A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Trib ]    [ Trill ]    [ Trin ]    [ Trio ]    [ Trobat ]    [ True ]

Quan vegis un malaurat, sàpigues que és una persona. (Sèneca)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tribuna, La  (Barcelona, 30/mar/1903 - 8/nov/1924)  Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format. Concedia força importància a l'art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l'esport, a part les cròniques d'actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat. Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el set/1919. Pel gen/1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l'etapa anterior. Fou, de fet, substituït per "La Noche".

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tribuna d'Arqueologia  (Catalunya, 1983 - )  Revista en català especialitzada en arqueologia. Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees. Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials. Apareix amb una periodicitat anual.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaTribuna Socialista, La  (Barcelona, 12/ago/1931 - 11/oct/1931)  Diari en castellà. Publicat com a òrgan de l'Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español. De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc senseble a la realitat catalana, el diara acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya. En fou director Josep Vila i Cuenca.

4 CATALUNYA - POLÍTICA

Tribunal de Cassació de Catalunya  (Catalunya, 2/mar/1934 – set/1939)  Organisme judicial de la Generalitat. Establert per l'Estatut de 1932 i amb jurisdicció última en el civil i en l'administratiu de legislació autònoma. Tenia seu en el Palau de Justìcia de Barcelona i constava de 12 membres. Va desparèixer per llei, però deixà com a llegat una sèrie de sentències que van tenir vigència al dret civil català.

5 ANDORRA - POLÍTICA

Tribunal de Corts  (Andorra, ? )  Tribunal col·legiat. Constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d'apel·lacions, que actuen de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors, dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci. Òrgan suprem de la justícia penal a les valls d'Andorra, amb jurisdicció sobre tot el territori andorrà, les sentències per ell pronunciades sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenen caràcter definitiu i no admeten recurs. Des de l'any 1965 les seves sessions són públiques. Darrerament hi han estat introduïdes modificacions importants que afecten l'ordenament processal (1972), la institució del ministeri fiscal i la intervenció dels advocats (1975) i el procediment (1976), per mitjà de decrets promulgats conjuntament pels veguers dels coprínceps.

6 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Tribunal de les Aigües de València  Veure> Aigües de València, Tribunal de les.

7 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaTribunal Superior de Justìcia de Catalunya  (Catalunya, 1980 - )  Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya. És integrat per tres sales: del civil i penal, del contenciós administratiu i del social. D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina. També és competent per a conèixer d'un recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut. No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal han de ser complementades per una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per les lleis processals, la modificació de les quals és competència de l’estat.

8 ANDORRA - POLÍTICA

Tribunal Superior de la Mitra  (Andorra, s XX - )  Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974. Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d'Urgell i Andorra.

9 ANDORRA - POLÍTICA

Tribunal Superior de Perpinyà  (Andorra, 1888 - )  Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l'autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra. Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d'apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclussivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tricàrico, comtat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra. El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola.

11 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTricicle, El  (Barcelona, 1979 - )  Grup teatral format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Especialitzats en el mim, el seu humor es mou entre l'absurd i l'anàlisi acurada de la vida quotidiana. Es van donar a conèixer amb Manicòmic (1982), al qual seguiren Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretrès (1996) i Tricicle 20 (1999), espectacle que és una antologia commemorativa dels seus vint anys a l'escenari. Han treballat a la televisió, amb les sèries Tres estrelles i Xooof!, i al cinema amb el film Palace (1996) i diversos curtmetratges dirigits per Carles Sans.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Triginer i Fernàndez, Josep Maria  (Agramunt, Urgell, 1944 - )  Polític. Dirigent socialista, es convertí en el primer secretari (1976) de la Federació Catalana del PSOE i dirigent (jul/1978) del nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Elegit diputat al Congrés (1977, 1979, 1982, 1986), fou conseller sense cartera (1977-80) en el govern de Tarradellas.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Triguell  (Castelldans, Garrigues)  Antic terme, proper a Matxerri. És esmentat el s XIV.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Trilla  (l'Argentera, Baix Camp)  Antic terme.

15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaTrillà  (Fenolleda)  Municipi: 8,96 km2, 401 m alt, 62 hab (2012), (occ: Trilhà). De llengua occitana. Situat a la vall d'Aglí, a prop de l'aiguabarreig amb l'Adasig, estès entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló i el riu, limit septentrional del terme. El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar. L'agricultura ocupa les poques terres disponibles, amb conreus destinats bàsicament a la vinya; hi ha petites extensions dedicades a les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges. Hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior. El cens ramader és nul. Lloc de segones residències. Explotació forestal. Des del s XIX la població està en continu descens. El poble, situat damunt un serrat que separa les conques de l'Aglí i de l'Adasig, és presidit per l'església parroquial de Santa Maria. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrilla, Bernat  (Catalunya, s XIII)  Frare dominicà. Sembla que fou mestre a París. És autor de diversos treballs teològics. La seva figura fou estudiada per Caresmar.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilla, Simó  (Castellserà, Urgell, v 1552 - Poblet, Conca de Barberà, 1623)  Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l'exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs. Fou vicari general de l'abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d'Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l'abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor. Prosseguint les gestions de l'abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l'ex-monjo sant Bernat d'Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilla i Alcover, Agustí  (Cervera, Segarra, 1851 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya (1870). Col·laborà a "La Gramalla" i fou redactor de "La Independencia" i "La Gaceta de Cataluña"; juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats "Pepe-Hillo" (1874), que incloïa texts en català. Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics. El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d'hereu segons les lleis catalanes, aparegut primer a "La Renaixença" (1885) i traduït al francès el mateix any.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilla i Arrufat, Josep  (Tàrrega, Urgell, 1936 - )  Geòleg. Llicenciat i doctor en ciències (geologia) per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França. Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva constitució, per organitzar-hi la geologia aplicada. Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’estat espanyolInici página per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de Triti i Carboni 14. Fou elegit primer president del Grupo Español de Trabajo de Geología Ambiental y Ordenación del Territorio. Després fou catedràtic de geodinàmica externa i hidrogeologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En fundar-se la Comunitat d’Universitats del Mediterrani, fou elegit vicepresident del primer consell el 1984 en l’assemblea de Bari i reelegit el 1988 en l’assemblea de Malta.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilla i Caballol, Joan  (Oliana, Alt Urgell, 1861 - Osca, Aragó, 1900)  Eclesiàstic. Excel·lí com a predicador. És autor d'algunes obres religioses.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilla i Rostoll, Marçal  (Mataró, Maresme, 1887 – 1967)  Escriptor i polític. Dirigí el "Diari de Mataró" (1923-36), fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d'Aladí (1930) i Basar màgic (1968).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trillas i Ràfols, Florià  (Barcelona, 1909 - Mèxic DF, Mèxic, s XX)  Llibreter i editor. S'establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, en 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trillas i Ruiz, Enric  (Barcelona, 1940 - )  Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trilles, Desideri  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1936)  Militant obrer. Inicialment cenetista, i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de "La Batalla", i passà finalment al socialisme. Tingué un paper molt actiu en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31. Dirigent de la UGT catalana, col·laborà en el seuInici página setmanari "La Internacional" (1931); ocupà la presidència del Sindicat d'Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE (1934), que s'integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Fou assassinat per desconeguts durant les primeres setmanes de la guerra civil.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trilles, Martí  (Vilafranca del Maestrat, Alt Mestrat, s XV – València, 1454)  Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448). Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trilles, Ramon  (València, 1869 – Madrid, 1910)  Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trilles, Vicent  (València, s XVI – s XVII)  Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trilles i Badenes, Josep  (Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)  Escultor. Deixeble de J. Piquer i de l'Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat. Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trilles i Vidal, Pere Joan  (València, 1566 – 1626)  Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana. ÉsInici página autor d'uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.

30 CATALUNYA - CULTURA

La TrincaTrinca, La  (Canet de Mar, Maresme, 1969 - 1989)  Conjunt músico-vocal. Format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual. Combinant el vessant musical amb l'humorístic, i amb cançons de textos directes i sovint d'intenció satírica i crítica, aconseguiren gran popularitat i un notable èxit comercial. Els seus discs i espectacles musicals, com Trincar i riure (1971), Xauxa (1972), Mort de gana Show (1973), Trempera matinera (1977) o Nou de Trinca (1981), els convertiren en el grup català de més èxit de vendes. Participaren en diversos muntatges importants, com les Sis Hores de Cançó de Canet, i contribuiren a la normalització i popularització de la cançó en català. Posteriorment també gravaren discs en llengua castellana i dirigiren i protagonitzaren diversos programes de televisió, com No passa res o Tariro tariro. El 1987 editaren el disc Marro!.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Triniac, torre de  (Rosselló)  Veure> Tor de França, la.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trinitat, castell de la  (Roses, Alt Empordà)  Castell, les ruïnes del qual s'aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila. Era de petites dimensions, amb la planta en forma d'estrella, per a protegir la vila i la badia. Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra contra Napoleó. Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.

33 CATALUNYA - CULTURA

Trinitat, Col·legi de la  (Barcelona, 1675 - 1834)  Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d'acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes. Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S'hi començà a ensenyar el 1685, i s'hi cursava filosofia i teologia. LaInici página meitat dels seus alumnes havien d'ésser del convent trinitari de Barcelona i l'altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó. Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge. Tenia un cos docent de deu frares i s'extingí el 1834.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trinitat, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial, obrer i perifèric, situat al nord de la ciutat, dins l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. L'edificació d'aquest sector s'inicià al decenni de 1950; en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s'estén des del Besòs a la Meridiana, ocupada per immigrants que compraren petites parcel·les a terminis i es construïen la casa; la Trinitat Nova, que s'estén des de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola, es començà a edificar a la segona meitat dels anys 1950 i és formada principalment per blocs d'habitatges de protecció oficial i de deficient construcció, que van ocupant terrenys sense urbanitzar, sovint amb forts pendents. Hi són deficitaris els principals equipaments urbans. Té associació de veïns, que forma part dels Nou Barris. Hi ha localitzada la presó de dones. Donà nom a aquest sector la capella romànica de la Trinitat (cremada per les tropes napoleòniques el 1808), situada a l'antic coll de Finestrelles (anomenat posteriorment de la Trinitat), on hom féu aixecar el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trinitat, la  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)  Santuari, en una petita vall al sud-est de les Masies. És lloc molt frondós i ric de fonts. L'església, existent el s XIV, fou reedificada el 1790. Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l'Alzina Sagrada, propera a la capella. És lloc de molta devoció, on es fan aplecs el 16 i el 30 d'agost.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trinitat, la  (Sitges, Garraf)  Santuari (179 m alt), damunt la costa, a ponent del poble de Vallcarca.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTrinitat, la  (la Jonquera, Alt Empordà Veure> Forndelvidre.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trinitat de Batet, la  (Olot, Garrotxa)  Santuari de l'antic municipi de Batet de la Serra, enlairat a la serra de Batet. Hom hi celebra aplecs i romiatges i prop seu hi ha un hostal.

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Trinitat de Bellpuig, la  (Prunet i Bellpuig, Rosselló)  Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, on hi ha la casa del comú. Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig. Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII. Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un absis semicircular i té la volta que reposa sobre arcs torals. Al s XII li fou afegida una segona nau, construïda amb pedres grans i ben tallades i amb volta de quart de cercle, que té una cornisa ornada amb escultures d’animals; finalment, al s XIII hom li afegí a l’est de la segona nau una capella rectangular, també amb una cornisa decorada geomètricament. El campanar és més tardà. Té una porta amb ferramenta romànica i dos antics retaules barrocs.

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Trinitat de Valldemossa, la  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Ermita i convent d'ermitans, prop del lloc on hi hagué l'antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull. Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l'oratori i les dependències annexes. Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l'edificació actual (1703), composta d'una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705. La comunitat d'ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada el s XX, després de l'erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrinxeria, Blai  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Fou capità de miquelets del Maresme a les lluites contra França del temps de Carles II. Quan el Principat, a les Corts de 1702, concedí a Felip V un terç català per a la campanya d'Itàlia, Trinxeria en fou nomenat mestre de camp. En tornar d'Itàlia, seria dut a Ceuta. Hi dirigí una victòria important sobre els àrabs el 1703.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Trinxeria, Josep de la  (Prats de Molló, Vallespir, v 1630 - Catalunya Nord ?, d 1689)  Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d'una partida de guerrillers que actuaven contra l'ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets. Més tard ingressà a l'exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d'una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675).

43 CATALUNYA - CULTURA

Trio Bartók  (Barcelona, 1973 - )  Conjunt de cambra. Integrat per M.C. Poch, piano, M. Gaspà, clarinet, i P. Serra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable. Ha actuat arreu de l’estat espanyol i a diversos països europeus. Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans escrites expressament per al grup. L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment J.Ll. Moraleda.

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Tristaina, coma de  (Ordino, Andorra)  Vall de capçalera de la ribera d'Ordino, al Pirineu axial, el límit amb França. Hi ha el pic de Tristaina (2.879 m alt) i els estanys de Tristaina, que originen el riu de Tristaina, un dels dos que formen la ribera d'Ordino.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tristany, Benet  (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, Solsonès, 17/mai/1847)  Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l'aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents. A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abr/1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d'instal·lar-se per primera vegada en unaInici página ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d'emigrar a França (1840). A la primavera del 1847 prengué part en l'alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d'aconseguir alguns èxits, com l'entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya. La seva excució, unida a la d'altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tristany, Bonaventura de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Probablement nebot de Bonaventura Tristany-Bofill i Benach. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou capità del regiment de la Diputació. Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14. El 13/jul/1714, durant l'atac català a la primera paral·lela dels atrinxeraments d'aproximació a la plaça, resultà malferit.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tristany, Miquel  (Catalunya, s XIX - Lloberola, Segarra, 1834)  Guerriller carlí. Germà de Benet. Aquest l'ajudà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores per Benet Tristany.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tristany i Parera, Rafael  (Ardèvol, Solsonès, 1814 - Lorda, Gascunya, 1899)  Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d'una partida a la muntanya catalana, fins que l'any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d'Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat. Durant l'última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l'alçament del 1872, es revoltaren contra la República. La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l'alt comandament, exercit per l'infant Alfons, va restarInici página eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines. Al final de la guerra (nov/1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L'any següent emigrà a França. Va morir a l'exili.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tristany-Bofill i Benac, Bonaventura  (Barcelona, s XVII – 1714)  Jurista. Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d'Alfama i sacerdot. Fou membre de l'audiència de Barcelona i assessor jurídic de l'orde benedictí. Recopilà en tres volums les decisions de l'audiència barcelonina: Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones (1688), i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina (1677) i Escudo montesiano... (1703), sobre el seu orde.

50 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Trivento, comtat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan. Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trives i Gascon, Eduard  (Guardamar, Baix Vinalopó, 1928 - )  Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d'Alacant, Múrcia, Madrid, etc. És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960).

52 CATALUNYA - CULTURA

Trobada Nacional de Bastoners  (Catalunya, 1976 - )  Festa bastonera anual, la més important del país. Consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general. La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.

53 CATALUNYA - CULTURA

Trobades de Joves a Montserrat  (Montserrat, Bages, abr/1971 - )  Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D'acord amb l'edat dels participants, s'organitzaren al llarg de l'anyInici página trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny. Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituien un moviment evangelitzador estable. Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l'abat de Montserrat, per l'arquebisbe de Barcelona.

88 CATALUNYA - LITERATURA

Trobadors moderns, Los  (Catalunya, 1859)  Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Menero, arran de l'èxit obtingut per la precedent de Los trobadors nous. Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l'editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent. Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal.

54 CATALUNYA - LITERATURA

Trobadors Nous, Los  (Catalunya, 1858)  Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Manero, arran de l'èxit obtingut per la precedent de Los trobadors nous. Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l'editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent. Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trobat, Joan Baptista  (Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)  Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi. Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trobat, Josep  (València, s XIX)  Ebenista. Possible parent de Sebastià Trobat. Fabricà en gran escala el moble corbat i l'exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s'independitzaren.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrobat, Sebastià  (Catalunya, s XIX)  Embotidor. Treballà a Barcelona als obradors d'ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l'Exposició Universal de Londres del 1851. En féu una altra -amb disseny de Lluís Rigalt- de més d'un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860. Parent seu devia ésser Josep Trobat.

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Trobat i Vinyes, Josep  (Perpinyà, s XVII – 1701)  Eclesiàstic. Germà de Ramon. Fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l'orde benedictí.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Trobat i Vinyes, Ramon de  (Perpinyà, s XVII – 1698)  Polític. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya. Ocupà durant molts anys el càrrec d'advocat general de l'anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l'anexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès. Dos anys més tard, el 23/nov, prenunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya. L'any en què s'estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d'incorporar francesos.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Trocadors, es  (Formentera, Eivissa)  Extrem nord de l'illa, llarg i prim, cap a l'illa de s'Espalmador.

89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Troços  (Barcelona, 1916 - 1917)  Revista d'avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy. Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTroja, coma  (Viella, Vall d'Aran)  Alta vall, tributària per l'esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra Sescorjada, dins l'antic terme d'Arròs, i s'uneix al seu col·lector prop de la farga Guerri, dins el terme de Canejan.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Trona, la  (Orís, Osona)  Nom popular de la carretera de la Gleva a l'Hostal del Vilar, per Sant Boi de Lluçanès, per tal com té un revolt construït amb obra i en forma de trona.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Troncar, barranc del  (Alcoi, Alcoià Veure> Polop, barranc de.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tronxó  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Despoblat.

65 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tros de Paper, Un  (Barcelona, 16/abr/1865 - 16/set/1866)  Publicació humorística en català. Publicada a partir d'una idea d'Albert Llanas. Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors diversos escriptors. Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer "Lo Noi de la Mare", il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'"Un Tros de Paper", i en 1926-27 aparegué com a fulletó a "La Campana de Gràcia".

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trotta, Josep  (Barcelona, 1907 – 1979)  Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Primer violoncel de l'Orquestra Municipal de Música de Barcelona i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Fou catedràtic de violoncel de l'Escola Municipal. Fou un gran intèrpret d'obres barroques, clàssiques i romàntiques.

67 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Inici páginaTruc  (Catalunya Nord, 1974 – 1980)  Publicació periòdica. De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues, al·lusió al joc de cartes. Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal. Bàsicament d'expressió francesa, admeté articles en català. S'ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord. Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han col·laborat la major part d'intel·lectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d'esquerra, a Catalunya del Nord.

68 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Trucafort  (Castigaleu, Ribagorça)  Antiga quadra.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trudegarda  (Catalunya, s IX – s X)  Comtessa d'Empúries-Rosselló. Fou casada, abans del 920, amb el comte Gausbert I d'Empúries-Rosselló. Hom desconeix la seva filiació.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trueta, Antoni  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)  Religiós premostratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772. Es distingí per les obres d'ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats. El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Trueta i RaspallTrueta i Raspall, Josep  (Barcelona, 27/oct/1897 – 20/gen/1977)  Cirurgià. Nascut en el si d'una família de metges, va acabar la carrera de medicina l'any 1921 i començà a treballar a l'Hospital de la Santa Creu. El més cèlebre dels seus descobriments consisteix en un sistema totalment innovador de tractament de les ferides. Va residir a Anglaterra durant una trentena d'anys, durant els quals va exercir com a catedràtic de Cirurgia Ortopèdica a la Universitat d'Oxford. Va tornar a Catalunya l'any 1967. Per la seva activitat en el camp de la medicina vaInici página ser àmpliament reconegut amb una gran quantitat de guardons i de doctorats honoris causa. És autor d'uns quants llibres, entre els quals es destaca l'assaig L'esperit de Catalunya, repetidament reeditat.

72 ANDORRA - GEOGRAFIA

Truita, tossal de la  (Andorra la Vella, Andorra Veure> Perafita, coma de.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Truites, riu de les  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat Altre nom de la rambla de Sellumbres (o rambla de les Truites), la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó. En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Trull d'En Vic, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTrullars  (Rosselló)  Municipi: 17,01 km2, 77 m alt, 1.875 hab (2012), (fr: Trouillas). Situat al sector de la plana més pròxima als Aspres, i drenat pel Rard (límit meridional) i el seu afluent, la Canta-rana (en part, límit septentrional). L'economia es basa en l'agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals el de la vinya és el principal (hi ha una cooperativa vinícola que elabora vi de qualitat superior). Els de regadiu (fruiters i hortalisses) són possibles gràcies a l'aprofitament de les capes freàtiques. Ramaderia. El poble és situat a la dreta de la Canta-rana. El municipi comprèn, a més, el mas i antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà. Prop seu tingué lloc el 1793 la batalla de Trullars. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Trullars  (Sollana, Ribera Baixa)  Partida, al sud del terme. Era una antiga alqueria islàmica, esmentada en el Repartiment.

77 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaTrullars, batalla de  (Trullars, Rosselló, 22/set/1793)  Fet d'armes ocorregut a la Guerra Gran entre les tropes de Carles IV d'Espanya, manades pel general A. Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille. Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l'oportunitat de completar l'ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d'hivern del Voló.

78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Trullars, comtat de  (Catalunya Nord)  Títol concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memória de la victòria d'aquest sobre els francesos a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran. En fou l'única titular.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Trullenc, Joan Gil  (Vila-real, Plana Baixa, s XVII – València, 1645)  Eclesiàstic. Publicà cins obres religioses, escrites en llatí. Dues d'elles foren editades poc després de la seva mort.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trullol i Plana, Sebastià  (Figueres, Alt Empordà, 1852 - Maià de Montcal, Garrotxa, 1946)  Escriptor. Era llicenciat en dret. Fou crític d'algunes publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Música i Poesia, del llibret de l'òpera Artús, musicada per Amadeu Vives, i de les obres teatrals Lo diamant perdut, Lo vedell d'or, Glòria que mata i Diada de reis.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trulls, Francesc  (Catalunya, v 1687 - s XVIII)  Escultor. Fill de Jacint, germà de Josep i pare de Francesc. Obrà una imatge de Sant Jaume per decorar la reixa de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona (1721) i un sagrari per a l'església de Sant Genís dels Agudells (1724).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trulls, Francesc  (Catalunya, v 1729 - s XVIII)  Escultor. Fill de Francesc. La seva obra és desconeguda.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTrulls, Jacint  (Catalunya, v 1644 - Barcelona, v 1725)  Fuster artístic i escultor. Fou un dels escultors que l'any 1679 sol·licitaren la formació del gremi d'escultors de Barcelona. Col·laborà a la construcció del retaule de Sant Sever de la catedral de Barcelona (1681-82), com a ajudant de Santa Cruz. El 1682, juntament amb Joan Gra i Joan Roig, feu un projecte, que fou acceptat, per al retaule de Sant Marc que el gremi de sabaters havia de construir al mateix temple. Fou el pare de Francesc i de Josep.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trulls, Josep  (Catalunya, v 1677 - 1749)  Escultor. Fill de Jacint, germà de Francesc i pare de Josep. Amb la col·laboració del seu fill, obrà el retaule de Sant Albert per a l'església del Carme de Barcelona (1747-48).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Trulls, Josep  (Catalunya, v 1717 - 1776)  Escultor. Fill de Josep, amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Albert per a l'església del Carme de Barcelona (1747-48). Fou un dels mestres de Ramon Amadeu (1756-60).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Truñó i Rusiñol, Àngel  (Barcelona, 1895 - s XX)  Arquitecte. Titulat el 1920. Contractista d'obres i col·laborador de Goday (escola Ramon Llull), Florensa (escoles del Guinardó), Jujol (Palau de la Pedagogia, 1927), de l'enginyer militar J. Sans (Govern Militar, 1929), de Quintana (escalinata de la Sagrada Família, 1950), Feu (Sant Miquel dels Sants, 1952), i Cendoya (Esclaves del Sagrat Cor, 1954). Restaurà les voltes del Pi (1940) i l'església de Linyola (1965). Ha estat encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l'Escola d'Arquitectura.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Truyols i Santonja, Jaume  (Sabadell, Vallès Oriental, 18/mar/1921 - )  Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1945) i doctorat a Madrid, col·laborà amb M. Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit. Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífersInici página fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès (1956, amb M. Crusafont i J.F. de Villalta) i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors (1956, amb Crusafont). Aquesta darrera publicació tingué ressò mundial en presentar gràficament l’evolució contínua de la geometria dental dels carnívors. Contribuí en l’organització de cursets de paleontologia a Sabadell, entre el 1952 i el 1958, i en d’altres reunions internacionals. A Oviedo dedicà la seva activitat investigadora vers la paleontologia del Paleozoic. Hi ha creat un laboratori i un equip nombrós de paleontòlegs. Ha publicat més de dos cents treballs científics, articles de divulgació i alguna traducció, com El grup zoològic humà, de P. Teilhard de Chardin. Membre fundador de la Sociedad Geológica de España i la Sociedad Española de Paleontología (de la qual fou president fins el 1988), membre de l’Associació Internacional de Paleontologia i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales.

Anar a:    Trib ]    [ Trill ]    [ Trin ]    [ Trio ]    [ Trobat ]    [ True ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -