|
|
|
Anar a: [ Cao ] [ Capcir ] [ Capdevila i C ] [ Capellada ] [ Capo ] [ Caps ] Qui ofereix a la lleugera, se li buida la cartera. (Antoni Pi) 1 ALGUER - BIOGRAFIA Cao, Ànguel (l'Alguer, Sardenya, 1914 - 1983) Poeta. Germà d'Antoni. Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l'Alguer (1961) amb el poema Les oracions. Col·laborà, en català i en italià, a "La Nova Sardegna", de Sàsser. És autor, entre d'altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969). 2 ALGUER - BIOGRAFIA Cao, Antoni (l'Alguer, Sardenya, 1919 - 2004) Músic i poeta. Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l'Alguer (Barcelona 1963), algunes d'elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l'Associació Catalana d'Itàlia, del qual ha estat director. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caorcis, Arnau (Catalunya ?, s XIII – Sevilla, Andalusia, 1270) Marí. Fou contractat pel rei Alfons X per tal de col·laborar a l'organització de la naixent marina castellana. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - POLÍTICA CAP Sigla del Centre d’Assistència Primària. 6 CATALUNYA - LITERATURA Cap al tard (Catalunya, 1909) Llibre de poemes de Joan Alcover (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta. Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d'adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d'un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d'altres escriptors. El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap d'Aran (Tredòs, Vall d'Aran) Llogaret (1.348 m alt), en un coster a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble. La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d'Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs. És un edifici romànica, del s XII, d'una nau i tres absis, amb decoració escultòrica. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap d'Aran (o Alt Aran) (Salardú, Vall d'Aran) Nom oficial del municipi format el 1968, per la fusió d'aquest darrer municipi amb els de Bagergue, Tredòs, Gessa i Arties. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cap de Barbaria, es (Formentera, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Francesc Xavier, al cap de Barbaria, al sud-oest de l'illa. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap de la Costa (Cercs, Berguedà) Raval del Pont de Rabentí, cap del municipi, al nord-est del poble. 12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cap de la Nau, el (País Valencià) Departament, creat el 1810, amb capital a Alacant i que comprenia la part entre el Xúquer i el Segura i, per interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d'Alacant. Tenia les sots-prefectures de Xàtiva i de Dénia. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap de la Riba, el (la Riba, Alt Camp) Raval, a la part més alta i rosta del poble. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap de la Vall (Cabó, Alt Urgell) Capçalera de la vall de Cabó, al massís del Boumort. Hi ha un grup de bordes a uns 1.500 m d'altitud. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Cap del Riu, torre de (Barcelona, Barcelonès) Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l'esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577. Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards. El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cap d'Estopes Sobrenom amb el qual és coneix el comte Ramon Berenguer II de Barcelona. 17 ANDORRA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Capaimona (Tollos, Comtat) Antic llogaret i masia (751 m alt), al límit amb el terme de la Vall d'Alcalà. Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Capblanc (Altea, Marina Baixa) Caseriu, situat a la costa, al sud de la vila. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capcida, serra de la (Baix Ebre) Serra del massís de Cardó, al sud de la Creu de Santos, amb la qual s'uneix a través de la roca Foradada. El barranc de la Capcida, que hi neix, desguassa a l'Ebre, per l'esquerra, prop de Tivenys. 23 CATALUNYA NORD - COMARCA
25 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Capcir, sots-vegueria de (Catalunya Nord, s XIII - 1659) Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del s XIII al castell de Puigbaladó i que comprenia tota la vall del Capcir. Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l'annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capdebou i Capó, Miquel Ferran (Palma de Mallorca, s XIX - 1864) Erudit. Reuní a casa seva una notable biblioteca balear -que comprenia també monedes, gravats i conquilles- oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg. Entre els llibres figurava el Libro de artes de las comadres, imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila. Part de la biblioteca (uns dos mil llibres) fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capdecarreu (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Grup de bordes (1.390 m alt) (o les Cases de Capdecarreu) A la capçalera del riu de Carreu. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Capdella (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Grafia antiga del poble de Cabdella. 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Capdellà, es (Calvià, Mallorca Occidental) Poble (115 m alt), al vessant meridional del coll de sa Grua. Sorgí el s XVIII; l'església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801. 31 ILLES BALEARS - MUNICIPI
32 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Capdepera, tractat de Veure> Pera, tractat del cap de. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capdepont y Martínez, Tomás (Almoradí, Baix Segura, 1820 – Múrcia, 1877) Polític. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics "El Correo" i "La Península". Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d'Isabel II i s'hagué d'exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances. Publicà Hacienda de la nación (1872). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap-de-rec (Guixers, Solsonès) Casa i antic terme, al nord-est de Sant Llorenç de Morunys. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap-de-rec, refugi de (Lles, Baixa Cerdanya) Refugi de muntanya lliure (1.980 m alt), al pla del cap de Rec, a cura del Comitè Català de Refugis. Fou inaugurat el 1955. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capdevila (Navès, Solsonès) Casa i església (Sant Iscle i Santa Victòria), a la parròquia de les Cases de Posada, al peu de la serra de Busa. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila, Arnau de (Barcelona, s XIV – 1437) Tractadista de monedes. Autor d'un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésser 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila, Isidor (Sabadell, Vallès Occidental, 1731 - Montserrat ?, Bages, 1802) Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs. Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila, Josep Anton (Catalunya, s XVIII - Buenos Aires, Argentina, s XIX) Polític. Emigrà a l'Argentina. Fou regidor de Buenos Aires. Durant les invasions angleses a l'Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l'expulsió dels atacants. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila, Mateu (Catalunya, s XV - s XVI) Mestre d'obres. Actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509. Treballà en l'obra del monestir de Sant Cugat del Vallès (1498) amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla (1504) i a l'Hospital de la Santa Creu (1505). Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta (1505). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Alvia, Josep Antoni (Barcelona, v 1760 – Madrid, 1846) Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l'Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l'Academia Naturae Curiosorum. Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques i 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Colomer, Jaume (Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911) Actor còmic. Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia. Actuà a l'Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911. Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d'altres obres. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel (Barcelona, 1780 – 1854) Metge. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès. Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Gaya, Joaquim Maria (Barcelona, 1944 - ) Joier. Estudià belles arts a l'Escola Massana de Barcelona i s'inicià en l'orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana i completà la seva formació al taller Lacambra de París. Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d'investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD. El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim. 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capdevila i Massana, Ramon (Palma de Mallorca, 1790 – Madrid, 1846) Metge militar. El 1819 s'establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l'Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar. Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Miñano, Frederic (Catalunya, s XIX - Santiago de Cuba, 1898) Militar. Destinat a Cuba, ascendí a capità d'infanteria. Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d'activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l'Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència. El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba. Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l'Havana en memòria d'aquells patriotes. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Puig, Andreu (Cardedeu, Vallès Oriental, 1894 - França ?, s XX) Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Durant la guerra civil fou conseller d'Economia (abr-mai/1937) i president del Consell d'Economia de la Generalitat. S'exilià a Perpinyà el 1939. Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com "Le Combat" de París i "L'Espoir" de Tolosa de Llenguadoc. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Pujol, Marià (Barcelona, s XIX) Enginyer industrial. Llicenciat en ciències. Es dedicà a l'agronomia i a l'enologia. La diputació provincial de Barcelona el pensionà per a estudiar a l'estranger i l'envià al Congrés Vitícola de Montpeller (1883). Publicà opuscles com Caracteres de la enfermedad causada por la filoxera... (1891). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Recasens, Carles (Barcelona, 1879 – 1937) Escriptor i actor. Casat amb l'actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats. Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de "La Publicitat". Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938). El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capdevila i Rovira, Manuel (Barcelona, 1901 – 1983) Escriptor. Autor de Una història i quatre contes (1924) i De la sardana (1925). Fou redactor en cap de la revista setmanal "La Sardana" (1921-28), i director de "Fulls Musicals", portaveu de l'Associació de Música de Cambra de Barcelona. És autor de l'obra Eduard 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capell, Joan (Mataró, Maresme, 1849 - Catalunya, s XIX) Jesuïta. Essent provincial, féu construir diversos col·legis de l'orde, com els de Barcelona, València, Tortosa i Gandia. Introduí millores i ampliacions als estudis de noviciat. Atengué l'acabament de l'observatori de Manila i féu iniciar la construcció del de l'Ebre. Impulsà la publicació de gran nombre d'obres de jesuïtes pertanyents a l'antiga província d'Aragó. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - CULTURA Capella Davídica de la Catedral de Menorca (Maó, Menorca, 1944 - ) Capella de música. Iniciada pel bisbe Bartomeu Pascual Marroig. N'han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull. Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l'estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company. En el si de la Capella s'han format veus com la del baríton Joan Pons. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capella i Feliu, Jacint Maria (Barcelona, 1880 – Madrid, 1935) Escriptor i periodista. Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903). Escriví sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d'ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari "La Renaixença". També escriví teatre en castellà, a Madrid. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capellà i Fornés, Llorenç (Montuïri, Mallorca Oriental, 21/abr/1946 - ) Narrador. Fill de Pere Capellà i Roca. Conreà la narració: No hi ha vent a la teulada (1971) i Una cinta de dol al capell (1985), premi Víctor Català; i les novel·les: Un dia de maig (1972), El pallasso espanyat (1973), premi les Illes d'Or 1972, 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capellà i Roca, Pere (Algaida, Mallorca, 1907 - Palma de Mallorca, 1954) Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies "regionals" han estat molt representades a Mallorca. Cal remarcar-ne L'amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capella i Sabadell, Francesc de Paula (Barcelona, 1823 – 1901) Escriptor. Publicà, en català i en castellà, novel·les de costums i històriques, com Catalina (La Envidia) (1892), d'ambient mallorquí, apareguda el mateix any a Palma de Mallorca en versió catalana de Pere d'Alcàntara Peña, Cartes que no lliguen (1895) i Lo gorg de les ànimes (1898). Col·laborà a "El Correo Catalán" i a "La Renaixença". 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capellada, riera de (Garrotxa) Curs d'aigua, afluent per l'esquerra del Fluvià; neix a la muntanya de la Mare de Déu del Mont i desemboca al seu col·lector vora Besalú, on hi ha l'antiga església parroquial de Sant Martí de Capellada. 67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capellades, Josep (Martorell, Baix Llobregat, s XVII – Montserrat, Bages, 1688) Escriptor i monjo de Montserrat. Escriví, entre altres llibres, tres volums d'addicions a l'obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n'ha conservat, però, l'Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capellades, Pere (Catalunya, s XIV - Tortosa, Baix Ebre, s XIV) Argenter. Establert a Tortosa, on realitzà treballs remarcables. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Caperó i Agramunt, Andreu (Castelló de la Plana, 1645 – València, 1719) Prelat. Ingressà al convent carmelità de Valdemoro (Castella). Fou professor de filosofia i teologia, prior d'Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra (1686), assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l'orde. Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vice-canceller. Nomenat bisbe de Lugo per Felip V (1714-17) i, posteriorment, de Terol, encara que no arribà a prendre'n possessió. N'han estat publicats alguns sermons. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capestany (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Veure> Cabestany. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capifonts, serra de (Pallars Sobirà) Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Farrera, de direcció sud-est - nord-oest, entre les valls de Botxedo i de la Rabassa, afluents per l'esquerra del riu de Tor. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Capifort (Maó, Menorca) Possessió, a l'extrem nord-est de l'illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort). Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el s XVII per a la fabricació de vernís de gerrers. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capilla, Vicent (València, 1767 – s XIX) Gravador. L'any 1812 fou nomenat director d'estudis de l'Acadèmia de Sant Carles. Deixà obres notables. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capilla i Beltran, Josep (Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963) Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal. És autor de l'estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930). 132 CATALUNYA - POLÍTICA Capítols de Corts (Catalunya, s XII - 1714) Disposicions legislatives de les Corts Catalanes, degudes a la iniciativa de tots tres braços, o d'un de sol amb el consentiment dels altres, acceptades pel rei amb la fòrmula "Plau al senyor rei". Juntament amb les Constitucions i actes de Cort, tingueren primacia en el sistema jurídic català sobre el sistema consuetudinari i sobre el dret comú durant l'edat mitjana i la moderna, fins a Felip V. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capllonch i Rotger, Miquel (Pollença, Mallorca, 1861 – 1935) Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d'alumne Arthur Rubinstein. Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions. Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capmagre, Pere (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XIV) Arquitecte. Mestre d'obres de la catedral de Girona almenys en 1357-59. li ha estat atribuït el projecte de cobrir-ne la nau amb una sola volta. En 1357-60 dirigí la construcció del claustre de Sant Feliu de Girona, enderrocat el 1374. 79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capmany i Casamitjana, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Madrid, 1995) Eclesiàstic. Bisbe auxilliar de Barcelona (1968). Fou professor de teologia del seminari de Barcelona. És autor de "Miles Christi" en la espiritualidad de san Cipriano (1956), tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capmany i de Montaner, Ramon de (Canet de Mar, Maresme, 1899 – Barcelona, 20/gen/1992) Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella. Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d'Or de Barcelona (1931). Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Capnegret (Altea, Marina Baixa) Caseriu, a la costa, al voltant del cap Negret, al nord de la vila. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó (Maó, Menorca, 1852 - ) Família de pastors protestants. Fundada per Joan Capó i Pons, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Alfred (Illes Balears, s XX – Montevideo, Uruguai, s XX) Pastor protestant. Fill de Josep Capó i cosí d'Humbert Capó i d'Enric Capó i Puig. Fou pastor a Montevideo, on morí a l'edat de 33 anys. Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis. La Fundació Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Humbert (Illes Balears, s XX - ) Pastor protestant. Fill de Samuel Capó i cosí d'Alfred Capó i d'Enric Capó i Puig. Després d'haver laborat en l'obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l'església evangèlica espanyola. 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Jaume (Illes Balears, s XVIII) Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques. Fins al set/1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic. Manava la fragata Santa Madrona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capó, Joan (Catalunya, s XVII - 1689) Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons. 133 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Joan (Illes Balears, s XIX - s XX) Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel. Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Josep (Illes Balears, s XIX – s XX) Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928). Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28). 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Pere Antoni (Illes Balears, s XVIII – Palma de Mallorca, 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d'Agustí Alemany. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó, Samuel (Illes Balears, s XIX - Catalunya, s XX) Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep i pare d'Humbert. Ha actuat a Maó i a Barcelona, on féu de pastor. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó i Ferrer, Samuel (Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995) Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s'encarregà de l'església del carrer dels Tallers. Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans. L'any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capó i Garcia, Bernat (Benissa, Marina Alta, 27/feb/1928 - ) Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural. Membre de diverses organitzacions 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó i Pons, Joan (Maó, Menorca, 1852 – 1909) Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel. 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Capó i Puig, Enric (Maó, Menorca, 1930 - Barcelona, 9/mar/2012) Pastor evangèlic. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d'Estudis Teològics. És director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista "Carta Circular", òrgan de l'església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967). Pastor de l'església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona). 99 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Capocorb (Llucmajor, Mallorca Oriental) Antiga possessió, al sud del terme, prop del cap Blanc. A l'edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia. Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell. Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma de Mallorca. 100 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Capocorb Vell (Llucmajor, Mallorca Oriental) Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l'antiga possessió de Capacorb. Fou excavat parcialment per l'Institut d'Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capolat, el (Navès, Solsonès) Cim (1.361 m alt), acinglerat, a l'extrem nord-est de la serra de Busa. Un tall vertical i profund el separa, a l'oest, del Capolatell. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capolatell, el (Navès, Solsonès) Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l'extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l'uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del s XIX per a concentrar-hi presoners de guerra. Hi té l'entrada l'avenc del Capolatell, de 115 m 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Capona, alt de la (Comtat) Cim culminant (686 m alt) de la serra de Carraita. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caporrutxo, el (la Font de la Figuera, Costera) Turó (901 m alt), situat a la capçalera de la vall de Montesa. El cim domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cappont, el (Lleida, Segrià) Antic raval de la ciutat (ant: la Pobla de Cappont), format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, al marge esquerra del Segre; l'antic areny major del riu l'envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí. Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l'hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l'Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat. Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna. Malgrat la prohibició d'edificar-hi, des de la fi d'aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del s XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont. A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caprala (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseriu, al vessant meridional de la serra de l'Arguenya. 108 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Capraria (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Nom donat pels romans a l'illa de Cabrera. 136 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap-roig (Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà) Possessió de la Costa Brava, al voltant del cap Roig, al límit dels dos termes. Són notables els jardins construïts pel seu antic propietari, l'arquitecte i ex-oficial rus Woevowsky. És anomenat popularment cal Rus. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cap-roig (Torrevella, Baix Segura) Urbanització turística (ant: Cabo Roig), al sud de la vila, damunt el promontori del cap Roig. 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capsacosta, serra de (Ripollès / Garrotxa) Alineació muntanyosa que forma part de la serralada que separa la vall del Ter de la vall de Bianya i que culmina al puig Sacreu (1.111 m alt). Pel coll de Capsacosta (984 m alt) passa l'antic camí de Camprodon a Olot. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA
114 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cap-sa-sal (Begur, Baix Empordà) Veure> Sal, cap sa. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Capsec (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble (448 m alt) (o Sant Martí de Capsec; ant: Cuïlsec). Donà nom al municipi fins al començament del s XX. És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l'esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya, per l'esquerra, prop de l'antic hostal de Capsec. L'església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capsigrany, Lluc (Catalunya, s XVIII) Pseudònim d'un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ). Publicà unes dècimes en català, al "Diario de Barcelona" el 1796, acompanyades d'una carta en la qual es lamentava de la manca d'una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al "Diario" -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Capsir i Vidal, Mercè (Barcelona, 1899 - Suzzara, Llombardia, Itàlia, 1969) Soprano. Debutà al teatre del Liceu de Barcelona, amb Rigoletto (1914), i el 1934 hi cantà, en versió catalana, El cavaller de la Rosa, de Strauss. Actuà amb gran èxit als millors teatres europeus i americans, especialment al Teatro alla Scala, de Milà. Fou professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i compongué algunes melodies, entre les quals sobresurt Transcripció per a cant d'unes variacions, sobre un tema de Mozart. 118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuç (Gènova, Itàlia, s XVII - País Valencià, s XVIII) Família d'escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del s XVII, iniciada per Juli Capuç "el Vell". En conjunt, l'obra de la família, segueix l'estil barroc genovès. 120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuç, Juli (Ontinyent ?, Vall d'Albaida, 1630 - País Valencià, s XVII) Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu pare Juli "el Vell" i els seus fills Lleonard Juli, Francesc i Ramon Capuç i Calbet. 121 EUROPA - BIOGRAFIA Capuç, Juli “el Vell” (Gènova, Itàlia, s XVII - País Valencià, s XVII) Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu fill Juli i els seus néts Lleonard Juli, Francesc i Ramon Capuç i Calbet. 122 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuç i Calbet, Francesc (València, 1665 – 1727) Escultor d'imatgeria religiosa i frare dominicà. Fill de Juli i germà de Lleonard Juli i de Ramon. S'especialitzà en petites escultures de vori. 123 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuç i Calbet, Lleonard Juli (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1660 ? – 1731) Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu pare Juli i els seus germans Francesc i Ramon. Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb). Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l'església del Salvador de València i un bust de Felip V (Museu de Belles Arts de València). 124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
125 CATALUNYA - POLÍTICA Caputxinada, la (Barcelona, 9/mar/1966 - 11/mar/1966) Nom que prengué l'assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l'assistència de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals. En assabentar-se'n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l'assaltà i practicà gran nombre de detencions. Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l'aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituiren la Taula Rodona Democràtica. 126 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caputxins, fort de (Girona, Gironès) Fort, un dels que defensava la ciutat, el més meridional. Fou construït el s XVIII a l'extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l'Onyar, davant el Montlliví, a l'antic convent caputxí; en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Constable el s XVII. Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça. 127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuz Veure> Capuç (família d'escultors). 128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuz, Jacint (València, 1857 - País Valencià, 1896) Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants. 129 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
134 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuz i Gil, Antoni (Godella, Horta, 1846 - País Valencià, s XIX) Escultor d'imatgeria religiosa. Seguí la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII. Fou el pare de Josep i de Pasqual Capuz i Mamano. 130 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Capuz i Mamano, Pasqual (València, 1882 – Barcelona, 1959) Dibuixant i pintor. Germà de Josep. Residí a Barcelona des de l'any 1907 i fou catedràtic de l'Escola de Llotja i de la d'Arts i Oficis d'aquesta ciutat. Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle. Col·laborà amb dibuixos d'una gran originalitat a les revistes del seu temps ("Papitu", "L'Esquella de la Torratxa", "El Gall", "La Novel·la d'Ara"). Obtingué una primera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes (1924) i la medalla d'or de París el 1925. Part de la seva obra, especialment la feta al gauche, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València.
Anar a: [ Cao ] [ Capcir ] [ Capdevila i C ] [ Capellada ] [ Capo ] [ Caps ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Capdevila i Felip, Sanç
Capdevila i Massana, Manuel
Capdevila i Valls, Roser
Capdevila i Vilallonga, Lluís
Capell i Hernández, Josep
Capmany i Farnés, Maria Aurèlia
Capuz i Mamano, Josep