|
Anar a: [ Estan ] [ Estanyo ] [ Estap ] [ Estatut ] [ Este ] [ Estell ] L'adversitat sol revelar el talent; la prosperitat el sol amagar. (Horaci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble i antic centre de l'antic mun. de Villec i Estana, situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estància, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cala, a la costa meridional de l'illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany (Ponts, Noguera) Casal i església, que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme del Tossal, agregat el 1970 al de Ponts. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estany, Arnau (Barcelona, s XIV) Arquitecte i escultor. Dirigí la construcció del claustre gòtic de Sant Feliu, a Girona. L'obra hagué de ser enderrocada poc després, per necessitats defensives, ja que comprometia la vigilància del perímetre de la Força. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estany, gola de l' (Sagunt, Camp de Morvedre) Gola de la zona de marjal dita l'Estany, prop del límit amb el terme de Puçol (Horta). 6 CATALUNYA - MUNICIPI Estany, l' (Bages) Municipi: 10,21 km2, 870 m alt, 407 hab (2014). Situat al nord-est de la comarca, a l'altiplà del Moianès, al peu del Puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d'Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d'origen endorreic, dessecat al s XVI, que va donar lloc al topònim. Basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d'una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d'art i d'arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d'estiueig i li n'asseguren el futur. El poble té l'origen en l'abadia romànica de Santa Maria (monestir de l'Estany), de la fi del s XI. Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany, monestir de l' (l'Estany, Bages) Antiga abadia agustiniana (Santa Maria de l'Estany) d'estil romànic, avui parròquia del municipi. Fou un dels centres clericals més actius del peís impulsada per la reforma gregoriana. Rebé en el s XII nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l'església i iniciar la important obra del claustre. El 1395 l'incendi de l'abadia feu que restés abandonada 41 anys. El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l'església, i la recuperació fou lenta i mai total. El 1775 la comunitat era totalment extingida. En 1966-71 es restaurà l'església actual, d'una sola nau i creuer amb tres absis, que substitueix un temple del s X, fou consagrada l'any 1133 per Oleguer i els bisbes de Vic i de Girona. El seu claustre, gairebé quadrat, té 72 columnes, corresponent-ne 18 a cada ala, posades de dues en dues. Els magnífics capitells no conserven el primitiu ordre; presenten esculpits temes del Nou Testament, costums, flors i fauna del país, heràldica i motius fantàstics. L'església conserva l'imatge de la Mare de Déu de l'Estany alletant el Nen, en alabastre, i cinc sarcòfags del s XIV. A l'actual rectoria hom ha instal·lat un petit museu de peces antigues, documents i records. 8 ANDORRA - GEOGRAFIA Estany, pla de l' (Andorra) Mullera de la capçalera del riu d'Arinsal, al peu del pic del pla de l'Estany (2.851 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany, port de l' (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Petit port natural, format a la costa, entre les cales de Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l'Estany, que neix a la Muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides). A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l'Estany. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany, puig de l' (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic volcà (606 m alt), dins la zona volcànica d'Olot, contrafort de la serra de Batet. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estany, s' (Formentera, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Ferran, que comprèn, entre altres llocs, ses Salines i es Pujols. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estany i Capella, Pere (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1865 – Madrid, 1923) Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i a París. Establert a Madrid des del 1901, on féu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis; també féu els del doctor Josep Maria Esquerdo a Madrid i a la Vila Joiosa. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estany i Rius, Joan (Alzira, Ribera Alta, 1903 - 1983) Compositor i director d'orquestra. Va fer els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Ha realitzat una carrera de director d'obres líriques a Europa, al nord d'Àfrica i en països de l'Extrem Orient. Autor d'un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany de Gallecs, ca l' (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Masia i enclavament (0,49 km2), entre els mun. de Mollet del Vallès i Palau-solità, vora el poble de Gallecs. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estanya (Benavarri, Ribagorça) Poble (716 m alt), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Josa i del rius Guart i Pedrissa, vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit. De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l'arxiprestat d'Àger (actualment és del bisbat de Lleida), depèn el santuari de Sant Esteve. Formà part de l'antic terme de Pilzà. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estanya (Cocentaina, Comtat) Veure> Alqueria d'Estanya, l'. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estanya (País Valencià ?, s XV) Escriptor. No n'és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l'identifica com a cavaller. Una família de cavallers d'aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període. La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanya, Joan (Catalunya, s XV) Abat de Poblet (1478-80). A la mort del rei Joan II, tingué cura del cerimonial fúnebre i l'enterrament del monarca. Renuncià al càrrec el 1480. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanybós, Pere Guillem d' (Rosselló, s XIV) Diplomàtic. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Se sotmeté arran de l'ocupació de 1344. El seu principal servei fou l'ambaixada prop d'Alfons IV de Portugal, el 1347, tot just després de restar vidu el rei Pere de Maria de Navarra. Convingué el nou matrimoni del seu sobirà amb la infanta Elionor, filla d'Alfons. La boda se celebrà a Barcelona pel nov/1347. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyet (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Veïnat (o Estanyol), situat al nord del terme, vora el rec Madral. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyo, Er (Viella, Vall d'Aran) Petit estany (o estanyet d'Escunhau) de la capçalera del barranc de Tartèrs, al vessant septentrional de la tuca de Betren. Pertanyia a l'antic municipi d'Escunyau. 22 ANDORRA - GEOGRAFIA Estanyó, l' (Canillo / Ordino, Andorra) Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l'Estanyó, dominat pel pic de l'Estanyó (2.912 m alt), a la línia de crestes que separa les valls d'Ordino i de Canillo. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyo, serra d'Er (Viella, Vall d'Aran) Alineació muntanyosa (o Estanho), entre els antics mun. Escunyau i Vilac, separa les valls de la Garona i del riu Salient, des del bony de Garòs (2.173 m alt) fins damunt Viella. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyol (Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Veure> Estanyet. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyol (Bescanó, Gironès) Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. L'església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d'un poblat ibèric (s IV-III aC). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Àngel (Barcelona, 1480 – 1534) Teòleg tomista. Prengué l'hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1494), d'on fou professor (1502-03). El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia. Estudià a París (1507), on rebé el títol de mestre en teologia (1511). Destinat a Palma de Mallorca (1512), el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València. És autor del tractat Opera logicalia secundum via Dr. Thomae (Barcelona, 1514). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Arnau (Catalunya, s XIV) Religiós carmelità. A instàncies de l'infant Jaume, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d'Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Berenguer (Empordà, s XIII – Grècia, 1316) Cavaller (o Bernat). Combaté al servei de Frederic II de Sicília. Fou enviat al ducat d'Atenes amb quatre galeres i gent d'armes, com a vicari general o lloctinent del duc Manfred, fill segon de Frederic II. El ducat, fiblat pels veïns i excomunicat pel papa Climent V, es consolidà gràcies a la política coratjosa i assenyada d'Estanyol, que anava alternant la lluita i les treves de manera que hom combatia només un dels enemics, en una mena de torn proporcionat als efectius disponibles. Les victòries obtingudes acabaren per assegurar les fronteres. Morí de malaltia, i fou succeït en el càrrec pel famós Alfons Frederic, fill natural de Frederic II. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Bernat Veure> Estanyol, Berenguer. 102 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Estanyol, castell d' (Tessàlia, Grècia) Nom català del castell de Castri, situat a l'extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d'Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu. El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Guillem d' (Catalunya, s XIII - Benifassà, Baix Maestrat, 1302) Abat perpetu de Poblet (1288-97). Fou conseller d'Alfons II de Catalunya-Aragó, amb el qual tenia una estreta amistat, i ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília. Es retirà a Benifassà després d'haver de pagar el monestir totes les despeses de la seva ambaixada a Sicília, fet que provocà grans problemes econòmics al monestir. La situació s'arreglà en vendre Borriana i Montornès al rei Jaume II. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estanyol, s' (Llucmajor, Mallorca Oriental) Caseria, situada a la costa, a l'est de la punta Plana. Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita (del terme de Campos) un centre de turisme i estiueig. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol i Colom, Josep (Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911) Jurista. Es llicencià en dret el 1879. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat barcelonina. Sempre tingué fama, entre els seus deixebles, de molt exigent i sever. Publicà diverses col·laboracions al "Diario de Barcelona" i a la premsa catòlica. És autor d'una remarcable Instituciones de derecho canónico. Fou un dels delegats per Barcelona a l'Assemblea Catalanista de Manresa (1892). 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyons, pic d' (Bausén, Vall d'Aran) Cim (2.056 m alt) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall de Comenge, damunt el poble de Bausén. 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estanyot, l' (el Barcarès, Rosselló) Petit estany litoral, a la Salanca; es troba al sud de l'estany de Salses, vora el grau de Sant Àngel. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanys (Llagostera, Gironès) Veïnat, anomenat també el Vilar. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanys, Jep dels Sobrenom de Josep Bussons, dirigent absolutista. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaon (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l'actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d'Estaon. La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al s XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (s XII), d'una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d'Art de Catalunya); a l'absis es representava el Pantocràtor, i a l'hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc. Dins l'antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estapçada (la Vajol, Alt Empordà) Antic veïnat. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estapé i Pagès, Jaume (el Masnou, Maresme, 1842 – 1904) Escriptor i tenor d'òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d'una Exposició (1889), etc. També fou fabricant. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estapé i Rodríguez, Fabià (Portbou, Alt Empordà, 14/set/1923 - Lleó, Castella, 31/gen/2012) Economista polític. Es doctorà en dret per la Universitat de Madrid el 1952. Catedràtic d'economia i hisenda pública a la Universitat de Saragossa (1956-60). L'any 1960 obtingué la càtedra de política econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la qual fou degà (1962-65) i rector (1970 i 1974-76). Comissari del pla de desenvolupament sota el govern de Franco (1972), ha estat el difusor de les doctrines de Galbraith i Schumpeter. Interessat per la història del pensament econòmic. Autor de nombroses obres d'economia política: Notas sobre la actualidad económica (1957), Ensayos sobre historia del pensamiento económico (1971), La reforma tributaria de 1845 (1972), Ensayos sobre economía española (1972) i Introducción al pensamiento económico. Una perspectiva española (1990). El 1972 va editar Teoría general de la urbanización d'Ildefons Cerdà i el 1958 obtingué el premi de la Fundació March. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estaper, Pere (Girona, s XVII – Valladolid, Castella, s XVII) Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d'altres escrits. Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estaper i Cros, Antoni (Barcelona, 1766 – 1821) Frare dominicà. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1797. Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats. Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estapoll, Francesc (Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718) Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d'estudis de la universitat lul·liana de Mallorca. Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaques, cap d' (Lladurs / Odèn, Solsonès) Cim (1.353 m alt) de la serra d'Encies, termenal dels dos municipis. 45 CATALUNYA - MUNICIPI Estaràs (Segarra) Municipi: 20,9 km2, 596 m alt, 176 hab (2014). Situat a l'est de la comarca, a la conca alta de la ribera del Sió (afluent del Segre), a l'altiplà de Calaf, al nord, i accidentat pel serrat de Ferran, al nord-est de Cervera. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals -blat i ordi-, patates, llegums i vinya), un petit sector d'horta, la ramaderia (ovina i porcina) i l'avicultura. Explotació de calcàries. El poble es troba al centre de la vall del Sió, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic. La senyoria pertangué dels s XIV al XIX als Vilallonga. Comprèn també els pobles de Ferran, al peu de les restes de l'antic castell, Malacara, Alta-riba, Gàver i Vergós Guerrejat, que conserva l'antic castell senyorial, i l'antic lloc de Rubió de Cervera. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaron (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.071 m alt) de l'antic terme d'Escaló, situat en un coster del vessant occidental de la serra d'Aurati, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca. La seva església parroquial (Sant Sebastià) depèn de la d'Aidí. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estartit, l' (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Poble, situat a la desembocadura del Ter. Primitiu nucli de pescadors, al s XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l'interior. Cap a la meitat del s XIX, amb l'auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava, en especial des del 1950. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estartús i Vilas, Llibert (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1945) Polític. Col·laborador de "L'Opinió" (1928-29), el 1930 era un dels principals dirigents de l'Esquerra Universitària. Fou un dels fundadors de les Joventuts Comunistes -dependents inicialment de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i després del Bloc Obrer i Camperol (BOC)-, de les quals fou secretari polític (1931-32). Membre de la Comissió Agrària creada pel Comitè Central del BOC l'ago/1931, publicà Dels remences als rabassaires ("L'Hora", 1931) i Las luchas que han librado los campesinos catalanes contra sus explotadores ("La Batalla", 1931). En crear-se el POUM, va encapçalar amb Víctor Colomer i Àngel Estivill, un petit grup del BOC que va ingressar en la Federació Catalana del PSOE (1935) i, després, en el PSUC (1936). Va morir assassinat. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estasen i Cortada, Pere (Barcelona, 1855 – 1913) Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya. Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l'estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l'Ateneu Barcelonès que donà lloc a l'aparició de l'Ateneu Lliure. Fou director del "Diario del Comercio" i un dels fundadors de la revista "El Eco de la Producción"; col·laborà a la revista "Catalunya" (en català, el 1908). Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc. Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estasén i Pla, Lluís (Barcelona, 1890 – 1947) Excursionista i escalador. Membre del Centre Excursionista de Catalunya d'ençà del 1910. Es destacà com a esquiador, guanyant diversos campionats i inicià a Catalunya les grans travessies de cims i valls pirinencs amb esquí. La seva tasca d'escalador, publicista i preparador fou intensíssima i d'immillorables resultats per a l'acreixement de les activitats excursionistes. El 1928 féu la primera escalada a la paret nord del Pedraforca, juntament amb Josep Rovira, J. Puntes i Jofre Vila. Col·laborà intensament en el Cinquè Congrés Internacional d'Alpinisme, celebrat a Barcelona. Promogué l'establiment d'un sistema de refugis, d'acord amb un pla ambiciós i ben establert. També féu escalades als Alps i a les Dolomites. Introduí noves tècniques i nous materials d'escalada. Morí en el camí de Saldes a Barcelona, de resultes d'un atac de feridura, quan es dirigia a inaugurar el refugi que duu el seu nom a la jaça dels Prats al Pedraforca. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estat, mola d' (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà) Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent. És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc. 53 CATALUNYA - POLÍTICA Estat Català (Barcelona, 18/jul/1922 – ) Organització nacionalista. Fundada per Francesc Macià, alhora partit polític i d'acció directa; el seu òrgan fou el periòdic "Estat Català". El seu nacionalisme radical provocà una repressió molt dura i, després del cop d'estat del general Primo de Rivera, els caps del partit fugiren cap a França. A l'interior, l'organització funcionà per mitjà d'un directori que orientava les activitats dels militants, enquadrats en escamots, reclutats sobretot al CADCI i a diversos ateneus catalanistes i obrers. El 1925, els elements més radicals constituïren la sotsorganització La Bandera Negra, l'objecte de la qual era "la defensa nacional segons el mètode d'acció directa". Posteriorment, Estat Català visqué una etapa de gran activitat: constituí un comitè pro presos, emeté l'emprèstit Pau Claris (que li permeté l'autofinançament) i publicà a Barcelona el "Butlletí d'Estat Català". Macià, malgrat que els cenetistes i els comunistes es negaren... Segueix... 55 CATALUNYA - POLÍTICA Estat Català - Partit Proletari (Catalunya, 1932 – gen/1934) Partit polític. Fundat pel sector més radical d'Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d'un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó. El seu òrgan de premsa fou "L'Insurgent" (1932). 52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estatats, pic d' (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d'Estatats. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estats, pica d' (Lladorre, Pallars Sobirà) Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l'estany d'Estats, que omple el fons de la coma d'Estats), a la frontera amb França i no lluny d'Andorra. És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d'Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L'erosió glacial ha deixat l'empremta característica: circs amb estanys, comes, etc. La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís M. Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasén (1924), primera a l'hivern. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1918 (Catalunya, 25/gen/1918 - ) Projecte d'estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S'hi adherí, el 26 de gener, l'Assemblea de Municipis del Principat. Era l'adaptació d'unes bases d'autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans. La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d'una comissió extraparlamentària encarregada d'elaborar un projecte d'autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l'Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries. Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l'estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies, Malgrat que no arribà al congrés a causa de l'oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí. 63 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 (Catalunya, 9/set/1932 - 5/abr/1938) Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l'Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular. Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10/ago/1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra. Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i... Segueix... 58 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 (Catalunya, 18/des/1979 - ) Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d'octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d'Espanya. Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. L'Estatut atribueix a l'administració de Catalunya unes competències exclussives i altres de compartides, amb possibilitat d'ampliació de competències, i estableix l'oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l'Estat. Un precedent fou l'Estatut de Catalunya de 1932. 62 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana del 1982 (País Valencià, 10/jul/1982 - ) Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78), però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l'actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.). 59 ILLES BALEARS - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983 (Illes Balears, 25/feb/1983 - ) Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l'elaboració fou llarg i complex, fins que pel jun/1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l'estatut seguiria la via de l'article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de des/1981 l'Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d'Estatut. Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, AP intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l'article 143. Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l'establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà. Quant a l'organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President. 60 ILLES BALEARS - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931 (Illes Balears, jul/1931 - ) Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, amb l'assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23/jul/1931. Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l'ala esquerrana dels partits polítics (amb l'única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l'avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents. Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l'estatut impediren que reeixís. 61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1931 (País Valencià, jul/1931 – 1939) Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l'anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l'altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població. L'arribada del Bienni Negre (nov/1933) paralitzà les campanyes. A partir del feb/1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l'inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut de la Mancomunitat de Catalunya (Catalunya, 9/gen/1914 – 1930) Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya. Proposat per l'assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26/mar/1914. 65 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut de Sau Veure> Sau, Estatut de. 66 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut Interior de Catalunya del 1933 (Catalunya, 25/mai/1933 – 1939) Llei. Primera de les aprovades pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d'aplicar les disposicions de l'Estatut del 1932. Discutida a partir del 5/gen/1933. Fou oficialment una norma interna per al Principat. Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat. Les innovacions més interessants introduïdes, són les referents a l'organització dels sistemes de govern de Catalunya. 67 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut Interior de Catalunya del 1979 (Catalunya, 1979 - ) Conjunt de lleis que desenvolupen l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 i estructuren les institucions fonamentals de l'autogovern català. Comprèn la llei del Parlament de Catalunya 68 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaüja, riu d' (Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya) Riu, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d'Angost. És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d'Éguet, que devallen del roc de la Calm. Separa els dos termes. 69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Estavar (Alta Cerdanya) Municipi: 9,24 km2, 1.293 m alt, 408 hab (2012). Situat al límit amb l'enclavament de Llívia, entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d'Éguet i d'Angost. Economia essencialment agrícola (cereals i hortalisses) i ramadera (bestiar boví i oví). Prats de regadiu per al bestiar boví. Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX. El poble es troba a l'oest del puig de Llívia, vora la confluència del riu d'Angost amb el Segre; se'n destaca l'església parroquial de Sant Julià, romànica del s XII, que conserva restes de pintures murals. Dins el terme, creuat antigament per la Strata Ceretana dels romans, hi ha el poble de Bajande i el caseriu de Callastre. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà) 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estavill (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.182 m alt), de l'antic municipi de la Pobleta de Bellveí, situat a la vall Fosca, en un planell damunt la riba dreta del Flamicell. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteban i Fernández, José Domingo (Béjar, Andalusia, 1923 - ) Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals. La seva tasca científica s'ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l'estudi del fred en la conservació d'aliments. Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l'especialitat del fred a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya. 71 CATALUNYA - EMPRESA Estebanell i Pahisa SA (Catalunya, 1927 - ) Societat de filatura de cotó i producció d'energia elèctrica. Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l'estat espanyol. Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l'electricitat que produïa a Seguries i Freixenet. El 1972 tenia 700 empleats. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania (Catalunya, s XI) Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035. Fills seus foren Bernat I i Arnau I, successivament comtes. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania (França ?, s XI - Rosselló, s XII) Dama. El seu llinatge no ha estat determinat amb certesa. Fou muller del comte Guislabert II de Rosselló i mare de Girard I. 104 EUROPA - BIOGRAFIA Estefania de Provença (Provença, França, v 1093 - França, s XII) Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. Es casà amb Ramon dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s'aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d'Alemanya en contra de Ramon Berenguer III. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania d'Urgell (Castella, s XI – s XII) Dama. Era filla del comte Ermengol V d'Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella. Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d'Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania d'Urgell (Catalunya, s XII - d 1144) Comtessa de Pallars Jussà. Filla d'Ermengol VI d'Urgell, casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà. Després d'ésser repudiada, es casà novament amb Bernardo Roca, governador d'Astúries en els temps dels reis Ferran II i Alfons IX de Lleó. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, cogulló d' (Castellar del Riu, Berguedà) Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge. 77 CATALUNYA - EMPRESA Estela, Editorial (Barcelona, 1958 – 1971) Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l'espiritualitat francesa que ja s'avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d'avançada de Catalunya. En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín. Li fou retirat el permís de publicar poc després de l'edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L'equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia. Editava fonamentalment en català. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estela, Josep (Pals, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Autor de sardanes, entre les quals destaquen Cançó d'infants, Somriure d'enamorada, Romiatge, Mar blavosa i d'altres. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, l' (Piera, Anoia) Veure> Santa Magdalena de l'Estela. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, l' (Cabanelles, Alt Empordà) Poble, situat al sector nord-occidental del terme, en un contrafort de la serra que separa les valls de la Muga i del Manol. L'església parroquial de Santa Maria, romànica, actualment en estat d'abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d'Arles, consagrada el 957. Depengué, des del s XII, del monestir de Lledó. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estela, Miquel (Barcelona, s XV) Comanador i escriptor. Autor de poemes religiosos, com l'Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrist, i d'un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón. Actuà com a jutge en el debat poètic en el grup de Bernat de Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, puig (Ogassa / Pardines, Ripollès) Cim (2.007 m alt) (o Sestela) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d'Ogassa, a l'oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l'est, del puig de les Pasteres. Aquest puig és termenal dels dos municipis. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, puig (Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela (o Estella), alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s'estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel. Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l'est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont. 84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estela, puig de l' (Arles / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Contrafort septentrional (1.159 m alt) de la serra de Montner, termenal dels dos municipis. 85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estela, puig de l' (la Bastida, Rosselló / Cortsaví, Vallespir / Vallmanya, Conflent) Cim (1.738 m alt), el més oriental del massís del Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre Avetera. Aquest puig és termenal dels tres municipis. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estela i Ponç, Miquel (Palma de Mallorca, 1666 - Jaca, Osca, Aragó, 1721) Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III. Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721. Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino... (1702), a més d'altres obres en llatí. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estelareny (Anserall, Alt Urgell) Llogaret, situat en un coster damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estelat, gorg (Noedes, Conflent) Estany (2.110 m alt), el més gran dels estanys de Noedes, a la capçalera d'aquesta vall, al peu del massís de Madres. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Estell, l' (Sueca, Ribera Baixa) Antiga illa de l'Albufera, que dóna nom a una caseria (les Cases de l'Estell), a la zona d'arrossars entre el Palmar i el Perelló. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estella, bassa de l' (Tortosa, Baix Ebre) Estany o albufera, del sector septentrional del delta de l'Ebre, vora el port del Fangar. 91 ILLES BALEARS - MUNICIPI Estellencs (Mallorca Occidental) Municipi: 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014) (cast: Estellenchs). Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d'Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars. La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l'agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. La vila és al centre de la vall, dominada per l'església parroquial de Sant Joan, del s XVII, i reformada al començament del s XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa. El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Informació - Serenates Guitarrístiques 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteller, Joan Baptista (Catalunya, s XVIII - Saragossa, Aragó, 1838) Militar. Prengué part a la Primera Guerra Carlina. Fou nomenat governador militar de Saragossa. Ocupava aquest càrrec el 1838, quan fou víctima d'una sorpresa dels rebels, contra la qual es defensà, a judici de molts, sense el zel que calia. Acusat de negligència en el servei, li fou obert un sumari. El poble de Saragossa l'acusà públicament de traïdor i exterioritzà un fort recel davant els procediments legals. Enmig d'un ambient carregat de passió popular, el general Esteller fou afusellat a la plaça de la Constitució de Saragossa. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteller i Melià, Adolf (Alcanar, Montsià, 1899 – Bombai, India, 1984) Jesuïta. Després de doctorar-se en filosofia a Roma (1921) i d'aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahänätakam (1935); ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964. Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text de Rgveda, basant-se en les regles mètriques, l'arcaisme lèxic i els passatges paral·lels. Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Rgveda sánscrito (1965) i Wordmobility in the Rvveda (1917). 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estellers, mas d' (Baix Maestrat) Veure> Sant Jordi del Maestrat. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellers, Miquel (País Valencià, s XV - Castelló de la Plana, jul/1521) Dirigent agermanat. Fuster de professió. D'una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel mai/1521, per reunir forces davant la imminència d'un enfrontament armat. Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar. Nomenat capità de l'exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d'Onda i Morella a la Germania. Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament entre Orpesa i Castelló de la Plana. Pres en circumstàncies ridícules (amagat en una margal amb alforges d'or i argent), fou portat a Castelló i executat. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellés, Ramon (València, s XIX - s XX) Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellès i Gadea, Gerard (València, 1833 – 1906) Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol), diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899). 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellés i Rams, Salvador (València, 1839 – 1861) Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València. Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a "El Rubí", i escriví l'obra teatral en vers Un assumpte de família (1863). 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Artigues, Joan (Felanitx, Mallorca, 20/gen/1896 – París, França, 20/jun/1958) Escriptor i polític. Conferenciant, assagista, humanista i crític, és una de les figures més sobresortints que ha aportat Mallorca a la literatura catalana. Arrelat des de jove a Barcelona, dirigí els "Quaderns d'Estudi" (1918) i col·laborà a "La Revista" i a "La Veu de Catalunya". L'any 1919 fundà Expansió Catalana, entitat destinada a difondre a l'estranger la cultura catalana, tasca que aconseguí a través d'una estada a Portugal, del contacte amb els occitans, de la publicació de l'estudi Per a la valorització internacional de Catalunya (1920) i del panegíric Maragall laude (1922). L'any 1923 fou director de la Fundació Bernat Metge, creada per Francesc Cambó, i per a la qual traduí una part del Discursos de Ciceró (1923) i el segon volum de la Història d'Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). Fruït dels seus treballs crítics sobre literatura és l'assaig Entre la vida i els llibres (1929) i els assaigs... Segueix... 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Fuster, Pere (Santa Margalida, Mallorca, 1845 - Palma de Mallorca, 1912) Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l'Institut Balear, i, al cap d'un quant temps, catedràtic d'agricultura. Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera. És autor, d'entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885). Dirigí la revista "El Porvenir de Mallorca". 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Perelló, Joan Lluís (Artà, Mallorca, 12/feb/1856 – Palma de Mallorca, 10/ago/1923) Escriptor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913). Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l'Academia Española i de la de San Fernando, entre d'altres. Anar a: [ Estan ] [ Estanyo ] [ Estap ] [ Estatut ] [ Este ] [ Estell ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|