A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Valls i A ]    [ Valls i Q ]    [ Vallsera ]    [ Vallterra de ]    [ Vallvi ]    [ Van ]

En qualsevol professió, l'emoció és bàsica; quants perds l'emoció, comences a morir. (Joan Solà)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valls i Aguiló, Cristina  (Palma de Mallorca, 1901 – 1982)  Actriu. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d'autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d'Alcàntara Penya. Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l'any 1927 al 1938 al Teatre Principal. Després d'uns quants mesos d'absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l'Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom. El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Areny, Lluís  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1927 - )  Pintor. Format a Sabadell amb Vilatobà i a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Exposà individualment per primer cop a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1952), i el 1958 ho féu a Barcelona, on ha exposat sovint. Ha participat en diverses exposicions col·lectives, la més destacada a Chicago el 1960, i ha obtingut premis a diversos concursos catalans.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls i Bofarull, Pere  (Igualada, Anoia, 1840 – Madrid, 1885)  Escenògraf. Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu. Treballà a Lleida (1865), on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis. A Igualada pintà el retaule figurat (destruït el 1936) de la Mare de Déu de la Cinta a l'església del Roser. Amplià estudis a Madrid (1868), on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso (Satanella, Ellionor) i s'hi instal·là. Treballà després al Teatro Real (Il re di Lahore, 1880). Des d'allà féu decoracions per al Teatre de l'Ateneu d'Igualada (1881) i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc. El seu renom fou tal, que li fou concedida la creu de Carles III.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Bonet, Pau  (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1888)  Escriptor. Advocat, col·laborà a la premsa del moment. Publicà Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona (1855), Biografía de don Pedro Vieta (1857), Biografía de don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Apuntes históricos sobre la antigüedad y prerrogativas de la iglesia... de los Santos Justo y Pastor de Barcelona (1860).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valls i David, Rafael  (Manises, Horta, 1851 – Alacant, 1906)  Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d'Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica. Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Duran, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935)  Músic. Destacà com a intèrpret de contrabaix. Fou professor de l'Escola Municipal de Música. És autor d'algunes composicions originals i d'una obra de caràcter didàctic.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls i Galán, Francesc  (Barcelona, 1665 – 1747)  Compositor. Després d'haver actuat com a mestre de capella de l'església de Mataró, fou nomenat pel mateix càrrec a la seu de Girona (1688-96). Aquest darrer any dirigí la capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i poc després obtingué com a titular el mateix càrrec a la catedral de Barcelona (1709-41). És autor de les misses Regalis, Tu es Petrus, Cantemus Domino i Scala Aretina, a més d'una missa de difunts, d'una missa de dos tiples, de dues misses de triple i tenor, de dues misses Sine Nomine. Escriví l'obra Mapa armónico práctico.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Galí, Antoni  (Barcelona, 1798 – 1877)  Mestre d'obres. Titulat a l'Academia de San Fernando de Madrid (1832). Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona (entre les quals l'enderrocament del convent de l'Ensenyança, el 1846) i al passeig de Gràcia. És l'autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l'Eixample de Barcelona (1863), les quals, pel fet d'haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Geli, Cir  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Erudit. Doctor en teologia, fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona (1793). Publicà diverses obres religioses en castellà (El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida, 1792); entre el 1802 i el 1817 escriví una Col·lecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits (Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Gorina, Manuel  (Badalona, Barcelonès, 1920 – Barcelona, 1984)  Compositor i musicòleg. Membre fundador del Cercle de Falla de Barcelona. De la seva música instrumental destaquen les Invencions (1957), per a piano i violí, Les veus del carrer (1966), per a flauta, oboè i clarinet, Estudis concertants, per a piano iInici página orquestra (1958), i Concert (1965), per a guitarra i orquestra. Va escriure música per a la Primera història d'Esther (1955), de Salvador Espriu, i CAL 33-33 (1967), òpera de cambra. Compongué cançons sobre textos d'A. Machado i d'Espriu, i 12 canciones sefarditas (1965), per a soprano, flauta i guitarra. Escriví nombrosos llibres sobre temàtica musical, entre altres La música catalana contemporània (1960), La música española después de Manuel de Falla (1962), Història de la Música Catalana (1969), Aproximación a la música (1970), La música en cifras (1974), etc.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Huguet, Miquel  (Catalunya, s XIX)  Pedagog. Fou mestre de sords-muts, entre els quals exercí un ensenyament fecund. Publicà un mètode per aprendre de llegir (1857).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valls i Jordà, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1917 - 1989)  Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L'home pot ésser àngel (1952), L'íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986). És autor també de Sainets alcoians (1972).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Martí, Nolasc  (Barcelona, 1888 - 1980)  Pintor. Deixeble d'Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls (1926). Hi estudiaren, entre altres J.O. Jansana, Joan Moncada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Oliva, Àlvar  (Barcelona, 25/abr/1947 - )  Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980). S'ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l'àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d'un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d'autors francesos i italians. Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l'industrial Bultó (1977); li fou concedida l'amnistia, però fou impugnada, i s'exilià.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls i Pallarola, Isidre  (Sallent de Llobregat, Bages, 1859 – Barcelona, 1933)  Industrial. El 1901 fundà la colònia Valls, al Bages.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Plana, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1928 - )  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1970 després d'haver fet els estudis eclesiàstics (filosofia i teologia) a Sant Cugat del Vallès, d'haver preparat la tesi a Munic i Bonn i d'haver deixat la Companyia de Jesús. A la mateixa universitat s'havia llicenciat en filosofia el 1958, sota el mestratge de J. Carreras i Artau. El 1971 publicà la seva tesi sobre la Fenomenologia de l'esperit d'Hegel, d'àmplia difusió a les universitats de l'estat espanyol i de l'America llatina. Professor a les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià, on fundà el 1978 la facultat de filosofia de la universitat del País Basc, retornà a la de Barcelona el 1979. Membre cofundador de la restaurada Societat Catalana de Filosofia, de la qual fou president des del nov/1982 fins a l'oct/1985. Publicà diverses obres sempre entorn d'Hegel.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Quer, Maurici  (Barcelona, 1904 - Olot, Garrotxa, 1992)  Pintor. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja. Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924. Hom el considera un continuador del paisatgisme de l'escola d'Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot, la medalla Masriera d'argent. Ha conreat també el pessebrisme.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Riera, Lluís Maria de  (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1922)  Poeta. Membre de l'Oratori de Sant Felip Neri, d'on més tard fou prepòsit, fou també consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1899). Els seus Cants espirituals per a ús del poble (1912), molt coneguts, foren musicats per Lluís Millet.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Ronquillo, Francesc d'A.  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1894)  Pedagog. Fou mestre de l'Escola de Sords-Muts. És autor d'un manual per a ús docent a l'escola esmentada (1871) i d'una memòria sobre el funcionament d'aquella, presentada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i traduïda poc després a Suïssa.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls i Subirà, Xavier  (Barcelona, 18/set/1923 - 16/set/2006)  Pintor. Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, guanyà un primer premi al Cinquè Saló de Tardor de Palma (1946). Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949. Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture (1952), Salon des Indépendants i Salon d’Automne (1953), etc. Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta (1955). A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà particularment. També exposà a Madrid, Mallorca i París, des d’on obtingué una important projecció internacional. L’any 1979 guanyà el premi Cáceres de pintura i fou nomenat Chevalier des Arts et des Lettres, i el 2000 fou guardonat amb l’ordre de Comanador de les Arts i les Lletres del Govern francès i amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’exposició retrospectiva del Museu Ingres de Montalbà (1981) fou seguida d’altres a Madrid i Barcelona. La seva obra, elaborada amb lentitud i precisió, se centra especialment en interiors i en natures mortes d’un ascetisme compositiu geometritzant i una economia d’elements, progressivament depurada, en què s’adverteix el seu contacte amb pintors figuratius i abstractes. És representat als museus d’art modern de Barcelona, París, Marsella i Tòquio. L’any 2003 publicà les memòries La meva capsa de Pandora.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Taberner, Ferran  (Barcelona, 31/mar/1888 – 1/oct/1942)  Jurista i historiador. L'any 1914 ingressà al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris, i més tard esdevingué oficial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i director de Museu Arqueològic Provincial de Tarragona (1922-28). Fou catedràtic d'història d'Espanya a Múrcia i professor de la càtedra lliure d'història de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament s'adherí a la Lliga Regionalista de Catalunya i el 1921 fou elegit diputat provincial per districte de Manresa-Berga. Fou un continuador del gran corrent de projecció històrica del dret català, notablement desenvolupat durant el primer terç del s XX. Orientà la seva activitat cap a l'estudi de les institucions de l'època comtal i de les antigues fonts del dret català (Usatges, Consolat de Mar, etc). Entre les seves nombroses monografies són remarcables: Els orígens del comtat de Pallars i de Ribagorça (1918), Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques (3 volums, 1915, 1917, 1920), Figures de l'època comtal catalana, El tractat "De regimine principum" de l'infant Fra Pere d'Aragó, Notes sobre el Consolat de Mar, Notes per a la història de la família comtal de Barcelona (1923), La tradició de la nostra cultura (1924), Les col·leccions canòniques a Catalunya durant l'època comtal (1925), Els estudis d'història de la legislació catalana (1925), El problema de la formació dels Usatges de Barcelona (1925), Les fonts documentals dels costums de Lleida (1926), Usatges i costums de Girona (1927), Franqueses i usances de la ciutat d'Urgell (1927), Les doctrines polítiques en la Catalunya medieval (1927), La Societat de les Nacions i les idees de comunitat internacionals en els antics autors catalans (1927), Relacions familiars i polítiques entre Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, Sant Ramon de Penyafort, etc. Moltes d'aquestes monografies foren aplegades a Obras selectas de Fernando Valls Taberner, publicades conjuntament a Madrid i Barcelona. També va publicar Història de Catalunya (4 volums, 1926-28) i, en col·laboració amb Ferran Soldevila, un manual d'Història de Catalunya (1922-23), de caràcter docent, en 2 volums. Publicà així mateix l'important text del Llibre del Consolat de Mar. El 1937 va passar-se al bàndol del general Franco, al qual va representar en diverses activitats propagandístiques a Iberoamèrica.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Taberner, Josep  (Barcelona, 1891 – 1967)  Industrial. Germà de Ferran. dirigí empreses químiques i tèxtils i fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1964-66) i del Cercle del Liceu (1946-67).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls i Verges, Manuel  (Catalunya, 1912 - )  Arquitecte. Des del 1953 fou un dels components del Grup R. Una de les seves realitzacions més importants, feta amb Coderch i Terrades, és el camp de golf del Prat de Llobregat, on es plantegen per primera vegada i d'una manera coherent els problemes organicistes de l'espai.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Vicenç, Agustí  (Barcelona, 1860 – 1920)  Escriptor. Germà de Josep Maria. Home de negocis, formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i d’altres entitats. Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle de Sant Lluc. Col·laborà a "La Renaixença" i participà als Jocs Florals de Barcelona. Publicà el recull poètic Flors lul·lianes (1918), basat en el Llibre d'Amic e Amat. Un poema patriòtic seu sobre Rafael Casanova llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors fou l'origen del després tradicional homenatge de l'Onze de Setembre.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls i Vicens, Josep Maria  (Barcelona, 1854 – 1907)  Escriptor. Col·laborà a la premsa de la Renaixença, on signava sovint Josep Maria del Bosch Gelabert. Publicà novel·les costumistes, com Guideta i El segador, i drames com La vida moderna i Maria de Montpeller, a més dels llibres Articles crítics sobre algunes costums catalanes i Més memòries.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls-Taberner i Arnó, Fèlix  (Barcelona, 1919 – 1975)  Empresari. Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret. Ocupà la presidència del consell d'administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu. El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vallsabollera  (Alta Cerdanya)  Veure> Vallcebollera.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallsanta, la  (Guimerà, Urgell)  Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Vallsanta), situat a la vora del riu Corb. S'originà pel trasllat del monestir de la Bovera, el 1237, quan aquest es dividí, i passà una part de monges a fundar el monestir de Valldaura del Berguedà i la resta completà el seu establiment a Vallsanta entre el 1237 i el 1249. L'any 1267 hi residien vuit monges sota el comandament de l'abadessa Elivar d'Aguda. Hom construí a Vallsanta una notable església gòtica, de la qual resten vestigis, i un casal, destruït del tot. Fou extingit el 1589 per l'abat de Poblet com a vicari general de l'orde, quan tenia només tres monges, que es traslladaren al veí monestir del Pedregal.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallseca  (Cervià de les Garrigues, Garrigues)  Despoblat (o Vallxeca), al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Set, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l'Albagés. El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallseca, Gabriel de  (Barcelona, s XV – Illes Balears, s XV)  Cartògraf i pintor d'origen jueu. Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament. Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449). El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segona la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallseca, Guillem de  (Barcelona, s XIV - d 1412)  Doctor en lleis. Fou conseller en cap de Barcelona (1387, 1390, 1399 i 1405). El seu prestigi el féu assessor jurídic de Pere III el Cerimoniós, de Joan I, a la mort del qual fou processat, i de Martí l'Humà, que el rehabilità. Durant l'Interregne (1410-12) assessorà al Parlament català i es mostrà partidari de la causa de Jaume d'Urgell. Són importants les seves obres jurídiques: Glossa als Usatges i Pastillae super Constitutionibus Cataloniae.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallseca, Jaume de  (Catalunya, s XIV - Barcelona, s XIV)  Jurista. El 1375 vivia a Barcelona. És autor de comentaris sobre els Usatges.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallseca, Lleonard de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d'Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume d'Urgell, el 1413.

33 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vallsera  (els Angles, Capcir)  Despoblat, prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, el riu de Lladura, tributari de l'Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l'estany de Vallsera, situat a 1.764 m alt, al vessant septentrional del roc d'Aude.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallserena  (Sant Pere de Vilamajor / Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)  Vall del Montseny, entre els dos municipis, afluent de la riera del Vilamajor per l'esquerra.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valltarga  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Veure> Baltarga.

36 CATALUNYA - ESPORT

Vallter  (Setcases, Ripollès)  Estació d'esports d'hivern, a l'esquerra de la vall de Carlat, vora la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalers, prop del naixement del Ter (2.600 m alt). Inaugurada el 1975, disposa d'un telesella, sis telesquis i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km2 entre zones esquiables, pistes i boscs.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra  (Valtierra, Navarra, s XIII - País Valencià, s XVIII)  Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s'establí al Regne de València arran de la conquesta. El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVallterra, Andreu de  (País Valencià, s XIV)  Ambaixador de Pere III prop del papa.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Bernat Guillem de  (País Valencià, s XIV)  Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Ènnec de  (València, v 1330 - Sogorb, Alt Palància, 1407)  Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi. El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l'infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi i continuà residint a Sogorb fins el 1387, actuant amb el nom d'electe de Tarragona. Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l'ampliació dels límits de Sogorb, i féu reformar les catedrals de Sogorb i d'Albarrasí. Un cop possessionat a Tarragona, celebrà quatre sínodes provincials (1391, 1395, 1399 i 1406). Fou amic i partidari de Benet XIII. Passà els darrers anys de vida, ja molt vell i malalt, a València i Sogorb.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Doctor en drets. Enviat per Martí I a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s XV)  Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d'Alfons IV a Castella.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Joan de  (País Valencià, s XV – 1470)  Noble. Pare d'un altre Joan de Vallterra (mort el 1470), que vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d'Arenós i la Pobla d'Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre). Només deixà dues filles: Damiata i Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos.

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVallterra, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1716, per l'emperador Carles VI, al noble valencià Pere Vallterra de Blanes i Borja. Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra, Pere Eiximenis de  (País Valencià, s XIII)  Noble. Primer membre conegut del llinatge. Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l'alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d'Espadà i vila d'Eslida.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes, Joan  (País Valencià, s XVI)  Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d'Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes i de Borja, Pere  (País Valencià, s XVII – 1733)  Nét de Josep Vallterra de Blanes i Martí. Fou creat marquès de Vallterra (1716).

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes i de Centelles, Vicent  (País Valencià, XVI)  Noble. Besnét de Joan Vallterra de Blanes i pare de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes i de Ribelles, Joan  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fill de Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles i fill de Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes i de Vallterra, Jeroni  (País Valencià, s XVI)  Noble. Fill de Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles, i germà de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles. Fou el pare de Vicent Vallterra de Blanes i Robles.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVallterra de Blanes i Martí, Josep  (País Valencià, s XVII – València, 1659)  Cavaller de Sant Jaume. Fill de Vicent Vallterra de Blanes i Robles. Fou degollat a la plaça de València. Fou l'avi de Pere Vallterra de Blanes i de Borja.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra de Blanes i Robles, Vicent  (País Valencià, s XVII – 1669)  Fill de Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra. Fou lloctinent de portanveus de governador general de València. Fou pare de Josep Vallterra de Blanes i Martí.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Damiata de  (País Valencià, s XV)  Filla de Joan de Vallterra i germana d'Elisabet. Fou muller de Lluís de Vic, mestre racional de València.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Elisabet de  (País Valencià, s XV)  Filla gran de Joan de Vallterra i germana de Damiata. Es casà amb Francesc de Blanes i Berenguer, lloctinent de Mallorca. L'heretà el seu nét Joan de Blanes i de Vallterra, que esdevingué, en heretar el vincle, Joan Vallterra de Blanes.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Valltorta, pintures del barranc de la  (les Coves de Vinromà, Plana Alta / Tírig, Alt Maestrat)  Conjunt de pintures rupestres, localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta. Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d'en Josep són dins els terme municipal de Tírig, al mateix límit amb el d'Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà. Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat. És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el mesolític.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaValltorta, rambla de la  (Alt Maestrat / Plana Alta)  Curs d'aigua intermitent (o barranc de la Valltorta), es forma a Catí per la unió de diversos barrancs; davalla del tossal de la Nevera, i prossegueix vers el sud-est, profundament encaixat, des del mas de la Morellana, fent de termenal dels municipis de Tírig i d'Albocàsser, fins a la roca del Lledoner, on penetra dins el terme de les Coves de Vinromà, on s'uneix a la rambla de Sant Mateu, per la dreta. Al llarg de la seva vall hi ha diverses balmes amb pintures de la cultura dels pintors de les serres (pintures del barranc de la Valltorta).

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallvanera, monestir de  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Antic priorat (324 m alt) de monges benedictines. Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord. La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653. El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l'antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallvé i Ventosa, Andreu  (Barcelona, 1918 – 1979)  Escenògraf. Deixeble de S. Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies. Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l'acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec. Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona. Fou professor de perspectiva i d'història de l'escenografia (1952) i secretari general de l'Institut del Teatre de Barcelona. Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se'n va a l'oest, etc.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallverd  (Os de Balaguer, Noguera)  Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallverd), situat a l'antic terme de Tragó de Noguera, d'origen desconegut. Sembla que s'originà per l'adopció de la regla cistercenca d'un grup de donades reunides prop de l'antic priorat de Tragó. Era constituït en monestir cistercenc el 1172, i d'ell tragué la comtessa Àuria de Pallars les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d'Osca; és, per tant, anterior al grup de Vallbona de les Monges. Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina. L'any 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer. Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet. Resten només poques ruïnes de l'església i el claustre.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallverd  (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell)  Poble (248 m alt), al sector occidental del terme, al nord de l'antic estany d'Ivars. De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar (Noguera).

61 ALGUER - GEOGRAFIA

Vallverd  (l'Alguer, Sardenya)  Santuari de la Mare de Déu de Vallverd, enmig de la vall que, vora l'Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret. El santuari és regit pel capítol alguerès. La imatge, de rostre negre, dita del Pilar, és considerada patrona de l'Alguer. El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallverd, baronia de  (Catalunya, 1863)  Jurisdicció senyorial confirmada com a títol del regne a Josep Pere de Vic, òlim de Manglano i Ruiz, baró de Llaurí. Continua en la mateixa família.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallverd, portal de  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic portal de la ciutat, vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s. XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallverd de Queralt  (Sarral, Conca de Barberà Poble de l'antic mun. de Montbrió de la Marca, al nord del terme, al sud-oest del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd (afluent, per la dreta, del riu d'Anguera), que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s'uneix al seu col·lector vora Ollers. Una mica separat del petit nucli hi ha l'església parroquial (Sant Joan), la qual depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt. Hi ha algunes restes de l'antic castell de Vallverd, antigament dit de Bufalla (així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073), enderrocat el s. XVIII, encara que la torre mestra subsistí fins a la fi del s. XIX. El castell fou adquirit (1306) pels hospitalers. Vallverd fou, fins cap al 1880, cap del municipi.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Vallverdú i AixalàVallverdú i Aixalà, Josep  (Lleida, 9/jul/1923 - )  Escriptor i traductor. Es llicencià en lletres i filologia clàssica. Ha destacat pels seus llibres de literatura juvenil: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965), Rovelló (1969), En Roc, drapaire (1971), L'home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Els amics del mar (1979), Gira-sol d'històries (1980), Les aventures del rellotge (1981), Saberut i cua-verd (1982), La caravana invisible (1986), Contes en òrbita (1991), Un estrany a l'arca (1993) i Els fugitius de Troia (1998). També ha publicat els reculls de narracions Festa major (1961; reeditat el 1987 amb el títol de La festa i la ganyota) i Ara mateix eren aquí (1987), i llibres d'assaigs com ara Catalunya continental (1968),Inici página Catalans pel món (1969), Proses de ponent (1970), Viatge entorn de Lleida (1972), Història de Lleida explicada als joves (1979) i De Morera Galícia i Guillem Viladot (1980). És autor del dietari Vuit estacions (1991).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Vallverdú i CanesVallverdú i Canes, Francesc  (Barcelona, 1/des/1935 - 12/jun/2014)  Escriptor. Es llicencià en dret. La seva poesia recull el clam cívic i crea uns mòduls de l'anomenada poesia social: Com llances (1961), Qui ulls ha (1962), Cada paraula, un vidre (1968). Després evolucionà, tot conservant el lligam amb l'història recent, cap a una poesia més imprecativa, però sempre formalment ben articulada: Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), Poesia, 1956-1976 (1976), Regiment de la cosa pública (1983), Leviatan i altres poemes (1984) i Festival amb espills de RamonInici página Reig (1989). En el camp de la sociolingüística ha publicat, acostant-se amb destresa als problemes contemporanis, L'escriptor català i el problema de la llengua (1968), refet a Sociología y lengua en la literatura catalana (1971), Dues llengües, dues funcions? (1971), El fet lingüístic com a fet social (1973), Aproximació crítica a la sociolingüística catalana (1980), L'ús del català. Un futur controvertit (1990) i Velles i noves qüestions sociolingüístiques (1998). És un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística. Ha col·laborat a "Serra d'Or" i "Nous Horitzons" i ha traduït Moravia, Pavese i Calvino.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallvidrera  (Barcelona, Barcelonès)  Antic poble i actual barri, a l'oest de la ciutat, que pertanyia a l'antic municipi de Sarrià. Ocupa el vessant marítim del sector ponentí de la serra de Collserola fins a uns 400 m alt, i modernament també s'anomena Vallvidrera el vessant vallesà. Configurat inicialment com un nucli d'estiueig, en els darrers anys s'ha transformat en una zona residencial de la ciutat.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallvigil  (Vilallonga de Ter, Ripollès)  Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars. Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l'esquerra, del Ter. L'únic lloc habitat de l'antiga vall és ca n'Huguet, que té al seu costat una capella del Roser.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallxeca  (Cervià de les Garrigues, Garrigues Veure> Vallseca.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valmanya, Domènec de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Cavaller. Tenia possessions a Calonge. Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres. Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valor i Calatayud, Ernest  (Alcoi, Alcoià, 1927 - )  Escriptor. Col·laborà al setmanari local "Ciudad". És autor d'un Catálogo de músicos alcoyanos (1961).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaValor i Gisbert, Jordi  (Alcoi, Alcoià, 1939 - )  Pintor. Fill de Jordi Valor i Serra. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València. Destacà com a paisatgista. Ha obtingut premis d'importància.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valor i Serra, Jordi  (Alcoi, Alcoià, 1908 - )  Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans. Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970).

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Enric Valor i VivesValor i Vives, Enric  (Castalla, Alcoià, 22/ago/1911 – València, 13/gen/2000)  Escriptor, folklorista i gramàtic. Col·laborà literàriament amb els grups valencianistes d'abans de la guerra. Cal destacar els aplecs Rondalles valencianes (3 volums, 1950-58), les Narracions de la Foia de Castalla (1953), les novel·les L'ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), El misteri de Canadà (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'hortizó (1991), els contes populars Maravelles i picardies (1964) i, en el camp de l'ensenyament de la llengua, Curs de llengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971) i Temes de correcció lingüística (1983). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1987 i Creu de Sant Jordi el 1993.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valperga i Simó, Bartomeu  (Inca, Mallorca, s XVI – Madrid, 1615)  Escriptor. Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial. El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d'on fou prior (1611-13). Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa (1617).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaValrà  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Feliu del Racó.

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Valric  (Montescot, Rosselló)  Masia i antic poble, al nord del terme, vora l'agulla de la Mar.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valserell  (Veciana, Anoia Veure> Balsareny de Segarra.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valtà, Pere Lluís  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Li és coneguda només una poesia amorosa, sense gaires atractius. La seva obra degué ser bastant més extensa, ja que era considerat poeta i lletraferit pels seus contemporanis. Joan de Masdovelles li adreçà una de les seves poesies en forma d'endevinalla.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valveralla  (Ventalló, Alt Empordà)  Poble, situat a la dreta del Fluvià, aigua avall de Vila-robau. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç, i tingué fins al 1606 com a sufragània la de Ventalló. Formà part del comtat d'Empúries.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valverde  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-est de la ciutat, que conté les caseries de Valverde Alt i de Valverde Baix, aquesta, en part, dins el terme de Santa Pola. El 1914 fou erigida la parròquia de Santa Anna.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valverde, José Maria  (Valencia de Alcántara, Castella, 26/gen/1926 – Barcelona, 6/jun/1996)  Escriptor. Fou catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid expulsats per motius polítics. Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona. La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial: cal destacar-ne Hombre de Dios (1945), La espera (1949), Versos del domingo (1954), Voces y acompañamientos para San Mateo (1959), La conquista de este mundo (1960), Ser de palabra y otros poemas (1976), etc. Aplegà els seus poemes en els reculls Poesías reunidas (1961), Enseñanzas de la edadInici página (1971) i Poesías reunidas 1945-90 (1990, premi Ciutat de Barcelona). Conreà també l’assaig (Estudios sobre la palabra poética, 1952; Guillermo de Humboldt y la filosofía del lenguaje, 1955; Cartas a un cura escéptico en materia de arte moderno, 1959; Azorín, 1971; Ser de palabra, 1977; El Barroco. Una visión de conjunto, 1980, Nietzsche, de filólogo a Anticristo, 1992, etc) i la història literària (Historia de la literatura universal, en col·laboració amb Martí de Riquer, i Literatura de Hispanoamérica, 1977), i féu estudis i edicions d’alguns poetes, com Antonio Machado (1975). Traduí, entre altres, obres de Rilke, Shakespeare i Goethe, l'Ulisses de Joyce (1976), etc El 1990 rebé el Premio Nacional de traducció.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Van der Ploeg, Josep  (Barcelona, 4/mai/1958 - )  Regatista. Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe 'finn. El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race. Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona. Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luís Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vanacloig  (Xulella, Serrans)  Caseria, a l'est de la vila, prop del límit amb el terme de Villar.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vancells i Illas, Segon  (Girona, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí. Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada; fou un especialista en pintat i daurat d'estàtues. Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l'estàtua de Cervantes de l'accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vancells i Marquès, Josep  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 - Figueres, Alt Empordà, 1916)  Escriptor. Advocat, escriví primer obres de teatre en català: La noia de l'Empordà (1866), Misteris del mar (1867), Un casament de conveniència (1968), Apropòsit català (1868); després conreà, en castellà, la poesia: ¡Espinas! (1881), i sobretot la novel·la de costums: La mancha en el armiño (1893), El duque de Ciempozuelos (1891), Sara Rosales (1896). Col·laborà a "La Montaña de Montserrat" (1868). El 1905 fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVancells i Puigcercós, Joan  (Guixers, Solsonès, s XIX - Catalunya, s XX)  Escultor. Era deixeble de Jeroni Suñol. Obtingué premis a les exposicions de Madrid dels anys 1881, 1884, 1892 i 1906. Una de les seves obres es al Museu d'Olot.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vancells i Vieta, Joaquim  (Barcelona, 1866 – 1942)  Pintor. Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura (1882-83) al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos. Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme. Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure. Es perfeccionà sol, pintant a les rodalies de Terrassa. L’any 1891 presentà un paisatge del Vallès a la Sala Parés, i obtingué pel seu quadre Febrer una menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. A la del 1894 guanyà una segona medalla amb Sant Llorenç del Munt, i a la del 1896 una primera medalla amb Riera de la Barata. Del 1890 al 1896 són els seus millors quadres en gris, dels quals traspua un lirisme pictòric que l’apropa a la pintura idealista coetània, i on aconsegueix una gran poesia gràcies als vels misteriosos de boira que envolten i matisen els contorns de les serres de Sant Llorenç. La seva amistat amb Alexandre de Riquer i Modest Urgell contribuí segurament a donar a les seves obres aquest caire sentimental, alhora que la influència del primer es féu notar en el camp de la decoració modernista que ell introduí a Terrassa: acabà la decoració de l’Institut Industrial -començada per Riquer-, decorà la casa Amat Pagès, les sales de l’Agrupació Regionalista, el cafè Comdal, la botiga Vídua Carner, en un estil modernista d’arrels britàniques. Fou empresari i director dels espectacles d’arts Ars Lucis desenvolupats a Terrassa en 1906-07, amb la col·laboració de Joan Llongueras. Membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc, pintà els paisatges de dos plafons del presbiteri de Montserrat, les figuretes dels quals són de Baixeras. És responsable de molts dels paisatges dels quadres de Cusachs. Mentre continuava conreant un paisatgisme líric i boirós de forma ja estandarditzada i comercial, la seva obra original evolucionà vers una pintura més viva de colors, amb una matèria pictòrica més vigorosa, un art més objectiu, més realista, desenvolupat en els mateixos paisatges naturals de Llavaneres i de Terrassa.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vandellós  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Poble (281 m alt) i cap del municipi, situat a l'interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes. Al cim del poble hi ha les restes d'una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en que també és esmentada ja l'església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa; l'edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer; s'independitzà el 1786.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampVandellòs i l'Hospitalet de l'Infant  (Baix Camp)  Municipi: 101,98 km2, 281 m alt, 6.047 hab (2014). Situat al litoral mediterrani, accidentat pels vessants de les serres del Coll de Balaguer i de Llaberia, on hi ha els Dedalts de Vandellòs, comprèn l'extrem sud de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Agricultura de secà; el conreu més estès és el d'oliveres, seguit dels de garrofers, avellaners i vinya. Avicultura. Mines de plom i guixeres, sense explotar. Les activitats industrials es redueixen a una petita indústria alimentària derivada de l'agricultura i a laInici página fabricació d'objectes d'artesania de margalló. Producció d'electricitat (centrals nuclears de Vandellòs). Població en ascens. El cap del municipi és el poble de Vandellòs, però el principal nucli urbà és l'Hospitalet de l'Infant. El municipi comprèn, a més, la caseria de l'Almadrava, els llocs i antics llocs de Fatxes, Castelló, Remullà, Masdevalentí, Masriudoms, Gavadà (on es conserven pintures rupestres) i Masdemboquera, el castell del Coll de Balaguer i la masia de Genessies. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

90 CATALUNYA - EMPPRESA

Vandellòs I i II, Centrals nuclears de  (Vandellòs, Baix Camp)  Centrals elèctriques. Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instalada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que en els anys 90 començà a ser desmantellada, després d'haver patit diverses averies i problemes de funcionament. Al seu costat, s'hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 1988. Informació ANAV

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vandellòs i Solà, Josep A.  (Figueres, Alt Empordà, 1899 - Ithaca, EUA, 1950)  Economista i demògraf. Estudià dret a Barcelona (1921), estadística a Itàlia (1924) i economia a Anglaterra (1925-26). Fou professor de l'Institut d'Estudis Comercials i, el 1930, fou nomenat director de l'Institut d'Investigacions Econòmiques, del qual dirigí el "Butlletí". En començar la guerra civil s'exilià a Veneçuela, on arribà a ésser director d'estadística del Ministeri de Foment; el 1945 es traslladà als EUA, on professà a la Universitat de Colúmbia. Entre les seves obres destaquen el primer estudi estadístic sobre la renda nacional d'Espanya i els primers llibres científics sobre la demografia de Catalunya: Catalunya, poble decadent (1935), que combat la minva de natalitat i causà un gran impacte, i La immigració a Catalunya (1935), que l'acredita, juntament amb l'anterior, com el primer investigador de la demografia de la Catalunya contemporània.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Vanguardia, La  (Barcelona, 30/set/1868 - 29/gen/1869)  Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé. Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l'estat espanyol. Posteriorment fou substituït per "El Estado Catalán", dirigit per Valentí Almirall.

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaVanguardia, La  (Barcelona, 1/feb/1881 - )  Diari en castellà. Fundat com a òrgan del partit constitucional i que des del 1888, allunyat de tota significació política concreta i representant els interessos conservadors, esdevingué el periòdic més influent de Catalunya i un dels més important d'Espanya. Creat pels germans Carles i Bartomeu Godó, tingué Jaume Andreu com a primer director. Modesto Sánchez Ortiz, que el dirigí fins al 1902, fou qui donà l'empenta al periòdic en portar-hi col·laboradors com Josep Yxart, Santiago Rusiñol, Miquel Utrilla, Isidre Nonell, etc, representatius del modernisme artístic i literari; fou succeït per Miquel dels Sants Oliver (1906-17). Agustí Calver Gaziel fou nomenat director el 1933 i continuà dirigint el diari fins a l'ago/1936. Durant aquest període perfeccionà l'utillatge, disposà dels millors serveis informatius de l'estranger i arribà a un tiratge de més de 200.000 exemplars. Incautat el diari durant la guerra civil pels anarquistes, fou controlat després pel president del govern republicà, Juan Negrín. El 1939 tornà a mans de la família Godó, amb el nom de "La Vanguardia Española", i es va nomenat director Luis Martínez de Galinsoga, el qual el 1960, després d'un incident polític (afer Galinsoga), cessà. El succeí Manuel Aznar, el qual, en ser designat ambaixador el 1962, fou substituït per Xavier de Echarri. Després de la mort d'aquest el 1969, ocuparen el càrrec successivament H. Sáenz Guerrero (1969-82), amb qui, l'ago/1978, el diari recuperà el seu nom original, Ll. Foix (entre gener i set/1983), F. Noy (1983-87), J. Tapia (des del 1987), etc. Carles de Godó i Valls en va ser el propietari fins a la seva mort, el 1987, i fou succeït pel seu fill Xavier de Godó i Muntañola. A partir del 3/mai/2011 edità també una edició en llengua catalana.

94 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Vanguardia Balear, La  (Palma de Mallorca, jul/1914 - 1931)  Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc). El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d'aparèixer com a òrgan del Foment el 31/des/1930. Pel gen/1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vansa, la  (Vilanova de Meià, Noguera)  Cova i antiga masia (casa de la Vansa), al terme de Lluçars (al nord-est del poble), centre originari de la Baronia de la Vansa.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVansa, vall de la  (Alt Urgell)  Vall del Pre-pirineu, de direcció est-oest, limitada al nord per la serra de Cadí i al sud per les serres del Verd i de Port del Comte. La vall de Josa (que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén) n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils (enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà) i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa (en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca) i del Collell (en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca). Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de Clotarons (als cingles de les Costasses) i de la serra del Verd, per formar el riu de la Vansa; aquesta vall i terme de Tuixén es comunica amb el Berguedà (Gósol) pel coll de la Mola i amb el Solsonès (vall de Lord) pel coll de Port. Aigua avall del molí de la Farga, la vall torna a obrir-se; en aquest sector, rep, per la dreta, la vall de Cornellana i, més a l’oest, al peu d’un contrafort del Cadí, es troba el poble de Fórnols de Cadí. Després de Montargull passa per Sorribes de la Vansa, on conflueix amb el riu Fred, que davalla de la serra de Port del Comte (vora el qual hi ha els llogarets de Pardines i de Sant Pere); aigua avall, i també per l’esquerra, hi conflueix la vall on hi ha el poble d’Ossera, i vora la caseria de la Barceloneta, per la dreta, la llarga vall del riu de Bona, que davalla del Cadí i on es troben els llocs d’Andraén, Banyeres i Sisquer. Aigua avall, al peu del coll d’Arnat (al camí de la Vansa a la Seu d’Urgell) i del llogaret de Colldarnat, la vall inicia un llarg i profund congost, l'estret de la Vansa, fins a la confluència amb el Segre a l’hostal Nou, en ple congost de Tresponts, després de 32 km de recorregut. En aquest sector de la vall, el riu de la Vansa és termenal dels municipis de Tost, a la dreta (amb el poble de Montant situat damunt l’altiplà que domina l’engorjada vall), i els d’Alinyà (amb els antics termes de Caferna, Forns i de Sant Ponç) i de Fígols d’Organyà.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vansa i Fórnols, la  (Alt UrgellVeure> Lavansa i Fórnols.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vantalada  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Partida i antic lloc, dins l'antic terme de Florejacs, a l'est del poble, al límit amb el terme de Guissona. És esmentat el 1099.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vantolra  (Navès, Solsonès)  Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d'Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l'esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d'Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d'Olius). El lloc és esmentat ja el s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l'església és romànica. Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l'hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l'antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l'any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.

Anar a:    Valls i A ]    [ Valls i Q ]    [ Vallsera ]    [ Vallterra de ]    [ Vallvi ]    [ Van ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -