|
|
|
Mai odiïs els teus enemics, afecta al teu judici. (Mario Puzo) FELIP II DE CATALUNYA-ARAGÓ(Madrid, 14 abril 1578 – El Escorial, Madrid, 31 març 1621) Rei de Catalunya-Aragó (1598-1621)
La indolència i la falta de dots intel·lectuals, conjuntament amb un misticisme malaltís, caracteritzen aquest monarca, durant el regnat del qual la decadència espanyola, tant a l'interior com a l'exterior, es manifestà amb tota claredat. Un cop arribat al tron, el rei anà a València tot seguit; hi jurà els furs (tanmateix, no hi Passà després a Barcelona, on jurà les constitucions del Principat i tingué corts, que es caracteritzaren per llur brevetat, per la facilitat amb que el rei concedí títols i honors i per la introducció de lleis encertades. Hom reiterà, a més, el principi que la legislació catalana només podia ésser dictada o modificada per les corts. El monarca rebé, en canvi, un donatiu summament generós: un milió cent mil lliures en efectiu i serveis i drets per valor de dos milions més. La cordialitat aparent de les relacions entre els catalans i el rei ocultava, però, crisis latents: les constitucions aprovades foren retocades unilateralment pel rei a Madrid; d'altra banda, el bandolerisme assolava el Principat, i les autoritats reials topaven amb les constitucions i els drets dels catalans quan intentaven de reprimir-lo per procediments massa expeditius.
El 1609 decretà l'expulsió dels moriscs, que afectà especialment al País Valencià, Aragó i el Principat. A la seva mort, deixà el tron al seu fill Felip IV, que encara no tenia setze anys.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
I com a "Felip III", rei també de Castella i de Portugal. Fill de 
