A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Tu ]    [ Tudi ]    [ Tuna ]    [ Turia ]    [ Turq ]    [ Tusq ]

La llei és feta únicament per a l'explotació dels qui no poden entendre-la o, per necessitat, no poden obeir-la. (Bertolt Brecht)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tubau  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Antiga masia, situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès, culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d'aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tubau, Jaume  (Catalunya, s XIX – 1865)  Socialista. Fou publicista i orador en defensa del seu ideari. El 1864 era un dels signants del document redactat per diversos socialistes barcelonins i adreçat als demòcrates espanyols.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tubau i Jordi, Núria  (Barcelona, 29/jun/1931 - )  Autora de teatre infantil. Es donà a conèixer amb Brindis a la joventu', estrenada al Teatre Romea el 1969. Ha escrit altres obres com Princeses, deesses... foteses! (estrenada el 1976 i editada el 1978) o El país de les cent paraules (editada el 1978 i estrenada el 1986).

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTubières, Abraham de  (França ?, s XVII – València, 1759)  Militar. Duc de Cailus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià —per ordre de Felip V— la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat. Durant el seu mandat fou fundada l'Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tuca, Era  (Viella, Vall d'Aran Estació d'esports d'hivern de l'antic mun. d'Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt). La construcció d'una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tudela  (Cervera, Segarra Llogaret, al nord de l'antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l'església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt). El lloc és esmentat ja el 1099. El s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tudela, castell de  (Sant Gregori, Gironès)  Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l'ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori. Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (s XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós. Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.

8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tudela, Lliga de  (Tudela, Navarra, 1460)  Aliança formada per Joan II de Catalunya-Aragó, per tal d'intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV. En formaven part, entre d'altres, l'almirall Fadrique Enríquez, l'arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaTudela, tractat de  (Tudela, Navarra, 2/feb/1231)  Pacte entre Sanç VII de Navarra i Jaume I de Catalunya-Aragó. El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l'ajut català, a canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes; ambdós monarques s'adoptaven mútuament com a fills, però l'edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passes a aquest i no a l'inrevés. Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra (1234).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tudela de Segre  (Artesa de Segre, Noguera Poble (449 m alt), situat als vessants d'un turó que havia estat coronat per l'antic castell de Tudela, esmentat al s XII. La jurisdicció fou de diversos senyors; el s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. La població fou emmurallada. Fins al 1971 formava municipi propi, i comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l'antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tudela de Ter  (Gironès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tudela i Perales, Joaquim  (Xàtiva, Costera, 1892 - València, 1970)  Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial. Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tudela i Pérez, Alexandre de  (València, s XIX – Barcelona, 1935)  Pedagog. Fou professor de les escoles normals de Girona, Tarragona i Barcelona. En aquesta darrera ensenyà del 1903 al 1931, any en què fou jubilat. Col·laborà a la "Revista de Escuelas Normales" i a "La Escuela Moderna", entre d'altres publicacions especialitzades. És autor de treballs pedagògics com Memoria de reválida, La educación cívica en la escuela primaria i Estudio de metodología aplicada a la enseñanza del derecho usual.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTudellén, tractat de  (Tudellén, Navarra, 27/gen/1151)  Pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons VII de Castella, pel qual ambdós monarques es comprometien, d'una banda, a envair i repartir-se el regne de Navarra i, d'una altra, a delimitar les respectives zones de conquestes futures als territoris musulmans del Llevant peninsular. A Ramon Berenguer IV, li correspongueren la ciutat i el territori de València des del riu Xúquer fins als límits del regne de Tortosa, Dénia i el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera; per tot aixó, però, havia de prestar vassallatge al monarca castellà. Aquest tractat tingué com a precedent el pacte de Carrión (1140) i establí les bases per als tractats de Cázola (1179) i Almirra (1244) entra Catalunya i Castella.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tudilén, tractat de  Veure> Tudellén, tractat de.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tudons, naveta des  (Ciutadella, Menorca)  Naveta, la més ben conservada i coneguda de l'illa, situada a 4 km de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Les dimensions màximes són 13,50 per 6,40 m i la cambra fa 7,45 per 2,45 m. Té una cambra alta, superposada a la principal. Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren testimonis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d'enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tudons, port dels  (Alcoleja, Comtat)  Depressió (1.027 m alt), que limita per l'oest la serra d'Aitana, que comunica el Comtat i l'Alcoià amb la Marina Baixa. Prop seu hi ha el llogaret del Seguró. És travessat per la carretera d'Alcoleja a Sella, en una llargada de 27 km i amb un pendent màxim del 13%.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tudurí i de la Torre, Francesc  (Maó, Menorca, 1825 – Barcelona, 1888)  Pastor i escriptor evangèlic. Iniciador del protestanisme a les Illes. L'any 1868 fundà a Maó la Societat Evangèlica, la qual s'uní a l'Església Evangèlica Espanyola (1871), però se'n separà (1874). Creà una escola pública i gratuïta per als infants. A Palma de Mallorca obrí una llibreria, però no prosperà a causa dels inconvenients amb els quals topà. Publicà també el "Boletín de la Sociedad Evangélica Balear" (1870) i "El Recopilador Cristiano" (1882), que tingueren poca durada.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTuéjar  (Serrans)  Nom castellà de la població de

20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Tuent  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Antic lloc (hist: Tuient), vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel nord-est per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596). Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l'església de Sant Llorenç, encara subsistent; tots dos llogarets formaven part de la Universitat d'Escorca (dita també d'Escorca i Tuent), però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l'origen de llargs plets.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tufello, serra del  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Contrafort (2.051 m alt) meridional de la serra del Costuix, domina, pel nord, el poble.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tugas i Parera, Joan  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1912 - )  Escriptor. És autor de dues comèdies dramàtiques: Niuades disperses (1958) i El refugi de les àguiles (1959).

87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tuïes, La  (Barcelona, 4/oct/1923 - 29/des/1927)  Setmanari humorístic de caràcter galant. Publicat en català amb un total de 222 números. Imitava "Papitu" i tengué un cert èxit. Dirigida primer per Agustí Parcés, fou propietat de Joan Sancho Farrerons, que signava contes picants amb el pseudònim Laure Brunet.

23 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTuïr  (Rosselló)  Municipi: 19,88 km2, 100 m alt, 7.189 hab (2012), (fr: Thuir). Situat en un terreny pla, entre el riu Canta-rana, afluent del Rard, i la Tet, i entre els Aspres i el Riberal. L'economia és basa en l'agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals la vinya ocupa el primer lloc i apareix en règim de monocultiu. Pel que fa als regadius, són possibles gràcies als canals derivats de la Tet i a l'aprofitament de les capes freàtiques, i són importants els fruiters (albercocs i prèssecs) i les hortalisses. Cooperatives vinícoles; obtenció del Byrrh, vi aperitiu que té un ampli mercat francès. Població en ascens. La vila conserva part de les muralles; església parroquial del s. XIX. Santuari de la Pietat. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

24 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Inici páginaTuïr, Grup de  (Tuïr, Rosselló, s XVIII)  Grup de dramaturgs. Les obres dels quals foren representades a la fi del s XVIII en el cicle organitzat per Guillem Agel per tal de beneficiar la construcció de l'església. Entre altres noms, hom ha de destacar el d'Antoni Banyuls i de Forcada, Sebastià Sibiuda i, sobretot, Miquel Ribes i de Vilar.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tuïr d'Évol  (Oleta, Conflent)  Llogaret, vora el riu d'Évol, aigua amunt d'Évol. És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d'Évol.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tuixén  (Josa i Tuixén, Alt Urgell)  Poble (1.206 m alt) i cap del municipi, situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional del Cadí, a l'esquerra de la riera de la Vansa. Fins al 1973, any en què fou annexat al terme de Josa de Cadí, constituïa un municipi per si sol. Instal·lacions per a la pràctica d'esports d'hivern.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tulla i Plañella, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Enginyer. Dirigí la construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona. Durant les obres descobrí la gran necròpoli romana de la ciutat. Recollí i ordenà un gran nombre de troballes. Per tal de conservar-les, aconseguí del govern espanyol una subvenció per a l'establiment d'un museu.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tulla i Pujol, Antoni F.  (Barcelona, 1945 - )  Geògraf. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, es doctorà el 1982. Professor des del 1974 i catedràtic de geografia des del 1989. S'ha interessat per la geografia rural: Estructura agrària: tipologia d’explotacions de muntanya (Alt Pirineu català: Urgellet-Baridà) (1988), Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya (1990); també ha estudiat la divisió funcional de Catalunya i l’impacte territorial en àrees metropolitanes: El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona (en col·laboració, 1986) tot aplicant els models de l’escola teòrica-quantitativa anglesa.

29 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTumeneia, serra de  (Alta Ribagorça / Vall d'Aran)  Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d'Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt. Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l'estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tuna, bora  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Jaciment de l'Edat del Bronze, situat en una cova natural prop de Llorà. Estigué habitada des del neolític, i s'hi ha trobat restes d'aquell periòde, de l'edat del bronze final, de l'edat del Ferro i també ibèriques.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tuna, sa  (Begur, Baix Empordà)  Barri marítim, situat a cala sa Tuna, al sud de la cala d'Aiguafreda i tancada al sud per la punta de Plom. Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tuñí i Vancells, Oriol  (Canet de Mar, Maresme, 1938 - )  Biblista. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955. Es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i s'especialitzà en l'exegesi de Sant Joan. Fou degà de l'antiga secció de Sant Francesc de Borja i fou professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Entre els seus estudis, cal destacar La verdad os hará libres (Juan, 8.32) (1973), que fou la seva tesi doctoral, i el Testimoniatge de l'evangeli de Joan (1980).

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tur i Costa, Rafael  (Santa Eulària del Riu, Eivissa, 1927 - )  Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica. L’evolució del seu art l’ha portat darrerament d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes queInici página deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista. L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.

34 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Turà  (Ribesaltes, Rosselló)  Despoblat, a l'esquerra de l'Aglí, davant la vila. Sorgit damunt una antiga vil·la romana i esmentat durant tota l'edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s. XVI.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tura, el  (Olot, Garrotxa)  Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat. Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d'Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc (que era Sant Esteve, situada en un puig veí), aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s'anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles. El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097. L'església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636. El temple actual fou construït entre el 1737 i el 1748. El 1936 l'església fou profanada i es perderen el retaule de Joan Carles Panyó (1786) i una bona part de les escultures de Ramon Amadeu. Una vella tradició vol que la imatge fos trobada per un bou del mas Caritat, que és representat als peus de la Mare de Déu; aquesta és una talla romànica dels s XII o XIII, molt modificada i amb el Nen Jesús renovat per haverse mutilat quan hom el vestia amb postissos. Ha estat coronada canònicament i la seva devoció és molt estesa a les contrades d'Olot.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Turballos  (Muro del Comtat, Comtat)  Despoblat, al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell. Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609. El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l'església de Sant Francesc de Turballos. El 1535 havia estat agregada a Gaianes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTurbaví, Miquel  (Lleida, s XII - Barcelona, s XII)  Religiós jesuïta. Visqué al col·legi de Barcelona i en fou rector. El 1645 era visitador general de l'orde per a Catalunya. És autor d'un Certamen poético a l'ocasió de les festes organitzades per la canonització dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i Francesc Xavier.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Turbians  (Gisclareny, Berguedà Veure> Sant Miquel de Turbians.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Turbiàs  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.223 m alt), al terme de Castellbó, a l'oest de la vila, el vessant oriental del coll de Pou. De la seva antiga església parroquial depenien les Eres i Carmeniu.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Turbó, el  (Alta Ribagorça / Ribagorça)  Massís muntanyós de l'interior del Pre-pirineu, a la vall de l'Éssera. Culmina a 2.556 m alt, al pic del Turbó. S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s'uneix, vers el nord, pel port de la Múria, i vers l'est pel coll de les Ares. Té grans extensions boscades. L'alineació es prolonga cap a l'est, per la serra de Vallabriga. Al seu vessant sud-oriental hi ha l'important balneari de les Viles de Turbó.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turell, Bernat  (Barcelona, s XV)  Polític. Fou conseller quart de la ciutat. Tingué una activitat pública intensa.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turell, Gabriel  (Barcelona, s XV)  Historiador i heraldista. És l'autor d'una crònica titulada Record, que, acabada el 1476, restà inèdita fins que l'any 1893 fou publicada per la revista "L'Avenç" de Barcelona. El Record de Turell es distingeix de les cròniques dels seus coetanis per la brevetat. A la primera part de l'obra, fins al regnat de Jaume I, Turell s'inspira en la Crònica de Sant Joan de la Penya, i en molts altres passatges del Record no fa sinó copiar de Tomic, amb el qual es poden trobar moltes coincidències temàtiques i personals. Segons Torres Amat, Turell fou també autor d'Història dels antichs comtes de Barcelona i dels Comtes-reis d'Aragó fins a Ferran I, d'un Tractat de la Armeria fet per Gabriel Turell, de la ciutat de Barcelona, amb escuts d'armes il·luminats, i del tractat Dels set honors del món.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTurers, els  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Nom tradicional de l'església parroquial de la ciutat (Santa Maria dels Turers). Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del s X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir. És documentada des del 1017. L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333; vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià. Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral; i amb una nova nau, al sud, el 1864. Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia estat traslladat, i l’orgue. Després del 1939 ha estat restaurada de la profanació del 1936, que destruí tot el que hi restava d’antic. En tenien cura els jurats de la vila, segons reconegué l’abat el 1413, però aquest es reservà la provisió del capellà major, del domer i del sagristà fins el 1753, que aquest dret passà al bisbe de Girona i a la corona. Ha donat nom a la plaça dels Turers i, abans, a un antic portal de la vila (1573).

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Túria, el  (País Valencià)  Riu mediterrani. Neix a 1.800 m alt, a la mola de San Juan (sistema Ibèric aragonès), i en direcció oest-est passa la serra d'Albarrasí fins a arribar a Terol (en aquest sector rep el nom de Guadalaviar), on rep el més important dels seus afluent, l'Alfambra, que li imposa la direcció nord-sud; segueix entre la serra d'Albarrasí i la serra de Camarena, entrà al País Valencià per Ademús a través de la serra del Sabinar; a partir d'aquí s'escola en direcció nord-oest - sud-est, i és tancat a la clota de Benaixeve a l'embassament del mateix nom, la resclosa del qual s'eleva a l'estreta falla de Bintan; passa després la serra d'Alèdua, i s'interna en el congost del salt de Xulella. S'introdueix al Camp de Túria, on s'eixampla la vall en una fèrtil horta, i corre per la plana formada pels fangs dipositats en les seves múltiples avingudes. Passa pel pla de Quart (Riba-roja de Túria, Manises, Quart de Poblet) i desemboca a l'Horta, al sud del Grau, havent passat gairebé sec, amb ample llit, per la ciutat de València. Els relleus que limiten la seva conca corresponen a terrenys mesozoics, en gran part calcaris, que donen lloc a fenòmens de circulació subterrània. El seu curs és de 243 km, 135 dels quals són al País Valencià. El seu règim pluvial de tipus mediterrani es desdibuixa a causa de la influència nival de la capçalera, i té les variacions estacionals següents: mínims de gener, màxim de març-abril amb un pic secundari pel juny, estiatge d'agost i aigües baixes a la tardor. El seu cabal absolut és escàs (5,03 m3/segon a Terol; 10,43 m3/segon a Vilamarxant, no superat aigües avall per les sagnies de les sèquies) i reflecteix la migradesa de les precipitacions: 711 mm l'any a la capçalera i 590 mm prop de València. La irregularitat és extrema: acusa un índex d'irregularitat decreixent al llarg del seu curs i arriba a fortes crescudes (unes quatre per segle d'ençà del s XIV) que provoquen serioses inundacions (la de 1957 negà alguns barris de València i obligà a desviar-ne el llit cap al sud), així com a baixos estiuencs, en els quals resta pràcticament reduït al curs subalví. Diversos embassaments en regulen les aigües; els principals són els de Benaixeve, Loriguilla i el de Buseo. Aprofitament elèctric: hi ha petites centrals, però el seu principal valor econòmic és per al regatge, per tal com és un dels rius més ben aprofitats d'Espanya.

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Túria, marquesat del  (País Valencià)  Títol atorgat el 1876, pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart. Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño.

46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTúria, marquesat del  (País Valencià)  Títol atorgat el 1909, a Tomàs Trènor i Palavicino, tinent coronel d'artilleria, diputat a corts i president de l'Ateneu Mercantil, pels seus mèrits com a organitzador i iniciador de l'Exposició Nacional de València del 1909, en la qual arruïnà la seva empresa Trènor i Companyia. Continua en la mateixa família.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Turia, Ricardo del  Pseudònim de l'escriptor en castellà Pere Joan Rejaule i Rubio.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Turís  (Ribera Alta Veure> Torís.

49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Turixant  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Antiga possessió, situada en una vall tributària, per l'esquerra, del torrent des Gorg Blau, dita la vall de Turixant. Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt (l'antiga casa) i Turixant de Baix (ja vora l'esmentat torrent). S'hi estatja el venerat crist de Turixant.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Turixí, Vicent  (Catadau, Ribera Alta, s XVI – València, 1609)  Dirigent morisc. Arran del decret d'expulsió dels moriscs del 1609 s'erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció. Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l'antiga porta de Sant Vicent.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Turmeda, Anselm  (Palma de Mallorca, v 1352/55 – Tunis, d 1423)  Escriptor. Vers el 1366 anà a Lleida, on seguí cursos de física i astronomia a l'Estudi General. Quan tenia uns vint anys es féu frare franciscà i anà a Bolonya (1370), on durant deu anys va dedicar-se a l'estudi de la teologia. Amb ocasió d'aquests estudis es produí la seva apostasia, anà a Tunis (1387), va convertir-se a l'islamisme i prengué el nom d'Abdal·là. Gaudí dels favors dels soldans de Tunis, i ocupà càrrecs tan importants com el de tresorer i intendent de palau. Tot i viure a Tunis, admirat pels àrabs, mai no visqué desconnectat dels interessos polítics de l'Europa mediterrània. Continuà relacionat amb el seu país mitjançant els mercaders catalans. Gaudí de deferències per part de Benet XIII, el qual li atorgà l'absolució de totes les censures canòniques, i Alfons V li atorgà un salconduit perquè retornés a la pàtria. Característica de la seva crisi, amb fugida dels esquemes religiosos i de les estructures socials de l'Europa medieval a un altre país i a una altra societat, fou una mena d'anunci de la mentalitat renaixentista. Present d'home docte en refutació dels partidaris de la Creu és un dels primers exemples de la literatura occidental d'impugnació de la religió cristiana. Escriví, en català, Llibre dels bons amonestaments (1397), Cobles a la divisió del regne de Mallorques (1398) i les dues Profecies (1405 i 1406) que, més d'intenció política que religiosa, segueixen els esquemes de l'al·legoria medieval, amb elements realistes que intenten descriure una situació actual. La disputa de l'ase contra fra Anselm (1418), conservada només a través de traduccions franceses del s XVI, discuteix entorn de la superioritat de l'home sobre les bèsties, i mitjançant historietes mostra diversos aspectes de la manera d'ésser humana. Aquesta darrera obra és una de les cabdals en la literatura medieval catalana. També escriví obres en àrab.

52 ILLES BALEARS - EMPRESA

Inici páginaTurmeda, Llibres  (Palma de Mallorca, 1972 - )  Editorial. Fundada per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra. Ha publicat les col·leccions “Turmeda” (narrativa, assaig, poesia, etc.), “Gavilans” (narrativa), “Tomir” (poesia) i “Quaderns Domini Fosc” (en ciclostil, de contingut underground).

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Turmell, mola del  (Vallibona, Ports / Xert, Baix Maestrat Cim (1.281 m alt) al límit dels dos municipis, el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella. Els seus pasturatges pertanyen a la setena de Sant Mateu del Maestrat.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turné i Carbonell, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Enginyer. Inventà una màquina per llegir i picar els cartons dels telers Jacquard, així com algunes altres millores per a la maquinària tèxtil.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Turó de l'Home  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Veure> Home, turó de l'.

56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Turol  (Orellà, Conflent)  Llogaret, a l'esquerra de la vall de Cabrils, davant Talau i els Plans. És esmentat ja el 1267.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Turonell, el  (Garrotxa Afluent dretà del Fluvià, a la comarca. Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Turp, serra de  (Alt Urgell Sector d'una de les serrelades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest - nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l'estret d'Aubenç) i la serra d'Odèn. Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTurqueta, cala en  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa meridional de l'illa, oberta entre les puntes des Tambor (oest) i de na Foradada (est), enmig d'una extensa pineda. Hom hi ha iniciat una urbanització per aprofitar les seves remarcables condicions paisatgístiques.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Turquía  (Requena, Plana d'Utiel)  Caseria, al nord de la vila, a l'esquerra del riu Magre, vora el poble de San Antonio.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turró i Darder, Ramon  (Malgrat, Maresme, 8/des/1854 – Barcelona, jun/1926)  Biòleg i filòsof. Va començar els estudis de medicina a Barcelona, que va abandonar per exercir el periodisme. El 1887 ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. L'any 1897 va passar a dirigir els cursos de bacteriologia del Laboratori de Ciències Mèdiques. Va ser membre d'algunes societats científiques, entre les quals hi ha l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i la Societat de Biologia de Barcelona, de la què fou president. Va centrar les recerques en els àmbits de la bacteriologia i la immunologia. Així mateix, és autor d'alguns treballs sobre filosofia que han estat traduïts a uns quants idiomes.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turró i Martínez, Antoni  (Barcelona, 1915 - )  Numismàtic. Fou historiador del paper moneda, en especial de les emissions durant la guerra civil de 1936-39 als Països Catalans. És autor de diversos treballs d'història monetària, entre els quals cal destacar: El paper moneda català (1936-1939) (1982), El paper moneda de la Guerra al Maresme (1936-1939) i Les emissions monetàries a la Comarca de la Ribera Alta del Xúquer durant la Guerra de 1936-1939 (1977).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turtüsï, al-  Veure> Ibrahim ibn Ga'qub al-Isra'ili al-Turtusi (traficant d'esclaus).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTurull, barranc del  (Garrigues)  Curs d'aigua, format més avall de l'Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga, de les Hortes). Es perd a la plana regada pel canal d'Urgell, prop del torrent de la Femosa.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turull i Bargués, Ramon  (Cervera, Segarra, 19/mar/1922 - )  Escriptor. Execí com a mestre, llibreter i editor. S'ha dedicat al teatre, i ha publicat L'amor truca a la porta (1958) i El fabricant de Nadals (1959). En el camp de la poesia es destaca Petit poema de Cervera (1984) i, com a editor, és remarcable la col·lecció, que ha fundat i dirigit, Biblioteca de Cervera i la Segarra, on han estat publicats més d'una dotzena de volums d'interès local i comarcal.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turull i Creixell, Antoni  (Barcelona, 1933 - Bristol, Anglaterra, 30/gen/1990)  Escriptor. Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificiun Athenaenum Angelicum de Roma. Ha estat professor de la universitat de Glasgow i des del 1964 ho fou de la de Bristol. Ha conreat la poesia irònica que l'acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén. N'ha publicat mostres esparses a revistes, i en el recull A l'oreig del capvespre (1975) de tema bíblic. Publicà una novel·la insòlita, Crònica d'Isambard (1976), que l'acosta a l'humor crític i sincopat de Boris Vian. Ha traduït Les cançons d'innocència i d'experiència de W. Blake, poemes de John Clare i d'altres autors anglesos.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turull i Creixell, Xavier  (Barcelona, 1922 – 22/gen/2000)  Violinista i compositor. Deixeble de Joan Massià, l'any 1947 anà a Colòmbia, on dirigí els estudis de violí a la Universidad de Cauca. Residí a Buenos Aires del 1950 al 1955, on féu classes de violí i celebrà concerts. Ha estrenat obres per a violí, i és autor d'arranjaments per al seu instrument. Fou director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en el període 1977-82.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTurull i Fournols, Pau Maria  (Barcelona, 1887 - 1972)  Escriptor. Advocat, fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions (publicà diverses obres sobre aquest tema, com La Societat de les Nacions, La moral internacionalista i Catalunya, 1917; Civilitat i internacionalisme, 1920) i promotor de diversos organismes culturals. El 1918 fundà la revista "Messidor". Fou també poeta, i publicà els reculls Remembrances (1916), Euritmia (1928).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Turull i Sallent, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, v 1810 – 1869)  Industrial i polític. Donà una gran impuls a la indústria sabadellenca amb la instal·lació de la primera màquina de vapor a la ciutat. Fou diputat per la seva ciutat natal, i hi fundà la Caixa d'Estalvis.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusell i Gómez, Xavier  (Barcelona, 26/ago/1945 - 8/feb/2005)  Historiador. Residí des de molt jove a Madrid. Estudià a la Universidad Complutense. Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València (1977) i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (1981). Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica (1974). Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus. Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso. Destituït, abandonà la política activa i se centrà en la docència i la investigació. Especialitzat en la història política espanyola del s XX, entre les seves publicacions cal esmentar: Historia de la democracia cristiana en España (1974), El caciquismo en Andalucía (1976), La oposición democrática al franquismo 1932-1962 (1977), Franco y los católicos. La política interior española entre 1945 y 1957 (1984), Hijos de la sangre (1986), La dictadura de Franco (1988), Franco en la guerra civil. Una biografía política (1992), Antonio Maura. Una biografía política (1994), Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco (1994), Franco, España y la II Guerra Mundial. Entre el Eje y la neutralidad (1995), Historia de la transición: 1975-1986 (1996, amb Á. Soto), Las derechas en la España contemporánea (1997, amb F.Montero i J. M.Marín Arce), La Revolución postdemocrática (1997), El Gobierno de Aznar: balance de una gestión, 1996-2000 (2000), Alfonso XIII: el rey polémico (2001, amb G. Queipo del Llano), El Aznarato: el gobierno del Partido Popular, 1996-2003 (2004). Coedità Antonio Cánovas y el sistema político de la restauración (1998), coordinà La Transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I (2005) i col·laborà en els tres darrers volums de la Historia de España iniciada per Ramón Menéndez Pidal, publicats el 2004. Col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari “El País”. L’any 2002 fou distingit amb el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tuset i Tuset, Salvador  (València, 1883 – 1951)  Pintor. Alumne de Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l'Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa. Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l'interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l'academicisme i el post-impressionisme. El 1974 l'ajuntament de València li dedicà una important exposició d'homenatge pòstum.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTuson i Valls, Jesús  (València, 1939 - )  Lingüista. Professor de lingüística a la Universitat de Barcelona, ha destacat com a divulgador sobre temes relacionats amb el llenguatge, amb títols de tanta difusió com El luxe del llenguatge (1986) i Mal de llengües (1988). Altres obres: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994) i L'escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusquellas i Corbella, Miquel Leandre  (Barcelona, 1884 - s XX)  Pintor i pastelista. Format a l'Ateneu Obrer, a Sant Lluc -on fou deixeble de Joan Llimona- i a Llotja. Residí a París des del 1906; hi exposà sovint als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista (Església de Channevières, 1918). En retornar participà a les Exposicions d'Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu aviat ressó de l'estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs (1921).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusquellas i Forcén, Carmel  (Barcelona, 1893 – 1967)  Torero còmic. Fou conegut com a Charlot's. Es presentà com a torero còmic a les Arenes de Barcelona el 1916, i des de llavors popularitzà les xarlotades, de les quals és considerat el fundador. Fou popular a totes les places de toros de la península Ibèrica i de l'Amèrica Llatina.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusquellas i Tarragó, Miquel  (Barcelona, 1845 – 1929)  Pintor, escultor i pessebrista. D'escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística. Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Assocació de Pessebristes de Barcelona i la segona. Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics. Féu també ombres xineses articulades.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTusquets i Guillén, Òscar  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte i dissenyador. Iniciat en l'àmbit de la pintura, activitat que no abandonà, entre 1961 i 1964 treballà a l'estudi de F. Correa i A. Milà. El 1964 fou un dels fundadors de Studio PER, així com, més tard, de BD, Ediciones de Diseño. Ha participat en nombroses exposicions internacionals, com la Documenta de Kassel, i entre altres guardons ha obtingut cinc premis FAD d'arquitectura i sis de disseny, així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987) i el premi Nacional de Disseny (1988). És autor de projectes com la taula Alada, les cadires Varius i Gaulino o el banc Catalano, en què es mou sempre entre l'elegància funcional i la modernitat, amb un especial interès pels materials i la sensibilitat envers la forma. D'entre la seva obra arquitectònica sobresurt la casa Regàs a Llofriu (1970-72), la restauració del Palau de la Música, a Barcelona (1988), i l'Auditori Alfredo Kraus, a Las Palmas de Gran Canaria (1997).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusquets i Maignon, Ramon  (Barcelona, 1838 - Roma, Itàlia, 1904)  Pintor. Establert a Itàlia (1865). Format a Roma en el classicisme, per influència de Fortuny, adoptà després la lluminositat d'aquest artísta. Treballà a Venècia, i a Roma fundà, amb altres artistes, l'Associació Artística Internacional. Es dedicà especialment a la pintura d'història: L'almirall Roger de Llúria destrueix la flota de Carles d'Anjou. També pintà alguns quadres de costums, de gran format.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tusquets i Terrats, Joan  (Barcelona, 1901 – 1998)  Eclesiàstic i escriptor. Després de fer la carrera de filosofia, eclesiàstica i civil, s'especialitzà en padagogia. Del 1926 al 1956 fou catedràtic de filosofia i pedagogia al seminari de Barcelona. Passà després a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de pedagogia i ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres. Fou cofundador i secretari de "Criterion" (1927-36), fundador i director d'"Orientación Catequística" (1928-65) i director de "Perspectivas Pedagógicas" des del 1958. Col·laborà en les revistes esmentades i en d'altres, i a "El Correo Catalán". Publicà llibres sobre temes filosòfics i, sobretot pedagògics, amb una clara orientació catequística.

79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaTussó i Temprado, Tomàs  (Serinyena, Aragó, 1892 – Mèxic, s XX)  Militant obrer i metge. Membre del comitè central de la Federació Comunista Catalano-Balear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol (abr/1934), exercí la seva professió dedicat a les classes populars. Passà després al POUM, en representació del qual fou conseller d'higiene i sanitat de l'ajuntament de Barcelona durant la guerra civil. Acabada aquesta, s'exilià al Marroc, i després a Mèxic.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tuta, serrat de la  (Llobera, Solsonès)  Serra del municipi, on hi ha un important jaciment del Bronze Antic i Mitjà.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tutau i Mascla, Antoni  (Figueres, Alt Empordà, 1838 – Barcelona, 1898)  Actor. Començà a actuar amb G. Roca i García Parreño, i fou famosa la parella teatral que formà amb Carlota de Mena. Féu també de director de diverses companyies i arribà a ésser empresari del teatre Novetats, on el 1886 acollí l'Associació d'Autors Catalans, escindits de la companyia del Romea. Fou qui presentà les primeres obres d'I. Iglesias i qui animà E. Borràs a dedicar-se professionalment al teatre.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tutau i Vergés, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 21/oct/1829 – 13/jul/1893)  Dirigent republicà i escriptor. Comerciant de professió, s'inicià de molt jove en el camp de la política, com a deixeble d'Abdó Terrades, dintre el grup republicà empordanès. Participà en l'alçament de la ciutat de Barcelona contra Espartero (1842). Juntament amb altres republicans empordanesos, com Narcís Monturiol i el seu mestre Abdó Terrades, formà part de la primera generació del partit demòcrata, fundat el 1849. Durant la Revolució del 1854 exercí el comandament d'un batalló de milicians de Barcelona, i després del triomf d'aquesta, fou elegit alcalde segon de Figueres, fins que l'any següent hagué d'emigrar a França, d'on va tornar al cap de poc temps. El 1856 dirigí, a les muntanyes de Girona, una guerrilla revolucionària; els guerrillers, però, després d'una heroica resistència a les tropes del govern, hagueren de passar cap a França. L'any 1867 intentà un nou moviment revolucionari i també prengué part en el del 1868. Nomenat president de la Junta de Barcelona, va intervenir directament en els acords respecte a la supressió dels mossos d'esquadra, l'expulsió dels jesuïtes i el derrocament de diversos edificis militars i religiosos. Més tard fou designat president del Comitè Republicà Federal de la ciutat i constituït diputat en les eleccions del 1869 per Barcelona i Girona. A les corts defensà els principis federals, i pocs dies després de la proclamació de la República va ésser nomenat ministre d'hisenda sota la presidència d'Estanislau Figueres (24/feb-11/jun/1873); en aquest ministeri aconseguí de reduir al 12% els interessos del Deute Flotant. Havent-se apartat de la política activa després del període revolucionari, fou president de l'Ateneu Barcelonès, director gerent del ferrocarril de Carinyena a Saragossa i director de la Societat General de Crèdit de Barcelona. Fou col·laborador regular i assidu d'alguns periòdics, com el "Diari Català" (1879-81) i el setmanari "La Regió Catalana" (1890-91). És autor de Las crisis monetarias, bursátiles, mercantiles e industriales (Barcelona, 1866) i d'alguns articles sobre l'organització de societats cooperatives, resultat d'un viatge a Anglaterra en companyia de Ferran Garrido.

83 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaTV3  Sigla de la Televisió de Catalunya.

84 CATALUNYA - EMPRESA

TVC  Sigla de la Televisió de Catalunya.

85 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

TVV  Sigla de la Televisió de València.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Txiqui (Juan Paredes Manot)  (Zalamea de la Serena, Extremadura, 1955 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 27/set/1975)  Militant d'ETA-PM. Detingut (1975) i acusat de la mort d'un policia, fou condemnat a la pena capital al mateix temps que un altre militant d'ETA i tres del FRAP, tots els quals foren afusellats. Txiqui fou el darrer executat, a Catalunya, sota el franquisme.

Anar a:    Tu ]    [ Tudi ]    [ Tuna ]    [ Turia ]    [ Turq ]    [ Tusq ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -