|
|
|
Anar a: [ Comt ] [ Comte A ] [ Conat ] [ Conce ] [ Cond ] [ Confer ] No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos. (Sèneca) 1 CATALUNYA - ESPORT Comtal, Club Esportiu (Barcelona, 1955 - 1969) Club de futbol. Provinent de l'Espanya Industrial en ascendir a la primera divisió la temporada 1955-56. En la temporada 1969-70 passà a anomenar-se Barcelona Atlètic, filial, com l'anterior, del Futbol Club Barcelona. El Comtal jugà una temporada a primera divisió, nou a segona i sis a tercera. Els jugadors vestien samarreta blava i granat i pantalons blaus. El seu camp fou de primer el de les Corts, i després el Camp Nou. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Comtal, rec (Vallès Occidental / Barcelonès) Conducció d'aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil. És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l'antiga església de Sant Cugat del Rec. A més dels molins comtals, n'ha havia de pertanyents a l'hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 3 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comtat, es (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional) Barri, format pel sector oriental de la vila, al voltant de l'església parroquial. Rebé el nom de la casa comtal de Ponç d'Empúries. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comtat de Sant Jordi, el (Calonge, Baix Empordà) Nucli turístic, al límit amb el terme de Castell-Platja d'Aro. 6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Comtats, els (Catalunya Nord) Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Comte, el (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Despoblat de l'antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l'actual cap del municipi. L'església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Jaume (Catalunya, s XIV) Notari. Per ordre de Pere III acompanyà l'oficial reial Pere de Cardonets, pel feb/1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina. Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d'una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Pere (Girona, s XV – València, 1506) Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l'edifici de la Llotja d'aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca. L'any 1498 va començar l'edifici del Consolat de Mar de València. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Pere Antoni (Vic, Osona, s XVIII – 1818) Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d'un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comte, platja de (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Platja, davant l'illa des Bosc. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 ALGUER - GEOGRAFIA Comte, port del (l'Alguer, Sardenya) Badia de la costa, a l'oest de la ciutat, oberta vers el sud, entre la punta del Lliri i el cap de la Caça; es un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l'est, i la de Tramariu, a l'oest. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comte, Rafael (Catalunya, s XVIII) Compositor. Germà de Pere Antoni. Després d'haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnifícats i nadales. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comte, raval del (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Raval de Figuerola d'Orcau. La senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d'Orcau (dues parts). 16 CATALUNYA - LITERATURA Comte Arnau, el (Ripollès, s XVI) Personatge mític. Ha donat peu a una de les llegendes més conegudes del llegendari català. Aquesta té l'origen en una balada popular nascuda probablement al s XVI a la comarca del Ripollès, transmesa oralment i recollida posteriorment (s XIX) per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals. El teme de la cançó va ser de seguida adoptat per Víctor Balaguer i altres escriptors romàntics, que el van reelaborar tot relacionant-lo amb tradicions més antigues i van convertir el personatge del comte en un heroi impietós i disbauxat, l'ànima del qual erra sense repòs per les muntanyes de la Catalunya Vella. A partir de llavors, la llegenda ha generat una abundant literatura, i ha esdevingut font d'inspiració de poetes, 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Comte d'Empúries, alqueria des (Sóller, Mallorca Occidental) Veure> Alqueria des Comte, s’. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Comte i de Sagarriga, Isabel (Perpinyà, 1632 – 1653) Poetessa. Als dotze anys, quan era alumna del convent de Sant Salvador, compongué en llengua catalana unes Lires d'inspiració religiosa. 19 ILLES BALEARS - LITERATURA Comte Mal, el (Illes Balears, s XVII) Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d'altres indrets. Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau, i arribaren fins i tot a substituir "mon comte Arnau" per "mon comte Mal". Josep M. Quadrado (Las bodas del Conde Malo, 1843), Ramon Pico i Campamar (De pressa, 1884), Guillem Colom (El Comte Mal, 1950) i d'altres, l'han convertit en personatge literari. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Comtessa, alqueria de la (Safor) Veure> Alqueria de la Comtessa, l'. 21 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Comtessa, tuc de (Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça) Cim (2.760 m alt) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels dos municipis. 22 CATALUNYA - EMPRESA Comunicació Literària (Barcelona, s XVIII) Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del s XVIII. Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l'idioma català, composta no més tard del mai/1796. L'extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l'elogi de la llengua en l'Apologia, i el fet que cap dels 23 CATALUNYA - POLÍTICA Comunicacions, Conselleria de (Catalunya, 31/jul/1936 - 6/ago/1936) Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella. 24 CATALUNYA - POLÍTICA Comunió i Amistat, carta de (Barcelona, 1257) Nom del privilegi atorgat per Jaume I a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l'organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels. Fou l'origen del sagramental o host ciutadana. 25 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Comunista Balear, El (Palma de Mallorca, 15/set/1921 – des/1922) Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l'agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina. Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya. 94 ILLES BALEARS - POLÍTICA Comunitat de les Illes Balears Veure> Illes Balears. 93 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Comunitat Valenciana (País Valencià) Veure> Valenciana, Comunitat. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
En la vellúria Catalunya fou lliure i ho tornarà a ser. (Josep Conangla i Fontanilles, 1924) 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangle (Orís, Osona) Altre nom de la colònia industrial del Pelut. 29 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conangle (Matamala, Capcir) Despoblat, a la capçalera de l'Aude. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangle, monestir de (les Masies de Roda, Osona) Monestir de monges augustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l'esquerra del Ter, damunt Salou. L'església de Santa Magdalena, és esmentada ja el 1231; el 1304 s'hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala. Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons tradició a l'antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda. En resta la capella, amb planta del s XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conanglell (les Masies de Voltregà, Osona) Caseria, a la dreta del Ter, a l'interior d'un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l'antiga església de santa Bàrbara és arruïnada. La finca fou ocupada pel Cos d'Enginyers de Barcelona. L'antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l'aiguat del 1940. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conangles, Joan (Catalunya, s XV) Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d'Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d'ells, però després de fer prometre a l'enemic el respecte als privilegis de la població. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conangles, vall de (Viella, Vall d'Aran) Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l'Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l'hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana. És tancada, a l'est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de 35 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Conat (Cauders de Fenollet, Fenolleda) Veïnat, a l'esquerra de la Bolzana. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conca, cala (Cadaqués, Alt Empordà) Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conca, cala sa (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Entrant de la costa, al nord de s'Agaró. Hi ha una 39 CATALUNYA - COMARCA
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conca de Tremp, la (Pallars Jussà) Veure> Tremp, conca de. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Conca d'Òdena, baronia de la (Anoia) Demarcació històrica centrada en el castell d'Òdena, a la conca d'Òdena, que comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous (Igualada en restava exclosa -malgrat pertànyer-hi geogràficament- per tal com era carrer de Barcelona), els cinc primers termes pertanyien a la casa de Cardona, la qual hi tenia un governador. El 1385 passà a constituir la sots-vegueria d'Igualada, amb l'afegit d'algunes localitats de la vall de la riera de Carme. Fins al s XVII hi 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conca i Alcarràs, Antoni (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1746 – València, 1820) Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67). En produir-se l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d'on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l'orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau. Traduí del castellà a l'italià Discorso sopra il fomento dell'industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d'Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805). Fou membre, entre altres, de l'Accademia Fiorentina i l'Accademia dei Georgofili. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Concabella (Plans de Sió, Segarra) Poble, a l'antic terme de l'Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concabella, Berenguer de (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1204) XII Abat perpetu de Poblet (1198-1204). Fou elegit, quan el seu predecessor Arnau d'Amalric passà a l'abadia de la Gran Selva (França). En 1203, Ermengol VIII d'Urgell i la seva muller, Elvira de Subirats, es feren càrrec de la capella del temple de Poblet coneguda des d'aleshores com dels comtes d'Urgell. Fou succeït per Pere de Curtacans. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concas i Palau, Víctor Maria (Barcelona, 1845 – Montemayor, Extremadura, 1916) Almirall i polític. Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l'estat major de l'esquadra de Cervera. Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina amb 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Concellabre, mas (Santa Llocaia, Alta Cerdanya) Masia, entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca. 48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Conceller, El (Barcelona, 29/set/1856 - 23/jun/1857) Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de "La Corona de Aragón". Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer. El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l'estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions. 49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Concellon i Martínez, Antoni (Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 - ) Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l'escorxador de Barcelona, del qual fou director d'ençà del 1976. Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l'Asociación Nacional de Veterinarios Titulares. Fundà la revista "Pausa" (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d'"El Correo Catalán" (1955-78). S'ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques. 50 CATALUNYA - EMPRESA Concèntric (Barcelona, 1965 - ) Editora catalana de discs. Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d'Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc. 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Concepció, comtat de la (País Valencià) Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l'audiència de València. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Concepció, Francesc de la (Pego, Marina Alta, s XVII – Manila, Filipines, 1701) Frare franciscà. Fou arxiu missioner a les Filipines i a la Xina. Excel·lí com a teòleg i escriví obres notables. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Concepció, Josep de la "El Tracista" Veure> Josep de la Concepció. 55 CATALUNYA - POLÍTICA Concert Econòmic, campanya del (Catalunya, 1898 - 1899) Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d'assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l'estat espanyol similar al del País Basc. S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals. L'oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes. 56 MÓN - BIOGRAFIA Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la (Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874) Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49); intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (mai/1849). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Concret (València, gen/1963 – mai/1963) Publicació ciclostilada dels universitaris de València, de la qual sortiren quatre números. Continuà la línia de "Diàleg", interrompuda el 1962. Constava de 22 a 28 pàgines, amb la majoria dels texts en català. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Concròs (Setcases, Ripollès) Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs. El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboner, afluent, per l'esquerra, del Ter. 60 EUROPA - BIOGRAFIA Condé, príncep de Veure> Borbó-Condé, Lluís II de. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Condeminas i Soler, Teresa (Barcelona, 1905 - 1993) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Condó i Sembeat, Josep (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867 - Bossost, Vall d'Aran, 1919) Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d'Urgell i fou rector a la Vall d'Aran. Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Condomina, la (Alacant, Alacantí) Caseria, entre les platges de Sant Joan i de l'Albufereta. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Condreu, coll de (Osona / Garrotxa) Coll (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d'Hostoles amb l'altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Conejos de la Llave, Josep (València, 1862 – 1937) Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València. Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia. Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià. Des del 1916 publicà la revista "Oro de Ley". 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Conellana (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Veure> Cornellana. 67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Conesa, Jaume (Montblanc, Conca de Barberà, v 1320 – Barcelona, v 1390) Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós. Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287). La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Conestable, fort del (Girona, Gironès) Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat. Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada. 70 CATALUNYA - ART Conestable, retaule del (Barcelona, 1465) Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l'Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya-Aragó, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva. El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixemant, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l'Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable. Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal. Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l'artista. 71 MÓN - POLÍTICA
92 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Confederació Nacional del Treball (CNT) (Barcelona, 30/oct/1910 - ) Organització sindical de caràcter anarcosindicalista. A Catalunya actuà amb el nom de Confederació Regional del Treball de Catalunya, a la qual s'uniren, a partir del 1918, les regionals del Nord, d'Andalusia i de Llevant. 72 ILLES BALEARS - POLÍTICA Confederació Regional del Treball de Balears (Palma de Mallorca, 22/oct/1922 – 1939) Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats. En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou "Cultura Obrera". Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca. 73 CATALUNYA - POLÍTICA Confederació Regional del Treball de Catalunya (Catalunya, oct/1910 – 1939) Organització obrera. Reuní els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya. No pogué actuar públicament fins el 1914. Un comitè regional, amb Salvador Seguí com a secretari general, organitzà el congrés de Sants (1918), amb delegats de 73.860 afiliats. Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d'afiliats. En 1919-23 hagué d'afrontar una violenta onada d'atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel nov/1920, n'afectà greument el funcionament. Celebrà un segon congrés a Lleida (jun-jul/1923), essent-ne 74 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Confederació Regional del Treball de Llevant (València, 1/des/1919 – 1939) Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3/des/1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, des/1922) els treballadors afiliats foren 42.517. El seu òrgan de premsa era "Solidaridad Obrera" de València. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes. Després del quart congrés (Alcoi, set/1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s'uniren als Sindicats d'Oposició. Iniciada la guerra civil demanà el dret d'autodeterminació per a la "regió valenciana" (nov/1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià. 76 CATALUNYA - POLÍTICA Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC) (Catalunya, mai/1980 - ) Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d'origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d'origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. Posteriorment, s'hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya. 77 CATALUNYA - POLÍTICA
78 CATALUNYA - POLÍTICA Conferència d'Esquerres Catalanes (Barcelona, 17 al 19/mar/1931) Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l'Esquerra Republicana de Catalunya. 79 CATALUNYA - POLÍTICA Conferència Episcopal Tarraconense (CET) (Catalunya, 1969 - ) Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l'arquebisbat de Barcelona, que té la missió d'estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N'és president l'arquebisbe de Tarragona. Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d'Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d'Informació de l'Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya. Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l'amor i de la sexualitat (1975), L'atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992). 80 CATALUNYA - CULTURA Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Barcelona, 1764 – 1892) Institució científica. Pel des/1765 s'aprovaren els estatuts, instal·là de seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física). El 1770 s'anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 81 CATALUNYA - POLÍTICA
82 MÓN - POLÍTICA Conferència Nacional Catalana de Mèxic (Mèxic, set/1953) Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català. 83 CATALUNYA - CULTURA Conferentia Club (Barcelona, 1929 - d 1947) Associació cultural. Fundada amb el propòsit d'interessar l'alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional. Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari. Hi donaren conferències Andrés Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d'altres, en l'idioma del conferenciant. Deixà d'actuar durant la guerra civil. El 1947 reemprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n'interrompé la continuïtat. 84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conflent (Catalunya Nord) Antic pagus del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de l'efímer comtat de Conflent i de la vegueria de Vilafranca de Conflent, que corresponia, aproximadament, a l'actual comarca del Conflent. 85 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Conflent (Prada, Conflent, 1961 - ) Revista bimensual. Respon al desvetllament intel·lectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics. Vol contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d'enciclopèdia sobre el Conflent. La part en català hi és, en general, força migrada. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA NORD - COMARCA
88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Conflent, vegueria de (Catalunya Nord) Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent. 89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Confós (la Baronia de Rialb, Noguera) Masia, vora el Puig de Rialb. 91 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Anar a: [ Comt ] [ Comte A ] [ Conat ] [ Conce ] [ Cond ] [ Confer ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Comtat, el
Conangla i Fontanilles, Josep
Conca de Barberà, la
