|
Anar a: [ Cabra ] [ Cabrer ] [ Cabrera, B ] [ Cabrera, G ] [ Cabrera, M ] [ Cabrera i ] Força, equilibri, valor i seny són l'esència dels castells, i també haurien de ser-ho dels polítics. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabra, Constança de (Catalunya, s XIV – s XV) Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. Fou elegida el 1392 i renuncià al càrrec el 1401. El 1392 establí el benifet de la Mare de Déu del Claustre, advocació mariana molt popular a la comarca. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrafeixet, morral de (el Perello, Baix Ebre / Rasquera, Ribera d'Ebre) Contrafort meridional de la serra de Cardó, entre els dos termes, de grans espadats pel vessant septentrional. Dins el mun. del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet, amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921; damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabrafic, serra de (Aigües de Busot / Campello, Alacantí) Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes. El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrafiga, puig de (Pratdip, Baix Camp) Contrafort meridional (607 m alt) de la serra de Llaberia, situat a l'est del terme. 7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cabré i Aguiló, Joan (Calaceit, Matarranya, 1882 – Madrid, 1947) Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època. Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d'Azaila (Aragó). Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Masjuan, Antoni (Mataró, Maresme, 23/oct/1957 - ) Dramaturg, enginyer i guionista de televisió. Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró. D'ençà de la seva primera obra es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica. La primera estrena professional arribà amb Estrips. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabré i Piera, Josep (Barcelona, 1933 – Madrid, 25/gen/1981) Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània. Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid. Treballà principalment en l'estudi de l'epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabrelles, Ramon (València, 1869 – 1957) Escultor. És autor d'obres notables. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabrenc (Serrallonga, Vallespir) Veure> Cabrenys. 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cabrenç, Ermessenda de (Rosselló, s XIII) Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume. El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d'una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cabrenç, Guillem Galceran de (Rosselló, s XIV) Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume. El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d'incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabrenys (Serrallonga, Vallespir) Castell (dit també castell de Serrallonga) i antic terme (ant: Cabrenç, pop: les torres de Cabrenys), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys. Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l'Alt Empordà. Les restes del castell (s IX), dins un clos emmurallat, de la torre de l'homenatge i de la capella (dedicada a sant Miquel) s'alcen sobre el cim més meridional (1.342 m alt); en cims propers s'alcen les restes d'una torre de 124 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Cabrenys, baronia de (Serrallonga, Vallespir) Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou; fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrenys, Beatriu de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. Filla de Bernat Hug i hereva de la baronia de Cabrenys. Es casà amb el vescomte Dalmau VII de Rocabertí. Fills seus foren Jofre V, futur vescomte, Timbor, que es casaria amb el sard Marià d'Arbòrea, i Guillem Galceran, que es mulleraria amb Maria d'Arbòrea, germana de Marià, i heretaria la senyoria de Cabrenys, la qual seria, des d'aleshores, centre d'una branca important dels Rocabertí. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrenys, Bernat Hug de (Catalunya, s XIII) Noble. Pare de Beatriu de Cabrenys. Fou el darrer senyor de l'antic llinatge de Cabrenys, la baronia de la qual es componia del terme actual de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), i terres del Vallespir, amb els pobles de Costoja i de Sant Llorenç de Cerdans. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrer, Joan (Palma de Mallorca, s XIX – 1850) Framenor. És autor d'un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l'estudi de l'orde. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrer, puig (Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp) Muntanya (526 m alt) que limita, per l'esquerra del Francolí, l'estret de la Riba; és termenal dels tres municipis. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera (Mont-ral, Alt Camp) Caseriu, a la dreta del riu Brugent, aigua avall de Farena. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera (Vilanova de Meià, Noguera) Despoblat, dins l'antic terme de Peralba. Pren el nom de serra de Cabrera un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies. 27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cabrera (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illa (1.569 ha), la més gran de l'arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s'obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d'un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (s XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca. Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia. Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l'organisme autònom dels Parcs Nacionals de l'Estat. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera (Osona, s X - Catalunya, s XVI) Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès. El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera (1017). Per successius enllaços matrimonials s'hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I els 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Alamanda de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla d'un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem de Cervelló. Fills seus foren Guerau i Alemany de Cervelló, entre d'altres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Aldonça de (Catalunya, s XIV – s XV) Filla del vescomte Bernat IV de Cabrera. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Àlvar de Veure> Àlvar d'Urgell. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Àlvar de (Catalunya, s XIII – Castella, 1259) Noble. Fill tercer del vescomte Guerau IV de Cabrera i germà de Guerau V. A la mort del seu pare, esdevinguda en 1229, en rebé la senyoria de Folc i Estopanyà. És possible que aquest personatge sigui identificable amb un cert Ruy Guerau o Fernández de Castro, el cognom matern, que alguns autors fan vescomte d'Àger. En tot cas, aquesta branca dels Cabrera, molt poc aclarida, s'extingiria dues generacions després. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Andreu (Catalunya, s XVI – s XVII) Abat de Benifassà. Cobrí un període triennal del 1608 al 1611, i un altre posteriorment. Fou reelegit encara el 1620. En aquesta darrera ocasió fou el primer abat quadriennal del monestir, d'acord amb la reforma introduïda per la congregació del Císter. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Anna II de (Catalunya, s XV - Castella, s XVI) Dama. Neboda per línia il·legítima d'Anna I de Cabrera. Es casà (1515) amb Luís Enríquez (que prengué el nom d'Enríquez de Cabrera), nebot de Fadrique Enríquez, marit d'Anna I, el qual ratificà el 1530 el casament i els hi fou traspassada l'herència (comtat de Mòdica, entre altres). Residiren sempre a Castella i el govern dels dominis fou confiat a procuradors i governadors forasters, llevat els vescomtats de Cabrera i de Bas, que foren confiats al germà d'Anna II, Antic de Cabrera. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Antic de (Catalunya, s XVI – 1551) Noble. Germà d'Anna II de Cabrera, amb representació de la qual i del seu cunyat Enríquez de Cabrera, governà els vescomtats de Cabrera i de Bas. Tronc de la línia dels senyors de la Torre de Marata, que s'extinguí amb els seus néts en passar l'herència als Llull, de Barcelona. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Arnau de (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, 1298) Possible fill de Guerau d'Urgell i nét del comte Ponç I d'Urgell de la nissaga dels Cabrera. El 1285 fou un dels qui secundaren l'heroica defensa de Girona contra la croada francesa. El 1290 fou cedit entre els ostatges lliurats al prior de Sant Gil per garantir la seguretat de Carles II de Nàpols i de Jaume II de Mallorca a l'entrevista que aquests celebraren amb Alfons 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Artau de (Catalunya, s XIV) Noble. Hereu d'Elisabet de Cabrera. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d'anexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial. El 1352 vengué tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l'Infern, la vall de Sau i la vall d'Osor a Bernat III de Cabrera, comte d'Osona. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cabrera, arxipèlag de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Arxipèlag, situat al sud de l'illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera, format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Berenguer de (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, 1298) Possible fill de Guerau d'Urgell i nét de Ponç I d'Urgell de la nissaga dels Cabrera. Com el seu germà Arnau, fou lliurat entre els ostatges cedits al prior de Sant Gil, el 1290. Anà el 1298 a la campanya de Jaume II a Sicília, on hi morí, també com el seu germà i en les mateixes circumstàncies. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat de (Catalunya, s XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat I de (Catalunya, s XIII - s XIV) Noble. Fill i successor de Ramon de Cabrera a la baronia de Montclús. Es casà amb Elionor. El 1328 heretà de la seva cosina, Marquesa, el vescomtat de Cabrera, que aquell mateix any cedí al seu fill Bernat II de Cabrera, una de les grans figures de la família. 42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat III de (Catalunya, s XIV – Tordehumos, Castella, 1368) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte d'Osona. Fill de Bernat II de Cabrera, reuní el patrimoni més gran de Catalunya. Per venjar la mort del seu pare, lluità al costat dels castellans i aixecà els seus territoris contra Pere III. El 1350 es casà amb Margarida de Foix-Castellbó. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat IV de (Catalunya, 1352 - Milà ?, Itàlia, 1423) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l'expedició que retornà al tron de Sicília a Martí el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400). Vers el 1416 es casà amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume II el Dissortat. Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV a Sardenya. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Bernat Joan de (o Bernat V de Cabrera) (Catalunya, v 1400 – 1466) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Intervingué en la campanya d'Alfons IV d'Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s'oposà a la corona en la qüestió agrària. Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l'exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida. En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera, castell de (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes. És esmentat ja el s XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Caterina de (Catalunya, s XV) Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix, germana de Carles. Morí sense successió. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Climent de (Catalunya, s XV) Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera. Durant la guerra contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya col·laborant amb Francesc de Verntallat. Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions (1463). Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabrera, comtat de (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1719 per l'emperador Carles VI d'Àustria a Joan Gil de Cabrera i Perellós, únic titular. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Constança de (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1433) Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Fou abadessa del monestir de monges cistercenques de Valldonzella, a Barcelona, des del 1403 fins a la seva mort. Entre 1422 i 1428 hi acollí la seva neboda Margarida de Prades, vídua en primeres núpcies del rei Martí l'Humà i en segones de Joan de Vilaragut. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Elisabet de (Catalunya, s XIII - s XIV) Dama. Néta i successora de Berenguer de Cabrera i de Castelló i de Guillema de Cabrera. Muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal. Feu hereu un famíliar anomenat Artau de Foces, que es congnomenà Artau de Cabrera 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ermessenda de (Catalunya, s X – s XI) Filla de Jofre, primer senyor conegut del castell de Cabrera. Es casà amb Guerau, fill d'Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d'Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera. Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda. De l'enllaç nasqué Ponç Guerau I. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Feliu de (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731. 58 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Cabrera, Francesc (Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779) Jesuïta. Fou mestre d'humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma. Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau de Veure> Urgell, Guerau d'. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau I de (Girona ?, s XI – 1050) Fill d'Amat, vescomte de Girona. Es casà amb Ermessenda, filla de Gausfred. Cap la possibilitat que Ermessenda fos filla d'Amat i Guerau fill de Gausfred. En tot cas, Guerau I fou el primer que usà el nom de Cabrera, vinculant-lo al títol vescomtal que li venia per Girona. Ell i la seva muller reuniren un vast patrimoni, nucli inicial de la prosperitat dels vescomtes de Cabrera. El castell pairal de Cabrera dominava l'actual subcomarca del Cabrerès, encavallada entre la Garrotxa i Osona. Les seves possessions, unides a les del vescomtat gironí, abraçaven totes les Guilleries, algunes terres pròximes a la plana de Vic i de la Selva, i altres lots en aquesta darrera comarca, amb el castell d'Argimon. D'aquestes possessions selvatanes, la més important era la vila de Blanes, plataforma marinera de la futura vocació mediterrània d'aquest casal. També pertanyia als Cabrera el castell o força vescomtal de la ciutat de Girona. Guerau I governà aquests territoris des de la mort dels vescomte Amat (v1035), fins al seu traspàs. Ell i Ermessenda fundaren (1038) el monestir de Sant Salvador de Breda, que tres segles més tard seria recés del més brillant dels seus descendents. Fou succeït pel seu fill Ponç I Guerau. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau II de (Catalunya, v 1066 – v 1132) Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera. Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d'Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d'Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d'Ermengol VI. El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d'Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l'expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau III de (Catalunya, s XII - 1158/65) Noble i trobador. Vescomte de Girona i d'Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (v1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s'extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell, Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d'acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Ha estat identificat com a autor d'un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d'instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau IV de Veure> Guerau I d'Urgell (vescomte de Cabrera esdevingut comte d'Urgell). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau V de (Catalunya, s XIII – 1242) Vescomte de Cabrera. Fill de Guerau I d'Urgell i germà d'Àlvar. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guerau VI de (Catalunya, s XIII – 1278) Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d'aquest (v 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí. Ajudà Àlvar d'Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l'accidentat matrimoni d'aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls. La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d'Empúries. Sobreviuria 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Gueraua de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem de Montclús, senyor del castell d'aquest nom. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Guillema de (Catalunya, s XIII - d 1277) Amistançada de Jaume I (devers el 1250). Muller de Berenguer de Cabrera i de Castelló (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà. Hom l'ha considerada filla del comte Hug IV d'Empúries. El 1250 havia rebut del rei el castell d'Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell de la vila de Terrassa. Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb (1274), alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d'aquest, Sibil·la de Saga, darrera amistançada de Jaume I. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Isabel de (Catalunya, s XIII – s XIV) Filla de Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès i de Brunyola, i germana de Bernat I, que seria vescomte de Cabrera. Era nebot seu Bernat II de Cabrera, almirall i gran conseller de Pere III. Es casà amb una de les més grans personalitats de la Catalunya del seu temps: l'amirall Bernat de Sarrià. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Isabel de (Catalunya, s XV) Filla de Bernat Joan de Cabrera i de Violant de Prades. Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescalabar-se del dot incobrat d'Isabel. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Jaume (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, d 1432) Pintor documentat entre els anys 1394 i 1432. Format segurament al taller dels germans Serra, evolucionà cap a l'estil gòtic internacional de Ll. Borrassà. Posteriorment col·laborà amb Jaume Cirera. Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme. Entre les seves obres cal citar: el retaule de Sant Nicolau (1406, seu de Manresa) i hom li atribueix el de Sant Martí Sarroca (Museu de Vic), la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Joan (Barcelona, s XVI) Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona. Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós. 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Joan Bernat de Veure> Joan II de Cabrera. 77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Joan I de (Sicília, Itàlia, s XV – 1474) Noble. Fill i hereu de Bernat Joan de Cabrera al comtat de Mòdica. L'heretat del seu pare a Catalunya fou liquidat a conseqüència de la guerra contra Joan II (1471) mentre ell romania a Mòdica (Sicília). Fou succeït pel seu fill Joan II de Cabrera, i també fou pare d'Anna I. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrera, Joan II de (Mòdica, Sicília, Itàlia, s XV – 1477) Noble. Fill i hereu de Joan I al comtat de Mòdica. A la seva mort, l'heretà la seva germana Anna I de Cabrera. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Jofre de Veure> Cabrera, Gausfred de. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Marquesa de (Catalunya, s XIII – 1328) Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d'Anglès i de Brunyola. Fou l'única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Poç Hug V d'Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç Hug VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabrera, muntanyeta de (Torrent de l'Horta, Horta) Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent. Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aques nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Pehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu. Era un poblat molt destruït, envoltat d'una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç II de (Catalunya, v 1098 – Lleó, Castella, v 1144/70) Vescomte de Girona i d'Àger (1132-v 44), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals. Havent tornat a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger. Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d'Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç III de (Catalunya, s XII – v 1199) Vescomte de Cabrera i d'Àger (v 1165-v 98). Es casà amb Marquesa, filla d'Ermengol VII d'Urgell. Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d'Alfons I de Catalunya-Aragó. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d'Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l'any següent. Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç de (Catalunya, s XII - Lleó ?, Castella, s XII) Fill de Ponç I de Cabrera i de Letgarda de Tost, i germà de Guerau II. Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l'estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç de (Catalunya, s XIV) Fill de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix, germà de Bernat IV. Actuà de procurador d'aquest, quan, el 1372, fou restituïda a Bernat, per la corona, una part del patrimoni familiar que havia estat confiscat anys enrera. Morí jove. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Ponç de (Catalunya, s XV) Fill de Bernat IV. Després que el seu germà Bernat Joan caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Roderic de (Catalunya, s XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d'Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera, Sança de (Catalunya, s XV - Barcelona, s XV) Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Biarn. Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrera, serra de (Garrotxa / Osona) Plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques. És separada del pla d'Aiats d'estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic. Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d'origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué. La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d'alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabrera, vescomtat de (Catalunya, s XI - s XIV) Jurisdicció feudal. S'estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià. Aquest patrimoni jurisdiccional s'havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d'altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d'Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d'una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt. Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n'eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit. A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l'estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d'Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d'Alfons IV. Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabrera, Vicent (València, s XVII – 1732) Impressor. Fou nomenat llibreter (1675) i poc després impressor de la ciutat de València. Inicià la impressió (1702) de la Biblioteca valentina de Josep Rodrigues. El 1706 estampà la Relación de la fiesta que... Carlos tercero... mandó hacer... por la victoria conseguida sobre Barcelona. S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà (1725) i fou de nou llibreter de la ciutat (1726). La impremta continuà després de la seva mort; el 1733 hi fou imprès un 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - MUNICIPI
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrera i de Castelló, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Castlà del castell de Cabrera. Descendent de Bernat de Cabrera. Heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d'En Bas, la Bastida de l'Infern, el castell de Voltregà (en feu dels Montcada), la quadra de Conanglell, Sant Miquel d'Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona. La seva muller fou Guillema de Cabrera, i la seva nora Sibil·la de Saga. La família agnatícia s'extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur néta Elisabet de Cabrera. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrerès, el (Osona) Subcomarca i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i incloïa el castell de Barrés, prop de l'Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera. Posteriorment hom hi inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera. Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s'ha estès a tota la regió. Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabrerizo i Bascuas, Marià de (Viñuela, Andalusia, 1785 – València, 1868) Impressor i escriptor. Establert des de molt jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica. Fundà el primer gabinet de lectura per subscripció; però, acusat de tenir llibres prohibits i perseguit per la seva ideologia liberal, emigrà a França, on visqué alguns anys. Publicà Colección de canciones patrióticas (1823) i unes Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1834 (València 1854). 107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cabrero, Juan (Saragossa, 1440 - Saragossa ?, 1514) Cambrer major de Ferran II de Catalunya-Aragó, on arribà a ésser un dels seus consellers íntims. Quan tingué lloc l'expulsió dels jueus (1492) li rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume. Tingué un paper important en el descobriment d'Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d'anar a les Índies per la ruta occidental. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabreroles (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antic castell i actual masia (800 m alt), a l'antic terme de Querós, damunt la riba dreta del Ter. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabriada, Joan de (València, 1665 - Bilbao ?, Païs Basc, 1714) Metge. Estudià a València i es traslladà a Madrid, on propugnà una concepció moderna de la medicina. La seva innovadora teoria, exposada en el llibre Carta filosófica médicochymica (1687), en què defensava l'experiència com a base per a la medicina, provocà una forta polèmica entre els partidaris de la modernitat i els tradicionalistes galenistes. S'inclinà per la iatroquímica, proposà la creació d'acadèmies i laboratoris en els quals treballessin científics estrangers. Fou 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrianes (Sallent de Llobregat, Bages) Poble (284 m alt), situat a uns 600 m del riu, a l'esquerra, entre la vila i el Pont de Cabrianes. Prop del Llobregat hi ha una gran fàbrica de filats i teixits. L'església parroquial és dedicada a sant Ramon. 123 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabriel (País Valencià) Nom castellà del riu Cabriol. 111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabrils (Aiguatèbia i Talau, Conflent) Masia (872 m alt), situada prop d'Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i de Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d'Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d'aquesta masia. La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu de Conflent, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d'Évol, forma les Garrotxes de Conflent. 112 CATALUNYA - MUNICIPI
113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabriol (País Valencià) Riu (263 km), afluent esquerrà del Xúquer (cast: Cabriel). És de règim plúvio-nival, amb crescudes a la primavera i a la tardor. Neix a la Muela de San Juan (sistema ibèric), passa per la província de Conca, les seves aigües s'embassen al pantà de Contreras, prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu serveix de límit entre Castella i el País Valencià (Plana d'Utiel) tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, a Cofrents. Embassaments i centrals hidroelèctriques d'El Retorno, Villora i Contreras. La irregularitat del cabal i la manca de pantans reguladors són la causa principal de les grans riades del Xúquer a la Ribera, com la del 13/mai/1953). Assenyalat per Jaume I com a frontera occidental del Regne de València en la seva confluència amb el Xúquer, esdevingué, el 1810, límit occidental de la prefactura de València. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabrioler, puig (Santa Pau, Garrotxa) Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d'Olot. L'antic cràter és anomenat el clot de l'Olla. 116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
117 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabrit, Guillem (Catalunya, s XIII - Alaró ?, Mallorca, 1285) Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II conquerí l'illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d'Alaró. Quan el rei s'apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d'Alaró. Una tradició, que arranca ja del s. XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar. Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n'ha posat en dubte fins i tot l'existència històrica. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrit, Moisès (Catalunya, s XIV - Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410) Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabrit, Samuel (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV) Metge. Era tingut per un dels més notables a la Catalunya del seu temps. Pertanyia a la comunitat hebrea de Banyoles. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA
121 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabús, port de (Andorra / Pallars Sobirà) Depressió (2.328 m alt) de la serra que separa la coma de Setúria de la vall Ferrera. Anar a: [ Cabra ] [ Cabrer ] [ Cabrera, B ] [ Cabrera, G ] [ Cabrera, M ] [ Cabrera i ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|