A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Tremp ]    [ Tremulles i ]    [ Trente ]    [ Tresb ]    [ Tresso ]    [ Trias i ]

Si jo hagués estat nord-americà, no se m'hauria ocorregut el que se m'ocorre essent català. (Francesc Pujols i Morgades)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàTremp  (Pallars Jussà)  Municipi i capital de la comarca: 302,8 km2, 468 m alt, 6.305 hab (2014). Situat al centre de la conca de Tremp. L'agricultura és en bona part de regadiu (farratge, cereals, blat de moro i hortalisses, gràcies als canals del pantà de Sant Antoni; el secà és dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia. La indústria és molt reduïda i es limita i és limita a petites indústries relacionades amb l'agricultura, amb la fusta i metal·lúrgiques. Durant el s XX augmentà la seva funció de centre comercial. La ciutat es troba en un replà enlairat a la dreta de la Noguera; s'originà entorn de l'església arxiprestal, antiga col·legiata de Tremp, de Santa Maria; resten tres torres circulars de les muralles de l'edat mitjana; barri de les Adoberies. El 1884 Alfons XII li atorgà el títol de ciutat. El municipi, molt extens, comprèn també els pobles de Puigcercós, Eroles, Claramunt, Castissent, Puigverd de Talarn, Sant Adrià, Tendrui i Santa Engràcia, alguns d'ells amb esglésies d'interès, l'enclament de Claret. El 1970 li foren annexats els antics termes de Fígols de la Conca, Gurp de la Conca, Sapeira i Espluga de Serra, el 1972 els de Vilamitjana i Palau de Noguera i el 1973, el de Suterranya, amb la qual cosa ha passat a ésser un dels municipis més extensos de Catalunya. És un important nus de comunicacions. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

2 CATALUNYA - ART

Inici páginaTremp, col·legiata de  (Tremp, Pallars Jussà)  Comunitat presbiteral, fundada a l’església parroquial de la vila sota el títol de 'Santa Maria de Valldeflors. El 839 ja hi havia vida comunitària. Tradicionalment hom ha cregut que s’hi instal·là la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del s IX. Després d’unes escomeses islàmiques durant el s XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell; aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus. El 1097 rebé dels comtes una nova dotació. La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit membres. El 1257 el bisbe d’Urgell aconseguí la supressió de l’ardiaconat de Tremp i la incorporació de les seves rendes a la mesa episcopal. Els canonges passaren a ésser proveïts pel bisbe i reberen notables compensacions econòmiques per la seva renúncia. Una nova concòrdia entre el bisbe d’Urgell i el capítol de Tremp del 1312 fixava el nombre de 8 canonges i establia les porcions i rèdits. El 1391 entraren a formar part de la comunitat quatre beneficiats, i arribaren a ésser-ne 24 a la fi del s XVIII. Entre el 1638 i el 1642 fou construïda l’església actual (el campanar actual, del 1909, substituí l’antic d’espadanya). Conserva la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de la ciutat, talla de fusta gòtica de 2 m d’alçada (primera meitat del s XV). La comunitat era considerada secular i col·legiata des del s XV; per això no l’afectà la secularització canonical del 1592. Fins al concordat del 1852 un canonge tenia la cura d’ànimes, i la resta participava del cor i de les porcions canonicals. Després hom suprimí la col·legiata, que passà a cura d’un arxipreste.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tremp, conca de  (Pallars Jussà)  Subcomarca, que correspon a l'extrem llevantí de la Depressió Mitjana Intrapirinenca, constituïda per terrenys margosos i argilencs del cretaci superior i l'eocè, que formen una conca ovalada entre les serres Interiors (Boumort, Sant Gervàs) i les Exteriors (Montsec) del Prepirineu, limitada per conglomerats a l'est (serra de Comiols) i a l'oest (serres de Lleràs i de Montllobar). Els materials tous del sinclinal han aparegut un cop exhumat el relleu de plegament i denudada la cobertora detrítica per l'erosió de la Noguera Pallaresa; aquest riu ha anat excavant la clotada, i ha produït glacis d'erosió de pendent suau, amb vessants erosionats pels torrents afluents i amb formacions de badlands. Les serres de Sant Corneli i de Carreu (convexitat d'una ondulació estructural que fa reaparèixer les calcàries) separen laInici página conca de dalt de la de baix, amb les capitalitats de la Pobla de Segur i Tremp, respectivament. La forma tancada d'aquesta unitat determina un contrast tèrmic, de tipus continental, amb escasses precipitacions; l'aspecte desolat de la vegetació en part és conseqüència de l'acció humana. L'agricultura és la principal activitat; també hi ha bestiar de llana. Industrialment, cal esmentar la producció d'energia elèctrica (pantà de Sant Antoni i de Terradets). Les vies de comunicació procedents del Pallars Sobirà (a través del congost de Collegats), així com les de les valls Fosca, de Manyanet (afluent del Flamicell) i de l'Alta Ribagorça, s'orienten vers la conca, i fan de Tremp el principal centre econòmic del Pallars.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremp, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors. La relació és de gran interès per refer els itineraris de l'època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D'allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tremp, pantà de  Veure> Sant Antoni, pantà de.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Família d'artistes, iniciada per Antoni (I) Tremulles.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Antoni (I)  (Girona ?, s XVI - Falset, Priorat, v 1630)  Escultor. Iniciador de la família d'artistes. Contractà el retaule de Sant Ramon per a l'església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605. Fou pare d'Antoni (II), Josep i Llàtzer (I) Tremulles.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Antoni (II)  (Falset, Priorat, s XVII - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678)  Escultor. Fill d'Antoni (I) i germà de Josep i de Llàtzer. Treballà a Valls entre el 1639 i el 1670.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTremulles, Bru  (Catalunya, s XVII – 1730)  Pintor. Fill de Llàtzer (II). Treballà de pintor a Barcelona i també a Perpinyà. Fou el pare dels destacats pintors Francesc i Manuel Tremulles i Roig.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Francesc  (Catalunya, v 1669 – 1728)  Argenter. Fill de Josep (II) i germà de Josep (III), junt amb el qual féu l'urna de la Mare de Déu de la Cinta, a Tortosa (1727-29).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Jaume  (Catalunya, s XVI - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII)  Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès. El 1608 havia fet un retaule per a Capellades.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Joan  (Valls, Alt Camp, s XVII)  Escultor. Fill de Josep. La seva obra és desconeguda.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Josep (I)  (Valls, Alt Camp, s XVI – Barcelona, d 1676)  Escultor. Fill d'Antoni (II). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d'on era ciutadà el 1647. Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n'anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L'obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936. L'única obra seva conservada en l'actualitat, encara que amb reformes, és el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable. Fill seu fou Joan.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Josep (II)  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI – Barcelona, s XVII)  Argenter. Fill de l'escultor Saveri Tremulles. Els seus fills foren els també argenters Josep (III) i Francesc Tremulles.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTremulles, Josep (III)  (Catalunya, v 1705 - s XVIII)  Argenter. Fill de Josep (II) i germà de Francesc, junt amb el qual féu l'urna de la Mare de Déu de la Cinta, a Tortosa (1727-29). Josep fou l'autor de dos tractats sobre argenteria, publicats a Barcelona (1734 i 1744).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Llàtzer (I)  (Catalunya, s XVII – Perpinyà, 1657)  Escultor. Fill d'Antoni i germà de Josep, amb el qual treballà a Valls. Contracta amb ell, el 1639, el retaule major de la parròquia vallenca. En 1645 s'establí tot sol a Perpinyà, on assolí un bon prestigi. Treballà per a la seu i per a bon nombre d'esglésies rosselloneses.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tremulles, Llàtzer (II)  (Perpinyà, s XVII - 1710)  Escultor. Fill de Llàtzer (I). Estudià a París i s'establí a Barcelona, on féu la caixa de l'orgue, la galeria (1675) i el cambril (1680) de la capella de Sant Oleguer de la catedral, el retaule major del santuari de la Misericòrdia, de Reus (1681), diferents obres per a la cartoixa d'Escaladei (1683-85), el retaule de la Immaculada de l'església de Sant Joan de Perpinyà (1703) i el retaule major de la Selva del Camp (1704-10). Els darrers temps de la seva vida tingué l'obrador a Perpinyà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles, Saveri  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII - Catalunya, s XVII)  Escultor. Fou el pare de Josep (II) Tremulles.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tremulles i Roig, Francesc  (Perpinyà ?, 1717 – Barcelona, 1773)  Pintor. Fill de Bru i germà de Manuel, juntament amb el qual es formaren a l'obrador de Viladomat. Després amplià estudis a Madrid i a París i fou nomenat soci de mèrit de l'Academia de San Fernando de Madrid, l'any 1754. Es dedicà a la docència i obrí (amb el seu germà) una escola d'aprenentatge al seu taller barceloní. Excel·lí com a pintor de forta influència barroca i rococó, sense que hi manquin els elements neoclàssics. A més de la pintura practicà el gravat i també treballà com a escenògraf en la confecció d'elements decoratius per a festeigs públics i representacions teatrals. A la capella de Sant Esteve de la seu de Barcelona hi ha dues obres seves: l'Alliberament del nobleInici página català Galceran de Pinós i la Lapidació de Sant Esteve. Féu els dibuixos per als gravats de l'obra titulada Máscara Real, editada a Barcelona amb motiu de la visita de Carles III a la ciutat. Amb el seu germà Manuel treballaren plegats en moltes obres, entre les quals hi ha les dues pintures sobre la vida de Sant Marc de la capella d'aquest sant a la catedral de Barcelona.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tremulles i Roig, Manuel  (Barcelona, 1715 – 1791)  Pintor. Germà de Francesc; com ell fou deixeble d'A. Viladomat, ingressà al Col·legi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d'establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758. Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d'ençà del 1747: escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d'interiors, com la del palau del duc de Sessa (1778), treballs per a la casa de la ciutat, etc. Una bona part de la seva producció s'ha perdut. Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III, a la sala capitular de la catedral de Barcelona, i nombrosos dibuixos, que foren gravats particularment per P.P. Moles i I. Valls. El seu estil sembla més limitat i rígid que el del seu germà. L'activitat d'ambdós pintors és una mostra evident de les progressives possibilitats artístiques de Barcelona a la segona meitat del s XVIII.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Trenc, platja des  (Campos, Mallorca Oriental)  Platja de la costa meridional, entre la punta de ses Covetes i l'illot de na Gavina.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trenchs i Cerdà, Pau  (Catalunya, 1801 – França, s XIX)  Músic i escriptor. Era tocador de gralla i acompanyant dels Xiquets de Valls. Fou molt popular. Tenia els sobrenoms de L'Esquerrutx i Marcelino. Prengué part a la primera guerra Carlina, a favor dels rebels. S'exilià a França. Publicà un llibre autobiogràfic titulat Casos de riure i plorar de la marxa a França.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaTrenes i Cables d'Acer SA  (Barcelona, 1951 - )  Empresa. El 1986 era la líder espanyola en el camp de la construcció de cables d'acer i d'alumini, amb uns ingressos de 8.823 milions de ptes. La fàbrica és a Barberà del Vallès.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Trènor, comtat de  (País Valencià)  Títol atorgat el 1910 a l'advocat valencià Francesc Trènor i Palavicino (mort el 1935) per la seva participació amb el seu germà, el primer marquès del Túria, en l'Exposició Nacional de València del 1909. Continua en la mateixa família.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Azcárraga, Xavier  (València, 1904 – Illes Balears, 1937)  Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l'Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l'aviació i col·laborà en la preparació de l'aixecament militar del 1936. Morí en un accident aeri.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Buccelli, Enric  (València, 1832 – 1917)  Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d'adobs (guano). Un altre germà seu fou Tomàs.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Buccelli, Frederic  (València, 1830 - el Cabanyal, València, 1897)  Comerciant. Germà d'Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars. Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTrènor i Buccelli, Tomàs  (València, 1835 – 1914)  Enginyer militar. Germà d'Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l'encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona. Fou pare de Tomàs Trènor i Palavicino.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Keating, Tomàs  (València, s XIX)  Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d'adobs (guano).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Palavicino, Leopold  (València, 1870 - 1937)  Enginyer i escriptor. De jove, estudiant la carrera a l'estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d'altres premis. En presidí la festa l'any 1909. Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d'altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trènor i Palavicino, Tomàs  (València, 1864 – 1913)  Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l'Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l'Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l'organització de l'Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València. Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l'edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l'exportació i a l'establiment d'una companyia de navegació. Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcàrraga.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrens i Ribas, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 1976)  Eclesiàstic i historiador de l'art. Fou el fundador de l'Associació d'Amics de la Litúrgia, professor d'art litúrgic al Seminari de Barcelona (1916) i director del Museu Diocesà de Barcelona. Organitzà diverses exposicions d'art litúrgic. Col·laborà a diaris i revistes i, entre altres, és autor dels estudis La peinture gothique jusqu'à Ferrer Bassa (1933), Les peintures de Ferrer Bassa a Pedralbes (1936), Iconografía de la Virgen en el arte español (1952) i Les Majestats Catalanes, premi Massana l'any 1961.

32 CATALUNYA - POLÍTICA

Trenta, Manifest dels  (Catalunya, ago/1931)  Escrit anarco-sindicalista, presentat en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball. Van redactar-lo un grup de confederats moderats, els anomenats trentistes, els quals, tot i ésser en línies generals adeptes de la política dels deixebles de Bakunin, no estaven ben bé d'acord amb la política dels membres activistes de la FAI. Gradualment van ésser expulsats de la CNT. Aquesta controvèrsia va durar fins que, l'any 1936, els trentistes es van reintegrar a la CNT.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trentapasses  (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental)  Poble i cap del municipi, al nord del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana. Hi neix la riera de Trentapasses, afluent, per la dreta, de la Tordera, que s'uneix al seu col·lector prop de Sant Celoni. El lloc és esmentat ja l'any 1199; el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s'hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep M. Pericas.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Trentenari  (Barcelona, 1325 - 1716)  Consell ordinari municipal (o Consell de Trenta). Creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers. Es reuní almenys des del 1325. Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l'ordinari. Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387,Inici página rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d'executar els encàrrecs. En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos estaments superiors en el Trentenari fou abolida i el nombre fou fixat en 32, en pla d'estricta igualtat dels quatre estaments. Des de la reforma del 1493 l'integraren 36 prohoms fins a la fi de la seva existència en virtut del decret de Nova Planta: 8 ciutadans, 4 militars, 8 mercaders, 8 artistes i 8 menestrals. Tingué sala pròpia a la Casa de la Ciutat, a la part posterior, obra del s XVI, destruïda en una reforma del s XIX.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trenteres, Santa Llúcia de  (Santa Pau, Garrotxa Veure> Santa Llúcia de Trenteres.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trepadús  (Tremp, Pallars Jussà)  Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l'antic municipi i actual enclavament d'Enrens i Trepadús, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trepat i Massó, Adela Maria  (Barcelona, 1905 – 1964)  Llatinista. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci. Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya. Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna M. de Saavedra, hi traduí les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1930-32) d'Ovidi.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trepat i Padrós, Lluís  (Tàrrega, Urgell, 1925 - )  Pintor. Estudià a Lleida i després a París, i realitzà la seva primera exposició el 1946 a Barcelona. Visqué un temps a París i després a Holanda, on es consolidà com a pintor i exposà a Amsterdam (1952). Resident a Barcelona des del 1962, començà com a pintor figuratiu però evolucionà després cap a l'informalisme. Després de passar per un període d'abstracció constructivista, s'inclinà posteriorment per una pintura figurativa de línia expressionista.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrepat i Samarra, Bonaventura  (la Sentiu de Sió, Noguera, 1907 - Montalban, França, 1941)  Pintor, decorador i muralista. Alumne de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc. Treballà l'aquarel·la, l'oli i el tremp. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona. Decorà algunes esglésies d'Occitània, entre altres les de Setfonts (Guiena). Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves.

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Trepucó  (Maó, Menorca)  Caseria, al sud de la ciutat. Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d'altura.

41 CATALUNYA - POLÍTICA

Tres Classes de Vapor, Federació de Les  (Barcelona, 1868 – 1916)  Societat obrera. Creada després de la Revolució de Setembre de 1868 que agrupà els preparadors, filadors i teixidors mecànics del cotó de Catalunya. Fou l'organització sindical més important de l'època, i el 1870 s'adherí a la I Internacional. Junt amb la Societat de Teixidors a Mà formà la Unió d'Obrers Manufacturers (1872). Desorganitzada durant els primers anys de la Restauració, es va refer el 1881 i començà a publicar "El Obrero". Afavorí la fundació del PSOE i la UGT (1888), i després formà el Partit Socialista Oportunista (1890), que mantingué una actitud moderada i col·laborà amb la patronal. La seva força declinà a principi del s XX, i a la seva desaparició, la majoria dels seus membres ingressaren a la CNT.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tres Comtes, tuc dels  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l'antic terme de Gil, a l'est de coma Gireta, que limita amb la vall d'Aran.

43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tres Esteles, pic de les  (Conflent)  Contrafort (2.099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent.

44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaTres i Quatre  (València, 1968 - )  Llibreria i editorial. Creada per Eliseu Climent. Dedicada íntegament al llibre català, consta de diverses col·leccions que integren els camps més variats de la llengua i la literatura. També edita les revistes "Treballs de Sociolingüística Catalana" (anual) i "L'Espill" (trimestral. Des del 1973 organitza els premis Octubre.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tres Reis, tossal dels  (Baix Ebre Veure> Rei, tossal del (ports de Beseit).

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tres Roures, els  (el Bruc, Anoia)  Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l'assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d'ideologia reialista, el 17/nov/1822. L'execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l'indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.

47 CATALUNYA - CULTURA

Tres Tombs, els  (Catalunya)  Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs. El costum es mantingué fins al principi del s XIX i s'ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del s XX s'ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya. La cavalcada l'encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tres Torres, les  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial de la ciutat, dins l'antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del s XIX, al sud-est de l'antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella. Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d'arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes. Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l'eixampleInici página de Sarrià entre el carrer de Ganduxer (límit amb l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l'antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà. Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns nuclis de cases vuitcentistes de caràcter menestral; unes i altres han estat substituïdes, en gran part, per cases de veïns de luxe.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresánchez, Josep  (Catalunya, s XVII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XVIII)  LXX Abat de Poblet, XVI dels quadriennals (1684-88 i 1700-1704). Fou successor de Vicenç Prada. En 1686 féu comprar una casa a Lleida per restablir-hi el col·legi de monjos de Poblet, enderrocat en 1644 per ordre de Felip IV. Fou succeït (1688) per Pere Virgili. Després dels mandats d'aquest, de Pere Albert i de Josep Rosers, fou reelegit Tresánchez (1700) com a LXXIV abat de la sèrie general i XX dels quadriennals. Fou succeït (1704) per Francesc Dorda.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresbéns, Bartomeu de  (Barcelona, s XIV)  Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74. És autor d'un tractat d'astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60).

51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tres-cents Noranta-U 391  (Barcelona, 25/gen/1917 – nov/1924)  Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s'imprimí als tallers d'Oliva de Vilanova. La redacció i l'administració eren a les Galeries Dalmau. Des del 5/jun/1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19). Amb "Dada" de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l'època. El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d'un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTresfonts  (el Pinós de Monóver, Vinalopó Mitjà)  Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresfort, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escriptor. Hom sap només que era notari. Es conserven tres composicions seves, dues d'elles de caràcter amorós i l'altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tresmals  (Elna, Rosselló Veure> Santa Eugènia de Tresmals.

55 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Tresor dels Avis  (Artà, Mallorca, gen/1922 – des/1928)  Publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres. A més d'estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d'aquesta matèria.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tresponts, monestir de  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Antiga abadia benedictina ('Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme. Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament. Al principi del s X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079). El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tresInici página ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell. Després d’una certa vitalitat al llarg dels s X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat. A la darreria del s XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tresserra  (Tavertet, Osona)  Important masia i de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Existia ja el 1230. Els seus propietaris vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília (en record de l'abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat), on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l'església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues.

58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTresserra  (Rosselló)  Municipi: 11,21 km2, 140 m alt, 918 hab (2012), (fr: Tresserre). Situat al sud de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat pels contraforts orientals dels Aspres, drenat per torrents que es dirigeixen vers el Rard, al nord, o vers el Tec, límit meridional del terme. La part més muntanyosa és coberta de bosc. Agricultura de secà basada en el monoconreu de la vinya, destinada a la producció de vins d'aperitiu, vi de qualitat superior i vi corrent de taula (hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979), també s'hi conreen fruiters i hortalisses. La població s'ha mantingut estable durant els s XIX i XX, amb alguns alts i baixos. El poble és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec de la plana rossellonesa. Fou el centre de la baronia de Tresserra. El municipi comprèn també el poble de Nidoleres. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaTresserra  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (1.064 m alt), fins el 1965 del terme de Cornudella de Valira, als contraforts meridionals de la serra del Cis, a l'esquerra de la capçalera del barranc de Tresserra o de Colls, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana (i límit, en el seu curs baix, entre els termes d'Areny de Noguera i del Pont de Montanyana).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresserra, Domènec  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 - Manila, Filipines, 1877)  Missioner dominicà. Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l'ensenyament (1868). Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresserra, Feliu Ramon  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Escriptor. És autor del llibre polític Historia de la última época de la vida militar y política del conde de España y de su asesinato.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresserra i Thomson, Joan  (Barcelona, 1844 - Alfaro, Rioja, 1869)  Compositor. Féu estudis musicals a França i Barcelona. La seva producció era prometedora. Hi destaquen Serenata, Simfonia alemanya, Poblet i Vals.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresserra i Ventosa, Ceferí  (Barcelona, 1830 - a Corunya, Galícia, 1880)  Polític i escriptor. De filiació liberal, lluità amb Garibaldi. Fou governador civil durant la I República espanyola. Publicà diverses novel·les, de caire romàntic i polític: La judía errante (1862), El poder negro (1863) i Los hipócritas (1864). Dels assaigs cal destacar Los anarquistas, los socialistes y los comunistas, ¿son demócratas? (1861).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTresserras i Dou, Montserrat  (Olot, Garrotxa, 1930 - )  Nedadora. Gran especialista en distàncies llargues. Ha fet nombrosses travessies, com la de l'estret de Gibraltar (1957), el canal de la Mànega en tots dos sentits (1958 i 1961), diversos llacs anglesos, etc. Ha estat la primera dona a fer la travessia Menorca-Mallorca (1969), la de Lough Neagh (Ulster, 1969), llac de Zuric (1970) i l'estuari del Shanon (Irlanda, 1970). Té rècords absoluts de les travessies Santa Fe-Coronda -amateur- (Argentina, 1962: 8 h 20') i Santa Fe-Rosario (1963: 27 h 45') i fou la primera persona a fer la de Concordia-Colón (entre l'Argentina i l'Uruguai, 1963: 25 h 20'). El 1965 intentà la travessia cap de la Nau-Eivissa, que hagué d'abandonar pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 hores. Té nombrosos premis i fou membre honorari de clubs i entitats de Catalunya i de tot l'estat espanyol, d'Argentina, Gran Bretanya, Irlanda i els EUA.

65 EUROPA - BIOGRAFIA

Tresserre, Francesc  (Agde, Llenguadoc, 1858 - Rosselló ?, s XX)  Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època: el 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l'Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de "La Veu de Catalunya" i de "La Ilustració Catalana" i presidí la Unió Catalana del Rosselló. Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L'àme catalane (1910).

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tresserres  (Cardona, Bages)  Caseria (500 m alt), al sud-oest de la vila, en terreny trencat, a la dreta del Cardener.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTressols, Lleó Antoni  (Barcelona ?, s XIX – s XX)  Inspector de policia. Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893. Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació als baixos fons de la ciutat quan era jove; quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l'onada de terrorisme anarquista. En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, l'any 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc. Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Ossorio y Gallardo, en 1905-08.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tressot, bordes de  (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà)  Grup de bordes, a la capçalera del torrent de Tressot, afluent, per la dreta, del Romadriu.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tresvics, Joan  (Catalunya, s XV - Vic, Osona, s XV)  Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic. El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l'hora en què tocava.

70 CATALUNYA - EMPRESA

TresxTr3s S.A.  (Barcelona, 1986 - )  Empresa teatral. Societat creada per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle, i l'agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Paral·lel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla. El projecte d'aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura. Ha produït Mar i Cel (1998) i Cacao (2000), de Dagoll Dagom, Cómeme el coco, negro (1989), de La Cubana, o Terrífic (1992) i Tricicle 20, d'El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d'altra banda seu habitual de les actuacions de la compañía Nacional de Teatro Clásico. Al teatre Poliorama programà espectacles com Pigmalió (1996), amb Dagoll Dagom, o Dakota (1997), de Jordi Galceran. Altres produccions de ressó foren El florido pensil (1997) i La bella Helena (2001).

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTretzè, el  (Piera, Anoia Veure> Sant Nicolau del Tretzè.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Tretze, els  (País Valencià / Illes Balears, s XVI)  Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l'autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l'elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius. Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d'aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d'almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l'obediència directa dels Tretze de la capital. Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l'orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l'exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze. A Mallorca, l'organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l'illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial. Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d'algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model.

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tretzevents  (Barcelona, 1973 - des/2011)  Revista infantil. Continuadora de "L'Infantil", que l'any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el 1973 adoptà el nom actual i, a partir del 1995, amb Montserrat Ginesta com a directora, passà a ser mensual. La revista té un tiratge de 8.000 exemplars (2008). El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Al des/2011 l'editorial anuncià que deixava de publicar la revista.

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaTretzevents, puig de  (Vallespir / Conflent)  Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer. És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Treumal  (Calonge, Baix Empordà)  Veïnat, a la costa, davant la punta de Treumal, al límit amb el terme de Castell d'Aro. És un nucli turístic.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Treví, Josep aben  (Barcelona, s XIII)  Metge hebreu. Assistí Jaume I el Conqueridor, que el distingí amb la seva confiança, fins a la seva darrera malaltia el 1276.

77 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaTrevillac  (Fenolleda)  Municipi: 17,24 km2, 540 m alt, 134 hab (2012), (fr: Trévillach). Situat a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb el Conflent, comprèn, a l'est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa i, a l'oest, l'altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l'Adasig. L'agricultura, principal activitat econòmica del municipi, està formada per conreus de secà: cereals i vinya (hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior); també hi ha pastures, farratges, hortalisses i arbres fruiters. Població en descens. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a l'esquerra de la riera de la Craberissa, sota el coll de les Colomines, és format per un agrupament de cases presidit per l'església parroquial de Sant Martí. El municipi comprèn, a més, els antics castells de Saquera i de Rocaverd. El parlar d'aquest territori és de transició cap a l'occità. Turisme (en castellà)

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Triadó i Mayol, Josep  (Barcelona, 1870 – 1929)  Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix. Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l'Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi de la Generalitat a Barcelona. Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l'ex-libris; fou director de la "Revista Ibérica de Ex-libris". També projectà teixits, ceràmica, joies, etc. Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTriador, coll de  (Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua. S'obre entre la serra d'Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Triadú i FontTriadú i Font, Joan  (Ribes de Freser, Ripollès, 30/jul/1921 - Barcelona, 30/set/2010)  Escriptor i pedagog. Estudià lletres (1939-42) a la Universitat de Barcelona i hi obtingué la llicenciatura en llengües clàssiques. Lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50), en tornar formà part del grup fundador de la revista "Ariel" (1946-51). Col·laborador de la Fundació Bernat Metge, ha traduït per a aquesta col·lecció les Olimpiques i part de les Odes de Píndar (1957). També ha traduït part dels Sonets de Shakespeare. Entre les seves obres cal remarcar Endimió (1948), recull de versos simbolistes, Antologia de la poesia catalana (1951), Panorama de la poesia catalana (1953), La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955), La literatura catalana i el poble (1961), Llegir com viure (1963), Una cultura sense llibertat (1978), La novel·la catalana de la postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985). A la postguerra, la seva acció i la seva actitud de resistència intel·lectual marcaren una exemplaritat. Influí en escriptors joves i en nuclis universitaris, i a través del concurs literari de Cantonigrós trobà un altaveu per a les reividicacions catalanes. Amic i deixeble de Carles Riba, en perllongà el gust per una crítica lliure i per la poesia com a experiència de cultura. El 1979 fou elegit membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi d'Honor Jaume I el 1982, premi Atlàntida de crítica literària el 1987 i premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Trias, Pere Vicenç  (Esporles, Mallorca Occidental, 1759 - 1829)  Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d'es Coll. També conreà la pintura. És autor d'un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrias de Bes i Giró, Frederic  (Barcelona, 1902 – 1969)  Notari. Fill de Joan de Déu Trias i Giró. Es llicencià (1923) i doctorà (1924) en dret a Barcelona. S'especialitzà en temes de dret privat, col·laborà en revistes especialitzades, com "La Notaría" i "Revista de Derecho Privado", i tingué importants participacions en els congressos internacionals de notaris de Madrid (1950), Roma (1958), etc. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias de Bes i Giró, Joan de Déu  (Barcelona, 1892 – 1965)  Jurista. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria, Lluís i Frederic. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Publicà articles de tema jurídic.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias de Bes i Giró, Josep Maria  (Barcelona, 1890 – 10/ago/1965)  Jurista i polític. El 1916 guanyà les oposicions a la càtedra de dret internacional de la Universitat de Barcelona. Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts per la Seu d'Urgell (1918), i més endavant pel districte de Granollers-Barcelona (1923). L'any 1925 fou detingut pel govern dictatorial de Primo de Rivera. Va ésser nomenat membre associat de l'Institut de Droit International, a Estocolm (1928), i professor de l'Acadèmia de Dret de l'Haia (1930). Diputat de la Lliga al primer Parlament català (1932) i a les corts (1933 i 1936), fou assessor del ministeri d'afers exteriors del govern del general Franco des dels primers mesos de la guerra civil. Col·laborador del "Répertoire de Droit International", és autor de nombroses obres de la seva especialitat: La adquisición de la nacionalidad y admisión de extranjeros (1913), Estudios de derecho internacional privado (1921), Le droit international privé de l'Espagne (1928), etc.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias de Bes i Giró, Lluís  (Barcelona, 1895 – 1974)  Cardiòleg. Estudià a Barcelona i amplià estudis a París. A Barcelona va dirigir l'hospital d'infecciosos (1939-61), presidí el Col·legi de Metges (des del 1958), va ser membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia (des del 1948) i va crear el servei de cardiologia i cirurgiaInici página cardiaca de l'hospital de la Creu Roja. Entre 1959 i 1963 fou el president de la Sociedad Española de Cardiología. Va publicar diversos treballs sobre les endocartidis i les malalties cardíaques senils; també va escriure els llibres La figura contemporánea de la responsabilidad moral y jurídica del médico (1968) i El tabaco y sus secuelas (1971).

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Trias i Capó, Josep Miquel  (Palma de Mallorca, 1790 – 1875)  Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d'ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic. Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l'oct/1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d'una conciliació liberal enfront del partit radical.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Fàbregas, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – 1955)  Escriptor. És autor de llibres de poemes, com Del meu voltant (1932), Les hores quietes (1931) i Dolor (1937), i d'obres teatrals: Laura, la forastera (1934), L'amor inútil (1936). L'any 1942 publicà Entre chopos y castaños.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Fargas, Ramon  (Barcelona, 27/des/1922 - el Masnou, Maresme, 22/oct/1989)  Economista i polític. Fill d'Antoni Trias i Pujol. Es doctorà en dret a Bogotà (1947) i amplià estudis a Chicago, on obtingué el Master of Arts in Economics. El 1950 tornà a Catalunya, on exercì d'advocat i es vinculà a la universitat. Llicenciat en ciències econòmiques (1960), guanyà (1962) per oposició la càtedra d'economia política i finances a la Facultat de Dret de València, i el 1972 passà a ocupar la càtedra de finances i sistemes fiscals a la Facultat d'Econòmiques de Barcelona. Publicà diversos treballs, entre els quals cal destacar Introducció a l'economia de Catalunya (1972), Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d'una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985). Principal representant, des del 1975, d'Esquerra DemocràticaInici página de Catalunya, en fusionar-se aquesta amb Convergència Democràtica de Catalunya (jun/1978), n'esdevingué el president. Elegit diputat al congrés (1977, 1979 i 1982) i senador (1986), fou conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982 i novament durant els anys 1988-89.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Folch, Josep Maria  (Barcelona, 1948 - )  Dissenyador gràfic. Nét de Josep M. Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja. Inicialment s'associà amb Jordi Canelles (1969-77), en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l'estudi Quod. Treballa tant per a l'àmbit privat com per al públic. De les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona (1982), el logotip de TV3 (1993) i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona de 1992 (1990). Professor de l'Escola Massana de Barcelona (1981-87), ha obtingut diversos premis de disseny, entre els quals un Laus d'Or (1994). En 1980-82 presidí l'associació estatal de dissenyadors professionals.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Giró, Joan de Déu  (Barcelona ?, 1859 – 1914)  Jurista. Fill de Frederic Trias i Planas. Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat de Barcelona a les assemblees catalanistes de Manresa (1892) i de Reus (1893). Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Pagès, Fidel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1918 – 1971)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Després d'uns inicis acadèmics -exposà a Sabadell (1942), Madrid (1945) i Tàrrega-, participà en l'Exposició d'Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952). Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona (església de la Mercè), etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat. Exposà el 1957 i el 1960 a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després ho féu a Barcelona. Conreà també el paisatge i el retrat.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrias i Peitx, Josep Maria  (Barcelona, 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 1979)  Polític. Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme. S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d'ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern. Excepcionalment, durant la guerra en fou secretari general. Després del jul/1936 fou un dels principals organitzadors, d'acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d'una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació d'Euskadi a Barcelona, i el 1937, Manuel de Irujo, ministre de Justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes. Prèvies consultes amb el seu partit, declinà l'oferta, però fou l'ànima d'una operació de contactes de la República amb Roma per refer les relacions, almenys oficioses. Des de París establí relació amb Vidal i Barraquer, i especialment amb el cardenal Verdier. La lentitud de la negociació i la impaciència d'Irujo féu que aquest rompés amb Trias, el qual s'exilià a París el 1939, on fixà la seva residència, i, a través dels quàquers, ajudà els emigrats: després es dedicà a obres assistencials del tercer món, mitjançant organismes catòlics internacionals.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Planas, Frederic  (Igualada, Anoia, 1822 – Barcelona, 1880)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Temps a venir en fou professor de dibuix, càrrec que tingué també al Seminari Conciliar. Sobresortí com a paisatgista i retratista. Té obres al Museu de Girona i al d'Art Modern de Barcelona.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Pujol, Antoni  (Badalona, Barcelonès, 1891 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1970)  Metge cirurgià. Llicenciat a Barcelona, fou professor de la Facultat de Medicina de Barcelona; nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica a Salamanca, on restà fins al 1928, any en què retornà a Barcelona, també com a catedràtic, i realitzà una tasca pedagògica extraordinàriament eficient en el període de la Universitat Autònoma, formant al seu voltant un estol de deixebles notables. Es dedicà, sobretot, als temes quirúrgics: anestèsia, neurocirurgia, angiocirurgia i cirugia toràcica. Fou membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i vocal del Patronat de la Universitat Autònoma. Fou detingut arran dels fets d'oct/1934, iInici página reclòs al vaixell Uruguai. S'exilià el 1939 i s'establí a Colòmbia. Fou guardonat, el 1967, amb el premi Virgili. Participà al I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1930) i al segon (1932). Presidí l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, i fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor d'Experiencias sobre el Pneumotórax abierto en el conejo (1912), Los tumores intra-cranianos perforantes (1923), Estado actual de la cirugía pancreática (1929), Sèrum citratat en les gran hemorràgies i en el xoc (1930) i L'autonomia de la Universitat de Barcelona (1935).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Pujol, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1964)  Metge cirurgià. Germà d'Antoni. Estudià a Barcelona, i posteriorment també a Berna, París i Viena. El 1911 ingressà a la sanitat militar, i serví al Marroc. El 1916 guanyà la càtedra de tècnica anatòmica de la facultat de Granada, i el 1919 passà a Barcelona; des del 1931 fou catedràtic de patologia quirúrgica a la Universitat Autònoma, on el seu mestratge fou molt important. Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, la Societat de Cirurgia de Catalunya, i també el Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Palma de Mallorca el 1932. L'anatomia, la cirurgia i la traumatologia foren els seus principals temes d'estudi. Cal destacar entre els seus treballs El mal de Pott en el adulto, Tratamiento cruento de los abscesos fríos i El dolor en las fracturas. El 1939 s'exilià a l'Argentina, on fundà una càtedra de cirurgia a la universitat de Cuyo.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Sagnier, Eugeni  (Barcelona, 31/ago/1942 - 10/feb/2013)  Filòsof. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i professor d'estètica a l'Escola Superior d'Arquitectura i a la Universitat Pompeu Fabra. Membre fundador del Col·legi de Filosofia, la seva obra s'emparenta amb el pensament de Heidegger, Nietzsche, Deleuze i Foucault. Entre els seus llibres cal esmentar La filosofía y su sombra (1969), Drama e identidad (1974), El artista y la ciudad (1976), El pensament de Joan Maragall (1982), Lo bello y lo siniestro (1983, premi Nacional d'Assaig), La filosofía del futuro (1983), La Catalunya-Ciutat (1984), Los límites del mundo (1985), La aventura filosófica (1988), Lógica del límite (1991), El cansancio de Occidente (1993, amb R. Argullol), La edad del espíritu (1994) i Pensar la religión (1997).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrias i Samaranch, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, 1830 - Camagüey, Cuba, 1906)  Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey. Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d'un punt de vista polític. L'esmentada ciutat cubana li alçà un monument.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Tastàs, Josep Antoni  (Barcelona, 1854 – 1918)  Escriptor. Pintor, fou professor de dibuix i pintura. Dirigí "El Barcelonès" (1890) i publicà drames en castellà, sarsueles en català: Les arts, De balcó a balcó, Lo ball de la Candelera, etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals (1904). Fou regidor (1894) i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trias i Travesa, Josep  (l'Escala, Alt Empordà, 1826 – Barcelona, 1885)  Industrial. Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura. Inventà un procediment d'envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d'or a l'Exposició Internacional de Viena del 1873. El 1872 muntà al Masnou (Maresme) una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Trias i Vidal de LlobateraTrias i Vidal de Llobatera, Xavier  (Barcelona, 5/ago/1946 - )  Polític. Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i féu estudis de postgrau a Suïssa (Berna) i Itàlia (Gènova). Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l'Hospital de la Vall d'Hebron (1974-81). El conseller Josep Laporte l'incorporà, l'any 1981, al departament de sanitat dins la Direcció General d'Assistència Sanitària. Entre el 1983 i el 1984 fou director general d'ordenació i planificació sanitària, i aquest últim any passà a dirigir l'Institut Català de la Salut fins al jul/1988, que fou nomenat conseller de sanitat en substitució de Josep Laporte. Al gen/1996Inici página ocupà el càrrec de conseller de la presidència de la Generalitat de Catalunya fins a les eleccions generals del 2000, en les quals fou cap de llista per Convergència i Unió al congrés. Escollit diputat, passà a ser portaveu del grup català al congrés. També ha estat (des del 2003) cap de llista de CiU per a l'ajuntament de Barcelona en diverses legislatures, fins que guanyà les municipals del mai/2011 i fou proclamat alcalde de la ciutat.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Triay i Humbert, Cristòfol  (Alaior, Menorca, 1948 - )  Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991. Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca. El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.

Anar a:    Tremp ]    [ Tremulles i ]    [ Trente ]    [ Tresb ]    [ Tresso ]    [ Trias i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -