|
Anar a: [ Beni ] [ Benias ] [ Benico ] [ Benifar ] [ Benige ] [ Benimar ]
Ja no es tracta de mantenir-se sa. És qüestió de trobar una malaltia que t'agradi. (Jackie Mason)
1 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Beni Pseudònim de l'artista i cineasta Benet Rossell i Sanuy.
2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniadrà (Quesa, Canal de Navarrés) Despoblat.
3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Beniafé (Alcoleja, Comtat) Llogaret (754 m alt), situat damunt la riba dreta del Frainos. Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609. Segregat de Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574. L'església parroquial és dedicada a sant Roc.
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Beniaia (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l'Encantada. El 1535 es féu independent de la parròquia de Gallinera. Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563.
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
 Beniaissó (Benimassot, Comtat) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, habitat per 17 famílies el 1602, què el s XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot.
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benialet (Beniardà, Marina Baixa) Despoblat, a la vall de Guadalest. Antic lloc de moriscs, el 1563 era habitat per 12 famílies, des del 1535 fou annexat a la nova parròquia de Beniardà.
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benialfaquí (Planes de la Baronia, Comtat) Llogaret (410 m alt) (o Benifaquí), al vessant septentrional de la serra d'Almudaina. Antic lloc de moriscs (el 1609 era habitat per trenta famílies), fou agregat a la parròquia d'Almudaina a mitjan s XVI. Formà part de la baronia de Planes.
8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benialfaquí, baronia de (Planes de la Baronia, Comtat) Jurisdicció senyorial del terme. Comprenia el lloc de Benialfaquí, la qual, per enllaços matrimonials recaigué en els Montserrat, marquesos de Cruïlles.
9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Beniali (Llíria, Camp de Túria) Partida i caseriu, a uns 500 m al sud de la ciutat.
10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benialí (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 7 famílies el 1602.
11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benialí (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Poble (220 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Alpatró, i el 1574, a Benissivà. Era propietat del duc de Gandia i restà deshabitat després de l'expulsió dels moriscs el 1609 (el 1602 era habitat per 39 famílies); posteriorment, fou repoblat per mallorquins. L'església és dedicada a sant Roc.
12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benial·là (Dénia, Marina Alta) Despoblat (o Beniatlà), de l'antic terme de Dénia.
13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Beniarbeig (Marina Alta) Municipi: 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015). Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d'Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria. La principal font d'ingressos del municipi prové de l'agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s'ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l'hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França. El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del s XVIII. El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.  Ajuntament - Turisme
14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Beniardà (Marina Baixa) Municipi: 15,74 km2, 464 m alt, 208 hab (2014). Estès per la vall de Guadalest, a la vora dels seu embassament, al nord-est d'Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella i els occidentals de la serra d'Aitana. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura, que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s'hi cultiven tomàquets i cebes). La població ha sofert una minva constant a partir de finals del s XIX. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del Guadalest; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del s XVII. Dins el terme municipal es troben els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de Mesquida. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Beniardà (Benirredrà, Safor) Altre nom de la població.
16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Beniarjó (Safor) Municipi: 2,8 km2, 48 m alt, 1.815 hab (2014). Situat a l'horta de Gandia, a la riba dreta del riu d'Alcoi, al sud de Gandia. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a travès de sèquies amb aigües de l'Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l'agricultura. Fou centre del conreu de canyamel. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir. El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes Pere Marc i el seu fill Ausiàs Marc, foren senyors del lloc). L'actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista. Dins el terme es troben els despoblats de Pardines i de Vernissa. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà) - Centre FP la Safor
17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Beniarrés (Comtat) Municipi: 20,2 km2, 398 m alt, 1.208 hab (2015). Estès pel vessant sud de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent, al nord-est de la ciutat d'Alcoi. Travessa el terme el riu d'Alcoi i forma el pantà de Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l'horta de Gandia. El terreny, molt muntanyós, és cobert de pinedes i matollars. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (sobretot s'hi cultiven oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada per l'avicultura i algunes petites indústries derivades de l'agricultura. Amb tot, els últims anys la població tendeix a disminuir. La vila, d'origen islàmic, és esglaonada en un vessant, a la vora de la carretera de Muro a Gandia. Dins el terme es troben els despoblats de Benillup i d'Alquenènsia i el mas de l'Albureca. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniarrupaix (Pego, Marina Alta) Despoblat (o Rupaix).
19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniàsmet (Benimassot, Comtat) Despoblat, a la vall de Seta. Antic lloc de moriscs (era habitat per 12 famílies el 1602), fou agregat el s XVI a la parròquia de Benimassot.
20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniàsmet de l'Arcada (Cocentaina, Comtat) Despoblat. El seu nom és el d'una partida rural del terme.
21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniàssim (Beniardà, Marina Baixa) Despoblat (o Benicàssim), a la vall de Guadalest. Antic lloc de moriscs, era habitat per 18 famílies el 1563.
22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Beniatjar (Vall d'Albaida) Municipi: 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014). Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València. La zona más plana i baixa del terme és ocupada per l'agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l'emigració, ha disminuït progressivament durant el s XX. El poble és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s'aixeca l'antic castell de Benicadell. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà)
23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Beniboquer (Llaurí, Ribera Baixa) Altre nom del despoblat de Benioquer.
24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benibraïm (Xaló, Marina Alta) Caseriu, a la dreta del riu de Gorgos. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602.
25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benicadell, serra de (Comtat / Vall d'Albaida) Serra, entre les dues comarques. Sector de la serralada Prebètica, de direcció sud-oest - nord-est, que separa la conca del Xúquer del riu d'Alcoi. És la continuació de la serra d'Agullent, de la qual és separada pel port d'Albaida, i arriba fins a la serra d'Ador, al límit amb la Safor. El cim més alt és el pic de Benicadell (1.104 m), punt culminant de l'aguda cresta de Benicadell, tallada en el sector més oriental pel riu d'Alcoi. Juntament amb les serres d'Ontinyent i Agullent tanca la Vall d'Albaida pel sud. Al vessant septentrional hi ha les restes del castell de Carbonera, abans anomenat castell de Benicadell, i de Penyacadell.
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benicadim (Beniarbeig, Marina Alta) Caseriu, a l'esquerra del Girona. Antic lloc de moriscs, era habitat per 5 famílies el 1602. Era de la jurisdicció del comte de Sinarques.
27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benicais (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Despoblat. Annexionat el s XVI a la parròquia de Villans. Antic lloc de moriscs, era habitat per 9 famílies el 1609.
28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benicalaf de les Valls (Benavites, Camp de Morvedre) Antic lloc de moriscs (o de Morvedre). El 1609 era habitat per 8 famílies; repoblat el 1612, fou annexat a Benavites el 1856. La senyoria pertanyia a l'hospital general de València.
29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benicalap (València) Poble, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot (o Benicalaf). Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L'església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benicambra (el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta) Caseriu, prop del límit amb el terme de Xàbia.
31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benicanena (Gandia, Safor) Despoblat, entre els antics termes de Gandia i Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d'aquest darrer lloc). Antic lloc de moriscs, era habitat per 11 famílies el 1609.
32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benicapsell (Planes de la Baronia, Comtat) Despoblat, situat a l'est de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602, es despoblà amb llur expulsió (1609). Fou agregat el 1535 a la parròquia de Planes, a la baronia de la qual pertanyia.
33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benicarló (Baix Maestrat) Municipi: 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014). Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana. Hi ha cultius d'horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l'aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclussivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Lloc d'estiueig i d'afluència turística, factors que han provocat l'increment de la població, sobretot de l'edificació, i la creació d'una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d'atracció comercial. La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l'església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benicàssim (Plana Alta) Municipi: 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014). Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d'aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l'interior. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l'activitat d'algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d'urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població. La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d'un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L'església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del s XVIII. Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l'antic convent i eremitori del Desert de les Palmes. Ajuntament - Turisme - Cultura - Casal Jove - Centre Excursionista - Institut
35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benicató (Nules, Plana Baixa) Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de Castelló se'n conserva un mosaïc).
36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benicaurix (Gandia, Safor) Despoblat de l'antic terme de Benipeixcar.
37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benicolet (Vall d'Albaida) Municipi: 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014). Situat al curs del riu Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest - sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. El poble, d'origen islàmic, es troba al peu d'un turó, a la dreta del Vernissa. Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
 Benicull de Xúquer (Ribera Baixa) Municipi: 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015). Situat a l'oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull). Predomina l'agricutura amb el cultiu de cítrics. La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S'han trobat vestigis de poblament que van des de l'Eneolític fins a l'Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s'hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim. El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants. Ajuntament
39 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benidoleig (Marina Alta) Municipi: 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014). Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d'Alacant. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d'explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. El poble, d'origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l'església parroquial, sota l'advocació de la Sang, hi va ser construïda al s XIX. Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l'Alcúdia, la Costereta i Segili. Àrea comercial de Gandia. Fou el centre de la baronia de Benidoleig. Ajuntament - Notícies - Col·legi Mestral
40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benidoleig, baronia de (Benidoleig, Marina Alta) Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig, la qual fou venuda el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l'havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova. Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benidorm (Marina Baixa) Municipi: 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014). Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l'illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa). L'agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d'Algar, i la pesca, bases tradicionals de l'economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d'aquesta data per l'activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d'apartaments i hotels, els quals han canviat la fesonomia del lloc. La vila, al centre de l'extens areny de la badia, s'assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova... Segueix...
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benienso (Finestrat, Marina Baixa) Caseriu, prop del límit amb el terme de la Vila Joiosa.
43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benieto (Almoines, Safor) Despoblat, dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis: Benieto Jussà (o dels Moros) i Benieto Sobirà (o dels Cristians). El 1609, habitaven el lloc 90 famílies morisques.
44 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
Benifabin (Menorca) Un dels quatre districtes en que era dividida l'illa en època islàmica, que correspon, aproximadament, a l'actual terme d'es Mercadal.
45 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benifaió (Ribera Alta) Municipi: 20,1 km2, 35 m alt, 11.819 hab (2014), (ant: Benifaiò d'Espioca o de Falcó). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb les d'Horta i la Ribera Baixa, al sud de València. Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l'agricultura, on predomina el regadiu (taronges, fruiters, tot tipus d'hortalisses i blat de moro), gràcies a la reial sèquia del Xúquer que rega el terme; hi ha una part de cultius de secà (garrofers). L'avicultura i diverses indústries, entre les quals destaca la tradicional del vimet (coves i cadires) completen l'economia. La població ha experimentat durant els dos últims segles un creixement ininterromput. La vila és d'origen islàmic; l'església parroquial, acabada el 1727, és dedicada a sant Pere, i fou decorada per Vicent López i per Josep Cotanda. Dins el terme es troba l'antiga torre de defensa de Mussa, prop de la font del mateix nom. Àrea comercial de València. Ajuntament - Club Bàsquet Marcelina - Moto Club Tramusser
46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benifaió, baronia de (Benifaió, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial. Fou vinculada, amb caràcter agnatici, prèvia facultat reial, el 1615, per Miquel Falcó de Belsochaga.
47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benifairó, baronia de (Benifairó de Valldigna, Safor) Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars. El títol ha continuat fins al s XX a la mateixa família.
48 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre) Municipi: 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014). Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s'han estès darrerament, gràcies a l'ugment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l'església parroquial dedicada a sant Gil. Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets. Àrea comercial de València. Ajuntament
49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benifairó de la Valldigna (Safor) Municipi: 20,2 km2, 40 m alt, 1.616 hab (2014). Situat a la vall Digna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d'Alzira. La base de l'economia local és l'agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L'activitat industrial es redueix a la fabricació d'embalatges per a taronges. La població augmentà lentament des del s. XVIII fins al 1950, en que s'estacionà. El poble, d'origen islàmic, es troba a l'esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Evangelista, del s XVII, d'estil xorigueresc. Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d'Alcalà d'Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d'Alfulell. Pertany a l'àrea comercial de Gandia. Ajuntament
50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benifaixó (Bell-lloc del Pla, Plana Alta) Despoblat. Era un grup d'alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Bell-lloc.
51 CATALUNYA - MUNICIPI
 Benifallet (Baix Ebre) Municipi: 62,41 km2, 19 m alt, 703 hab (2014). Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El terme s'estèn a banda i banda de l'Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures. Llevat d'una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del s XX. La vila, d'origen islàmic, és a la vora esquerra de l'Ebre. Dins el terme es troben l'ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de la Xalamera i Sallent. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Benifallet, congost de (Benifallet, Baix Ebre) Altre nom del pas de Barrufemes.
53 CATALUNYA - HISTÒRIA
Benifallim (Alcanar, Montsià) Despoblat, prop de les Cases d'Alcanar, poble anomenat antigament la Punta de Benifallim.
54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benifallim (Alcoià) Municipi: 13,7 km2, 734 m alt, 121 hab (2014). Situat a la conca del riu de Frainos, al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts, al sud-est d'Alcoi. El terreny és molt muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans i poblet per una massa important d'alzinars i de pinedes. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura (hom conrea prop de la meitat de la superfície total), amb fort predomini del secà, sobretot cereals, oliveres, ametllers i vinya; hi ha molt poc regadiu (hortalisses). La propietat de la terra és repartida, i predomina l'explotació directa. La població, molt afectada per l'emigració, ha experimentat una important davallada, principalment a partir del segon terç del s XX. A la vila, d'origen islàmic, hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benifaquí (les Planes de la Baronia, Comtat) Altre nom del llogaret de Benialfaquí.
56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benifaraig (València, Horta) Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca. Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l'orde del Temple (1251). L'església de Santa Maria Magdalena és del s XVII. Fou annexat a València el 1900.
57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benifaraig (Alberic, Ribera Alta) Despoblat (o Benifaraig d'Alzira). Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1563. El s XVI fou segregat del terme d'Alzira i agregat a la nova parròquia d'Alberic.
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
 Benifassà (Baix Maestrat) Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassa), al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet. Té l'origen en la donació que féu Pere I (1208) del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet. El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d'un monestir filial. Dos anys més tard començaren les obres del Reial Monestir de Nostra Senyora de Benifassà. Jaume I féu diverses donacions a l'abadia, a més dels privilegis inherents a la jurisdicció feudal, i a poc a poc foren adquirides possessions més bones. L'abat era senyor dels set pobles de la Tinença. El 1707 la major part de la comunitat, regida per Gregori Oliver de Boteller, austriacista, hagué de fugir davant l'arribada de les tropes borbòniques, i l'abadia fou saquejada. En la primera guerra carlina, serví de presó als soldats liberals capturats pels carlins... Segueix...
59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benifassà, Tinença de (Baix Mestrat) Veure> Tinença de Benifassà, la.
60 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benifato (Marina Baixa) Municipi: 11,9 km2, 658 m alt, 168 hab (2014). Estès per la vall de Guadalest i situat al nord-est d'Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l'oest pels contraforts orientals de la serra d'Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l'agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix cereals, ametllers i oliveres, que s'han expandit a expenses de la vinya, actualment despareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. La minsa economia del municipi ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del s XX. El poble és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Dins el terme es troba el llogaret d'Atzeneta. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Beniferri (València, Horta) Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les sèquies de Montcada i de Tormos. Antiga alqueria islàmica d'una gran extensió, Jaume I féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242.
62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Beniflà (Safor) Municipi: 0,60 km2, 50 m alt, 451 hab (2014). Situat a l'horta de Gandia, a la dreta del riu d'Alcoi, límit occidental del terme, al sud-oest de Gandia. Ocupa un petit sector de la fèrtil plana al·luvial del riu. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu. El tradicional conreu de la morera (en funció de la seda) fou substituït al principi del s XX pels conreus de tarongers i hortalisses primerenques, gràcies a l'aprofitament del riu a través de la sèquia comuna de Gandia. La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe. Hi ha magatzems de fruites. La població, amb tot, tendeix a disminuir, amb lleugeres oscil·lacions, a partir del segon terç del s XX. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial, dedicada a sant Jaume, que havia estat annexa de la de Potries. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benifloret (Cocentaina, Comtat) Caseriu, a la plana regada, a la dreta del riu d'Alcoi. Antic lloc de moriscs, tenia 15 focs el 1609, que pertanyia a l'Alqueria d'Estanya.
64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Benifonts (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.194 m alt), situat a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. Formava un municipi amb Herbera. L'església depèn de la parròquia de Noals.
65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benifurt (Xàtiva, Costera) Despoblat i partida, prop del riu d'Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles. La sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del Puig, la part de l'horta de Xàtiva a la dreta del riu d'Albaida, pren l'aigua d'aquest riu a l'assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de l'assut del Puig.
66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigafull (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 73 famílies el 1602.
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigàlip (Pego, Marina Alta) Despoblat.
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigama (Alcoleja, Comtat) Despoblat, agregat el 1574 a la nova parròquia d'Alcoleja. Antic lloc de moriscs, era habitat per 3 famílies el 1563.
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Benigani Cognom amb que són coneguts els artistes Alfred Pascual i Benigani i Enriqueta Pascual i Benigani.
70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigànim (Pego, Marina Alta) Despoblat, a l'est de la vila, vora la carretera de Dénia. El nom ha restat en una casa i en una partida del terme.
71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benigànim (Vall d'Albaida) Municipi: 33,44 km2, 120 m alt, 6.183 hab (2014), (o Beniganí). Situat en un terreny pla, llevat del sector nord-occidental, accidentat per la serra de la Solana, al nord-est d'Ontinyent. Malgrat que el terme és creuat pel riu d'Albaida, hi predominent els conreus de secà (cereals, olivera i, sobretot, vinya); el regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de sínies i basses. La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d'explotació directa. La ramaderia d'ovins va en regressió; també hi ha algunes granges dedicades a l'avicultura. La principal font d'ingressos, però, prové de la indústria: alimentària (farina, oli, licors), téxtil de la construcció, del vidre i del calçat, tota ella arrelada de fa molts anys en el municipi i que en les últimes dècades s'ha desenvolupat amb força, provocant un important creixement de població. La vila, d'origen islàmic, és vora la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi; hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel d'estil renaixentista, construïda el 1637, Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major; i el convent d'agustines (fundat el 1611), on habità Josepa Teresa Albinyana, coneguda pel nom de beata Agnès de Benigànim. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament - Notícies - Institut Les Foies - Club Bàsquet - Club de Tenis
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Benigànim, Agnès de (Josefa Maria Albinyana) (Benigànim, Vall d'Albaida, s XIX - Barcelona ?, s XX) Religiosa. Fou agustina claustral recoleta del convent de Barcelona. Seria beatificada el 26/feb/1888 pel papa Lleó XIII.
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benigànim, port de (Costera / Vall d'Albaida) Depressió (295 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la serra de Requena. Hi passà la carretera de Xàtiva a Gandia.
74 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigasló (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 27 famílies el 1602.
75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigebel (Tàrbena, Marina Baixa) Antic nom d'un dels dos nuclis de la vila, l'anomenat Poble de Dalt o Tarbeneta.
76 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benigembla (Marina Alta) Municipi: 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014). Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d'Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l'agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del s XX. El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l'església parroquial de Sant Josep, d'estil neoclàssic. Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d'origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament
77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benigiment (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Antic nom del lloc de Giment.
78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Benijòfar (Baix Segura) Municipi: 4,39 km2, 18 m alt, 3.791 hab (2014), (cast: Benijófar). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l'horta d'Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades del Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i olivera). El poble, d'origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del riu Segura. L'església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou. El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de barons de Benijòfar. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament
79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benilloba (Comtat) Municipi: 9,5 km2, 520 m alt, 789 hab (2014). Situat a banda i banda del riu de Frainos, afluent del riu
80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benillup (Comtat) Municipi: 3,4 km2, 565 m alt, 104 hab (2014), (ant: Benillup de Fenollar). Estès per la vall de Travadell, al nord-est d'Alcoi. El relleu és força accidentat pels contraforts de la serra de l'Almudaina i de l'alt de la Capona. Hi neixen els barrancs de Caraita i del Sofre, afluents per la dreta del riu d'Alcoi, que actuen de col·lectors d'aigües. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya, ametllers), circumstància que ha provocat una lenta però constant pèrdua demogràfica que s'inicià ja a mitjan s XIX. La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l'explotació directa i la parceria. El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l'església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Roser, que havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - Informació
81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benillup (Beniarrés, Comtat) Despoblat (o Benillut), a l'esquerra del riu d'Alcoi, entre Beniarrés i l'Orxa. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de Perputxent. Al s XVI constituí parròquia amb Alquenènsia, l'Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés.
82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimaclet (València, Horta) Antic poble i actual raval de la ciutat, situat al camí d'Alboraia. L'església parroquial (Santa Maria) depenia de la de Sant Esteve de València, dins el seu terme hi ha el santuari marià de Vera. Formà un municipi que restà independent fins al 1882.
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimagrell (Sant Joan d'Alacant, Alacantí) Llogaret, a mig quilòmetre de la vila.
84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Benimaimó (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca.
85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimallunt (Benissa, Marina Alta) Caseriu, a 3 km a l'oest de la vila, vora el límit amb el terme de Llíber.
86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimàmet (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat (ant: Benimoamet), annex de Benirrama. Antic lloc de moriscs, tenia 17 focs el 1602.
88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimàmet (València, Horta) Poble, al nord-oest de la ciutat, a l'extrem de l'Horta. Era un mun. annexionat a València a finals del s XIX. És a l'antic camí de Paterna, amb la qual tendeix a formar un continuum urbà, com forma ja amb Burjassot. Barri de les coves de Benimàmet. Palau edificat pels Codinats (s XIV).
89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimantell (Marina Baixa) Municipi: 37,9 km2, 547 m alt, 499 hab (2014). Situat a la vall de Guadalest, prop del seu embassament. El territori, molt muntanyós, limita al sud amb la serra d'Aitana i a l'est amb la de la Xortà. L'activitat econòmica del municipi és limitada i basada en l'agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), que ocupa només una cinquena part de la superfície del terme. Algunes hectàrees més de regadiu i la ramaderia ovina complementen l'oferta econòmica. La població ha minvat de manera lenta però constant al llarg del s XX, però darrerament s'ha estabilitzat. El poble és d'origen musulmà; hi destaca l'església parroquial de Sant Vicent. El terme comprèn el veïnat de l'Almanaquer, el despoblat d'Ondara i les caseries del Molí d'Ondara, Sanxet, l'Arc i de les Cases de l'Arc, separat del terme. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimaquí (Dénia, Marina Alta) Despoblat.
91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimaquia, alt de (Dénia, Marina Alta) Poblat protohistòric datat als s VII-VI aC. Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4.500 m2. També és important per l'existència d'una instal·lació de producció vinícola del s VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d'importació i d'imitacions locals d'aquestes. Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin.
92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimarco (Benissa, Marina Alta) Caseria, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme de Teulada.
93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimarfull (Comtat) Municipi: 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014). Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d'Alcoi prop de l'embassament de Beniarrés, al nord-est d'Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d'Almudaina. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d'Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s'ha accentuat durant la segona meitat del segle. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l'església parroquial de Santa Anna, del s XVI. Al sud del terme es troba el despoblat de l'Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d'aigües sulfuroses construït a mitjan s XIX. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - Informació
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimarraig (Benissa, Marina Alta) Caseriu, a 5 km al sud de la vila.
95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimarzoc (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat. Antic annex de Benirrama. Lloc de moriscs, fou repoblat després de llur expulsió (1609). El 1784 encara tenia 13 cases.
96 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimassot (Comtat) Municipi: 9,5 km2, 729 m alt, 113 hab (2014). Situat a la vall de Seta, limitant al sud amb el barranc de Benimassot, afluent del riu d'Alcoi, al nord-est d'Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la serra de l'Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues). Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l'agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s'accentuà durant els anys cinquanta, però darrerament s'ha estabilitzat. Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'estil renaixentista, restaurada el 1907. El terme comprèn els despoblats de Beniaissó, Ajuntament (en castellà)
97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimassot (València, Horta) Despoblat de l'antic terme de Russafa, havia estat una alqueria islàmica pròxima a Castelló de l'Albufera, esmentada el 1238.
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimaurell (la Vall de Laguar, Marina Alta) Poble (530 m alt) (o el Poble de Dalt), a la dreta i damunt del barranc de l'Infern. Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla (el 1563 tenia 15 focs) agregat el 1535 a la parròquia de Campell. L'església és dedicada a sant Cosme i sant Damià.
99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimeia (Pego, Marina Alta) Antic nom del lloc de Benumea.
100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimeixís (Senyera, Ribera Alta) Despoblat, a 2 km al nord-est del poble. El 1609 tenia 24 focs de moriscs. L'intent de repoblació posterior a l'expulsió fracassà. Hi ha les ruïnes del castell de Benimeixís, centre del marquesat de Benimeixís.
101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimeixís, marquesat de (País Valencià) Títol, atorgat l'any 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde. La grandesa d'Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo (marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.
102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimeli (Marina Alta) Municipi: 3,50 km2, 92 m alt, 419 hab (2014). Situat a la subcomarca coneguda com la Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu Girona, que travessa l'extrem meridional del terme; al nord-est d'Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), que s'ha expandit en època moderna, i de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d'explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada. El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l'església parroquial de Sant Andreu. Dins el terme es troba el castell i antic terme de Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom. Ajuntament
103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimira (Oriola, Baix Segura) Antic territori, situat al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança. La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume II el Just.
104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimira (Safor) Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.
105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimodo (Ribera Alta) Municipi: 12,5 km2, 42 m alt, 2.254 hab (2014). Estès dins l'àrea d'influència de Carlet, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a l'oest per alguns petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents a la conca del Xúquer; al sud de València. Les principals fonts de riquesa del municipi són la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn (porcs) i de llet, i l'agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), que s'alimenta principalment d'aigua de la sèquia reial del Xúquer i de pous; el secà (raïm moscatell) és en regressió. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Immaculada Concepció. El terme municipal comprèn també, si bé separat del territori, el petit enclavament i antic terme de Ressalany, situat entre els termes de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira. Àrea comercial de València. Ajuntament
106 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Benimuslem (Ribera Alta) Municipi: 4,18 km2, 44 m alt, 668 hab (2014). Estès per la plana al·luvial de l'esquerra del Xúquer, al sud-oest d'Alzira i al sud de València. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que és alimentada per la sèquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers, seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris i, en menys quantitat, per arrendataris. La població experimentà, a partir de les darreries del s XIX, un augment progressiu mantingut fins al 1960; des d'aleshores la tendència s'invertí, però actualment s'ha estabilitzat. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Immaculada Concepció. Dins el terme es troben el despoblat de Mulata, al nord del poble, i el llogaret del Pujol. Fou centre de la baronia de Benimuslem. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament (en castellà)
107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimuslem, baronia de (Benimuslem, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial, vinculada (1620), prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol. Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Benimussa (Altea, Marina Baixa) Caseriu, a 2 km de la vila, a la riba dreta del riu d'Algar. És una antiga alqueria islàmica, esmentada ja el 1248.
109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Benimussa (Guadalest, Marina Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 42 focs el 1602, fou agregat el 1535 a la nova rectoria de moriscs de Beniardà.
110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Benimussa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia (o Binamussa).
Anar a: [ Beni ] [ Benias ] [ Benico ] [ Benifar ] [ Benige ] [ Benimar ]
|
