A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vap ]    [ Vari ]    [ Vay ]    [ Vazquez i M ]    [ Ved ]    [ Vegu ]

Hi ha dues maneres segures d'arribar al desastre: una, demanar l'impossible; una altra, retardar l'inevitable. (Francesc Cambó)

1 CATALUNYA - EMPRESA

Vapor, El  (Barcelona, 1832 - 5/ago/1835)  Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l'any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata. La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l'estat espanyol- que emprà maquinària de vapor. Aquesta, malvista pels treballadors, porquè comportava una reducció de mà d'obra, fou el motiu de l'incendi de la fàbrica, el 5/ago/1835, durant els avalots d'aquell estiu.

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Vapor, El  (Barcelona, 22/mar/1833 – feb/1838)  Periòdic mercantil, polític i literari en castellà. Aparegué per iniciativa d'Antoni Bergnes de las Casas, que l'edità. Ramon López Soler en fou el primer director, fins que l'ago/1835 emigrà a França, aleshores consta com a redactor principal J.A. de Covert Spring (potser identificable amb J.F. Monlau). L'oct/1836 l'empresa editora, al·legant motius econòmics, decidí la seva fusió amb "El Guardia Nacional" i l'equip redactor no acceptà la decissió i creà "El Nuevo Vapor" (1836), que a partir del desembre adoptà el seu antic nom. En l'aspecte literari cal destacar la participació de Milà i Fontanals i alguns altres escriptors catalans; i en l'econòmic, publicà articles de Guillem Oliver, defensà el proteccionisme i reproduí articles on es palesa la influència de Fourier. En conjunt, és una de les publicacions més interessants, en molts aspectes, del seu moment.

3 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaVapor Vell, El  (Sants, Barcelona, 1840 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)  Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer. Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d'introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia. El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís. Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vaqueira  (Pallars Sobirà / Vall d'Aran)  Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l'est la vall d'Arreu, i per l'oest les valls dels rius de Ruda i Malo. Damunt la confluència d'aquests dos rius, al pla de Vaqueira, damunt Tredòs, hi ha l'estació hivernal de Vaqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, telesquis i bones pistes, que s'estenen fins al pla de Beret (l'estació s'anomena també de Vaqueira i Beret), per on s'hi accedeix per pista; l'accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s'efectua en telesella.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vaquer  (Juneda, Garrigues)  Antiga quadra.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vaquer, Francesc  (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVII)  Gravador i orfebre, establert a Barcelona. Els seus gravats, tant en metall com en fusta, foren molt apreciats. El més notable és el que, representant sant Jordi damunt el mapa del Principat, il·lustra les Decisiones de Tristany.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vaquer, Magí  (Porreres, Mallorca, s XVIII - Salamanca ?, Castella, s XVIII)  Cirurgià. Exercí durant molts anys a Itàlia. Hi assolí un gran prestigi. Després, des del 1750, fou catedràtic a la universitat de Salamanca.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVaquer, Miquel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Marí. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 era nomenat capità de l'estol marítim de Barcelona durant el setge de Felip V. Manava personalment el veixell Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, que havia estat comprat a Mallorca i tenia vint-i-quatre canons. A les seves ordres, les naus catalanes lluitaren amb gran eficàcia contra el bloqueig enemic i obtingueren nombroses preses que prolongaren les possibilitats de resistència de la capital.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vaquer, Onofre  (Illes Balears, s XVII)  Escultor. És autor de l'altar de l'església de Banyalbufar (1664).

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vaquer, Severí  (Catalunya, s XVIII)  Religiós servita. És autor d'una Exposició sobre una obra del pare Castel (1756) i d'un Curs teològic (1785).

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vaquer i Atencia, Enric  (Palma de Mallorca, 1874 – Madrid, 1931)  Gravador. Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando (1927). Gaudí d'un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904. El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí. Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vaquer i Timoner, Josep  (Maó, Menorca, 1928 - )  Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d'Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial. Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l'ensenyament de la matemàtica a l'estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVara del Rey y Rubio, Joaquim  (Eivissa, Eivissa, 1840 - Santiago de Cuba, Cuba, 1898)  Militar. És distingí a la lluita colonialista per mantenir el domini espanyol sobre Cuba. Morí en combat.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Varela i Isabel, Emili  (Alacant, 1887 – 1951)  Pintor. Exercí una gran influència a Alacant. Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vargadera, vall de  (Salardú, Vall d'Aran Vall de l'antic mun. d'Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l'esquerra, davant el poble de Garós. A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l'estanyet d'Escunyau.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vargas Vila, José Maria  (Bogotà, Colòmbia, 1860 – Barcelona, 1933)  Novel·lista. Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística. Escriví Flor del fango (1895), Ibis (1899) i La demencia de Job (1915), entre moltes altres obres.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vargós, Urbà  (País Valencià, s XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de València i de Burgos. És autor de música sacra.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Varicauba, bosc d'Era  (Viella, Vall d'Aran Gran bosc de l'antic mun. de Gausac, estès als vessants septentrionals del Montcorbison, fins al camí de Marcatòsa. És constituït per avets i pins negres.

19 ANDORRA - GEOGRAFIA

Varilles, coma de  (Ordino, Andorra)  Coma de la capçalera de la ribera d'Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s'uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar. La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVarimanya  (Gessa, Vall d'Aran / Gil, Pallars Sobirà)  Vall de capçalera de la Noguera Pallaresa (o Marimanya), en direcció sud-nord, estesa entre el tuc de Varimanya (2.660 m alt), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera. A l'oest, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanya i amb Montgarri a través del portilló de Varimanya. La vall és drenada pel barranc de Varimanya, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanya (estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran), el qual constitueix el límit entre les dues comarques.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vàritx, vall de  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Vall, a l'est de la vila, continuació de la vall d'en Marc.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Varlonguera, muntanya de  (Vall d'Aran Veure> Mill, tuc d'Et.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Remei Varo i UrangaVaro i Uranga, Remei  (Anglès, Selva, 16/des/1908 - Mèxic DF, Mèxic, 8/oct/1963)  Pintora. Filla de pare andalús i mare basca. Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid. Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona. Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret, amb qui visqué a París (1938-42) -on es relacionà amb tot el grup surrealista- i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947. Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent il·lustracions. De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures cabdals del surrealisme en aquell país, on, ja abans d’anar-hi, havia participat amb Record de la Walkíria (1938) en la Exposición Internacional Surrealista de la Galería de Arte Mexicano (1940). Individualment no hi exposà fins el 1954 (Galerías Diana), quasi coincidint amb el primer premi que obtingué al Primer Salón de Pintura Femenina de Mèxic. En aquesta etapa conegué i rebé el suport del pintor Diego Rivera, de l’escriptor Octavio Paz i del cineasta Luis Buñuel. Féu la seva quarta i darrera exposició individual a la Galería Juan Martín el 1962. En aquest país, també va il·lustrar llibres que escrivia o traduïa, anònimament, com La mesa francesa, un llibre de gastronomia per al servei de propaganda de l’ambaixada francesa a Mèxic, entre altres. El 1964 li fou dedicada una gran exposició retrospectiva d’homenatge al Palacio de Bellas Artes, de Mèxic. Quasi tota la seva obra és a col·leccions particulars i museus americans importants, sobretot mexicans, com al Museo de Arte Moderno de la ciutat de Mèxic. Dins de la seva obra pictòrica, les obres més conegudes són Armonía (1956), Tailleur pour dames (1957), Vagabundo (1958) i Mimetismo (1960). Hom l’acostuma a relacionar amb la pintora anglesa Leonora Carrington, gran amiga seva a Mèxic. La seva pintura, però, es destaca de la d’aquella per la seva minuciositat de factura i el seu enginy fantasiós, i crea sorprenents fabulacions, poètiques i humorístiques, dins la línia -bé que amb un altre sentit- d’alguns surrealistes belgues, com Magritte.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Varques, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, al sud de cala Falcó.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Varradòs  (Viella, Vall d'Aran)  Vall del Pirineu axial, que s'estén en direcció nord-est - sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d'Arròs.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVas, Joan  (Catalunya, s XVII)  Metge. És autor del tractat De indicis urinarium i de les taules docents titulades De re anatomica.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vasa de la Vera Creu, la  (Àger, Noguera)  Ermita, dita també de Santa Helena, esmentada ja el s XVII.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vasconcel, Robert Chaveau  (Bordeus, França, 1886 – Barcelona, 1965)  Escultor. Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol. Participà a l'Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L'esforç i Cap de vell, i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació, que a la seva mort fou instal·lada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l'Exposició Internacional del 1929.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vassal, Jaume  (Perpinyà, 1831 – 1900)  Escriptor. És autor de Les origines chrétiennes du Roussillon: Notre-Dame dels Correchs (1890) i de diversos treballs apareguts a la "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon".

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vassalls  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Veure> Montclús.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vassalls, Gerard  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1910 - la Roca d'Albera, Rosselló, 1994)  Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló. Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79). Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVassià, Gabriel  (Ripoll, Ripollès, s XVI – Girona, 1607)  Religiós. Destacà pels seus coneixements d'història i de llengües clàssiques. Traduí els escrits de sant Dionís Areopagita.

33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vaticielles, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Benasc (o de Baticielles), que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets. A la capçalera hi ha l'ivó de Vaticielles, l'ivó de l'aigüeta de Vaticielles i l'ivó de l'Escarpinosa (que rep les aigües de l'aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó). Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d'Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vaulter, Raulí  (Lorena ?, França, s XV - Girona ?, s XV)  Mestre d'obres. La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d'escassa importància i col·laborà amb Guillem Sagrera. També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vayo, Estanislau de Kostka (o Bayo)  (València, 1804 – 1864)  Escriptor. Els seus Ensayos poéticos (1826) motivaren una controvèrsia important dins el romanticisme valencià. Pertangué a l'Acadèmia Apol·lo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia. Col·laborà a "El Fénix" i altres periòdics. Publicà les novel·les Voyleano, o la exaltación de las pasiones (1827), Los terremotos de Orihuela (1829), Aventuras de un elegante (1832; de costums valencians), i les històriques La conquista de Valencia por el Cid (1831), Los expatriados (1834), Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia (1838) i La hija del Asia (1848). Conreà també el teatre i altres gèneres literaris.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVayo, Francesc del  (Xèrica, Alt Palància, s XVI - País Valencià, s XVI)  Eclesiàstic. Destacà com a humanista. Publicà unes Grammaticae linguae institutiones (1569). També és autor d'una Historia de la Leal, Real, Coronada Villa de Xérica y su antigüedad.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda  (Catalunya, s XIX – s XX)  Família d'artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona. Els primers membres foren els germans Joaquim, Marià i Estanislau Vayreda i Vila.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Canadell, Josep Maria  (Olot, Garrotxa, 1932 – Girona, 2001)  Pintor. Nét de Marià, s'inicià a l'Escola de Belles Arts d'Olot. Encara dins la seva etapa acadèmica començà un procés de simplificació dels elements figuratius, i s'endinsà més tard en el món de l'abstracció i de l'informalisme. Després del 1958 adoptà novament la figuració, no com a trencament amb l'etapa anterior, sinó com a síntesi: es tracta d'una figuració estructurada a base d'una ordenació de formes geomètriques. Els paisatges rurals, les figures i les natures mortes constituïren el seu repertori temàtic.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Casabó, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1888 – 1929)  Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s'inicià en el camp de l'expressió plàstica. Assistí després a les classes de l'Escola de Belles Arts d'Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l'acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne. Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, regidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent. Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses. Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el noucentisme.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVayreda i Casabó, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1892 – 1938)  Escriptor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila. Estudià a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat. Adquirí renom en el disseny de mobles. Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis... (1929), Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques (1935) i Joan Carles Panyó: la seva cida, la seva obra i el seu temps.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Olivas. Pere  (Beuda, Garrotxa, 1877 - Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1944)  Historiador. Fill d'Estanislau Vayreda i Vila. Publicà estudis d'etnografia i d'història local: El priorat de Lledó i les seves filials (1930), Santa Maria del Mont (1931) i Supervivència de festes agrícoles primitives (1931).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Trullol, Lluís  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1918 – 1986)  Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Olivas. Format amb el mestre Núñez a Figueres; exposà individualment a les Galeries Argos de Barcelona (1954), i el seu centre d'interès en aquesta primera etapa fou el paisatge; es decantà progressivament vers un cubisme analític d'arrels properes a Cézanne, i el 1966, després d'un període d'aparent inactivitat, inicià una nova etapa, en què incorporà la figura; mostrà sempre una necessitat de simplificar la realitat tot plasmant el que és veritablement essencial.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Trullol, Maria dels Àngels  (Lledó d'empordà, Alt Empordà, 1910 - Figueres, Alt Empordà, 1977)  Escriptora. Néta d'Estanislau Vayreda. El 1950 s'establí a Figueres. Publicà els volums poètics El testament d'Amèlia (1964) i La boira als ulls (1977), les novel·les Encara no sé com sóc (1970, premi Fastenrath) i Els defraudats (1980, premi Pous i Pagès), i el recull de proses poètiques La meva masia (1978).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVayreda i Trullol, Montserrat  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 28/ago/1924 - )  Escriptora. Germana de Lluís i Maria dels Àngels. Ha publicat poesia: Entre el temps i l'eternitat (1955), Ofrena de Nadal (1965), Un color per cada amic (1977), Amb el sol a la mà, Les quatre estacions (1978), Afirmo l'esperança (1982) i Els pobles de l'Empordà (1984). És autora de les biografies Joan Sibecas, biografia d'un pintor d'Olot (1979) i Joaquim Vayreda (1982), i dels volums de prosa poètica L'Empordà màgic (1988) i Els pobles de l'Alt Empordà (1978-88).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Vila, Estanislau  (Olot, Garrotxa, 1848 – 1901)  Botànic. Llicenciat en farmàcia, aviat va encaminar-se cap a la seva gran vocació. Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana i en té dedicades algunes. Féu estudis florístics, molt especialment de les comarques del nord-est de Catalunya, i va confeccionar un herbari molt complet. Col·laborà a la revista "Crónica Científica". Va ser autor, així mateix, d'una quantitat considerable d'articles i de llibres, entre els quals es destaquen Estudio de las plantas notables por su utilidad o rareza, que crecen especialmente en Cataluña, Nuevos apuntes para la flora catalana, Excursión botánica al Baix Empordà, Plantas de Cataluña, Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) i Fauna ornitològica de la província de Girona (1883), entre molts més.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Vila, Joaquim  (Girona, 23/mai/1843 - Olot, Garrotxa, 31/oct/1894)  Pintor. S'inicià en l'Escola de Dibuix d'Olot amb N. Pascual, i més tard fou deixeble de R. Martí i Alsina a Barcelona (1860). el 1868 fundà a Olot el Centre Artístic, que ràpidament assolí gran notorietat, en refugiar-se a la ciutat artistes com Antoni Caba i Modest Urgell, que fugien de la febre groga que assolava Barcelona. Després d'un viatge a París (1871), realitzà una primera sèrie d'obres d'accent naturalista, com El primer pantaló o Divendres Sant a Olot, on es percep encara una certa atracció per l'anècdota. Tanmateix inicià ja la producció paisatgística, que havia de donar-li fama. La influència de Corot i l'escola de Barbizon, que havia conegut a París, és notable en el tractament de la llum, i en el progressiu abandó de la referència humana en el quadre, reduïda finalment a un mer accessori del paisatge. Exiliat a la Catalunya del Nord i a la Provença durant la segona guerra Carlina (1872-74), tement represàlies liberals, d'aquesta època són les excel·lents vistes del llac de Seta. Amb la Restauració tornà a Olot, on el 1876 realitzà el famós quadre Tristesa, que fou guardonat a l'Exposició Nacional del 1878; la insinuació de crítica social l'acosta al realisme francès de Millet. Des d'aleshores la seva fama augmentà, tant a Barcelona, on exposà regularment, com en diverses ciutats europees. La seva obra evolucionà encara cap a una major simplicitat i nuesa del paisatge: L'arbre tort (1890) i Tardor (1894). Considerat una de les figures cabdals de la plàstica catalana de la segona meitat del s XIX, fou l'indiscutible cap de l'anomenada escola d'Olot, de la qual formaren part pintors com Berga i Boada, Berga i Boix, Galwey i Domenge, tots ells interessats en la representació del paisatge de la Garrotxa.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vayreda i Vila, Marià  (Olot, Garrotxa, 14/oct/1853 – 6/feb/1903)  Pintor i escriptor. Amb el seu germà Joaquim, fundà el Cercle Artístic d'Olot i l'Institut Olotí. Com a pintor, s'especialitzà en la figura humana, a diferència del tradicional paisatgisme de l'escola olotina. Fou col·laborador de diverses publicacions locals com "L'Olotí" i "Sang Nova", i a "La Veu de Catalunya". Escriptor d'estil realista i vigorós, els quadres muntanyencs donen relleu al llibre Records de la darrera carlinada (1898), testimoni de la guerra carlina, i a les novel·les Sang nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra més important i que narra la fi d'un individu en l'àmbit del bandolerisme posterior a les guerres carlines.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVázquez, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el s XVIII, per l'emperador Carles VI, a Jaume de Pinós (mort el 1754), conseller seu d'estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vàzquez, Gerard  (Barcelona, 1959 - )  Dramaturg. Estudià psicologia clínica a la Universitat de Barcelona. Com a dramaturg es formà, a més de participar en seminaris i cursos de dramatúrgia, dins l’àmbit del teatre amateur i universitari. Ha realitzat guions radiofònics per a Catalunya Ràdio (1991), com Jocs abissinis i L’home de l’estrella. L’any 1998, juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres, formà la companyia Magma Teatre, amb la qual ha estrenat Cançons d’Alabama (1998) i Cansalada cancel·lada (1999). També ha realitzat adaptacions d’obres com La strada i Una parella oberta. És autor d’obres inèdites (Mira abans de travessar, 1995; El pes dels núvols, 1996; i Numbert, 1998); i entre les seves publicacions cal esmentar Cansalada cancel·lada (premi SGAE de Teatre 1995), Magma (premi Born de Teatre 1997) i Carnaval de cendres 2001. Ha realitzat una adaptació de l’obra de V. Nabokov Risa en la oscuridad (2000), i ha estrenat l’obra El somriure del guanyador (2002) al Sitges Teatre Internacional, dirigides ambdues per Robert Torres. Ha publicat El retratista (2002), escrita a quatre mans amb Jordi Barra. Ha traduït també Venècia (2005), de Jorge Accame, dirigida per Ever Blanchet.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vázquez, Marià R.  Nom del dirigent anarco-sindicalista Marià Rodríguez i Vázquez.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vázquez i Garriga, Matilde  (Barcelona, 1920 - )  Pintora. Filla de Carles Vázquez i Úbeda.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVázquez i Montalbán, Manuel  (Barcelona, 14/jun/1939 – Bangkok, Tailàndia, 18/oct/2003)  Periodista i escriptor. Col·laborador habitual de premsa, ha destacat en la novel·la policiaca, amb una sèrie consagrada al detective Pepe Carvalho: La soledad del mánager (1977), Los mares del sur (1979, premi Planeta), Asesinato en el Comité Central (1981), La rosa de Alejandría (1984), El delantero centro fue asesinado al atardecer (1988), El laberinto griego (1991), El premio (1996) i Quinteto de Buenos Aires (1997). Més importància artística tenen El pianista (1985), Los alegres muchachos de atzavara (1987), Galíndez (1990, premi Nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de Literatura 1992), Autobiografía del general Franco (1992), El estrangulador (1994) i O César o nada (1998). Ha conreat també l'assaig (Crónica sentimental d'España, 1980), l'autobiografia (El escriba sentado, 1997) i és autor del llibre d'entrevistes Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996). La seva poesia es recull a Memoria y deseo. Obra poética (1963-1983) (1986), Pero el viajero que huye (1990) i Ciudad (1997). Premi Nacional de les Lletres 1995.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vázquez i Pibernat, Josep Maria  (Barcelona, 1877 - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Músic. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau. S'instal·là a Buenos Aires a partir de l'any 1910, on es dedicà a la direcció d'orquestra. És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vázquez i Ubach, Nicanor  (Barcelona, 1861 – 1930)  Pintor i dibuixant. Aprengué litografia a París. Col·laborà a Barcelona a "L'Esquella de la Torratxa" (1889-1907) i a "La Tribuna" -on fou cronista gràfic d'actualitat-, "Catalunya Artística", "Pluma y Lápiz", "La Hormiga de Oro", etc. Creà a l'Ateneu Obrer de Barcelona la classe de dibuix del natural. Fou premiat a les exposicions de belles arts de Barcelona del 1891 ('Apunts) i el 1911 ('Apunts del natural). Passats els cinquanta anys anà a l'Argentina, i residí a Buenos Aires i a Dolores, on fou professor de dibuix i cap de taller a l'Escuela Industrial de la Nación; allà col·laborà a diverses revistes. De nou a Barcelona el 1927, exposà a les Galeries Laietanes (1928 i 1929). Artista eclèctic, als seus dibuixos matisà el realisme amb resonàncies de l'arabesc Art Nouveau, i com a pintor sobresortí en paisatges d'empastament fluid i colors nets dins una estètica similar.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVázquez i Úbeda, Carles  (Ciudad Real, Castella, 1869 – Barcelona, 1944)  Pintor. Format a l'Escuela de San Fernando de Madrid i a París. El 1898 s'establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l'Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar, oli d'un luminisme sorollià. El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit, a Madrid. Conreà l'escena de gènere i el retrat. Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix. Una certa influència del modernisme, patent més aviat en els seus cartells i il·lustracions. És l'autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de Barcelona. Hi ha obres seves al Museu d'Art Modern de Barcelona, al de Madrid, a la Hispanic Society de Nova York i a alguns museus llatino-americans. Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i de la Societat Artística i Literària de Catalunya. Fou pare de la també pintora Matilde Vázquez i Garriga.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaVeciana  (Anoia Municipi: 38,89 km2, 563 m alt, 176 hab (2014). Situat al límit amb la Segarra, a l'interfluvi entre l'Anoia i el Sió, al vessant de la serra de Rubió. Drenen el terme altres barrancs afluents de l'Anoia. El territori és cobert en una bona part de boscs de pins. Agricultura de secà, amb predomini dels cereals (blat, principalment), seguits de llegums, vinya, farratges, patates i oliveres. L'activitat ramadera és força important: bestiar porcí i oví, aviram i conills. Mines de lignit. La població sofreix un agut procés de regressió i la corporació municipal es reuneix al poble de Segur. El poble és al sector meridional del terme; església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic. L'antic castell de Veciana és esmentat ja el 1045. El municipi comprèn, a més, els pobles de Segur, Santa Maria del Camí i Castellnou del Camí, els llocs i antics llocs de Montfalcó el Gros, Durban, Miralles de Copons, Sant Puvim i la Rubiola, les caseries de Secanella i la Clau de Miralles, l'antic terme de la Calçada i l'antiga quadra de Balsareny de Segarra. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana  (Sarral, Conca de Barberà, s XVII – Catalunya, s XIX)  Família de polítics i militars. Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d'esquadra els seus cinc primers comandants en cap. El cap de la família fou Josep Vecina i Moles.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVeciana i Civit, Joan Francesc  (Valls ?, Alt Camp, s XVIII - Piacenza, Itàlia, 1746)  Militar. Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa i germà de Josep i Pere Màrtir. Morí a la batalla de Piacenza.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Civit, Josep  (Valls, Alt Camp, 1715 - Màlaga, Andalusia, s XVIII)  Mariscal de camp. Cavaller de Sant Jaume (1763). Organitzà el segon regiment d'infanteria lleugera de Catalunya, a més de diverses companyies per a Amèrica, Castella i Extremadura, i una companyia de fusellers per als boscs reials; es destacà en el setge de Gibraltar, i fou governador de la Costa de Granada.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Civit, Pere Màrtir  (Valls, Alt Camp, 1705 – Madrid, 1773)  Comandant de mossos d'esquadra. Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, el qual fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló (el Carrasclet). El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d'esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós, i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns. Ciutadà honrat de Barcelona (1741), fou capità d'infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents. També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a la ciutat, càrrec en el qual cometé alguns abusos. Casat diverses vegades, tingué només descendència del primer matrimoni (1729), amb Francesca Dosset i Gassol.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i de Miró, Pere Màrtir de  (Valls, Alt Camp, 1771 – Tarragona, 1836)  Comandant de mossos d'esquadra. Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà (1788) amb Helena de Pastoret i el succeí (1798) com a comandant (quart) dels mossos d'esquadra de Catalunya. Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls. Durant la Guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l'absolutisme; fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i col·laborà, durant l'anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d'Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya. Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVeciana i Domingo, Florenci  (Tarragona, 1886 – Barcelona, 1974)  Restaurador, tallista i decorador. Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificada, per clàusula expressa de qui l'encarregà l'obra, com a autor de la capella del Santíssim de Canet de Mar (1955) i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona (1939), i el retaule del Roser de l'església de Vilafranca del Penedès (1962). Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls. Fou el decorador de l'avantllotja reial del Gran Teatre del Liceu.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Dosset, Felip  (Valls, Alt Camp, v 1735 – 1789)  Batlle de Valls i tercer comandant de mossos d'esquadra (1762-98). Fou caporal de mossos d'esquadra des de l'edat de deu anys. Casat (1755) amb Maria de Miró i Bover, de Reus. Fou també tinent coronel d'infanteria des del 1770, membre de la Societat d'Amics del País de Tarragona i amic de fra Diego José de Cádiz, predicador molt popular. Es féu nomenar cavaller de Santiago. Contribuí a l'extensió dels esquadristes, com a policia rural, a diverses regions espanyoles. En qualitat d'expert dirigí campanyes contra partides de bandolers a Andalusia i Extremadura. Fou succeït (1798) pel seu fill gran, Pere Màrtir de Veciana i de Miró.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Moles, Josep  (Valls, Alt Camp, s XVII)  Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Pastoret, Benvingut de  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Militar. Fill de Pere Màrtir de Veciana i de Miró i germà de Pere Pau. Prengué part en la guerra del Francès.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVeciana i Pastoret, Pere Pau de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar. Cinquè i darrer dels Veciana que foren caps dels mossos d'esquadra. N'assumí el comandament quan el deixà el 1828 el seu pare Pere Màrtir de Veciana i de Miró. No mostrà cap afecció pel càrrec, vinculat a la família des del seu rebesavi, el fundador del cos. El 1835 era a Barcelona i no pogué impedir la tumultuosa mort del general Bassa. Se n'anà a Mallorca per apartar-se dels desordres d'aquell temps. El 1836 renuncià a la comandància.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veciana i Rabassa, Pere Anton  (Sarral, Conca de Barberà, v 1677 - Valls, Alt Camp, 1736)  Filipista. Es casà (1704) amb Maria Tecla Civit. Durant la Guerra de Successió s'establí a Valls, on es mostrà partidari de Felip V. Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s'alçaren novament contra els Borbó. Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 5/des/1719 rebutjà l'assalt a Valls de Pere Joan Barceló (el Carrasclet). El prestigi assolit li valgué el manteniment d'aquesta esquadra com a cos armat permanent (mosso d'esquadra), a les seves ordres. El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir de Veciana i Civit.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vedat, sequiol del  (Oliva, Safor)  Canal de drenatge de l'horta de Gandia, que uneix el riu Bullent amb la mar.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vedat de Torrent, el  (Torrent de l'Horta, Horta)  Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d'estiueig a la darreria del s XIX, entorn d'un hotel. A més dels xalets habitats tot l'any, hi ha nombroses residències secundàries.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vedella, cala  (Eivissa, Eivissa)  Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda. Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVedella, la  (Cercs, Berguedà Veure> Sant Salvador de la Vedella.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vedo, estanys del  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Grup d'estanys, a la capçalera de la vall de Cardós, als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo. L'emissari, el barranc del Vedo, aflueix al riu de Tavascan.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vedrà, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Illot, davant l'angle sud-occidental. Té 1,5 km de llarg i 382 m d'altitud.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vedrà, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, on hi ha l'església de la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vedranell, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Illa, situada entre Eivissa i es Vedrà, més petita i baixa que aquesta. Forma com un arc, els extrems del qual tenen 117 i 99 m d'elevació.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vedrenya, la  (Artesa de Segre, Noguera)  Llogaret i antiga parròquia (o Vendrenya) de l'antic terme d'Anya (fins al 1966), situat al sud-oest de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada. L'església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya.

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vedrinyans  (Sallagosa, Alta Cerdanya)  Poble (1.388 m alt), situat al sud del centre municipal, prop del límit amb el terme de Llo, al voltant de l'antiga església parroquial.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVedruna i Mur, Francesc de  (Barcelona ?, v 1695 - Viena ?, Àustria, s XVIII)  Militar. Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal. Milità en el bàndol austriacista. Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d'infanteria. Fou ferit al baluard de Santa Clara (ago/1714). En acabar el setge, s'exilià a Viena.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vedruna i Vidal, Joaquima de (Santa Joaquima de Vedruna)  (Barcelona, 16/abr/1783 – 28/ago/1854)  Fundadora religiosa. Casada a l'edat de 16 anys amb Teodor de Mas, tingué vuit fills. El 1816, després de quedar vídua, fundà, amb el caputxí Esteve d'Olot, una congregació inspirada en l'orde de les carmelites, l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat (1826), dedicada a l'assistència de malalts i a l'ensenyament. Desterrada a Perpinyà (1839), quan tornà (1843), fundà vint-i-dues comunitats caritatives. Canonitzada el 12/abr/1959. L'església catòlica en celebra la diada el 22 de maig,

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vedruna i Vidal, Ramon de  (Barcelona, 1776 – 1846)  Advocat. Germà de Joaquima. Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1803 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i des d'aquest càrrec col·laborà a la reobertura de l'Acadèmia, tancada del 1824 al 1833.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vega, La  (Aiora, Vall de Cofrents)  Caseria (o Casas de la Vega), a l'oest de la vila, als regadius de la rambla de la Vega o riu de Zarra.

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vega, marquesat de la  (País Valencià)  Títol concedit el 1707 a Manuel de Mercader i Calataiud pel rei-arxiduc Carles III. Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVega i de Rovira, Manuel de  (Catalunya, s XVII - v 1712)  Escriptor. Fill de Josep de Vega i de Ponts. Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir. Traduí de l'italià al castellà El ambicioso político infeliz (1699), de Diego Monti, que dedicà a Pau Ignasi de Dalmases; és autor d'unes constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense i d'un Poema elegíaco dramático, premiat en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1702. Membre de l'Acadèmia Desconfiada (1700), fou, juntament amb Joaquim Vives i amb el pseudònim de Rector de Pital·luga, el responsable de la primera edició (1703) de les obres de Francesc Vicent Garcia (L'harmonia del Parnàs...); per a la redacció de la vida del poeta que precedeix l'edició -i que contribuí en gran part a fomentar la seva llegenda- anà a Vallfogona de Riucorb per a revisar personalment els papers de Garcia.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vega i de Sentmenat, Josep de  (Cervera, Segarra, 1754 – 1831)  Erudit i polític. Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d'Oluges Altes. Fou síndic i regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per assistir a la junta de Baiona. Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis. Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l'època. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans. Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense... (1798) i una Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del P. Pedro Ferrusola... (1808). El 1790 començà a explicar la filosofia suarista a la universitat de Cervera. Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que passà posteriorment a Marià Aguiló.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vega i March, Manuel  (Granollers, Vallès Oriental, 1871 – Barcelona, 1931)  Arquitecte. Titulat el 1892. Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España (1903), Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona (1907), etc. Fundà i dirigí la revista "Arquitectura y Construcción" (1889-1923). Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-31). Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials (1922), un projecte de teatre per a San Salvador -que guanyà un premi internacional- (1911) i el Col·legi d'Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta (1904).

86 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaveguer  (Catalunya / Andorra)  Funcionari de l'administració territorial durant l'edat mitjana. Era l'encarregat de l'administració de justícia i també exercia funcions governatives i militars. L'origen del càrrec de veguer es remunta a l'administració comtal dels primers segles de la Reconquesta. A Andorra, és el representant delegat de cadascun dels coprínceps, amb responsabilitats de justícia i ordre públic.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veguer, Pere  (Catalunya ?, s XVI - l'Alguer ?, 1562)  Eclesiàstic i polític. El 1541 fou nomenat bisbe de l'Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys. Des 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya. Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones.

88 CATALUNYA - POLÍTICA

vegueria  (Catalunya)  Distribució del territori. Denominació que s'aplicava, abans de 1716, a les divisions territorials de Catalunya. / Qualsevol de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte de 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vehí i Bornell, Francesc  (Catalunya ?, s XVIII – s XIX)  Militar. Era capità del primer batalló de voluntaris de Catalunya. Amb el seu germà Josep s'incorporà al cos expedicionari del marquès de la Romana, destacat a Alemanya per lluitar a favor de Napoleó. Amb la col·laboració del germà escriví una relació dels fets militars que visqué. El manuscrit es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vehils i Fuchs, Joaquim Maria  (Barcelona, 1857 – 1934)  Músic. Fou director d'orquestra i empresari del teatre del Liceu. Exercí el càrrec de mestre concertador al Teatro Real de Madrid. Actuà també a Sud-amèrica. De jove escriví diverses sarsueles.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVeïnat de Cardona, el  (Cardona, Bages)  Terme forà, que comprenia, també, el raval de la Coromina i el poble de Bergús. Fou unit al municipi de la vila a mitjan s XIX.

92 ANDORRA - GEOGRAFIA

Veixalís, cortals de  (Encamp, Andorra)  Grup de cortals (1.555 m alt) de la parròquia, a ponent del poble, al vessant oriental del coll de Veixalís, que s'obre entre la serra d'Encamp i el pic de Padern i comunica la Maçana i Encamp.

104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Velasco, Fernández de  Veure> Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio (lloctinent borbònic de Catalunya, 1696-97 i 1703-05).

105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Vélez, marquès de Los  Veure> Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vell, port  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Cala de la costa oriental, al nord des Port Nou.

94 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vell, port  (Andorra / Pallars Sobirà)  Coll (2.471 m alt) obert al nord del pic del port Vell (2.653 m alt), que comunica la Maçana amb la vall Ferrera.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Vell i Nou  (Barcelona, 13/mar/1915 – des/1921)  Revista d'art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10/abr sortí setmanalment, i a partir d'aquesta data ho féu quinzenalment. Dedicada a l'art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes. Interrompuda el 15/des/1919, inicià una segona època l'abr/1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.

96 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaVella Dixieland, La  (Catalunya, 1980 - )  Grup de jazz tradicional. Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats. Grup pioner, juntament amb La Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing. El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz, i a enregistrar discs d’una manera força regular: La Vella Dixieland 1 (1985), La Vella Dixieland 2 (1987), La Vella Dixieland 3 + Manel Joseph (1988), La Vella Dixieland 4 En directe (1990), Viatge a Nova Orleans, amb Michelle Mc Cain (1992), Ragtime (1995), Hot Time (1999 ) i Swingon (2004). El 1996 rebé el premi Altaveu per la seva tasca de difusió i dignificació del jazz. Durant el 2005 celebrà els 25 anys mantenint una activa agenda de concerts que l’ha dut a participar en festivals d’arreu del món. Protagonitzà el circuit Ressons, que s’inicià a l’abr/2005 amb un total de 24 concerts, en què feia un repàs del seu repertori.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vellanacorba  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Miquel de la Torre.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vellanega  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa. El 969 era regit per l'abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d'aquest moment els abats de Tavèrnoles s'intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles. Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d'Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue. En resten les ruïnes.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vellans  (Conat, Conflent)  Llogaret (o Avellans), a l'oest del poble, a l'esquerra de la riera de Noedes.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vellmartí  (Gironès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVellvé i Mengual, Tomàs  (Barcelona, 1927 – 1998)  Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic. Féu l'aprenentatge en diferents empreses d'arts gràfiques, i el 1950, instal·lat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc. Sobresortí també en el disseny d'alfabets tipogràfics: el tipus "Vellvé" fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville. Vinculat des de la seva fundació a l'Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l'Aliança Gràfica Internacional i a l'Associació Tipogràfica Internacional. Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d'estètica acurada i uns pressupòsits de neta arrel racionalista.

102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Velógrafo, Lo  (Barcelona, 3/gen/1881)  Publicació il·lustrada. Fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents. N'aparegué un sol exemplar, molt modest i destinat a una difusió privada. En l'article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de "L'Avenç": el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Velten i Beucher, Carles Eduard  (Graach, Alemanya, 1852 – Barcelona, 1917)  Promotor d'invents. Fill del pintor alemany Johann Velten. S'establí el 1881 a Barcelona, on es casà (1882) i, associat amb Guillem Puig, fundà l'establiment Velten, Puig i Companyia. Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans: aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon (1900) d'Emili Berliner, de la marca His Master's Voice, que suposava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació. També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona. Intervingué en la fundació de la societat esportiva Bitlla Club, de Barcelona.

Anar a:    Vap ]    [ Vari ]    [ Vay ]    [ Vazquez i M ]    [ Ved ]    [ Vegu ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -