A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vile ]    [ Vilelles ]    [ Vili ]    [ Villah ]    [ Villalonga i P ]    [ Villanueva ]

A la natura no hi ha ni premis ni càstigs, només conseqüències. (proverbi xinès)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilella  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Antiga parròquia, al pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, esmentada el s. XIV.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilella  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Caseria, al peu del Cadí, a l'inici del pla de Talló. El lloc és esmentat el 839 dins la parròquia de Santa Maria de Talló.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilella  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Caseria (1.150 m alt), damunt les roques d'Erdo, dominant el poble.

4 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilella  (Rigardà, Conflent)  Despoblat, a la vall de Rigardà, del qual resta l'església. El lloc fou donat l'any 939 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Rodes.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVilella  (Sueca, Ribera Baixa)  Despoblat, al sud de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l'interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera. El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera. El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilella  (Llutxent, Vall d'Albaida)  Despoblat i antic castell (o Villella), al sud de la vila. El castell és esmentat en la crònica de Jaume I.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilella  (Gisclareny, Berguedà)  Masia i veïnat, a l'oest del poble, sota l'església de Sant Miquel de Turbians.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilella  (Carcaixent, Ribera Alta)  Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d'Alzira. Era una antiga alqueria d'origen islàmic esmentada el 1248 dins el terme d'Alzira.

9 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Vilella  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Un dels tres barris en que era dividida tradicionalment la vila.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilella  (Castell de l'Areny, Berguedà)  Veïnat, al sud del terme, a la dreta de la riera de Rubí.

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vilella  (Matarranya Veure> Torre de Vilella, la.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratVilella Alta, la  (Priorat)  Municipi: 5,24 km2, 327 m alt, 129 hab (2014). Situat dins el Priorat històric, als vessants meridionals de la serra de Montsant, a les ribes de la riera d'Escaladei, que travessa el terme en direcció nord-est - sud-oest, abans d'afluir al riu de Montsant, a la Vilella Baixa. El territori és format per les típiques llicorelles de la comarca. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, bosc i garriga. L'agricultura ocupa poc menys de la meitat del territori, amb conreus de secà (oliveres, vinya, ametllers, avellaners i cereals) i de regadiu, que ocupa només 4 ha. ElInici página 70 % de la terra és explotada en règim directe, i la resta, en arrendament. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha un fort procés de despoblació. El poble és aturonat a l'esquerra del riuet d'Escaladei; l'església parroquial és dedicada a santa Llúcia. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratVilella Baixa, la  (Priorat)  Municipi: 5,57 km2, 214 m alt, 202 hab (2014). Situat a la vall del riu de Montsant, a la seva confluència amb la riera d'Escaladei, accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant. El territori és format encara per les llicorelles típiques del Priorat històric. La superfície inculta és ocupada per bosc, garriga i pasturatges. Els conreus més estesos són els de vinya i d'ametllers, seguits dels d'oliveres i de cereals. Avicultura. Petita indústria, derivada de l'agricultura (molins d'oli i elaboració de vi). Població en descens. El poble és a l'esquerra del riu de Montsant, a la mateixa confluència amb el riuet d'Escaladei; església parroquial de Sant Joan Baptista. Àrea comercial de Reus. El lloc formà part de la baronia de Cabacés. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

14 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaVilella de Cinca  (Baix Cinca)  Municipi: 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014), (cast: Velilla de Cinca). Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l'oest per l'altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola. Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l'assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Població en descens. El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l'església parroquial de Sant Llorenç depèn l'església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vilella i Amengual, Cristòfor  (Palma de Mallorca, 1742 – 1803)  Naturalista i pintor. Enriquí el gabinet de història natural de Madrid amb diverses donacions. Féu quadres amb representacions d'animals, alguns dels quals, conservats a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre. Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilella i Font, Sebastià  (Balaguer, Noguera, s XIX – Madrid, 1892)  Escriptor. Prengué part a la guerra carlina. Es dedicà a l'ensenyament. És autor d'algunes obres teatrals i de llibres docents.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilella i Polls, Pura  (Barcelona, 1923 - )  Pintora i gravadora. Formada a l'Escola de Belles Arts. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona (Sala Rovira) el 1949. Anà a París el 1951, i hi tornà sovint. Ha exposat particularment a Reus, Barcelona i París. Ha conreat la pintura mural (capella del Cottolengo de Barcelona, 1952) i el figurinisme. Després d'una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilelles, les  (la Vilella Alta / la Vilella Baixa, Priorat)  Nom donat al conjunt dels dos municipis.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilera, Joan  (Barcelona, 1785 - Roma, Itàlia, 1841)  Religiós i orador. Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans. El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers. El govern se l'apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia (convertida en presó de dones després del 1835). Després de l'exclaustració (1835) es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats. Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part dels quals a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilers  (Madremanya, Gironès)  Veïnat, a l'oest del poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilert  (Esponellà, Pla de l'Estany)  Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià. De l'església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve. El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilert, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Combaté al costat del rei Jaume I el Conqueridor. Havent-se deseixit del rei el poderós noble aragonès Ferriç de Liçana, el monarca assetjà el castell de Liçana (1267). Bernat de Vilert anava en aquesta ocasió a la companyia de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. Fou el qui avisà al rei que els defensors havien fet crida per a rendir-se, trobant-se ell en guàrdia nocturna i essent ja al llit Jaume I.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viles, les  (Rupit i Pruit, Osona)  Important masia, als vessants orientals del Collsacabra, prop de l'antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles. És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117. Prop dels fonaments de la casa s'han trobat restes romanes.

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viles de Turbó, les  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Poble (1.369 m alt), al vessant sud-occidental del massís del Turbó. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. El s XIX formà part del municipi de Vilacarle. Vora la carretera de Campo a la Pobla de Riba hi ha el balneari de les Viles de Turbó, en activitat.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilesa  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Masia, de l'antic municipi de Baén i dins el terme d'Useu.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilet, el  (Sant Martí de Riucorb, Urgell)  Poble (o Vilamanyanor) de l'antic mun. de Rocafort de Vallbona, a l'esquerra del riu Corb, vora Sant Martí de Maldà. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. L'aiguat de Santa Tecla, del 1895, hi deixà al descobert les restes d'una vil·la romana.

27 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Vilet, monestir de  (Peralta i Calassanç, Llitera)  Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, fins el 1970 pertanyia al terme de Gavasa. Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana. El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d'Alaó. El 1153 ja no tenia comunitat. El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l'abat de Ripoll, i l'abadia d'Alaó. Es féu una concòrdia amb intervenció del papa i d'un concili de Tarragona, i l'església fou per a Alaó. El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVileta, Ferran  (Barcelona, s XV)  Prelat. En 1439-42 assistí al concili de Florència, celebrat amb el fi d'arribar a la unió de l'església llatina amb la grega. En el moment de celebrar-se el concili era ja cardenal. Presentà una proposició, que no fou acceptada pels grecs delegats de Constantinoble.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vileta, Joan Lluís  (Barcelona, s XVI – 1583)  Filòsof i eclesiàstic. Fill del sabater barceloní Pere Vileta. Mestre en arts (1546), fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca el 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona. El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que fos revocada la inclusió de Ramon Llull a l'índex (1563). Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier (1565) i amb la concessió vitalícia de la càtedra lul·liana de la Universitat de Barcelona. Del 1567 al 1582 tingué cura de la biblioteca de la catedral, i el 1567 fou també nomenat per vida catedràtic de teologia de la universitat. El 1580 fou, amb Francesc Calçà, un dels jutges del certamen poètic celebrat a Barcelona. És autor d'una Disputatio de communione (Venècia, 1562), que sostingué a Trento, i de Concio de divino Spiritu et Catholicae Ecllesiae (Pàdua, 1563). Edità a Barcelona l'Ars brevis de Ramon Llull (1565), que dedicà als patrons de l'escola lul·liana de Barcelona. Seguint la línia dels humanistes florentins, intentà de conciliar Plató i Aristòtil en In Aristotelis philosophiam acromaticam (1569), i el 1582 publicà encara un Appendix defensionis D.R. Lullii doctrinae, amb molta documentació. Reuní una biblioteca d'uns 400 volums.

30 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vileta, la  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Barri principal del poble.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vileta, la  (Tremp, Pallars Jussà)  Caseria de l'antic municipi de Fígols de la Conca, vora Claramunt.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vileta, la  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Un dels nuclis del poble, a l'est de Serradui.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVileta, la  (Sant Gregori, Gironès)  Veïnat, a ponent de Cartellà, prop del límit amb el terme de Canet d'Adri.

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vileta, sa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, a l'oest de la ciutat. Sorgit com a poble al s. XVIII, cora Son Serra i Son Sardina, al raiguer de na Burguesa, extrem, vers Palma de Mallorca, de la serra de Tramuntana.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viliella  (Lles, Baixa Cerdanya)  Poble (1.560 m alt) (ant: Valiella o Valielles), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l'antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa). L'església parroquial (Sant Sebastià, antigament Sant Martí) era possessió, el s X, del monestir de Ripoll. El castell, o roca, de Viliella existia ja el s XIII; el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell. Formà part de la baronia de Lles.

99 CATALUNYA - EMPRESA

Vil·la de Salut l'Aliança  (Barcelona, 1904 - )  Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica (pop: 'l'Aliança). Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general. Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic. Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño. A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

36 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaVillà i Bassols, Guillem  (Bogotà, Colòmbia, 1917 - )  Pintor. Germà de Miquel, del qual segui de prop l'estil.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villà i Bassols, Miquel  (Barcelona, 1901 - el Masnou, Maresme, 1988)  Pintor. Format a Llotja. En el transcurs d'una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà. Instal·lat a París (1922), exposà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. De nou a Catalunya, s'instal·là al Masnou, lloc d'origen de la seva família. Exposà a Barcelona el 1929 (Sala Parés), i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli. A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona (1949 i 1951) i col·lectivament a l'Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou un dels pintors catalans que més prestigi obtingueren en els ambients més oberts del Madrid de l'època. Fou premiat a la Priema Bienal Hispanoamericana de Arte (1951) i participà a la Tercera (Barcelona 1955). Escollit pel mateix Ors, participà en alguns dels Salones de los Once de Madrid, ciutat on exposà individualment el 1963, 1968 i 1973. A Barcelona ha exposat regularment a la Sala Parés. La seva pintura, d'un sobri constructivisme centrat en paisatges -sovint de pobles del Maresme o d'Eivissa-, interiors (La cuina), figures i natures mortes, es caracteritza per la densitat del gruix de la pasta i del seu colorisme nat. El seu estil sintetitza el rigor i el classicisme del noucentisme amb el realisme de la generació del 1917. Fou germà de Guillem.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villacampa i Amorós, Jordi  (Reus, Baix Camp, 11/oct/1963 - )  Jugador de basquetbol i dirigent esportiu. Format al planter del Joventut de Badalona, on jugà des del 1980 fins que es va retirar del basquetbol, al jul/1997, després de disset anys amb l’equip sènior. Ha estat un dels jugadors més estimats per l’afició verd-i-negre. Amb una gran capacitat encistelladora i una bona alçada (1,96 metres), jugà en la posició d’escorta. Guanyà dues lligues ACB (1991 i 1992), la Lliga Europea (1994), dues copes Korac (1981 i 1990) i tres copes Príncipe de Asturias (1987, 1989 i 1991). Té rècord de punts jugant amb la selecció estatal, 48 punts, aconseguits contra Veneçuela al Mundial de 1990 a Salta (Argentina). Jugà l’últim partit el 28/abr/1997. Al nov/1999, després de dimitir el seu predecessor Genís Llamas, fou nomenat president de la Societat Anònima Esportiva que gestiona el Joventut de Badalona.

39 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Villacarlos   (Menorca Veure> Castell, es.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villacidro, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1626 a Antonio Brondo i Ruescas, primer comte de Sierramagna. Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaVillaclara, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1701 a Josep de Satrilla i Vico, comte de Villaralto i cavaller d'Alcántara, natural de Càller.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villadarias, marquès de  Veure> Castillo, Francisco del (títol amb què és conegut el segon posseïdor, capità general de València).

102 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Villafáfila, tractat de  (Villafáfila, Castella, 27/jun/1506)  Acord entre Ferran II el Catòlic i el seu gendre Felip el Bell. En aquest tractat Ferran, cedint a les pressions del seu gendre i de la noblesa castellana, renuncià al govern de Castella. La regència fou assumida per Felip el Bell, però la seva mort deixà sense efecte el tractat i Ferran la recuperà.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villafanye i Andreu, Antolí  (Castelló de la Plana, 1762 - Madrid ?, s XVIII)  Advocat i polític. Germà de Manuel i de Dídac. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid. Treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d'estat.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villafanye i Andreu, Dídac  (Castelló de la Plana, 1765 - Granada ?, Andalusia, s XVIII)  Advocat. Germà de Manuel i d'Antolí. Traballà a la chancillería de Granada.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villafanye i Andreu, Manuel  (Castelló de la Plana, 1768 - València ?, s XIX)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis. Germà d'Antolí i de Dídac.

46 MÓN - HISTÒRIA

Inici páginaVillafont, marquesat de  (Mèxic)  Títol concedit el s XVIII, per Carles IV, al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villafranca, Soledat  (Barcelona, 1876 - s XX)  Pedagoga. De família benestant, fou directora d'estudis elementals de l'Escola Moderna, i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l'atemptat contra Alfons XIII, pel mai/1906. Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l'acompanyà en el seu exili per Europa (1907-09), i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l'afusellament d'aquell.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villagordo del Cabriel  (Plana d'UtielVeure> Villargordo del Cabriel.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villagràcia, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1884 al senador valencià Miquel Santonja i Crespo. Continua en la mateixa família.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villahermosa  (Alt Millars Veure> Vilafermosa.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villahermosa, Josep  (València ?, 1830 – València, 1876)  Actor. El 1865-66 féu una temporada de teatre català, important per la seva ambició i els seus resultats. Després actuà molt a Amèrica, dirigint una companyia de sarsuela des del 1867. Aquest any Frederic Soler li dedicà La rosa blanca. Tornà al país tres anys abans de la seva prematura desaparició.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalba, Guillem de  (Catalunya, s XIII – Turquia ?, s XIV)  Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa. Fou emissari de la plaça d'Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric, i l'hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villalba, Marc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Frare benedictí. Era prior de Ripoll. En ser elevat el monestir de Montserrat a la categoria d'abadia, el papa Benet XIII l'en nomenà primer abat. Destacà al Parlament de l'interregne. Pel des/1411 fou elegit entre els 24 parlamentaris investits de funcions executives. El 1413 fou convocat per Ferran I entre els notables als quals consultà el rei la conveniència de reprimir per la força la rebel·lió del comte Jaume II d'Urgell. Pronuncià un notable parlament a les Corts de Tortosa de 1421, responent a la proposició inicial de la reina governadora Maria.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Villalba, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el s XIX, pel pretendent Carles (VII), a Manuel Maria de Sivatte i Llopart.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villalba i Chirivella, Hèctor  (Almussafes, Ribera Baixa, 1954 - )  Polític. Fou regidor d'Almussafes (1979-83) i diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana des del 1987. Candidat d'UV a la presidència de la Generalitat Valenciana (1991), l'any 1995 fou elegit president del seu partit, en substitució de Vicent González i Lizondo, a qui també substituí com a president de les Corts Valencianes el 1997.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalba i Dàvalos, Empar  (València, 1926 - )  Historiadora de l'art. Deixebla de Felip M. Garín a la universitat de València. Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a "Archivo de Arte Valenciano" i "Archivo Español de Arte", i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villalobos, Àngel de  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1808 – Madrid, 1880)  Publicista i financer. Defensà les doctrines proteccionistes. Figurà entre els impulsors del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Dirigí, des de la seva fundació el 1849, el periòdic "El Bien Público" i fundà la revista "La Razón Española".

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villalón, Gaspar de  (València, s XVI - 1622)  Poeta en castellà. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Nocturns, a les sessions de la qual assistia sota el pseudònim de Tinieblas. Cavaller de l'orde de Montesa i de Sant Jordi d'Alfama, llegà en morir els seus béns a l'orde.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga, Gregori de  (Palma de Mallorca, s XVII)  Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651). Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga, Lluís de  (Palma de Mallorca, s XVI - Valladolid, Castella, 1551)  Eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets a la universitat de Bolonya, d'on seria catedràtic. Fou ardiaca del capítol de Mallorca. El 1529 sufragà el cadirat del cor de la seu. Fou protegit de l'emperador Carles V i figurà entre els mestres del futur Felip II. És autor dels tractats Repetitis subtilissima et profiena i Commentaria super totum Decretum.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalonga, Pau  (Illes Balears, s XVI)  Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca. És autor de música sacra.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga i Escalada, Joan de  (Palma de Mallorca, 1794 – Madrid. 1880)  Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga i Fàbregas, Francesc  (Palma de Mallorca, s XIX – 1932)  Dirigent republicà. Fill d'Antoni Villalonga i Pérez. Republicà federal, es destacà a la fi del s XIX dins el Partit d'Unió Republicana, i posteriorment fou un acèrrim defensor de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicano-socialista en 1909-14 i de la candidatura assambleista del 1917. Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l'ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals (fou elegit el 1901 i el 1920, amb l'ajuda socialista). Amb l'adveniment de la II República, substituí Llorenç Bisbal en l'alcaldia (oct/1931-jun/1932) com a home-pont davant les divisions de les forces republicanes.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga i Olivar, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1884 - s XX)  Pintor. Obtingué alguns premis d'importància.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalonga i Pérez, Antoni  (Palma de Mallorca, 1821 – 1910)  Dirigent republicà federal. Fill de Francesc Villalonga i Escalada. Fou un dels primers militars del partit democràtic i del republicanisme a les Illes. Els anys 1860 actuà a l'Ateneu Balear. Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb Miquel Quetglas, Rafael Manera i Ignasi Vidal, l'organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l'Estat Balear. Després fou alcalde de Palma (feb-jul/1872) i diputat a les corts (elegit a l'abr/1872 i al mai/1873). Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració. Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial, procurà que aquest no desaparegués dins els diferents conglomerats d'unió republicana que hom intentà de formar (d'una manera destacada el 1896, que es creà el Partit d'Unió Republicana de Jeroni Pou). La seva valuosa biblioteca i la del seu pare passaren en una gran part a ésser la base de la biblioteca de l'ajuntament de Palma.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llorenç Villalonga i PonsVillalonga i Pons, Llorenç  (Palma de Mallorca, 1/mar/1897 – 27/gen/1980)  Novel·lista i escriptor. Destinat per la família a la carrera militar o a l'eclesiàstica, va fer, en canvi, la de medicina. Es va especialitzar en psiquiatria i va ser sotsdirectori del Manicomi Provincial de Mallorca. Incompatible amb els pressupòsits de la societat palmesana i de l'escola literària mallorquina, va publicar en català una novel·la, Mort de Dama (1931, edició definitiva el 1967). Va escriure en castellà diverses obres, i en un català on abunden les formes col·loquials mallorquines: La novel·la de Palmira (1952), Faust (1956), Bearn (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), Aquil·les o l'impassible (teatre, 1964), La dama de l'harem (1974), entre d'altres. És autor també de Desbarats (recull de peces teatrals, moltes d'elles esperpèntiques, 1965), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), La Lulú (1970), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974, premi Josep Pla), etc. Retrata en totes aquestes obres el món decadent de la Mallorca ancestral que no ha conegut la Revolució industrial, i on les formes de vida de l'antic règim són encara molt vigents. Bearn, sobretot, la seva gran creació, presenta analogies amb Il Gattopardo del príncep de Lampedusa, obra posterior a la versió castellana de Bearn i traduïda per Villalonga al català. La novel·la de Palmira retrata també una classe mitjana barcelonina tronada i abocada a l'anorreament. La seva obra narrativa és una de les més importants de la literatura moderna i respon a un élan proustià.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalonga i Pons, Miquel  (Palma de Mallorca, 1899 - Bunyola, Mallorca, 1946)  Escriptor. Germà de Llorenç. A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ignasi Villalonga i VillalbaVillalonga i Villalba, Ignasi  (València, 13/jul/1895 – Benicàssim, Plana Alta, 4/nov/1973)  Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València. Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932. Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat, la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí. Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses. Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villalonga i Zaydin, Anna de  (Illes Balears, s XX)  Autora teatral. Conreà el teatre regional que popularitzà la companyia de Cristina Valls. Entre els seus títols cal esmentar Dos diàlegs (1935), Esperant el metge (1936) i El rebeneit (1936). Altres obres seves són Coverbos de dones i Maçoneries.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villalta i Comella, Josep Fernàndez de  (Barcelona, 1913 - )  Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC. Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d'una vuitena de treballs en col·laboració amb M. Crusafont. Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d'invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillalta i Nebleza, Josep  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1870 - Elda, Vinalopó Mitjà, 1939)  Escriptor. Era mestre de primer ensenyament i procurador dels tribunals. Fundà a Monòver el setmanari "El Cronista" (1916). És autor dels treballs titulats El artista (1911), Estudio sobre el arte de la lectura (1916) i Un viaje en aeroplano por la Península española y las islas Baleares.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villamà i Serrat, Honorat  (Ripoll, Ripollès, s XX - Mataró, Maresme, 1963)  Compositor. És autor de sardanes.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villamalur  (Alt Millars Veure> Vilamalur.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villamartí, Lluïsa  (Catalunya, s XIX)  Actriu. Es féu popular als teatres barcelonins com a actriu de caràcter. Treballava encara cap al 1890.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villamartín, Isabel de  (Galícia, s XIX - la Garriga, Vallès Oriental, 1877)  Escriptora. Residí durant molts anys a Girona i Barcelona, i, bona conaixedora del català, participà activament en el nou moviment literari català. Composicions seves foren incloses a Los trobadors nous i a Los trobadors moderns, guanyà la primera flor natural als jocs florals del 1859, amb Clemència Isaura, col·laborà en el "Calendari Català" i publicà Pembé-haré. Oriental (1856) i La desposada de Déu (1862). En castellà publicà Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872).

75 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villamonte, comtat de  (Aragó)  Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d'Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume. Morí sense fills, i féu hereva Antònia de Bellvís. Passà als Azlor d'Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVillangómez i Llobet, Marià  (Eivissa, Eivissa, 10/gen/1913 - )  Escriptor. Va cursar dret a la Universitat de Barcelona i el 1933 s'hi va llicenciar. Ha conreat especialment la poesia: Terra i somni (1948), Sonets de Balansat (1956), Declarat amb el vent (1963), entre d'altres, a més de versions i traduccions d'altres poetes aplegades a Versions de poesia (3 volums, 1991). en prosa, és autor de L'any en estampes (1956), del Llibre d'Eivissa (1957) i d'Eivissa. La terra, la història, la gent (1974). El 1987 va publicar les Obres completes. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1989.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villanova Muñoz i Poyano, Tomàs Manuel  Veure> Vilanova Múñoz i Poyanos, Tomàs Manuel.

78 CATALUNYA NORD -BIOGRAFIA

Villanove, Joan  (Nefiac, Rosselló, 1939 - )  Escriptor en francès. Ha escrit i editat tres volums d'una Histoire populaire des catalans (1978, 1979 i 1981), obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya Nord. Al text, en francès, s'intercalen citacions textuals en català, fotografies, il·lustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans, en cinc punts. Conferenciant i col·laborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans (1982) i Raconte-moi les catalans (2001).

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villans  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Barri del poble (ant: Bisbilan).

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villanueva  (Benaixeve, Serrans Veure> Vilanova.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillanueva, Antoni de  (Llorca, Múrcia, 1714 – València, 1785)  Arquitecte i pintor. Fill de l'escultor alacantí Laureà Villanueva. S'educà a Oriola, molt influït per l'obra de Jaume Bord. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l'orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles. De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l'església de Santa Justa i Santa Rufina d'Oriola (1753), l'ampliació de la capella de la comunió de l'església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l'ampliació de l'església de Montfort (1770). Com a pintor —la part més ben coneguda de la seva activitat— la primera obra és el Sant Agatàngel de l'Arxiu Municipal d'Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D'obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d'Alacant. D'obres posteriors, n'hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villanueva, Tomás de  Veure> Tomás de Villanueva (prelat i sant).

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villanueva de la Reina  (Alt Millars Veure> Vilanova de la Reina.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villanueva de Viver  (Alt Millars Veure> Vilanova de la Reina.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villanueva i Astengo, Jaume  (Xàtiva, Costera, 1763 - Londres, Anglaterra, 1824)  Historiador i dominic. Germà de Joaquim Llorenç. Va estudiar humanitats, paleografia i teologia. Fou l'autor del Viaje Literario a las iglesias de España, els cinc primers volums de la qual van ésser publicats a nom del seu germà (22 volums, 1803-52). Obra fonamental per al coneixement de la història eclesiàstica espanyola, s'hi integren documents catalans d'importància, com un Leccionari de la seu barcelonina.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillanueva i Astengo, Joaquim Llorenç  (Xàtiva, Costera, 1757 - Dublín, Irlanda, 1837)  Eclesiàstic, escriptor i polític. Regalista i jansenista en la línia general del reformisme del s XVIII, publicà un Catecismo del Estado según los principios de la Religión (1793), obra polèmica en defensa de la monarquia i contra la Revolució francesa. Durant la guerra del Francès va ésser elegit diputat per València a les corts de Cadis, i va formar part de la comissió eclesiàstica que proposà un concili nacional (1811) per tal d'oposar-se a l'autoritat papal. També va defensar els indis i va obtenir la creació de la província de Xàtiva, que va ésser abolida al mateix temps que la constitució. Va escriure Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes (1813), en què intentà de defensar la sobirania nacional amb arguments de sant Tomàs, i Mi viaje a las Cortes (1860), amb notícies del seu funcionament intern. A la tornada de Ferran VII fou perseguit per liberal i el 1815 condemnat a sis anys de reclusió al convent de la Salceda. Durant el Trienni Liberal fou nomenat ambaixador prop de la Santa Seu (1822), però el papa el rebutjà per jansenista; Villanueva trencà públicament les relacions amb l'Església en la seva obra Mi despedida de la Curia romana. Obligat a emigrar per la reacció absolutista del 1823, es va refugiar primerament a Londres i després a Dublín, on començà la traducció al català del Nou Testament. El 1825 va publicar Vida literaria de D. Joaquín Lorenzo Villanueva.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Villar, el  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)  Masia (o el Vilar), al sud de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes. Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV; vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar, on és venerada la Mare de Déu de la Llet. El mas és esmentat ja el 1007; l'actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes. L'església és esmentada ja el s XIII.

87 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransVillar, el  (Serrans)  Municipi: 40,7 km2, 518 m alt, 3.665 hab (2014), (o el Villar de Benaduf, o de l'Arquebisbe, cast: Villar del Arzobispo). Situat al sector oriental de la comarca, ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de nord a sud, drenat per la rambla Castellarda, al límit amb el Camp de Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. Agricultura de secà, dominada per la vinya, seguit pels cultius d'ametllers, oliveres i cereals. Ramaderia de la llana; avicultura. Cooperativa vinícola. Hi ha mines de caolí en explotació. La població s'ha estancat des de començaments del sInici página XX. La vila, d'origen islàmic, és situada a la dreta de la rambla Castellarda, damunt un tossal al voltant de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Pau. S'han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides. El seu parlar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic. Ajuntament (en castellà)

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villar de Olmos  (Requena, Plana d'Utiel)  Llogaret, a 12 km, al nord, de la ciutat.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villar de Orchet  (Torre Baixa, Racó)  Despoblat, vora el poble.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villar de Tejas  (Xelva, Serrans)  Llogaret, al sud de la vila, al vessant oriental de la serra d'El Negrete, límit amb la Plana d'Utiel.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villar del Arzobispo  (Serrans Veure> Villar, el.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villar i Belenguer, Rafael  (el Canyamelar, València, 1931 - )  Poeta i dramaturg. És autor dels reculls poètics Cendra (1949), L'alba als ulls (1951), Entre la set i els llavis (1958), Història d'unes hores (1970, premi València de poesia 1962) i La lluna dins d'un càntir (1982). La seva poesia és influïda per Xavier Casp. Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat (1971). Ha publicat el drama Vençut per la ironia (1959).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villar i Carmona, Francesc de Paula del  (Barcelona, 1860 - Ginebra, Suïssa, 1927)  Arquitecte. Fill de Francisco de P. del Villar y Lozano. Titulat el 1886. Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà (1892) i continuà les obres de Montserrat: la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc. A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via (1896), la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via (1892), l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles (1916). Féu també l’esglesia parroquial de Tiana (1886) i la casa de salut de la Fundació Albà.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVillar y Lozano, Francisco de Paula del  (Múrcia, 1828 – Barcelona, 1903)  Arquitecte. S'instal·là a Barcelona i formà part de l'Escola de Mestres d'Obres des del 1853. El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l'epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals. Arquitecte diocesà (1874-92), acadèmic de Ciències i Arts (des del 1875) i de Belles Arts (des del 1856). Restaurà l'església del Pi (1856) i hi construí l'altar major, cremat el 1936. També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l'edifici de la diputació de Barcelona. Fou autor de l'absis de Montserrat- on col·laborà Gaudí- (1876) i del primer projecte de la Sagrada Família, començat el 1882, fins el 1883, que el succeí Gaudí. Féu els plans de les torres i la muralla de Canaletes (1855). Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1879-80) i director de l'Escola d'Arquitectura (1889-1900).

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villar i Miralles, Ernest  (Alacant, 1849 - Novelda, Vinalopó Mitjà, 1916)  Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau. Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villar i Palasí, Josep Lluís  (València, 1922 - )  Polític. Doctorat en dret (1945), fou lletrat del Consejo de Estado i de l'Instituto Nacional de Previsión (1950) i altres diveros alts càrrecs. El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la universitat de Madrid. Després fou nomenat ministre d'educació (1968-73). Ha publicat Observaciones sobre el sistema fiscal español (1951), Intervención económica de la industria (1965), etc. Germà de Vicent.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villar i Palasí, Vicent  (València, 1920 - Arenys de Munt, Maresme, 1974)  Bioquímic. Fou el primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Germà de Josep Lluís.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villar i Serratacó, Emili Huguet de  Veure> Huguet i Serratacó, Emili.

Anar a:    Vile ]    [ Vilelles ]    [ Vili ]    [ Villah ]    [ Villalonga i P ]    [ Villanueva ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -