|
|
|
Anar a: [ Ali ] [ Alio ] [ Almaf ] [ Almat ] [ Almenara ] [ Almis ] Un aniversari és només el primer dia d'una altra volta de 365 dies al voltant del Sol. Gaudeix del viatge!. (Anònim) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alí-Abenreverter (Catalunya, s XII – Gumart, Marroc, 1186) Fill del vescomte Reverter de Barcelona, amb el qual guerrejà al Marroc, ajudant el soldà contra els almohades. Mort Reverter en combat (1142), el germà gran anà a Catalunya, mentre ell restava al Marroc, sempre combatent. En 1146, el nou soldà Abdelmumen prohibí l'estada de cristians als seus dominis. El jove guerrer català abraçà aleshores la fe musulmana i adoptà el nom d'Abulhassan Alí-Abenreverter. Fou un fidel servidor del soldà i reeixí a incorporar a la seva autoritat l'illa de Mallorca. Morí a la batalla de Gumart. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alí Bei Nom pel qual és conegut el viatger Domènec Badia i Leblic. 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alï ibn Ishäq ibn Gäniya (Illes Balears, s XII) Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad quan aquest s'inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya'qüb al-Mansür. Amb l'esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alï ibn Maymün (Illes Balears, s XII) Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l'estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s'havia desplaçat a Mallorca per tal d'aconseguir el vassallatge dels successors d'Ishäq ibn Gäniya. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alï ibn Mugahid (País Valencià ?, s XI) Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid. Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona. Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s'annexionà el regne. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aliaga, Manuel (Xerta, Baix Ebre, s XVIII – Reus, Baix Camp, s XVIII) Teòric musical. Era advocat. Residí a Reus. Hi publicà, en 1792, un tractat de cant. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aliaga i Romagosa, Joaquim (Castelló de la Plana, Plana Alta, s XIX – s XX) Escriptor i pintor. Col·labora al diari "Las Provincias" de València. És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa. 8 CATALUNYA - CULTURA Aliança del Poble Nou, Casino de l' (Barcelona, 1870 - ) Centre cultural. A final dels anys seixanta adquirí un fort impuls amb la participació de grups de teatre independent o cooperatives. 9 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
10 CATALUNYA - POLÍTICA Aliança Obrera (Catalunya, 1933 – 1936) Pacte d'acció revolucionària establert com a rèplica del triomf electoral de les dretes en les eleccions de nov/1933. Inspirat pel Bloc Obrer i Camperol, agrupà les federacions catalanes del PSOE i de la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i l'Esquerra Comunista. El moviment aliancista s'estengué per tot Espanya i, particularment, a Astúries, on la participació de la CNT i del PCE el reforçaren considerablement. 11 ESTAT ESPANYOL - EMPRESA Alianza Editorial (Madrid, 1965 – 1989) Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció "Biblioteca de Cultura Catalana", de traducció d'obres catalanes al castellà. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Al-Iasaa al-Gafiquí (València, s XII - 1179) Historiador àrab. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aliberch, Joan Baptista (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 - Catalunya, s XX) Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona. Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc. Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de "La Lectura Popular". 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alier i Aixalà, Roger (Los Teques, Veneçuela, 1941 - ) Musicòleg i historiador. Professor d'Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s'hi doctorà (1979) amb la tesi L'òpera a Barcelona en el segle XVIII. Ha publicat, entre d'altres, Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L'òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alier i Gómez, Joaquim (Barcelona, 1907 – Reus, Baix Camp, 1968) Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona (1931). Fou deixeble d'Emili Mira. Exercí a Barcelona, Veneçuela, Nova Guinea, Indonèsia, Austràlia (Brisbane) i els EUA (Nova York), on va ser professor de la New School for Social Research (1952-54). De retorn a Catalunya, d'on s'havia exiliat el 1939, fou nomenat cap del Laboratori Psicotècnic de Barcelona i director de l'Institut Pere Mata de Reus. Investigà les lesions orgàniques en les esquizofrènies. Publicà treballs sobre medicina i psiquiatria tropicals i deixà inèdites unes memòries. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àliga, cala de l' (l'Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre) Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l'Àliga, on es troba l'antiga torre de l'Àliga. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àligues, puig de les (Sant Pere de Torelló, Osona) Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès. 143 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alimbroot, Lodewijk (Bruges, Bèlgica, s XV - València ?, 1460) Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l'introductor de l'estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau. Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l'Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l'antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa. Fou pare de Jordi. 20 ANDORRA - GEOGRAFIA Alins, mas d' (Sant Julià de Lòria, Andorra) Masia i església. Antic llogaret amb el nom d'Alins. Es troba a l'extrem sud-occidental d'Andorra, sobre el límit amb l'Alt Urgell, a molt poca distància del poble d'Argolell. 21 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Alins de Llitera (Sanui i Alins, Llitera) Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2). Des del 1969 de l'actual. El poble és situat al coster d'un turó, coronat per les restes d'una antiga fortificació. Una carretera l'uneix amb Sanui. Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alinyà (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Poble (958 m alt) i antic municipi (62,49 km2). Des del 1972 formà l'actual. El poble és emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l'Alzina. L'església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell, el 839, és romànica, del s. XII, però ha estat molt reformada. Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona. Per la festa major, el 10 d'agost, hi era ballat, per parelles, el ball pla d'Alinyà. La melodia, composta de dues parts semblants, però a compàs de 3/4 i 6/8 respectivament, és estimable i de caient noble. Hom conserva referències de la coreografia. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Alió, Bernat d' (Catalunya Nord, s XIII – Perpinyà, 1258) Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix. S'adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alió i Brea, Francesc (Barcelona, 1862 – 1908) Compositor. Crític musical i harmonitzador de cançons populars (Cançons populars catalanes, 1891). Investigà sobre el folklore català i compongué algunes obres instrumentals i lieder. 29 CATALUNYA - EMPRESA Aliorna, Editorial (Barcelona, 1986 – 1989) Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. S'ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions "Aliorna Baobab", "Jove", "Volums singulars", "Teoria i Pràctica" i "Àlbums". En fou director Ramon Besora. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alís i Flores, Romà (Palma de Mallorca, 1931 - ) Compositor. Deixeble de Millet, Pich, G. Camins, Zamacois i Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música. Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc. La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuitat sonora. 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Alisa (Xipre, s XIV) Única filla de Ferran de Mallorca, vescomte d'Omelades, i d'Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare. Anys després es casà amb el noble Felip d'Ibelín d'Arsur. L'enganyà amb l'almirall Joan de 32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aljandar (Maó, Menorca) (ort ant: Algendar) Possessió. Situada a occident de la ciutat, vora el límit amb el terme d'Alaior. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aljandar (Ferreries, Menorca) (ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell. Es troba a l'esquerra del barranc o riu d'Aljandar, un dels cursos d'aigua més importants de l'illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella. Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la canço popular que té per títol La núvia d'Aljandar. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aljorf (Albaida, Vall d'Albaida) Poble, a la dreta del riu d'Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat. Poblat de moriscs fins a l'expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou anexat a Albaida. La parròquia fou creada el s. XVI (fins aleshores havia depès d'Albaida). Formava part del marquesat d'Albaida. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Aljub, cap de l' (Baix Vinalopó) Nom antic del cap de Santa Pola. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA All, mestre d' (Catalunya, s XV) Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de L. Borrassà. Se li atribueix el retaule d'All (Baixa Cerdanya). Sembla que hom l'identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d'Urgell entre el 1428 i el 1474. 38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Allau, l' (el Tec, Vallespir) Masia, situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l'esquerra. Sota la masia es troba la fàbrica d'electricitat de l'Allau. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almacelletes (Almacelles, Segrià) Llogaret, situat a l'extrem oriental del municipi, al centre de l'altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre. La seva església es annexa de la d'Almacelles. A l'edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saide. 42 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Almacén de Frutos Literarios (Palma de Mallorca, 16/mai/1841 - 17/jun/1848) Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol. Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Almadrà (Alaró, Mallorca Septentrional) Grup de possessions i antic llogaret, situat al clot d'Almadrà, vall situada al sud del puig d'es Tossals Verds i drenada pel torrent d'Almadrà (curs d'aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s'escola entre els puigs de s'Alcadena i de sa Creu. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almadrava, l' (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Caseriu, situat a la costa (platja de l'Almadrava), al sud de l'Hospitalet de l'Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l'antic terme de Tortosa i, actualment, del de l'Ametlla de Mar). Hi era parada antigament una almadrava. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almadun, torre d' (Peníscola, Baix Maestrat) (o del Badun) Antiga torre de defensa, a la costa, al sud del municipi. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Almafà (Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat) Antic nom de la població. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almafrà (Benidorm, Marina Baixa) Veïnat, situat a 3 km al nord-est de la vila, vora la carretera de València a Alacant. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almafrà, l' (Elda / Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseriu entre els dos municipis, a la zona de contacte entre el català i el castellà. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almagro Gorbea, Martín (Barcelona, 1946 - ) Arqueòleg i prehistoriador. Fill de Martín Almagro Bosch. Fou director del Museu Arqueològic d'Eivissa (1969-70) i catedràtic de prehistòria a la Universitat de València (1976-80), a més de treballar en altres universitats de l'Estat espanyol. El seu treball de recerca s'ha centrat principalment en la protohistòria de l'Europa occidental, amb diferents treballs d'excavació a França, Irlanda, Itàlia i a la Península Ibèrica. Ha publicat molts llibres sobre els seus treballs. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almalafa (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida. Duu el nom d'una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d'Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d'aquest antic territori). És regada, entre d'altres, per la sèquia d'Almalafa, derivació de la sèquia major de Castelló. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
54 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Almanac de les Lletres (Palma de Mallorca, 1921 – 1936) Anuari en català. Publicat per l'Associació per la Cultura de Mallorca. Cada volum contenia el calendari de l'any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa; al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d'activitats polítiques. Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat. 55 CATALUNYA - LITERATURA Almanac dels Noucentistes (Barcelona, 1911) Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de dónar constància del nou grup d'escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o prenoucentistes. Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almanaquer, l' (Benimantell, Marina Baixa) Veïnat, al vessant de la serra d'Aitana, dins la vall de Guadalest. 57 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Almansa, batalla d' (Almansa, Castella, 25/abr/1707) Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d'Almansa (entre la Manxa i el País Valencià). Entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III. La victòria dels felipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s'abolien les seves constitucions i s'hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
59 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Almansor (Torrox, Almeria, Andalusia, 940 - Medinaceli, Sòria, Castella, 1002) Cabdill musulmà i regent del califat de Còrdova. El 985 organitzà una campanya, durant la qual devastà la ciutat de Barcelona, a l'època de Borrell II de Barcelona. Al cap de sis mesos, l'exèrcit musulmà es replegà, a la ratlla de l'Ebre. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almansor, Selim (Algar, Camp de Morvedre, s XV - País Valencià, s XVI) Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almarche i Vázquez, Francesc (València, 1875 – 1927) Historiador i arqueòleg. Doctor en Filosofia i Lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat i va escriure una sèrie d'estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d'Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917). 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almarra (Castalla, Alcoià) Veïnat, a l'oest de la ciutat i a l'esquerra del riu Verd. Hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Loreto, fundada el 1717. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almarx (Xixona, Alacantí) Districte rural, situat a l'est de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almàssera (Eslida, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1563 per 14 famílies. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almassereta, l' (l'Eliana, Camp de Túria) Llogaret, a poca distància al nord del poble. 68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almasseta (Vilallonga de la Safor, Safor) Despoblat, situat a la dreta del riu d'Alcoi, prop de Potries. Era un antic lloc de moriscs (11 famílies el 1602). El s. XVI esdevingué parròquia junt amb Forna i Reconxet, però quedà despoblat després de l'expulsió del 1609. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Almassí (Os de Balaguer, Noguera) Antic terme rural, de la jurisdicció i parròquia de Gerb, al límit amb el terme de Balaguer. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almassor (Penelles, Noguera) Llogaret i antic terme rural, situat en ple pla d'Urgell, vora el poble de Vellverd (del terme d'Ivars d'Urgell) a la parròquia del qual fou adjudicat. Formà municipi amb Bellestar unit 71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
72 CATALUNYA - HISTÒRIA Almatà (Balaguer, Noguera) A l'edat mitjana, nucli més antic de la ciutat, situat al nord de la ciutat actual establerta pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d'Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d'una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana. Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, l'antiga mesquita major fou transformada en església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d'Almatà. Era novament habitat a la segona meitat del s. XII. El 1413, durant el setge en que Ferran d'Antequera, en guerra contra Jaume d'Urgell, establí el seu campament al pla d'Almatà. El 1626, després de dos segles de decadència, hom amplià l'església i traslladà a l'altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada; des d'aleshores l'església esdevingué santuari del Sant Crist de Balaguer. L'església fou refeta, encara, el 1787; abandonat el 1835, el convent fou tornat a habitar el 1867. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almató, Pere (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1830 - Haidu'o'ng, Tonkin, Xina, 1861) Missioner. Ingressà a l'orde dominicà (1847) per consell d'Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc. Fou beatificat el 1906 per l'Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almató i Rivera, Salví (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1827 – Barcelona, 1889) Metge. Fou un dels creadors de l'escola d'homeopatia catalana. Autor d'un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almeda i Can Mercader (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri industrial, vora el riu. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almeda i Roig, Joaquim (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1915) Jurista. Catedràtic de dret romà, ocupà també els càrrecs de degà del Col·legi d'Advocats i de president de l'Acadèmia de Jurisprudència. És autor, entre d'altres obres, de La costumbre como fuente de derecho (1908) i d'un Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almèdia, serra d' (Marina Baixa) Muntanya (685 m alt), entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l'esquerra d'aquest darrer riu. El cim culminant es troba al nord-oest i dins el terme de la vila de Callosa d'En Sarrià. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almedíxer (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Caseriu, a la dreta del riu Segarra, a l'extrem meridional del terme. 82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almedíxer, batalla d' (Almedíxer, Alt Palància, fi set/1526) Enfrontament que tingué lloc entre les tropes del duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, i els moriscs revoltats de la serra d'Espadà, comandats per Selim Almansor. L'acció acabà definitivament amb la revolta morisca. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almela, Joan Antoni (València, 1819 – 1898) Escriptor romàntic. D'idees polítiques moderades i seguidor d'Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a "El Liceo Valenciano" i a revistes de Madrid. S'adherí molt d'hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença. D'entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almela, Just (Pego, Marina Alta, 1879 – 1957) Pintor. Fou deixeble de Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis. Destacà com a paisatgista i pintor de gènere. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almela i Vives, Francesc (Vinaròs, Baix Maestrat, 1903 – València, 1967) Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de "Taula de Lletres Valencianes". Poeta postsimbolista, publicà L'espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D'entre els seus treballs d'investigació cal fer esment d'El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965). 87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - HISTÒRIA Almenar, batalla d' (Almenar, Segrià, 27/jul/1710) Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió. Les tropes de l'arxiduc Carles, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias. Fou l'inici de la darrera reacció dels partidaris de l'arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre). 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almenar, Joan (País Valencià, s XV – s XVI) Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l'important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis. El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l'any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s. XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica. Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l'ús exterior del mercuri. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almenara (Vallès de la Costera, Costera) Enclavat (0,375 ha), dins el terme de Xàtiva. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almenara (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Masia i antic llogaret (804 m alt), situats en un turó, entre les conques del Gaià i de l'Anoia. El llogaret és esmentat ja l'any 976. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA
93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almenara, batalla d' (Almenara, Plana Baixa), 18/jul/1521) Batalla entre Alfons d'Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros. Constituí, malgrat el nombre superior d'aquests darrers i l'entusiasme de "guerra santa" suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirita al Maestrat. Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almenara, Berenguer d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença, i un dels signants de l'acta de concessió del comtat d'Urgell. 97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almenara, comtat d' (Plana Baixa) Jurisdicció senyorial, adquirida el s. XIV per la família Pròixida, d'origen sicilià; incloïa la vila d'Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes. El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d'Aversa, camarlenc d'Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars. Actualment es posseït per la família basca d'Orbe. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almenara, Guillem d' (Catalunya, s XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250) Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Almenara, Guillem d' (Grècia ?, s XIV – Livàdia, Grècia, 1380) Cavaller. Figura destacada de la Grècia catalana. A la segona meitat de la centúria era capità del castell de la Livàdia i un dels més decidits partidaris de reconèixer la sobirania directa de Pere III el Cerimoniós, establerta oficialment en 1380. Aquest mateix any féu una defensa heroica de la Livàdia contra les companyies de mercenaris navarresos. Finalment fou traït i mort per uns grecs, i tant el castell com la ciutat caigueren en poder dels atacants. Livàdia era la tercera ciutat del ducat d'Atenes. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almenara, serra d' (Urgell) Bombament de la Depressió Central Catalana Orientat, en direcció oest-est i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga. És un anticlinal d'origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d'Urgell, la qual la separa de la ribera del Sió. Culmina al Pilar d'Almenara (459 m). 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almenara Alta (Agramunt, Urgell) Llogaret i antic terme, situat a la serra d'Almenara, que separa la plana d'Urgell de la ribera de Sió. Fins a la segregació del terme rural d'Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara. El centre era l'antic castell i l'església, actualment enrunada, que es troben al cim de l'esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme. Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d'Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d'Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Almenara Baixa (Agramunt, Urgell) Antic terme rural, situat al peu de la serra d'Almenara, a l'extrem septentrional de la plana d'Urgell. Les seves terres són regades pel canal d'Urgell. Constava d'una sola casa, que havia format part, fins al s. XVIII, del terme d'Almenara i del qual es trobava separada el s. XIX. Fou agregat, de primer, al municipi de Fuliola, i després, al d'Agramunt. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almera, Benet (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XVIII) Escriptor. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En 1795 hi llegí una memòria sobre les formes de govern de la Catalunya pre-romana. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almera i Comas, Jaume (Vilassar de Mar, Maresme, 1845 – Barcelona, 1919) Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d'història natural. Gràcies a ell va nèixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876). Encarregat per la diputació de Barcelona d'efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions. La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l'univers des del punt de vista catòlic. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almereyda, Miguel Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almerich, Jaume (Barcelona, s XV) Argenter notable. L'any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Almerich i Iborra, Josep Manuel (Torrent, Horta, 1963 – ) Escriptor i geògraf. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, es autor d'una vintena de llibres dedicats al Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana. La seva primera publicació Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d'Economia, Llibre d'Interés Turístic Nacional. També destaquen: Espais Naturals Valencians (2001), premi al millor llibre en valenciá 2001 otorgat per la Generalitat Valenciana; la col·lecció Rutes Amb Bicicleta de Muntanya pel Patrimoni Cultural i 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almerich i Sellarès, Lluís (Barcelona, 1882 – 1952) Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric. Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa. 113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almeza, jaciment de La (Alpont, Serrans) Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d'anys. El context geològic fou una plana d'inundació que posà al descobert una de les poques restes d'estegosaure atribuïda a l'espècie Dacentrurus armatus. 114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almeza, La (Alpont, Serrans) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a 6 km al nord de la vila. 115 CATALUNYA - HISTÒRIA Almina, comtat de l' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antoni Ros i d'Olano, vescomte de Ros. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almirall, Antoni (Sitges, Garraf, 1860 – 1905) Pintor. Destacà com a retratista. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almirra (el Camp de Mirra, Alt Vinalopó) (o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l'indret de l'actual poble del Camp de Mirra. 120 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almirra, tractat d' (Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26/mar/1244) Tractat signat a Almirra. Quan Jaume I havia conquerit bona part del regne de València, l'infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l'intent d'apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s'emparà en canvi d'Énguera, que també corresponia a la zona d'expansió de la Corona d'Aragó. Com a represàlia, Jaume I s'apoderà de Villena. Finalment tingué lloc l'entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar. 121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
122 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
123 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almiserà, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial, al mun. d’Almiserà, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almodis (Catalunya, s XI – Barcelona, v 1110) Muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. S'hi casà el 1106. Sembla que no hi hagué fills d'aquest enllaç. El llinatge de la comtessa és desconegut. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA
126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almodis (Barcelona ?, s XII – Catalunya, s XII) Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. Devers el 1131, any de la mort del seu pare, fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç de Cervera, fill segons de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà de la núvia. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de la Roca. Després d'algunes vicissituds, el comte acabà perdonant Almodis i tolerant la seva unió. En van nèixer sis fills: Hug, Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaià. En 1140, el seu marit Ponç de Cervera es convertí en Ponç de Bas per haver heretat del seu germà Pere el vescomtat d'aquest nom. Des d'aleshores, els fills també es digueren Bas. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almodis de la Marca (França, s XI – Barcelona, 1071) Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda, que els proporcionà dues noves excomunions. Els drets d'Ermessenda foren comprats amb mil unces d'or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l'hereu (i fillastre d'Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis. 128 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA almogàver (Catalunya-Aragó, s XIII - s XV) Guerrer d'ofici d'una tropa seleccionada destinada durant la Reconquesta a guarnir les fronteres i a fer incursions i promoure avalots per terres dels enemics. Si bé hi hagué almogàvers en tots els regnes cristians d'Espanya, hom coneix especialment amb aquest nom els 129 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Almoina, cala de s' (Santanyí, Mallorca Oriental) (o de l'Amoina) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa. Té alguna significació pesquera. 130 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almoina, l' (València, Horta) Denominació genèrica que s'atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l'evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l'ocupació islàmica. Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l'època visigòtica s'han trobat restes d'una església, i de l'època islàmica, restes d'una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d'altres. Té una superfície de 2.500 m2. 131 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Almoina, Pia (Països Catalans, s XI – s XIX) Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats. A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del s. XV, fou creada el 1228. També n'hi ha a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d'Almoina d'En Conesa, i a Palma de Mallorca. 132 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
133 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almoixaraca (Artana, Plana Baixa) Despoblat. 134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Almòndir Sobrenom àrab del comte Sunifred d'Urgell. 135 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almonesir, vall d' (Algímia d'Almonesir / la Vall d'Almonesir, Alt Palància) (cast: de Monesil o de Almonacid) Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d'Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l'esquerra. Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d'Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d'Almonesir. L'antic castell d'Almonesir, d'origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d'Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l'expulsió del 1609. El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d'Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d'Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells inflingiren una gran derrota. 136 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
137 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almoraig (Xixona, Alacantí) Districte rural, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre. 138 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almoraira (Teulada, Marina Baixa) Altre nom del poble de Moraira. 139 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almoravit (Oriola, Baix Segura) Partida de l’horta, dins el terme de la ciutat, a l'esquerra del Segura. És regada per la sèquia d'Almoravit que s'inicia a la presa d'Almoradí. 140 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Almorig (Benavites, Camp de Morvedre) (o Almerig) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre; fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura. 141 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Almorqui (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'extrem occidental del terme, prop del poble de les Cases del Senyor. 142 CATALUNYA - MUNICIPI
Anar a: [ Ali ] [ Alio ] [ Almaf ] [ Almat ] [ Almenara ] [ Almis ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Alins de Vallferrera (
Alió (
Almacelles (
Almàssera (
Almassora (
Almedíxer (
Almenara (
Almendros, Néstor (
Almendros i Carcasona, Maria Matilde (
Almirall i Llozer, Valentí (
Almiserà (
Almoradí (
Almoster (