A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ua ]    [ Ud ]    [ Ui ]    [ Ullal ]    [ Ulld ]    [ Umb ]

La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent; i una font d'il·lusions inexhaurible. (Josep Pla)

82 CATALUNYA - CULTURA

UAB  Sigla de la Universitat Autònoma de Barcelona.

84 CATALUNYA - CULTURA

UB  Sigla de la Universitat de Barcelona.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ubach, Rafael  (Catalunya, s XVI - Perpinyà, 1556)  Prelat. Fou canonge de Barcelona. El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Fou nomenat bisbe d'Elna el 1555.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ubach i Medir, Bonaventura  (Barcelona, 1879 - Montserrat, Bages, 1960)  Biblista i orientalista. Seguí la carrera eclesiàstica i el 1894 va ingressar al monestir de Montserrat. El 1902 va ésser ordenat sacerdot. Coneixedor de les llengües orientals, anà a Palestina, on seguí els cursos de l'Escola Bíblica de Sant Esteve a Jerusalem; viatjà per Palestina, Egipte, Síria, etc, i va arribar a ésser un dels més bons coneixedors de laInici página topografia i dels costums dels països bíblics. Fou professor de llengües orientals al Col·legi Pontifici de Sant Anselm de Roma (1913-23) i de siríac a l'Institut Pontifici Oriental (1918-20). De retorn a Montserrat, inicià la traducció i el comentari al català de la Sagrada Escriptura i va crear el Museu Bíblic. El 1940 va ésser nomenat Consultor de la Comissió Bíblica Pontifícia. Va publicar: La Bíblia a Montserrat, la versió catalana de la missa siríaca Litúrgia Siríaca, Anàfora dels dotze apòstols (1958), El Sinat i la gramàtica hebraica en dos volums.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ubach i Pérez d'Osés, Visitació  (Madrid, 1850 - la Garriga, Vallès Oriental, 1925)  Pintora. Deixebla de Francesc Miralles i Galaup. Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l'escena burgesa elegant. El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori, fraudulentament signades amb el nom d'ell. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en algunes de les exposicions oficials de Madrid.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ubach i Vinyeta, Francesc d'Assís  (Tiana, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)  Escriptor. Va prendre part en la fundació de la Jove Catalunya i La Misteriosa. Poeta romàntic, participà als Jocs Florals de Barcelona, i hi fou nomenat mestre en gai saber el 1874. Els seus poemes quedaren recollits en els llibres Celísties (1866), Expansions (1879) i Romancer Català (3 volums, 1877-94). Deixà al teatre l'estudi Teatre Català, a més d'unes tragèdies d'esquemes romàntics, entre les quals sobresurten Margarida de Prades (1870) i Joan Blanques (1880).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ubaid Al'là al-Tudgibí  (València, s XII – 1228)  Historiador àrab.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaUbeda  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Monòver.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teodor Úbeda i GramageÚbeda i Gramage, Teodor  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 30/oct/1931 - Palma de Mallorca, 18/mai/2003)  Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa. La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes. Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Úbeda i Montes, Josep Maria  (Gandia, Safor, 1839 – València, 1909)  Músic. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys. És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l'escola valenciana d'orgue.

9 ILLES BALEARS - CULTURA

Uc  (Eivissa, 1967 - )  Grup de música popular. Format per Isidor i Joan Marí, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses. L’any 1973 hi entrà a formar part Víctor Planells. De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1992 se'ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

81 CATALUNYA NORD - CULTURA

Inici páginaUCE  Veure> Universitat Catalana d'Estiu (sigla).

10 MÓN - BIOGRAFIA

Ucelay de Cal, Enric  (Nova York, EUA, 1948 - )  Historiador. Fill d’Ernesto Guerra da Cal, es llicencià al Bard College de Nova York (1969) i, des del 1972, resideix a Catalunya. Doctor per les universitats de Columbia i Autònoma de Barcelona, de la qual fou catedràtic, s’ha especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista (1931-1939) (1982), Francesc Macià. Una vida en imatges (1984), una antologia de texts de Daniel Cardona (1984), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997), amb F. Veiga i Á. Duarte, ERC. 70 anys d’història (1931-2000) (2001), Llegar a capital: rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en la España del siglo XX (2002) i El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (2003), a més de nombrosos articles en "L’Avenç", revista de la qual fou codirector (1993-98), "Recerques", etc. Ha dirigit les obres La joventud a Catalunya al segle XX (1987) i, juntament amb J. Fontana, Història Universal Planeta (1991-94).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Uclés i Cifuentes, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1952 - )  Pintor. En les seves obres recrea un univers oníric, protagonitzat per l’element humà, en el qual es fa present l’erotisme i l’esoterisme.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ucria, baronia d'  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció senyorial, concedida el 1437 a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d'Agosta. Per mort de la seva néta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lluís de Udaeta i ParísUdaeta i París, Josep Lluís de  (Barcelona, 29/mai/1919 - 14/set/2009)  Ballarí i coreògraf. Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa. Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc. Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José. Creà les coreografies Orfeo gitano (1951), Don Juan (1952), Romance de Carmen y don José (1958), Capricho de Goya (1967) i Catalanesca. Professor i coreògraf de dansa espanyola a Europa, posteriorment estudià castanyoles amb Emma Maleras i el 1976 inicià una carrera com a concertista, de la qual foren fites els recitals de cançó espanyola al Teatro alla Scala de Milà i al CoventInici página Garden de Londres i la presentació als Festivals de Salzburg de la mà de H. von Karajan (1985). Mestre titular de l'Internationaler Tanz-Akademie, de Colònia, en aquesta ciutat fou fundador també de la Societai Internacional de la Castanyola Musical el 1990. Investigador sobre les castanyoles, en fou considerat el màxim divulgador al món. El 1987 rebé el Deutsches Tanzpreiss d'Alemanya, el 1989, la Medalla de las Bellas Artes del govern espanyol, el 1995 el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya, el 2000 la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i el 2001 la Creu de Sant Jordi.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udalard Bernat  (Catalunya, a 1058 - a 1118)  Primer vescomte conegut de Besalú. En 1079 ostentava ja el títol vescomtal. Era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i nét d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Es casà amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut. En 1114 acompanyà Ramon Berenguer III de Barcelona, a l'expedició a les Balears. Per haver traspassat abans que ell el seu fill Pere Udalard, fou succeït com a vescomte de Besalú pel seu nét Udalard. La línia dels vescomtes de Besalú és l'antecedent de la casa vescomtal de Bas. Aquesta línia recauria anys després, ja amb el nom de Bas, en una filla d'Udalard Bernat i d'Ermessenda, que era casada amb el noble Ponç Hug de Cervera.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udalard I  (Catalunya, s X - v 1014)  Vescomte de Barcelona (v985 - v1014). Fill i successor del vescomte Guitard. Es casà amb Riquilda, filla de Borrell II. El 985, arran de la gran expedició d'al-Mansur contra Barcelona, el comte Borrell, que n'era absent, li encarregà la defensa de la ciutat; havent estat capturat, fou conduït a Còrdova amb els captius cristians. Durant els cinc anys que hi va restar presoner, exercí el vescomtat el seu germà Geribert. Rescatat a mitjan 990, reprengué les funcions vescomtals fins que, a la seva mort, el succeí el seu fill Bernat Udalard.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udalard I  (Catalunya, s XI - v 1115)  Vescomte de Besalú (v1055 - v1115). Fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda. Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a RamonInici página Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078. Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona. Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló; segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, on figura com a marmessor de Ramon Berenguer I. Morí poc després de l’expedició del 1114 a les Balears, en la qual, segons Tomic, participà. Fou casat amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udalard II  (Catalunya, s XI - 1077/80)  Vescomte de Barcelona (a1041 - v1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot. Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès. Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges. A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udalard II  (Catalunya, s XI – 1123)  Vescomte de Besalú (v1115-1123). Fill de Pere. Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest. Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada.

19 CATALUNYA - POLÍTICA

UDC  Sigla de la Unió Democràtica de Catalunya.

83 CATALUNYA - CULTURA

UdG  Sigla de la Universitat de Girona.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaUdina i Martorell, Frederic  (Barcelona, 29/set/1914 - 30/des/2011)  Historiador, arxiver i catedràtic. Germà de Santiago. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, fou director del Museu d'Història de la Ciutat (1959-76) i director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1961-82). Ha estat degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor en aquesta mateixa universitat, així com delegat de cultura de l'ajuntament barceloní (1975-76) i fundador i director de l'Institut Interuniversitari d'Estudis medievals. D'entre els nombrosos llibres que ha publicat, destaquen els reculls El llibre blanc de Santes Creus (1947) i El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X (1951), i els treballs L'escut de la ciutat de Barcelona (1979), Documents cabdals de la Història de Catalunya (1985), Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1995) i, en col·laboració amb J.M. Garrut, Barcelona, vint segles d'història (1963).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Udina i Martorell, Santiago  (Barcelona, 23/des/1911 - 17/mar/2006)  Advocat i polític. Germà de Frederic. Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil. Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d'alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament (1962), sots-secretari d'obres públiques (1965-70), procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina; a més, presidí el Cercle Català de Madrid. El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d'obtenir un escó per Alianza Popular.

22 CATALUNYA - ESPORT

UEC  Sigla de la Unió Excursionista de Catalunya.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ugarte i Pagès, Francesc Xavier  (Barcelona, 1852 – Madrid, 1919)  Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l'Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l'exèrcit i es distingí com a periodista. El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari "El Comercio Español". Fou corresponsal a Madrid del "Diario de Barcelona" i col·laborador de "La Época" i de "El Tiempo". Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials. Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d'estudiar els origens de la Setmana Tràgica.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaUgas i Grau, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1890 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic i escriptor. Destacat promotor de campanyes contra la blasfèmia, publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany (1927), en dos volums, Siginificación espiritual de los pesebres (1920) i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany (1927).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Uguet, Joan Just  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Residí a Madrid i a Barcelona. És autor d'un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas (1868), antiabsolutista, i de nombroses novel·les fulletonesques: Adelina (1859), El árbol caído o Juanita la costurera (1864-70), Los mandamientos de la ley de Dios (1865) i La inquisición en Barcelona (1863). Publicà també els poemes La Redención (1859) i Los almogávares (1867) i obres disperses: Las primeras bellezas del mundo... (1878), El culto a la hermosura... (1880) i El carpintero moderno... (1888).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Uhr, Jan  (Rattvik, Suècia, 1858 – València, 1922)  Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d'Estocolm (1884-86). Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l'entorn (1895-1922). Edità el periòdic infantil "Hojas Dominicales" (1901-14), que tingué bona acceptació.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Uixó, castell d'  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI. Consta de tres recintes: l'antic, que mira al sud i comprèn l'alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna. D'origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí l'insurrecció d'Al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l'ago/1250. Posteriorment pertangué a la corona. Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l'infant Enric d'Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.

28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaUixó, governació dellà  (País Valencià Veure> Castello de la Plana, governació de (o dellà el riu d'Uixó).

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Uixó, riu d'  (Plana Baixa Veure> Belcaire, el.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Uixó, vall d'  (Plana Baixa Veure> Vall d'Uixó, la.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Uixola  (Pego, Marina Alta)  Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica que el 1248 fou poblada per cristians.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Uixola, baronia de la  (País Valencià)  Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València. Passà als Rovira.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Uixoles, les  (Alcoi, Alcoià)  Barri (o la Uixola), al sud-oest de la ciutat. Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a poblar el 1248 a cristians.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Uixols  (Castellterçol, Vallès Oriental)  Veure> Sant Julià d'Uixols.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Uja, Sant Aniol d'  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Veure> Sant Aniol d'Aguja.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ull, Sanç d'  (Real, Navarra, s XIV - Avinyó, França, 1356)  Bisbe d'Albarrasí-Sogorb. Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319, però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València. Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets. Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaUll del Moro, serra de l'  (Alcoià / Comtat Alineació muntanyosa (1.050 m alt), al límit de les dues comarques, que domina pel sud-est la ciutat i la foia d'Alcoi.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàUllà  (Baix Empordà Municipi: 7,30 km2, 21 m alt, 1.053 hab (2014). Situat a l'esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí, el sector nord-oriental del terme és accidentat pels vessants meridionals del massís del Montgrí, coberta de matollar. Agricultura de secà (trilogia gra d'aresta-blat de moro-userda) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters i farratges), que aprofita l'aigua del Ter a través de sèquies; els darrers anys han tingut forta expansió els arbres fruiters (pomeres i presseguers). Té una certa importància la cria de bestiar (boví i porcí sobretot) i l'avicultura. Indústria de la construcció. El poble és a la zona de contacte entre el Montgrí i la plana; església parroquial de Sant Andreu, a l'antic monestir d'Ullà, on es venerada l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Fossa, notable talla romànica. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ullà, monestir d'  (Ullà, Baix Empordà)  Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d'Ullà), i més tard col·legiata. El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç II d'Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella. Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc. L'any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya (potser ell mateix dirigí l'expedició), saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus comunitaris. Poc després, una inundació del Ter obligà a aixecar un nou temple sobre l'anterior, mig soterrat per les arenes, que fou consagrat el 1182. Sota la protecció dels Santaeugènia, senyors de Torroella, la comunitat es mantingué amb força vitalitat fins a l'entrada dels priors comendataris el 1452. Fou secularitzada el 1592 i es convertí en col·legiata, que, regida per un prior i amb quatre canonges, subsistí fins el 1835. El 1804 la comunitat es traslladà a la nova església construïda per a parròquia del poble d'Ullà, sota el títol de sant Andreu, a la qual els canonges traslladaren la vella imatge romànica de Santa Maria de la Fossa i els retaules i algunes de lesInici página tombes dels antics senyors de Torroella, protectors de la canònica. Resten molt pocs vestigis de l'antic monestir, situat a la plana del Ter.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ullals, riu dels  (Ribera Alta)  Curs d'aigua de la comarca (o Verd), afluent esquerrà del Xúquer, que neix a la serra del Palmerar, dins els termes de Tous i de Sumacàrcer, constitueix el límit entre els termes d'Alberic i Massalavés i, després de travessar el d'Alzira, s'uneix al seu col·lector aigua amunt d'aquesta ciutat.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ullaró  (Campanet, Mallorca Septentrional)  Llogaret, a l'est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ullastrar, s'  (Sant Lluís, Menorca)  Llogaret, al sud-oest de la vila.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ullastre  (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)  Veïnat, situat al sud del poble. El lloc és esmentat el 882.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ullastre, Josep  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1690 - Peralada, Alt Empordà, 1762)  Escriptor i eclesiàstic. Fou domer de Sant Martí de Peralada. És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià..., publicada per primera vegada vers el 1833 i que tingué un gran èxit durant tot el s XVIII i part del XIX: se'n feren moltes edicions (com a mínim 35 fins el 1859) per tot Catalunya. L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer. Deixà manuscrita una interessant Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies..., escrita cap a mitjan segle, que conté, a més de la dedicatòria, on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica pròpiament dita, que representa un esforç de sistematizació considerable i que conté bastants encerts (ús de l’apòstrof, de la conjunció i, etc). És autor també d’una compilació de versos de Francesc Fontanella en el volum que titulà Diversió per los alumnos del Parnàs Català; obres poètiques de Francisco Fontanella, inèdita.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaUllastrell  (Tarragonès)  Antic nom del poble de Creixell.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalUllastrell  (Vallès Occidental Municipi: 7,36 km2, 342 m alt, 2.056 hab (2014), (o Ustrell). Situat a l'esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume, al sud-oest de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat. El territori és suaument ondulat i cobert en part de bosc. Agricultura de secà amb conreus de vinya, seguida de l'olivera, els cereals, les patates i el farratge; el regadiu es limita a cirerers i presseguers. Hi ha un celler cooperatiu i una cooperativa oleícola. La ramaderia (cria de bestiar porcí) i l'avicultura complementen l'economia tradicional. Darrerament hom ha instal·lat dins el terme algunes indústries (téxtil, química i metal·lúrgica). El poble és en una petita elevació, centrat per l'església parroquial de Santa Maria, amb campanar modernista; a ponent hi ha el barri de les Eres. Àrea comercial de Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ullastrell, cap d'  (Portvendres, Rosselló)  Cap de la costa de la Marenda, que tanca pel sud el golf de Paulilles.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàUllastret  (Baix Empordà Municipi: 10,84 km2, 49 m alt, 289 hab (2014). Situat a la dreta del Daró, al nord de la Bisbal d'Empordà. El territori és pla,en una gran zona on hi havia hagut la llacuna d'Ullastret, que fou dessecada al s XVIII. A l'agricultura s'alternen els conreus de secà (gra d'aresta, userda) amb els de regadiu (blat de moro i hortalisses). Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Població en descens. El poble es troba en una elevació damunt les terres baixes, al sud-oest del puig de Sant Andreu, on hi ha les importants restes de la ciutat ibèrica d'Ullastret; conserva part de les muralles i restes de l'antic castell de Ullastret; l'església parroquial de Sant Pere és un notable edifici d'estil romànic (s XI). Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaUllastret, ciutat ibèrica d'  (Ullastret, Baix Empordà)  Poblat o ciutat pre-romana. S'hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s -IV).

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàUlldecona  (Montsià)  Municipi: 126,04 km2, 134 m alt, 6.904 hab (2014). Situat a l'esquerra del riu de la Sènia, al límit amb el Baix Maestrat; accidentat al nord per l'ampla foia d'Ulldecona, oberta entre els vessants occidentals del Montsià. Coexisteix l'agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals i garrofers) amb la de regadiu (hortalisses i farratge), la qual va desenvolupar-se d'ençà de la construcció del pantà d'Ulldecona. Avicultura. Indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli), de la fusta (serradores i fàbriques de mobles) i de producció de materials per a la construcció (pedra d'Ulldecona). La vila es troba a la foia a ponent dels turons del Castell i del Calvari; l'església parroquial de Sant Lluc és gòtica, però amb indubtables elements de transició. Prop de la població hi ha les restes de l'antic castell d'Ulldecona. El municipi comprèn, a més, la caseria dels Valentins, els barris del Castell, de la Miliana i el Pas i el santuari de la Pietat d'Ulldecona, prop del qual hi ha la cova de Santa Magdalena i un important conjunt d'abrics amb pintures rupestres. Àrea comercial de Tortosa. L'any 1227 havia estat constituïda la comanda hospitalera d'Ulldecona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ulldecona, abrics d'  (Ulldecona, Montsià Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d'art rupestre llevantí de Catalunya. Especial rellevància té l'abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme. Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l'edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaUlldecona, pantà d'  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat Embassament de la capçalera del riu de la Sènia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970. Regularitza el cabal del riu i permet d'ampliar els regadius, encara que, per l'escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l'estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.

54 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ulldemó, riu d'  (Matarranya / Baix Ebre)  Curs d'aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes. La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s'uneix al seu col·lector, dins el terme d'aquesta vila.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratUlldemolins  (Priorat Municipi: 37,91 km2, 651 m alt, 412 hab (2014). Situat al nord de la comarca, al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà, a la vall del Montsant (o riu d'Ulldemolins). Força accidentat pels vessants de les serres de Montsant i de la Llena. Agricultura de secà; el conreu més estès és el d'oliveres; segueixen en importància la vinya, els cereals, els ametllers i els avellaners. Avicultura. Indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli). El poble és al vessant d'un tossal enlairat a la riba dreta del riu de Montsant; església parroquial de Sant Jaume; al cim del nucli hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Loreto (s XVIII). El municipi comprèn, a més, l'antiga partida del Coll de Mònecs, el congost de Fraguerau i les ermites de Santa Magdalena d'Ulldemolins, de Sant Antoni d'Ulldemolins, de Sant Bartomeu i de Santa Bàrbara. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa Sant Jaume - Escola Montsant

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ulldemolins  (Reus, Baix Camp Veure> Comes d'Ulldemolins, les.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaUlldeter  (Setcases, Ripollès)  Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l'est) i el de Carançà (a l'oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau. Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana. A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d'altitud, el 1975 s'hi bastí l'estació d'esquí Vallter.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ulled i Altemir, Jesús  (Osca, Aragó, 1894 – Barcelona, 1968)  Periodista i advocat. Vinculat al partit radical d'A. Lerroux, fou tinent d'alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona. Autor de l'obra teatral El diví vagabund.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ulled i Altemir, Josep  (Sarinyena, Aragó, 1888 – Barcelona, 1929)  Polític i advocat. Fill d'Antoni Ulled i Ballarín i germà de Jesús i de Rafael. Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana, fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical. Antisolidari, fundador i redactor de "La Rebeldía" (1906-10), fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros, i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica, s'exilià més tard a París. Diputat provincial (1915) i conseller de treball de la Mancomunitat (1917-19), sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ulled i Altemir, Rafael  (Sarinyena, Aragó, 1885 – Barcelona, 1937)  Polític, advocat i enginyer. Germà de Jesús i Josep. Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears. Antisolidari fervent, diputat provincial (1911-15) i regidor de Barcelona (1915), pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit. Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província; membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals. Al jul/1936 fou detingut i empresonat al vaixell Uruguay, on morí.

61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaÚltima Hora  (Barcelona, 13/oct/1935 - 28/abr/1938)  Periòdic de la tarda, en català, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb "L'Instant", diari de la nit pertanyent a la Lliga. Va destacar pels reportatges i per les informacions d'esports i d'espectacles. Va deixar d'editar-se per manca de primeres matèries.

62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Última Hora, La  (Palma de Mallorca, 1893 - )  Diari de la tarda, en castellà. Fundat per Josep Tous i Ferrer. Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d'informació, literari i artístic, de caire castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants. Més tard s'ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista. A partir del 1976 publica una secció setmanal en català.

63 CATALUNYA - MÚSICA

Último de la Fila, El  (Catalunya, 1985 - 1998)  Grup de rock en castellà. Format per Manolo Garcia i Quimi Portet. Creat el 1980 amb el nom de Los Rápidos, passà a dir-se Los Burros el 1983, i dos anys després adoptà el nom definitiu. El grup obtingué un cert èxit ja amb el seu primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1984), on es mesclen el rock i els ritmes mediterranis i flamencs. Edità després, entre altres, Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1989), Astronomía razonable (1993) i La rebelión de los hombres rana (1995). Després de nou discos gravats i més de dos milions i mig de còpies venudes, el grup es dissolgué el 1998. Ambdós components seguiren carreres musicals en solitari.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàUltramort  (Baix Empordà Municipi: 4,50 km2, 30 m alt, 204 hab (2014). Situat en una plana a la dreta del Ter, límit septentrional, entre aquest i el Daró i drenat, a més, per la riera Nova, afluent del segon. Els conreus ocupen pràcticament tot el territori; al secà s'hi cultiven blat, blat de moro, gra d'aresta i userda, i hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Ramaderia ovina i porcina. El poble és a la dreta de la riera Nova, ubicat damunt un tossal, coronat pel castell de Gleu o de Finestres d'Ultramort; l'església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 1046, és d'una nau, d'estil gòticInici página primitiu i conserva un notable ostensori barroc. La població fou fortificada i es conserven restes i una notable casa, amb garites. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. El municipi fou agregat el 1860 al de Foixà, però en 1920-30 recuperà la seva independència. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Umayya ibn al-Muhayyir  (Àfrica ?, s VII – Barcelona ?, s VIII)  Primer valí de Barcelona després de la conquesta àrab, posat, segons sembla, per al-Hurr el 719. Era germà d'Abd Alläh, el fundador dels tugibites.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Umbert  (Catalunya, s XI)  Cavaller. Devers el 1040 es trobava amb forces de Barcelona fent una incursió en terres d'Alhama, de dominació sarraïna. Hom no sap a quina de les diverses poblacions espanyoles d'aquest nom correspon aquesta atribució històrica. D'allí estant, Umbert demostrà les seves simpaties pel poderós magnat rebel Mir Geribert.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Umbert, Joan  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu "Anuari Català" (1894-1900). Com a poeta, fou autor també de La musa rebelde de 1897 a 98: Jardí de l'ànima i La musa rebelde de 1900 a 1901: Catalònia. En prosa publicà unes Lletres cruels-cartes a un provincial.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Umbert de Cervelló  (Catalunya, s XI – Barcelona, 1086)  Bisbe de Barcelona (1069-86). Era fill d'Hug de Cervelló i d'Eliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida. Umbert s'havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana. Abans d'ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu (1063). Continuà la construcció de la catedral romànica i l'embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d'or. L'any 1076 consagrà l'església de Sant Feliu d'Arraona (Sabadell). Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d'Auloron, en el qual es dictaren cànons contra la simonia que imperava al país.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaUmbert i Arram, Pere Anton  (Palma de Mallorca, 1786 - s XIX)  Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d'Amics dels País. Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauzà són a l'ajuntament palmesà.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Umbert i Vilaseró, Domènec  (Barcelona, 1916 – 1993)  Constructor de gegants. El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls. A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell. Allí desenvolupà la seva faceta artística: a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc. El 1967 tenia un taller de maniquins propi. L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó. La seva última etapa estigué vinculada a l’escola dels Pares Escolapis del carrer de Sant Quintí, de Barcelona. Allí tingué un taller i féu tres parelles de gegants per al mateix col·legi. El seu últim treball fou el Iaio del Barça, gegantó de la colla del barri de les Corts de Barcelona. El 1987 hom li concedí la Carta de Mestre Artesà i el 1991, la Creu de Sant Jordi.

71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Umbral  (València, 10/jul/1937 – Barcelona, 21/gen/1939)  Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4/des/1937) i a Barcelona (des del 8/gen/1938). D'edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Umfred  (Alp, Baixa Cerdanya Veure> Sant Esteve d'Umfred.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaUnarre  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.218 m alt), a la vall d'Àneu, situat a la dreta del riu d'Unarre, a mitja vall, de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós. La jurisdicció de tota la vall d'Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona. Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d'Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d'Àneu. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l'antic castell de Puigllorenç.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Uncastillo, tractat de  (Uncastillo, Aragó, 1363)  Acord signat entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó. Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarro-aragonesa del 1362. Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Unde, La  (Aiora, Vall de Cofrents)  Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Unidad Católica, La  (Palma de Mallorca, 7/mar/1869 - 23/feb/1873)  Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l'Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l'època. Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Balears).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaUnifred  (França ?, s IX - Itàlia, d 864)  Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864). La seva procedència és controvertida. El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard. El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa. Al jun/859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns indígenes de Septimània i Catalunya: un tal Isembert, un Gomesind de la família vescomtal de Narbona-Rosselló i un Oriol, fill del comte Alaric d’Empúries i nét del comte Berà I. Segons historiadors àrabs, la pau del 857 es trencà el 861, quan un exèrcit sarraí atacà Barcelona, sense prendre-la. El 862 esclataren de nou les dissidències a l’interior del regne franc, especialment a les regions meridionals, on els nobles aquitans volgueren oposar el rei Carles II el Jove d’Aquitània al seu pare Carles el Calb. En aquesta ocasió Unifred se sumà a la revolta i, acusat de bausia, fou formalment destituït: atribució de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer i al bisbe Frodoí (862). Perseverà, però, en la revolta i prengué Tolosa, acció en la qual degué morir el comte Ramon I (863), cap de la noblesa fidel a Carles el Calb. El domini sobre la ciutat de Tolosa, que Unifred sabé defensar d’un atac dels normands (864), segurament significà també un cert control sobre el comtat tolosà i el de Carcassona-Rasès, i fins potser els de Pallars i Ribagorça. Conjugant l’actuació militar i la diplomàcia, el rei Carles el Calb aconseguí finalment d’aïllar el rebel, que a la fi del 864, sentint-se amenaçat, fugí cap a Itàlia, on tenia propietats.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Unifred  (Catalunya, s X)  Vescomte de Conflent. Acusat de traició fou desposseït dels seus béns, que foren adjudicats al comte Sunifred II i els germans d'aquest, devers l'any 952. En 959, aquests béns anaren a un nou vescomte, Isarn.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Unifred I de Ribagorça  (Franja de Ponent, s IX – 950)  Comte de Ribagorça (v920 - v950), anomenat també Bernat. Associat al govern pel seu pare, Ramon II de Pallars-Ribagorça, reconquerí les terres centrals de la Ribagorça als sarraïns (908). Es casà amb Toda d'Aragó, i estengué els seus dominis per les terres del Sobrarb, que repoblà. Heretà el comtat junt amb el seu germà, Miró I, mentre que els altres dos germans heretaven el Pallars. Les seves conquestes als sarraïns el convertiren en una figura mítica popular, sobre la qual es creà la llegenda de Bernat de Ribagorça.

80 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Unifred II de Ribagorça  (Ribagorça, s X - 980/981)  Comte de Ribagorça (v960 - 980/981). Fill de Ramon III, del qual fou successor. Morí sense descendència i fou succeït pel seu germà Arnau.

Anar a:    Ua ]    [ Ud ]    [ Ui ]    [ Ullal ]    [ Ulld ]    [ Umb ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -