|
|
|
Anar a: [ Barcelona ] [ Barcelona, co ] [ Barcelona, p ] [ Barcelones ] [ Barci ] [ Bardaixi, M ] Riu i el món riurà amb tu; plora i ploraràs sol. (Ella W. Wilcox) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
119 CATALUNYA - GEOGRAFIA
117 CATALUNYA - ART Barcelona, Ajuntament de Veure> Casa de la Ciutat de Barcelona. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Antoni de (Catalunya ?, s XII – Montserrat, Bages, s XII) Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat. Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Antoni de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber. Escriví un Cerimonial de l'orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, àrea metropolitana de (Catalunya) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d'actuació definit en el Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia. És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya. 8 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, àrees olímpiques de (Barcelona, 1992) Conjunt d'obres per a instal·lacions esportives i d'allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la XXV Olimpiada. Les quatre àrees inclouen l'Anell Olímpica de Montjuïc, que comprèn l'estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo; i finalment la Vall d'Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d'Horta. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, arquebisbat de (Catalunya, s IV - ) Demarcació de l'església catòlica. Amb seu episcopal a Barcelona, elevada el 1964 a arxidiòcesi (arquebisbat) sense sufragànies, amb subjecció directa a la Seu Apostòlica. Bé que els primers indicis del cristianisme a la Barcino romana són del final del s. III i començament del IV (ho constaten el martiri de sant Cugat -v 304- i altres, segons la tradició local -santa Eulàlia, sant Sever, sant Medir, etc-), els primers bisbes barcelonins coneguts documentalment són Pretextat (v 343) i l'il·lustre escriptor sant Pacià (360-390). Entorn del 450, Nundinari, bisbe de Barcelona, creà una nova seu episcopal a Egara (Terrassa), que subsistí fins a la invasió àrab. Al s XII es produí una forta organització diocesana, en part promoguda pel bisbe sant Oleguer. Els límits diocesans... Segueix... 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, arxidiòcesi de (Catalunya) Veure> Barcelona, arquebisbat de. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Bonaventura Gran de (Riudoms, Baix Camp, 1620 - Roma ?, Itàlia, 1684) Frare franciscà. Ingressà al convent d'Escornalbou. Passà després a Roma, on fundà el convent de Sant Miquel Arcàngel i altres establiments de l'orde. Fou molt estimat per les seves virtuts i els seus coneixements teològics. Fou beatificat el 1906. La seva diada és l'11 de setembre. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Casal de (Catalunya, 878 - 1410) Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d'Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa. Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona-Besalú per Lluís el Tartamut. Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l'autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-. Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d'Aragó. El seu fill Alfons I esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d'Aragó per renúncia de la seva mare (1163). El llinatge s'extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya i Aragó, dit l'Humà. 15 CATALUNYA - ART
16 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Futbol Veure> Barcelona, Futbol Club. 17 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Natació Veure> Club de Natació Barcelona. 116 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Polo Veure> Club de Polo Barcelona. 18 CATALUNYA - ESPORT Barcelona, Club de Tennis Veure> Club de Tennis Barcelona. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, comanda de (Catalunya, 1150/60 – 1796) Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, comtat de (Catalunya, 985 - 1714) Territori històric que arribà a aglutinar quasi tota Catalunya, així com d'altres jurisdiccions senyorials del vessant mediterrani. Regit per un comte i després també marquès, a causa de la condició fronterera d'aquest espai. El comtat de Barcelona incloïa així les terres del Vallès, el Maresme i el Penedès. Amb el temps, els comtes de Barcelona s'anaren annexant els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya, Urgell, Rosselló, Empúries, Pallars i part de la Ribagorça, i també foren, en determinats períodes, comtes de la Provença i senyors del Bearn, la Bigorra i altres territoris del Llenguadoc. 21 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA Barcelona, comte de (Espanya, 1941 - ) Títol amb el qual, des de la mort d'Alfons XIII d'Espanya, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg. 22 CATALUNYA - POLÍTICA Barcelona, conferència de (Barcelona, 1921) Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries. 23 CATALUNYA - POLÍTICA Barcelona, Corporació Metropolitana de (CMB) Veure> Corporació Metropolitana de Barcelona. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, corregiment de (Catalunya, 1716 – 1810) Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sots-vegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona. Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal. El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar (1718), governador militar de la ciutat; el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d'Ametller i Pescio (1718), i el primer de la civil, Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1718). 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, corregiment de (Catalunya, 6/mar/1810 – 1812) Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833. Perdurà fins a l'anexió de Catalunya a l'imperi francès (1812). 26 CATALUNYA - CULTURA
27 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, escola de cinema de (Barcelona, 1966 – 1969) Grup de realitzadors cinematogràfics catalans o establerts a Barcelona: Jacint Esteva, Joaquim Jordà, Carles Duran, Vicenç Aranda, Ricard Bofill i, posteriorment, Jordi Grau i José Maria Nunes. Fou propugnada pel crític i cap de producció Ricard Muñoz i Suay, enfront de la generació madrilenya denominada Nuevo Cine Español. A part la intenció propagandística del terme, el nexe, no gaire coherent, entre les seves obres era, juntament amb l'abaratiment de la producció, una ambició renovadora actualitzant i en certs casos contestatària. La temporada 1968-69 el grup desaparegué de fet. 28 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, escola filosòfica de (Barcelona, s XIX – 1939) Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del s XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d'una escola filosòfica. Des dels seus primers representants, seguidors de l'escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d'afinitats bàsiques i una comunitat d'estil i d'actitud, com: l'allunyament de tot dogmatisme, l'intent d'integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica. En els anys d'entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n'impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d'aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Feliu de (Barcelona, 1691 – 1771) Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà. 31 CATALUNYA - ESPORT
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Jordi de Nom de religió de l'escriptor i religiós caputxí Jordi Llimona i Barret. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Josep de (Barcelona, 1528 – 1584) Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII. Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Josep Maria de (Barcelona, 1670 – s XVIII) Frare caputxí. És autor d'unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712). Fou orador sagrat molt remarcable. 35 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, missa de (Barcelona, s XIV) Conjunt de peces polifòniques sobre l'Ordinari de la missa. Procedent del repertori de la capella pontificia d'Avinyó, i vinculada a la capella musical catalanoaragonesa, la tècnica d'aquesta missa deriva de la d'Ars Nova francesa. Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l'hoquetus, procediment rítmic característic d'aquell art musical. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Oleguer de (Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900) Frare caputxí. En produir-se l'exclaustració de 1835 passà a Itàlia. Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, pau de (Barcelona, 29/jun/1529) Tractat de reconciliació entre Carles V i el papa Climent VII, signat a la catedral de Barcelona. Les claúsules del conveni foren redactades a Barcelona pel nunci papal Girolamo Bencucci, conjuntament amb Mercurino Gattinara, De Praet i el cardenal Granvelle, en representació de Carles V; l'emperador es comprometia a restituir Ravenna, Cervio, Mòdica, Reggio i Rubiera al papa, i aquest reconeixia a Carles V la investidura del regne de Nàpols, li prometia de coronar-lo emperador del Sacre Imperi i el comprometia a convocar un concili ecumènic per tal de posar fi al cisme; ambdós signataris es comprometien a una aliança militar contra els turcs i els luterans. Restava pendent la qüestió de Milà. La pau de Barcelona inaugurà un període de col·laboració entre Carles V i Climent VII, que havia de traduir-se en la solemne coronació de Carles V a Bolonya, aspiració del cercle erasmista del gran canceller imperial Mercurino Gattinara, del qual Miquel Mai formava part. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, port de Veure> Port de Barcelona. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, prefectura de (Catalunya, 17/abr/1810 - s XIX) Demarcació prevista per la divisió administrativa d'Espanya decretada per Josep I, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració. Comprenia el territori del Barcelonès, del Vallès, del Maresme, de Garraf, de l'Alt Penedès, d'Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l'Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, regió de (Catalunya) Regió que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès, Garraf, el Baix Penedès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Comprèn, a grans trets, el territori de l'antic comtat de Barcelona, tal com era el s. XI (i que es 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, setge de (Barcelona, 1713 - 1714) Nom amb el qual és conegut, en la historiografia internacional especialment, el setge que patí la ciutat per les tropes de Felip V i que culminà l'Onze de Setembre. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barcelona, Silvestre de (Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851) Frare caputxí. És autor d'escrits filosòfics en llatí i d'una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816. El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d'Arenys de Mar el 1889. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, territori de (Catalunya) Territori, sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona. Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o comtat de Barcelona, ja a partir del s X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura. Al s XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria dels Sants, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells i Santa Eulàlia de Provençana. En aquest territori... Segueix... 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, tractat de (1493) (Barcelona, 19/gen/1493) Tractat d'aliança entre Ferran II de Catalunya-Aragó, Isabel I de Castella i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18/gen/1493). Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, tractat de (1529) Veure> Barcelona, pau de. 47 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, Trio de (Barcelona, 1981 - ) Formació instrumental. Constituïda pel pianista Albert Giménez i Atenelle, el violinista Gerard Claret i el violoncel·lista Lluís Claret. El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc. 48 CATALUNYA - CULTURA Barcelona, Universitat de Veure> Universitat de Barcelona. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, vegueria de (Catalunya, s XII - 1716) Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat. En depenia la sots-vegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al s. XIV vegueria de Barcelona i del Vallès. A causa d'haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d'Igualada. El 1716 la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcelona, vescomtat de (Catalunya, s IX - s XIII) Jurisdicció senyorial de l'antic comtat de Barcelona. Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (858), Ermenard (v 918) i Otger (v 966). Amb Guitard (m v 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal. El seu fill, Udalard I (m v 1014), que hagué de 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barcelona, Vila Olímpica de (Barcelona, 1992) Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar. El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD. Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I, el port Olímpic, per a competicions esportives, els dos gratacels que caracteritzen el conjunt del barri i la font monumental de la cruílla del passeig de Carles I amb l'avinguda del Litoral. Dels edificis d'equipaments cal esmentar el centre meteorològic, el centre de convencions, el pavelló poliesportiu, la caserna de bombers, el centre ecumènic i el centre d'assistència primària. 52 CATALUNYA - ESPORT Barcelona Atlètic (Barcelona, 1964 - ) Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Condal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp. De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona. 53 CATALUNYA - CULTURA
54 CATALUNYA - LITERATURA Barcelona Divulgación Histórica (Barcelona, 1945 – 1951) Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l'Institut Municipal d'Història i publicats a càrrec de l'editorial Aymà. De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà. Paral·lelament, l'Institut Municipal d'Història publicà cinc quaderns de "Sumario de Emisiones" (1944-49), amb resums i algun treball original. Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de "Divulgación Histórica de Barcelona", aparegueren quatre volums més, publicats per l'ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general. 55 CATALUNYA - ESPORT
57 CATALUNYA - EMPRESA
56 CATALUNYA - EMPRESA
58 CATALUNYA - ESPORT Barcelonès, Club Muntanyenc Veure> Club Muntanyenc Barcelonès. 59 CATALUNYA - COMARCA
60 ALGUER - HISTÒRIA Barceloneta (l'Alguer, Sardenya) Nom donat tradicionalment a la ciutat després de la conquesta catalana (1354). 61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Barceloneta (Sardenya, Itàlia) Nom donat a una població de l'illa l’any 1326. Fundada per l'infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d'aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona. Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327. Es conserven restes de l'església parroquial prop del santuari del Bonaire. 62 CATALUNYA - ESPORT Barceloneta, Club de Natació Veure> Club Natació Barceloneta. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Barcelona) Barri, entre el port, la platja i l'estació de França. Fou creat a conseqüència de l'enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V (1715), i bastir-hi la Ciutadella. Fou projectat l'any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Marbella, i en començá la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc de Paredes. Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial. La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d'especialitats marineres, a més d'ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d'un quilòmetre a l'oest del poble. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d'Empordà. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Sils, Selva) Veïnat. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barceloneta, la (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - EMPRESA
76 CATALUNYA - EMPRESA Barcinógrafo (Barcelona, 1913 – 1919) Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d'Adrià Gual. En una línia semblant a la del film d'art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor. En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L'amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell). 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Barcinona (Barcelona) (ort.ant: Barchinona) Nom llatí de la ciutat, posterior a Bàrcino Utilitzat també en texts oficials catalans fins a mitjan s XVI. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Barçola i Cardona, Miquel (Alaior, Menorca, s XVI – 9/jul/1644) Batlle d'Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors. Reeixí a repelir-los, però morí després de la contesa. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí (Catalunya, s XIV - s XVIII) Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s'incorporaren des de mitjan s. XIV a la política i a l'administració de Ribagorça i d'Aragó. El més antic és Arnau de Bardaixí. Diversos membres d'aquesta família tingueren una actuació destacada durant l'interregne dels anys 1410-12. La seva adhesió a la causa de Ferran d'Antequera determinà l'ascensió fulgurant dels Bardaixí i l'ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d'Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Abraham ben (Catalunya ?, s XIII) Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu. Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Anton de (Barcelona, s XV - Catalunya, s XV) Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat. Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se'n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada. El 1487, poc abans d'entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d'una mort certa tan bon punt s'obrissin els primers processos. El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Antoni de (Lleida, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV) Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486). Doctor en drets civil i canònic, Bardixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l'inquisidor (1487). Tanmateix, preferí d'escapar-se cap a França. Posteriorment s'establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardaixí, Antoni de (Catalunya, s XVI – 1609) Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de Cristòfor de Bardaixí i Servet. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Arnau de (Aragó, s XIV) Comanador de l'orde de l'Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella. 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Arnau de (Aragó, ?, s XIV – s XV) Noble. Participà al Parlament aragonès d'Alcanyís, durant l'interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d'elecció del nou monarca que calia designar. 88 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Balasc de (Ribagorça, s XIV) Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons. 89 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Bernat de (Ribagorça, s XIV) Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bardaixí, Francesc Joan (València, s XVI) Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566). 92 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Galeot de (Ribagorça, s XV - Nàpols ?, Itàlia, s XV) Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d'armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S'establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna. El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II. 93 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Joan de (Ribagorça, s XIV - d 1451) Militar. Fill del jurista Berenguer de Bardaixí. Senyor d'El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV. El 1409 participà en l'expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l'interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte d'Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d'El Grado. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí, Joan de (Ribagorça, s XVI – v 1588) Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Jordi de (Aragó ?, s XV) Prelat. Fill de Berenguer de Bardaixí i germà de Joan. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d'Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d'Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d'ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460. 97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Maria de (Aragó, s XV) Dama. Germana de Jordi de Bardaixí i filla, per tant, de Berenguer de Bardaixí i d'Isabel Ram. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d'Urrea. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí, Pere de (Aragó, s XV) Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Alagó-Espés, Berenguer de (Saragossa, Aragó, 1546 – 1615) Bisbe d'Osca (1608-15). Era rebesnét de Berenguer de Bardaixí i de Pinós. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Arpaion, Pere Cristòfor de (Ribagorça, s XVII - 1727) Nebot de Pere de Bardaixí i d'Ascon. Lluità per la causa borbònica durant la guerra de Successió. 102 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí i d'Ascon, Pere de (Benasc, Alta Ribagorça, 1611 - Ribagorça, d 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i de Pinós, Berenguer de (Ribagorça, s XV - País Valencià, s XV) Fill petit de Joan de Bardaixí i Ram. Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià). 104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bardaixí i Ram, Berenguer de (Aragó ?, s XIV – s XV) Fill petit de Berenguer. Fou l'iniciador de la línia dels senyors d'Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d'Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga. 105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
106 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bardaixí i Servet, Cristòfor de (Ribagorça, s XVII) Fill d'Antoni de Bardaixí. Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou pare de Pere de Bardaixí i d'Ascon. 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bardají i Balanzat, Pere (Eivissa, v 1810 – Madrid, 1853) Militar i polític. Fou sots-tinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils. A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l'any 1840, per la qual cosa fou destituït. El nou govern moderat (1843) el nomenà alcalde-corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d'altres ciutats. Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears (1844, 1845 i 1846). 108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bardamina, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets; al centre hi ha l'estany de Bardamina (2.354 m), l'emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d'Estós per la dreta. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardem i Faust, Conxita (Barcelona, 1918 - ) Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid. Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de J. Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri. Darrerament ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardés i Huguet, Josep Maria (Barcelona, 1914 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1996) Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia. Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d'Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats. Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d'Estudis Francesc Aiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista "Concili Avui", de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l'abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a "Qüestions de Vida Cristiana". Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d'espiritualitat, de doctrina social i d'història eclesiàstica recent de Catalunya. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardolet, Antònia (Vic, Osona, 1879 - 1956) Escriptora. Publicà un recull de narracions titulat Siluetes femenines, a més d'articles diversos. Realitzà estudis astronòmics meritoris. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardolet i Pujol, Sebastià (Torelló, Osona, 1934 - ) Abat de Montserrat. Ordenat sacerdot el 1957, estudià tres anys al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l'escolania durant nou anys. Posteriorment va ser secretari particular de l'abat Cassià Just (1977), que el nomenà prior del monestir (1978), càrrec que exercí fins el 1989, en que, per resignació de l'abat Just a l'abadiat, fou elegit pels monjos abat del monestir. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bardoll, Guillem (Castellserà, Urgell, s XIII) Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir a l'Urgell els drets de l'hereva legítima del comtat, Aurembiaix. Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.
Anar a: [ Barcelona ] [ Barcelona, co ] [ Barcelona, p ] [ Barcelones ] [ Barci ] [ Bardaixi, M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Barcelona
Barcelona, aeroport de (
Barcelona, catedral de
Barcelona, Futbol Club
Barcelona, província de
Barcelona Dragons
Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited
Barcino, Editorial
Bardina i Castarà, Joan