|
|
|
Algunes persones porten felicitat a on van, d'altres, quan se'n van. (Oscar Wilde) Antoni FEBRER i CARDONA(Maó, Menorca, 22 novembre 1761 – 16 febrer 1841) Gramàtic i escriptor Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears. Autor de Principis de la lectura menorquina (Maó, 1804, publicats amb el pseudònim d'Un Maonès), d'un Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí i de nombroses gramàtiques, encara que la majoria de la seva obra és inèdita, com Principis generals de la llengua menorquina o modo d'aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804), Principis generals i Fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes. És important també la seva activitat com a compilador de poesia popular (Recopilació de les cobles que es cantaven antigament en les festes d'alguns sants advocats), com a preceptista (Compendi de la poesia menorquina o principis en què se funden les regles a les quals els versos estan subjectes, 1818), com a poeta, escriptor religiós i, sobretot, com a traductor del llatí. Mantingué també una important correspondència amb el comte d'Aiamans sobre temes polítics i de llengua.
Malgrat els successius canvis de sobirania de la Menorca del seu temps, tota la vida mantingué la fidelitat a la llengua catalana i l'afany de fer-ne un instrument vàlid de cultura per als seus contemporanis.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
