A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Ya ]    [ Ye ]    [ Yl ]    [ Yo ]    [ Yr ]    [ Yu ]

Sovint un sol dia dóna allò que un any sencer denega. (Proverbi medieval)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ya'aqob Barceloní  (Barcelona ?, s XIV - Múrcia ?, s XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l'any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l'àrab a l'hebreu d'una carta moralitzant.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ya'aqob ben Abraham Ishaq al-Qorsuno  (Sevilla, Andalusia, s XIV – Barcelona, s XIV)  Astròleg i torsimany jueu (o Jacob Corsuno) al servei del rei Pere el Cerimoniós. El 1376 havia compost a Sevilla un tractat en àrab sobre l'ús de l'astrolabi -traduït a l'hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després-, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ya'aqob ben David ben Yom Tob Ha·po'el  (Perpinyà, s XIV)  Astròleg jueu (o Bonet Bonjorn). El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYa'aqob ben Seset  (Girona, s XIII)  Cabalista jueu. Deixeble d'Ishaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona. El 1243 compongué el llibre Sa'ar ha-Samaym (La porta del cel), en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques. Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mesib Debarim Nekohim, i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ho-Bitahon, que ha estat atribuït a diversos autors.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ya'aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, s XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l'hebreu els Capitula Astrologie d'Arnau de Vilanova.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ya'aqob Eliahu  (València ?, s XIII)  Polemista jueu. Sens dubte del s XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L'adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ya'aqob ibn Sabarra  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l'àrab a l'hebreu els aforismes d'Hipòcrates amb el comentari de Galè.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Yahyà ibn Ishäq ibn Gäniya  (Illes Balears, s XII - prop de Miliana, Algèria, 1237)  Fill de Ishäq ibn Gäniya, valí almoràvit mallorquí. En caure les Balears sota els almohades col·laborà amb el seu germà Alï en l'intent de restauració dels seus al nord d'Àfrica. A la mort d'aquest (1188) arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental (1195-1203), però hagué d'anar replegant-se, i acabà dedicat al pillatge.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaYahyà ibn Ismä'il al-Ma'mün  (Castella ?, s XI - Còrdova, Andalusia, 1075)  Cap de la taifa de València (1065-75) i de Toledo (1043-75). Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre 'Abd al-Mälik ibn 'Abd al-'Azïz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l'excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l'anuència de Muhammad Ibn Rawbas. Morí emmetzinat.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Yahyà ibn Ismä'il ibn Yahyà al-Qädir  ( ?, s XI – València, 1092)  Senyor de la taifa València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d'al-Ma'mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l'entronització a València, on s'imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin, amb l'ajut d'Álvaro Háñez. Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d'Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yàñez, Josep Maria  (Tarragona, s XIX)  Escultor. Fou professor de l'Escola de Dibuix tarragonina. Obrà, a la seu, el mausoleu de l'arquebisbe Costa i Borràs.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yáñez, Matías Matías Colsada  (Madrid, 1911 – Gavà, Baix Llobregat, 25/mar/2000)  Empresari teatral. De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys. Durant la guerra civil féu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats. Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa. L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada. L’any 1954 s’instal·là a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el Ramblas i l’Español. Dins el gènere de revista arribà a tenir onze companyies amb vedets com Maruja Tomás, Trudi Bora, Gracia Imperio, Carmen de Lirio, Lina Morgan o Tania Doris.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYàñez, Teodor  (Barcelona, s XIX – Madrid, s XIX)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Madrid. Assolí bon prestigi. Col·laborà a diverses publicacions. És autor d'escrits professionals.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Yañez de la Almedina, Fernando  (Almedina, Castella, v 1450 - ?, v 1540)  Pintor. De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu. És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi col·laboressin. Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a col·laborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels Sants metges de la seu de València (se'n conserva només el banc amb una Pietat) i les portes del retaule major a la mateixa seu. De les dotze taules que el formen, cal atribuir-li amb molta probabilitat l'Adoració dels pastors, el Trànsit de Maria, l'Abraçada davant la Porta Daurada, la Presentació de la Mare de Déu i la Visitació. Fins el 1513, que és provada la seva estada a València, executà obres com Sant Dimes crucificat amb un orant (que hi havia a la catedral), encara amb Llanos, i, absent ja aquest, la Santa Caterina (Madrid, El Prado), Sant Damià (Madrid, El Prado), la Resurrecció (Museu de Belles Arts de València), el petit conjunt de taules conservat a la parròquia de Sant Nicolau de València, la sèrie de la col·lecció Montesinos de València i la Mare de Déu amb el Nen (col·lecció Brauner, València) i El Salvador amb sant Pere i sant Pau (Dortmund, col·lecció Cremer). El 1515, pintor i ciutadà de València, era a Barcelona per dictaminar sobre un retaule del Pi fet per Joan de Borgonya. El seu rastre es perd fins el 1534, que començà a treballar a la seu de Conca. D’aquesta època tardana són possiblement el Judici Final de Xàtiva (destruït) i el de Palma (col·lecció March) i la Visita de Jesús ressuscitat amb Maria als pares dels llimbs (Madrid, col·lecció Adanero). Ch.R. Post situa en època anterior (1523) la Sagrada Família de la col·lecció Grether de Buenos Aires. La influència que ell tingué en terres valencianes, Conca i Múrcia fou decisiva, i a ell és deguda la introducció del Renaixement ple a la península Ibèrica.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yáñez i Girona, Agustí  (Barcelona, 1789 – 1854)  Naturalista. Doctor en farmàcia. Fou deixeble de Carbonell i Bravo i de Bahí. Fou catedràtic del col·legi de Sant Victorià i de la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector. Fou separat de la docència per l'absolutisme de Ferran VII del 1823 al 1830. President de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, pronuncià elogis històrics a Carbonell, Bolòs, Lagasca, Orfila i altres. Assessorà els industrials en l'ús de matèries colorants en la indústria tèxtil. Publicà Lecciones de historia natural (1820, 1854) i nombroses memòries, entre les quals Sobre la temperatura de Barcelona (1840-41) i Descripción orictognóstica y geológica de las montañas de Montjuich (1819).

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaYátova  (Foia de BunyolVeure> Iàtova.

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Yeda'ya ben Abraham ha-Peniní  (Perpinyà, s XIII – s XIV)  Poeta, metge, filòsof i moralista jueu (o Bonet Abraham). Fill d'Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l'any 1306 visqué a Barcelona. Com a rèplica a l'excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones. Escriví també comentaris filosòfics a l'Haggadà i al Talmud, i també a tractats d'Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d'Avicenna. Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat 'Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Yehosu'a Satabí  (Xàtiva, Costera, s XIV)  Traductor jueu. Traduí a l'hebreu el tractat de l'asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yehudà ben Barzilay ha-Bargeloní  (Barcelona ?, s XI – s XII)  Talmudista jueu. Deixeble d'Ishaq ben Reubén. Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes: qüestions matrimonials (al Yahas Seer Basar), qüestions monetàries (al Séfer ah-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Setarot o llibre de formularis) i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps (al Séfer ha-'Ittim). Inaugurà a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l'anònim Séfer Yesira. Tingué una polèmica amb Abraham bar Hiyya sobre la celebració del matrimoni.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaYehudà ben Mosé Mosconí  (Okhrida, Macedònia, 1328 – Illes Balears, 1377)  Metge i comentarista jueu (o Lleó Grec). Fou nomenat metge reial el 1354. Escriví un supercomentari bíblic a Ibn 'Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon. De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s'ha conservat l'inventari (1375) i la subhasta (1377); per aixó és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yëhuda ben Yaqar  (Barcelona, s XII – s XIII)  Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença. És autor d'un comentari a les pregàries jueves i a l'Haggadà de Pasqua.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yehuda ha-Leví  (Catalunya, v 1075 - 1161/78)  Poeta i apologista jueu. Enriquí la temàtica lírica hebraico-espanyola amb les Siònides, poesies en forma pròxima a la qasida àrab, i és autor de l'Himne de la Creació, amb influència d'Ibn Gabirol. Entre el 1130 i el 1140 compongué en àrab l'obra Kuzarí, o Llibre de la prova i del fonament en defensa de la religió menyspreada (traducció del títol original), la qual és expressió d'un genuí sionisme.

22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Yepes, Narciso  (Lorca, Múrcia, 14/nov/1927 – 3/mai/1997)  Guitarrista. Estudià al conservatori de València.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Yerro i Felter, Antoni  (València, 1842 – s XIX)  Escultor. Entre les seves obres destacà la Flora que figura en una font pública de València.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Yesa, la  (SerransVeure> Iessa, la.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYlla, Joan  (Molló, Ripollès, 1877 - Manila, Filipines, 1956)  Religiós dominicà i canonista. Professà al convent d'Ocaña (1893) i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901. Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la universitat de Santo Tomás de Manila. Fou vice-rector i rector del col·legi de San Juan de Letrán de Manila, vice-rector de la universitat de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila (1933-56). Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde. És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ylla i Bach, Bernat  (Vic, Osona, 22/mar/1916 - Saint-Maixent-l'Ecole, França, 18/feb/1994)  Pintor. Format a l'Escola Municipal de Belles Arts de Vic, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, a la postguerra, a l'École Royale des Beaux-Arts de Brussel·les. Instal·lat a París, fou deixeble d'André Lhote. Retornà el 1943. Exposà a Catalunya i a Mallorca, on residí. Posteriorment s'instal·là a França. Ha estat premiat a Biarritz, Niort i París.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ylla i Balaguer, Tomàs  (Barcelona, s XIX – 1869)  Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l'Art Major de la Seda. Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles. Pertanyia a la Societat Econòmica d'Amics del País. Hi presentà memòries d'interès sobre diversos temes econòmics.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ylla i Cortinas, Josep  (Vic, Osona, 1845 – 1916)  Arquitecte. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma. Fou arquitecte municipal de Vic i professor de dibuix a l'escola municipal de la ciutat. La seva obra com a urbanista fou estimable.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYlla i Masferrer, Manuel  (Catalunya, s XIX - Sabadell, Vallès Occidental, 1890)  Mestre. És autor de bon nombre de llibres de text, de lectura, matemàtiques i gramàtica.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yllescas i Mirosa, Sixt  (Barcelona, 1903 – 1986)  Arquitecte, titulat el 1927. Introduí el funcionalisme a Catalunya l'any 1928, en construir la casa Vilaró a la barriada de Vallcarca, a Barcelona. Fundador, amb Josep Lluís Sert, del GATCPAC (1930), dirigí la revista "AC" i col·laborà, més tard (1933), en la formació de l'ADLAN, moviments, tots dos, renovadors de la plàstica a Catalunya. És autor d'un edifici al carrer de Pàdua que se situa plenament dins la línia racionalista.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yndar, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Enginyer militar. El 1824, essent oficial de l'Estat Major de l'exèrcit a la plaça de Barcelona, publicà un estimable mapa del Principat.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ynglada i Sallent, Pere  (Santiago de Cuba, Cuba, 1881 – Barcelona, 1958)  Dibuixant. De pares catalans, de jove visqué ja a Barcelona, on assistia a classes al Cercle Artístic de Sant Lluc, i on exposà el 1906, a la Sala Parés. Residí a París des del 1912, i hi protegí artistec com Joan Gris. Destacà com a dibuixant d'escenes de circ i music-hall i, més endavant en els temes d'animals, sobretot de cavalls, amb una tècnica elegant i depurada, caracteritzada per un traç elegantíssim, on es percep certa influència del dibuix japonès. Col·laborà amb el pseudònim Yda a "Papitu", "L'Esquella de la Torratxa" i al "Cu-cut!". Exposà a Barcelona el 1914 (Galeries Laietanes) i el 1943 (La Pinacoteca). Durant la Primera Guerra Mundial col·laborà a la revista francòfila barcelonina "Ibèria". A la seva mort deixà instituït, a Barcelona, el premi de dibuix Ynglada Guillot. Hom publicà pòstumament uns Records i opinions seus (1959), recollits per Carles Soldevila.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYonà ben Abraham Gerundí  (Girona, s XIII - Toledo, Castella, 1263)  Talmudista, moralista i dirigent jueu. Cosí de Mosé ben Nahman i denominat el Sant i el Piadós. Habità a Marsella, on l'any 1232 signà l'excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes. Fundà escola a Girona, a Barcelona -on tingué per deixebles Selomó ben Adret i Hil·lel de Verona- i a Toledo. Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit col·lectiu i rigorista, i inculcà l'estricta observança dels preceptes. Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral. La més important és Capítols de penediment, que té més de 60 edicions.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Yosef Alcastell  (Xàtiva, Costera, s XV)  Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d'Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Yosef ben Hanan ben Natan ha-Ezobí  (Perpinyà, s XIII)  Rabí, poeta i cabalista. De família procedent d'Aurenja (Provença), fundà escola a Perpinyà. És autor de tres poesies litúrgiques i d'un poema didàctic de 130 versos, dedicat al seu fill, Qa'arat ha-Késef, molt famós en el Renaixement, però eixut d'inspiració. D'un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yosef ben Meir ibn Sabarra  (Barcelona, v 1140 - ?, s XII)  Metge, escriptor i moralista jueu. Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d'un viatge, el Séfer Sa'asu'im (Llibre d'ensenyaments delectables, versió catalana d'I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist. Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d'origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d'un rodamón desenganyat. Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYosef ben Mosé Mesiah  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yosef ben Salom  (Alemanya, s XIII – Barcelona, s XIV)  Cabalista jueu. Autor d'un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d'un altre comentari als primers capítols del Gènesi.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yosef ben Seset ibn Latimí  (Lleida, s XIII – s XIV)  Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yosef ben Yehudà  (Girona ?, s XIII)  Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yosef ibn Yahyà  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Yraola i Asín, Ignasi d'  (Barcelona, 1928 – Madrid, 1987)  Pintor. Llicenciat en dret a Salamanca. Dedicat a la pintura des de molt jove. Evolucionà des d'un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre la base de fusta. Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València (1965). Ha realitzat murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYsàs, Rosa Maria  (Barcelona, 1939 - )  Mezzo-soprano. Es destacà al Gran Teatre del Liceu, on el 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d'aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d'òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti i Verdi, principalment.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ysàs i Solanes, Pere  (Rubí, Vallès Occidental, 1955 - )  Historiador. Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior. Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 (1981), "Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (1985), Els industrials catalans durant el franquisme (1991), El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998), Catalunya durant el franquisme (1999). Ha combinat càrrecs dins la gestió universitària (degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2000-02) amb les investigacions sobre l’època franquista, participant en congressos, seminaris i col·laborant en obres col·lectives com La transición en el País Vasco. Historia y memoria (1998), El franquismo. Visiones y balances (1999) i Historia política de España, 1939-2000 (2001). Individualment, ha publicat Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por la supervivencia, 1960-1975 (2004).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ysern i Alié, Pere  (Barcelona, 1875 – 1946)  Pintor. Deixeble de P. Borrell del Caso. Formà el grup El Rovell d'Ou amb Ramon Riera i d'altres. Estudià també a Roma amb Ramon Tusquets. Viatjà el 1899 a París amb M. Pidelaserra i E. Fontbona, i hi exposà el 1900. Establert a la capital francesa, féu diversos viatges a Barcelona, on exposà sovint. La seva pintura d'arrel impressionista, centrada especialment en el paisatge, així com en retrats i temes de dansa, li valgué ampli reconeixement a França.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaYüsuf al-Muzaffar  (Catalunya, s XI – 1079)  Senyor de Lleida (1046). De la família dels Banü Hüd. Fou desposseït pel seu germà Abü Ga'far Ahmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa. Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d'al-Muqtadir (1081).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Yxart i de MoragasYxart i de Moragas, Josep  (Tarragona, 10/set/1852 – 25/mai/1895)  Crític literari. Va cursar el batxillerat a Tarragona, i la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, que va exercir poc temps, ja que es va dedicar fonamentalment a la crítica i, esporàdicament, a la poesia. És com a crític que va merèixer una gran fama de testimoni i jutjador de la vida intel·lectual de la Renaixença catalana. L'interessava especialment la crítica teatral. Va ésser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona els anys 1885 i 1886. Va dirigir la "Biblioteca de Arte y Letras", de la casa editora Domènech i Cia -on va publicar una traducció dels drames de Schiller (1883), Las mujeres de Goethe de P. de S. Víctor (1884), Tres poesies (1983) i un assaig biogràfic crític de Fortuny (1881)- i la "Biblioteca Clásica" de Cortezo i Cia, on va fer pròlegs de diversos escriptors castellans. En El arte escénico en España (1893) va reunir les crítiques fetes a "La Vanguardia". Els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1879 van premiar-li un estudi magistral titulat Lo teatre català. Son passat, present y pervenir, del qual el setmanari "La Miscelània", li havia publicat, el 1874, un esbós. Del 1886 al 1890 va publicar 5 volums titulats El año pasado, on passava revista als esdeveniments intel·lectuals de l'època a Barcelona. Essent president de l'Ateneu Barcelonès, hi va inaugurar el curs acadèmic de 1885-86, amb una conferència titulada La crítica literària contemporània. Les poesies figuren col·leccionades en les seves Obres catalanes, prologades per Joan Sardà.

Anar a:    Ya ]    [ Ye ]    [ Yl ]    [ Yo ]    [ Yr ]    [ Yu ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons