|
|
|
Anar a: [ Fo ] [ Foguet ] [ Foix ] [ Foix, R ] [ Foixa, J ] [ Foixa i de L ] D'aquest món ple de malícia, no n'esperis massa justícia. (Antoni Pi) 1 CATALUNYA - POLÍTICA FOC Sigla del Front Obrer de Catalunya. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Foc de Sant Antoni, el (Catalunya, 1348) Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat. 3 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Foc i Fum (Palma de Mallorca, 1918 – 1936) Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca. En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: "Pitos y Flautas" (gen-des/1928), "Cultura" (gen-des/1929) i "Copeo" (gen-des/1930). 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Foc Nou (Barcelona, 1974 - ) Revista mensual, al servei dels cristians de Catalunya. És la continuació de la "Circular informativa de pastoral litúrgica" que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica. Des 5 CATALUNYA - CULTURA Foc Nou, Colla del (Catalunya, 1896) Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N'eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau. Estava relacionat amb el periòdic anarquista "Ciencia Social" i amb la colla de "L'Avenç". Es va desfer arran de l'atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines. 6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foces, Jimeno de (Aragó, s XIII) Senyor de Foces. Formà part del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó i l'acompanyà en les conquestes de València (1238) i Xàtiva (1244) i al signament del tractat d'Almirra (1244). Fou nomenat procurador reial del Regne de València (1257). Ajudà també l'organització de la frustrada croada de Jaume I a Terra Santa (1269). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foces i de Cabrera, Artau de (Catalunya, v 1313 - v 1374) Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Arnau de Cabrera. Fill de Martín Rodrigo de Foces i de Sibil·la de Cabrera. Armat cavaller per Pere III el Cerimoniós l'any 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo amb Maria d'Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però es casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III. Quan enviudà es tornà a casar amb Sibil·la de Fortià (1371), dama de la reina. Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fochs, Joan Guerau (Catalunya, s XVIII – Barcelona ?, 1821) Matemàtic i eclesiàstic. Era canonge del capítol barceloní. Fou catedràtic de cosmografia de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. Hi presentà els treballs Nuevo método de resolver ecuaciones numéricas (1808) i Memorias sobre un nuevo método de 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Focos, Lluís (Palma de Mallorca, 1699 – 1767) Numismàtic. Reuní una important col·lecció de monedes. Escriví en castellà poesies originals i traduccions per al teatre. 10 CATALUNYA - EMPRESA Focus, Serveis de l'Espectacle SA (Barcelonès, 1986 - ) Empresa teatral. Encarregada de la gestió del teatres Borràs i Condal a Barcelona i el Teatre Joventut de l'Hospitalet del Llobregat. Des de la seva creació ha produït i exportat arreu de l'estat espanyol més de noranta espectacles de format i estil variats, entre els quals destaca La extraña pareja (1994), que superà els cinc anys en cartellera. La seva consolidació com a empresa teatral li ha permès fer-se càrrec, des del 1997, del renovat Teatre Principal de Barcelona i, des de l'ago/1998, del Teatre Romea, on sota la direcció artística de Calixto Bieito promou una programació de qualitat. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foerster Laures, Federico (Barcelona, 1921 - ) Arqueòleg. Estudiós de l'arqueologia clàssica catalana, ha dedicat els seus esforços a l'arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya. Ha fet prospeccions i excavat nombroses restes de naus romanes esfonsades, principalment a la Costa Brava i és autor de diversos treballs: Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 (1971) o La nave romana de Sa Nau Perduda (Cabo Bagur, Gerona) (1972). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fogaroles, Joan (Arbúcies, Selva, s XVII - Catalunya, s XVII) Metge. És autor d'escrits mèdics en català (1676). 134 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA fogatge (Catalunya-Aragó, s XIV – s XVI) Impost. Recompte de focs o llars que tenia per objecte facilitar el cobrament d'impostos. Equivalia a un cens de caps de família que s'enregistrava en els anomenats "llibres de focs". La seva modalitat de confecció i de rigorositat depenia dels acords pactats entre el sobirà i les corts, sobretot de si s'havia acordat una quantitat global o un tant per foc. Les corts i el rei acostumaven a determinar els criteris d'inclusió o exclusió dels focs: algunes vegades en quedaven exempts els pobres, unes altres els jueus o els moros, i d'altres, els eclesiàstics. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Foglietti i Alberola, Lluís (Alacant, 1877 – Madrid, 1918) Compositor i director d'orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fogonella (Ogassa, Ripollès) Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Fogonella, comtat de (Catalunya) Títol senyorial, probablement concedit pel primer Carles III a Francesc d'Asprer i Talric, nascut a Sant Joan de les Abadesses, únic titular. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fogueres, Joan (Arbúcies, Selva, s XVII – Mèxic, 1747) Framenor. Passà un captivera, a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l'anada a Mèxic, d'on havia estat nomenat comissari general. És autor de dues obres històrico-religioses. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foguet (Santa Bàrbara, Montsià) Caseria. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foguet i Domingo, Ramon (Tortosa, Baix Ebre, 1834 – Barcelona, 1896) Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l'Institut de Tortosa. Com a cap del partit carlí d'aquesta ciutat fundà "La Voz de la Patria". Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foguet i Foraster, Ramon (Sant Martí de Maldà, Urgell, 1725 – Tarragona, 1794) Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions. Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc. Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d'un diccionari d'autors catalans. Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia, la (Elx, Baix Vinalopó) Rodal i parròquia, al sud de la ciutat. L'església de Sant Antoni de Pàdua fou erigida en parròquia el 1957. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia, la (la Font d'En Carròs, Safor) Gran casa, vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud. Les seves terres són regades per la sèquia de la Foia. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia, la (Alberic, Ribera Alta) Veure> Foieta, la. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia d'Alcalatén, la (l'Alcora, Alcalatén) Llogaret (o el Regall), al nord de la vila. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia d'Altea la Vella, la (Altea, Marina Baixa) Caseria, a l'est d'Altea la Vella. 31 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foia de Cerdà, la (Costera) Petita plana de la comarca, regada pel barranc de la Foia o de Fontanars, a l'est de la vall del riu Cànyoles. El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foiamanera, la (Benidorm, Marina Baixa) Caseria, 3 km al nord-est de la vila, vora la carretera de València a Alacant. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foies, les (Benassal, Alt Maestrat) Caseria, al sud-est de la vila, dividit entre les Foies de Dalt i les Foies de Baix. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foieta, la (Alberic, Ribera Alta) Partida de regadiu (arrossars) (o la Foia). Antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 17 focs), es despoblà el 1609. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foietes, les (Benidorm, Marina Baixa) Caseria, a l'oest mateix del nucli urbà. 38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foix (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Parròquia i antic poble (o Santa Maria de Foix). L'església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s'alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d'una sola nau, d'arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (s XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (s XIII), envoltat, amb la rectoria, d'una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936. L'ermita de Foix, a uns 400 m d'alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l'església parroquial de Torrelles. Prop de l'església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al s XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al s XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles. 40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix (Occitània) Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix. Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d'extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497). Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Oltrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts. 41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Agnès de (Occitània, s XIII) Dama. Filla de Roger IV de Foix i de Castellbó, i de Brunissenda de Cardona. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra. 42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Blanca de (Occitània, s XIV - Catalunya, s XV) Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna. Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars. El seu marit lluità contra el seu nebot Mateu de Foix quan aquest envaí Catalunya el 1396. Fills seus foren Roger Bernat, comte, Arnau Roger, bisbe d'Urgell i patriarca d'Alexandria, i Artau. A la mort del seu marit (1416), en rebé les valls de Cardós, Espot i Berrós, entre Llavorsí i Escaló. El 1432, el seu nét Arnau Roger IV li ocupà aquells territoris, però li foren tornats pels bons oficis de la reina Maria. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foix, Cecília de (Occitània, s XIII - Catalunya, 1270) Comtessa d'Urgell. Filla de Roger Bernat II de Foix i d'Ermengarda de Narbona, germana, per tant, de Roger IV de Foix, que era també vescomte de Castellbó. En 1256, es casà amb el comte Àlvar d'Urgell, el qual havia considerat invàlid el seu matrimoni anterior i no consumat amb Constança de Montcada. El fet desencadenà una llarga guerra civil, ja que tant els Montcada com el rei Jaume I volgueren forçar Àlvar a desfer-se de Cecília i acceptar el matrimoni amb Constança. Àlvar arribà a viure un any amb aquesta darrera, però va tornar amb Cecília i fins es refugià amb aquesta a la cort de Foix quan perdé quasi tots els seus territoris a mans dels seus irreductibles adversaris. Àlvar morí en 1267, deixant Cecília de Foix amb dos fills, Ermengol i Àlvar i una filla, Cecília d'Urgell. 45 CATALUNYA - EMPRESA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foix, coll de (Noguera) Coll de la dreta de la Noguera Ribagorçana, per on entra el canal d'Aragó i Catalunya a la Noguera, prop d'Andaní. Hi deriva la sèquia d'Alfarràs. 47 EUROPA - HISTÒRIA Foix, comtat de (Occitània, s XIII - 1607) Territori. El comte Roger Bernat II es casà amb Ermessenda de Castellbó, a la mort de la qual (1230) s'incorporà al vescomtat de Castellbó, que havia de servir als comtes de Foix per intervenir en la política catalana, fins a Joan I de Foix (1410-36), en que la política dels Foix, desposseïts ja de les terres catalanes en temps de Martí l'Humà, estigué sota l'òrbita francesa i el 1607 el casal d'incorporà al regne de França en esdevenir el seu titular Enric, rei de França amb el nom d'Enric IV de Borbó. 48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Constança de (Occitània, s XIII) Dama. Filla de Roger Bernat III de Foix. Al conveni d'Agramunt (1278), que posava fi a les lluites entre el seu pare i Pere II el Gran, fou estipulada la seva boda amb l'infant Jaume, el futur Jaume II. Per no haver-se realitzat aquest enllaç tornà a encendre's la guerra, que acabà amb la captura del seu pare i d'altres rebels a Balaguer (1280). Ella romangué sis anys tancada al monestir de Sixena (Aragó), fins que fou tornada al seu pare. 130 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foix, embassament de (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Embassament, situat al curs baix del riu de Foix. La superfície de la conca d'alimentació és de 209 km2. Té 4.550 m de llargada, 170 m d'amplada i 32 m d'alçada a la resclosa, i capacitat per a 6,2 milions de m3 d'aigua. Fa una funció doble: regulació de les riuades i regatge d'antigues àrees de secà. El projecte de construcció (1903) fou aprovat el 1909; les obres 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Esclaramunda de (Occitània, s XIII - Catalunya, s XIII) Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d'Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló. Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d'Empúries. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Felipa de (Foix, Occitània, s XIII) Dama. Filla de Roger IV de Foix i Castellbó i de Brunissenda de Cardona. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa. 51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Gastó I de Veure> Gastó I de Foix. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Isabel de (Foix, Occitània, s XIV - s XV) Dama. Filla de Roger Bernat III, del llinatge de Foix i vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch. El 1399, a la mort del seu germà Mateu, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d'Isabel. 129 EUROPA - BIOGRAFIA Foix, Joan Gastó de (Occitània, s XV - v 1485) Noble. Lloctinent general de Rosselló i Cerdanya per Lluis XI de França (1463), que li atribuí els béns confiscats als rebels catalans d'aquests comtats. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Joana de (Catalunya, s XV - Sicília, Itàlia, s XV) Dama. Era muller de Joan I de Cabrera, comte de Mòdica, amb el qual visqué a Sicília. Fills seus foren Joan II, vescomte infant, mort aviat, Anna, que heretaria Mòdica i es casà amb Fadric Enríquez, i Carles i Caterina, que moririen joves. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foix, Josep Maria (Barcelona, 1896 – 27/abr/1923) Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l'obrerisme català que lluitava en la clandestinitat. El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d'una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc. Entrà aleshores a treballar a l'Associació d'Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari "La Batalla", de tendència comunista, i del qual Foix en fou l'administrador. Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l'anomenat Sindicat Lliure. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foix, la Torre de (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Veure> Sant Climent de la Torre de Foix. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - HISTÒRIA Foix, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1711 pel rei-arxiduc Carles III a Guerau de Peguera-Aimeric i de Berardo, senyor de Foix i de Torrelles (Alt Penedès). 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Foix, Mateu I de Veure> Mateu I de Foix. 127 EUROPA - BIOGRAFIA Foix, Ramon Roger I de (Foix, Occitània, s XII - 1223) Comte de Foix. Fill i successor de Roger Bernat I de Foix. Lluità a Muret (1213) al costat de Pere I el Catòlic. El seu fill i successor fou Roger Bernat II de Foix. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Foix, riu de (Alt Penedès) Riu del vessant mediterrani que neix a 760 m d'altitud, a la serra d'Ancosa (Serralada Prelitoral), prop de la Llacuna. Corre uns 48 km, primer obrint-se pas en direcció sud-est, en els materials oligocènics del Penedès, fins a Vilafranca del Penedès i, després, orientant-se cap al sud, on travessa les dures calcàries cretàcies de la Serralada Prelitoral formant una sèrie de meandres (entre Castellet i la Gornal i Cubelles) fins la desembocadura al Mediterrani. El cabal és molt escàs (0,43 m3/segon a l'embassament de Foix), a causa de l'escasa pluviositat a la capçalera; el règim és de tipus pluvial mediterrani, amb un mínim estiuenc. No té afluents importants, i únicament algunes rieres (de Pontons i de Marmellar, per la dreta, i de la Maçana, per l'esquerra) li aporten aigües de forma intermitent. Les seves 63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger I de Veure> Roger I de Foix. 131 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger II de Veure> Roger II de Foix. 132 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger III de Veure> Roger III de Foix. 133 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger IV de Veure> Roger IV de Foix. 128 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger Bernat I de Veure> Roger Bernat I de Foix. 61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger Bernat II de Veure> Roger Bernat II de Foix. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foix, Roger Bernat III de Veure> Roger Bernat III de Foix. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foix, Sibil·la de (Occitània, s XIII) Dama. Filla de Roger IV de Foix, i de Brunissenda de Cardona. Es casà 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foix i Gual, Joan Baptista (Barcelona, 1780 - Teià, Maresme, 1865) Metge. Publicà diverses obres de caràcter professional. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foix i Prats, Marià (Barcelona, 1860 – 1914) Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas. Col·laborà a diversos setmanaris ("L'Esquella de la Torratxa", "La Ilustración Artística") i revistes ("Blanco y Negro"), etc. És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista. Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca "Arte y Letras". Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme. 69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà (Foixà, Baix Empordà, s XII - Catalunya, s XIX) Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d'Empúries. El primer personatge documentat és Guillem de Foixà. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Arnau (II) de (Catalunya, s XIII – 1292) Senyor de Cornellà. Fill de Bernat (II) de Foixà i germà de fra Guerau. Vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l'aprovació dels seus germans. El 1283 era un dels que havia de fer valença a Pere II el Gran al desafiament reial de Bordeus. Era casat amb una dama anomenada Gueraua, vídua de Ramon Ademar de Santa Pau i germana de Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona. Fou també senyor de l'Armentera. Fou pare d'Alemany i de Guillem de Foixà i de Gualba. 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Arnau de (Sicília, Itàlia, s XV) Capità de Trepani vers el 1445. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Bernat (I) de (Catalunya, s XII) Varvassor de Foixà. Fill i successor de Guillem de Foixà, juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Bernat (II) de (Catalunya, s XIII – v 1259) Fill d'Arnau (I) de Foixà. Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d'Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré. 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Carles de (Sicília, Itàlia, s XVI) Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan s XVI. Fou pare d'Hèrcules de Foixà. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Elisabet de (Catalunya, s XV) Muller de Juan de Salcedo, el qual rebé els béns confiscats per Joan II al germà d'Elisabet, Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, aquestà els donà al castellà d'Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-80). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Guillem de (Catalunya, s XII) Varvassor de Foixà (mitjan s XII). Primer personatge conegut d'aquest llinatge. Fou succeït pels seus fills Bernat (I) i Arnau (I) de Foixà. 80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Hèrcules de (Sicília, Itàlia, s XVI) Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs. 81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Hug de (Sicília, Itàlia, s XV) Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà. 82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Jeroni de (Sicília, Itàlia, s XV) Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d'Hug. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Foixà, Joan Antoni de (Sicília, Itàlia, s XV) Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d'Agrigent. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Lluís de (Catalunya, s XVI – 1619) Fill natural d'Octavi de Foixà i de Vilanova. Fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Féu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís i Ignasi de Foixà i de Comelles. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Miquel de (Catalunya, s XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d'alguns treballs d'interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Pere de (Catalunya, s XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l'expedició comandada per l'infant Alfons. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Pere de (Catalunya, s XV – s XVI) Procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca. Fou un dels tres fills naturals de Pere de Foixà i de Sarroca. Arrendà les possessions de Romanyà i Albons a Pere 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i d'Andreu, Narcís de (Catalunya, s XVIII – 1843) Militar i baró de Foixà. Fill i successor d'Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill Narcís de Foixa i de Miquel. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Bassols, Enric de (Catalunya, s XIX – 1910) Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Fill i successor de Narcís de Foixà i de Miquel. Es casà amb la marquesa d'Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Boixadors, Arnau de (Catalunya, s XV) Oncle de Pere de Foixà, del qual heretà la senyoria d'Albons. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Boixadors, Berenguer de (Catalunya, s XV) Senyor de Boixadors. Fill d'Arnau de Foixà i d'Orriols i germà de Bernat Guillem, varvassor de Boixadors. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Boixadors, Bernat Guillem de (Catalunya, s XV) Fill d'Arnau de Foixà i d'Orriols. Varvassor de Foixà i de Boixadors (bé que el senyor de Boixadors fou el seu germà Berenguer) i senyor de l'Armentera, lloc que havia passat als Xetmar i que Ramon de Xetmar, per una qüestió de censals, habia cedit al seu pare; 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Bordils, Berenguer de (Catalunya, s XVI) Senyor de Maçanet. Fou l'iniciador d'aquesta línia. Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors i de Caterina de Bordils. Obtingué l'herència materna. Casat amb Eulàlia de Camporrells, filla dels senyors de Cabrera i de Vallbona. Llur nét fou Martí Joan de Foixà i de Vilana. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Comelles, Ignasi de (Catalunya, s XVII – 1668) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Lluís, de Lluís de Foixà i d'Anna de Comelles. Fou succeït pel seu fill Lluís de Foixà i Marcillo. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Comelles, Lluís de (Catalunya, s XVII - d 1637) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d'Anna de Comelles. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Cruïlles, Galceran de (Catalunya, s XVI) Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel. S'apoderà de les senyories de Romanyà i d'Albons, però fou condemnat a restituir-ho (1540). En realitat, però, li fou adjudicada l'herència pel fet de no haver-hi descendència directa d'Hug Benet, i, malgrat que el plet que sobre això tingué amb Cosme de Vallgornera, marit d'Elisabet de Sarroca, les senyories passaren a la seva 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Garma, Antoni Joan de (Catalunya, s XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Gualba, Alemany de (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill d'Arnau (II) de Foixà i germà de Guillem. Fou cridat pel rei, amb altres nobles, a Girona per tal de jurar els pactes fets amb el rei de Mallorca (1302). Prengué part en la campanya d'Almeria (1309-10) i fou veguer de Barcelona i el Vallès (1311). Fou pare de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Gualba, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill d'Arnau (II) de Foixà i germà d'Alemany. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de l'infant Alfons. Tingué possessions a Sant Cebrià dels Alls. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Guiu, Antoni Francesc de (Catalunya, s XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor d'Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra. Fou succeït pel seu fill Antoni Joan de Foixà i de Garma. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Lecanda, Narcís de (Cuba, s XIX) Poeta. Membre d'una branca de la línia de Maçanet que s'establí a l'Amèrica Central. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Millars, Damiata de (Catalunya, s XVI) Muller de Rafael de Vallgornera i de Foixà. Filla de Galceran de Foixà i de Cruïlles, del qual heretà les senyories de Romanyà i Albons. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Miquel, Narcís de (Catalunya, s XIX – 1866) Baró de Foixà. Fill i successor de Narcís de Foixà i d'Andreu. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill Enric 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Móra, Lluís de (Catalunya, s XIX) Membre de la línia dels senyors de Maçanet. Aquesta branca passà a l'illa de Santo Domingo i s'establí a Puerto Rico i a Cuba. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Porqueres, Bernat Alemany de (Catalunya, s XIV - v 1404) Cavaller i oficial reial. Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella. Fou partidari del rei Pere III en les lluites que aquest tingué amb els nobles. El comte d'Empúries li prengué Albons, que havia obtingut com a dot de la seva muller Catalana. Havent-li estat restituït Albons gràcies a una treva, Joan I el nomenà capità i li donà la vegueria de Girona. Amb el seu fill Arnau de Foixà i d'Orriols i altres cavallers ocupà Orriols i hi detingué el lloctinent del veguer, però foren perdonats (1393). Més tard fou majordom del rei Martí (1398). 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Sacirera, Arnau de (Catalunya, s XV) Fill d'Arnau de Foixà i d'Orriols i germà consanguini de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors. Heretà del seu pare la senyoria d'Albons. Fou un dels ambaixadors enviats a Joan II per a demanar l'alliberament del príncep de Viana. Oposat el rei (1461), aquest donà Albons a l'infant Enric, comte d'Empúries (1463). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Sacirera, Hug Benet de (Catalunya, s XV) Senyor de Romanyà. Fou l'iniciador d'aquesta línia. Fill d'Arnau de Foixà i d'Orriols. Es casà amb Beatriu de Sarroca, senyora de Romanyà. Llurs fills foren Beatriu i Pere de Foixà i de Sarroca. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Santmiquel, Aldonça de (Catalunya, s XV – s XVI) Muller de Miquel de Vilanova. Filla de Lluís de Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germana de Joan de Foixà i de Santmiquel i d'Alemany de 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Santmiquel, Joan de (Catalunya, s XV – 1507) Senyor de Foixà. Fill i hereu de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà d'Aldonça i d'Alemany. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Saportella, Bernat Guillem de (Catalunya, s XIV – 1362) Fill d'Alemany de Foixà i de Gualba. Prestà homenatge al bisbe de Girona per les possessions familiars el 1323. Fou convocat a les Corts del 1350, el 1356 i el 1358. Fou fet majordom reial a Catalunya, vitalici (1336), però tal càrrec li fou pres per raons d'organització, amb la indemnització corresponent (1360). Tingué una qüestió amb el comte d'Empúries, en la qual es debatia l'embargament de la jurisdicció de Foixà (1353). Fou tutor de les filles de Dalmau Ramon de Xetmar i de Berenguer, fill de Bernat d'Orriols. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Sarroca, Beatriu de (Catalunya, s XV – s XVI) Senyora de Romanyà i d'Albons. Filla d'Hug Benet de Foixà i de Sacirera i germana de Pere. Heretà Albons dels seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Sarroca, Pere de (Catalunya, s XV - a 1520) Senyor de Romanyà. Fill d'Hug Benet de Foixà i de Sacirera i germà de Beatriu. Tingué tres fills naturals, un dels quals fou Pere de Foixà. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Vidal, Rafael de (Catalunya, s XIX) Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espolla, que heretà d'Antoni Joan de Foixà i de Garma. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Vilana, Martí Joan de (Catalunya, s XVI) Senyor de Maçanet. Nét de Berenguer de Foixà i de Bordils. Es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Es distingí en les 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Vilanova, Hug de (Catalunya, s XVI – 1589) Senyor de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fill i successor de Martí Joan de Foixà i de Vilana i de Dionisa de Vilanova. Morí sense descendència, i heretà el seu germà Octavi. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i de Vilanova, Octavi de (Catalunya, s XVI) Abat de Sant Cugat del Vallès. Fill de Martí Joan de Foixà i de Vilana i de Dionisa de Vilanova, i germà d'Hug, del qual heretà les senyories de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fou fill natural seu Lluís de Foixà. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i d'Escales, Gaspar de (Catalunya, s XVI) Veguer de Girona. Fill de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà de Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales i de Rafael de Foixà i d'Escales. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i d'Escales, Rafael de (Catalunya, s XVI) Prior de la capella del castell de Foixà. Fill de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà de Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales i de Gaspar de Foixà i d'Escales. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i d'Orriols, Alemany de (Catalunya, s XIV - 1409/14) Militar. Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres. Cavaller de l'orde de l'Hospital. Anà a Sicília, on destacà. Tornat a Catalunya, la defensà de la invasió del comte de Foix. Entrà a la plaça de Barbastre i l'alliberà dels invasors. Retornà a Sicília com a capità d'armes de Martí el Jove (1398). Fou conseller reial i de la reina Blanca (1409), nomenat pel testament del rei. Fou també comanador de Montsó i prior de Messina. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i d'Orriols, Hug de (Catalunya, s XIV - Sicília ?, Itàlia, s XV) Castellà d'Agrigent. Iniciador de la línia de Sicília. Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, que volia dedicar-lo a l'església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca. Serví el rei Martí el Jove de Sicília. Aquest li deixà en morir (1409) 10.000 florins. Tingué rendes sobre els ports de l'illa. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i Larrañaga, Neus de (Catalunya, s XX) Cinquena comtessa de Foixà. Filla i successora d'Agustí de Foixà i Tarroba. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i Marcillo, Lluís de (Catalunya, s XVII – 1697) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor d'Ignasi de Foixà i de Comelles. Fou succeït pel seu fill Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foixà i Torroba, Agustí de (Catalunya, s XX – 1959) Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d'Armendáriz. Nét d'Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla Neus de Foixà i Larrañaga.
Anar a: [ Fo ] [ Foguet ] [ Foix ] [ Foix, R ] [ Foixa, J ] [ Foixa i de L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fogars de Montclús
Fogars de Tordera
Foia de Bunyol, la
Foios
Foix i Cases, Pere
Foixà