels Messies. Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els "errors" del Talmud. Des de la seva posició de força, la part cristiana obligà els rabins a confessar per escrit que ells no tenien arguments per a contradir les tesis presentades. La disputa, a més del descrèdit dels rabins i dels nombrosos baptismes de jueus, accentuà el tòpic de l'"encegament" dels jueus i donà peu a la publicació de la butlla Etsi doctoris gentium, màxim exponent de la repressió jueva medieval. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA
15 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, pacte de (Tortosa, Baix Ebre, 18/mai/1869) Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall. Sota unes formes molt historicistes i d'exaltació de les antigues llibertats de la corona catalano-aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i suposà un intent d'organitzar els elements federals no extremistes d'aquells sectors geogràfics on eren més sòlids, a fi que servíssin de base per a l'estructuració estable i duradora d'una Espanya federal. L'aprovació per les corts d'una constitució monàrquica i diverses mesures autoritàries del govern central provocaren, el set/1869, l'esclat a Catalunya -en nom del pacte de Tortosa- de la Insurrecció Federal, estesa després a d'altres llocs d'Espanya. Fàcilment reprimida la revolta pel general Prim, la tardor d'aquell any (1870), Amadeu de Savoia fou proclamat rei d'Espanya. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortosa, Pere Ramon de (Tortosa, Baix Ebre, s XIII) Ciutadà. Després de la presa de Borriana per Jaume I (1233), fou autoritzat a establir a la vila conquerida un obrador de draps. Tanmateix ell seguí a la host del rei. El 1236, Jaume I el dugué al seu costat a les negociacions per acceptar el lliurament del castell d'Almenara. Havent entrat al preu del lliurament una quantitat considerable de roba, Pere Ramon la forní de la produïda pel seu obrador de Borriana. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tortosa, ports de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Beseit, ports de. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, taifa de (Catalunya, s XI – 1147) Regne musulmà, centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova. En trontollar aquest i després del fallit intent de Mug?hid (el futur taifa de Dénia) d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirï al-Fatà, un altre llibert del clan amirita. Amb l’ajut de Mub?rak de València s’enfrontà, amb èxit (1016), al taifa tugíbida al-Mundir ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Mud?ffar, s’annexà la taifa de València (1018-21). Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians. Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035. A partir de Muq?til (1035-58) les dades sobre la taifa són confuses (sembla que Labib assolí el poder per segona vegada el 1058), fins que fou annexada (1059) per Ab? Ga'far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. Mort aquest, l’heretà el seu fill al-Mundir ‘Im?d al-Dawla (1081-90). Amb la conquesta almoràvit (1099) s’acabà el període autònom del territori, que coincidí amb un gran desenvolupament econòmic i social. En el camp de la cultura es destacaren figures jueves i musulmanes, entre les quals el gramàtic Menahem ben Saruq i el poeta i historiador Ab? Bakr al-Türtüsï. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortras i Planas, Núria (Barcelona, 1928 - ) Escultora. Formada a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull. Ha exposat individualment a Barcelona (1968) i a Vic (1969) i ha participat en diverses exposicions col·lectives. Té, entre altres, el premi Ciutat de Barcelona (1974). Ha fet a Barcelona els monuments a les Colles de Sant Medir (1965), a Walt Disney (1969) i a Charlot (1972) i, a Palma de Mallorca, el de Walt Disney (1969). 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torts, els (la Jonquera, Alt Empordà) Poble (ort trad: Altors), centrat per l'església de Sant Julià, als vessants meridionals del coll de Panissars. Havia depès eclesiàsticament d'Agullana i de la Jonquera. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tos, Joaquim (Barcelona ?, s XIX) Paleògraf. Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l'audiència; notari públic. És autor d'una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado, amb un apèndix de notícies d'escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits. Fou publicat a Barcelona sense data; la segona edició és del 1855. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tos i Feito, Josep (Catalunya, s XIX – s XX) Enginyer. Era professor de l'Escola d'Enginyers de Barcelona. És autor d'algunes obres tècniques, com Consideraciones generales sobre los diversos aprovechamientos del aire atmosférico, Unidades eléctricas i Memoria descriptiva de un triciclo militar. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosa d'Alp, la (Berguedà / Baixa Cerdanya) Massís del Pirineu axial, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça. És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l'erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l'empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer. La vegetació natural és escassa per la manca de sòl. Assoleix 2.531 m d'altitud. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tosar i Vaquer, Josep "Pep Tosar" (Artà, Mallorca, 1962 - ) Actor. El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor. D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat (1987), Nit de reis (1991) o Maria Rosa (1997). El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer, de la qual interpretà una reposició el 2004. El 1999 interpretà i dirigí una dramatúrgia seva sobre l’obra de Blai Bonet, La casa en obres, i al Grec'99 féu Rèquiem. Darrerament ha interpretat primers papers a Víctor o els nens al poder (2002), Traïció, El mestre i Margarita, Els fusells de la senyora Carrà i Al vostre gust. Com a director, cal esmentar Esquena de ganivet (2004), un muntatge d’homenatge a la figura del poeta i activista cultural mallorquí Damià Huguet. Amb Xicu Massó endegà La Mirada Produccions, plataforma des de la qual aborden les seves iniciatives teatrals. També ha participat en televisió i cinema (en el film Els sense nom, 1998). 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosca, bosc de (les Preses, Garrotxa) Veure> Boscdetosca. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosca, la (el Vilosell, Garrigues) Veure> Sant Miquel de la Tosca. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tosca i Mascó, Tomàs Vicent (València, 1651 – 1723) Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l'any 1801) i la façana de l'església de Sant Felip Neri. L'any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d'un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d'un Compendium philosophicum, que deixà inacabat. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toscano, Joan Baptista (Itàlia, s XVI - Barcelona, s XVII) Pintor. Establert a Barcelona. L'any 1605 rebé l'encàrrec de dur a terme la pintura del retaule major de l'església del priorat de Sant Quintí de Mediona, que Antoni i Gabriel Rovira havien deixat inacabat. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toscar, el (Alfara dels Ports, Baix Ebre) Caseria i antic terme. al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca. És un indret d'estiueig, en expansió. Hi ha la petita església de Santa Magdalena. 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Toses, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Toses. Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d'Híxar. Al s XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toses, collada de (Catalunya) Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya, situat entre el Ripollès i la Cerdanya, pel qual passa la carretera nacional de Barcelona a Ripoll i Puigcerdà. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toses, vall de (Ripollès) Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud. La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser. Comprèn els termes de Toses ('la Vall de Toses' del s XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles. Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Toses de la Muntanya (Ripollès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tosquilla, la (Graus, Aragó) Església i caseria de l'antic mun. de Torres del Bisbe (Ribagorça), fins al 1969 del terme de Jusseu, vora aquest poble. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa, la (Rosselló de Segrià, Segrià) Colònia industrial de la Paperera Alier, vora el canal de Pinyana. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa, la (Tivissa, Ribera d'Ebre) Un dels cims (720 m alt) de la muntanya de Tivissa, al sud de la vila. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa de Montbui, la (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Nom tradicional de l'antic castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossal, cala del (Benidorm, Marina Baixa) Cala de la costa, a ponent del cap o cabeç del Tossal, que limita la badia i el terme de Benidorm. És l'única sortida a la mar del terme de Finestrat. El barranc de la Cala, que desemboca al seu extrem occidental, forma el límit amb el terme de la Vila Joiosa. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossal, el (València, Horta) Barri de la ciutat, situat al centre històric, en l'antiga zona musulmana. Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà (actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc) s'anomenà l'Alcúdia, per tal com era el lloc més elevat de la ciutat. En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l'oest, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt. Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins. L'estructura dels carrers s'ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies del sector menestral que ha estat des de sempre. 47 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Tossal, el (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tossal de Corroncui, el (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, al pla de Corroncui. 50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tossalet, el (Rafelguaraf, Ribera Alta) Antic lloc de moriscs (23 focs el 1609), que es despoblà amb l'expulsió del 1609. Fou fundat de nou amb el nom del Tossalnou. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossalet, el (Onda, Plana Baixa) Barri, a 1 km de la vila. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossalet, el (Dénia, Marina Alta) Caseria, al sud-oest de la ciutat, vora Jesús Pobre. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossalet, el (Mont-ral, Alt Camp) Veure> Cadeneta, la. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossalnou, el (Rafelguaraf, Ribera Alta) Llogaret, a 1 km del nucli principal. Fou fundat el s XVII damunt el despoblat del Tossalet. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossals, els (Alcoi, Alcoià) Barri de la ciutat, vora el riu d'Alcoi, al peu del centre urbà. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tossals Verds, es (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió, al sud del terme, a la capçalera de la vall d'Almedà, sota el puig des Tossals (1.048 m alt), a la serra de Tramuntana. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tost (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Despoblat (785 m alt), situat en un turó que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost. Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, magníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya). El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell. Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet). L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Arnau Mir de Veure> Arnau Mir de Tost. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Geriberga de (Catalunya, s XI) Dama. Germana del famós Arnau Mir de Tost. Es casà amb el vescomte Miró Guillem de Castellbó. Fill seu fou Ramon Miró de Castellbó, també vescomte. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Ledgarda de (Catalunya, s XI) Pubilla d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger. Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d'aquest el gran patrimoni d'Àger. Devers el 1066 nasqué d'aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Valença de Veure> Valença de Tost. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Tota (Aragó, s X - Ribagorça, s X) Dama. Filla del comte aragonès Asnar Galindo. Es casà amb el comte Bernat Unifred de Ribagorça. De l'enllaç nasqué Ramon II de Ribagorça. 65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Tota (Ribagorça, s X - s XI) Comtessa de Ribagorça. Neta de l'homònima i filla de Ramon II. Es casà amb el comte Sunyer de Pallars. A la mort del seu germà Isarn de Ribagorça (v 1003), li succeí en el comtat, que governà amb l'ajut del seu marit. Mort aquest el 1011, Tota associà al govern el seu nebot Guillem, fill natural d'Isarn. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tota (Catalunya, s X - s XI) Muller de Bernat I Tallaferro de Besalú. Potser filla del comte Ramon Borrell de Barcelona. Del seu enllaç nasqueren el futur comte Guillem I el Gras o el Foll, Guifré, que fou bisbe de l'efímera diòcesi de Besalú, Adelaida, que es casà amb el comte Ponç I d'Empúries, i Garsenda, maridada amb el vescomte Berenguer de Narbona. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totosaus i Martorell, Josep Maria (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1932 - ) Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París. Ha estat consiliari d'acció catòlica i fundador i secretari del Centre d'Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra. Assagista penetrant, ha publicat On va l'Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totossaus, Francesc (Tarragona, 1613 - Toló, Provença, 1668) Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Bolonya. Fou paborde de la catedral de Tortosa (1639). Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino (1643), Fruits espirituals del Via-Crucis (1646) i Noves rimes en llaor de... la Mare de Déu (1649). Es mostrà contrari a Felip IV durant l'ocupació francesa de Tortosa (1648-50) i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat. El 1651 anà a Tolosa (Llenguadoc) en el seguici de Pèire de Marca. El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Totzó, Hug de (Rosselló, s XIII – s XIV) Cavaller (o Huguet). Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III. L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner. L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330. L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Màrroc. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Totzó, Ramon de (Rosselló, s XIV) Noble. Pels anys 1326-28 era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà. Anys després s'inclinà per Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el qual el féu dur a Mallorca i tancat al castell de Bellver. En fou alliberat per l'arribada del rei Pere a Mallorca (1343). Mesos després, en ser signat l'armistici entre els dos monarques, Jaume III prometé que no atacaria en represàlia els dominis rossellonesos dels Totzó durant la suspensió d'hostilitats. El 1344 formà part del consell de Pere III quan fou realitzada la segona i definitiva invasió del Rosselló. També era membre del consell que decidiria la sort de Jaume III un cop aquest hagué capitulat. Pere III el nomenà lloctinent reial al Rosselló i la Cerdanya, dins el mateix any. Actuà diverses vegades en funcions de conseller del nou monarca. El 1347 es trobava a Morvedre durant els avalots promoguts pels unionistes valencians. A requeriment d'aquests hagué d'abandonar aleshores la companyia del rei, seguint els altres consellers rossellonesos. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toudell, Santa Maria de (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Santa Maria de Toudell. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tournai, Jean de (França ?, s XIV - Gironès, s XIV) Escultor gotic, actiu a Girona, on realitzà el sepulcre de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu, l'any 1326. La figura jacent del sant apareix a la tapa del sarcòfag, i als costats hi ha escenes de la seva vida. 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Alfons de (Catalunya, s XIV - Vic, Osona, 1421) Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilavella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia). El 1409 fou nomenat bisbe d'Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat. El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410. Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tous, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial que el s XIV pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d'Almodóvar. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Bernat de (Catalunya, s XI) Magnat. Governava el castell de Tous en nom de Guillem de Mediona. Repoblà per compte d'aquest la contrada pròxima. Tingué alguna intervenció al famós plet entre el bisbat de Vic i la senyoria de Gurb. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Bernat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Anà d'ambaixador a França el 1341, per tractar dels incidents jurisdiccionals de Montpeller. El 1350 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor de l'infant Joan (el futur Joan I). Dos anys més tard intervingué als acords estipulats aleshores amb Castella. El 1353 anà d'ambaixador a Avinyó, on faria una estada llarga prop del papa Innocent VI, per dur l'homenatge feudal del monarca al pontífex, com a vassall que n'era per Sardenya i Còrsega. Més tard gestionaria prop del papa la dispensa de cara al projectat matrimoni de la infanta Constança, filla de Pere III, amb el jove rei Lluís de Sicília, el qual morí de pesta poc després. El 1356 intervenia a les negociacions d'una treva amb Castella. Fou nomenat governador de Mallorca. Ocupava el càrrec en 1360-61, quan mantingué relacions de bon interès documental amb Mateu de Montcada, vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria. El 1366 era ambaixador de Pere III prop d'Enric de Trastàmara, que era en guerra a Castella per destronar-hi Pere el Cruel. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Galceran de (Catalunya, s XIII) Monjo cistercenc de Santes Creus. Anà a Sicília amb Pere II el Gran (1282). Quan el rei hagué d'absentar-se de l'illa, en fou un dels millors informadors. Li trametia totes les notícies referents a l'agitació del noble sicilià Alaimo de Lentini. Pel jul/1285 era enviat a França com a negociador oficiós, de cara a sondejar l'actitud francesa respecte a Catalunya davant les grans dificultats de la croada empresa per Felip III l'Ardit en terres de l'Empordà i del Gironès. També s'entrevistà aleshores amb el cardenal legat de la croada. El mateix any seria confessor de Pere el Gran quan aquest emmalaltí de mort. L'assistí amb sol·licitud en aquesta ocasió. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Galceran de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s'oposà a la formació de la Unió valenciana. Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Galceran de (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor. Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Teòleg dominicà. Com a inquisidor de l'arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp. El 1406 començà un tractat polèmic antijueu amb el títol Lumen de lumine. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tous, pantà de (Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta) Pantà al curs del Xúquer, situat prop de la confluència amb el riu Escalona. Tenia una capacitat prevista de 410 milions de m3. Serveix de contraenbassament al pantà d'Alarcón, i juntament amb els de Contreras i Forata havia d'evitar les oscil·lacions del cabal del riu. La primera fase s'inaugurà el 1980, amb una capacitat de 51 hm3. En surt un canal que transvasa aigua al Túria (a Manises), per tal d'abastar València i regar unes 35.000 ha de la Ribera Alta. Però a l'oct/1982 un aiguat en rebentà la presa i negà les dues riberes, fet que obligà a l'evacuació d'unes 100.000 persones. Se n'ha deturat la construcció de noves fases. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Pere de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa. El 1323-24 lluità a Sardenya amb l'expedició de conquesta manada per l'infant Alfons. El 1329, essent ja mestre de l'orde, participà a les Corts de València, on fou un dels àrbitres que assessoraven Alfons III el Benigne sobre l'aplicació a terres valencianes del fur d'Aragó. Figurà entre els consellers preferents de Pere III a la primeria del seu regnat. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Tous d'Anoia (Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Carbó, Enric (Barcelona, 1925 - ) Arquitecte. Amb títol de l'Escola de Barcelona l'any 1953. La seva obra ha estat sempre lligada a la col·laboració amb Josep M. Fargas. La seva arquitectura, d'un gran tecnologisme, ha avançat cap a una especulació formal, especialment a partir de la realització del Banco Industrial de Bilbao (1973), molt integrat al paisatge urbà. Després ha edificat el Banc Industrial de Catalunya (1977). 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tous i Maroto, Josep Maria (Palma de Mallorca, 1870 – 1949) Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l'ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de "Migjorn", "Catalunya" i "Es Ca d'Inca". Fou proclamat mestre en gai saber. Poeta popular, publicà Flors d'ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l'Havana (1947) i La santa pagesa (1930). 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tous i Massanet, Rafael (Artà, Mallorca, 1776 - Palma de Mallorca, 1816) Poeta. Mercedari, gaudí d'una gran fama com a organista. Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades... (1815, reeditades el 1843 i el 1874). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Mirapeix, Nicolau (Barcelona, v 1810 – 1892) Industrial. Fill de Nicolau Tous i Soler. Iniciat en l'ofici de la fosa, estudià més tard a l'estranger. Intervingué en la fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) i en fou codirector fins a la mort. Fou tresorer de la comissió organitzadora de l'exposició de Barcelona del 1860. Juntament amb Josep M. Cornet, projectà els ponts de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Soler, Josep (Catalunya, s XIX) Frare caputxí. El 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l'ensenyament. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Toussaint de la Pierre, Joan (Bretanya, França, 1697 - Maó, Menorca, 1759) Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l'illa. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tova, vall (Baixa Cerdanya) Vall tributària per la dreta del Segre. Davalla de la serra de Campquerdós (2.911 m alt), límit amb la vall de Querol, a l'Alta Cerdanya -i de les serres de l'Esquella i de calm Colomer (2.802 m)-, límit amb la vall de la Llosa. Té una direcció nord-sud i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga. Vall d'origen glacial, l'antiga llengua moria prop de Girul; a més d'aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tóveda (Castellfabib, Racó) Caseria, al sud-oest de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per aixó és coneguda també per Tóvedas). 100 ANDORRA - GEOGRAFIA Tovira (Andorra la Vella, Andorra) Raval de la vila, a l'indret de la font de Tovira. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Torte ] [ Tortosa, t ] [ Toss ] [ Tost ] [ Tou ] [ Tous d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tortellà (
Tortosa (
Tossa de Mar (
Tous
Tous i Ferrer, Josep
Tozer, Harry Vernon