A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vir ]    [ Viro ]    [ Vista ]    [ Viu ]    [ Viver ]    [ Vivers ]

El diner mal adquirit no acostuma a fer profit. (Antoni Pi)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaVirà  (Fenolleda)  Municipi: 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012). Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l'Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l'Espinàs), les quals s'uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà. La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l'esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l'església parroquial de Santa Creu. Turisme (en castellà)

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viravens i Pastor, Rafael  (Alacant, 1836 – 1908)  Escriptor. Fou cronista oficial d'Alacant. És autor dels estudis Crónica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante (1876) i Rebelión militar de 1844 en Alicante (1899).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVirca, Salomó ben  (Catalunya, s XV)  Rabí i metge. És autor d'una història del poble jueu des de la destrucció del temple fins al seu temps. L'obra aparegué a Amsterdam, en traducció llatina, l'any 1451.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virella i Cassañes, Francesc  (Barcelona, 1856 – 1893)  Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical. Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Virgili  (la Riera de Gaià, Tarragonès)  Antiga quadra i caseria, a l'est del poble. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Reus.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Virgili, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, al sud de cala Magraner.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili, Francesc  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620. Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d'importància.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili, Pere  (Catalunya, s XVII)  Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1688, succeint a Josep Tresánchez al primer mandat d'aquest. Era el LXXI abat de la sèrie general pobletana i el XVII dels quadriennals. Cessà el 1692, en que fou succeït per Pere Albert. Durant el seu abadiat fou enterrat a Poblet Pere Antoni d'Aragó, gran protector del monestir. Pladejà pels drets del monestir sobre el de Vallbona de les Monges.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVirgili i Bellver, Pere  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 – Barcelona, 1776)  Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general. De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Farrà, Lluís  (Manresa, Bages, 1925 - )  Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l'Orfeó Lleidatà. Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat. Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84). L'any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Oliva, Jaume  (Barcelona, 1842 – 1907)  Actor. Debutà cap al 1861, i actuà habitualment a Barcelona en teatre català. El 1867 actuà amb Carlota de Mena al Teatre Odeon de Barcelona. Més tard passà al Romea. S'especialitzà en la interpretació de personatges sinistres, dolents, traïdors, etc. El 1887 participà en l'estrena de Batalla de reines, de Frederic Soler.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Rodon, Carmina  (Barcelona, 1927 - )  Geòloga i estratígrafa. Llicenciada en ciències naturals (1948) es doctorà a la Universitat de Barcelona (1956). Professora a la facultat de ciències (1649-63) ha estat investigadora del CSIC. L'any 1963 obtingué la càtedra d'estratigrafia de la universitat d'Oviedo i posteriorment la de la universitat de Madrid. Deixebla de Solé i Sabaris, aviat s'especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià. Cal destacar l'estudi El Triásico de los Catalánides (1958). I, entre les publicacions, cal destacar els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric. Ha estat degana de la facultat madrilenya i membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del GrupInici página del Mesozoic. Féu una estada com a professora associada a la universitat d'Estrasburg (1973-74). Ha estat vicepresidenta de la Societé Géologique de France (1974) i corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgília  (Catalunya, s IX - s X)  Filla de Dela d'Empúries. Fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.

14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Viriol  (Fraga, Baix Cinca Despoblat.

15 CATALUNYA - CULTURA

Virolai  (Montserrat, Bages, 1890)  Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l'any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Virolet  (Barcelona, 7/gen/1922 – 3/gen/1931)  Revista infantil. Editada per la mateixa empresa d'"En Patufet". El 1931 fou substituït per "L'Esquitx". Hi van col·laborar els millors dibuixants de l'època.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Virós  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l'esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós. Hi ha les restes de l'antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l'any 839.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVirós i Moyes, Josep  (Llessui, Pallars Sobirà, 1905 – Barcelona, 1987)  Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor. Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana -Siega verde- 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear. Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d'estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía. Contribuí al finançament dels primers films d'Antoni Ribas. Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Virrangues  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat, al sud-oest del terme.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Virrei, torre del  (l'Eliana, Camp de Túria)  Veure> Torre de Bava, la.

98 CATALUNYA - ART

Virreina, palau de la  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Palau de la Virreina.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virrey y Mange, Pascual Francisco  (Las Pedrosas, Castella, 1698 - València ?, v 1750)  Metge. Estudià a la universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l'hospital general de la ciutat. Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Virtudes, Las  (Villena, Alt Vinalopó)  Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), 6 km a l'oest de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen. Fins a l'exclaustració del s XIX hi hagué una comunitat d'augustians calçats. En honor d'aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVirtuts, les  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l'església de l'Albiol la imatge i el retaule.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virués, Alfons de  (Medina de Rioseco, Castella, s XVI - València, s XVI)  Metge. Instal·lat a València de jove, fou amic i corresponsal de Lluís Vives. Foren fills seus Cristòfor, Jeroni, Francesc i Jerònima de Virués.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virués, Cristòfor de  (València, v 1550 - 1609/14)  Poeta, dramaturg i militar. Fill d'Alfons de Virués i germà de Jeroni, Francesc i Jerònima. Seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid. Autor de l'epopeia religiosa El Monserrate (Madrid, 1587), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat i de cinc tragèdies (Obras trágica y líricas, Madrid 1609) poc significatives, llevat d'Elisa Dído, concebida segons les unitats i regles clàssiques. És considerat un dels escriptor valencians més importants vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virués, Francesc de  (València, s XVI - s XVII)  Teòleg i poeta. Beneficiat de la seu de València. Fill d'Alfons i germà de Cristòfor, Jeroni i Jerònima de Virués.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virués, Jeroni de  (València, s XVI - s XVII)  Metge i poeta. Membre de l'Acadèmia dels Nocturs de València. Fill d'Alfons i germà de Cristòfor, Francesc i Jerònima de Virués.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVirués, Jerònima de  (València, s XVI - s XVII)  Famosa llatinista. Fill d'Alfons i germà de Cristòfor, Jeroni i Francesc de Virués.

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Visalibons  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Poble, al sud-est del massís del Turbó. La seva església (Santa Maria) és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al s XIX. Prop seu hi ha, aturonada a 1.163 m alt, l'ermita de Sant Sadurní.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Visedo i Moltó, Camil  (Alcoi, Alcoià, 1876 – 1958)  Arqueòleg. L'any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d'Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions. Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d'Alcoi de l'Institut d'Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d'Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943. L'any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d'una important col·lecció de fòssils.

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Visions de Guerra i de Reraguarda  (Catalunya, 17/abr/1937 - 30/oct/1937)  Quaderns d'informació gràfica. Editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya per mitjà de l'editorial Forja. En foren publicades dues sèries: la "A", de caire retrospectiu, amb vuit quaderns, que sortiren del 24/abr al 9/oct/1937, i la "B", d'actualitats, amb quinze quaderns, del 17/abr al 30/oct/1937. Les nombroses fotografies reproduïdes a "Visions" són un valuós material sobre la guerra civil a Catalunya.

27 CATALUNYA - POLÍTICA

Visitació, Obra de la  (Barcelona, 1923 - )  Congregació de beneficiència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu). Fundada per Josep M. d'Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923. El 1954 rebé l'aprovació de Roma com a organització de dret diocesà. Té com a finalitats la visita, el socors i l'assitència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de laInici página congregació. Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores. Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central. Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l'Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viso i Añó, Salvador del  (València, 1800 – 1861)  Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València. Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).

29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Víspera, La  (Barcelona, mar/1951 – nov/1951)  Periòdic mensual, editat clandestinament, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona. Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment. Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics. N'aparegueren vuit números, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier.

30 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Vista de Canòlic, coll de la  (Alt Urgell / Andorra)  Depressió (o de la Vista de Sant Andreu) de la serra que separa les valls de Civís i d'Aós, entre les dues comarques, al nord del bony de la Caubera, al camí de Civís a Canòlic.

31 PAÍES VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (Picanya, Horta)  Barri, al nord del poble, a l'esquerra del barranc de Catarroja. Era un antic poble de la jurisdicció reial, que eclesiàsticament pertanyia a Picanya; havia pertangut també, en part, a Torrent. Fou agregat a Picanya el 1851.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVistabella  (Onil, Alcoià)  Caseria, al nord-oest de la vila, damunt la serra del Reconco.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (València, Horta)  Llogaret, que forma part de l'antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistabella  (la Secuita, Tarragonès)  Poble (140 m alt), al nord-est del poble. Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus; tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l'arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l'altra meitat per l'esmentat monestir.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (Otos, Vall d'Albaida Veure> Micena.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténVistabella del Maestrat  (Alcalatén)  Municipi: 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014), (cast: Vistabella del Maestrazgo). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s'estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu. Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. La vila és al capdamunt d'un turó, dominant el pla; l'església parroquial de l'Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24). El municipi comprèn, a més, l'important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l'Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVistalegre  (Mataró, Maresme)  Barri al nord de la ciutat, més enllà del cementiri municipal i del barri dels Molins, al camí de Valldeix.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, habitat sobretot per immigrants.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Manlleu, Osona)  Barri, al sud de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter. És format per un grup de cases i xalets que s'estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter. Ocupa també l'indret on hi hagué l'antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l'entrada del pont.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Llombai, Ribera Alta)  Barri de la vila, al nord del nucli urbà.

41 ILLES BALEARS - LITERATURA

Vita  (Illes BalearsTítol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vítiza  (Urgell, s IX - Conflent, s IX)  Abat d'Eixalada (o Guitiza). Era germà d'Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi. La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d'aquella data. Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l'abadia fins als volts del 874. Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà. Augmentà els béns de l'abadia amb noves adquisicions i cercà l'amistat i protecció del comte Miró I de Rosselló.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVitòria i Miralles, Eduard  (Alcoi, Alcoià, 1864 – Barcelona, 1958)  Químic i religiós jesuïta. Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vittoria i Gastaldo, Vicent  (Dénia, Marina Alta, 1650 - Roma, Itàlia, 1712)  Pintor, gravador i escriptor en italià. Fill d'un comerciant italià. Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana. A Roma assolí la canongia de la col·legiata de Xàtiva i retornà a València. Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València. És autor dels catorze quadres de l'orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs (augustiniants de Morella). Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice (1703), impugnant l'obra de Carlo Cesare Malvasia, i Vita e miracoli dell'apostolo valenziano San Vincenzo Ferreri (1705).

45 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu, monestir de  (Viu de Llevata, Alta Ribagorça)  Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l'església del castell de Viu. El 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l'abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir. Subsistí fins a mitjan s XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu, vall de  (Alta Ribagorça)  Vall de la comarca, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s'uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l'antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d'Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d'Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2.546 m alt, a la pica de Cerbi, de 2.742 m, limiten la vall pel nord). Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1.480 m), al nord, i el pla de Corroncui (1.235 m), al sud, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicacióInici página amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1.325 m alt), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s'esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d'aigües. La vall comprèn la major part dels termes de Viu de Llevata i de Malpàs i, a la vall afluent d'Erta, un petit sector del de Benés. El curs més baix del riuet de Viu, després de l'aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu de Barravés  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Viuet.

48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu de Llevata  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble (1.239 m alt) i antic municipi, situat al coll de Viu de Llevata (1.325 m alt), que travessa la carena nord-oest de la serra de Sant Gervàs cap a la Noguera Ribagorçana; la carretera de la Pobla de Segur a Castilló de Sos pel Pont de Suert segueix el seu traçat.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Viuda, rambla de la  (Alcalatén / Alt Maestrat / Plana Alta)  Curs fluvial, afluent esquerrà del Millars, entre les tres comarques. Format per la confluència del Montlleó i la rambla Carbonera, que s'escola entre la Tinença d'Alcalatén i el pla de l'Arc en direcció nord-est - sud-oest, fins a la confluència amb el Llucena (que aflueix per la dreta, on s'ha construït l'embassament de Benadressà), on gira vers el sud-est. Desguassa prop de la desembocadura del Millars, aigües amunt d'Almassora.

50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Viuerri  (Montanui, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.337 m alt), situat al vessant meridional del tossal de les Llanes, a la capçalera del barranc de Viuerri (afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, aigua avall de Vilaller). En resta l'antiga església.

51 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaViuet  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp. Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viura i Rius, Xavier  (Barcelona, 1882 – 1947)  Poeta i autor teatral. De formació autodidàctica, fou dependent de comerç. Poeta característic del modernisme. Entre d'altres, col·laborà a "La Creu del Montseny", "Joventut", "Catalunya Artística" i "Pèl & Ploma". La seva poesia és sentimental i preciosista. Publicà Preludi (1904), Pasqua florida (1905), Flames de roig (1910), Cants d'amor (1910), i en teatre, Fra Garí (1906), Conte de tardor (1907), El rostre ideal (1910), etc. En col·laboració amb Joaquim Pena traduí gairebé tot Wagner; fruit d'aquestes experiències és la seva obra Impressions wagnerianes (1908).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viure, Jofre de  (Catalunya, s XIII – Tarragona, s XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tarragona i ardiaca de la parròquia de Sant Fructuós. És autor d'unes constitucions provincials que dedicà a l'arquebisbe i infant reial Joan.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viure d'Empordà  (Alt Empordà Veure> Biure d'Empordà.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viusà i Camps, Manuel  (Barcelona, 1918 - París, França, 1998)  Pintor i gravador. Es formà a l'Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués. La seva primera exposició individual fou a Barcelona, el 1943, i fou presentat per Adrià Gual. Militant catalanista, s'exilià el 1948 a Perpinyà, on féu una exposició el 1954. El 1956 s'establí a París, on exposà individualment, així com a Barcelona, a diversos llocs de França, a Londres i als EUA. El 1979 fou inculpat per la policia espanyola en activitats terroristes, però els tribunals francesos en denegaren l'extradició per manca de proves. La seva pintura es basa en una figuració esquematitzada, preciosista i un punt candorosa, amb predomini de la línia corba i un empastament textual, i se centra en la figura femenina,Inici página els animals i les flors. Com a gravador destaca la seva acuradíssima sèrie al carborúndum que il·lustra els Exemples de Ramon Llull (París 1978). Dirigí, des del 1986, uns cursos d'història del gravat a Andorra. Casat amb la pintora i escultora Gertrudis Galí.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vivel  (Alt Palància Veure> Viver.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vivelles  (Palafolls, Maresme Veure> Sant Pere de Vivelles.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vivencs, els  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Caseria, a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.

59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaViver  (Alt Palància)  Municipi: 49,95 km2, 562 m alt, 1.594 hab (2014), (cast: Viver de las Aguas, o Vivel). Situat a banda i banda del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El territori és drenat, a més, pels barrancs d'Herragudo i d'El Hurón. Tres quartes parts de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius; la resta es destribueix entre el bosc, els conreus de secà (cereals, llegums, oliveres i vinya) i de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters. Centre d'estiueig. Població en descens. La vila és situada a la sortida de la vall d'El Hurón; l'església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia té adjunt un campanar de planta quadrada. El 1532 s'hi fundà el primer convent de mínims dels Països Catalans, i el 1558 s'hi fundà als afores un convent de carmelitans calçats; ambdós perduraren fins al 1835. Hi ha diversos testimoniatges de poblament romà. El municipi comprèn també les caseries de Monleón i Herragudo. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viver, Antoni  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, 1879 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1914)  Escriptor. Eclesiàstic, col·laborà activament a la revista de Girona "Vida". Poeta romàntic, amb ecos parnassians i fins i tot noucentistes, publicà només un recull de poemes, a "Lectura Popular". És autor de dues obres teatrals: Cap d'estopes i Tartufisme.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaViver, baronia del  (Catalunya)  Títol concedit el 1901 a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona). La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa. Continua en la mateixa família.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver, el  (Argentona, Maresme)  Santuari de la Mare de Déu del Viver, al sud de la vila, a la dreta de la riera d'Argentona.

63 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaViver, el  (Fenolleda)  Municipi: 12,89 km2, 440 m alt, 90 hab (2012) (occ: Lo Vivièr). Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l'Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l'alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar. La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat. El poble s'assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l'antic castell del Viver; l'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Turisme (en castellà)

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Viver, es  (Eivissa, Eivissa)  Barri dels afores de la ciutat, arran de mar, entre les platges de ses Figueretes i d'en Bossa.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Viver, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat, a llevant de la carretera d'Inca, entre es Rafal i So N'Ametller.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaViver, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1851 a Ramona Zarzuela, olim d'Agulló i Verges, per indemnitzar-la de la pèrdua de les jurisdiccions baronials sobre Viver, el Toro, Caudiel, Novaliches, Xèrica, Pina i Barraques, que havia heretat dels seus avantpassats. Ha passat als Martínez-Agulló.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viver, reclau  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecto original. Està dividida en dues sales, l'entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l'inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d'uns 15.000 anys. Posteriorment, durant el neolític i l'edat del bronze, la cova fue utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d'enterrament.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver de Segarra  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Poble, al nord del terme, al centre del pla de Viver, al límit amb els municipis d'Ivorra i de Sant Guim de la Plana. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver de Serrateix  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Poble (600 m alt), a l'extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola. L'església parroquial (Sant Miquel), de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1184; l'antic edifici, però, fou enderrocat al s XVII per tal d'alçar l'actual. El castell de Viver, esmentat ja el s XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver, damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viver i Aymerich, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 – 1917)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Sobresortí com a paisatgista i decorador mural. Obtingué diversos premis. Fou professor de dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis terrassenca.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViver i Aymerich, Tomàs  (Terrassa, Vallès Occidental, 1876 – 1951)  Pintor. Format a l'acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja. En morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà Pere el taller de decoració familiar de Terrassa. Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid. El 1914 fou cofundador del gremi d'artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis. Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata (Bages) i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa. El seu estil, amant de llums properes al crepuscle, s'apropa al de Joaquim Vancells. Com a muralista pintà a l'oratori particular del senyor Badrinas i a l'església del Sant Esperit de Terrassa. Col·laborà en la restauració de Sant Pere i de la cartoixa de Vallparadís, a la mateixa ciutat.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàViver i Serrateix  (Berguedà)  Municipi: 66,81 km2, 729 m alt, 168 hab (2015). Situat en un terreny muntanyós, accidentat per diversos tossals, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages, entre la riera de Merola, límit oriental del terme, i la riera de Navel, límit occidental. Hi ha importants superfícies de bosc, brolla i matoll. L'agricultura és exclusivament de secà (cereals i patates). La ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrum, i també bestiar boví. El cap municipal és el poble de Serrateix, format a redós del monestir de Santa Maria de >Serrateix, romànic. El municipi comprèn, a més, els pobles de Viver i de Sant Joan de Montdarn i les antigues quadres de Montdarn o de Sant Martí de Balaguer i de Navel. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

73 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Vivers  (el Campell, Llitera)  Despoblat. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVivers  (Tremp, Pallars Jussà)  Despoblat de l'antic municipi de Fígols de la Conca, proper a la vila, esmentat el s XIV.

75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóVivers  (Rosselló)  Municipi: 11,07 km2, 228 m alt, 172 hab (2012). Situat a l'esquerra del Tec i el seu afluent el riera de Vivers, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts, al límit del baix Vallespir. El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar. La superfície agrícola és modesta, amb conreus de secà, la major part dedicada a la vinya (destinats a la producció de vi de qualitat superior), a més d'arbres fruiters, hortalisses i farratge. Ramaderia ovina. Al sud del terme hi ha explotacions d'argila per a la teuleria de Sant Joan de Pladecorts. El poble és troba a la capçalera de la riera de Vivers, sota el pla del Mener; la seva església parroquial conserva un retaule de Sant Miquel dels primers anys del s XVI; des del 1993 hi ha la seu de l'Institut Mediterrani del Suro. Turisme (en castellà)

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vivers, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Realitzà alguns serveis diplomàtics. En 1341 fou ambaixador a França per tractar de la tibantor produïda entre el regne de Mallorca i el senescal francès per la jurisdicció de Montpeller.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vivers del Real, els  (València, Horta)  Jardí municipal (o Jardins del Real) de la ciutat, establert als terrenys de l'antic palau reial (el Real de València), que des del 1906 havien servit de plançoneda municipal. Ocupen unes 4 ha.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVives  (Catalunya, s X – Barcelona, 995)  Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere. L'any 985 pogué escapar de la ciutat a l'ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns. Des anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992. Fou succeït per Aeci. No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d'aquest prelat.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Albert  (Lleida, Segrià, 1926 - )  Pintor. Es donà a conèixer en una exposició que féu el 1958. Ha exposat a França. Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J. Fautrier i d'A. Tàpies.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Alfons  (Catalunya, s XVI - Constança, Alemanya, s XVI)  Militar. Serví als exèrcits imperials de Carles V. Assolí el grau de mestre de camp. Al front del seu terç atacà el 1546 la ciutat de Constança, que fou conquerida. Vives trobà la mort en l'empresa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Antoni  (Manresa, Bages, s XIX)  Compositor. Dirigí la Societat Euterpense de Manresa, element molt primerenc dins el conjunt dels Cors de Clavé. És autor d'obres corals.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Francesc  (Barcelona, s XVIII – 1784)  Pintor. Fill de Josep. Era deixeble de Viladomat. Fou, com el seu pare, pintor de la ciutat. Col·laborà en els encàrrecs municipals amb el seu successor, Manuel Tremulles, que hi feia les parts més difícils i compromeses.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVives, Guillem  (Catalunya, s XIV – s XV)  Religiós. És autor d'una biografia de santa Maria de Cervelló, escrita, segons sembla, el 1401. L'obra fou reproduïda en ser imprès un resum del procés de canonització de la santa (Barcelona, 1691).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Jaume  (Barcelona, s XIX)  Puntaire i brodador. El 1860 tenia obrador al carrer de Ferran. Les seves produccions eren molt apreciades.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vives, Jaume Joan  (Palma de Mallorca, 1624 – 1708)  Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme. Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions' (1645).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vives, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, 1612 - País Valencià, 1654)  Frare dominicà. Prengué l'hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640. És autor de l'obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Joan  (Catalunya, s XVI)  Diplomàtic i escriptor. Obres seves són: Ayuntamiento para la embajada de Saboya, Aforismos y sentencias sacados de Tucídides, para que en España se consideren los enemigos confederados, i Cartas originales al marqués de Hinojosa y al conde de Fuentes.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Joan  (Barcelona, 1883 - s XX)  Clarinetista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Ha estat membre de l'Orquestra del Liceu, de l'Orquestra Simfònica, de la Banda Municipal de Barcelona i del Sextet Granados. Era professor al Conservatori Municipal de Música.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVives, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Pintor. Pare de Francesc. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Apareix documentat de 1674 a 1729. Fou un dels autors de la nova decoració de l'església del Pi. També decorà el túmul de Carles II per als funerals del monarca a Barcelona (1700), obra coneguda pel gravat de Gazan que n'ha restat. Fou mestre de Pere Crusells.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vives, Martí  (Prada, Conflent, 1905 - )  Pintor. Format a Figueres amb Josep Morell i Macias, i la Llotja de Barcelona (1922). Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau. El 1928 es presentà individualment a Perpinyà, també exposà a París, a diverses ciutats franceses i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona. Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d'artistes com Antoni Clavé, Carles Fontseré i Pedro Flores, entre altres (1939). El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres. La seva pintura és postimpressionista, amb diverses influències. Conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, hi incorporà obres d'artistes catalans.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Miquel  (Catalunya, s XV)  Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II. Pel jun/1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte. Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l'excusa que era massa vell. No ho aconseguí.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vives, turó d'en  (Sant Cebrià de Vallalta, Maresme / Sant Celoni, Vallès Oriental)  Cim (759 m alt) culminant del Montnegre, al límit dels dos municipis.

Anar a:    Vir ]    [ Viro ]    [ Vista ]    [ Viu ]    [ Viver ]    [ Vivers ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -