A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Vilaragut i A ] [ Vilaragut i M ] [ Vila-rasa, B ] [ Vila-rasa i de V ] [ Vilarde ] [ Vilaren ]

Gaudir de cada minut de la vida és una manera sàvia d'arribar a la vellesa. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Abreu de Luna, Margarida Sanç de  (País Valencià, s XVII)  Tercera marquesa de Llanera i quarta comtessa d'Olocau. Filla de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví i d'Agnès Abreu i de Luna. Fou muller de Tomàs Chiriboga y Mendoza, primer marquès de Valmediano. Foren pares de Maria Sanç de Vilaragut.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Bernat de  (País Valencià, s XIV – 1375)  Fill de Joan de Vilaragut i de Romaní, i germà de Joan, amb el qual foren successivament senyors d'Albaida, sense descendència, i la seva germana Carrossa heretà una part del domini.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Carrossa de  (País Valencià, 1356 – València, 1433)  Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda. Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida. Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla; però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni. Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona. La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles,Inici página que, a la cort de Montsó (1389), l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament. Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió de gent armada i una petició del Consell de Cent l’obligaren a expulsar-la de la cort. Ella s’establí a Corbera, que posseïa juntament amb Albaida, després de litigar amb Berenguer de Vilaragut i de Boïl, la part del qual els reis redimiren (1387) i la hi lliuraren. Vídua, es casà amb Pere Pardo de la Casta i tingué un fill, Joan, que fou senyor d’Albaida, però hagué d’adoptar el cognom de Carròs de Vilaragut.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Joan de  (País Valencià, s XIV – 1375)  Senyor d'Albaida. Fill de Joan de Vilaragut i de Romaní i de Teresa de Boixadors i de Carròs, i germà de Bernat i de Carrossa. Morí sense descendència i la senyoria passa al seu germà Bernat.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Boïl, Berenguer de  (País Valencià, s XIV - v 1405)  Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià. Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena (1369), i jurà la pau d’Almazán (1375). Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres. Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva (1377). La pau fou trencada seguidament (1378), i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat (1379). Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia Teresa Ximenis de Borriol, litigava pel castell de Borriol, que Teresa havia venut a d’altres; per això hagué d’hipotecar la baronia de Rebollet i Oliva (1382). Berenguer fou camarlenc de l’infant Martí. Hereu d’un terç de les baronies d’Albaida i Corbera, tingué plet amb Carrossa de Vilaragut, mentre que, pel fet de no haver signat la treva de Mata, era bandejat pel regne de València (1382). Sembla que també fou un dels processats per Joan I com a addicte a la reina Sibil·la (1387). Després segurament anà a les guerres sicilianes. Corbera fou donada a Carrossa, com també la jurisdicció d’Albaida, redimida a Berenguer (1387). Però el plet continuà encara fins a la mort d’ell. Deixà una segona muller, Constança d’Aragó, vídua d’Hug de Calverley. Nomenà successors els seus parents Ramon i Berenguer de Vilaragut, els quals litigaren tot seguit per la successió amb Carrossa i la seva família.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Boïl, Nicolau de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Noble. Fill de Berenguer (II) de Vilaragut i de Sarrià, i germà de Berenguer (III) i de Pere. Tingué, de Teresa Álvarez de Haro, dos fills naturals, Violant i Joan de Vilaragut.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i de Boïl, Pere de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Noble i marí. Serví Joan I. Més tard fou camarlenc del rei Martí I l'Humà. El 1399 dirigí un atac naval contra la costa del nord d'Àfrica. L'escomesa principal, llançada contra Bona, fou resistida pels sarraïns. El 1405, el seu bàndol nobiliari, del qual era considerat el cap, es trobava en lluita ben seguida amb l'oposat dels Soler i els Centelles. Quan Martí l'Humà decidí tallar aquestes bandositats, Pere de Vilaragut s'avingué a lliurar-se a la justícia per facilitar la pacificació (1406). Durant l'interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d'Urgell, com els seus familiars. No acatà les treves establertes aleshores a València.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Castellví, Anna Margarida Sanç de  (País Valencià, s XVIII)  Filla d'Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta, primer comte d'Olocau. Muller de Dídac de Fenollet i d'Albinyana, senyor del Genovés. Els seus descendents reberen la successió de Maria Sanç de Vilaragut i de Joaquim Enríquez del Oro y Mendoza, els quals no tingueren fills.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Castellví, Jordi Sanç de  (País Valencià, s XVII – 1676)  Segon comte d'Olocau. Fill d'Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta. Fou creat marquès de Llanera (1650). Es casà amb Agnès Abreu i de Luna, sisena comtessa de Regalados. La successió anà a parar a la seva filla Margarida Sanç de Vilaragut i Abreu de Luna.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Prades, Joan Jeroni de  (País Valencià, s XV - Palerm, Itàlia, 1452)  Fill de Joan de Vilaragut i de Margarida de Prades. Fou educat a Santes Creus per tal de fer-ne un monjo; però, en conèixer el seu origen, fugí a Nàpols, heretà el patrimoni patern, serví Alfons IV a Sicília, on es casà, i morí deixant descendència siciliana.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i de Romaní, Joan de  (País Valencià, s XIV - a 1376)  Fill de Bernat de Vilaragut i de Vilanova, i de Jaumeta de Romaní. Fou capità i regidor de Xàtiva durant la guerra de Castella (1365). Col·laborà en el fracassat assalt a Requena (1369). Després fou ambaixador de Borriol. En enviudar tingué algunes qüestions per raó del seu pretès matrimoni amb Teresa de Boixadors i de Carròs, neboda d'Isabel. Foren fills seus Joan, Bernat i Carrossa de Vilaragut i Carròs.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Sarrià, Berenguer de  (País Valencià, s XIV - v 1348)  Noble. Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià. Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller. Prengué part en la campanya d’Almeria (1309). Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars (1311). Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols (1314). Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebel·lió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir (1326-28, 1330-34). Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca. Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres nobles catalans (1336). Conseller reial de Pere III, fou un dels seus enviats a prestar homenatge al papa pel feu de Sardenya (1337). El seu fill Berengueró, amic, conseller i camarlenc de Jaume III, lluità contra Pere III de Catalunya-Aragó, atacà Puigcerdà i fou detingut a Llançà (1344). Després acompanyà els fills de Jaume III a la cort d’Avinyó (1345), i fou testimoni de les noces de la seva germana Violant amb el rei (1347). Pere III li havia confiscat Sant Martí i Subirats, que tenia per donació paterna, i els havia donats a Joan de So, vescomte d’Évol, en canvi d’Évol, Llívia i altres llocs (1345). Berenguer, per un deute que li tenia el rei, rebé en penyora Ontinyent, Bocairent i Biar, que formaren la baronia d’Ontinyent. Allà visqué els seus darrers anys, durant els quals fou acusat de prestar ajut als unionistes valencians. Mort Berengueró, potser abans que el seu pare, la successió fou per a un fill del tercer matrimoni, Berenguer (III) de Vilaragut i de Boïl.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Sarrià, Bernat de  (País Valencià, s XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Senyor d'Albaida i del castell de la Mola de Novelda. Fou l'iniciador de la línia d'Albaida. Fou alcaid d'Aiora per Bernat de Sarrià. Morí a la conquesta de Sardenya, on havia anat amb l'expedició de l'infant Alfons.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i de Sarrià, Ramon de  (País Valencià, s XIII - Sicília, Itàlia, d 1345)  Senyor d'Alcaissia (1303) i altres llocs. Fou l'iniciador de la línia d'Olocau. Germà de Berenguer (II). Havia anat, potser de molt jove, a Sicília, on tingué càrrecs i es féu notar en la defensa contra els angevins. El regent Joan de Randazzo l'envià a tractar les esposalles del futur rei Lluís I amb Constança, filla de Pere III de Catalunya-Aragó (1344), i per a fer una expedició contra els turcs. Com a capità general de l'armada siciliana, perseguí els napolitans fins a Calàbria (1345). El succeí el seu fill Antoni de Vilaragut i Visconti.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Antoni de  (País Valencià, s XV – 1446)  Senyor d'Olocau i de Dosaigües. Nét d'Antoni de Vilaragut. Era casat amb Beatriu Pardo de la Casta, de noble família valenciana. Serví Alfons IV el Magnànim. Sembla que aquest és l'homònim que col·laborà a l'intervencionisme de Joan de Navarra i de l'infant Enric en la política castellana. En 1430, amb Ramon Boïl, féu una cavalcada molt violenta per Castella. Ha estat assenyalat com a possible autor de les versions de Sèneca atribuïdes més generalment al seu avi.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Bernat de  (País Valencià, s XIV - a 1347)  Fill de Bernat de Vilaragut i de Sarrià, i d'Agnès de Vilanova. Era senyor d'Albaida, vall que defensà dels sarraïns (1339). Fou enviat per Pere III contra l'infant Ferran. Es casà amb Jaume de Romaní (la qual, vídua, es casà amb Nicolas de Joinville), senyora de Corbera de la Ribera, i deixà un fill, Joan de Vilaragut i de Romaní.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Jaume de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Fill de Ramon de Vilaragut i Mercer i de Felipa de Vilanova. Degué ésser l'hereu i degué morir abans que Antoni, germà i successor seu.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i Mercer, Berenguer de  (País Valencià, 1449 – s XV)  Noble. Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau. Anà amb l’infant Martí a Sicília (1392), i després fou conseller i camarlenc seu. Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova (1403). La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats (1404). En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida (1406), però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà. Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius (1407). Acatà les treves dels bàndols (1411), però més tard reptà Pere Maça de Liçana (1418). Fou un dels ambaixadors de València al parlament de Tortosa, i durant la guerra de Castella fou un dels qui garantiren les treves (1430). En morir Carrossa (1433), continuà el plet amb la família d’ella per la baronia d’Albaida. Una sentència de la reina Maria, de la qual també fou camarlenc, li restituí els drets, en canvi de restituir al fill de Carrossa la meitat d’una suma que ella li havia pagat (1441). Es casà amb Maria Eiximenis, i després amb Elionor de Perellós i de Manresa; per això posseí uns castells al Conflent.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Mercer, Ramon de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Senyor de la baronia d'Olocau i camarlenc del rei Martí. Anà a la campanya de Sicília (1392) i tingué possessions a Xàtiva. Fou partidari del comte Jaume II d'Urgell, com tota la família, i lluità contra els Centelles. Reorganitzà els urgellistes vençuts a Morvedre, presidí el parlament dissident a Vinaròs i reuní el de Llíria (1412), precedent del de Casp. Casat amb Felipa de Vilanova, tingué dos fills: Jaume i Antoni de Vilaragut i de Vilanova.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Pardo de la Casta, Alfons Sanç de  (País Valencià, s XVII – Itàlia, s XVII)  Cavaller de Calatrava. Fill de Joan de Vilaragut i Sanç. Anà a la cort de Montsó (1626), fou creat comte de la Vall d'Olocau (1628). Morí en guerra al Palatinat. Fou pare d'Anna Margarida Sanç i de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i Pardo de la Casta, Ramon de  (País Valencià, s XV – 1505)  Senyor d'Olocau i de Dosaigües. Fill i successor d'Antoni de Vilaragut i de Vilanova. La seva besnéta fou Francesca de Vilaragut i Sánchez.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Sanç, Joan de  (País Valencià, s XVI - d 1609)  Fill de Francesca de Vilaragut i Sánchez, i de Jordi Sanç i de Cardona-Borja. Fou lloctinent del portantveus governador general a València i posà pau entre els bàndols a la Vila Joiosa. Fou conseller reial i capità general a Mallorca (1606). Llur fill fou Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Sánchez, Francesca de  (País Valencià, s XVI)  Besnéta de Ramon de Vilaragut i Pardo de la Casta. Darrera representant de la línia d'Olocau d'aquest llinatge. Muller de Jordi Sanç i de Cardona-Borja, senyor de Llanera de Ranes. Llur fill es digué Joan de Vilaragut i Sanç.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Viscontí, Antoni de  (País Valencià, 1336 - 1400)  Noble. Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti. Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se'n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el féu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs. Per la seva muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398. Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribueix la traducció al català de les tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Utilitzà per a aquests darrers el De genealogiis deorum de Boccaccio. Per la modernitat del llenguatge i el coneixement del món clàssic, hom ha suggerit que el traductor podria ésser el seu nét homònim (mort el 1446), Antoni de Vilaragut i de Vilanova.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVila-ramó  (Gaià, Bages)  Llogaret (588 m alt), al contrafort sud-occidental de la serra de Pinós. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vila-rasa  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)  Església i antic lloc, al nord del poble.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vila-rasa  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Important masia i veïnat, situada al sud-oest del terme. És esmentada ja el 1133. Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic. El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d'una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa  (País Valencià, s XIII - s XVII)  Llinatge noble. Els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa i Pere de Vila-rasa.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Pertanyia al servei de cort de Pere III el Cerimoniós. El 1344 actuà bastant com a procurador del monarca per rebre homenatge de poblacions del Conflent, després d'haver estat destronat Jaume III.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Cosme de  (País Valencià, s XV – 1519)  Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac. Tingueren, entre d'altres, dos fills: Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa, Dalmau de  (País Valencià, s XIII)  Tenia béns a Alzira i Alfàndec (1267). Fou dels primers membres d'aquest llinatge.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Francesc de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló, les quals serien derrotades al combat d'Aidu di Turdu. Sobrevisqué. Tornà a l'illa el 1353, a l'expedició que comandava Bernat II de Cabrera. Abans de partir fou armat cavaller pel rei Pere III.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Guillem Ramon de  (València, s XV)  Cambrer de Carles de Viana (1460). És atestat a València el 1478 i el 1480. És un dels personatges que intervenen en el Parlament en casa de Berenguer Mercader, de Joan Roís de Corella.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Lluís de  (Catalunya, s XV)  Poeta. Hom l'ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d'armes d'Alfons IV el Magnànim i prengué part en l'expedició a Sardenya i Còrsega. Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu temps una bona popularitat, i s'hi palesa una clara influència, de llenguatge -català sense provençalismes- i d'idees, d'Àusias Marc, segurament company seu d'armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Pere de  (País Valencià, s XIII)  Genearca conegut del llinatge. Era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València. El seu nét fou Joan de Vilarasa i de Centelles.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa, Pere de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. En 1412 participà al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d'Urgell.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Ramon de  (País Valencià, s XIV)  Noble. El 1354 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l'expedició de Sardenya.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i Castellsenç, Lluís de  (País Valencià, s XIV)  Fill de Joan de Vila-rasa i de Centelles. Es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet. Foren pares de Joan Llorenç, Gaspar, Ramon Guillem i Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Gaspar de  (País Valencià, s XIV)  Senyor de Faura. Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç i de Castellana de Cabanyelles, i germà de Pere, Ramon Guillem i Joan Llorenç, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Joan Llorenç de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Primer senyor de Segart i d'Albalat de Segart. Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç i de Castellana de Cabanyelles, i germà de Gaspar, Pere i Ramon Guillem, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Pere de  (València, s XIV – 1407)  Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l'ambaixada d'Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III, Alfons de Borja.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa i de Cabanyelles, Ramon Guillem de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç i de Castellana de Cabanyelles, i germà de Gaspar, Pere i Joan Llorenç, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa. Fou l'avi de Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Centelles, Joan de  (País Valencià, s XIII)  Participà com a capità en el setge de Balaguer. Era nét de Pere de Vila-rasa i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Montsoriu, Joan Lluís de  (País Valencià, s XVI)  Senyor de Faura. Per manca de fills legítims succeí al seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac. Fou avi d'Eugenia de Vila-rasa i Mercader.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Elionor de  (País Valencià, s XV)  Filla de Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles. Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Cabanyelles i Gallac, que es cognomenà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d'altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i Vila-rasa.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Francesc de  (País Valencià, s XVI – 1579)  Fill de Cosme de Vilarasa i d'Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, i germà de Lluís Jeroni. Formà una línia del llinatge.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Lluís Jeroni de  (País Valencià, s XVI – 1545)  Fill de Cosme de Vila-rasa i d'Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, i germà de Francesc. Continuà la línia primogènita dels senyors d'Albalat de Segart, que s'extingí a la fi del s XVII, i la seva herència passà als Saavedra.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa i Llorac, Joan Llorenç de  (País Valencià, s XVI)  Nét de Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles. Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i Mercader, Eugènia de  (País Valencià, s XVII)  Néta de Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu. Portà l'herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilarasau i Salat, Josep  (Barcelona, 20/feb/1931 - )  Financer i economista. Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester. Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid (1962-72). Ocupà càrrecs directius d’organismes públics: entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial (1964-66) i gerent de l’empresa estatal CAMPSA (1974-76). El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi. El 1999, rellevà Josep Antoni Samaranch en la presidència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, càrrec que deixà el 2003 com a conseqüència d’una nova normativa catalana sobre entitats d’estalvis, la qual fixà un termini màxim de 20 anys per als membres dels consells d’aquestes institucions. Passà a ser president honorífic de la Caixa i del patronat de la Fundació la Caixa. Fou també president d’ACESA i vice-president del grup Repsol.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilarasau i Tomas, Emma  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6/abr/1959 - )  Actriu. El 1980 acabà els estudis a l’Institut del Teatre, que amplià amb Strassberg o Gandolfo. Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust (1983), La bona persona de Sezuan (1988), Els gegants de la muntanya i Terra Baixa, ambdues del 1990, o Roberto Zucco (1993). Participà també en altres muntatges com Santa Joana dels Escorxadors (1986) i Combat (1988), produïdes pel Mercat de les Flors, La ronda (1986), Tàlem (1990) o Un tramvia anomenat Desig (2000). Obtingué en diverses ocasions el premi de la Crítica, pels treballs realitzats a La infanticida (1992), DansaInici página d’Agost (1993) i El criptograma (1999). Posteriorment, han destacat les interpretacions a L’habitació del nen (2003), Les tres germanes (2005), Un matrimoni de Boston (2005), Carta d’una desconeguda (2007), Espectres (2008). També ha participat en les pel·lícules Els sense nom (1998), L’illa de l’holandès (2001), Desde la ciudad no se ven las estrellas (2001), Las Voces de la Noche (2003), Para que no me olvides (2005). En el gènere televisiu ha interpretat papers destacats en moltes sèries i telefilms de Televisió de Catalunya: Nissaga de poder (1996-98), Crims (2000), Gossos (2002), Mirall trencat (2002), Majoria absoluta (2002) i Ventdelplà (des del 2005), entre d’altres.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarassau  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Important masia, situada prop de l'antic camí de Sant Joan d'Oló a Rodors, a l'extrem sud-oriental del terme. És una masia fortificada, existent ja el s XI, però reformada i ampliada amb diferents edificacions que formen un nucli nutable. Prop seu hi ha l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilardaga, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1905, amb caràcter vitalici, pel papa Pius X, a Antoni Clavé i de Nadal (mort a Barcelona el 1957).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardaga i Cañellas, Jacint  (Berga, Berguedà, 1856 – 1936)  Jurisconsult i historiador. Estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d'història local. Publicà Historia de Berga (1890) i Efemérides bergadanas (1919), i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Col·lecció de cançons populars, etc. És autor també del drama La pubilla del castell i la novel·la El abuelo. Fundà la revista "La Bergitania" (1905). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilardaga i Junquet, Josep Maria  (Berga, Berguedà, 1814 – 1889)  Notari i militar. Durant la Primera Guerra Carlina lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa. Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l'any 1854.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardaga i Pujol, Josep Maria  (Berga, Berguedà, 1886 – 1967)  Historiador. Farmacèutic i advocat, com a jurista s'especialitzà en temes de dret foral. Publicà diversos treballs, com El mercado dominical de Berga (1928), Reñena histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña (1957). Fou alcalde de Berga i diputat provincial.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilardanó  (Ripoll, Ripollès)  Antic terme i masia, de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme. És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll. Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardebó, Arnau  (Barcelona, 1949 - )  Actor, autor i productor teatral. El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic. Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck (1979), El príncep d’Homburg (1981), Un Otel·lo per a Carmelo Bene (1993) i Macbeth o Macbetho (1997) o Aquari i Escorpí (2000), que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics' que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals. També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus (1999) i Trompa bèl·lica, bèl·lica (2003). Intervingué també a Troilus i Cresida (2002). Fou un dels actors empresonats pel cas de l’obra La Torna (1977) d’Els Joglars. En cinema ha treballat en La cripta (1981) i El caso del cadáver descuartizado (1984), entre d’altres. En el camp de la producció teatral, el 1984 fundà a Barcelona la Marató de l’Espectacle, premi Arts Escèniques de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1993) i premi Especial de la Crítica (1996). Des del 1999 organitza la mostra de narradors escènics Des de la paraula, al Mercat de les Flors. L’any 1995 rebé el premi Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilardebò i Miret, Josep  (Mataró, Maresme, 1815 - Catalunya, s XIX)  Metge. Pertanyia al cos de sanitat militar. Viatjà per Amèrica. El 1887, quan era inaugurat a Barcelona el monument del general Prim, li fou premiat en concurs el treball Papel que representó Prim en la expedición de Méjico. És autor d'altres obres

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilardell  (les Llosses, Ripollès)  Antic terme i masia, situada a l'extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar. Fou centre d'una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117. Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l'esquerra de la de les Llosses.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilardell  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d'Olzinelles, al sector més baix d'una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre. L'església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d'espadanya i un interessant portal.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell, Francesc  (Barcelona, s XIV)  Argenter. Documentat del 1383 al 1400. És autor de la bella creu de Santa Eulàlia, a la catedral de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell i Grimau, Teresa  (Barcelona, 1957 - )  Autora teatral. Es donà a conèixer amb la comèdia musical Tira't de la moto, estrenada el 1988 a la sala Zeleste de Barcelona.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilardell i Permanyer, Jacint  (Barcelona, 1894 – 1967)  Metge. Germà de Josep Maria. Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917. S'especialitzà en patologia digestiva. Fou encarregat del laboratori d'anàlisis químiques de l'Academia i Laboratori. Membre de la Societat de Biologia de Barcelona i de l'Acadèmia de Medicina, fou conseller del Sindicat de Metges de Catalunya i presidí la Cooperativa de Consum. Casat amb una filla de Francesc Viñas, fou el promotor del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell i Permanyer, Josep Maria  (Barcelona, 1891 – 1959)  Metge. Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona el 1914. Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra. Deixeble d'E. Ribas i Ribas, s'especialitzà en cirurgia ortopèdica. D'una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l'Hospital de Sant Pau. Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d'empelts òsteo-periòstics. Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l'Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Vilardell i ViñasVilardell i Viñas, Francesc  (Barcelona, 1/abr/1926 - )  Metge. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1949, i doctorat per les universitats de Barcelona (1961) i de Pennsilvània, EUA (1962), de la qual fou també becari investigador (1959-62), s’especialitzà en patologia digestiva. Fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1963-96) i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB (1969-96). Ocupà càrrecs directius en el ministeri de sanitat (1978-81), entre els quals el de director de planificació sanitària. És doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (1974) i de Saragossa (1990) i autor de nombrosos treballs sobre els trastorns de la nutrició; destaca el tractat Enfermedades digestivas (1990, en quatre volums). Ha ocupat càrrecs en organismes internacionals de l’especialitat: president de la Societat Europea d’Endoscòpia Digestiva (1970-74) i secretari general (1974-82) i president (1982-90; reelegit l’any 1986) de l’Organització Mundial de Gastroenterologia. En 1989-95 fou president del Consell d’Organitzacions Internacionals de Ciències Mèdiques (CIOMS). El 1997 fou nomenat soci emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilardida  (Montferri, Alt Camp)  Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s'esten una part del nucli. A l'antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida. El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l'edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardida, Bernat de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló. Aquestes forçes serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.

69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaVila-real  (Plana Baixa)  Municipi: 55,12 km2, 42 m alt, 50.755 hab (2014). Situat prop del litoral mediterrani, a la riba dreta del Millars, al nord de la comarca, al límit amb la Plana Alta. L'agricultura ocupa bona part del territori municipal, amb predomini del regadiu sobre el secà. El regadiu, d'ascendència musulmana, és regit des del final del 1870 per una comunitat de regants. S'aprofiten les aigües derivades del Millars, i des del començament del s. XX l'extreta de pous, que ha permès d'ampliar l'àrea regada. El conreu més estès és el dels cítrics, implantat a mitjan s. XIX per substituir els conreus tradicionals (lli, cànem, canya i morera). Als sectors de secà predominen els garrofers i ametllers, seguits per la vinya i les oliveres. Predomina la petita explotació agrària. Indústria alimentària (licors, sucs de fruites i turrons), de derivats de la fusta (serradores i tallers de mobles), de fabricació de materials per a la construcció, adoberies i gèneres de punt. A la ciutat destaquen l'església arxiprestal de Sant Jaume, del s. XVIII, la de la Sang, l'antic convent del Carme, el santuari de Sant Pasqual Bailon i la plaça Major, en part porxada. Santuari marià de Gràcia. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

70 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Inici páginaVila-real Club de Futbol  (Vila-real, Plana Baixa, 1923 - )  Club de futbol. El seu camp és el Madrigal, construït l'any de la fundació del club i amb capacitat per a 23.000 espectadors. La seva indumentària és formada per samarreta groga i pantalons blaus. Ha disputat la major part de les competicions en segona divisió. La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent. Tornà a ascendir la temporada 2000-01 i el club emprengué una sèrie d'operacions econòmiques i esportives amb la intenció de consolidar l'equip a la primera divisió, la més important de les quals fou el fixatge de l'argentí Martín Palermo, considerat un dels davanters més efectius del futbol argentí dels darrers anys. Villarreal C.F.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilaredes, les  (Castellnou de Bages, Bages)  Caseria, a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l'esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou. Hi ha l'església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilaregut i Martí, Salvador  (Barcelona, 24/gen/1872 – 5/jul/1937)  Autor teatral. De jove col·laborà en diverses publicacions, però ben aviat se sentí atret pel teatre, i col·laborà amb Adrià Gual en el Teatre Íntim. Poc dotat per a la creació original, adaptà al català un gran nombre de texts, ja en traduccions literals, ja en versions lliures. Aplicà el seu talent a obres de Shakespeare (així, a la Novícia de Santa Clara, recreació de Mesura per mesura), però també a obres menors, com La mà de mico, d'A. De Lorde i Morel, un dels èxits del teatre de gran guignol. Traduí, entre altres, obres de Maeterlinck, Pirandello, Eurípides, Musset i Conan. Emprà a vegades el pseudònim de Ramon de Bellsolà. Reuní una gran biblioteca, que avui consta en el fons de l'Institut del Teatre.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarenc  (Calafell, Baix Penedès)  Partida. Hi han estat descobertes restes d'una vil·la romana.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilarenc, vil·la romana de  (Calafell, Baix Penedès)  Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc. Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC. També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I. Fou abandonada a la primera meitat del s III.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarestau  (Centelles, Osona)  Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l'Ollic i el Cerdà de la Garga. Entre els anys 1094 i 1097 s'hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles. Fou abandonada al principi del s XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilargell  (Sant Joan de Pladecorts, Vallespir)  Poble, a la dreta del Tec, davant aquest darrer poble. El 1516 tenia 6 focs.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilargilà, riera de  (Alt Empordà)  Curs d'aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d'Empordà, al sector sud-oriental.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarig  (Cistella, Alt Empordà)  Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol. El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII. El castell de Vilarig, molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l'antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l'antiga fortificació. És esmentat ja el s XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l'inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilarig, Bernat de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. Als darrers temps del rei Martí l'Humà fou delegat davant d'ell pel duc Alfons I de Gandia per palesar els drets d'aquest a la corona si el monarca moria sense fills vivents. El 1410, mort ja el rei, exercí funcions pacificadores de les bandositats existents a València. El 1425 fou un dels qui juraren no prestar cap ajut a l'infant Enric contra Castella.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Bernat de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Són conegudes les seves activitats cavalleresques entre 1447 i 1452, que el dugueren a desafiaments bastant incidentats.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Galceran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 manava alguns dels reforços duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. El 1380, i en nom d'aquell, tractà de decidir l'infant Joan, duc de Girona, en favor de la idea del monarca de casar-lo amb Maria de Sicília.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Joan de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1430 fou un dels garantidors de les treves convingudes per cinc anys amb Castella.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarmau  (Viladrau, Osona)  Antiga masia (ort trad: Vilarnau), situada a l'extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum. Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d'Arbúcies.

84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaVilarmilà  (Llupià, Rosselló)  Antic poble i santuari (la Mare de Déu de Vilarmilà), a l'est del terme, vora el de Pontellà.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarnadal  (Masarac, Alt Empordà)  Poble, al peu del turó d'Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d'Empordà. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarnau  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)  Antiga domus o casa forta, a l'indret conegut modernament pel molí del Racó. Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà al construcció al seu costat d'una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508. Fou reedificada poc després, i tornà a constar com a ruïnosa el 1791.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarnau  (Viladrau, Osona Veure> Vilarmau.

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilarnau d'Amunt  (Perpinyà, Rosselló)  Despoblat. El lloc és esmentat el s XIV.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilarnau d'Avall  (Perpinyà, Rosselló)  Antic lloc. El lloc és esmentat el s XIV.

Anar a:    Vilaragut i A ]    [ Vilaragut i M ]    [ Vila-rasa, B ]    [ Vila-rasa i de V ]    [ Vilarde ]    [ Vilaren ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -