|
Hi ha persones que ho saben tot, però això és l'únic que saben. (Maquiavel)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA FÍSICA: Limita al nord amb el Solsonès i el Bages; a l'est, amb el Baix Llobregat; al sud amb l'Alt Penedès i l'Alt Camp, i a l'oest, amb la Conca de Barberà i la Segarra. Situada a la depressió Central Catalana, bé que excavada en part per l'erosió o romuntant d'un riu de la depressió Prelitoral, l'Anoia. Presenta la forma d'una gran fossa, situada entre la serralada Prelitoral i els altiplans de la Segarra, dels quals comprèn una petita part. Pren el seu nom del riu Anoia que la drena juntament amb els seus afluents, i provoca l'aparició de tres medis físics diferenciats: 1) la conca d'Òdena, depressió ovalada i envoltada de muntanyes, formada per l'acció de l'erosió regressiva fluvial en els materials tous eocènics i oligocènics; 2) el conjunt de plataformes segarrenques sorgides de l'erosió diferencial, i 3) la vall de Carme, separada de la fossa igualadina, que és la zona més oberta de la conca d'Òdena, per la serra de Queralt i la de Collbàs. Les màximes altituds se situen al sector oriental (Montserrat, 1.224 m), però el fons de la conca no sobrepassa els 300 m. El clima representa la transició entre el mediterrani i el continental; les pluges hi són escasses (400-500 mm) i l'oscil·lació tèrmica anual, forta (31ºC), la qual s'agreuja fora de la vall del riu, on té una temperatura mitjana anual de 14ºC. Els boscos hi són abundants; l'alzina, que n'és l'arbre característic, ha estat substituïda pel pi blanc, avui predominant. POBLACIÓ I ECONOMIA: La població de la comarca es distribueix en 33 municipis. La zona occidental i l'altiplà de Calaf tenen un major nombre de població activa dedicada a l'agricultura, mentre que a la rodalia d'Igualada i al sud de la comarca predomina la indústria. Conreus de secà: cereals, vinya i ametllers. Els farratges i els conreus industrials (gira-sol i colza) tenen també una certa presència en l'agricultura comarcal. La indústria és el sector més important de la comarca, principalment la tèxtil (gèneres de punt i pell), les indústries mecàniques, foneries i bòbiles, si bé cal notar que globalment perd pes en favor dels serveis.
HISTÒRIA: La comarca conserva a l'abric Romaní (Capellades) un dels vestigis més antics de poblament de Catalunya, que es remunta al paleolític mitjà i també s'hi troben restes de l'edat del bronze (cova del Mas Vilar a Santa Maria de Miralles). La dominació romana també hi deixà restes importants, sobretot als Prats de Rei, antic municipi romà de la Segarra, i a Òdena, amb les restes excavades d'una vil·la romana a l'agregat de l'Empelt. Al final del s. X, un segle després de l'expulsió dels musulmans d'aquestes terres, s'inicià el repoblament cristià de la comarca amb la construcció d'un seguit de castells roquers entre els quals destaquen els de Claramunt, Piera, Boixadors, Òdena, Castellfollit de Riubregós. Deixant de banda els castells, la comarca és molt rica en monuments medievals com ara l'església de Santa Maria de la Tossa de Montbui, un dels monuments altomedievals més interessants de Catalunya, les de Santa Maria de Rubió i Santa Càndia d'Orpí, amb elements romànics i gòtics. A les divisions provincials de 1822 i 1833, l'Anoia (excepte Bellprat i la Molsosa) entrà a formar part de la província de Barcelona i el 1936 la Generalitat delimità la comarca sobre el partit judicial d'Igualada. Consell Comarcal - Anoia Diari - Turisme - Viquipèdia Geografia Física | Població i Economia | Història |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|