|
|
|
Anar a: [ Cos ] [ Cosp ] [ Costa, la ] [ Costa i C ] [ Costa i S ] [ Costi ] La cultura és un passaport en la vida i la saviesa és un visat per a l'eternitat. (Proverbi saharauí) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cós, el (Montagut i Oix, Garrotxa) Veïnat. El santuari de la Mare de Déu del Cós, aturonat (597 m alt), era la capella de l'arruïnat castell de Montagut. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cós, riu (Pallars Jussà) Veure> Riucós, barranc de. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cós, riu de (Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva) Afluent esquerrà de la riera d'Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu. 4 CATALUNYA - POLÍTICA Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799 – 1800) Associació. Creada privadament, com a successora de la Companyia de Filats de Cotó. Tingué una vida efímera. Fou la precedent 5 CATALUNYA - EMPRESA Cos de Filats de Cotó Nom donat el 1773 a la Companyia de Filats de Cotó, fundada l'any anterior, juntament amb el qualificatiu i privilegi de reial. 6 CATALUNYA - POLÍTICA Cos de la Noblesa de Catalunya (Barcelona, 1880 – s XIX) Corporació. Fou considerada la successora i representant de l'antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró. Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d'igual cognom inscrit al Llibre verd. És presidida per un protector-president, amb honors de gran d'Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l'escut que Joan I donà (1389) al "braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya". Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cós i Duran, Joan (Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879) Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s'exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb el pretendent Carles VI i Carles VII. Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cós-Gayon i Pont, Ferran (Lleida, 1825 – Madrid, 1898) Periodista i polític. Exercí diversos càrrecs a Madrid, on dirigí la "Gaceta de Madrid" fins a l'any 1868. Membre del partit conservador, fou ministre de Finances (1890), de Gràcia i Justícia (1891) i de Governació (1895). Les seves obres principals són: Historia de la administración pública en España (1851), Historia jurídica del patrimonio real (1881) i La cuestión obrera y el socialismo (1890). 121 EUROPA - MÚSICA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coscó (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseria, a la dreta del barranc de Coscó, que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua. L'església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coscó (Oliola, Noguera) Poble (483 m alt), al vessant meridional de la serra de Montclar, a la vall del Sió. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. La jurisdicció pertangué al capítol d'Urgell. 11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Coscolla (el Pont de Montanyana, Ribagorça) Caseria (731 m alt), vora Montanyana, a la dreta del barranc de la Palleroa. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coscollà, Bartomeu (País Valencià, s XIV – València, s XV) Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d'encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d'argent de la seu de València (1423) i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d'Alfons el Magnànim. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coscolla i Ferrer, Roser (Barcelona, 1903 - ) Actriu. Filla de Felip Coscolla i Plana. Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà, i en teatre. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Coscollano i Llorach, Andreu (Benicarló, Baix Maestrat, 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879) Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d'El Escorial i de Tortosa, respectivament. Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Coscollar, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida, al límit amb l'Horta. Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Saragossa. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coscollar, serra del (Alcarràs, Segrià) Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l'extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca. Compresa gairebé del tot dins el terme d'Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l'antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià. El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d'aquell canal, per l'oriental. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Coscollera (Vilanova de Meià, Noguera) Antiga quadra, dins el terme de Santa Maria de Meià. S'hi conserva una antiga torre rodona. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Coscollosa (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Coscollosa, tossal de la (Baix Ebre) Cim (878 m alt) d'un dels contraforts dels ports de Beseit, al nord-est de la serra de l'Espina, que separa les valls d'Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Coselles, Esteve (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida. És autor de les obres Discursos astrológicos de un cometa, De potestate regia et pontificia i De officio cancellarii Studiorum Generalium Academiae (1680). 125 CATALUNYA - CULTURA Cosmo-Caixa (Barcelona) Veure> Museu de la Ciència. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cosp (les Llosses, Ripollès) Masia de l'antic terme de Palmerola, al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual (Sant Julià de Cosp) és coneguda l'antiga parròquia de Sant Julià de Palomera. 23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cosprons (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Poble (ant: Cosperons), al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l'antic port de Valentí, on s'ha format el barri industrial de Paulilles. A l'església, del s XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de 24 CATALUNYA - HISTÒRIA cossetans (Catalunya) Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès. Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tàrraco romana. 25 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Cossi, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Designació donada a la ciutat per la Unió Liberal, el s XIX 26 ILLES BALEARS - CULTURA cossier (Illes Balears) Ballador d'una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja el s XVI, que fou molt popular durant el Barroc. Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses. Fins a època recent encara era ballada en diverses localitats de les illes. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cossis, punta dels (Baix Maestrat) Cap de la costa, dins de la comarca, al nord de la desembocadura del Cérvol. 28 ANDORRA - GEOGRAFIA Cossol, pic del (Sant Julià de Lòria, Andorra) Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Albert (Lleida, 1975 - ) Tennista. Debutà com a professional el 1995, any que guanyà el seu primer torneig de l'ATP, a Kitzbühel. El 1996 aconseguí tres títols: Gstaad, San Marino i Bournemouth. L'any 1997 s'imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona. El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l'any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d'Estoril. Fent 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Antoni (Catalunya, s XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l'obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Costa, Antoni (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 1808) Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran. El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l'Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos. Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó. En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s'atribuí personalment la responsabilitat de l'intent i, per tal d'evitar represàlies, es suicidà. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Artur (Catalunya, s XX - ) Escriptor. Residí a Mèxic, on ha dirigit "Veu Catalana" i ha col·laborat en d'altres revistes en català publicades a Amèrica. Ha publicat diversos opuscles d'interès, com Experiència de l'Estatut de Catalunya de 1932 (1962) i La capacitat econòmica de Catalunya (1962). 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Còsta, Era (Canejan, Vall d'Aran) Caseria, a la dreta del riu de Toran. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705). Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d'Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d'un cos d'artilleria especialitzada en el tir d'esclat enlairat amb bomba de metralla. Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d'Europa. Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Guillem (Catalunya, s XIII – s XIV) Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d'Alfons III a Sicília, tractant de deturar l'acostament d'aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d'Isabel, filla del rei Frederic III. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Joan (Catalunya, s XVIII – s XIX) Guerriller reialista. Conegut pel Misses, formava una de les anomenades Bandes de la Fe, l'actuació de les quals determinaria la formació de la regència d'Urgell (1822), aixi com la subsegüent intervenció francesa, de caràcter absolutista, dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa, la (Juià, Gironès) Veïnat, al nord-est del poble. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Costa, la (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseria, al nord de la vila. S'originà a partir del s XVIII per la parcel·lació de la possessió de son Vidal. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Marià (Catalunya, s XIX – 1857) Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Pau (Vic, Osona, 1672 - Cadaqués ?, Alt Empordà, v 1728) Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d'Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català. També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres. És un exemple típic del barroc exuberant de principis del s XVIII. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Costa, Pere (País Valencià, s XIII) Jutge reial de València, almenys entre el nov/1278 i l'abr/1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l'Ardit a rebre l'ambaixada. Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d'on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya. 45 ANDORRA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Ramon (Barcelona, 1640 – 1703) Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l'orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa, Santa Eulàlia de (Girona, Gironès) Veure> Santa Eulàlia de Costa. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa, Tomàs (Catalunya, s XVIII - s XIX) Guerriller reialista, conegut com el Misses. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, es dedicà al bandolerisme. Durant el Trienni Liberal encapçalà una partida reialista que col·laborà a la formació de la regència d'Urgell. Derrotat el 1822, es refugià a França i tornà al país amb l'expedició dels Cent mil fills de sant Lluís (1823). 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa, tossal de la (Pallars Jussà) Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià. Avançat vers l'est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa-Amic, Bartomeu (Centelles, Osona, 1911 - Mèxic, 7/gen/2002) Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica. Financià a Mèxic, on 123 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
124 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa Blanca, la (Castellbisbal, Vallès Occidental) Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l'estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa de Montseny, la (Fogars de Montclús, Vallès Oriental) Poble (620 m alt), al vessant meridional del turó de l'Home (Montseny), damunt la Tordera. L'església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Costa de Sant Miquel, puig de la (Santa Pau, Garrotxa) Antic volcà (o de la costa de Sacot). 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa de Santa Brígida, la (Amer, Selva) Veïnat, davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Costa dels Tarongers, la (País Valencià) Denominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva. A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupament 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Costa des Pins, sa (Son Cervera, Mallorca Oriental) Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Batllori, Pere (Barcelona, 1933 - ) Veterinari, especialista en nutrició animal. Fou elegit president de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (1977), des d'on promogué la creació de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Professor de zootècnica de l'escola universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació i autor de més d'un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Bofarull, Domènec (Solsona, Solsonès, 1749 - Castellnou de Seana, Pla d'Urgell, 1806) Eclesiàstic i erudit. Escriví algunes obres religioses, així com una història de Catalunya, treballs que restaren inèdits. El 1959 foren editades les seves Memorias de la ciudad de Solsona y de su iglesia. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Costa i Borràs, Josep Domènec (Vinaròs, Baix Maestrat, 1805 – Tarragona, 1864) Eclesiàstic. El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València. El 1840 fou separat de la càtedra per les seves idees absolutistes, però, continuà combatent les doctrines liberals, especialment a Las postdatas (1841). El 1843 fou reposat a la càtedra i, quan Pius IX reprengué les interrompudes relacions amb la cort d'Espanya, Costa fou cridat perquè, juntament amb Jaume Balmes, comencés els treballs preparatoris d'un nou concordat. L'any 1849 fou designat bisbe de Barcelona; es mostrà intransigent i condemnà les idees liberals, la qual cosa li ocasionà fortes polèmiques amb la premsa de 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Cabré, Josep (Barcelona, 1904 - serra de Cavalls, Terra Alta, 1938) Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana. Milità en el Sindicat Únic i en l'Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya. El 1936 havia de participar en l'expedició anglesa a l'Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (jul/1936) li ho impedí. S'íncorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l'Ebre, al front de la seva unitat. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Carrera, Francesc (Barcelona, 1891 – 1959) Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica. Fou catedràtic de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Cases, Pere (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761) Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754). El 1730 projectà l'acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l'església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades. Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l'església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s'introduí a Catalunya un tipus de retaule d'estructura arquitectònica que fou molt repetit. Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l'arxiduc Carles-, les seves 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Costa i Cuxart, Antoni Cebrià (València, 1817 – Barcelona, 1886) Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l'Institut Català de Sant Isidre i de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Es dedicà molt extensament a l'estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Déu, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – Gènova, Itàlia, 1938) Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de "La Veu de Catalunya" i militant de la Lliga Regionalista. És autor de La nit del 6 d'octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdués obres escrites en col·laboració. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Costa i Ferrer, Josep (Eivissa, Eivissa, 1876 - Palma de Mallorca, 1971) Dibuixant i caricaturista. Conegut per Picarol. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca. Establert a Barcelona a la primeria del s XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes "Cu-cut!", "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia". Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el "Chicago Tribune". De tornada, s'establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d'obres d'art i antiguitats. Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Fornaguera, Tomàs (Calella, Maresme, 1828 – Tarragona, 1911) Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València (1862). Fou bisbe de Lleida (1875-89) i arquebisbe de Tarragona (1889-1911). Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería (1898). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Gallissà, Llucià (Vic, Osona, 1731 – Ferrara, Itàlia, 1811) Jesuïta. Ensenyà retòrica i filosofia a la Universitat de Cervera. Fou afectat per l'expulsió de l'orde decretada per Carles III d'Espanya. Publicà diversos escrits. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Horts, Narcís (Girona, 1907 - 1990) Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l'Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys. També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D'entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Hugas, Josep (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1827 – 1881) Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon. Residí molts d'anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts. Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Jou, Ramon (les Llacunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 1911 - Mèxic, 1987) Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat. El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l'Escola d'Estiu. Fou 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Masferrer, Carles (Barcelona, 22/abr/1968 - ) Tennista. L'any 1992, amb el triomf en el torneig Comte de Godó i el d'Estoril i finalista al de Madrid i Roma, assolí la desena posició en el rànking mundial per davant de la resta de jugadors espanyols. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Costa i Nogueras, Vicent (Alcoi, Alcoià, 1852 – Barcelona, 1919) Músic. Estudià piano amb Joan B. Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart. Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperes 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Pujol, Carles (Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926) Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Publicidad" de Barcelona. Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, tradui al castellà un gran nombre d'obres de teatre. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Costa i Rada, Dídac Jeroni (Palma de Mallorca, s XVII – 1691) Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659. A les seves obres s'ocupà preferentment de qüestions de dret foral. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Roca, Jordi (Barcelona, 17/ago/1925 – Perpinyà, 10/feb/2000) Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir). És conegut per haver impulsat un gran nombre d'activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70. Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l'Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades. És autor d'una Història del sindicalisme francès (1960). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Segura, Miquel (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Segura, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 – 1944) Pintor. Germà bessó de Miquel. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Torres, Antoni (Barcelona, 1904 – 1965) Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents; ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa i Turell, Modest (Barcelona, s XIX) Genealogista. Col·laborà a la revista "La Ilustración Barcelonesa" (1858) i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón (1856), amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costa-Pau, Manuel (Figueres, Alt Empordà, s XX - ) Escriptor. S'ha dedicat a l'ensenyament. Dirigí una col·lecció literària. Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966). 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costa-roja, collet de (Gironès) Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà. Hi ha un grup d'hostals. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Costa-roja del Terri (Sant Julià de Ramís, Gironès) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costablanca (Castellbisbal, Vallès Occidental) Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l'estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa. 89 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Costabona (Ripollès / Vallespir) Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d'aquesta carena. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l'est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l'alt Vallespir. A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon. A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costafreda, cingles de (Berguedà) Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d'Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s'uneix a través del serrat Voltor, estès d'oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costart, Marc (Calonge, Baix Empordà, s XVI – Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Publicà a Barcelona, el 1628, un estudi sobre els evangelis. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Costasana, Lluís (Ripoll, Ripollès, s XVI) Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l'església de Mogrony (1583). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costasses, cingle de les (Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell) Cinglera del Pre-pirineu, que forma el vessant meridional del cim de Cloterons (2.173 m alt), estesa entre els dos municipis. 95 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Costereta, la (Benidoleig, Marina Alta) Raval, a 100 m del poble. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costes de Peralada, les (Mollet d'Empordà, Alt Empordà) Veïnat (o les Costes de Mollet), que forma un enclavament separat del sector principal pel terme de Peralada. És a la vall de l'Orlina. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de Sant Martí de Peralada. 99 CATALUNYA NORD - VARIS Costes del Rosselló (Catalunya Nord) Denominació d'origen controlada d'una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l'estat francès des del 1977. Comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya Nord: el Costes del Rosselló Vilatges prové de pobles tots al nord de la Tet; el Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en alguna part dels de Montner, Planeses i Estagell; el Vilatges Caramany només pot ésser fet a Caramany. Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estrictament controlats. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Costilla, Jordi (Sòria, Castella, s XV - València ?, d 1532) Impressor. Aprengué l'ofici a Barcelona amb l'impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid (1502), s'establi a València fins al 1532. El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d'Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat. El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d'Erasme i de Lluís Vives. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 ILLES BALEARS - MUNICIPI
103 ILLES BALEARS - ART Costitx, toros de (Costitx, Mallorca Septentrional) Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d'un santuari d'època talaiòtica. Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Peces d'una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d'un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella. Unes altres troballes d'aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l'art grec). 104 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
105 CATALUNYA - HISTÒRIA Costoja (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Antic priorat de l'Hospital (Santa Maria de Costoja), a la vall de Castellbó, prop del poble de Vilamitjana. El 1220 era centre de la comanda de Costoja, de la qual depenia també l'hospital de Sant Joan de Berga. Passà a dependre dels comanadors de Susterris. Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Costuix, serra de (Pallars Sobirà) Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d'Àreu. 107 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Costum de València (València, 29/des/1239 - 28/jun/1240) Nucli primitiu del dret valencià (o Costumes de València). Atorgat per Jaume I a la ciutat de València. Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l'aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut. Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - LITERATURA Costumari Català (Catalunya, 1919) Recopilació de costums jurídics del Principat. Publicats per l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya. El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès (1919), i el segon, a Costums sobre termenals (1921). 110 CATALUNYA - LITERATURA Costumari Català (Barcelona, 1950 – 1956) Conjunt d'estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l'any. És el recull més complet publicat sobre folklore català. 111 CATALUNYA - LITERATURA Costumes de Catalunya (Catalunya, s XIII) Col·lecció de costums de dret territorial català que aplega els principals costums feudals, integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya. És una obra de caràcter privat i abasta un conjunt de 14 capítols, redactats a la segona meitat del s XIII en llatí i traduïda al català. 112 CATALUNYA - LITERATURA Costumes de la Mar (Catalunya, s XIII - ) Col·lecció d'usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut. Recull d'usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània. Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar. 113 CATALUNYA - LITERATURA
114 CATALUNYA - POLÍTICA Costums de la Batllia de Miravet (Miravet, Ribera d'Ebre, 1319) Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d'Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l'any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave'. Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s'havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l'orde del Temple. Les disposicions d'aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d'hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys. 115 CATALUNYA - LITERATURA Costums de Lleida (Lleida, 1228) Redacció privada de dret local de la ciutat. El dret local privatiu de Lleida tingué com a bases la carta de població atorgada a la ciutat el 1150, després de reconquerida, pels comtes de Barcelona i d'Urgell, i els privilegis concedits a la ciutat pels mateixos comtes. Tot aquest material i el dret consuetudinari no escrit que era aplicat a la ciutat foren reunits pel jurista lleidatà Guillem Botet en 116 CATALUNYA NORD - LITERATURA Costums de Perpinyà (Perpinyà, s XIV) Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l'època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d'aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica. El text és conegut per tres cartularis del s XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d'una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d'un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196. Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya-Aragó, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya. 117 CATALUNYA - LITERATURA Costums de Tortosa (Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279) Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l'any 1149. Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l'any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit. Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l'any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau de Jordi. Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s'ocupa de totes les matèries de dret. Influí d'una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d'altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes 118 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
119 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Costurer i Garriga, Jaume (Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715) Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l'ortodòxia. Partidari de Felip V, fou expulsat de Mallorca. Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l'erudit Jean Battiste Sollier. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Costurera (Balones, Comtat) Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs. Una inscripció aràbiga procedent de l'antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot. En resta l'antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera.
Anar a: [ Cos ] [ Cosp ] [ Costa, la ] [ Costa i C ] [ Costa i S ] [ Costi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Costa Blanca (
Costa Brava, la
Costa Daurada, la
Costera, la
Costitx
Costur