|
|
|
Anar a: [ Caste ] [ Castell d'A ] [ Castell E ] [ Castellad ] [ Castellar, e ] [ Castellar i ] Crec que les entitats bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que tots els exèrcits del món. (Thomas Jefferson) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA castel·lans (Catalunya) Poble ibèric del nord del país, esmentat per Ptolemeu, que cita com a localitats seves Bassi, Beseda, Egosa i Sebendunum. De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup d'aquests, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú. 2 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castelforte, principat de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d'Orioles i de Montcada. 106 CATALUNYA - CULTURA castell Veure> castells (manifestació cultural). 3 CATALUNYA - HISTÒRIA
4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Castell, Antoni (Illes Balears, s XIV) Notari. Senyor de l'albufera d'Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca. El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó, cosa que féu que Joan I l'exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó. El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s'Albufera. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castell, Antoni (Catalunya, 1536 - Montserrat ?, Bages, 1640) Farmacèutic. El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia. El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios. Morí als 104 anys. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castell, Antoni Veure> Castell de Pons, Antoni. 7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Castell, arenal d'en (es Mercadal, Menorca) Platja de la costa septentrional, és un semicercle de platja triàsica amb dunes, al fons d'una profunda badia. Hi ha una important urbanització. 8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castell, comtat del (Sardenya, Itàlia) Títol, atorgat per Carles II el 1700 a Feliu de Màrgens-Nin i Manca sobre el castell que tenia a Sardenya. El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell, el (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Cim culminant (2.076 m alt) de la serra del Boumort, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell, el (Ulldecona, Montsià) Caseria, a l'esquerra del riu de la Sènia, que la separa de Sant Rafael del Maestrat. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell, el (Bolvir, Baixa Cerdanya) Veïnat (o el Veïnat d'Amunt), aturonat, al nord del poble, al voltant d'una antiga torre. 13 ILLES BALEARS - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castell, Francesc (Sant Mateu, Baix Maestrat, s XVII - País Valencià, s XVIII) Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més. Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca. Fou definidor de l'orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana. 15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell, platja de (Palamós, Baix Empordà) Platja de la Costa Brava, a llevant de l'antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s'Alguer. És limitada a l'est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d'un poblat pre-romà. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell, punta del (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Promontori, forma part del massís del Montgrí, entre les cales de la Ferriola, al nord, i Pedrosa, al sud. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Castell d'Amós, es (Costitx, Mallorca Septentrional) Possessió. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell d'Aro (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Poble (o la Vall d'Aro), aturonat a l'esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d'un castell, probablement el castrum Benedormiens, donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols. El s XIX es convertí en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom, dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d'Aro. L'església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d'Aro fins al s XVII. Fins el 1991 fou cap del municipi, al qual també donà nom. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Castell de Burjassénia, baronia del (Catalunya) Títol, atorgat el 1919 a Eulogi Despujol i de Reinoso, nét del general Eulogi Despujol i Dusay, la família del qual havia posseït la senyoria de Burjassénia (Baix 20 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Castell de Centelles, comtat del (Catalunya) Títol, atorgat el 1599 a Joaquim de Centelles-Carrós i d'Oms, comte de Quirra i baró de Centelles. El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d'Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó. El títol passà als 23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castell de Fanzara (Fanzara, Alt Millars) Despoblat, amb restes d'un antic castell islàmic. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castell de Guadalest, el (Marina Baixa) Veure> Guadalest. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Castell de Mollet, el (Montferrer, Vallespir) Despoblat aturonat (1.032 m alt), a l'indret de l'antic castell de Mollet. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell de Mur (Pallars Jussà) Veure> Guàrdia de Noguera. 28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castell de Planès, el (Alta Cerdanya) Veure> Planès. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell de Pontós, el (Pontós, Alt Empordà) Veïnat, sota l'antic castell de Pontós. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell de Santa Maria, el (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (670 m alt), a la dreta del Sió. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Sant Domí. Fou de jurisdicció reial. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castell de Torrent, marquesat del (Catalunya) Títol concedit el 1770 a Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent d'Empordà (Baix Empordà). 33 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castell de Xirell, baronia del (Catalunya) Títol atorgat el 1875 a Carles Frígola i Pallavicino. 36 CATALUNYA - ART
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castell d'Empúries (Sardenya, Itàlia) Designació de la ciutat de Castelsardo, aplicada després de la conquesta catalana (1448). 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castell d'Oliana, el (Oliana, Alt Urgell) Caseriu, al vessant meridional de la serra de les Canals, vora el grau d'Oliana. La seva església, romànica, era la primitiva església parroquial d'Oliana. 40 CATALUNYA - CULTURA Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, el (Rubí, Vallès Occidental, 1996 - ) Equipament patrimonial. Creat amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat. És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l'ajuntament a partir del 1987. Inclou una exposició permanent amb el títol "Rubí, riera d'identitats, un passeig per la història de la ciutat" i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l'evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Castell Formós (Noguera) Nom amb què fou coneguda la suda o castell de Balaguer. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castell i Miralles, Francesc (Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917) Periodista. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València. Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic "Los Dos Reinos", d'aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts. Des del 1875 dirigí el diari "El Mercantil Valenciano", al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d'"El Pueblo". 49 CATALUNYA - MUNICIPI
48 EUROPA - ART
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellà, Bonaventura (Mataró, Maresme, 1830 – 1902) Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró. Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers. 105 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castella, guerres contra (Catalunya-Aragó, s XIII - s XV) Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: Infants de la Cerda, guerra dels (1289-1304), Dos Peres, guerra dels (1356-69) i Infants d'Aragó, guerra dels (1429-45). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castella i Bertran, Enric (Amer, Selva, 1924 - ) Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d'enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia. Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d'investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l'Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid. Ha publicat nombrosos treballs 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellà i Mariné, Josep (Catalunya ?, 1850 - s XIX) Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellà i Raich, Gabriel (Igualada, Anoia, 2/abr/1876 – 29/nov/1959) Historiador i folklorista. Arxiver municipal d'Igualada, fou vice-president del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l'ofici d'adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d'Igualada (1954). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellà i Roger, Josep Maria (la Selva del Camp, Baix Camp, 1883 – Perpinyà, 1948) Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló. Autor de l'obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castelladral (Navàs, Bages) Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960. És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s'estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d'Hortons i de Sant Cugat. La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel. 56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castellana, la (Conflent) Riu tributari, per l'esquerra, de la Tet. És forma a l'oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d'aigües amb l'Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l'est l'alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d'Escales. La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellanas i Escolà, Miquel (Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924) Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol. Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d'imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellania, la (Catalunya) Nom popular de la castellania d'Amposta. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellanos i Vila, Emili (Barcelona, 1954 – 18/nov/1995) Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació. Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim. Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990). Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d'Andreu Martín i Jaume Fuster, en l'edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellar (València, Horta) Poble, al sud de la ciutat, sorgit el s XIX. És un centre de fabricació d'alcohols. L'església és parroquial des del 1902. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar (Aguilar de Segarra, Bages) Poble (ant: Castellar de Segarra), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa. L'església parroquial de Sant Miquel i l'antic castell de Castellar són damunt un tossal. El s XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers. El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923). 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Caseriu (831 m alt) de l'antic mun. de Tost, damunt la riba esquerra del riu de Tost. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellar (Quesa, Canal de Navarrès) Antic nom del poble de Quesa. El comtat de Castellar fou concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar; passà als Castellví i als Armet. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 ANDORRA - GEOGRAFIA Castellar, bordes de (Encamp, Andorra) Grup de bordes, a la dreta del riu d'Ensagens, prop de l'església de Sant Jaume dels Cortals. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar, comte de Veure> Amat de Planella i de Despalau, Francesc. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar, Damas de (Catalunya, s XVI – Parma, Itàlia, 1625) Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l'hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde. Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els eremitoris caputxins i els substituí per convents. Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar, el (Oliola, Noguera) Masia i antic terme, entre Ponts i Vilanova de l'Aguda. 70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castellar, estany del (Alta Cerdanya) Estany del massís del Carlit, a l'est del Carlit. Desguassa per la vall d'Angostrina. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar, illa de (Llançà, Alt Empordà) Illot, situat a l'extrem del Port de Llançà. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar, Jaume de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya-Aragó des de la primeria del regnat d'aquest. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar, Joan de (Catalunya ?, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XV) Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d'aquell rei, fet a Càller pel juli/1409. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellar, poblat ibèric de puig (Vallès Occidental / Barcelonès) Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans; fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del s XX, el qual n'inicià l'excavació, que fou continuada per l'Institut d'Estudis Catalans. Darrerament hi han estat fets treballs d'excavació i, sobretot, de consolidació. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar, Ponç de (Catalunya ?, s XIII – Sicília ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau de Castellnou. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar, puig (Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l'important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans; fou descobert per Ferran de 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar, puig del (Alt Penedès) Cim (944 m alt) de la Serralada Pre-litoral (serra d'Ancosa), entre la vall de la Llacuna (Anoia) i la capçalera del riu de Foix. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellar, serra del (Alt Maestrat / Plana Alta) Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l'Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada per la rambla de les Coves, que limita la serra a l'est. S'estén entre les serres d'en Galceran, al nord, i del coll d'Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1.000 i 500 m. Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellar, serra del (Agost, Alacantí) Serra que limita per l'est el municipi. Es caracteritza pel relleu poc enèrgic (altituds fins a 700 m) isolat entre superfícies d'erosió. Al sud s'enfonsa sota els glacis, vers la vila d'Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar). L'antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l'església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellar de la Selva (Quart d'Onyar, Gironès) Poble, a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l'Onyar per la dreta. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castellar i de Borja, Joan de (València, 1441 – 1505) Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja. Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9/ago/1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d'Alpicat el Major a l'arquebisbat de Mont-real, a Sicília. Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellar i Serra, Ernest (Barcelona, 1855 – 1917) Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876. Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d'alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona. Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879). 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castellarda, rambla (Camp de Túria) Curs d'aigua de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1.162 m alt). Les rambles de capçalera drenen el terme de Figueroles de Domenyo i s'ajunten al Villar (on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar). Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d'Artaix; desguassa al Túria dins els terme de Benaguasil. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Castellarnau (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Despoblat de la Ribalera. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellarnau (Sabadell, Vallès Occidental) Altre nom de la torre de Berardó. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellarnau, Joan Baptista (Catalunya, s XVII - Sant Pere de Rodes, Port de la Selva, Alt Empordà, 1673) Religiós i erudit. Durant els darrers anys de la seva vida fou abat del monestir de Sant Pere de Rodes, i abans ho havia sigut del de Sant Cugat del Vallès, on ocupà el càrrec de prior i de vicari general. Escriví un Índice o repertorio por orden alfabético de las cosas notables del archivo de San Cugat, i una història dels abats d'aquest establiment. Les dues obres han restat inèdites. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de (Tarragona, 1794 – 1874) Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà. Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat. Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de (Tarragona, 1848 – Segòvia, Castella, 1943) Botànic i enginyer forestal. Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d'Osca, per encàrrec de l'estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península. Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l'observació microscòpica i l'estructura microgràfica de distints tipus de fusta. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castellarnau i de Llopart, Lluís de (Tarragona, s XIX – Barcelona, s XIX) Metge. Germà de Joaquim Maria. S'establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d'hidroteràpia. El 1883 fundà l'Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un "Boletín de Hidroterapia". És autor de notables escrits professionals. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castellars (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.237 m alt) (o Castellars de l'Abadiat) de l'antic mun. de Malpàs, a l'esquerra del barranc de Peramea. La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellàs (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l'actual. L'antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre. El poble és a l'esquerra del riu de Castellàs; l'església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós. Pertangué al vescomtat de Castellbó. 101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castellàs de Rasigueres, el (Rasigueres, Fenolleda) Veure> Rasigueres, castell de. 102 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Castellàs de Sornià, el (Sornià, Fenolleda) Castell existent ja el s XI. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castellassa, la (Matadepera, Vallès Occidental) Cim (856 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt, al sud-est de la Mola.
Anar a: [ Caste ] [ Castell d'A ] [ Castell E ] [ Castellad ] [ Castellar, e ] [ Castellar i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Castell de Castells
Castell de l'Areny
Castell dels Tres Dragons, el
Castell Nou de Nàpols
