|
|
|
Anar a: [ Civi ] [ Clapero ] [ Clara i ] [ Claramunt, J ] [ Claret ] [ Clari ] Els mots són com les pedres: cal triar-les bé i polir-les abans de posar-te a fer una paret. (Pep Coll) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Civil, cova del (Tírig, Alt Maestrat) Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civil i Castellví, Aleix Ildefons (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936) Músic i monjo de Montserrat. Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l'escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civil i Castellví, Francesc (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1895 - Catalunya, 1990) Compositor. Germà de Josep i d'Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d'Indy, a París. Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924). Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civil i Castellví, Josep (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 - Etampes, Illa de França, 1956) Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d'Indy, a París. Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l'església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952. És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d'obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civil i Costa, Pau (Teià, Maresme, 1899 – Barcelona, 1988) Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d'òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d'Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres. El 1953 participà en l'estrena de l'òpera Canigó, d'Antoni Massana. Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Civil i Picarín, Josep (Barcelona, 1878 – 1959) Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l'Acadèmia Baixas. La seva primera exposició individual la féu l'any 1923, després d'haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d'aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual. Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors. Una malaltia l'impedí de continuar treballant més enllà de 1945. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Civís (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l'actual. El poble és, una mica elevat, a l'esquerra del riu de Civís. La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L'antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d'Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Civit (Talavera, Segarra) Poble (711 m alt) (ant: Cevit), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l'alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d'Ondara o de Cervera. La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria. 9 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Civitas (Barcelona, 1911 – 1924) Órgan d'expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular. Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números. Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d'autors catalans i estrangers. En la segona època anà desapareixent l'afany teòric i polèmic de la revista. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cladells, Sant Miquel de (Selva) Veure> Sant Miquel de Cladells. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Cladells de Vallors (Sant Miquel de Cladells, Selva) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cladera i Company, Cristòfor Josep (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816) Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802). A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Es conserven els seus 13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
14 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clapa, pic de la (Ripollès / Vallespir) Cim (1.652 m alt) de la línia de crestes que separa la capçalera del Ritort de la vall del Tec. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claper, punta del (Alt Empordà) Pomontori costaner del massís de l'Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l'extrem meridional de la badia de Portbou. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clapera, Josep (Barcelona, 1897 – 1961) Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català. 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clapera i Argelaguer, Pere (Sant Fruitós de Bages, Bages, 1906 - ) Pintor, dibuixant i il·lustrador. Col·laborà a "La Novel·la d'Ara" (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claperols, gradera de (Garrotxa) Volcà del grup de Begudà, a la serra d'Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l'envolten. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claperós, Antoni (Catalunya, s XIV – Barcelona, v 1460) Escultor. Pare de Joan i d'Antoni, també escultors. L'obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d'atribuir a l'un o l'altre. El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l'ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre. El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claperós, Antoni (Catalunya, s XV) Escultor. Fill d'Antoni i germà de Joan, també escultors. No és clara la seva part d'intervenció, en alguns casos ben probable, a l'obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claperós, Joan (Barcelona, s XV – 1467) Escultor. Fill d'Antoni Claperós, amb el qual col·laborà en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d'obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del palau Reial de Barcelona. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clapés i González, Lluís (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - ) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clapés i González, Ramon (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 - ) Pintor. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clapés i Puig, Aleix (Vilassar de Dalt, Maresme, 1850 – Barcelona, 1920) Pintor. Es formà primer a Barcelona amb C. Lorenzale, i després a París amb Carrière. Es dedicà al retrat i a la pintura de tapissos. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Clapissa, mola de la (Morella / Vallibona, Ports) Cim (1.224 m alt) dels ports de Morella, a la partió d'aigües entre el riu Cérvol i la rambla de Cervera; és termenal dels dos municipis. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clarà (Castellar de la Ribera, Solsonès) Poble (831 m alt), al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, aturonada en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell. El s XIII és esmentat el castell de Clarà. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clarà (Torredembarra, Tarragonès) Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l'església parroquial de Sant Joan i de l'antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057. L'antiga torre de Clarà, 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clarà (Conflent) Veure> Clerà. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clarà (Argentona, Maresme) Veïnat, al voltant de l'antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d'Argentona. Prop del monestir hi ha una font d'aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Clarà (la Nou de Berguedà, Berguedà) Despoblat, prop de la Nou. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Clarà (Moià, Bages) Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l'Om, juntament amb l'església de Sant Andreu. Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del s X. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Clarà (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Antiga quadra, que el s XIX era unida a la de Sant Miquel de Toudell. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Clarà (Avià, Berguedà) Antiga quadra, al peu dels cingles de Coforb, al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, agregada a la d'Avià. És drenada per la riera de Clarà, que davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat, després d'haver travessat el terme d'Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Clarà, Joan (Rosselló, s XIII - Bosa, Sardenya, Itàlia, 1340) Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327). Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d'Avinyó, i d'altres escrits de caràcter teològic. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clarà, monestir de (Argentona, Maresme) Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d'Òrrius. El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc (on a la fi del s IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny, i, malgrat l'oposició, l'abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359), dependència que es trencà el s XV amb la introducció de priors comendataris. El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l'arrendà als Marc d'Òrrius, després senyors del lloc. L'església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de la fi del s XIII, o del començament del XIV, gòtica, amb molts elements d'una altra, romànica, anterior; la nau és quasi quadrada, així com el presbiteri; hi ha restes de les edificacions priorals. Procedeixen de Clarà els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església d'Argentona. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clara, Peric de Na (Catalunya, s XIII - Grècia ?, s XIII) Almogàver veterà de la guerra de Sicília. Passà a Orient, amb dos fills seus, ja combatents, formant a la Companyia Catalana. El 1305, quan la força era a Gal·lípoli, Peric sofrí pèrdues de joc. Per rescalabar-se tingué la gosadia d'anar amb els seus fills a Constantinoble, creuant territori enemic. A la capital bizantina segrestà dos mercaders genovesos, i els portà a Gal·lípoli sense cap dany. N'obtingué un rescat de 3.000 porpres, equivalents a 30.000 sous barcelonins. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clara i Sardó, Sebastià (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1894 - Barcelona, s XX) Dirigent sindicalista. Residí a París (1915-17), on fou secretari d'una federació de grups d'anarquistes ibèrics. El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT. Dirigí el diari "Solidaridad Obrera" (1930-31) i es distingí com a orador sindicalista. Partidari de la intervenció de la CNT en política, col·laborà, a títol personal, amb l'Esquerra Republicana. Fou un dels signants del manifest dels Trenta (1931), que s'oposà a la FAI. Fou cap d'estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941. 122 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clarabons, Joan Baptista (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Trompeta d'ordres del tinent mariscal Antoni de Villarroel, el cap suprem de les forces catalanes el 1713-14. L'acompanyà fidelment a les ocasions de major perill. Caigué mort al costat de Villarroel, ferit en aquella ocasió, durant el contraatac català al Pla d'En Llull, durant la terrible batalla de l'Onze de Setembre que precedí la capitulació de Barcelona davant les forces de Felip V. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claramunt (Tremp, Pallars Jussà) Poble (1.091 m alt) de l'antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. En part és agrupat al voltant de l'església parroquial de Sant Salvador i una antiga torre. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claramunt (la Pobla de Claramunt, Anoia) Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l'Anoia, a l'aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollo, a l'esquerra de l'Anoia, forma l'estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d'Òdena. Són esmentats ja el s X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan s XIII passà als vescomtes de Cardona. Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claramunt (Àger, Noguera) Despoblat (ant: Clarmont) Al vessant meridional del Montsec, vora el coll d'Ares. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Asbert de (Catalunya, s XV – Lleó, Castella, 6/ago/1434) Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d'armes del pont de l'Ërbigo (Lleó), conegut pel "Paso Honroso", que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones. Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l'elm i el matà. Fou l'únic accident mortal que es produí als encontres del "Paso Honroso". El bisbe d'Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Bernat Amat de (Catalunya, s XI – v 1090) Noble al servei de Ramon Berenguer I. Amb l'encàrrec de repoblar la regió de Tarragona, rebé la senyoria de Tamarit (1058) i el títol de vescomte de Tarragona (v 1060). Fou ambaixador de la comtessa Almodis a la cort del rei de Dénia i Balears, Alí ibn Mugahid, i participà en la croada de Barbastre. Fou un dels qui redactaren el nucli inicial dels Usatges. Serví, posteriorment, Berenguer Ramon II, amb el qual fou fet presoner per les tropes del Cid a la batalla de Tèvar (1090). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Bernat de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d'un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d'aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Claramunt, comtat de (Catalunya) Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia). En fou l'únic titular. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Deudonat Bernat de (Catalunya, s XI – v 1098) Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Fill de Bernat Amat (I) de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona. El 1090 s'havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà. Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins al 1098. Sembla que morí poc després. Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat (II), esdevingué vescomte de Cardona. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Felip (Lleida, 1840 – Itàlia, s XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Claramunt, Francesc Martí (Xàtiva, Costera, s XVI – França, s XVI) Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens. Ascendí a capità. Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l'illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Guillem de (Catalunya, s XI – s XII) Noble. Un text històric escrit el 1407, l'anomenat Flos mundi', fa constar, com a causa immediata de l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d'una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d'una ambaixada prop d'Alfons VII de Castella. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l'operació final d'assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l'arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Guillem de (Catalunya, s XII – Illes Balears, 1230) Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l'enfrontaren als Cardona. Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt, Jeroni (Catalunya, s XVI - Barcelona ?, s XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Claramunt, Pere de (Rosselló ?, s XIII) Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses. La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d'assessinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt i Martínez, Agustí (Barcelona, 1848 – 1905) Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós. S'especialitzà en pintura sobre porcel·lana. Produí obres remarcables. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt i Mesa, Jaume (l'Havana, Cuba, 1867 – 1949) Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a "La República Cubana" fou empresonat (1896). Fundador i director de "Cuba en Europa" i, posteriorment, director del diari barceloní "El Diluvio". Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d'articles contra A. Lerroux. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt i Quer, Joan (Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960) Actor, baríton i director teatral. Estudià a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d'amor i de guerra, 1926). El 1939 s'exilià a França, on actuà. S'establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d'un centenar de representacions d'obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc. Germà de Josep. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt i Quer, Josep (Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 1947) Actor i director teatral. Germà de Joan. Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l'editorial Nereida. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claramunt i Rodríguez, Salvador (Barcelona, 1943 - ) Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d'on fou nomenat vice-rector el 1998. Les seves línies de recerca 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clarasó, fàbrica d'en (Monistrol de Calders, Bages) Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clarasó i Daudí, Enric (Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 1857 – Barcelona, 1941) Escultor. Deixeble de Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Rusiñol i Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona. La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l'Exposició Universal de París (1900). D'entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clarasó i Serrat, Noel (Barcelona, 1899 – 1985) Escriptor. Fill d'Enric Clarasó i Daudí. Divulgador i periodista, ha escrit en castellà mig centenar d'obres de tota mena; des de jardineria fins a novel·les policíaques. En català té algunes novel·les d'ambient petitburgès i alguns assaigs d'anàlisi de caràcters: Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), L'altra ciutat (1968). 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claravalls (Tàrrega, Urgell) Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l'actual. El poble és situat a l'est del tossal de l'Espígol. Es conserven les restes de l'antic castell de Claravalls, obra del s XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l'extrem occidental de la marca de Berga. L'església 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Claravalls (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble (1.095 m alt), al cim de la serra de Sant Marc. L'església parroquial és dedicada al Roser. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claravalls, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Cavaller. Estigué al servei d'Alfons I el Cast. Cooperà a la tasca repobladora d'aquest. El 1173 fou un dels signants de l'acta de fixació de límits de Siurana de Prades. També serví Pere I el Catòlic. El 1212, segurament tornant de la campanya de les Navas de Tolosa, assistí a Taust (Aragó) a la festa de prometatge de Constança, filla natural del rei, amb Guillem Ramon de Montcada. Combaté a la batalla de Muret (1213). Després del combat i de la mort del monarca, fou un dels qui s'ocuparen de dur-ne les restes al monestir aragonès de Sixena. Aleshores es retirà per un temps al monestir de Santes Creus. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claresvalls, Pere Pseudònim de l'escriptor Antoni Rovira i Virgili. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claresvalls i de Miquel, Jeroni de (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona. El 10/ago/1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s'adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l'assalt immediat, que es produí l'endemà. Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s'havien enfilat a aquest baluard. Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació. L'Onze de Setembre morí lluitant 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claresvalls i de Miquel, Lluís de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme. Fou dels primers partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic. Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela. Després de la capitulació li foren confiscats els bens. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claret (Oliola, Noguera) Llogaret (533 m alt), aturonat, a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claret (Tremp, Pallars Jussà) Poble, a l'antic terme de Tremp, estès a la dreta del Riucós, és separat del terme de la vila pel municipi de Talarn i l'antic de Palau de Noguera. L'església parroquial és dedicada a l'Esperança. La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret. El 1787 passà als Gràcia. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Claret (les Pallargues, Segarra) Despoblat. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Claret, coll d'en (Mallorca) Coll de la serra de Tramuntana, a l'est del puig d'en Claret (564 m alt), al capdamunt de la vall d'Esporles. Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx. 82 CATALUNYA - EMPRESA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret, Joan (Barcelona, s XVI) Mercader. Aportà capital per a l'expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata (1526) i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l'edifici de la universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals. Amic d'Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s'establiren a Barcelona; el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres (1540). Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador dels béns episcopals. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret, Sebastià (Barcelona, s XVII) Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdués bandes del Saló de Sant Jordi. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claret de Figuerola (Torà de Riubregós, Segarra) Poble, fins al 1968 de l'antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l'església de Sant Serni del Bosc). D'aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Claret de Santpedor (Santpedor, Bages) Llogaret, al sud-est de la vila. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret i Barrera, Francesc (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1877) Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret i Corominas, Joan (Barcelona, 1929 - ) Pintor. Estudià dibuix a l'Acadèmia Baixas. La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic. Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret i Dalmau, Gabriel (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – Barcelona, 1904) Professor mercantil. Excel·lí a l'ensenyament. Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret i Rubira, Josep Maria (Girona, 1908 - 1988) Arquitecte i tractadista d'art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s'especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari. Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona. Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954). 94 EUROPA - BIOGRAFIA Claret i Serra, Andreu (Acs, Arièja, França, 1948 - ) Periodista. Germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra. Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l'òrgan "Treball". Com a periodista ha estat redactor de "Terrasa información" i de "Revista europea", corresponsal a Catalunya de "Cambio 16", delegat de l'agència EFE a Panamà i l'Amèrica Central i a l'Àfrica 95 ANDORRA - BIOGRAFIA Claret i Serra, Gerard (Andorra la Vella, Andorra, 1951 - ) Violinista. Germà d'Andreu i Lluís. Alumne d'Enric Casals, el 1972 amplià estudis al Conservatori Reial de Brussel·les. Ha actuat de solista en diverses orquestres, ha col·laborat amb Maurice Gendron i Narciso Yepes, i el 1979 formà un duo amb el pianista Josep Maria Escribano. Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona, del Quartet Numen i de l'Escola de Música de Barcelona. Formà part del Trio de Barcelona, juntament amb el seu germà i amb Albert Giménez. 96 ANDORRA - BIOGRAFIA Claret i Serra, Lluís (Andorra la Vella, Andorra, 1951 - ) Violoncel·lista. Germà d'Andreu i Gerard. Alumne d'Enric Casals, amplià estudis a París i als EUA. Ha actuat, convidat, en la majoria d'agrupacions simfòniques d'Europa i d'Amèrica. Ha aconseguit el premi Beethoven del concurs internacional Gaspar Cassadó (1973), el del concurs internacional de Bolonya (1975), el del Pau Casals de Barcelona (1976) i el del Mstislav Rostropovitx de La Rochelle (1977). Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona i de l'Escola de Música de Barcelona. Del 1981 al 1993 formà, junt amb el seu germà i Albert Giménez, el Trio de Barcelona. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claret i Vallès, Joaquim (Camprodon, Ripollès, 1879 – Olot, Garrotxa, 1965) Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l'Escola de Belles Arts. A París fou ajudant d'A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clariana (Argençola, Anoia) Poble, a l'esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l'Anoia, i que neix a la serra d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba. L'església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l'igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes. El s XIX formà un municipi amb la Goda. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Clariana (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Caseria, vora les Cabòries, cap del municipi. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Bartomeu de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Combaté el 1285 la invasió de Catalunya per l'exèrcit croat que manava Felip l'Ardit de França. Pel maig d'aquest any, Pere II el Gran l'envià amb forces per sostenir la defensa d'Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l'actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s'apoderaren de la plaça abans que hi arribés. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Estanislau (Catalunya, s XIX) Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l'antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Guerau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l'illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Jacint (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Era esparter d'ofici i pertanyia al Consell de Cent. Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Jacint (Barcelona, s XVII – s XVIII) Ciutadà. Fill de l'homònim. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d'obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l'etapa de defensa final contra Felip V. S'han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable. 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Clariana, monestir de (Mosset, Conflent) Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau. El 1147 s'hi establí una comunitat benedictina; el 1162 fou cedida pel bisbe d'Elna, Artau, a l'abadia cistercenca de Santa Maria d'Ardorel, filial de Pontigny i de Cíteaus. Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l'Aglí i a d'altres indrets del Rosselló (granges d'Illa, Cavanat i Sant Martí de la Riba). Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris (sovint canonges de diferents diòcesis catalanes). El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana, Ramon de (Vic, Osona, s XIV - Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades. 110 CATALUNYA - MUNICIPI
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana i Alguer, Josep (Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 1861) Intèrpret de figle. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d'una gran musicalitat, molt populars al Principat. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana i de Gualbes, Antoni de (Barcelona, 1683 - Itàlia, 1756) Noble i militar. Comanador de l'orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s'encomanà d'un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel. El 1705 fou nomenat 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana i Ricart, Laur (Barcelona, 1842 – 1916) Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l'Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l'Escola d'Enginyers de Barcelona. Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894). 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clariana-Seva i d'Ardena, Miquel de (Barcelona, 1653 - 1710) Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II (1693). Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706). 115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Clariano, riu (País Valencià) Afluent esquerrà del riu d'Albaida. La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d'Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional, pel congost de l'Infern. El curs mitjà s'estén pels glacis de la Vall d'Albaida i rega l'horta d'Ontinyent, Aielo de Malferit, l'Olleria i Montaverner, on desguassa el seu col·lector. 116 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Claris i Casademunt, Francesc (Barcelona, s XVI – s XVII) Prohom. Germà de Pau. El 1638 fou elegit Conseller Segon de Barcelona. Col·laborà a l'actitud política del seu germà, que el mateix any era elegit Diputat Eclesiàstic de la Generalitat. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 ANDORRA - GEOGRAFIA Claror, coma de (Andorra la Vella, Andorra) Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu. És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m). Aquest conjunt l'aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d'alimentació del riu d'Arànser (Baixa Cerdanya). 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clarós, Marianna (Barcelona, s XVIII - s XIX) Filla de Llorenç Clarós. Es casà amb el també fabricant d'indianes Domènec Serra i Armadà, el qual continuà la indústria del seu sogre. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Clarós i Preses, Joan (Catalunya, s XVIII - s XIX) Militar. Després d'haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès. Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l'enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809). Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.
Anar a: [ Civi ] [ Clapero ] [ Clara i ] [ Claramunt, J ] [ Claret ] [ Clari ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Clairà
Clarà i Ayats, Josep
Claramunt i Creus, Teresa
Claret i Casadessús, Andreu
Claret i Clarà, Antoni Maria
Clariana de Cardener
Claris i Casademunt, Pau