|
|
|
Anar a: [ Cerb ] [ Cercle F ] [ Cerd ] [ Cerdan ] [ Cerdanyo ] [ Ceret ] Geni?. Al llarg de trenta-set anys he estat practicant catorze hores al dia, i ara em diuen geni!. (Pablo Sarasate) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerbi (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) (ort ant: Servi) Poble de l'antic mun. d'Unarre, a la vall d'Àneu, a la dreta del riu d'Unarre, al peu del Mont-roig. A la capçalera de la vall d'Unarre hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante, i, al capdamunt, l'estany Curiós. L'església parroquial és dedicada a sant Serni. El lloc és esmentat el 839. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerbi, pica de (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d'Erta). El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quirç, i el port d'Erta (2.460 m) l'uneix al massís format pels pics d'Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro. Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - CULTURA CERCA Sigla de l'entitat Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cercada, Sant Pere (Santa Coloma de Farners, Selva) Veure> Sant Pere Cercada. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cercavins, el (Segarra / Urgell) Afluent esquerrà del riu d'Ondara. El cabal d'aigua, essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l'estiu. Neix als vessants occidentals de l'altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra, travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d'Urgell dins una vall àmplia fins a desguassar prop de Tàrrega. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cercedol (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) (ant: Sarcedol) Veïnat. A la vall de Castellbó, al camí de Castellbó a Vilamitjana. 8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cercet (Fullà, Conflent) (o veïnat d'Amunt) Llogaret, a l'esquerra de la riera de Saorra. L'església de Sant Joan, romànica (construïda, però, el s XIV), conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà (mort el 1335). És esmentat ja el 1051. 9 CATALUNYA - CULTURA Cercle Artístic de Barcelona (Barcelona, s XIX - ) Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l'edifici de l'antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs. Té sales destinades a 10 CATALUNYA - CULTURA Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona, 1893 - ) Associació artística. Fundada pels germans Joan i Josep Llimona, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes que seguiren les directius doctrinals del seu consiliari Josep Torras i Bages, dominades per un estricte moralisme catòlic, un culte a les virtuts familiars i un desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals, com a reacció a l'actitud anticlerical i frívola dels modernistes que es reunien al Cercle Artístic de Barcelona. Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres il·lustres hi havia, entre altres: Dionís Baixeras, Antoni Gaudí, Ramon Sunyer, Joaquín Torres García, Feliu Elias, Francesc d'A. Galí. Hom pot considerar que el noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat. Després de la guerra civil protegí les activitats de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, que es convoca anualment. 11 CATALUNYA - POLÍTICA Cercle Conservador de Barcelona (Barcelona, 1880 – 1905) Entitat pollítica. Fundada per coordinar les activitats del Partit Conservador espanyol a Catalunya. La dirigiren els germans Josep i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona. Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n'ocasionà la desaparició. 12 CATALUNYA - CULTURA Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) (Catalunya, 1977 - ) Entitat cultural. Sorgida de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d'agermanament occitano-català. La primera assamblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca. Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat paral·lela, el Comitat 13 ILLES BALEARS - CULTURA Cercle de Belles Arts de Mallorca (Palma de Mallorca, 1940 - ) Associació cultural. Dedicada a fomentar les manifestacions artístiques. Organitza exposicions i, especialment, del 1942 ençà, el Saló de Tardor, concurs anual amb diverses seccions. Ha publicat amb intermitències el butlletí mensual "Revista". Actualment és instal·lar al Casal Balaguer per deixa del músic Josep Balaguer i Vallès. 14 CATALUNYA - CULTURA Cercle de Belles Arts de València (València, 1894 - ) Associació cultural. Creada per un grup d'artistes que s'instal·laren en un local del carrer de les Avellanes. Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d'Ausiàs March al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l'Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment. Després de la guerra civil de 1936-39 s'instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure. Té sala d'exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d'importants artistes valencians. 15 CATALUNYA - EMPRESA Cercle d'Economia (Barcelona, 1958 - ) Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l'ajut de l'historiador Jaume Vicens i Vives. Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d'universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s'hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l'administració central, amb la qual s'establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l'economia espanyola. A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de 16 CATALUNYA - CULTURA Cercle del Liceu (Barcelona, 1847 - ) Club recreatiu privat. Situat a l'edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent. A part les activitats pròpies d'una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts. Té un interès particular la decoració en murals d'Antoni Martí (1862) i l'important conjunt modernista constituït pels vitralls d'Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda. 17 CATALUNYA - CULTURA Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona (CEHS) (Girona, 1984 - ) Centre d'estudis. Dedicat a l'organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica. El nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc els divendres al cafè Can Panella. Els resultats de la seva activitat s'editen en forma de monogràfics a la publicació "Quaderns del Cercle", que arribà al dotze número el 1996. Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona. 18 CATALUNYA - CULTURA Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (Barcelona, 1925 - ) Entitat. Aplega els afeccionats a l'estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d'una biblioteca especialitzada. Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana. L'any 1971 inicià la publicació d'"Acta Numismàtica", que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, el 1979. 19 CATALUNYA - CULTURA
20 CATALUNYA - CULTURA Cercle Maillol (Barcelona, 1946 – 1960) Agrupació d'artistes catalans creada a l'empara de l'Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i F.P. Verrié. Inicià la seva actuació amb una exposició d'escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París. Significà una revaloració de l'art jove enfront de les tendències pompières dominants. 21 ILLES BALEARS - CULTURA Cercle Mallorquí (Palma de Mallorca, 1851 - ) Societat recreativa. Fundada per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849). Instal·lat a l'antic solar del convent de Sant Domènec, representà l'esforç ascendent de la burgesia enfront de l'aristocràcia, que no s'hi integrà fins al començament del s XX. L'edifici, que té un saló decorat per Anckerman (1884), fou reformat el 1913 per l'arquitecte Madorell. Té una biblioteca relativament important, ampliada per Josep M. Quadrado. La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera. A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver. Les èpoques de major prosperitat han estat lligades als ingressos procedents del joc. 22 CATALUNYA - CULTURA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cercós, Jaume (Arbeca, Garrigues, 1804 – 1862) Frare cistercenc. Després de l'exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d'Urgell. És autor d'escrits piadosos. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cercós i Fransí, Josep (Barcelona, 1925 – 1989) Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla. De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Viloncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969). 26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cercuran (Tor-la-ribera, Ribagorça) Veïnat del poble de les Viles de Turbó. 28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà, Jordi Pere Pseudònim del poeta Antoni Cayrol. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya ?, s XVI) Militar. Es distingí molt a les campanyes de Flandes de finals de centúria. Hi fou ferit el 1586. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà, Pau (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d'El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres. 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - HISTÒRIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà, Tomàs (Tarragona, 1715 - Forli, Romanya, Itàlia, 1791) Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona. El seu pensament entra de ple en l'escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l'antiga filosofia amb la ciència moderna. Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerdà de Tallada, Tomàs (Xàtiva, Costera, 1532 - Mislata, Horta, d 1613) Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S'establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l'Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí. Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d'elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d'algunes d'elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cerdà i Bisbal, Llorenç (Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1955) Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears (museu d'Edemburg). Fou catedràtic i director de l'Escola d'Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca. Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d'història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid. El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i Bosch, Clotilde (Barcelona, 1852 - Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 1926) Arpista. Coneguda amb el nom d'Esmeralda Cervantes. Filla d'Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l'any 1873. Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud. Escriví l'obra Historia del 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i de Villarestau, Francesc (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona i a l'Accademia di San Lucca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista. El 1841 estigué a Munic, on s'estusiasmà per l'art promogut per Lluís I de Baviera. El 1843 s'establí a Madrid. El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes (Museu d'Art Modern de Barcelona) evidencien la seva qualitat de pintor romàntic. Fou membre del grup dels natzarens catalans. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i de Villarestau, Manuel (Tarragona, 1811 – València, 1866) Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la "Gaceta de Madrid" i del "Diario de la Administración" (1834). Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i Fernández, Àngel (Barcelona, 1924 - ) Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla. Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985). 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cerdà i Juan, Simeó (Palma de Mallorca, 1900 – 1971) Pintor. Fill de Llorenç Cerdà i Bisbal. En contacte amb H. Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i Llampilles, Francesc Xavier Veure> Llampilles, Francesc Xavier. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cerdà i Lloscos, Antoni (Santa Margalida, Mallorca, v 1390 – Roma, Itàlia, 1459) Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general. Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca. Escriví l'obra De educatione principum. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdà i Massó, Ramon (Constantí, Tarragonès, 1941 - ) Lingüista. Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid, on preparà la tesi doctoral sobre el timbre vocàlic en català (1967). Professor a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d'avui (1968). 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerdà i Remohí, Elias (Alberic, Ribera Alta, 1874 - ) Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics. És autor de les operetes Foc en l'era! i Les enramaes. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerdà i Rico, Francesc (Castalla, Alcoià, 1739 – Madrid, 1800) Erudit. Es llicencià en dret civil a València (1760). Fou escrivent (1766) i bibliotecari (1777) a la Biblioteca Real de Madrid. El 1775 ingressà a l'Academia de la Historia. Preparà diverses edicions crítiques d'obres literàries i històriques, com De Aphrodisio expugnato, de Joan Cristòfor Calbet d'Estrella (1771), Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos..., de Francesc de Montcada (1772), La Diana enamorada, de Gaspar Gil i Polo (1778), remarcable per les notes al cant del Túria, fetes en col·laboració amb els germans Gregori i Joan Antoni Maians, Coplas de Don Jorge Manrique... (1779), etc. Protegit per Manuel Godoy, sembla, assolí el càrrec de 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerdan i Tato, Enric (Alacant, 1930 - ) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966). 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cerdana, punta de na (Calvià, Mallorca Occidental) Promontori de l'extrem occidental de la badia de Peguera, a l'est del cap Andritxol. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cerdana, torre (Portè, Alta Cerdanya) Fortificació, actualment enrunada, que domina el poble, al capdamunt de la vall de Querol; protegia l'entrada septentrional de la Cerdanya. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdans (Arbúcies, Selva) Llogaret (840 m alt), a la capçalera de la riera d'Arbúcies, sota el coll de Cerdans, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d'Arbúcies a Viladrau. La seva església parroquial (Sant Cristòfor de Cerdans), romànica (s XI), depèn del bisbat de Vic. El lloc és esmentat ja el 862. Formà part de la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cerdans, Sant Llorenç de (Vallespir) Veure> Sant Llorenç de Cerdans. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdans, Sant Llorenç de (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Veure> Sant Llorenç del Munt. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Cerdanya, comtat de (Catalunya, 785 - 1659) Territori pirinenc, a l'alta vall del Segre. Sorgit del pagus visigot en el territori dels ceretans i centrat al voltant de la ciutat romana de Llívia. Des de v 717 fins a v 785 fou dominat pels musulmans. Pels volts d'aquella darrera data els seus habitants es posaren sota l'autoritat de Carlemany, el qual confià el govern al comte Borrell, un magnat local. Cap al 821 el comtat era regit pel comte aragonès Asnar Galí i més tard pel seu fill Galí Asnar, però vers el 835 el govern passà a Sunifred I, fill de Bel·ló, comte de Carcassona, que després regí també els comtats de Girona i Barcelona. Del 848 al 870, el comte de Cerdanya fou Salomó, probablement pertanyent a la mateixa família, a qui succeí Guifre I el Pilós, més tard (878) comte també de Barcelona, Girona i Osona. Durant aquests anys els comtes... Segueix... 57 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerdanya, Pere (Barcelona, s XVII) Mestre courer. El 1675 treballà tres grans brasers de coure per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Un d'ells és a l'Arxiu Històric Municipal. 59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cerdanya, sèquia de (Enveig, Alta Cerdanya) Sèquia derivada del riu d'Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d'Aravó. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Cerdanya, vegueria de (Catalunya) Antiga demarcació administrativa, constituïda a mitjan s XII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d'aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del s XIV). La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sots-vegueria dependent de la vegueria de Camprodon. A la fi de l'edat mitjana, amb la disolució de la vegueria d'Urgell, inclogué també l'Urgellet. Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa (1660), l'Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Cerdanya, vescomtat de (Catalunya) Jurisdicció de l'antic comtat de Cerdanya. El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862. El 913 ho era Ramon I, i el 925 l'hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II. Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en el pagi de Conflent i de Berguedà. A la segona meitat del s X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar. El títol i el feu foren transmesos des d'aleshores d'una manera regular de pares a fills. Vers el 1126 el vescomtat de Cerdanya fou incorporat a l'antic vescomtat de l'Alt Urgell. Cal atribuir a la seva desaparició prematura el manteniment de la denominació original del comtat en lloc de la d'algunes de les possessions hereditàries. El 1081 hom troba un vescomte d'Urtx, Bernat Bernat, probablement fill del vescomte Bernat i germà del vescomte Ramon. El títol perdurà almenys fins el 1130. Més tard, emparentats amb els barons de Mataplana, els Urtx donaren al Pallars la darrera dinastia comtal. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdanyès, el (la Baronia de Rialb, Noguera) Veïnat, a la dreta del Rialb, al nord del terme. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdanyola (Mataró, Maresme) Barri perifèric, vora la riera d'Argentona. Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d'estiueig. Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d'atracció de la població immigrada, que s'instal·là, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola (181 m). D'estructura anàrquica -es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos-, manca de molts serveis bàsics; el 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdanyola (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Veïnat (o les Casesnoves de Cerdanyola). 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Cerdanyola, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1690 a Feliu de Marimon i de Tord (mort el 1721), senyor del castell de Sant Marçal i virrei de Mallorca (1701). Passà als Arróspide (1865) i als Trénor. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerdanyola, Sant Julià de (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Veure> Sant Julià de Cerdanyola. 67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cerdera, serra de (Catalunya / País Valencià) Alineació (o la Cerdera) de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d'altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cerdó i Martorell, Francesc (Palma de Mallorca, s XIX) Dramaturg romàntic. Publicà a Palma de Mallorca el drama El castillo de Caldora (1842) i els drames històrics Juan Angelats (1862) i Juan Odón Colón (1863), i deixà inèdits diversos discursos històrics sobre Barcelona. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cerdó i Oliver, Rafael (Muro de Mallorca, 1812 - Madrid, d 1865) Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s'establí a València, on fou un dels fundadors de l'Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s'establí a Madrid. Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a "Siglo Médico". Era admirador 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cereal, Lluci Afrani (Tarragona, s I ? – Narbona, França, s I ? ) Sacerdot de l'època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona. Li fou dedicat un monument sepulcral. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cererols (Súria, Bages) Llogaret (ort trad: Sererols), al voltant de l'església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l'esquerra del Cardener, aigua avall de la vila. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cererols, Pere (Reus, Baix Camp, s XVIII – Catalunya, s XVIII) Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable. El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l'abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacort electiu de la comunitat. El desacort persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir. Davant d'aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals. El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l'expulsió de llur país. El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cererols i Fornells, Joan (Martorell, Baix Llobregat, 1618 – Montserrat, Bages, 1680) Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l'escolania i mestre de capella. Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l'escola de Montserrat. 76 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ceret, Domènec Veure> Seret i Vila, Domènec. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA ceretans (Cerdanya) Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals sobre l'any 500 aC (Ceretània). Probablement eren descendents de l'antic poble pirinenc de l'eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè). És possible que s'estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res. Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc). 95 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cerignola, batalla de (Pulla, Itàlia, 28/abr/1503) Fet d'armes decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols. L'exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba el Gran Capità. La infanteria (uns 4.500 homes) era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l'artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna. Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc contrari. Sofriren més de 3.000 baixes, entre les quals la de llur cap, Louis d'Armagnac, duc de Nemours. Aquesta victòria, juntament amb la de Seminara, determinà la 79 CATALUNYA - LITERATURA Cerimonial dels magnífics consellers (Barcelona, 1608 – 1699) Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d'altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d'altres personalitats, ambaixades, consolats d'ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc. Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Guiu (1692) i Brotons (1699). L'edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l'escrivà Sayós (1714), conservada a l'Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer. 80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cerimoniós, el Sobrenom amb que és coneix el rei Pere III de Catalunya-Aragó. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ceriol, Frederic (València, s XVI) Teòleg. Malgrat les seves doctrines no gaire ortodoxes, fou protegit per Carles V i per Felip II. Del seu llibre Del consejo y del consejero se'n feren diverses edicions, i a la Biblioteca Rivadeneyra publicà l'obra Rhetoricorum libri III Bonomia sive de libris sacris convertendis in vernaculam linguam, que fou condemnada pel concili de Trent. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerís i Gelabert, Pere (València, 1743 – Ferrara, Itàlia, 1795) Poeta en castellà i en italià. Fou alumne del Col·legi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats. El 1759 entrà a la Companyia de Jesús. Arran de l'expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere. És autor de Valencia, poema en tres cants (1704), i deixà inèdita El espíritu de las bellas artes, en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i 83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cerler (Benasc, Alta Ribagorça) Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt). El 1971 fou inaugurada l'estació d'esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cermeño, Juan Martín (Castella ?, s XVIII – Barcelona, 1773) Enginyer militar. Comandant del cos d'enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid. Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta. 85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cermeño, Pedro Martín (Castella ?, s XVIII – Galícia, 1792) Enginyer militar. Projectà l'església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78). El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l'illa. Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerneda (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Veïnat (o Cerneres), al vessant meridional de la serra de Cadí. 87 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cerollera, la (la Sorollera, Matarranya) Forma tradicional del nom de la població. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Certascan, estany de (Pallars Sobirà) Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l'est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre. Ha estat construïda una resclosa per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. 90 ANDORRA - GEOGRAFIA Certers (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Serters. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cerulla, la (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Antic terme, al Montsec d'Estall. El s XIX formà un municipi amb l'Estall. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervantes, Esmeralda Pseudònim de l'arpista Clotilde Cerdà i Bosch. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervantes de Gaeta, Gaspar (Trujillo ?, Castella, 1512 – Tarragona, 1575) Arquebisbe de Tarragona (1568-75). El 1570 fou creat cardenal. No arribà a la seu tarragonina fins al 1572. Aviat es destacà per la seva activitat: hi celebrà un concili provincial (1572-74), creà la Universitat de Tarragona (1572), per a la qual féu successives donacions fins a un total de vint mil lliures catalanes; obtingué del papa Pius V la supressió del convent d'Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació d'un seminari conciliar (1575); fundà també una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús (1575). Féu traduir al català 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervató, Anna (Catalunya, s XVI) Escriptora. Dama de la cort de Germana de Foix. Molt estimada i elogiada pel duc d'Alba, Fernando de Toledo. Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo. Li és atribuïda l'obra De saracenorum apud Hispaniam damnis.
Anar a: [ Cerb ] [ Cercle F ] [ Cerd ] [ Cerdan ] [ Cerdanyo ] [ Ceret ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cerdà, pla
Cerdà i Sunyer, Ildefons
Ceret