|
|
|
Anar a: [ Ata ] [ Atlas ] [ Aub ] [ Aug ] [ Auli ] [ Ausa ] No es tracta de conservar el passat, sinó de complir les esperances del passat. (Theodor Adorno) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Atalis, platja d' (es Mercadal, Menorca) (o d'Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs. Prop de la punta d'Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Atanagild (País Valencià, s VIII – 779 ?) Noble visigot. A la mort (743) del famós duc Teodomir, la població autòctona elegí aleshores Atanagild com a nou senyor de l'estat de Tudmir, que tenia per capital Oriola i s'estenia de més enllà de Llorca (Múrcia) fins una mica al nord d'Alacant i Villena. Als començos de la seva governació, el califa Hixam ratificà el caràcter autonòmic del petit estat cristià. Aquest patí aviat les vicissituds de la lluita entre berebers i sirians. Molts dels darrers s'instal·laren al territori i en prepararen la islamització. Atanagild prengué partit pels abbassides contra els omeies (777). Aquests darrers envaïren l'estat en 779 i venceren totalment Atanagild, del qual manquen notícies des d'aquesta data. La seva desfeta marcà el final de l'existència autonòmica del Tudmir, que pocs anys després apareixia totalment incorporat a l'administració sarraïna. 132 CATALUNYA - HISTÒRIA
3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Atard i Llobell, Eduard (València, 1828 – 1906) Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica "El Foro Valenciano". Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891). Seguidor de Silvela, presidía a València el Cercle Conservador i l'Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ataülf (Roma ?, Itàlia, s IV – Barcelona, 415) Rei dels visigots. Cunyat i successor d'Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus. Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, sense l'aprovació d'aquest. Davant l'avanç de l'exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ataülf (França ?, s IX - Catalunya ?, s IX) Bisbe de Barcelona (v856 - v860). El primer d'aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa. Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia. Institui canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Atché i Farré, Rafael (Barcelona, 1854 – 1923) Escultor. Autor de l'escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l'hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina. La seva obra té dues ètapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Atenes, ducat d' (Grècia, 1311 - 1390) Territori format per la Beòcia i l'Àtica. L'any 1308 passà a Gautier de Brienne, que, en guerra amb alguns senyors grecs i amb el mateix emperador Joan II Ducas, soldejà la Companyia Catalana (1310). Un cop recuperats els castells i indrets que li havien estat arrabassats, Gautier concedí terres a una petita part dels catalans mentre ordenava als altres que sortissin del territori sense pagar-los la soldada. Aquests, però, el derrotaren i trobà la mort a la batalla de Cefís (1311) i s'instal·laren a les ciutats, on introduïren el règim municipal català (Usatges de Barcelona). Posteriorment sol·licitaren el nomenament d'un duc al rei Frederic de Sicília. Primer ho fou el seu segon fill, Manfred (1312-17), i després el tercer, Guillem (1317-38), però qui de fet governava era el vicari Alfons Frederic... Segueix... 9 ILLES BALEARS - CULTURA Ateneu Balear (Palma de Mallorca, 1862 – 1873) Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts. Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l'abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l'ús de les llengües autòctones. 10 CATALUNYA - CULTURA Ateneu Barcelonès (Barcelona, 1872 - ) Associació. Fundat el 1860 amb el nom d'Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l'organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries. Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L'han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic. 11 CATALUNYA - CULTURA
12 CATALUNYA - CULTURA Ateneu Català de la Classe Obrera (Barcelona, 1861 – 1874) Associació. Fundada a favor del desenvolupament de la cultura obrera a Catalunya. Dirigit, a la primeria, pels progressistes, passà des del 1868 a les mans dels bakuninistes. Fou clausurat arran del cop d'estat del general Pavia. 13 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Ateneu Científic, Artístic i Literari de València (València, 1868 – 1920) Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d'Ateneu de València. Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco Ibáñez, etc). Les seves activitats decaigueren arran de la guerra carlina de 1872-76. 14 ILLES BALEARS - CULTURA Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (Maó, Menorca, 1905 - ) Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca. L'Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l'illa. 15 CATALUNYA - POLÍTICA Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona, 1909–1934 i 1980 - ) Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura. En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d'activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S'hi professaven cursos d'extensió universitària. 16 CATALUNYA - POLÍTICA
17 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Ateneu Mercantil de València (València, 1876 - ) Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d'altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879). Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil. 130 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ateneu Obrer de Barcelona Veure> Revista del Ateneo Obrero de Barcelona. 18 CATALUNYA - CULTURA Ateneu Polytechnicum (Barcelona, 1924 - 1936) Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera. Va organitzar diverses obres d'interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l'Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans. 19 CATALUNYA - LITERATURA Atlàntida, L' (Catalunya) Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877. Fruit d'una llarga elaboració en què l'autor recull diferents fonts d'inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l'enfonsament del mític continent de l'Atlàntida, que en principi era secundari. Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes. Traduïda a diverses llengües, l'epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l'òpera homònima (pòstuma). 133 CATALUNYA - ART
20 CATALUNYA - LITERATURA Atlas català (Catalunya, 1375) Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París. Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari). És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català. Sembla que el futur Joan I en féu present a Carles VI de França. 21 ANDORRA - CULTURA Atlas lingüístic d'Andorra (ALA) (Andorra, 1957 – 1960) Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l'Atlas Lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement. Fou publicat el 1960. 22 CATALUNYA - CULTURA Atlas lingüístic de Catalunya (ALC) (Catalunya, 1912 – 1964) Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921. La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per A. Pladevall han fet possible l'acabament de l'obra (1962-64). Té el mèrit d'haver estat el primer atlas lingüístic de la península Ibèrica. Els citeris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l'àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic. 23 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
24 CATALUNYA NORD - CULTURA Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO) (Catalunya Nord, 1943 – 1966) Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes. Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l'obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions. És el més dens dels atlas lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L'obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc. 25 ILLES BALEARS - ESPORT Atlètic Balears (Palma de Mallorca, 1950 - ) Club de futbol. Acostuma a jugar entre la segona i la tercera divisió estatal. Té el terreny de joc a l'Estadi Balear d'Hostalets. 26 CATALUNYA - ESPORT Atlètic de Catalunya (Barcelona, 1964 - ) Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Té el terreny de joc al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats, i compta amb uns 1.000 seguidors. Acostuma a jugar a la tercera divisió estatal. 27 CATALUNYA - ESPORT
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ató (Catalunya, s X - v 971) Bisbe (v 957-v 971) i arquebisbe de Vic (971). Colonitzà part de l'Anoia (Tous i Montbui) i consagrà nombroses esglésies, com la del monestir d'Arles (968). A desgrat d'oposar-se a l'intent del monjo Cesari de tornar a crear la província eclesiàstica Tarraconense, féu un viatge a Roma (970) amb Borrell II de Barcelona, per tal d'obtenir la independència de les diòcesis catalanes enfront de Narbona, i la qualitat d'arquebisbat per a la seu de Vic. Joan XIII li ho concedí. De tornada fou assassinat. Amb la seva mort finí també el projecte. Se'l considera mestre de matemàtica del monjo Gerbert, futur papa Silvestre II. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Attard i Alonso, Emilio (València, 1915 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1997) Advocat i polític. Estudià dret a València i fou secretari (1956) i degà (1962) del Col·legi d'Advocats de València. President del Consell d'Administració del Banc de l'Exportació, d'ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s'integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático, d'ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vice-president del Congrés dels Diputats, en les legislatures de 1977 i 1979-83. 30 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Atxon, l' (Fraga, Baix Cinca) Despoblat, situat a l'extrem occidental del terme, als vessants occidentals de la vall Qüerna. L'origen d'aquest caseriu fou el conreu de la barrella a les planes que envolten les basses de les Amargues i de la Plana, la qual era transportada per carretera fins als Arcs, vora l'Ebre, des d'on era embarcada. Des de la fi del s XIX, amb la pèrdua de l'interès industrial de la barrella, s'inicià el despoblament. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzavares, castell de les (la Vall de Laguar, Marina Alta) Antic castell. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Atzavares, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat. 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzenet (Oriola, Baix Segura) Despoblat situat prop de Redovà (cast: Azenete). 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Atzeneta (Benifato, Marina Baixa) Llogaret, a la vall de Guadalest, agregat a la parròquia de Beniardà quan aquesta fou creada el 1574. Antiga població de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602. 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzeneta, baronia d' (Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida) Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d'Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d'Albaida. Dels Milà d'Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit. 37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzeneta de Pego (Pego, Marina Alta) Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574). Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia. 38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Atzuara, Domènec (País Valencià, s XIV – s XV) Miniaturista. Deixeble i gendre de Domènec Crespí; conegut del 1405 al 1434, li és atribuït el Breviarium Valentinum' de la catedral de València (1409?) dins l'estil dit gòtic internacional. 41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzúvia, l' (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Despoblat. Era lloc de morisc habitat per 17 famílies el 1602. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Atzúvia, l' (Xàbia, Marina Alta) Caseriu, situat a uns 4 km de la vila. 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzúvia de Francesc Miró, l' (Pego, Marina Alta) (o l'Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat. Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574). 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzúvia dels Castellons, l' (Pego, Marina Alta) Altre nom del lloc del Castelló. 46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Atzuvieta, l' (Xàbia, Marina Alta) Altre nom del lloc de l'Atzúvia. 131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Aubarca, Sant Mateu d' (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Veure> Sant Mateu d'Aubarca. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aubàs (el Coll de Nargó, Alt Urgell) Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, vora el barranc de les Masies. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aubell, pic (Bellestar de la Frontera / Cassanyes, Fenolleda) Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l'Aglí, límit dels dos municipis. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aubenç (Peramola, Alt Urgell) Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d'aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l'esquerra del Segre, l'estret d'Aubenç, actualment cobert pel pantà d'Oliana. Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d'Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aubert (Viella, Vall d'Aran) Poble (912 m alt) de l'antic mun. de Betlan, situat a la dreta de la Garona. El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d'Aubert; al nord del poble es troba l'església romànica de Sant Martí d'Aubert, i a la plaça del poble, l'església del Roser, dels s XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. El santuari de 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aubes, tuc d' (Bossost, Vall d'Aran) Cim (2.071 m alt) de la serra que separa la Vall d'Aran de Comenge, al sud d'Et Portillon. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aubeyzan i Llopis, Joan (Barcelona, 1890 – 1940) Publicista. Destacà en l'ensenyament de les tècniques publicitàries. El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aubí, riera d' (Baix Empordà) Curs d'aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar. Desemboca vora Sant Antoni de Calonge. 56 ANDORRA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - HISTÒRIA Aubreda (Sant Martí de Tous, Anoia) Forma antiga del nom de l'Albereda. 58 CATALUNYA - LITERATURA auca del senyor Esteve, L' (Catalunya) Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s'estrenà set anys després. S'hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de "La Puntual", que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor. A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l'arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del s XIX. 134 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aude, roc d' (els Angles, Capcir) Cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura. Domina l'estany d'Aude, on neix l'Aude. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Audí, illa d' (Tortosa, Baix Ebre) Illa de l'Ebre, situada davant el poble de Bítem. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Audiència, Reial (Països Catalans, 1707 – 1833) Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d'ordre intern, a l'antiga corona catalano-aragonesa. Alteraren substancialment l'organització político-administrativa d'aquells regnes, amb l'adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara 61 CATALUNYA - CULTURA Auditori de Barcelona (Barcelona, 1999 - ) Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic. Consta d'una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350. És la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música. El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l'oct/2000 per Nona Arola. La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra, format a parts iguals per l'Ajuntament i la Generalitat. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Audivert, Pompeu (l'Estartit, Baix Empordà, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1977) Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí. Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món. És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Audouard, Pau (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1920) Fotògraf. Especialitzat en edicions basades en la fotografia. Féu una notable edició d'heliogravats sobre l'Exposició Universal del 1888. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auedau, bosc d' (Arres, Vall d'Aran) Bosc damunt el poble d'Arres de Sus. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aufinac, l' (Colldejou / Pratdip, Baix Camp) Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l'Aufinac, afluent, per l'esquerra, del de Porquerola. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Augé i Farreras, Joan (Barcelona, 1919 - 1993) Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Augé i Montanyà, Ramir (Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979) Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l'École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel. Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l'edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l'edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exagètiques. 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA Augé i Vidal, Francesc Veure> Llano i Augé, Francesc (actor). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Auger Amalric (Catalunya, s XIV - Roma ?, Itàlia, s XIV) Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa. Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII. 70 EUROPA - BIOGRAFIA Augereau, Pierre-François-Charles, duc de Castiglione (París, França, 1757 - La Houssaye, França, 1816) Militar. El 1809, sota l'imperi, fou enviat a Catalunya per a l'expugnació definitiva de Girona. En 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auguer (Blanes, Selva) Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes. A l'edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Auguri (Catalunya, s III – Tarragona, 259) Diaca de l'església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi. L'Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener. 73 EUROPA - BIOGRAFIA August, Gai Juli Octavi (Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC) Primer emperador romà. Tarraco, que fou la seu d'August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l'imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC). 74 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Augusta, via (Països Catalans) Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia. Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l'actual País Valencià, des d'on es dirigia cap a l'interior i arribava a Andalusia. 75 ANDORRA - GEOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Auir, sèquia d' (Safor) Sèquia de l'horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia. Fou construïda el s. XII després de la conquesta catalana. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auira, Sant Pere d' (Campdevànol, Ripollès) Veure> Sant Pere d'Auira. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aulà, port d' (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Depressió (2.260 m alt) de l'antic mun. de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l'occità de Seix. Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d'Àneu amb Coserans. 79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aulàs (Tremp, Pallars Jussà) Llogaret (916 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l'esquerra del barranc de Torogó. La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aulerit, pantà d' (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aulés i Garriga, Eduard (Barcelona, 1839 – 1913) Comediògraf. Estudià dret a Barcelona i, en la carrera judicial, exercí càrrecs a Cuba i Filipines. Col·laborador de la premsa catalana en revistes com "L'Esquella de la Torratxa", "Un Tros de Paper" i "Lo Nunci". Com a autor còmic tingué gran popularitat amb peces curtes, algunes d'elles d'influència francesa, entre les quals cal remarcar: Lo diari ho porta (1870), Cinc 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aulèstia i Vázquez, Salvador (Barcelona, 1919 - Venècia, Itàlia, 1994) Escultor i pintor. El seu estil pot incloure's en l'expressionisme amb una forta tendència vers l'abstracció. Participà en el primer Saló d'Octubre (1948) i exposà en diversos països. D'entre les seves obres cal fer esment de l'escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner. 84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aulet (Sopeira, Ribagorça) Poble (840 m alt), de l'antic mun. de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d'Escales. El torrent d'Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora. Al sud d'Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aulet, Salvador (Barcelona, s XVIII – 3/jun/1809) Corredor de canvis. Un dels principals membres de la Conspiració de l'Ascensió (1809) contra els francesos que ocupaven Barcelona. Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d'un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels implicats, després d'un procés espectacular que se celebrà a la Ciutadella, al principi de juny d'aquell mateix any. 86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aulet, torrent d' (Alta Ribagorça) Torrent, neix al vessant meridional de la serra del Cis i desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà d'Escales. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aulí i Caldentey, Joan (Felanitx, Mallorca, 1796 – 1869) Organista i compositor. Escriví música d'església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aulina, Sant Ponç d' (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Ponç d'Aulina. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aulina de Mata i de Pinós, Ramon (Barcelona, 1904 - ) Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aulinencs, coll d' (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa) Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aulus, port d' (Pallars Sobirà) Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós de la regió occitana de Coserans (terme d'Aulus). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aumatell, Francesc (Barcelona, 1806 – 1862) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, en 1826. Conreà de preferència els temes d'inspiració religiosa. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Aunés, Ferran d' (Aragó ?, s XIII – Constantinoble, Turquía, 1305) Dirigent dels almogàvers. Almirall de la Gran Companyia Catalana, quan aquesta es traslladà a Constantinoble a sou d'Andrònic II per tal de lluitar contra els turcs. Emparentat amb la família imperial per lligams matrimonials, va abjurar la religió catòlica i adoptà els costums bizantins. Fou nomenat almirall de l'imperi (1302) i va tenir com a base naval l'illa de Quios. Va morir assassinat pels grecs a Andrinòpolis. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auran, coma d' (Viella, Vall d'Aran) Coma de la capçalera del riu de Bords, a l'antic mun. de Betlan, limitada al nord pel pic de coma d'Auran (2.427 m alt) i a l'est pel tuc de Samont, separat de l'anterior pel coll de Mont. 97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Aurariola (Baix Segura) Nom romà de la ciutat d' 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Aurati, serra d' (Pallars Sobirà) Serra (2.021 m alt), que s'estén entre el pla d'Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Guingueta d'Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aurel, Marc (Alemanya, s XVI - València ?, s XVI) Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra. L'obra va difondre's per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l'àrab. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 MÓN - PUBLICACIÓ Aureneta, L' (Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890) Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90). Fundada i dirigida per l'advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l'Amèrica del Sud. Hi col·laboraren, entre d'altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de 'L'Atlàntida' de Verdaguer. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auressi, vall d' (Llavorsí, Pallars Sobirà) Petita vall, que aflueix, per l'esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana. És drenada pel torrent d'Auressi. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Auriac, Ramon Bernat d' (Castelló de Farfanya, Noguera, s XIV - Catalunya, s XV) Cavaller. Fou un dels millors valedors de Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I (1413). Fracassat l'alçament, fou deportat a perpetuïtat a Sardenya i li foren confiscats tots els béns. Ambdues condemnes li foren aixecades en 1424 per Alfons IV el Magnànim. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auró, l' (les Llosses, Ripollès) Masia (1.020 m alt) de l'antic mun. de Viladonja, que es troba al pla de l'Auró, que separa la vall d'Estiula de la vall de Carnalets. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auró, roca d' (Castellar del Riu, Berguedà) Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, situat al sud del massís, damunt el coll de la creu de Campllong. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA
107 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Aurora Patriótica Mallorquina (Palma de Mallorca, 15/jun/1812 - 19/des/1813) Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29/abr al 19/mai/1813; després reaparegué. Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d'excomunió major. 108 CATALUNYA - HISTÒRIA Aurós (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antic llogaret (o Orós) de la vall d'Àneu, a l'antic municipi d'Unarre, situat a l'esquerra del riu d'Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs. Tot i que només constava d'una sola casa el s XIX, encara tenia jurisdicció pròpia; l'església de Sant Pere és anexa a la parròquia d'Unarre. Sobre un turó proper hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós. 110 CATALUNYA - HISTÒRIA Ausa (Vic, Osona) Nom d'una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda. En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l'actual Vic. 109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ausa (Vic, Osona, 1952 - ) Publicació semestral del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d'investigació comarcal i general. Hi han col·laborat, entre d'altres, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent. 111 CATALUNYA - EMPRESA Ausa, Editorial (Sabadell, Vallès Occidental, 1983 - ) Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S'ha orientat, d'una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes "Aula Orientalis" -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ausensi, Manuel (Barcelona, 1919 - ) Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres. Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d'òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles). Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del s. XVIII i l'òpera francesa romàntica. Es retirà l'any 1973. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Auses (Noves de Segre, Alt Urgell) Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església. 114 CATALUNYA - HISTÒRIA Ausetània (Osona) Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l'actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa. Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). L'abundància d'encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana. 115 CATALUNYA - HISTÒRIA ausetans (Osona) Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l'actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar. Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l'aliança amb els romans o amb els cartaginesos. Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa. 116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ausinsi, roc d' (Alins de Vallferrera / Lladorre, Pallars Sobirà) Cim (2.553 m alt) de la serra que separa la vall de Cardós de la vall Ferrera, entre els dos municipis. 118 CATALUNYA - HISTÒRIA ausoceretes o ausoceretans (Garrotxa) Poble pre-romà, ibèric, poc conegut. Per les dades geogràfiques que dóna Avié en l'Ora marítima (550) i els pobles veïns que esmenta, es pot situar en la comarca, entre Besalú i Olot. Altres fonts (Ptolemeu) situen en aquest mateix lloc els castel·lans. La seva etimologia fa pensar que es tractava d'una barreja entre ausetans i ceretans. 119 CATALUNYA - HISTÒRIA Ausona (Osona) Nom llatí de la contrada. 120 CATALUNYA - HISTÒRIA Ausona, comtat d' (Catalunya, s VIII - s IX) Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres. Guifré el Pelós (s IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona. 121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Àustria, Jordi d' (Gant, Bèlgica, s XV – Lieja, Bèlgica, 1557) Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539. La seva entrada a l'arxidiòcesi fou memorable a causa de l'absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l'Arquebisbe. Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594). Renuncià a l'arxidiòcesi el 1544, en ésser 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Auter, Sever Tomàs (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1700) Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d'haver estudiat a Salamanca. Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l'orde. A Tortosa celebrà dos sínodes. Té inèdit un Tractatus de Praedestinations. 123 CATALUNYA - ESPORT
124 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Automòbil Club de València (València, 1912 - ) Entitat esportiva. Fundada per fomentar l'automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats. Ha organitzat diverses competicions automobilístiques. Compta amb uns 3.000 socis. 125 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Autona, Nicolau d' (Autun ?, Borgonya, França, s XIII - València ?, s XIV) Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració. A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l'escultura gòtica monumental a València. 126 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
127 CATALUNYA - EMPRESA Autopistes Concessionària Espanyola SA (Barcelona, 1967 - ) Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km). El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l'autopista que uneix la Meditarrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista. 128 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aux, Manuel d' (Perpinyà, s XVII - Nils, Rosselló, 1665) Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l'any següent el títol de cavaller. El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l'hagué d'evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà. 129 CATALUNYA - EMPRESA Auxiliar de la Construcció SA, L' (Barcelona, 1917 - ) Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967. Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d'Olorda (Barcelona). Té registrades les marques "Sansón" i "Lacsón", i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Atlètic Terrassa Hockey Club
Aub, Max
Aubet i Semmler, Maria Eugènia
Aulèstia i Pijoan, Antoni (
Automòbil Club de Catalunya, Reial (RACC) (