|
|
|
Anar a: [ Casteln ] [ Castill ] [ Castre i ] [ Castres ] [ Casu ] [ Catala de ] La persona està disposada sempre a negar tot allò que no comprèn. (Blaise Pascal) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castelnau i Satge, Enric (Prada, Conflent, 1814 – París, França, 1890) Militar. Lluità a Àfrica i a Itàlia (1849). Fou ajuda de camp de Napoleó III. Aquest l'envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l'abdicació de Maximilià I i d'organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien. Lluità a Sedan al costat de l'emperador, i fou fet presoner amb ell (1870). 2 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castelnovo, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol atorgat l'any 1719 per l'emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelucho (Barcelona, 1835 - ) Família d'artistes i marxants. L'aniciador de la qual fou Antoni Castelucho i Vendrell. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelucho i Diana, Claudi (Barcelona, 1870 – París, França, 1927) Pintor. Fill d'Antoni Castelucho i Vendrell i germà d'Emili. Amic de Casas i de Nonell, estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d'Antoni Caba, i a París, a l'Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l'Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l'avantguarda artística parisenca. Exposa al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes. Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral. Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelucho i Diana, Emili (Barcelona, 1879 – París, França, 1939) Pintor i galerista. Fill d'Antoni Castelucho i Vendrell, germà de Claudi i pare de Rosa-Antonieta Castelucho i Camell. Establí a Montparnasse la botiga-galeria d'art "Castelucho", on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O'Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrén, Nonell, etc. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castelucho i Vendrell, Antoni (Barcelona, 1835 – París, França, 1910) Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia. A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d'un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana. 8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Castelvetrano, principat de (Sicília, Itàlia) Títol feudal atorgat el 1654 a Carles d'Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano. El 1692 passà als Pignatelli d'Aragona. 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
10 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Casterner de Noals (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.044 m alt), a la dreta de la Valira de Castanesa. De la seva església parroquial de la Mare de Déu de la Collada depenen les de Bibils i Escané i el santuari de la Mare de Déu de Buràs. 11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castesillo, el (Llaguarres, Ribagorça) Caseriu, al vessant septentrional de la serra del castell de Llaguarres. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castielfabib (Racó) Veure> Castellfabib. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Castièro (Vall d'Aran) Terçó (o sesterçó) (dit també terçó de Viella), format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betrén, Escunyau i Casarill. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castieso, estany (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Estany, a la capçalera del Flamicell. A llevant s'enllaça amb l'estany Morto; al sud. amb l'estany Cubeso. Pel nord és dominat pel pic de Subenuix (2.949 m alt). 15 FRANJA PONENT - MUNICIPI
16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castilblanque (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Veure> Castellblanc. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Castillejos, los (Arbolí, Baix Camp) Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l'exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant. L'any 2001 fou abandonat. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Castillejos, marquesat de Los (Catalunya) Títol, atorgat amb la grandesa d'Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats. Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d'aquest, Joan Josep Prim i d'Agüero. Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castillo, Francisco del (Castella, s XVII – València, 1716) Militar. Durant la guerra de Successió dirigí l'exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d'Aragó (1710), però, derrotat a Almenar (1710), fou destituit per Felip V. Fou capità general de València (1714-16). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castillo, Hernando del (Castella ?, s XV – País Valencià, s XVI) Llibreter i editor. El 1509 constituí una societat a València amb l'impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general (1511) compilat per ell. El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l'època. Dedicà l'edició al comte d'Oliva Serafí 21 FRANJA PONENT - MUNICIPI
22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Castillo de Villamalefa (Alt Millars) Veure> el Castell de Vilamalefa. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castilló del Pla (Benavarri, Ribagorça) Poble (762 m alt) (o Castelló del Pla), de l'antic terme de Pilzà, al límit amb la Llitera, al peu de la serra de la Corrodella, des d'on s'estén una extensa plana fins al molar de Camporrells. L'església de Sant Pau depèn de la parròquia de Pilzà. 24 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Castillo Fiel, comtat de (Espanya) Títol concedit el 1807 a Josefa de Tudó i Català, muller de Manuel de Godoy. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castillo i Yurrita, Albert del (Oñati, País Basc, 1899 – Barcelona, 1976) Arqueòleg i historiador. Llicenciat a Barcelona (1919) i doctorat a Bolonya (1923), fou catedràtic i secretari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, des del 1942, de la Universitat de Barcelona. Fundador i director del Museu de Tossa (1935), conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i del de Sitges (1951). Els darrers anys de la seva vida inicià a la Península els estudis d'arqueologia medieval. És autor de La cultura del vaso campaniforme (1928), La Costa Brava en la antigüedad (1939), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibèrica (1943), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956), i d'altres obres en col·laboració. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castillo y Mayone, Joaquín del (Barcelona, s XIX) Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del s XIX. D'ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836), obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Castissent (Tremp, Pallars Jussà) Veïnat (721 m alt) (ant: Castellsent), aturonat sobre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del Pont de Montanyana, a l'antic terme de Fígols de la Conca. De la seva església parroquial (Sant Joan), que pertanyia al monestir de Lavaix, depenien les de Montserbós i Prullans. 29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre, Aldonça de (Ribagorça, s XIV) Filla de Felip (III) de Castre i de Peralta i germana de Felip (IV) de Castre i Alemany, a la mort del qual (1371) recollí l'herència. Es casà en Bernat Galceran (I) de Pinós. 31 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Castre, baronia de (Franja de Ponent) Jurisdicció creada el 1250, per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre. Ocupava un territori al sud del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d'Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al sud ja des de l'època de Ferran Sanxis. Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del s XVII), als Alagó, senyors d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. 32 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre, Ferran Sanxis de (Aragó, v 1240 – Pomar, Aragó, 1275) Primer baró de Castre. Fill bastard de Jaume I i de Blanca d'Antillon. Fou un dels fills preferits del rei, que l'heretà amb la baronia de Castre i, entre d'altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena. Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip. Participà en la croada a Terra Santa (1269), i arribà a desembarcar a Sant Joan d'Acre. En tornar a Catalunya, tocà a Nàpols on es posà al servei de Carles d'Anjou. El 1272 les gents de l'infant Pere intentaren d'assassinar-lo a Borjamán. S'adherí als nobles catalans i aragonesos que es revoltaren contra Pere el Gran, germanastre seu, i el 1274 participà en la revolta nobiliària del vescomte de Cardona i del comte d'Empúries contra el seu pare i el seu germanastre. Les tropes de l'infant Pere assetjaren 33 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre i Alemany, Felip (IV) de (Ribagorça, d 1343 - Paredes de Nava, Castella, 1371) Baró de Castre i de Peralta. Fill de Felip (III) de Castre. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II. Participà en la campanya de Castella (1367) i fou fet presoner a Nàjera. Fou alliberat l'any següent per Enric de Trastàmara, el qual li cedí diverses possessions a Castella. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia. Amb ell s'extingí la línia masculina dels Castre, ja que tingué una sola filla, Elionor de Castre, que no arribà a fer-se càrrec de l'herència aragonesa, la qual passà a la seva germana Aldonça. 34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre i de Saluzzo, Felip (III) de (Ribagorça, d 1323 - l'Alguer, 1354) Baró de Castre i Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Felip (II) Ferrandis de Castre. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà. S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l'illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d'Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà. Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s'hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l'expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l'Alguer. 35 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre i d'Haro, Aldonça de (Ribagorça, s XIV) Filla de Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea i germana de Felip I Ferrandis. 36 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
37 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre i Ximénez de Urrea, Felip (I) Ferrandis de (Ribagorça, a 1275 - 1301) Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea. Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d'Haro. 38 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós, Joan de (Ribagorça, v 1445 - a 1509) Fill de Jofre de Castre-Pinós i d'Anglesola. Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d'Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l'herència dels vescomtat d'Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda. 39 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós, Joana de (Ribagorça, s XV) Germana de Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós i de Mendoza. Filla de Felip (VI) Galceran de Castre-Pinós i d'Anglesola i de Leonor de Mendoza. Heretà la baronia de Castre i es casa amb Berenguer Arnau (III) de Cervelló, baró de la Llacuna. El 1476 es trobà complicada, a Alguaire, amb el xoc que tingué la seva mare amb el seu germà Felip. 40 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
41 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós, Pere Galceran de (Ribagorça, a 1371 – 1413) Fill d'Aldonça de Castre. Heretà els béns materns, mentre que els fills de successius matrimonis de Bernat Galceran de Pinós heretaren les baronies d'aquest, de les quals Pere Galceran renuncià els drets (1396). Es casà amb Joana de Tramaced i de Ahones, filla del primer matrimoni de la segona muller del seu pare, Urraca de Ahones, que aportà al seu marit, en dot, la baronia de Tramaced (Aragó). El 1395 capitanejà tropes de reforç enviades a Sicília en ajut de l'infant Martí i dels reis Maria i Martí el Jove. El succeí el seu fill gran Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced. 42 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós de So i Carròs, Francesc de (Ribagorça, 1450 – 1497) Fill de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So i germà de Pere Galceran. La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó. 43 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós de So i Carròs, Pere Galceran de (Ribagorça, v 1455 – 1530) Fill i successor de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So i germà de Francesc. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d'Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Perot de Planella, i posteriorment serví Ferran II a Nàpols com a capità d'armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l'acaidia de Cosenza. Morí sense fills. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós-Gurrea d'Aragó, Esteve Galceran de (Ribagorça, s XVII - d 1667) Fill il·legítim de Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó. Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So. 46 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós i Carròs, Felip de (Ribagorça, s XV – 1493) Noble de la branca d'Évol, casat amb Violant Carròs, comtessa de Quirra. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castre-Pinós i d'Anglesola, Felip (VI) Galceran de (dit el Bo) (Ribagorça, s XV - a 1452) Noble. Premorí al seu fill Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós i de Mendoza. Es casà amb Leonor de Mendoza, la qual mantingué un llarg plet amb els seus sogres a causa de l'usdefruit dels béns del seu marit (1452-55). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castre-Pinós i d'Anglesola, Jofre de (Ribagorça, s XV – Catalunya, 1463) Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós. Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d'Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l'alliberament del príncep de Viana (1460). La seva actitud favorable al príncep provocà l'atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d'altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre. Les demandes d'indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la 49 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de Mendoza, Felip (VII) de (Ribagorça, s XV – 1509) Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced. Fill de Felip (VI) Galceran de Castre-Pinós. Com el seu avi Felip (V) Galceran, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II. Prengué part en la batalla de Rubinat (1462), i el rei l'armà cavaller i li donà el lloc de Selgua (Aragó), confiscat a Roger d'Erill. Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d'Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran de Pinós. Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar. Renyí amb la seva mare i amb la seva germana Joana, baronessa de la Llacuna, les quals atacà a Alguaire (Segrià) el 1476. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de So, Guillem Ramon de (Catalunya, s XV – 1484) Vescomte d'Évol. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced. Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d'Alfons IV i de Joan II. Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà (1458), i governador de Rosselló i de Cerdanya (1460). En esclatar la guerra contra Joan II s'inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s'apoderà dels seus béns, bé que Joan II l'indemnitzà amb els de Guillem Cadell: Vilanova de Banat i Arsègel (1468). Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d'Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la Cerdanya. 51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de So, Ivany de (Ribagorça, 1430 - d 1493) Cavaller. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced. Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt. Home bel·licós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458. Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera (1464-66), que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de So, Joan de (País Valencià, s XV – Roma, Itàlia, 1506) Prelat. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced i germà de Guillem Ramon i d'Ivany. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d'Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496. 53 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de Tramaced, Felip (V) Galceran de (dit el Barbut) (Ribagorça, a 1400 – 1461) Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós. Es casà amb Magdalena d'Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot. Figurà entre els garants de les treves de Majano amb Castella (1430). El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s'uniren als catalans per exigir l'alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II. 54 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Galceran de (Ribagorça, a 1413 – v 1460) Vescomte d'Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d'Évol (Rosselló). Acompanyà el rei Alfons IV en l'expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d'Évol (1424-25). Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-savardera, que fou reconeguda a aquest (1454). 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castrillo i Ribes, Vicent (València, 1731 – 1810) Religiós mínim. Residí molts anys a Roma, on ocupà càrrecs importants de l'orde. Postulador de la causa de beatificació de Joan de Ribera, escriví, en italià, la Vita del beato Giovanni di Ribera (1797). 57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castro (Fondeguilla, Plana Baixa) Despoblat i antic castell (787 m alt), aturonat en un contrafort de la serra d'Espadà. Era lloc de moriscs (tenia 70 famílies el 1609). 58 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castro Veure> Castre (llinatge). 59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Castro, Elionor de (Ribagorça, s XIV - d 1371) Dama, filla de Felip de Castro i de Teresa de Trastàmara. A la mort violenta del seu pare a Paredes de Nava, en 1371, el succeí com a descendent única. El rei Enric de Castella l'obligà a vendre per 10.000 dobles les viles castellanes de Tordehumos i de Medina de Rioseco, que el monarca volia donar a l'infant Frederic, duc de Benavente. Elionor morí poc després. Fou succeïda per la seva tia Aldonça de Castro. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castro, Joan de (Catalunya, s XIV) Noble. Prengué les armes per Joan II a la guerra d'aquest contra la Generalitat catalana. El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d'un temps de setge, hagué de capitular. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Castro i Bellvís, Guillem de (València, 1569 – Madrid, 1631) Dramaturg i poeta en castellà. D'ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid. Des del 1592, assistí, amb el nom de Secreto, a l'Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb 25 poesies i 4 discursos. Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola (1600) i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort (1602). Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja (1601-07) i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano (1607-09). El 1616, amb l'intent de fer reviure l'Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l'Acadèmia dels Muntanyesos dels Parnàs, de la qual fou president. A partir del 1619, s'instal·là definitivament a Madrid sota la protecció del comte-duc d'Olivares. Fou el capdavanter de l'escola dramàtica valenciana en llengua castellana, d'arrels classicistes, la qual s'incorporà plenament, gràcies a ell, a les noves fòrmules de Lope de Vega, de qui fou defensor i amic. La seva obra es basa en temes històrics i costumistes: Las mocedades del Cid (1618), inspirada en diversos romanços i base de Le Cid de Corneille; Las hazañas del Cid, El conde de Irlos, El conde Alarcos, La justicia en la piedad, Pagar en propia moneda, El narciso en su opinión, Los amores de Dido y Eneas, Don Quijote de la Mancha, La fuerza de la sangre. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Castro i de Cervelló, Margarida de (Rosselló, s XVI – s XVII) Dama. Heretà el títol vescomtal d'Illa. El 1613 es casà amb el noble i futur escriptor Francesc de Montcada. El vescomtat d'Illa fou per al seu fill Guillem Ramon de Montcada. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castro Quesada, Américo (Cantagallo, Brasil, 1885 - Lloret de Mar, Selva, 1972) Historiador, filòleg i crític literari. Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona (1905-07). Ha tractat especialment de la convivència dels diversos pobles de la "constel·lació hispànica", entre les que es 65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Castrocit (Beranui, Ribagorça) Poble (1.161 m alt), fins al 1966 del terme de Calbera, a la dreta del barranc de Castrocit (que neix a la serra del Cis i desemboca a l'Isàvena per l'esquerra, al barri de les Ferreries). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Castro-Nuño, Tomàs (Barcelona, 1844 – 1898) Fotogravador. Muntà un obrador, un dels més importants de la seva època, on es niquelaven i dauraven metalls i nous procediments de galvanoplàstia, rincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà foto-escultura. Fou un dels millors gravadors del fotogravat anomenat directe o autotipia. 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Castrum Album (País Valencià) Antiga ciutat, coneguda per un text de Tit Livi i que correspon a la costa meridional valenciana, sense localització segura. Alguns autors l'han identificada amb Akra Leuké, la situació exacta de la qual tampoc no és coneguda. No és versemblant que correspongués a les ruïnes del tossal de Manises. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casulà i Vilanova, Joan (Olot, Garrotxa, 1918 – 17/ago/1997) Editor. El 1947 fundà la "Biblioteca Olotina", dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català. Dirigí el quadre escènic de l'Orfeó Popular Olotí; ha muntat l'Arxiu Casulà, d'objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià. Fou el cronista oficial de la ciutat d'Olot. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casulles, les (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, a la dreta del riu de Saldes. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Catà i Renau, Joan (Barcelona, s XVII – s XVIII) Prohom destacat en la lluita contra Felip V. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda. El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela. L'11/set/1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l'assalt final a Barcelona. Les tropes felipistes foren repetidament rebutjades. Posteriorment, passades les defenses a d'altres punts, els borbónics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren. Participà tot seguit als terribles combats d'aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué. 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
105 PAÏSOS CATALANS - VARIS
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català, Antoni (Barcelona, s XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català, Domènec (Catalunya, s XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Català, Francesc (Jóc, Conflent, 1929 - Vinçà, Conflent, 1989) Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d'aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968). Ha fet cursos d'història de l'art a la Universitat Catalana d'Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d'Història de la Medicina Catalana. Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: "La Tramontane", "Sant Joan i Barres" i "L'Indépendant". Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d'ombra (1981). 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Català, Joan (Illes Balears, s XIII – s XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l'any següent la vida de l'infant mallorquí. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català, Joan (Catalunya, s XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d'Albània, de Ramon d'Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català, Josep (Barcelona, s XVII) Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia. Publicà Vida, martiri i triümfos de l'admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l'exèrcit castellà a Montjuïc el 26/gen/1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Català, mar (Catalunya) Veure> Catalana, mar. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català, Vicent (Alacant ?, 1913 - s XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d'artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català, Víctor Pseudònim de l'escriptora Caterina Albert i Paradís. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Català de Montsonís, vescomtat de (País Valencià) Títol concedit el 1708 pel primer Carles III al cavaller valencià Francesc Català de Montsonís. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català de Valeriola, Pelegrí (València, s XVI – 1634) Cosí de Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars. Concorregué a l'Acadèmia dels Nocturs amb el sobrenom de Cuidado. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català de Valeriola i de Borja, Guillem Ramon (València, 1574 - s XVII) Cosí de Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars. Concorregué a l'Acadèmia dels Nocturs amb el sobrenom de Reposo. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català de Valeriola i Vives de Canyamars, Bernat (València, 26/oct/1568 – Lleó, Castella, 2/nov/1608) Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l'Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio. Hi concorregueren, també, els seus cosins Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja i Pelegrí Català de Valeriola. Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l'orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604). Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l'Acadèmia dels Nocturns. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català i Baier, Joaquim (Castelló de la Plana, 1744 - monestir de Valldigna, Safor, 1816) Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801), publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Calzada, Manuel (Girona, s XIX – s XX) Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret. Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català i de Montsonís, Francesc (País Valencià, s XVII – Catalunya, s XVIII) Cavaller. Es distingí per la seva fidelitat a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. Aquest el féu vescomte el 1708, arran del matrimoni del sobirà amb Elisabet de Brunswick. Es refugià al Principat quan el País Valencià caigué a mans dels borbònics. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català i de Montsonís, Gaspar (Benassal, Alt Maestrat, s XVII - País Valencià, 1652) Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat. Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l'oració del Parenostre, la qual seria objecte d'una edició pòstuma. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Pic, Pere (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) Fotògraf i publicista. Establert a Valls, el 1915, reuní una interessant col·lecció fotogràfica sobre temes d'art i d'etnografia. El 1932 s'establí a Barcelona, on s'especialitzà en fotografia publicitària i col·laborà en les revistes "Mirador", "Revista Ford", "Publi-Graf" i "Nova Ibèria". Promogué les relacions amb l'Alguer, especialment el viatge de retrobament del 1960. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Pujol, Josep (Barcelona, s XVIII - s XIX) Industrial. Fill d'Isidre Català i Vives, a la mort del qual dirigí la seva empresa, Isidre Català i Cia. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Roca, Pere (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 10/feb/2009) Fotògraf i escriptor. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954. Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l'Alguer. Ha publicat Invitació a l'Alguer actual (1957) i diversos texts en l'obra col·lectiva Els castells catalans (1966). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Sabater, Frederic (Barcelona, 1844 – s XIX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Amplià estudis a Madrid. Fou retratista. Conreà també els temes històrics i de gènere. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Català i Sitges, Francesc (Maó, Menorca, 1750 – Manila, Filipines, 1813) Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d'Alcúdia i de Pollença. Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Català i Tineo, Sigfrid (València, 1906 – 1979) Dirigent obrer. Residí d'infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937. Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Vidal, Antoni (Sitges, Garraf, 21/nov/1891 - 13/gen/1978) Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l'Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera. Fou crític musical al "Diario de Barcelona". Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l'Orfeó Pompeia i la Coral 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Català i Vives, Isidre (Barcelona, s XVIII – 1788) Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l'introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa. A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l'anomena veedor de les fàbriques d'indianes. El 1785 s'oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l'Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes. Continuà la indústria el seu fill Josep Català i Pujol. 104 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Català Mazarí (Perpinyà, 1657 - 1661) Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazarí i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany. Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà. Després de la mort del cardenal Mazarí, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
Anar a: [ Casteln ] [ Castill ] [ Castre i ] [ Castres ] [ Casu ] [ Catala de ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Català i Albosa, Jaume
Català i Roca, Francesc