|
|
|
Anar a: [ Deo ] [ Desbr ] [ Descat ] [ Descav ] [ Dese ] [ Desi ] Ens alcem tots dos / en encesa espera / el meu poble i jo. (Salvador Espriu) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deodat (Claramunt, Anoia, s X – Barcelona, 1029) Bisbe de Barcelona (1010-29) (o Deusdedit). Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l'ardiaca Sunifred Llobet. Ell mateix fou també ardiaca. La seva activitat s'adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral -dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal-, d'esglésies -com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l'hospital d'en Guitard- i de defenses -com la torre de la Granada-, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell. Fomentà els estudis amb l'adquisició i la còpia de llibres. Durant el seu govern el comte Ramon Borrell s'ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Deogràcies, coll de (Sarral / les Piles, Conca de Barberà) Depressió (743 m alt) de la serra que separa l'alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis. Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Depéret, Carles (Perpinyà, 1854 – Lió, França, 1929) Geòleg i paleontòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i professor i degà de l'Acadèmia de Ciències de Lió. Va elaborar una classificació del quaternari basada en l'eustatisme. Publicà Description géologique du bassin tertiaire de Roussillon (1890), en col·laboració amb A. Donnezan, i Monographie des pectinides neogènes de l'Europe (1902-05). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Depressió de l'Ebre (Catalunya) Veure> Depressió Central Catalana. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Depressió Valenciana (País Valencià) Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de Las Cabrillas, a l'oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver per sud. El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d'enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d'anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l'acció en els últims temps de l'home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments. La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Perenxisa. Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l'Albufera. 9 CATALUNYA - EMPRESA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Derramador, el (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, uns 7,5 km al sud de la ciutat. El 1952 hi fou establerta la parròquia de Sant Isidre. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Derramador, El (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, a l'oest de la ciutat, vora la sèquia d'El Campo de Arcís. L'església és dedicada a sant Miquel. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Derramador, el (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseria, al vessant septentrional del cabeç de Mossèn Joan. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Dertosa (Tortosa, Baix Ebre) Antiga ciutat romana, corresponent a l'actual. Citat per primera vegada per Estrabó. Probablement era una ciutat dels ilercavons, i adquirí la condició de colònia romana. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desbac, Hug (Catalunya, s XIV – Urgell, 1361) Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l'abadiat en ésser elegit bisbe d'Urgell (1351), on fou successor de l'italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desbac, Pere (Catalunya, s XV) Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d'Avellaneda esdevingué senyor d'Orriols i del Vilar de Terradelles. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desbac i Martorell, Joan Baptista (Pollença, Mallorca, 1617 - Areny de Noguera, Ribagorça, 1688) Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d'Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons. Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà. Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desbrull, Francesc (Illes Balears, s XVII) Poeta. Escriví en català malgrat l'època de profunda decadència idiomàtica. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desbrull, Ramon (Inca, Mallorca, s XIII - Illes Balears, 1320) Urbanista. A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació i reorganització d'onze viles de l'illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous. Estudià també les fonts de l'illa, sobre les quals escriví (1307) l'obra Aquarum forensium. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desbrull i Boïl d'Arenós, Josep (Palma de Mallorca, s XVIII – Pollença, Mallorca, 1835) Genealogista. Germà d'Antoni. Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca. Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del s XVIII fins al primer del s XIX. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Descalç (Porqueres, Pla de l'Estany) Veure> Calç, el. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Descalç (Cocentaina, Comtat) Veure> Alqueria de Descalç, l'. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descallar, Guerau (Palma de Mallorca, 1731 – s XVIII) Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descallar, Jordi (Illes Balears, s XVI) Poeta. Escriví en català. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descallar, Martí (Palma de Mallorca, 1716 – Itàlia, 1799) Historiador. Usà el pseudònim de Pròsper Martí. Pertanyia a la Companyia de Jesús. És autor de les Memòries històriques i geogràfiques d'Eivissa i Formentera. Desterrat a Itàlia amb el seu orde, hi continuà escrivint. En aquesta segona etapa de la seva vida 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descallar, Mateu (Illes Balears, s XVII) Poeta. És autor d'unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descallar, Miquel Joan (Palma de Mallorca, s XVII – 1699) Teòleg. Fou professor de l'Estudi General. Gaudí d'un gran prestigi. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descals i Aracil, Jaume Veure> Scals i Aracil, Jaume de. 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descamps i de Riu, Antoni Ignasi (Perpinyà, 1620 – 1676) Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676). Fou professor de l'Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descanija, Pere (Catalunya, s XIV) Pintor. Treballà a Barcelona. 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descàs, Miquel (Illes Balears, s XV) Escriptor. És autor d'una copiosa producció poètica en llengua llatina. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA descatalanització (Catalunya, 1939 - ) Acció de fer perdre el caràcter català. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Descatllar, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1727 per Carles VI al general Antoni Descatllar i de Fontanelles (mort el 1762), únic titular. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar, Macià (Ripoll ?, Ripollès, s XVII - Catalunya, s XVII) Frare caputxí. Era anomenat fra Jeroni de Ripoll dins de l'orde. Gaudí d'una veritable veneració popular a causa de les seves virtuts. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar, Ponç (Catalunya ?, s XIII - s XIV) Cavaller. Serví a Sicília a les ordres del rei Frederic III. Fou figura destacada a la lluita contra els angevins quan aquests, trencant els convenis de pau establerts a Caltabellotta, tornaren a envair l'illa. Ponç Descatllar manà aleshores una part de l'exèrcit reial que, prenent per darrera el cordó de setge de Tràpani, obligà Robert de Nàpols a signar una pau precipitada com a únic recurs de salvació de les forces invasores. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar, Ponç (Catalunya ?, s XIV - s XV) Cavaller. Procurà la fortificació del castell de Llívia. Per aquesta possessió tingué algunes rivalitats amb la vila de Puigcerdà. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Descatllar, Ramon (País Valencià, s XIV – València, 1415) Eclesiàstic. Abat de Ripoll (1383-1408), no prengué possessió de l'abadia fins al 1387, any en que morí Pere III, el qual l'havia cedida a Pere Batet el 1386. Durant el seu abadiat, acabà de construir el monestir. Passat al partit de Benet XIII, aquest el nomenà 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descatllar i de Descatllar, Margarida de (Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 - Rosselló, 23/feb/2000) Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s'ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l'Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona. Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d'una Grammaire basique de langua catalane i edità "Rebrolls", butlletí de la Biblioteca, i "Entre tots ho farem tot", butlletí dels alumnes de l'Escola. També han convocat premis de narració i d'altres disciplines des del 1980. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descatllar i de Móra, Ponç (Rosselló, s XIV) Senyor del Catllar i castellà de Llívia. Ajudà Pere III el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca. Després d'haver-li confiat el castell d'Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descatllar i de Peguera, Damià (Rosselló, 1430 - 1520) Senyor de Catllà i castellà de Llívia. Durant l'ocupació dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1463-95) per Lluís XI, promogué la revolta dels nobles de la regió (1472). Trencat el pacte de neutralització (1473-75) dels comtats entre Lluís XI i Joan II, dirigí un atac contra Puigcerdà i sofrí dos setges al castell de Llívia (1476 i 1478). Conquerida la plaça pels francesos i volada la fortalesa (1479), fugí i continuà la lluita. L'any 1495 els comtats foren reincorporats a la corona de Catalunya-Aragó. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descatllar i de Santa Coloma, Pere (Illes Balears, s XV – 1482) Cavaller (o Descatlar). Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu prèstecs importants diverses vegades. En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no pogué 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar i de Sarriera, Narcís (Catalunya, v 1626 – Barcelona, 1707) Noble. Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697. Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei-arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra; el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar i de Tord, Francesc (Berga, Berguedà, s XVII – Barcelona, 1715) Militar. Formà part de les Guàrdies Catalanes en la Guerra de Successió; el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d'infanteria del Roser. Fou executat pels borbònics per haver ajudat al general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descatllar i de Tord, Joan Baptista (la Pobla de Lillet, Berguedà, s XVII – Banyoles, Pla de l'Estany, 1744) Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44). Nomenat per Felip V, els partidaris de l'arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s'exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descatllar i Dessoler, Manuel (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20/abr/1674) Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès. Fracassada la revolta, fou empresonat i executat. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descatllar i d'Olesa, Guillem (Palma de Mallorca, 1746 – 1801) Financer (o Descatlar). Darrer senyor de la Bossa d'Or, era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster. Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l'habilitació del port de Mallorca per a l'exportació d'aquest producte. Posseïdor d'una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798. Fou pare de Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descaus, Pere (Barcelona, s XIV) Banquer. Amb Andreu d'Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona; des del 1378 avançà grosses sumes de diner a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó. La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc (1381). Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desclapers, Gabriel (Catalunya, s XV) Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l'escola lul·liana de Barcelona. El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desclapers i Caulelles, Dídac (Palma de Mallorca, s XVII – 1673) Escriptor i jurista. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets. Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desclapers i de Puigdorfila, Joanot (Palma de Mallorca, s XVII – 1701) Escriptor. És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut. Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca... ha jurado defender la limpieza de María Santíssima (1696). 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desclapés, Maria de Jesús (Palma de Mallorca, s XVII – 1668) Escriptora i religiosa carmelitana. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma. Escriví la història de l'establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desclapés, Miquel (Illes Balears ?, s XV - Valldemossa, Mallorca, 1496) Religiós cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa de Valldemossa. Assolí una fama considerable per les seves virtuts, així com per la seva 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desclòs, Arnau (Illes Balears, s XV) Escriptor. Conreà la poesia d'inspiració religiosa. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desclot, Bernat (Catalunya, s XIII – 1288) Cronista. Autor d'una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, la que porta el seu nom, coneguda també a través d'un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, probablement originari del vescomtat de Castellnou i relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou. L'únic testimoniatge personal que en resta és el seu nom, que surt al començament de la Crònica. A través d'aquesta, però, es pot deduir que tenia accés als documents de l'arxiu reial. Segons els estudis de M. Coll i Alentorn, sembla que l'autor pot ésser identificat amb una certa seguretat amb Bernat Escrivà, cavaller del seguici reial. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desclot, Miquel Pseudònim de l'escriptor Miquel Muñoz i Creus. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Descobridor, illa del (Xàbia, Marina Alta) Illot (o illot de l'Embolo), situat prop de la costa, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l'est la platja de la Granadella. És un residu erosiu d'uns 300 m de longitud i 57 d'altitud. Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descoll, Bernat (Catalunya, s XIV – v 1390) Dignatari reial i cronista. Funcionari de la cancelleria de Pere III el Cerimoniós. Fou un dels redactors de la Crònica d'aquesta monarca i va intervenir, sobretot, en la redacció de la primera part, escrita entre el 1371 i el 1382. Sembla que portà el pes de la redacció general, els responsables de la qual foren el monarca mateix i altres col·laboradors, com Bernat Ramon Descavall, 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descoll, Bonanat (Catalunya, s XIV) Vice-almirall de Catalunya. Després de la batalla de Bòsfor, substituí Ponç de Santa Pau (1352) com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer. Fou enviat per Bernat de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya: entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser (1353). 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descoll, Ponç (Rosselló, s XIII – s XIV) Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277). Fou mestre d'obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d'obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l'Àngel de s'Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà. El seu estil es caracteritza per la sabiesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracialitat. Hom considera una aportació original seva l'ús de trompes en les capçaleres de les capelles. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Descoll i d'Oliva, Jeroni (Barcelona, s XVI) Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1546-54). Ciutadà honrat de Barcelona, matriculat el 1510, fou doctor en drets. Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d'exercir d'investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d'Aimeric, governador de l'illa. El 1516 pagà la portada de l'església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux. Regent de la cancelleria del Regne de Nàpols (1521), es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo. A Nàpols féu construir el seu sepulcre (1536) i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu (1537) per a l'església de Sant Miquel. El 1546 succeí Miquel May com a vice-canceller. 65 CATALUNYA - ART
66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descós, Arnau (o Dezcós) (Palma de Mallorca, s XV) Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia. A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana. És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descòs, Bernat (Illes Balears, s XV) Poeta. Excel·lí també com a orador. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descòs, Francesc (Illes Balears, s XV) Gravador. Fill del poeta Bernat i nebot del filòsof Arnau. És autor d'una de les estampes més antigues del país, signada i datada (1493), representant el beat Ramon Llull. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Descòs, Miquel (Illes Balears, s XV) Poeta. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Descossy, Camil (Ceret, Vallespir, 1904 - 1980) Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l'Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967. La seva pintura, caracteritzada per l'equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut. Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Desemparats, els (Oriola, Baix Segura) Poble (cast: Los Desamparados), situat 4 km al sud-oest de la ciutat, a l'horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella. La parròquia de la Mare de Déu 72 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Desemparats, els (País Valencià, s XV - ) Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885). El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414). El cap acoptat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Desert de les Palmes, el (Benicàssim, Plana Alta) Veure> Palmes, desert de les. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Deserts d'Avall, els (València, Horta) Sector de l'horta, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt. Era anomenat antigament la Gran Foia, i Foios n'era l'únic nucli de població. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Deserts de Dalt, els (València, Horta) Sector de l'horta. Segons les ordenances de la sèquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa. És separat dels Deserts d'Avall pel barranc de Carraixet. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfar, Guillem (Catalunya, s XIV – Nàpols, Itàlia, 1341) Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Desfar, Hug (Catalunya, s XIII - Portopí, Palma de Mallorca, 13/set/1229) Cavaller. Essent encara molt jove, 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfar, Jaspert (Catalunya, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d'Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d'una gran resistència. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfar, Jaume (Manresa, Bages, s XIV - d 1374) Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya. Conseller de Pere III, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l'infant Joan. És autor d'unes glosses a les Constitucions de Catalunya. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfar, Joan (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l'expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat de Cabrera. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfar, Riambau (Catalunya, s XIII – v 1327) Cavaller. Lluità a la batalla del cap d'Orlando, a Sicília (1299), a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d'Almeria. Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc (1310) i de Girona-Besalú (1312, 1317 i 1318). El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres; pel camí coincidí amb l'estol en què viatjava el cronista Ramon Montaner, amic seu, i l'acomboià fins a Messina. Fou conseller reial (1321-22). 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfonoll, Reinard Veure> Fonoll, Reinard (escultor del s XIV). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desfrull, Guerau (Catalunya, s XIV) Bisbe de Vic. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desi (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII) Família de pintors. El més destacat dels seus membres fou Joan Desi. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desi, Joan (Tortosa, Baix Ebre, s XVI) Pintor i eclesiàstic. Fill del pintor Julià Desi. Documentat a la darreria del segle. El 1576 contractà la decoració de la capella del Sagrament de la catedral de Tortosa. El 1599 féu el retaule de la casa del Consell de la mateixa ciutat, del qual formaren part l'oli la Mare de Déu dels Procuradors (a la casa de la ciutat), i altres peces (al Museu de Tortosa). Uns altres fragments conservats a la capella del palau episcopal semblen pertànyer al seu retaule de Sant Sebastià. El seu germà Vicenç Desi col·laborà amb ell. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desideri (Barcelona ?, s IV) Prevere de Barcelona. Juntament amb Ripari, escriví a sant Jeroni sobre l'heretgia de Vigilanci, difosa per les terres catalanes. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Desideri, Miquel (Nàpols ?, Itàlia, s XV - ?, s XVI) Diplomàtic (Michele Desiderio?). Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i el negus Jacob d'Etiòpia (on es traslladà per la via del golf Pèrsic), per tal d'acordar una 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desjardins, Arnau (Catalunya, s XIII - Tortosa ?, Baix Ebre, 1306) Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d'Olivella. A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa'. Col·laborà a l'organització de la conquesta de Menorca (1287). A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Deslledó, Pere (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Féu serveis diplomàtics per compte del rei Jaume II. El 1308, en unió d'Artau Desllor, havia de dur una ambaixada al Marroc, que en acabat fou suspesa. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Artau (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Féu diversos serveis per a Pere II el Gran. El 1308, sota el regnat de Jaume II, fou nomenat amb Pere Deslledó ambaixador català al Marroc, per bé que finalment no hi anà cap dels dos. S'ocupà sovint d'atendre, per aquest temps, els fills del monarca. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença, i signà a l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Bernat (Catalunya, s XIII) Cavaller. Pertanyia al seguici de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, quan aquest era procurador o lloctinent al Principat del rei Jaume I el Conqueridor. Possiblement és ell el que figura a les llistes d'afavorits pel rei Jaume amb donacions a València, a causa de la col·laboració prestada a la conquesta. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Guillem (Catalunya, s XIII) Cavaller. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Aquest el recompensà amb donacions a Morvedre. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Guillem (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Sota el regnat de Jaume II tingué un paper destacat entre els personatges als quals eren encomanats els fills del monarca. El 1315, impacient Jaume II per no tenir noves recents del viatge de Maria de Lusignan, amb la qual havia de casar-se, féu embarcar en una galera Guillem i el seu germà Simó, per tal que sortissin a l'encontre dels vaixells en què venia Maria. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Guillem (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani. Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d'entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca. Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d'ell. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Ramon (Montblanc, Conca de Barberà, s XIII - Catalunya, s XIII) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I a les campanyes de conquesta del País Valencià. Obtingué donacions de recompensa a Albaida, Rugat i 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Desllor, Roger (Rosselló, s XIII – Salona, Grècia, s XIV) Cavaller. Al servei del duc francès d'Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l'Epir i del senyor de Blàquia. Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l'actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans. Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d'Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem. Governà el ducat fins a l'arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desllor, Simó (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l'expedició de Pere II el Gran a Sicília. Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5/jul/1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys. Fou conseller del rei Jaume II. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l'enllaç de Jaume II amb Maria de Lusignan. L'any següent, per ordre del monarca, s'embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l'encontre de la núvia. El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desmàs, Berenguer (Catalunya, s XIII) Jurista. Estigué al servei d'Alfons II el Franc. El 1290 el monarca el designà marmessor dels béns de Bernat Escrivà, personatge que cal identificar, probablement, amb el gran cronista Bernat Desclot. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desmonells, Jaume (Girona, s XIV) Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya-Aragó i del príncep Joan, duc de Girona, des d'aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort. 101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Desnoyer, François (Montalban, Llenguadoc, 1894 – Perpinyà, 1972) Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida (Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid; El port de Marsella, el 1940, Musée d'Art Moderne, París). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Desola i Pujol, Francesc (Barcelona, 1907 - ) Escriptor. Ha publicat els reculls poètics Davant la creu (1957) i Poemes de després. Guerra, exili, retorn (1958), i les obres teatrals Il·lusions en romiatge (1959) i Flama morent (1959).
Anar a: [ Deo ] [ Desbr ] [ Descat ] [ Descav ] [ Dese ] [ Desi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Depressió Central Catalana
Derbi
