A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

Quan un poble vota alguna cosa que no està recollida a la Constitució, el que s'ha de canviar és la Constitució, no la voluntat del poble. (Alexis de Tocqueville)

Heribert BARRERA i COSTA

Barcelona, 6 juliol 1917 - 27 agost 2011

Científic i polític

Heribert Barrera i Costa Fill de Martí Barrera. Llicenciat en química i en matemàtica i enginyer químic per la universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la Sorbona (1948).

Fou professor d'electroquímica a la universitat de Montpeller (1948-51) i investigà per al Centre Nacional de la Recherche Scientifique, de França.

Els anys 1959-60 reprengué les investigacions a la universitat de New Hampshire (EUA). A més del seu treball com a especialista de química orgànica i de la seva col·laboració en llibres de redacció col·lectiva, és autor de nombrosos treballs d'investigació en revistes especialitzades franceses i nord-americanes.

El 1962 promogué la integració dels organismes especialitzats en l'ensenyament superior de Barcelona a la secció mediterrània de la Société de Chimie Physique, de la qual formen part les universitats de Montpeller, Marsella, Barcelona, Gènova i Torí.

Inici páginaEl 1949 rebé el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

President de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1976-78) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1978), fou també president de l'Ateneu Barcelonès (1989-97).

Políticament començà el 1934 com a membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i el 1935 de les Joventuts d'ERC.

Participà a la guerra civil i s'exilià fins al 1952, en que col·laborà a reorganitzar clandestinament ERC, de la qual es convertí en secretari general el 1976.

Elegit diputat a les corts per Barcelona (1977 i 1979), mantingué una actitud radical a favor de l'autodeterminació de Catalunya i del règim republicà durant l'elaboració de la constitució espanyola i de l'Estatut català.

El 1980 fou elegit diputat i president del Parlament de Catalunya. El 1984 tornà a ésser diputat al Parlament. De 1989 a 1995 fou president d'ERC i parlamentari europeu de 1991 a 1993. L'any 2009, sense abandonar ERC, donà suport al partit de Reagrupament Independentista.

L'any 2000 va ésser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i al set/2011, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Al des/2011 fou publicada la seva extensa biografia Cambó.

Tornar a DadesCatInici pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans