[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:     [ Benio ]    [ Benissa ]    [ Benit ]    [ Benn ]    [ Bep ]    [ Berardo ]

N'hi ha que diuen que el millor és oblidar... però si s'obliden les coses, no dubteu que es poden tornar a repetir. (Pepe Rubianes)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniomer  (Llaurí, Ribera Baixa)  Despoblat. Al peu de la serra de Corbera. Antic lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602.

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniomer  (Beniarbeig, Marina Alta)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 32 focs el 1609. Fou separat de Dénia i erigit el 1535 en parròquia independent. El 1643 encara era poblat.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniomer, baronia de  (Llaurí, Ribera Baixa)  Jurisdicció senyorial que comprenia l'antic lloc de Beniomer, annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni Vic, ambaixador de Ferran II, i convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Beniopa  (Gandia, Safor)  Barri i antic municipi: 1,24 km², 19 m alt. Incorporat a l'actual el 1965. Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del s XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l'annex d'Alcodar. L'església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benioquer  (Llaurí, Ribera Baixa)  Despoblat (o Beniboquer), al peu de la serra de Corbera. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs.

6 PAÍS VALENCIÀ -MUNICIPI

Beniparrell  (Horta del Sud)  Municipi: 3,66 km², 20 m alt, 1.956 hab (2014). Situat al sector oriental de la comarca, al sud de València. El territori, completament pla, és drenat pel barranc de Picassent i és ocupat en gran part pel regadiu, que s'alimenta d'aigua de la sèquia reial del Xúquer i produeix principalment tarongers, seguit d'hortalisses i arbres fruiters; han perdut importància el conreu de l'arròs i el blat. L'oferta econòmica del municipi es complementa amb la ramaderia estabulada, l'avicultura i algunes activitats industrials vinculades a les indústries de la ciutat de València (contraplacats, mobles, paper, joguines). La població ha experimentat un notable creixement a partir de mitjan s XIX. El poble, vora de l'antic camí ral de Madrid, és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a santa Bàrbara. Fou centre de la baronia de Beniparrell. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniparrell, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniparri  (Pego, Marina Alta)  Despoblat.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benipeixcar  (Gandia, Safor)  Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l'actual el 1962, del qual és un suburbi. Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies. L'església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniprim  (Bèlgida, Vall d'Albaida)  Despoblat (o Beniprí), a l'est de la vila, vora el barranc de la Mata. El seu nom és el d'una partida del terme.

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beniqueis  (Beniardà, Marina Baixa)  Despoblat, a l'oest del poble, prop del límit amb el terme de Benifato. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 5 focs, fou agregat a Beniardà en erigir-se aquest lloc en rectoria de moriscs.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benirrama  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 13 focs), fou repoblat després de l'expulsió. L'església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l'Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790.

13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Benirràs  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda (o Binarràs), a la parròquia de Sant Miquel de Balanzat. A la zona costanera, a l'est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benirredrà  (Safor)  Municipi: 0.39 km², 25 m alt, 1.639 hab (2014), (o Beniardà). Situat en un territori pla, a l'horta de Gandia, municipi al qual està gairebé unit, a l'esquerra del riu d'Alcoi. El terme és molt petit i ocupat gairebé tot ell pel regadiu (taronges, melons, que han substituït l'antic conreu de moreres), que s'alimenta d'aigua de la sèquia de Vernissa, afluent del riu d'Alcoi; a les poques terres de secà s'hi cultiven arbres fruiters. La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris. Hi és produïda mel destinada a l'elaboració de dolços de Gandia. Amb tot, bona part de la població activa del municipi treballa a la veïna ciutat de Gandia, que gairebé envolta el terme. L'evolució demogràfica ha anat creixent fins al 1970, per a minvar els darrers anys. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç i, sobretot, l'edifici i temple neogòtic de les esclaves del Sagrat Cor, construït al començament del s XX. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benissa  (Marina Alta)  Municipi: 69,67 km², 254 m alt, 11.572 hab (2014). Situat a la confluència dels rius de Gorgos i de l'Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d'Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l'oest, i la de Bérnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s'obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges. La vida econòmica local, basada en l'agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l'avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l'agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l'atractiu del paisatge). Parel·lelament, la població ha experimentat un notable creixement. La vila, d'origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d'Oltà, seguint l'eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca...  Segueix... 

16 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benissabat  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Despoblat. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 118 famílies.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benissadevi  (Dènia, Marina Alta)  Antic nom del llogaret de Jesús Pobre.

18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Benissaida  (Maó, Menorca)  Un dels quatre districtes en que era dividida l'illa en època islàmica. Correspon, aproximadament, a l'actual terme de Maó.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benissalim  (Tàrbena, Marina Baixa)  Antic nom de Rafalet de Benissalim.

20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Benissàmit  (Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Un dels districtes en que era dividida l'illa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Benissanet  (Ribera d'Ebre)  Municipi: 23,13 km², 26 m alt, 1.251 hab (2015). Situat a la riba dreta de l'Ebre, al sud de Móra d'Ebre i a l'oest de Tarragona. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura: el secà dedicat principalment a la vinya i les oliveres, i el regadiu (fruites i hortalisses) estès per les anomenades sènies, terres molt fèrtils deixades pel riu; s'ha perdut el conreu de moreres i de cànem, i s'incrementa el d'ametllers, al secà, i arbres fruiters, al regadiu. La ramaderia ovina i porcina i l'avicultura complementen l'activitat econòmica del municipi. Hi ha també una cooperativa agrícola i una bòvila; hi és tradicional la fabricació de càntirs. Amb tot, la població tendeix a marxar, sobretot durant les últimes dècades. El poble, d'origen islàmic, és a uns 400 m de l'Ebre, va ser front de guerra a la famosa batalla de l'Ebre durant la guerra civil de 1936-39, en què varen ésser destruïdes unes 30 cases i l'antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, del s XVIII. El terme comprèn el despoblat de Salvaterra. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benissanó  (Camp de Túria)  Municipi: 2,32 km², 70 m alt, 2.287 hab (2014). Situat en un terreny pràcticament pla, prop de Llíria, al nord-oest de València, i ocupat per conreus. El regadiu, en expansió gràcies a l'aigua derivada del Túria a través de sèquies, ha esdevingut la base de l'economia local i ha suplantat bona part dels conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània); els conreus més extensos són els de tarongers, cebes i cereals. La ramaderia porcina i l'avicultura complementen l'oferta econòmica del municipi, que compta també amb una cooperativa agrícola. Durant les últimes dècades la població tendeix a augmentar. El poble, antiga alqueria islàmica, conserva una part de les muralles primitives. Hi destaca també l'antic castell senyorial (castell de Benissanó), del s XV, força ben conservat; i l'església parroquial, gòtica amb elements arquitectònics de l'art mudèjar, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699). Àrea comercial de València. Ajuntament

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benisseclí  (Guadalest, Marina Baixa)  (o Benissiclí) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 44 focs, el 1534 fou erigit en parròquia independent, separat de Guadalest, juntament amb els llocs d'Ondara, d'Ondarella i de Moixerques.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benissili  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d'Alpatró. Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l'antic castell de Benissili.

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benissit  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Despoblat de l'antic mun. d'Ebo, restà deshabitat amb l'expulsió dels moriscs (1609).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benissivà  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble, prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí. Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d'Alpatró; al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia,

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benissoda  (Vall d'Albaida)  Municipi: 4 km², 319 m alt, 434 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la del Comtat, al nord-est d'Ontinyent. Al sud, el relleu és accidentat per la serra d'Agullent; hi abunden els boscos de pins. El terme és drenat pel riu de Baladrar i el barranc de Benissoda. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura; el regadiu, alimentat per un petit pantà que aprofita el curs del riu de Baladrar, és dedicat a cereals, arbres fruiters i productes d'horta; al secà es cultiva la vinya, l'olivera i el garrofer, a més de cereals i llegums. La població es doblà al llarg del s XVIII, i després s'estacionà. El poble, situat al peu de la serra d'Agullent, vora la carretera d'Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. L'església depèn de la parròquia d'Albaida. Àrea comercial d'Ontinyent. Ajuntament (en castellà)

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benissuai  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Altre nom del barri de Benixuaip.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Benissuera  (Vall d'Albaida)  Municipi: 1,99 km², 200 m alt, 195 hab (2014). Situat a la plana al·luvial del riu d'Albaida, afluent del Xúquer, que limita el terme pel sud-oest, al nord-est d'Ontinyent. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura, on predomina el secà, dedicat principalment a la vinya (raïm de taula), els cereals i l'olivera; el regadiu és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous. La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris. La manca de recursos econòmics del municipi ha provocat una lenta però constant devallada demogràfica que s'inicià ja a les darreries del s XIX amb les primeres emigracions. El poble, que agrupa pràcticament la totalitat de la població, és d'origen islàmic i està situat a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benissulemà  (Pego, Marina Alta)  Despoblat.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benistrop  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Despoblat, annex d'Alpatró des del 1535 i, després, de Benissivà. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 7 focs.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benitàer  (Cocentaina, Comtat)  Despoblat (ant: l'Alqueria de Piamont). Lloc de moriscs, el 1609 tenia 12 focs, el s XVI fou agregat a l'Alcúdia del Comtat. El s XVIII pertanyia als Beaumont.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benitafal  (Tàrbena, Marina Baixa)  Antic nom d'un dels dos nuclis que constituïen la vila, l'anomenat el Poble de Baix.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benitaia  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 12 focs), el 1535 fou agregat a la nova parròquia d'Alpatró i, més tard, a la de Benissivà.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benitandús  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Antic poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d'Espadà. Formà part de la baronia de Cirat. El 1900 encara era habitat per 83 persones.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benitatxell  (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa)  Partida. Amb aquest nom és designat també el poble i el municipi.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benito i Tabernero, Manuel  (Guadalajara, Castella, v 1750 – Solsona, Solsonès, 1830)  Bisbe de Solsona (1814-30). Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l'Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d'Espanya residents a França. També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benito i Verdaguer, Jordi  (Granollers, Vallès Oriental, 1951 - )  Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l'estil convencional. A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l'espectacle teatral. Més tard s'ha dedicat sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beniure  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Llogaret, a 2 km a l'est del poble, al vessant septentrional del Montsec d'Ares. L'església de Santa Creu depèn de la parròquia de Moror.

40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benixabdó  (Fondeguilla, Plana Baixa)  Despoblat (o Benissabdó). Lloc de moriscs, el 1563 tenia 14 famílies.

41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benixat  (Pego, Marina Alta)  Despoblat.

42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benixervi  (Salem, Vall d'Albaida)  Despoblat. Depengué de la parròquia de Salem des del 1535. Lloc de moriscs, tenia 22 famílies el 1609, any de llur expulsió.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Benixuaip  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Un dels dos llocs o barris que formen el poble (o Benissuai).

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlliure i Gil, Joan-Antoni  (València, 1859 – Madrid, 1930)  Pintor. Germà de Marià i de Josep, i deixeble d'aquest darrer. D'una tècnica precisa, s'especialitzà en temes històrics (Mort d'Alfons XII, 1887, Museu d'Art Modern de Barcelona; Sense absolució, 1893). Com a retratista gaudí d'un gran prestigi a Madrid (Autoretrat, Museu de Belles Arts de València), on reeixiren els seus elegants retrats femenins.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlliure i Gil, Josep  (Canyamelar, València, 30/set/1855 – València, 5/abr/1937)  Pintor. Germà de Joan-Antoni i Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara). El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d'influx de M. Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars. La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlliure i Gil, Marià  (el Grau de València, 8/set/1862 – Madrid, 9/nov/1947)  Escultor. Germà de Joan Antoni i Josep, i format per aquest darrer, amplià estudis a Madrid (1871) i a Roma. Gaudí d'un prestigi molt sòlid entre l'element oficial i l'alta burgesia. Escultor fecundíssim, amb un gran domini de la tècnica, la seva escultura, espectacular i efectista, síntesi de l'impressionisme i el realisme. Entre la seva obra, repartida per tot el món, cal remarcar els monuments a Josep de Ribera, Patriarca Joan de Ribera, Marquès de Campo, a València, Alfons XII, Retiro de Madrid, San Martín, a Buenos Aires, Irigoyen, a Lima, i les tombes de Gayarre, al Roncal, i de Joselito, a Sevilla. Desaprofità una part considerable del seu talent per la recerca de l'èxit immediat i per la submissió als gusts dels grups dominants. Les obres menys preocupades pel gust de la clientela revelen uns dots realment sòlids i infreqüents. Fou pare de Josep Benlliure i Ortiz.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlliure i Ortiz, Josep  (Roma, Itàlia, 1884 – València, 1916)  Pintor. Anomenat Peppino. Fill de Marià Benlliure i Gil. Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels seus apunts a l'oli i els paisatges i escenes d'Assís: Via del cardenal Merrydel Val (Museu de Belles Arts de València). Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915).

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benlloc  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta)  Forma antiga del nom del poble.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benlloc, Amador  (Barcelona, s XV – s XVI)  Orfebre.

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benlloch  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta)  Nom antic del municipi.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlloch, Juli  (Meliana, Horta, 1893 – 1919)  Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables. Té dedicat un monument a Meliana.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Benlloch i Vivó, Joan Baptista  (València, 1864 – Madrid, 1926)  Cardenal, administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d'Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26). Nomenat cardenal el 1921. Ordenat sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera (Horta) i a València, on ensenyà humanitats i metafísica. Fou nomenat vicari general de Segòvia (1900) i bisbe titular d'Hermàpolis (1901). Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d'Andorra, promogué les obres públiques (carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre); també fundà l'Institut Obrer. Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest (1899), en el Seminario de San Francisco Javier para Misiones Extranjeras (1920).

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bennàger, sèquia de  (Horta)  Altre forma del nom de la sèquia de Benàger.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bennàssar i Vives, Joan  (Pollença, Mallorca Septentrional, 1950 - )  Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d'aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d'Europa i dels Estats Units. Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons. Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l'expressionisme.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bennasser, Miquel  (Illes Balears, s XII)  Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor. Prengué l'hàbit dominicà i es distingí en l'evangelització dels sarraïns de Mallorca.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bennàsser, Pere  (Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1693)  Lul·lista. Fou canonge de la seu de Mallorca. El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens, dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l'ortodoxia lul·liana; condemnada pel Sant Ofici de Roma (1690) i posada a l'Índex de llibres prohibits, l'obra continuà, tanmateix, circulant. El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l'obra condemnada.

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael  (Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)  Militar. Passà a l'armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l'atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran; defensà l'illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bennat  (el Tec, Vallespir)  Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret. És documentat ja el 881.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Benòs  (les Bordes, Vall d'Aran)  Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L'església parroquial de Sant Martí és romànica. Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l'any 1952, que rep l'aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d'Et Joeu i del riu de Varradòs.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benpar, Carles (Carles Benito i Para)  (Barcelona, 23/nov/1948 - )  Realitzador cinematogràfic. La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llarg-metratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes (1973), durant un període de cinc anys. Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s'omple la pica (1982), Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) -segons relats de Pere Calders- i el film d'aventures Capità Escalaborns (1989). Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bensa  (la Sentiu de Sió, Noguera)  Caseriu i antic terme, entre el Sió i el terme de Camarasa.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Benumea  (Pego, Marina Alta)  Despoblat, al sud-est de la vila. Antic lloc de moriscs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego. El 1611, després de l'expulsió dels moriscs, fou repoblada, però es despoblà a mitjan s XIX. Només en resta l'església (Sant Sebastià).

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Benvenist de la Cavalleria  (Saragossa, Aragó, s XIV - v 1410)  Financer. D'origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l'Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388. El 1396 fou banquer de l'arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d'Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Benviure  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra. Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori. Actualment el lloc es repobla de petites cases.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Benviure, Pere de  (Catalunya, s XIV – 1417)  Secretari reial de Joan I de Catalunya-Aragó, ja des del 1380. A la mort del rei (1396) dificultà la presa legal del poder per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de que era dipositari, i fou encartat (però sembla que no empresonat) en el procès obert per ella contra els antics col·laboradors de Joan I (absolts el 1398); el 1397 figurava novament com a secretari reial. El 1399 assistí, a Saragossa, a la solemne coronació dels reis Martí I i Maria, que encara no havia estat celebrada oficialment. Posseí la baronia d'Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer IV d'Anglesola. Fou armat cavaller el 1399. Fou un bon prosista (les seves lletres són d'un gran valor literari) influït per l'humanisme.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Benzú, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1875 al tinent general Rafael Gasset i Mercader.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bep de l'Oli  Sobrenom del guerriller carlí Josep Pons.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berà  (Roda de Berà, Tarragonès)  Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials. El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (s IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d'aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte. Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l'arc de Berà.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Berà  (Catalunya Nord, s VIII – Catalunya, s IX)  Comte de Barcelona (801-820) i de Girona (817-820). D'origen got, probablement era comte de Conflent i de Rasés i del Rosselló (abans del 801). Prengué part en les campanyes de Lluís el Piadós per deslliurar Barcelona (801), d'on fou nomenat comte, i Tortosa (809), i repel·lí un atac sarraí contra la ciutat comtal (815). Acusat de traició per cercar la pau amb els àrabs (probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d'Empúries), fou jutjat, deposat i condemnat a l'exili a Rouen, bé que l'emperador li estalvià la confiscació dels béns (820).

71 CATALUNYA - ART

Berà, arc de  (Roda de Berà, Tarragonès)  Arc de triomf romà. Construït sobre el promontori de Bera, a la Via Augusta. És d'un sol arc, harmònicament proporcionat, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l'entaulament. El total del monument fa 12,28 m d'alçària per 12 m d'amplada. Erigit en època d'August (darreria del segle I aC), fou restaurat o reformat al s II per L. Licini Sura. Restaurat diverses vegades des del s XVIII, li manca l'àtic o coronament originari, l'enteulament és modern i només quatre dels vuit capitells són romans (s I aC). Es troba a uns 20 km. de Tarragona. El voreja la carretera que uneix aquesta ciutat amb Barcelona (N-340).

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Berandia  (Alpont, Serrans)  Llogaret, al nord de la vila, a la dreta de la rambla d'Arquela.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beraní  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Poble (1.083 m alt) (o Braní), damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. La seva església (Sant Martí) és annexa de la parròquia de Roní. La jurisdicció pertangué als comtes, després marquesos, de Pallars.

74 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Beranui  (Ribagorça)  Municipi: 63,62 km², 995 m alt, 97 hab (2014), (cast: Beranuy o Veracruz). Situat a la vall del riu Isàvena. El terreny, molt muntanyós, accidentat per les serres de Vallabriga (nord) i del Cis (sud-est), és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i pasturatges permanents. La ramaderia (bovina, porcina i ovina) és la primera font d'ingressos del municipi, amb l'agricultura de regadiu (que produeix hortalisses, patates i llegums) i de secà (amb conreus de cereals i vinya) com a activitats subsidiàries. Tanmateix, la població ha experimentat un descens notable durant els darrers cent anys. El poble és a l'esquerra de l'Isàvena. El 1966 el terme es va annexar el de Calbera, on hi ha l'antic monestir benedictí d'Ovarra, i va rebre el nom oficial de Veracruz. Dins el nou terme municipal es troben també els pobles de Pardinella, Vallabriga i Biasques, i els despoblats de Rallui i Fornons. Àrea comercial de Graus. Ajuntament (en castellà)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beranui  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble (1.023 m alt) de l'antic mun. de Mont-ros (o Brenui), situat a la vall Fosca, damunt la riba esquerra del Flamicell. De la seva església parroquial depenen l'església de Gramenet de Beranui i el santuari marià de la Plana.

76 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Beranui, Guillem de  (Ribagorça, s XII)  Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV i Alfons I el Cast. Fou bon home d'armes. Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d'auxili a Castella.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard, Francesc  (Palma de Mallorca, 1575 – 1624)  Frare dominicà. Fundà el convent d'Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l'orde i també com a predicador i historiador. És autor d'alguns escrits.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berard, Quirze  (Catalunya, s XVII – Besalú ?, Garrotxa, s XVII)  Monjo benedictí. Publicà el 1682 una obra relativa al sagrament de la confessió.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berard, Ramon  (Figueres, Alt Empordà 1647 – Madrid, 1713)  Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona. El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l'arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid. Va escriure memorials i apologies.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berard, Serapi  (Catalunya, s XVII)  Cronista i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Girona. En 1677 escriví una relació de les festes celebrades a Barcelona amb motiu del nomenament de Joan d'Àustria com a primer ministre del rei Carles II, i més tard una altra dels serveis de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1697.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard i Armadans, Joan Lluís  (Palma de Mallorca, 1542 – Namur, Holanda, s XVI)  Militar. Fill de Joan Odó Berard i Riera. Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d'Itàlia. Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV. Intervingué en la batalla de Saint-Quentin (1557). Escriví diverses obres, com una Sintaxis nova etymologiae novae responders (1583).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berard i de Cortiada, Gaspar de  (Catalunya, s XVII – Viena ?, Àustria, s XVIII)  Militar. Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. En l'assemblea de braços de Barcelona (1713) es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d'Àustria. Durant el setge de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità de la Coronela, la companyia d'argenters. Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L'emperador Carlos VI d'Àustria creà per a ell el títol de baró d'Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V l'any 1726.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard i de Torrella, Joan  (Illes Balears, s XV – 1459)  Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II de Navarra, el nomenà vice-canceller d'aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia. Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berard i Gassol, Gabriel  (Barcelona, s XVII – 1640)  Jurista. Fou assessor de les galeres de Catalunya i relator del Consell Suprem d'Aragó. Favorable a la política de duresa del virrei, fou mort durant el Corpus de Sang i la seva casa fou saquejada i incendiada. És autor de Discurso breve sobre la celebración de Cortes de los fidelísimos reinos de la Corona de Aragón (1626), que dedicà al comte d'Olivares.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard i Geronès, Joan  (Illes Balears, s XIV – 1421)  Jurista. Ocupà destacats càrrecs a Mallorca. És autor de les Ordinacions del regne de Mallorca, que començaren a regir el 1405. Tres anys més tard projectà les fortificacions del port d'Andratx per prevenir les incursions dels pirates sarraïns.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard i Palou, Hug  (Palma de Mallorca, 1553 – 1594)  Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l'audiència i ministre de la Rota. Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l'ocupació de l'illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari. Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berard i Solà, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1742 – 1795)  Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d'Amics del Païs de Mallorca, la qual li confià la direcció de l'escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794). És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d'interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Muntaner.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berardo  (Sabadell, Vallès Occidental)  Caseriu, dins l'antic terme de Sant Julià d'Altura, al voltant de l'antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels s XIII i XIV, amb una torre de defensa (s XVI) i una capella (1624).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo, Francesc  (Itàlia, s XVII - Barcelona, s XVII)  Mercader. El 1622, després de molts anys de residència a Barcelona, i trobant-se del tot incorporat a la vida catalana, obtingué el privilegi de cavaller, tot i que el rei Felip IV s'hi havia oposat, en principi, per no concórrer en ell cap mèrit per serveis a la corona, sinó únicament una remarcable activitat comercial i ciutadana. Els seus descendents pròxims tindrien figures remarcables a la història dels país, com Berardo i d'Espuny i els seus fills.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo i d'Espuny, Francesc de  (Catalunya, s XVII – Viena, Àustria, 13/des/1714)  Militar, polític i diplomàtic. Marquès de Montnegre. Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697. Austriacista, col·laborà amb el grup de Vic (1704), participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l'ofensiva de Carles VI d'Àustria en terres castellanes (1710). Com a regent per Catalunya al consell d'Aragó proposà, sense èxit, la creació d'un exèrcit regular format per catalans del Principat i del Païs Valencià i per aragonesos. Nomenat Carles emperador (1711), Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena (1712), però no aconseguí d'ésser-hi rebut, ni tampoc a Utrecht, a la Haia ni a Londres. Fou pare d'Antoni, Maria, Ramon i Serafina de Berardo i de Morera.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo i de Morera, Antoni de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d'Espuny. En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l'abandó de les tropes aliades. Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo i de Morera, Maria de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Dama. Germana d'Antoni, Serafina i Ramon i filla de Francesc de Berardo. Era casada amb Josep de Peguera i d'Aimeric, jove noble que es destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14. Era cunyada, doncs, del més famós Antoni de Peguera. Els seus béns foren confiscats per Felip V. Després d'haver desplegat moltes influències, aconseguí que l'ambaixador imperial a Madrid rebés tèbies instruccions d'interessar-se pel seu cas.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo i de Morera, Ramon de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Eclesiàstic. Fill de Francesc de Berardo i d'Espuny. El 1714 era ardiaca de Vic, per bé que encara no tenia ordres sagrades. Restà a Barcelona durant la dura defensa de la ciutat contra les tropes de Felip V. Durant la batalla final, es barreja a les tropes que resistien heroicament al barri de la Ribera i trobà la mort en aquella lluita.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berardo i de Morera, Serafina de  (Catalunya, s XVII – Viena, Àustria, s XVIII)  Dama. Germana d'Antoni, Maria i Ramon i filla segona de Francesc de Berardo. Es casà amb el noble granadí, austròfil, Francisco de Ribera, comte de Villanueva de las Torres. Fou dama d'honor de l'emperadriu Elisabet de Brunswick. Quan aquesta se n'anà de Barcelona, el 19/jul/1713, figurà al seguici que l'acompanyà a Viena, ciutat on es reuní amb el seu pare. Mort aquest, li foren traspassats els privilegis nobiliaris del difunt, per un decret imperial del 12/feb/1715.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berart, Jeroni Boix de  (Illes Balears, 1679 – s XVIII)  Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes. El 1732 s'ordenà sacerdot, després d'haver restat vidu.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berart i de Cortiada, Gaspar de  Veure> Berard i de Cortiada, Gaspar de.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berart i Gassol, Gabriel  Veure> Berard i Gassol, Gabriel.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berasti, riu de  (Pallars Sobirà)  Curs d'aigua permanent de la vall d'Àssua, que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort. A la capçalera hi ha un petit lacustre (estanys de Mainera); entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio i del Montsent, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. És nomenat també el Rialbo, el riu de Soll o el barranc d'Enrialbo.

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Berberí, punta des  (es Castell, Menorca)  (o de Felipet) Cap de la costa oriental, damunt del poble hi ha el castell de Sant Felip.

100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bèrcol, bosc del  (Rosselló)  Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s'estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d'Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844. Al s XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l'antiga superfície forestal fou coberta de vinya.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bercuta  (Xelva, Serrans)  Caseriu, situat a l'esquerra i sobre el congost del Túria, a 8 km al sud de la vila.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Berdica  (Benissa, Marina Alta)  Caseriu, a 2 km al nord-est de la vila.

103 CATALUNYA -  BIOGRAFIA

Berdós i Blanco, Magí  (Barcelona, 1792 - Catalunya, s XIX)  Cirurgià. Fou agregat a l'exèrcit durant els darrers temps de la guerra contra Napoleó, així com a la campanya del Perú. De tornada d'Amèrica publicà alguns treballs professionals.

Anar a:     [ Benio ]    [ Benissa ]    [ Benit ]    [ Benn ]    [ Bep ]    [ Berardo ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons