|
|
|
Anar a: [ Vidal, F ] [ Vidal, M ] [ Vidal i Be ] [ Vidal i J ] [ Vidal i R ] [ Vidal i V ] Les grans idees són aquelles de les quals l'únic que ens sorprèn és que no se'ns hagin ocorregut abans. (Noel Clarasó) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Feliu (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902) Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'una Historia Universal, d'una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l'orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII) Eclesiàstic. És autor d'un mapa del bisbat de Tortosa per a l'edició de l'España Sagrada del pare Flórez. El 1772 publicà, a Madrid, un llibre titulat Conversaciones instructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del riego de las tierras. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal, Francesc (Illes Balears, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Es distingí com a teòleg. Durant la guerra del Francès publicà un assaig titulat El influjo de la religión sobre la disciplina y subordinación militar. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Francesc Antoni (Barcelona, s XVII - s XVIII) Comerciant i polític. El 1713 era membre del Consell de Cent. Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona (oct/1713). Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s'ocupà dels serveis d'intendència durant la resta de la lluita. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Gaspar (Illes Balears, s XVI – s XVII) Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l'Estudi General de Mallorca. El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Germinal (Catalunya, s XIX – Barcelona, 19/jul/1936) Dirigent comunista. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçala les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932. Morí a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l'avanç de les tropes militars revoltades. Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal, Guillem (Illes Balears, s XVIII) Historiador. És autor d'un Noticiari mallorquí, on feia la relació de molts fets del temps. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal, Guillem (Illes Balears, s XIX - Argentina, s XIX) Mestre. Emigrà a l'Argentina, on gaudí de bona reputació com a pedagog. Fundà un col·legi propi. És autor de diversos llibres, com el titulat El cosmopolita, on recollí bon nombre de referències a artistes mallorquins. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Joan (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Delegat al congrés de Barcelona (1868), fou líder de la Federació de les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Pertanyia al corrent sindicalista i político-reformista, i s'allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona. Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal, Joan (País Valencià, s XV) Escriptor i eclesiàstic. Participà a certàmens de poesia religiosa, com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu. sostingué un debat poètic amb Bernat Fenollar, Pere Vilaspinosa i Joan Verdanxa. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Joan (Aiguaviva de Gironès, Gironès, s XVIII – Girona, 1808) Eclesiàstic. Des de 1772 fou beneficiat de l'església de Sant Feliu de Girona. Morí de les ferides rebudes a l'assalt al baluard de Santa Clara el 21/jun/1808. El 1909 l'ajuntament de Girona col·locà una làpida commemorativa a l'església de Sant Feliu. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Joan (Sort, Pallars Sobirà, 1829 - Catalunya, s XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts. Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal, Joan Francesc (Vall d'Albaida, v 1515 – València, 1596) Religiós dominicà i predicador. Entrà al convent dominicà de València, d'on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó. Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran. Habità gaurebé sempre al convent de València, d'on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Joan de Ribera. Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s'hi pronuncià en contra. Féu construir la façana de l'oratori o cel·la de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cel·la Santa. Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l'enterraren a la tomba dels religiosos il·lustres. Venerat un quant temps com a beat, cessà el culte que se li donava a causa del decret d'Urbà VIII sobre el culte dels sants. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal, Josep (València, 1739 - Roma, Itàlia, 1826) Religiós jesuïta. Ensenyà a Gandia i a Roma. És autor d'un gran nombre d'escrits inèdits sobre temes religiosos, filosòfics i històrics. La majoria eren escrits en llatí, per bé que també en féu en castellà. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Josep (Catalunya, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capitol de Lleida. Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte. Per justificar-se en aquesta acitutud publicà l'opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal, Miquel (Palma de Mallorca, 1790 – s XIX) Religiós. Actuà a l'Argentina, on fou governador del bisbat de Paranà. Li fou atorgada la dignitat de senador. Publicà algunes obres místiques. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal, Miquel (Binissalem, Mallorca, s XVIII - s XIX) Poeta popular. Era conegut pel malnom de Pisca. Versificador improvisat, és autor de nombroses composicions, algunes de les quals foren molt divulgades al seu temps. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Pau (Catalunya, s XVIII – Madrid ?, s XIX) Músic. Era primer violí de la capella de l'Encarnació, a Madrid. El 1797 publicà l'obra Arte, rudimentos y escuela armónica para aprender a tocar el violoncelo con perfección y facilidad, según el estilo moderno. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Pau (Barcelona, s XIX – 1887) Escultor i gravador. Fou bon orfebre i medallista. 26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vidal, Pèire (Tolosa, Llenguadoc, v 1150 - 1210) Trobador provençal. Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó. Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta. 24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Pere (Manresa, Bages, 1867 - Roma ?, Itàlia, s XX) Religiós jesuïta. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat gregoriana de Roma, des del 1906. Exercí càrrecs d'importància en diversos organismes vaticans. És autor dels tractats De personis, De jure matrimoniale, De processibus i Institutiones juris civis romani. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Santiago (Catalunya, s XVII) Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts. Promogut a abat el 1649, dimità aviat per raons de salut. És autor d'un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal, Santiago (Cervera, Segarra, 1818 – 1883) Compositor. És autor d'una copiosa producció de música sacra. Hi destaquen sis mises i l'oratori Les set paraules. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal Benvenist Saporta (Catalunya, s XIII) Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l'any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d'alguns llibres de medicina de l'àrab al català. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal de Besalú, Ramon (Catalunya, s XIII) Escriptor. Li són atribuïdes diverses poesies líriques, tres llargues narracions en vers i un tractat gramatical en prosa Regles o Las rasós de trobar, exposició de doctrina poètica, important -de fet és una gramàtica occitana- des del punt de vista de la història de la literatura. És molt probable que fos un joglar i convé esmentar el seu poema, de qualitat, Castia gilós, novel·la en versos apariats, i el poema El judici d'amor, influït per altres trobadors de l'època. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal Efraïm (Girona, s XIV - Palma de Mallorca, 1391) Talmudista i astròleg jueu. Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call. L'any 1381 l'infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l'astrologia. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Balagué, Pau (Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 1953) Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l'Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya. Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració. En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal i Bendito, Tomàs (Maó, Menorca, 1941 - ) Geògraf. Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona (1966), d'on fou professor des del mateix any, i on es doctorà. S'ha interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, així com per la cartografia temàtica. Ha publicat diversos treballs sobre Menorca, Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca (1969), La casa rural menorquina (1972). Fou el director científic de l'Atlas sòcio-econòmic de Catalunya, iniciat en la seva publicació l'any 1980. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal i Beneyto, Josep (Carcaixent, Ribera Alta, 1927 - ) Sociòleg. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid i amplià estudis a París, Cambridge i Heidelberg. Treballà amb Raymond Aron i Edgard Morin a l'École de Hautes Études de la Sorbona. Fou secretari general del Comitè Internacional de Comunicacions de Massa i representant de l'estat espanyol a l'Associació Internacional de Sociologia. Treballà al departament de sociologia de la universitat de San Diego (Califòrnia). Ha publicat articles a revistes del País Valencià i de l'estranger. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Bru, Marc (Cabassers, Priorat, 1883 - Mataró, Maresme, 1964) Escriptor. Residí molt temps a l'estranger, i després a Mataró. Estrenà el sainet L'herència d'en Tòfol i publicà Versos escollits (segona edició, 1965) i la comèdia en vers L'estudiant de la veritat (1957). 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal i Burdils, Francesc (Felanitx, Mallorca, 1901 - ) Escriptor i advocat. Fundà la revista "La Nostra Terra", la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se'n a Barcelona per treballar en una empresa d'electricitat. Fou professor de la Institució d'Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial. Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics. Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d'autonomia. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Careta, Francesc (Barcelona, 1860 – Madrid, 1923) Metge, naturalista i compositor. En la seva joventut seguí estudis musicals. Es doctorà en medicina i en ciències naturals. Fou catedràtic de paleontologia estratigràfica a la universitat de l'Havana. Després passà a ocupar la càtedra de geografia i geologia dinàmica a la universitat de Madrid. És autor dels llibres Tratado de paleontología estratigráfica (1891), Bellezas geológicas de España, La música en sus relaciones con la medicina, i d'altres. També es dedicà a la composició musical. Al teatre "Circo" de Barcelona estrenà Cristóbal Colón. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Carreras, Lluís Marià (Barcelona, 1842 – 1922) Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses. Es destacà com a autor d'estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) -en col·laboració amb E. Moliné i Brasés-, i d'un gran nombre d'opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Codina, Francesc (Lleida, 1836 – s XIX) Compositor. Fundà l'Orfeó Lleidatà (1861) i el dirigí durant tota la seva vida. Des del 1879 fou acadèmic de San Fernando. A partir de 1865 publicà una "Biblioteca Popular" destinada als orfeons i les societats corals d'Espanya, dedicada a l'edició musical. És autor de música religiosa i d'obres per a cor i per a orquestra. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i de Valenciano, Eduard (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 – Barcelona, 1899) Autor teatral. Estudià a Vilafranca, i va cursar dos anys d'enginyeria industrial, carrera que va haver d'abandonar a causa d'una malaltia. Col·laborà amb narracions breus a "Lo Gai Saber" i a l'"Eco d'Euterpe", de Clavé. El seu drama Tal faràs, tal trobaràs (1865) obrí les noves perspectives al teatre català. Va ésser la primera peça costumista que s'allunyà del teatre desimbolt i còmic del gènere de les gatades, i també la primera obra teatral catalana acceptada per la classe burgesa. Introduí noves tècniques escèniques amb Tants caps, tants barrets (1865). Altres obres foren Paraula és paraula (1869), La castanyada (1871) i La vara de l'alcalde (1897). Fou diputat a corts pel districte de Vilafranca del Penedès. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Españó, Manuel (Barcelona, 1905 - ) Enginyer industrial. Format a l'Escola d'Enginyeria Civil de París, pertanyé a nombroses associacions científiques i tècniques, i ha estat guardonat amb diversos premis a l'estat espanyol. És notable la seva tasca com a autor de milers d'articles i xerrades de divulgació científica destinats a la premsa i sobretot a Ràdio Barcelona, on col·laborà des del 1924. Ha publicat nombroses obres tècniques de divulgació com La Proyección Cinematográfica (1954 i La energía eléctrica (1970). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Fermat, Emili (Barcelona, s XIX – s XX) Pintor. Sobresortí com a pintor de figura. Feu la seva primera exposició a Barcelona, el 1901. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Forga, Gil (Olot, Garrotxa, 1902 – Barcelona, 1982) Historiador i polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra fou objecte de repressió política. Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L'evolució social d'Olot (1931). Té un treball inèdit sobre el Centre Obrer d'Olot. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Gomà, Francesc (Barcelona, 1894 – 1970) Pintor. Format amb Francesc d'A. Galí i al Cercle de Sant Lluc. Fou cofundador de l'Agrupació d'Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions. Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on admirà l'obra de Delacroix. Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós (Olost, Santa Maria del Camí, etc) i realitzà projectes de Josep Obiols per a l'església d'Arenys de Mar. Professor de l'Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals J.M. Garcia i Llort i Jaume Carbonell. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Guardiola, Miquel (Barcelona, 1891 - Lisboa, Portugal, 1950) Polític i economista. Fou cap dels serveis de Finances de l'ajuntament de Barcelona. Publicà bon nombre d'articles sobre temes econòmics. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Afiliat a la Lliga Regionalista, tingué una activitat política remarcable. Fou dues vegades diputat a les Corts espanyoles, i també al Parlament de Catalunya (1932). 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Jevellí, Francesc (Barcelona, 1848 – 1914) Moblista i decorador. Anà a París a dirigir l'exhibició de les mostres d'estotgeria del seu pare a l'Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d'altres joves, d'estudiar a l'escola d'arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa. El 1878 s'establí de marxant d'art amb signe de refinament. Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca (1883), que era un insòlit complex politècnic; hom hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metal·listeria i de foneria, per a les quals cosos comptava amb especialistes com Rigalt i Masriera, i a l'estudi comptava amb Joan González, Gaspar Homar i Santiago Marco. Tingué per clientela l'alta burgesia i les corporacions oficials, i realitzà els mobles dissenyats per Gaudí per al palau Güell. Exercí influència en la societat del seu temps, i practicà el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, J. Albéniz o C.G. Vidiella. Simó Gómez, en dur la seva imatge a la tela, realitzà potser el millor dels retrats en la pintura catalana del temps. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Jumbert, Joan (Granollers, Vallès Oriental, 1860 – 1928) Escriptor. Estrenà i publicà teatre popular: Servius (1894), Llars apagades (1900), La petita de can Punyego (1901), Doloretes, la sastressa (1901), Les pessigolles de la senyoreta (1906), L'hereuet de la ferreria (1910), etc. I un llibre de records: Fulls del meu àlbum. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Llenas, Josep Maria (Valls, Alt Camp, 1913 - ) Físic. Es doctorà a Madrid el 1944. Fou ajudant de meteorologia fins el 1941. Des del 1949 fou catedràtic de termologia a la Universitat de Barcelona. És autor d'un manual de física general, del qual ha fet diverses edicions. Des del 1961, és membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal i López, Manuel (València, 1885 - s XX) Naturalista. Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l'exèrcit, li permeté de recollir plantes d'interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades. De retorn a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats. Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí (1921-30), Exploraciones botánicas en Marruecos (1928) i Herborizaciones en Marruecos (1930). 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal i Micó, Francesc (País Valencià, s XVIII) Religiós. És autor de l'obra Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol... San Vicente Ferrer (1735). Aquesta obra ha estat reeditada moltes vegades. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Molné, Ignasi (Barcelona, 1904 – Niça, Provença, 1988) Pintor i dibuixant. Fill de Cosme Vidal i Rosich. Format a Llotja, a Sant Lluc i a l'Institut de les Arts del Llibre. Exposà, sol o en exposicions col·lectives, a Barcelona i Madrid. Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició. Es dedicà molt a la il·lustració i a l'ex-libris. El 1939 s'exilià, i després s'instal·là a Mònaco amb el seu germà Lluís. Des d'allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la il·lustració de llibres de bibliòfil (entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon, 1949; Les fleurs du mal de Baudelaire, 1958; i Dialogues des courtisanes de Llucià de Samòsata). Es dedicà també al dibuix publicitari i al cartellisme oficial del Principat, al qual estigué molt vinculat. Obtingué diversos premis. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Munné, Josep (Piera, Anoia, 1896 – Barcelona, 1958) Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s'especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l'Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33). Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressó notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí "La Veterinària Catalana" (1934-36). Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d'altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Nin, Bonaventura de (Tarragona, s XVII – s XVIII) Cavaller. Germà de Pere i de Tomàs. Participà a la Junta de Braços de 1713 com a representant del Braç Militar, i fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la resolució que instava a la submissió a Felip V, ja que era partidari de la resistència. Fou un dels dotze membres del Braç que entrà a les Juntes del govern provisional català. Fou president de la Junta de Segrests. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Nin, Tomàs de (Tarragona, s XVII – s XVIII) Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere. Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d'Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d'arquebisbe de Messina el 1730. N'existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Nunell, Joaquim (Barcelona, 1880 – 1964) Professor de cant. Estudià al Conservatori del Liceu. Quan només tenia vint anys en fou nomenat professor de teoria i solfeig. El 1916 fundà el Teatre Líric Pràctic de Barcelona. Fou professor i tingué deixebles que arribaren a ser cantants notables, com Mercè Capsir i Felip Santogostino. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Pomar, Josep Maria (Barcelona, 1866 – 1919) Escriptor. Actuà en el camp social de caràcter catòlic. Poeta en català, participà en nombrosos jocs florals d'arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic (1904). Altres poesies seves foren recollides a "Lectura Popular". És autor també del drama La vinguda del Mesies. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Puig, Lluïsa (Barcelona, 1876 – 1918) Pintora. Fou deixebla del xilògraf Gómez Polo i del pintor Mas i Fontdevila. Després estudià a París amb Carrière. Conreà diversos gèneres i sobresortí en el retrat. Fou la pintora catalana més important del seu temps. Està representada al Museu d'Art Modern de Barcelona. La seva obra més notable és potser el retrat de la seva germana, a la col·lecció Balcells. Era filla de Francesc Vidal i Jevellí. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Pujades, Josep Antoni (Botarell, Baix Camp, 1805 - l'Arboç, Baix Penedès, 1889) Militar. Setè comandant general dels mossos d'esquadra de Catalunya. El 1827 era caporal de l'esquadra de l'Arboç. El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d'aquest cap a Barcelona. El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868. Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Pujol, Joan (Pierola, Anoia, s XIX - Roma, Itàlia, 1881) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també a Madrid. Obtingué premis a Madrid el 1876 i 1881. La seva escultura era d'inspiració bíblica. L'any 1880 guanyà una pensió, sufragada per Ferran Puig, per anar a la capital italiana. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Quadras, Manuel (Barcelona, s XIX – 1894) Numismàtic. Presentà a l'Exposició Universal de 1888 la seva important col·lecció de monedes catalanes i espanyoles, la qual fou deixada a la ciutat de Barcelona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Roca, Francesc (Catalunya, s XVII) Jurista. Adoptà una posició de clara defensa de les constitucions catalanes. En aquest sentit és significatiu el seu Discurso jurídico en justificación de la merced que se sirva moderar la real pragmática de 29 de octubre de 1658. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Roget, August (Llagostera, Gironès, 1909 – Barcelona, 1976) Traductor. Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic. Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s'exilià a l'URSS el 1939. Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats. Tancada la colònia, es dedicà a l'ensenyament del castellà, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament. El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya. El 1958 s'instal·là a Barcelona. Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió, havent de lluitar al començament amb un ambient poc favorable. Aviat es convertí en un dels traductors del rus més prestigiosos, fonamentalment al castellà. Traduí obres de tots els clàssics de la literatura russa del s XIX i nombrosos autors del s XX, dirigí l'edició de les obres completes de Dostoievski. Els seus pròlegs a aquesta col·lecció van ser recollits en un volum a part (Dostoievski, 1972). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Rossell, Salvador (Catalunya, s XX – Barcelona, 1993) Polític i dirigent obrer. Milità a la Federació Catalana del PSOE. Fou membre destacat de la UGT a Catalunya i secretari de redacció del seu setmanari, "La Internacional" (1931). També, en representació d'aquella central sindical, fou conseller de treballs públics del govern de la República Catalana, i des de l'abril fins al nov/1931 del departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Rosselló, Francesc (Catalunya, s XIX) Naturalista i metge. Fou ajudant de la càtedra de zoologia, botànica i mineralogia a la Universitat de Barcelona. Era membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà diverses memòries, com les titulades Cronología de los terrenos, Leyes armónicas de los seres y de la creación, i Relación de la organización que existe entre los peces y los anfibios. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal i Salvador, Manuel (Torreblanca, Plana Alta, s XVII – Madrid, 1698) Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d'advocat. Fou secretari del Consell d'Estat per a Itàlia. Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d'autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vidal i Serrulla, Francesc (Castelló de la Plana, 1923 - ) Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya. Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Soler, Sebastià (Barcelona, 1842 - Manila, Filipines, 1889) Botànic. Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora. Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas (1874), Reseña de la flora del archipiélago filipino (1883), Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas (1883) i Revisión de las plantas vasculares filipinas (1886). 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal i Tomàs, Bernat (Santanyí, Mallorca, 18/nov/1918 - Palma de Mallorca, 27/mar/1971) Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d'història local molt estimables. Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d'una estàtua (1952), amarada d'un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957). És autor, d'altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Torrents, Francesc de Sales (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1819 – 1878) Literat. Advocat, fundà "El Eco de Villanueva" (1853) i fou alcalde de la seva vila. És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat: Una noia com un sol (1863), Els de fora i els de dins (1865), La Sileta de Gelida (1868), Jovent del dia (1880, acabada per Eduard Vidal i Valenciano), etc. Escriví també sarsueles (Entre Campamajor i Figueres, 1876; L'Andreuet de Montanyans, 1876, entre altres). 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Tusell, Llorenç (Catalunya, s XIX) Pedagog. Fou molt comentada una Memòria seva, escrita el 1874, en què denunciava els principals obstacles que s'oposaven a l'organització de l'ensenyament dins l'estat espanyol. Publicà també un Diccionari geogràfic-estadístic de la província de Barcelona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Valls, Joan (Ripollet, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1925) Polític republicà i advocat. Redactor de "La Publicidad" i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després a la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana, en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l'ajuntament de Barcelona. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Ventosa, Joan (Barcelona, 1880 – 1966) Pintor i escultor. Pertanyia al grup dels "Quatre Gats". Fou bon tècnic del pirogravat. Després fou tècnic i fotògraf adjunt als museus de Barcelona. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Vidal, Jaume (el Vendrell, Baix Penedès, 1918 - 1996) Instrumentista i compositor de música per a gralla. A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l'animador del grup Els Grallers del Baix Penedès. Fou un bon constructor d'inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades. Hom ha publicat el llibre Repertori d'en Jaume Vidal i Vidal. Músiques per a gralla, que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vidal i Vidal, Llorenç (Santanyí, Mallorca, 1936 - ) Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi. Inspector d'ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris "Ponent", iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l'obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressó internacional. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la "paràbola pacifista" Petit llibre d'un solitari (1968). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal i Vilalba, Lluís (Barcelona, 1745 - Vélez de la Gomera, Canàries, 1803) Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780. De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d'Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d'ultramar. Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d'ací que hom hagí parlat d'una conspiració de Vidalle). Delatat a l'ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d'on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785). Empresonat a París pel comte d'Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l'afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal-Quadras i Roca, Aleix (Barcelona, 20/mai/1945 - ) Polític. Llicenciat en física nuclear, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou membre d'Unió Democràtica de Catalunya (1983) i poc després s'afilià a Alianza Popular (després Partit Popular). President del PP català en 1991-96, ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-99), senador per designació autonòmica (1996-99) i diputat al Parlament europeu (des del 1999). S'ha distingit per la seva actitud contrària al catalanisme. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal-Quadras i Veiga, Aleix (Barcelona, 1919 - ) Pintor. Nebot i deixeble de Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia. A vint anys anà a Amèrica. En passà més de quatre a l'Argentina i a Xile, on féu les seves primeres exposicions. Després es traslladà a París. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1949. Ha tingut molts èxits a França. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidal-Quadras i Villavecchia, Josep Maria (Barcelona, 21/mar/1891 – 27/set/1977) Pintor. Oncle d'Aleix Vidal-Quadras i Veiga. Estudià a Ginebra, Barcelona i Madrid. Realitzà molts viatges que afavoriren les seves exposicions en molts països. Destacà com a retratista, especialment de models femenins, i conreà també la pintura de gènere, sobretot en interiors. Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona té un mural que representa les Bodes dels Reis Catòlics. Hi ha obres seves als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidaure, Teresa Gil de Veure> Gil de Vidaure, Teresa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidiella i Franch, Rafael (Tortosa, Baix Ebre, 1890 – Barcelona, 1982) Polític. Durant la II República fou dirigent de la Federació Catalana del PSOE i, posteriorment, del PSUC (jul/1936). En plena guerra civil fou membre del comitè central de les milícies antifeixistes i del govern de la Generalitat de Catalunya (1936-39). S'exilià el 1939, i com a partidari de la col·laboració amb el PCE, participà en l'expulsió de Comorera del PSUC (1949). El 1976 retornà a Catalunya. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidiella i Simó, Pere (Reus, Baix Camp, 1893 – 1975) Escultor i dibuixant. Fill d'un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit. Estigué en contacte amb l'escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París per completar la seva formació. Fou l'introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l'excursionisme científic. Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon, signan respectivament Vidi & Vid. Fou catedràtic de dibuix a l'institut de Reus. Com a escultor la seva obra és més aviat escassa. La seva peça més popular és la font del Nen de les Oques (1942), lligada a la tradició hel·lenística. 104 CATALUNYA - MUNICIPI
105 CATALUNYA - HISTÒRIA Vidrà, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1872, pel pretendent Carles de Borbó, duc de Madrid, a Francesc Savalls i Massot (mort el 1885), únic titular. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vidranès, el (Vidrà, Ripollès) Nom popular de la vall de Vidrà, a la capçalera del Ges, fins al forat Micó. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vidre, el (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, vora la carretera de Barcelona a València, a ponent del poble d'Ordal. 108 CATALUNYA - MUNICIPI
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vidrier, el Sobrenom del polític liberal Ramon Armengol. 110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vidrio, El (Barcelona, 1915 - Mataró, Maresme, 1936) Periòdic obrer. Òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per Gabriel Canals i Joan Peiró (gen/1916-1920), de nou a Barcelona (a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz) i a Mataró (a partir del 1923). Pel feb/1931, després d'uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per Manuel Mascarell. Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assolí una llarga continuïtat.
Anar a: [ Vidal, F ] [ Vidal, M ] [ Vidal i Be ] [ Vidal i J ] [ Vidal i R ] [ Vidal i V ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vidal i Alcover, Jaume
Vidal i Andreu, Guillem
Vidal i Rosich, Cosme “Josep Aladern”
Vidal i Rosich, Plàcid
Vidrà (
Vidreres (