A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ven ]    [ Vent ]    [ Ventaf ]    [ Ventas ]    [ Ventosa ]    [ Veny ]

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. (Pearl S. Buck)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vencilles  (Das, Baixa Cerdanya)  Despoblat, al nord-oest del poble, al camí de Sanavastre a Prats. Es conserven restes de l'antiga església.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Venderia, la  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)  Barri de la vila, al voltant de la carretera de Caldes de Montbui a Moià.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vendôme, duc de (Louis Joseph de Borbó)  (França, 1654 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1712)  Noble militar. El 1695 va estar al capdavant de l'exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de Corzana, i va prendre Barcelona (1697). Durant la guerra de Successió, fou cridatInici página (1710) per Felip V, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsVendrell, el  (Baix Penedès)  Municipi i capital de la comarca: 36,43 km2, 47 m alt, 36.719 hab (2014). Situat al litoral, accidentat a l'est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l'extrem sud de la comarca. Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València. La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al s. XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l'Àngel; Casa Museu

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell, Jaume  (Mataró, Maresme, s XVII)  Escultor i arquitecte. Contractà la construcció de l'altar de Sant Isidre de Mataró (1628), on també féu el retaule de Sant Joan (1634-37). Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró (1635).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell de Pedralbes i Estaper, Francesc  (Barcelona, 1776 - Santiago de Compostela, Galícia, 1850)  Metge i filòsof. Fou catedràtic a la universitat de Santiago. Publicà un Discurso acerca de la perfección vital del hombre sobre todos los seres de la Naturaleza.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVendrell i Coutier, Emili  (Barcelona, 1924 - )  Cantant. Fill d'Emili Vendrell i Ibars. Ha escrit juntament amb Xavier Foz el llibre El meu pare, Emili Vendrell (1966).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Fontanillas, Santiago  (Barcelona, 12/nov/1917 - )  Escriptor. En col·laboració amb Josep C. Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caire popular: El port de les boires (1954), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1955), Passaport per a l'eternitat (1957) i Melodia eterna (1960). També ha publicat La família Reniu estiueja (1961).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Gallostra, Francesca  (Barcelona, 1902 - )  Historiadora. Muller de Josep M. Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l'any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933). Dedicada a la investigació històrica, ha publicat importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalano-aragonesa al s XV a "Sefarad" i a altres revistes científiques, i sobre l'època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63). El 1945 publicà una edició crítica d'El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb Àngels Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell. També és autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas, dirigida per G. Díaz-Plaja, i de l'obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Ibars, Emili  (Barcelona, 13/gen/1893 – 1/ago/1962)  Tenor. Format a l'Orfeó Català, guanyà una enorme popularitat a tot Catalunya per les seves interpretacions de cançons catalanes i de lieder. Actuà al Teatre Líric Català amb obres d'E. Granados, E. Morera, etc. Fou un gran intèrpret de Cançó d'amor i de guerra, de Martínez i Valls. Fou també figura destacada de l'escena lírica. La seva actuació a Doña Francisquita, d'Amadeu Vives, li donà prestigi a tota Espanya. És autor dels llibres El mestre Millet i jo (1953) i El cant (1955). Pare del també cantant Emili Vendrell i Coutier.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVendrell i Tiana, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1899 – 1977)  Advocat i polític. Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista (1933), i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit. Candidat a diputat pel nov/1933, escriví regularment a "La Veu de Catalunya", i fou regidor de Barcelona (1934-36).

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venècia, platja de  (Gandia, Safor)  Platja del Grau, a la desembocadura del riu d'Alcoi i al límit amb el terme de Daimús.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veneno, Kiko (Josep M. López Sanfeliu)  (Figueres, Alt Empordà, 1952 - )  Cantant, compositor i instrumentista de pop-rock. Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock, el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador. Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978. El 1989 inicià una carrera en solitari, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito i cançons tan populars com Lobo López i Joselito. L'any 2000 publicà el disc La familia pollo.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Venes i de Llovera, Rosa  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Heroïna. En iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona. Col·laborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis. S'incorporà a una sortida, durant el setge de 1811, i causà personalment diverses baixes a l'enemic, fet pel qual fou recompensada amb el grau de sots-tinent. Hom li ha atribuït erròniament el sobrenom de la Rossa.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Venjança Catalana, la  (Grècia, 1305)  Acció vindicativa. Nom amb què es coneix la lluita empresa pels almogàvers contra l'Imperi bizantí com a represàlia per l'assassinat del seu cap, Roger de Flor. Organitzada per Bernat de Rocafort i els altres caps almogàvers, es basà en ràtzies i saqueigs d'extrema violència que arribaren fins a les portes de Constantinoble.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVensillo  (els Alamús, Segrià)  Llogaret (ant: Vensilló d'Urgell), que forma un enclavament (7,78 km2) entre els municipis de Bell-lloc d'Urgell i Torregrossa. Fou donat a poblar pels templers en 1161-62. El terme és regat pel canal d'Urgell.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vent, coll del  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça / Pobla de Roda, Ribagorça)  Coll (1.301 m alt) que limita pel sud la serra del Cis. Comunica i es termenal dels dos municipis.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vent, hostal del  (Odèn, Solsonès)  Antic hostal, situat a la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, al límit amb el terme de Lladurs, al coll del Vent, límit meridional de la serra d'Encies.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Gaeta, La  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Veure> Gaieta.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de la Encina, La  (Villena, Alt Vinalopó)  Poble: 153 h (2009) (o La Encina), situat al nord-oest del terme, a 320 km de la ciutat, sorgit damunt un hostal al costat de la important estació de ferrocarril on es bifurca la línia de Madrid a Alacant amb la de Madrid a València (i per on té lloc l'única comunicació entre València i Alacant per ferrocarril). La major part de la població és formada per ferroviaris i llurs famílies. L'església (Sant Joan) és annexada a la parròquia de Villena.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Llanussa, la  (el Campello, Alacantí)  Estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia, prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Montalt, la  (Gilet, Camp de Morvedre)  Caseria, sobre l'antic camí d'Aragó.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVenta de Poio, la  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria)  Llogaret (o les Ventes de Poio, o de Miralcamp), al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles. És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l'esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).

24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielVenta del Moro  (Plana d'Utiel)  Municipi: 271,92 km2, 724 m alt, 1.592 hab (1999). Situat al sud-oest de la comarca, a l'esquerra del Cabriol, a la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra de Rubial. Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pineda i matollar, la resta és ocupada per l'agricultura de secà, i el conreu més estès és la vinya; uns altres conreus són els cereals, les oliveres i els ametllers. Ramaderia de llana. Població en descens. La vila és al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la rambla Albosa; església parroquial de la Mare de Déu de Loreto. El municipi comprèn, a més, els pobles de Casas del Rey, Casas de Moya, Casas de Pradas i Jaraguas i els llogarets de Los Marcos i Las Monjas. Ajuntament (en castellà)

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta del Moro, la  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria Veure> Ventes de Vallbona, les.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta del Sombrerer, la  (Foios, Horta)  Barri i antiga alqueria, al nord-oest de la vila.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta d'Emperador, la  (Horta)  Veure> Emperador.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventafarines  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d'Almacelles (Segrià).

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVentajol  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany)  Poble, al sector occidental del terme. L'església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn (Garrotxa). El lloc és esmentat ja el 978.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventajola  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, al sud de la vila. L'església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (s XI-XII). El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l'esmentat monestir l'any 1075.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventalles, les  (Ulldecona, Montsià)  Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València. L'església és dedicada a sant Joan Baptista.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVentalló  (Alt Empordà)  Municipi: 25,0 km2, 28 m alt, 836 hab (2014). Situat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar. Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d'oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vallveralla, Montiró, Pelacalç, Vila-robau i Saldet, el santuari de l'Om i la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Llobateras, Domènec  (Catalunya, 1804 – 1878)  Farmacèutic. S'especialitzà en estudis agronòmics. Publicà diversos opuscles sobre aquests temes. També és autor dels assaigs El perfeccionamiento político de las naciones y en especial de España (1869) i La ciencia y la fe (1872).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentalló i Vergués, Joaquim  (Terrassa, Vallès Occidental, 5/feb/1899 – Barcelona, 1996)  Escriptor i publicista. Fou un dels fundadors (i director des de l'ago/1931 fins a la seva desaparició després dels fets del 6 d'Octubre) del diari "L'Opinió". També fou director de "La Rambla" i col·laborà a "La Publicitat" i "Mirador". Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona des de l'entrada de la República fins al 1934 i president de la Comissió de Cultura el 1932 i el 1933; col·laborà amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular en les campanyes per a la total escolarització dels infants barcelonins. Després de la guerra civil i malgrat les traves que li va posar el franquisme, va ser un acèrrim defensor de les escoles municipals per intentar d'evitar-ne l'absorció per part de l'estat. Obres: Les escoles populars, ahir i avui (1968), L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968), Dos problemes greus en l'ordre de l'ensenyament (1969), El qui hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc sobre l'educació (1970), Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976) i la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt (1931).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Vintró, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1919)  Metge i publicista. Germà de Pere Antoni. Estudià medicina a Granada, on fundà i dirigí diverses publicacions. A Terrassa fundà també "La Revista Tarrasense", "El Tarrasense" i "La Comarca del Vallés", que dirigí. Fou alcalde i regidor. Autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875), publicà nombroses monografies, entre altres Tarrasa antigua y moderna (1879), Historia de Tarrasa (1886) i Historia de la industria lanera catalana (1904).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Vintró, Pere Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1847 – 1913)  Escriptor. Farmacèutic, publicà estudis sobre qüestions agrícoles (La repoblación forestal y el eucalipto en ella, 1908). El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa. Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l'Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya (1878).

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVentallol, Joan  (Palma de Mallorca, s XV – s XVI)  Matemàtic. És autor d'un tractat de la seva ciència, escrit de cara a aplicacions comercials. Fou imprès el 1521. El 1619 fou editat en traducció castellana.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventallola, Bernat de  (Catalunya, s XIII – Bulgària ?, s XIV)  Mariner del Llobregat. Serví a l'estol de la Companyia d'Orient. Esfrondades les naus a Gal·lípoli, per decisió de Bernat de Rocafort i de Ramon Muntaner, passà amb tots els seus companys a combatre en terra. Home molt eloqüent, fou l'elegit per a adreçar la paraula a les forces abans de la decisiva batalla de l'istme d'Hexamílion, el 5/jun/1305. Un any després, pel jun/1306, es distingí a la gran batalla contra els alans, a Bulgària, on matà, amb l'ajut de l'adalil Arnau Miró, un dels millors cavallers enemics. Resultà malferit en aquest encontre.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventallols, torre de  (Olèrdola, Alt Penedès)  Petit castell medieval de l'antiga Olèrdola, l'emplaçament del qual ha estat identificat amb l'església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. El lloc correspon a l'Antistiana romana, parada important de la via Augusta, de la qual prové el nom (Ventae locus Antistianae). La seva identificació forma part de la que hom ha fet d'un tram de la via Augusta que, segons que sembla, es dirigia per Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d'Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona. Destruït el castell pels almoràvits (1107), les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l'església i el nucli primitiu de Sant Cugat Sesgarrigues.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventamillo, estret de  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça)  Congost llarg (4 km) i estret de l'Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Prepirineu). Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVentas de Buñol, Las  (Bunyol, Foia de Bunyol)  Barri, al nord del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles i prop de l'estació del ferrocarril de València a Utiel.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventas i Rodríguez, Adolf  (Amposta, Montsià, 1919 - )  Saxofonista i compositor. Ha estat solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista col·laborador de l'OCB i de l'orquestra del Teatre del Liceu. Professor de saxòfon al Conservatori de Barcelona, ha escrit cinc llibres per a l'ensenyament d'aquest instrument. El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces (Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concerts) i transcriví nombroses composicions. Ha recorregut extensament Europa i l'Orient Mitjà com a professional.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ventayol, Martí  (Alcúdia, Mallorca, s XVI – 1648)  Religiós observant. El 1645 enllestí una crònica sobre la revolta dels agermanats mallorquins en temps de l'emperador Carles V.

44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ventayol, Rafael  (Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)  Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d'àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques. Gran dominador de l'àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventes de Miralcamp, les  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria Veure> Venta de Poio, la.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventes de Vallbona, les  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)  Barri de la vila (o la Venta del Moro), al nord-est del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Ademús. La seva església és dedicada a la Trinitat. L'ermita de Sant Sebastià és d'origen medieval.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVentisclar  (Castalla, Alcoià)  Caseria, al sud de la ciutat, al peu de la serra de Castalla.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ventolà  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.015 m alt), al sud-est de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l'antiga església parroquial (Sant Esteve). El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventolà  (Ribes de Freser, Ripollès)  Poble, a l'oest de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1.300 m alt, damunt la vall del Rigard, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfol.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventolau, estanys de  (Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)  Grup d'estanys de la capçalera de la vall d'Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventoldrà i Niubó, Eugeni  (Barcelona, 1895 - 1988)  Torero. Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se als toros. El 1923, quan anava a prendre l'alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu; la prengué uns quants mesos més tard de mans d'Antonio Márquez, a Barcelona. Assolí una fama notable per les seves estocades. Actuà fins els anys 1940.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ventós, cap  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Cap de l'extrem nord-oriental de l'illa de Cabrera.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventós, puig  (Vidreres, Selva)  Contrafort (191 m alt) occidental del massís de les Cadiretes.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVentós, serra del  (Agost / Alacant, Alacantí / Tibi, Alcoià Contrafort (905 m alt) meridional del Maigmó, entre els tres municipis, dins la foia de Castalla, és continuada vers el sud per la serra del Castellar.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Arbona, Antoni  (Barcelona, 1902 - 1987)  Tapisser. Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui col·laborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920. Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955. Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona (1959-74). Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística. Fou el pare de Sever Ventós i Rivases.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Casadevall, Ernest  (Barcelona, 1894 – 1933)  Pintor i polític. Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920. Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys. Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12/abr/1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Cullell, Palmira  (Barcelona, 1862 – 1917)  Escriptora. Signà amb el pseudònim de Felip Palma. Formada dins la Renaixença, aconseguí el modernisme. Publicà les narracions Asprors de la vida (1904), la novel·la La caiguda (1907) i, en teatre, L'enrenou del poble (1909), Isolats (1909) i La força del passat (1911).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentós i Rivases, Sever  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - Montserrat, Bages, 1970)  Tapisser. Fill d'Antoni Ventós i Arbona, amb el qual es formà a l'Escola Massana, d'on després fou professor interí. Emprà amb estil renovador la tècnica de l'alt lliç.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Josep Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, s XIX - l'Havana, Cuba, 1874)  Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d'on fou alcalde el 1845. Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876. També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Lluís  (Lleida ?, s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Era beneficiat de la seu de Lleida. El 1483 escriví el Speculum prioris o Llibre del siti, que conté els estatuts de la Confraria de Sant Salvador de la seu lleidatana. A part de la simple redacció del reglament de la confraria, l'escrit conté detalls curiosos sobre els costums de la clerecia local de l'època.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Ricard  (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1877)  Jurisconsult i sociòleg. És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d'altres.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Calvell, Joan  (Barcelona, 1879 - Lausana, Suïssa, 1959)  Polític i financer. Estudià lleis a Barcelona i es doctorà a la universitat de Madrid. Milità en la Lliga Regionalista, on col·laborà amb Francesc Cambó. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Aconseguí la seva primera acta de diputat l'any 1907, pel districte de Santa Coloma de Farners, que representà a les corts fins al 1923, any en que fou clausurat el Parlament amb motiu del cop d'estat del general Primo de Rivera. A les corts es distingí per la seva especialitat en qüestions econòmiques i administratives. L'any 1917 fou nomenat ministre d'hisenda delInici página govern de concentració de García Prieto; l'any 1918, durant l'altre govern de Maura, fou nomenat comissari general de Proveïments, i quan aquest organisme fou elevat a ministeri també n'esdevingué titular. Fora del Parlament i de l'actuació ministerial, intervingué en nombroses campanyes polítiques a Catalunya formant part de la comissió política de la Lliga Regionalista. Col·laborà en l'òrgan de la Lliga, "La Veu de Catalunya", i fou el primer director d'"El Poble Català", en l'època en què aquest periòdic era setmanari. L'any 1931 fou nomenat una altra vegada ministre d'hisenda, durant el govern Aznar; en temps de la República, fou cap de la minoria de la Lliga Catalana al Parlament Català (1932) i a les corts espanyoles (1933 i 1936). L'any 1936 s'adherí al Movimiento Nacional i, el 1943, fou nomenat procurador a corts. Des del 1947 fou conseller del comte de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Domènech, Josep  (Barcelona, 1897 - Andratx, Mallorca, 1982)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que deixà aviat. Exposà individualment per primera vegada el 1924, a Barcelona. Realitzà exhibicions a moltes ciutats espanyoles i sud-americanes, així com un gran nombre a Barcelona. Ha destacat en la figura, dins una línia tradicional servida amb bona tècnica. Hi ha teles seves al Museu d'Art Modern de Barcelona.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Roig, Isabel  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1835 – Barcelona, 1895)  Religiosa dardera. Ingressà a la comunitat senglar de senyores darderes, el 1856. Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883. Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la'n considera fundadora.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Roig, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – Mèxic, 1961)  Polític. Militant del Partit Republicà Federal, durant la Segona República fou membre de l'Esquerra Republicana. Diputat a les corts constituents de la República (1931), fou conseller d'Agricultura al govern de la Generalitat (1933), des d'on redactà la Llei de Bases de la Cooperació (1934), i membre del Consell d'Economia de Catalunya durant la guerra civil. Autor de Doctrina cooperativa, Las cooperativas y el estado i Elementos de cooperación escolar, entre altres obres. AInici página Mèxic -on anà exiliat, i fou funcionari del Departament d'Educació Pública- publicà La cooperación escolar en México, Cooperativas escolares, Orientación general para los maestros sobre cooperación escolar, etc.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventoses, les  (Preixens, Noguera)  Poble, situat en un coster, a la dreta del Sió. La seva església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Pradell de Sió. El castell de les Ventoses fou donat l'any 1131 pel vescomte d'Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya.

67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventoses, les  (Benavarri, Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l'antic terme d'Aler.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura, Benet  (Figueres, Alt Empordà, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Fill de "Pep" Ventura. Fou instrumentista de merit i director de cobles i orquestres. Compongué sardanes.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Andreu, Jaume "Rudy Ventura"  (Canet de Mar, Maresme, 10/set/1926 - Barcelona, 2/abr/2009)  Trompetista. Formà els anys 1950 el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball. Fou també molt popular per la seva vinculació al F.C. Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça, Endavant Barça, Campions i Barça campió d’Europa. Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes. Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits (1968) i El Ball de l’Estatut (1980).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentura i Balanyà, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1879 – Madrid, 1939)  Escriptor. Professor de castellà a diverses universitats nord-americanes, el 1900 aconseguí la càtedra de francès de l'escola normal superior de Madrid. Publicà diversos manuals d'anglès i de francès. Bastí, abans de les normes del 1913, una ortografia etimològica del català a la qual restà sempre fidel, i edità a Reus la "Biblioteca Foc Nou", de la qual sortiren sis volums. Publicà els reculls de poemes Cent cançons (1898), Pom de ponceyles (1924) i Toia marcida (1928), el primer signat amb el pseudònim de Perarnayl de Rocafort; el 1926 publicà el poema en gallec Fala armoñosa, non morrerás. Amb el nom de la seva dona Eufèmia Domingo publicà el 1930 dues edicions del llibret Studi etymològic dels noms Cathalunya e cathalà. El mateix any patrocinà també una "Revista Occitana".

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Ventura i BeltranVentura i Beltran, Vicent  (Castelló de la Plana, 1924 – València, 25/des/1998)  Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a "Levante" i "Jornada", diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l'estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos. Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a "Valencia-Fruits", "Dos y Dos", "Avui", "Serra d'Or", "Destino", "La Vanguardia", "Caudernos para el Diálogo", "Informaciones", "Tele/Exprés" i altres periòdics. Ha estat detingut en diverses ocasions. Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Casas, Josep Maria "Pep Ventura"  (Alcalá la Real, Andalusia,1817 - Figueres, Alt Empordà, 1875)  Músic i compositor. Conegut també com a l'avi Pep o el Pep de la Tenora. Encara no tenia un any quan la seva família es traslladà a Figueres, on uns quants anys més tard aprengué l'ofici de sastre i les primeres nocions de música amb Joan Llandric. L'any 1863 fundà la Societat Erato de Figueres. Dominava diferents instruments i s'interessà molt aviat per la cobla. Cap al 1840 conegué a Perpinyà el constructor d'instruments A. Toron, que li encomanà el seu entusiasme per la tenora, instrument que al Rosselló formava part de laInici página cobla. Es convertí en un virtuós de la tenora, i gràcies a ell fou introduïda a les cobles empordaneses. Reformà aquesta agrupació instrumental, que passà de quatre instruments a dotze i en la qual tenien un paper notable la tenora i el tible. Estructurà la sardana d'una manera musical nova, li donà unes dimensions més àmplies i substituí els fragments d'òperes i sarsueles per elements catalans tradicionals. Escriví unes dues-centes sardanes, algunes de les quals encara molt populars: Per tu ploro, El toc d'oració, El cant dels ocells, Una mirada, Totes volen hereu, A Núria, La Matinada de l'Empordà, Enyorança i Arri, Moreu!, les tres últimes per a cor. És autor també de música religiosa (un Miserere, un Tedèum, Goigs a Sant Josep) i de cançons de Nadal.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura Gassol  Veure> Gassol i Rovira, Bonaventura (polític i escriptor).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Roset, Josep  (Barcelona, 1826 – 1874)  Dirigent obrer. Intervingué activament a la vaga general del 1855. Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d'Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l'estat espanyol, raó per la qual fou perseguit.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Subirats, Jordi  (Barcelona, 1932 – 1999)  Historiador. Membre de l'Acadèmia Provençal, del Consell d'Estudis Occitans i de l'Acadèmia de Bones Lletres, ha publicat articles a les revistes "Serra d'Or" i "Destino" i als diaris "El Correo Catalán" i "Avui". Autor, entre altres obres, de Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960), Alfons el Cast, el primer comte-rei (1961), Les cultures minoritàries europees (1963), Les llengües europees (1963), Els heretges catalans (1963), Els catalans i l'occitanisme (1964), Vida del treball a tallers i fàbriques (1965), Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1978, premi Joan Fuster d'assaig), La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III (1988), Les manipulacions monetàries a València a finals del segle XV (1993) i La Bíblia valenciana. Recuperació d'un incunable en català (1993).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentura i Sureda, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1884 - Nova York, EUA, 1960)  Polític i militant catalanista. De jove emigrà als EUA, i treballà en una casa de pel·lícules. Dirigent del Centre Català de Nova York, fou corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d'Amèrica. Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot alló que es referia a Catalunya.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Tort, Jaume  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1912 – 1985)  Compositor. És autor de la sarsuela Cançó de l'Empordà, i també de sardanes, algunes de les quals han obtingut força popularitat.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny, Gabriel  (Felanitx, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1789)  Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l'Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny, Pere Joan  (Illes Balears, s XVII – Sardenya, Itàlia, s XVII)  Jurista. Fou fiscal oïdor de l'Audiència sarda. És autor d'un cert nombre d'escrits jurídics, alguns d'ells publicats.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny i Clar, Joan  (Campos, Mallorca Oriental, 22/ago/1932 - )  Lingüísta. Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la "Revista de Filología Española" en 1958-60. Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica (des del 1955) i catedràtic de dialectologia catalana (des del 1983), ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana -especialment sobre dialectologia i etimologia- a la "Revue de Linguistique Romane", el "Boletim de Filologia, Orbis", "Estudis Romànics", etc, a més de diverses miscel·lànies i volums col·lectius. Ha publicat l’edició del Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont (1971) i les obres Els parlars (1978), Estudis de geolingüística catalana (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986). Cal destacar la seva tasca en l’edició de l'Atles lingüístic del domini català (2001-08), iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, el qüestionari del qual publicà el 1993 (amb Badia i Margarit i Lídia Pons, amb qui el 1998 publicà Etnotextos del català oriental (1998), que conté materials inèdits recollits en les enquestes de l’Atles), i també l'Atlas linguarum Europae, en curs de publicació des del 1983, i el Léxico de los marineros peninsulares (1985-89). Altres obres són: Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993), La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995), Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995), Onomàstica i dialectologia (1996), Aproximació al dialecte eivissenc (1999), Llengua històrica i llengua estàndard (2001), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Escrits lingüístics mallorquins (2007) i el 2008 el Petit atles lingüístic del domini català. Membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1978) i director de la secció de llengua de l’Institut d’Estudis Andorrans (1982), i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. El 1997 rebé el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear i el mateix any li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVeny i Melià, Cristòfor  (Porreres, Mallorca Oriental, 1925 - Palma de Mallorca, mar/2007)  Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965. És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies. Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al "Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana", l'"Archivo Español de Arqueología", el "Noticiario Arqueológico Hispánico", "Iberia", "Classical Folia", "Randa", etc. Fou director de la revista "Lluc" que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana. Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista "Trabajos de Prehistoria" el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Veo  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Poble (o Beo), a l'esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d'Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l'Alcúdia. Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l'expulsió del 1609, i és habitat des del s. XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vera  (València, Horta)  Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVera, Joan de  (Alzira, Ribera Alta, 1453 - Roma, Itàlia, 1507)  Cardenal. Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València. El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis de Catalunya-Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada. A la mort d'Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa. Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó; Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella, s'hi oposà decididament. És sebullit a l'església romana de Sant'Agostino.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Verboom y de Wolf, Jorge Próspero de  (Brussel·les, Bèlgica, 1665 – Barcelona, 1744)  Enginyer militar i marquès de Verboom. Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona. En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera. Fou governador de Barcelona el 1718.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vercher i Coll, Antoni  (València, 1900 – 1934)  Pintor i dibuixant. Cursà els estudis de belles arts a l'Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig (1925 i 1926). Destacà sobretot com a caricaturista, i col·laborà a nombrosos periòdics valencians: "Las Provincias", "El Cuento del Dumenche", "El Pardalero", "Pensat i Fet" i d'altres.

Anar a:    Ven ]    [ Vent ]    [ Ventaf ]    [ Ventas ]    [ Ventosa ]    [ Veny ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -