A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:  Castellb ]  [ Castellbl ]  [ Castelld ]  [ Castellet, C ]  [ Castellet, R ]  [ Castellfo ]

Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador. (Edgar Allan Poe)

1 CATALUNYA . GEOGRAFIA

Castellbarri  (Calonge, Baix Empordà)  Antic castell, en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins. En resta una torre enrunada de planta rectangular. És esmentat el 1058, pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al s XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals. Al seu costat hi ha les restes d'un poblat ibèric.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellbell  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Poble (188 m alt) i antic cap del municipi, a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi. Es formà prop de l'antic castell de Castellbell; l'església de Sant Vicenç és romànica (s XII). L'antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellbell, marquès de  Veure> Josep Amat de Planella i de Despalau.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellbell, marquesat de  (CatalunyaTítol, atorgat el 1702 a Josep d'Amat de Planella i Despalau, senyor de Castellbell (Bages). El títol, amb grandesa d'Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbell, Vicenç de  (Catalunya, s XV – Ripoll, Ripollès, nov/1464)  Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan. Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n'ordenà l'alliberament. Fou assassinat pels seguidors d'Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II.

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCastellbell i el Vilar  (BagesMunicipi: 28,48 km2, 178 m alt, 3.624 hab (2014). Situat a la vall del Llobregat, entre el massís de Montserrat i el Vallès Occidental, drenat per les rieres de Marganell (dreta) i Rellinars (esquerra). Hi ha pinedes, alzinars i rouredes. Els conreus són bàsicament de secà (cereals, fruiters, olivera, llegums i vinya) i al regadiu s'hi cultiva hortalisses i arbres fruiters. És tradicional al municipi la indústria de filats i teixits de cotó, localitzada en colònies a la vora del Llobregat, com el Borràs, cap del municipi, el Burés, la Bauma i altres. Al poble de Castellbell hi ha el Pont Vell sobre el Llobregat, gòtic, i a prop, el castell de Castellbell. Dins el terme, a més del Vilar, hi ha també el poble de Sant Cristòfol, amb l'ermita romànica de Sant Jaume. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Notícies - Colla Gegantera i Grallera

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellberguedà  (Berga, Berguedà)  Turó espadat (1.292 m alt), a ponent del santuari de Queralt, fortificatInici página durant les guerres carlines.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalCastellbisbal  (Vallès OccidentalMunicipi: 30,97 km2, 132 m alt, 12.434 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i a l'esquerra del Llobregat, la riera de Rubí en constitueix el límit sud-est. L'agricultura, on predomina el secà, és en regressió a causa principalment de la instal·lació al terme, a partir del 1960, de diversos polígons industrials i a la construcció d'urbanitzacions. Extracció de graves i argiles. El poble és a l'esquerra del Llobregat; l'església parroquial de Sant Vicenç és del s XVI; sobre un turó pròxim hi ha les restes de l'antic castell de Castellbisbal (on resta la capella de Sant Vicenç). Dins el terme hi ha, a més, les caseries del Canyet i de les Casetes de N'Oliveró, el barri de Costa Blanca, les urbanitzacions de Can Pedrerol de Baix (amb la capella romànica de Sant Quintí) i de Can Campanyà. El pont del Diable sobre el Llobregat és també, en part, dins el municipi. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Club Korfbal - Club de Bàsquet - Club Patí - Colla Gegantera - Diables

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Berenguer de  (Catalunya, s XII - Girona ?, 1254 ?)  Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial. Dominicà. Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret (1213). Al setge de Palma de Mallorca (1299) estimulà amb les seves paraules els combatents catalans. Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l'edificació del qual subvencionà. Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d'haver revelat secrets de la seva confessió.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellbisbal, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Näsir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre. El 1324 assistí a l'assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç de Mallorca.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Bernat de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l'alqueria d'Alborxec.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Dalmau de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I durant la difícil minoritat del monarca.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Figurava com a "donzell" al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume d'Urgell.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l'acció armada de Ferran I contra Jaume el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellbisbal, Ramon Bremond de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbisbal, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Lluità amb Jaume I a la conquesta de Mallorca (1229), on sembla que actuà amb gran mèrit, ja que obtingué un dels lots més importants del Repartiment: 41 jovades de terra de conreu al terme de Petra, 8 al d'Inca, i encara un molí prop de Palma, al rierol d'Esporles.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellblanc  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Llogaret i antic castell (cast: Castilblanque), al peu de la paret septentrional de la mola de l'Albeitar.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellblanc  (Oliola, Noguera)  Despoblat entre Renant i Coscó.

20 CATALUNYA - CULTURA

Castellblanch, Dotació d'Art  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1968 - )  Entitat. Fundada per Antoni Parera. Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l'educació estètica infantil.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellbó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l'actual (o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleó), situat a la sortida de l'alta vall de Castellbó. L'església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l'antiga col·legiata de Castellbó entre els s XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX) que conserven elements gòtics. La creu de terme ha estat reconstruïdaInici página i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó. Dins l'antic terme hi havia els monestirs d'Albet i de Costoja.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Arnau de  Veure> Arnau I de Castellbó.

23 CATALUNYA - ART

Castellbó, col·legiata de  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436), fundada com a successora de l'antiga abadia de Santa Cecília d'Elins, les monges de la qual s'havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d'on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383. Constava d'un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851. Actualment és església parroquial de la vila.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Elisabet de  (Catalunya, s XIV - França, 1412)  Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d'Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Ermessenda de  Veure> Ermessenda de Castellbó.

105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellbó, Gastó I de  Veure> Gastó I de Foix.

106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellbó, Gastó II de  Veure> Gastó IV de Foix.

107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellbó, Joan de  Veure> Joan I de Foix.

108 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellbó, Mateu de  Veure> Mateu I de Foix.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Pere I de  (Catalunya, s XII - 1150)  Primer vescomte de Castellbó (v1126-50). Besnét de Guillem d'Urgell. Casat amb la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya. Adquirí el 1135, en virtut d'una sentència arbitral d'Ermengol VI d'Urgell, l'important lloc de Ciutat (l'actual Castellciutat) amb el permís de bastir-hi una fortalesa. Fou succeït per Ramon II de Castellbó.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Pere Ramon de  Veure> Castellbó, Pere I de.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Ramon de  Veure> Ramon II de Castellbó.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Roger I de  Veure> Roger IV de Foix.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Roger Bernat I de  Veure> Roger Bernat II de Foix.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Roger Bernat II de  Veure> Roger Bernat III de Foix.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellbó, Roger Bernat III de  Veure> Roger Bernat III de Castellbó.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellbó, Roger Bernat IV de  Veure> Roger Bernat IV de Castellbó.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

vall de Castellbó (Alt Urgell)Castellbó, vall de  (Alt UrgellVall drenada per la riera de Castellbó, que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d'Aravell, tributària del Segre. És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu. És tancada, al nord, per un gran fundal solcat, a més pels barrancs de capçalera d'Albet, de Solanell i de Sendes (que s'uneixen a la riera de Castellbó prop de la vila de Castellbó juntament amb el barranc de Carmeniu) i dominat pels puig de Solanell (2.009 m alt) i de Mongetes (2.091 m), punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l'oest, i el ras de Conques, a l'est, separa aquesta vall de la Ribalera; a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia (1.741 m), hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe; a ponent, s'obren diversos colls (des del de la Culla fins al de Pou) damunt la vall d'Elins (o de Pallerols), de la qual resta aïllada, al sud, per la roca Rodona (1.565 m) i el pic de les...  Segueix... 

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellbó, vescomtat de  (Alt UrgellJurisdicció feudal, que comprenia originàriament les valls de Castellbó (dita de Castell-lleó fins a mitjan s XI), d'Aguilar i de Pallerols. El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbó al vescomte Guillem d'Urgell. Però no fou fins ben entrat el s XII, després de l'entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbó, besnét de Guillem, amb la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya, i de l'aparició al sud del comtat d'Urgell d'un nou vescomte, titular del Baix Urgell (després dit d'Àger), que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbó, després d'haver emprat la de vescomtes de l'Alt Urgell (vescomtat d'Urgell).

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellbó de Baridà  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Antic castell (desaparegut), construït el 1207Inici página pel bisbe d'Urgell.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalCastellcir  (Vallès OrientalMunicipi: 34,5 km2, 773 m alt, 718 hab (2014). Situat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l'altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Castellcir (nom de la capçalera de la de Tenes. El municipi basa la seva economia en l'explotació de grans extensions forestals, l'agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). El poble és de poblament disseminat, només hi ha el petit agrupament del Carrer de l'Amargura (actual centre del municipi), on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L'antiga església de Sant Andreu, d'origen romànic i planta basilical, és a la serra de la Roca-sitjana, fou reformada el 1702 i restaurada al s XIX. El terme, on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellcir (esmentat el 1107), comprèn també l'antic poble i terme de Marfà (separat del territori) i el poble de Santa Coloma Sasserra. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Falcons

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellciuró  (Molins de Rei, Baix LlobregatCastell enrunat (153 m alt), a l'est de la vila. Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal. El 1366 esdevingué castell termenal.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellciutat (Alt Urgell)Castellciutat  (la Seu d'Urgell, Alt UrgellPoble (721 m alt) (ant i pop: Ciutat), ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l'eixample modern s'estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu. Als turons que s'alcen als extrems de la població hi ha dues fortaleses: la ciutadella de Castellciutat (construïda damunt l'antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal) i el castell de Castellciutat (esmentat ja el 1064 com a puig d'Urgell, amb cinc baluards, refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de SolsonaInici página dita la Torreta. Les dues fortaleses foren escenaris d'importants fets d'armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l'ago/1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d'un mes de setge. Abandonades...  Segueix... 

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesCastelldans  (GarriguesMunicipi: 65,1 km2, 353 m alt, 976 hab (2014) (o Castelldàsens). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb el Segrià, al sud-est de Lleida. Hi ha petites extensions d'alzinars i pinedes. Les bases de l'economia local són la ramaderia, principalment porcina, ovina i aviram, i l'agricultura, on predomina el secà, sobretot oliveres; el regadiu (cereals i arbres fruiters) hi és possible gràcies als regatges derivats del canal d'Urgell, ocupa només el sector nord, que forma part de la plana d'Urgell. El poble és al peu d'un petit turó coronat per les ruïnes del castell de Castelldans; l'església parroquial és dedicada a l'Assumpció, amb façana neoclàssica. Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Matxerri, el mas de l'Entorn, Mandanya, Triguell, Gisperta, Sant Jaume i Melons. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Timorell

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatCastelldefels  (Baix LlobregatMunicipi: 12,91 km2, 3 m alt, 63.255 hab (2014). Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes. Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l'autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960. El poble és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l'antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l'antic monestir de Castelldefels; l'actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d'elles amb una col·lecció d'arqueologia local. Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs iInici página de Vacances. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Unió Esportiva - Ràdio - Entitats - Castellers

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelldefels, monestir de  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró de Barcelona. Els comtes Borrell i Letgarda l'uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès. La ràtzia d'Almansor (985) féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelldelremei  (Penelles, NogueraVeure> Remei, castell del.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelldosrius, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d'Espanya). El seu nét i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, fou lloctinent de Mallorca, i el fill d'aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, fou capità general d'Andalusia i de Catalunya (1822-23).

40 CATALUNYA - CULTURA

casteller –a  (Catalunya)  Activitat cultural. Persona que intervé en la formació dels castells humans, originaris de la ciutat de Valls (Alt Camp).

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellestaó  (la Torre de Cabdella, Pallars JussàPoble (1.104 m alt) (pop: el Castell). En un sector de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí, a la dreta del Flamicell. L'església depèn de la parròquia d'Antist.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastellet  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Poble (159 m alt) i antic cap del municipi, damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix, en un meandre que l'envolta. Domina actualment el pantà de Foix. Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet (molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March), esmentat ja al s X, a la marca del comtat de Barcelona; el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles; al s XVII passà als comtes de Santa Coloma. L'església parroquial de Sant Pere és romànica (modificada al s XVII).

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Castellet  (Tremp, Pallars Jussà)  Llogaret (1.100 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs. L'església parroquial (la Mare de Déu de l'Expectació) depèn de la d'Espluga de Serra.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellet  (Vallbona d'Anoia, Anoia)  Antic castell. Esmentat el 1063, situat probablement prop de la confluència de la riera de Llivars amb l'Anoia.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Arnaua de  (Catalunya, s XII)  Dama. Es casà amb Dalmau I de Rocabertí, el segon dels vescomtes d'aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, baró de  (Barcelona, 1756 – 1831)  Senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Títol amb el qual és conegut Marià d'Alegre i d'Aparici. Creat baró de Castellet el 1797 per Carles IV d'Espanya. El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela; d'una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, col·laborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets (1794). Presidí la Junta de Comerç (1807) iInici página pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d'economia a Barcelona. Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 hostatja part del Museu Picasso. Morí sense fills de la seva muller, Panda de Duran, i llegà els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Berenguer Ramon de  (Barcelona, a 1113 – 1138)  Noble. Ramon Berenguer III li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert. Es negà després a retornar-lo tot declarant-se ell i els seus germans en rebel·lia. Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona. Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1139.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Berenguer Ramon de  (Catalunya, s XII)  Noble. Substituí en les funcions de vescomte de Barcelona el jove Guillem Saguàrdia, el qual les exercia amb poc seny des que l'oncle d'aquest, Reverter, hereu del vescomtat i guerrer a sou del soldà del Marroc contra els almohades, tornà a Barcelona en 1133 per fer efectius els seus drets i havia anomenat Saguàrdia regent del vescomtat mentre ell tornava al Marroc.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bernat Otger de  (Barcelona, s XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bertran de  (Barcelona, s XII)  Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte. Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona. El 1153 emprengué laInici página reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València. El mateix 1154 l'arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l'encàrrec de repoblar-la.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bertran de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fill del castlà de Siurana, Bertran de Castellet. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d'Alfons I de Catalunya-Aragó. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bertran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bertran de  (Catalunya, s XIV)  Noble. En 1323 participà a l'expedició de l'infant Alfons per sotmetre Sardenya. Formava part del grup que s'avançà al gros de l'exèrcit i que salpà ja abans de Barcelona, rumb a Oristany, amb 180 genets a bord de tres coques. Aquest contingent anava a les ordres del vescomte Dalmau de Rocabertí. A la primeria de juliol de 1323, iniciat el setge d'Esglésies, formava línia amb Pere de Queralt, cobrint el sector situat davant la porta de Sant Antoni de la plaça. En 1330 fou un dels convocats per Alfons III el Benigne a la croada que havia de ser empresa l'any següent contra Granada i que hagué de ser suspesa per l'aliança entre castellans i àrabs.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Bonaventura  (Terrassa, Vallès Occidental, s XIX - Argentona, Maresme, 1890)  Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre elInici página conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869). Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Carbonell de  (Catalunya, s XI – s XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Domènec  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1592 – Nagasaki, Japó, 1628)  Dominicà. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera. Pius IX el beatificà el 1867. Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.

57 CATALUNYA NORD - ART

Castellet, el  (Perpinyà, RossellóPortal principal de les fortificacions de la ciutat. Manat bastir a Guillem Guitard a partir del 1368 per l'infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó. És de maons vermellosos i consta de dues torres emmerletades. Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona. Lluís XI de França, durant l'ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el féu arranjar i hi afegí (1477-83) el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona; hi foren empresonats alguns patriotes catalans i després de l'annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674, abans d'ésser torturats i executats. Durant la Revolució Francesa serví novament de presó, i hom ha suposat que el cos d'un nen trobat aparedat en un calabós és el de Lluís XVII. Des del 1914 fou arxiu municipal, i des del 1963 acull el Museu d'Arts i Tradicions Populars del Rosselló i de la Cerdanya.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastellet, el  (Tremp, Pallars Jussa)  Llogaret (1.100 m alt) de l'antic terme d'Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs. L'església parroquial (la Mare de Déu de l'Expectació) depèn de la d'Espluga de Serra.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Gilabert de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l'encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Gonçal de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l'expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Guillem Pere de  (Catalunya, s XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Guillem Pere de  (Catalunya, s XII)  Noble. Potser nebot de l'homònim. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d'aquest al Camp de Tarragona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Jaspert de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l'illa l'infant reial Jaume, fou ambaixador d'aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellet, Jaspert de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1353 anà a Sardenya amb l'expedició que comandava Bernat II de Cabrera, on participà al setge de l'Alguer, on, un cop capitulat la plaça (30/ago/1353), fou nomenat governador. Retirat ja a Càller Bernat de Cabrera, amb totes les seves forces, es produí a l'Alguer una revolta sobtada. Jaspert n'hagué de fugir despenjant-se pels murs de la plaça, i aconseguí reunir-se a Càller amb els catalans. Aquesta nova revolta fou la darrera que s'esdevingué a l'Alguer, ja que l'any següent, sotmesa novament la ciutat pel mateix rei Pere II, seria poblada íntegrament per catalans i Jaspert col·laborà en l'èxit de l'expedició reial. Tornat a Catalunya féu la guerra contra Castella. El 1363 passava a Aragó amb els grans reforços catalans que hi foren tramesos després de caure Carinyena. El 1372 fou un dels qui pressionaren Pere III perquè rehabilités Bernat de Cabrera, el nét del seu antic superior a la primera campanya que féu a Sardenya.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Jofre de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Pere de  (Catalunya, s XVI)  Bisbe d'Urgell (1561-71). Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s'introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d'assistir al Concili de Trento. El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma d'escriure un manual per a sacerdots dins l'esperit de la contrareforma, el qual tingué una gran difusió.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellet, puig del  (Lloret de Mar, SelvaJaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d'evacuació de les aigües pluvials. Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 - 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l'aspecte defensiu, especialment durant l'última etapa de la seva existència.Inici página Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Roland Bernat de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellet, Romeu de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l'almirallat de Pere Ferrandis d'Híxar, bastard de Jaume I.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellet, Sant Llogai de  (Castellterçol, Vallès OrientalVeure> Sant Llogai de Castellet.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellet, serra de  (Torís, Ribera AltaPetita alineació (342 m alt), limitada a l'oest pel riu de Bunyol; forma part de l'estructura de la foia de Bunyol.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellet de Bages  (BagesVeure> Sant Vicenç de Castellet.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastellet de Banyoles, el  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Important poblat ibèric, a l'indret de l'antic lloc de Banyoles, dominant l'Ebre. Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d'orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d'Empúries i d'Iltirta. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases. Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (s IV-III aC). Els objectes d'orfebreria, gerros i plates d'argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellet de Llobregat  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Nom donat el 1937 per al municipi.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Castellet i Díaz de CossíoCastellet i Díaz de Cossío, Josep Maria  (Barcelona, 15/des/1926 - 9/gen/2014)  Editor, crític literari i assagista. Llicenciat en dret, ha col·laborat amb articles i assaigs en diverses publicacions d'arreu del món. Des del 1964 fou director literari d'Edicions 62. De la seva obra, molt abundant, destaca Notas sobre la literatura española contemporánea (1955), La hora del lector (1957), L'evolució espiritual d'Ernest Hemingway (1958), Veinte años de poesía española 1939-1959 (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, en col·laboració amb Joaquim Molas), Poesia, realisme, història (1965), Lectura de Marcuse (1969), Nueve Novísimos (1970), Qüestions de literatura, política i societat (1975), Literatura, ideologia i política (1976) i Antologia general de la poesia catalana (1979, en col·laboració amb J. Molas); els estudis fets sobre Salvador Espriu (Introducció a la lectura de Salvador Espriu, 1971), Josep Pla (Josep Pla o la raó narrativa, 1978, premi Josep Pla...  Segueix... 

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsCastellet i la Gornal  (Alt PenedèsMunicipi: 47,54 km2, 137 m alt, 2.237 hab (2014). Situat a la vall del riu de Foix, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès, al vessant sud de la Serralada Litoral. Dins el terme es troba el pantà de Foix. El relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pastures. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà, i el cultiu predominant és la vinya, seguit dels cereals i les oliveres. El cap del municipi és el poble de la Gornal. El municipi compèn, a més, els pobles de Castellet (antic cap del municipi), Clariana, les Masuques i Torrelletes, el barriInici página de les Casetes de la Gornal, les caseries de Puigmoltó, el Mas Fumet i Sant Marçal, l'església romànica de Sant Esteve de Castellet, el santuari de Montanyans i l'antic terme de Castellnou. Prop del pantà de Foix hi ha una cova sepulcral eneolítica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Castellet i SolanasCastellet i Solanas, Manuel  (Barcelona, 19/des/1943 - )  Matemàtic. Format a l'escola de B. Eckmann de Zuric. Catedràtic de geometria i topologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d'homotopia. Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d'un grup per a la recerca en topologia. Ha estat secretari general (1990-92), vice-president (1992-95) i president (des del 1995) de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1978-82) i fundador i director del Centre de Recerca Matemàtica (1984), dependent de l'IEC. Membre de les Societats Matemàtiques Suïssa, Alemanya i Americana. Ha contribuït a situar la matemàtica catalana a nivell d'igualtat amb la dels països més avançats. El 1991 li fou concedida la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellets  (Reus, Baix Camp)  Partida i antic terme (ant: Castellet). Formava part del Territori de Tarragona; hi hagué un castell pertanyent als Castellet, senyors de Reus.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del RacóCastellfabib  (RacóMunicipi: 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014) (cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l'Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada. Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l'oferta econòmica del municipi; el regadiu i l'apicultura són activitats complementàries. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell de Castellfabib, islàmic; l'església parroquial dels Àngels,Inici página destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l'altra banda del riu hi ha les restes de l'antic convent de San Guillermo (s XIII). Dins el terme hi ha, a més, les caseries d'El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, el Mas de Jacinto i Tóveda. Àrea comercial de Terol. Ajuntament (en castellà) - Falla Marquès de Sant Joan

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellferran  (Anoia Contrafort (793 m alt) occidental del massís de Montserrat, separat d'aquest pel coll de can Maçana.

81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Castellfisel  (Fenollet, Fenolleda)  Antic castell (492 m alt) (occ: Castelfisel), que domina l'entrada de la vall de Fenollet.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellflorit, comtat de  (CatalunyaTítol concedit, el 1626 al ric-home Martí de Torrelles-Bardaixí òlim Fernàndez de Heredia i de Luna. Passà als ducs d'Híxar i de Lécera.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellflorit de la Roca, baronia de  (GarrotxaAntiga jurisdicció feudal. El 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà). Pertangué als Santa Pau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellfollit  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Granja del monestir de Poblet, al bosc de Poblet, a l'esquerra del torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar. Propietat del monestir, ha estat restaurada.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastellfollit, vescomtat de  (CatalunyaTítol atorgat l'any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaCastellfollit de la Roca  (GarrotxaMunicipi: 0,68 km2, 296 m alt, 1.012 hab (2014). Situat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d'Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars. La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l'alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d'una cinglera basàltica d'uns 50 m d'alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l'acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern. L'antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla Gegantera

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellfollit de la Roca, batalla de  (Castellfollit de la Roca, 14/mar/1874)  Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina entre les forces carlines de Savalls i les republicanes de Nouvilas, que foren derrotades.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCastellfollit de Riubregós  (AnoiaMunicipi: 26,28 km2, 467 m alt, 177 hab (2014). Al fons de la vall del Llobregós o Riubregós, afluent del Segre, al límit amb la Segarra, al nord-est d'Igualada. Hi ha algunes hectàrees de pinedes i rouredes. El municipi basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia, la cria d'animals de granja i la fabricació de ciment. La vila és a la confluència del torrent Magre amb el Llobregós; l'església parroquial és dedicada al Roser; al cim d'un promontori hi ha les ruïnes del castell de Castellfollit (documentat el s XI), destruït pel general Mina (junt amb el poble) el 1822 per haver hostatjat tropesInici página napoleòniques, i una mica més enllà dues torres de defensa. Dins el terme, al nord, es troba l'antic priorat benedictí de Santa Maria del Priorat (o de Castellfollit), d'origen romànic, i diverses masies i esglésies. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCastellfollit del Boix  (BagesMunicipi: 58,93 km2, 700 m alt, 428 hab (2014). Situat al sector sud-occidental de la comarca, al límit amb el d'Anoia, entre les conques del Cardener i de l'Anoia, i drenat també per la riera de Castellfollit, tributària de la riera de Rajadell. La zona muntanyosa del terme és boscada. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (ordi, oliveres, ametllers i vinya, són famoses les seves mongetes) i la ramaderia ovina, porcina i cabrum. El poble és situat en un altiplà; als afores hi ha l'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic, modificada el 1633. Dins el terme es troben els pobles de Grevalosa (amb les ruïnes del temple pre-romànic de Sant Miquel) i de Maians (amb ruïnes de l'antic castell de Maians i de la seva església romànica) i diverses capelles, a més d'algunes restes romàniques i vestigis ibèrics i romans. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsCastellfort  (PortsMunicipi: 66,7 km2, 1.181 m alt, 215 hab (2014). Situat al sector meridional del massís dels ports de Morella, al peu sud de la Mola d'Ares, a l'interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d'Ares, al nord-oest de Castelló de la Plana. Hi ha algunes hectàrees de bosc, principalment pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (blat, farratge, llegums i patates), complementada per la ramaderia ovina. La vila es troba enlairada sobre una mola en posició defensiva, al lloc d'un antic castell islàmic; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, obra del 1734. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Pere (probablement d'origen pre-romànic) i al sud del terme, el santuari de la Mare de Déu de la Font o de la Font del Barranc. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Informació

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellfort, marquesa de  Veure> Egual, Maria.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellfraumir  (Gósol, BerguedàAntic castell i municipi, a l'esquerra de l'aigua de Valls, prop de la confluència amb el torrent de Moripol, al vessant occidental de la serra d'Ensija. Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol.

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCastellgalí  (BagesMunicipi: 17,16 km2, 266 m alt, 2.022 hab (2014). Situat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l'aigua del Cardener) i l'explotació d'algunes pedreres. El poble és format pel nucli antic, on hi ha l'església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L'antic castell de Castellgalí fou destruït al s XV. Dins el terme hi ha sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l'antiga quadra de Cirerencs. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellgermà  (Sarroca de Bellera, Pallars JussàDespoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellins  (Montferrer i Castellbó, Alt UrgellEnclavament (0,85 km2) de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a la dreta del riu de Pallerols i separat del nucli principal pels termes de Noves de Segre i de la Parròquia d'Hortó.

96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellisard, pic de  (Alta CerdanyaCim (2.690 m alt) de la comarca, al nord del massís de Carlit.Inici página Domina, a ponent, l'estany de Lanós.

97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Castellitx  (Algaida, Mallorca OrientalCaseria i antic poble, al vessant septentrional del puig de Randa. Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l'illa (Sant Pere), organitzada el 1236. Al llarg del s XIV la població s'anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del s XV. La primitiva església (s XIII) fou ampliada els s XVI i XVII. Hom hi venera l'antiga Mare de Déu de la Pau.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell-llebre  (Peramola, Alt Urgell)  Caseriu i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre), situat en un coster, a la dreta del Segre, al grau d'Oliana.

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castell-lleó  (les Bordes, Vall d'Aran)  Antic castell (aranès: Castèl-Leon), aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu d'Eth Joèu. Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d'Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó (1313), s'hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó. Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l'agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom de les Bordes. El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n'havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos. Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s'hi havia establert, en defensa de Felip V, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó. Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastell-lliuró  (Ossó de Sió, UrgellVeure> Castellnou de Montfalcó.

117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Castell-llubí  (Mallorca SeptentrionalVeure> Llubí.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellmarí  (Llers, Alt EmpordàVeure> Montmarí.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellmarro  (Marganell, BagesVeure> Marro, castell.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellmeià  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Llogaret i antic terme (o Castellmejà; ant: Meià), al sud de Llor. El castell de Castellmeià (s XIII) fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació. N'eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell; al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V a un català després de l'inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellmontalt  (Alt MillarsVeure> Montant.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellmós, Sant Jaume de  (Vilafranca del Penedès, Alt PenedèsVeure> Sant Jaume de Castellmós.

Anar a:  Castellb ]  [ Castellbl ]   [ Castelld ]   [ Castellet, C ]  [ Castellet, R ]  [ Castellfo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons