|
|
|
Anar a: [ Gab ] [ Gaci ] [ Gai ] [ Gair ] [ Galc ] [ Gale ] La moda és una forma de lletjor tan intolerable, que cada sis mesos l'hem de canviar. (Oscar Wilde) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gabaldà, Josep (València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638) Religiós franciscà. És autor d'obres filosòfiques i piadoses en castellà. Es dedicà a l'ensenyament a diversos llocs d'Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l'orde. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gabarró i Freixas, Manuel (Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979) Enginyer. Director d'Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954), s'especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939. Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l'Asociación Electrotécnica Española. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gabarró i Garcia, Pere (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1980) Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt d'anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33). Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d'empelt 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gabarró i Torrents, Salvador (Catalunya, 1840 – 1928) Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d'Antoni Gaudí (1886-90). Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d'altres obres del famós arquitecte. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gabernet i Farrán, Joan (Gra, Segarra, s XX - Lleida ?, 13/set/1987) Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès. Durant alguns anys fou professor al noviciat de l'orde establert a Raïmat, prop d'Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana "Labor". Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966). És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967). 6 CATALUNYA - CULTURA Gàbia Teatre, La (Vic, Osona, 1973 - ) Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d'aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d'una quarentena d'obres de diversos autors. Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L'art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre. 7 CATALUNYA - CULTURA Gabinet Numismàtic de Catalunya (Barcelona, 1931 - ) Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d'altres organismes oficials. Fou organitzat i dirigit per J. Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d'exposició i d'instal·lacions per a investigació. L'any 1948, el Gabinet era instal·lat a l'ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gabino, Amadeu (València, 1922 - Madrid, 4/jun/2004) Escultor. Alumne de l'Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951. Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d'una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals té d'exposades en diversos museus del món. Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gabirol, Selomó ibn Filòsof i poeta jueu, conegut per Avicebró. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gabriel i Carreras, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 1836 - Puerto Rico, s XIX) Músic. Estudià amb Marraco i Tolosa. El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l'Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico. Escriví unes cinc-centes composicions. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaceta de Barcelona Veure> Gazeta de Barcelona. 13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaceta de Cataluña (Barcelona, 1/ago/1878 - 31/oct/1883) Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias. Polemitzà amb el "Diari Català" pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d'atacar el principi d'unitat nacional. 96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaceta Ilustrada (Barcelona, 1956 - 1981) Revista gràfica. Primera revista setmanal espanyola a l'estil de publicacions internacionals com "Paris-Match", "Life" o "Época". Fou impulsada per A. Julià de Capmany, i controlada posteriorment per la Sociedad Barcelonesa de Publicaciones i més tard pel grup Godó. 14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña (Tarragona, 23/ago/1808 – Berga, Berguedà, 1814) Periòdic de l'òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d'Antoni Brusi. 15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gaceta Municipal de Barcelona (Barcelona, 4/nov/1914 – ) Setmanari oficial de l'ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals. Fou redactada en català ("Gaseta Municipal de Barcelona") del 6/jul/1922 al 27/set/1923, i durant la República. Actualment també es publica en català (tres números al mes). 16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gacies, Arnau (Perpinyà, s XV – 1456) Pintor. Fill de Joan Gacies (o Garcia). L'any 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos. L'any 1440, juntament amb Arnau Pintor, pintà el retaule de Sant Pere de Tuïr (Rosselló). Posteriorment treballà en el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, al Palau del Vidre, obra clarament influenciada per Bernat Martorell. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gacies, Joan (o García) (Gandia, Safor, s XIV) Pintor. Actiu al Rosselló. Pare d'Arnau Gacies. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gaçull, Jaume Veure> Gassull i Almenar, Jaume. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gadea, Domènec (les Planes de la Baronia, Comtat, s XVIII – València, 1829) Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València. És autor de diversos escrits de caràcter religiós. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gadea, Miquel (Benifallim, Alcoià, s XVIII – València, 1821) Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l'orde. És autor d'una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801). 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gades, Antonio (Antonio Esteve Ródenas) (Elda, Vinalopó Mitjà, 14/nov/1936 - Madrid, 20/jul/2004) Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s'incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí. Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se'l considera continuador de l'escola de Vicente Escudero. Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984). 23 EUROPA - HISTÒRIA Gaeta (Laci, Itàlia) Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya-Aragó i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707. Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Gafa, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Antiga farga que es nodria, encara a la fi del s XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra de Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del mun, a l'aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra. Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gafaüt (Vinalesa, Horta) Raval, a l'altra banda de les sèquies de Montcada, al camí d'Alfara del Patriarca. Hi ha la capella de Santa Bàrbara. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaffarot, Jacint (Barcelona, s XVII) Advocat. Autor d'un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puelles (1682). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gafim Pseudònim del periodista Gabriel Fuster i Mayans. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Gàfols, barranc de (Ginestar, Ribera d'Ebre) Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l'Ebre, en un terreny pla. S'hi han documentat dos períodes d'ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d'una economia essencialment ramadera i d'agricultura d'artiga. El segon període, s'inicia durant la primera meitat del s VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l'aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers. Des del final del s VIII aC rebé importacions d'origen fenici. 30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gai Saber, Lo (Barcelona, 1/mar/1868 – 20/mai/1883) Revista literària (ort ant: Lo Gay Saber). Fundada per Francesc Pelagí Briz. El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua arreu de les terres catalanes i representà un esforç seriós en el context de la Renaixença. La Revolució de Setembre de 1869 31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaià (Llagostera, Gironès) Veïnat, al nord de la vila. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Gaià (Pego, Marina Alta) Despoblat. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaià, el (Camp de Tarragona) Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l'est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d'Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s'encaixa a l'estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrani entre Altafulla i Tamarit. No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gaià, riera de (Catalunya) Afluent esquerrà del Llobregat, que neix a la serra de l'Obac, dins el terme de Terrassa. Després de passar prop de Santa Maria i de Sant Miquel de Taradell, de Viladecavalls, d'Ullastrell (sota aquest poble rep, per la dreta, la riera de Sant Jaume) i de Santa Maria de Vilalba, desemboca al seu col·lector poc abans de Martorell. 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 CATALUNYA - HISTÒRIA Gaians, els (Aiguamúrcia, Alt Camp) Antic terme, esmentat ja el s XIV, a l'est del Pont d'Armentera, a 38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gaidó, el (Cabanes de l'Art / la Pobla Tornesa / Vilafamés, Plana Alta) Massís muntanyós (481 m alt), al límit meridional del pla de l'Arc, termenal dels tres municipis. Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l'uneix el coll de Cabanes (305 m alt) i la Maigmudella. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gaieta (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Poble (cast: Gaeta), al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l'Albeitar i la serra de Martés, per la qual es comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol; la venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gaietà de Mallorca (Antoni Deià i Tortella) (Palma de Mallorca, 1707 – 1767) Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen... (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751). Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaig, Bonaventura (Barcelona ?, s XVIII) Arquitecte fuster. Membre d'una important dinastia de fusters i d'imatgers. L'any 1731 col·laborà amb l'escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l'obra (1735), reclamà judicialment a l'escultor l'import de la seva feina. Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l'església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l'edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764). Posteriorment col·laborà en les obres d'aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gaina (Montesa, Costera) Despoblat. 44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gaió, el (Tamarit de Llitera, Llitera) Poble, a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent d'Orriols. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gairan, Berenguer (Montpeller, França, s XIII - Illes Balears ?, s XIII) Marí al servei de Jaime I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l'expedició de conquesta de Mallorca (1229). Era còmit de la galera reial; gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presenta al moment del desembarcament, i aconsellà que l'estol es refugiés a sa Dragonera. Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, al moment del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gairís, Vicenç (Torelló, Osona, s XVII - Valls, Alt Camp, d 1660) Argenter. Té documentades nombroses obres. Fou administrador de l'hospital de Valls i prohom de la vila. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gaitan (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Torres de Gaitan, les. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula (Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875) Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d'un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa. S'instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recòrrer a institucions similars europees. Fou professor d'anatomia i fisiologia d'aquest centre. Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835. Publicà diversos tractats mèdics en italià. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaiter del Llobregat, Lo Pseudònim amb què Joaquim Rubió i Ors signava les seves poesies en català que publicà a partir del 1838 en el "Diario de Barcelona" (recollides en un volum el 1841). En fou feta una edició poliglota, en quatre volums (1888-1902).. 93 EUROPA - BIOGRAFIA Gal·la Placídia Veure> Gal·la Placídia. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galab (Lleida, s XV) Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista. Publicà l'obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Galamús, gorges de (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda) Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l'Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi. Sobre la línia de l'aigua s'obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús). 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galatxo, punta del (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Extrem occidental de la Banya, que tanca per llevant l'entrada del port dels Alfacs, entrant de Sant Carles. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galatzó (Calvià, Mallorca Occidental) Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana. És dominat per llevant per l'alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d'Estellencs, Puigpunyent i Calvià. 56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Galba (Font-Rabiosa / Formiguera, Capcir) Despoblat, al límit dels dos municipis, vora el riu de Galba, afluent de l'Aude, que neix a la portella d'Orlu, als contraforts septentrionals del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galba, Martí Joan de (València, s XV – 1490) Cavaller. Amic de Joanot Martorell, s'ocupà d'acabar i revisar el Tirant lo Blanc, incomplet quan l'escriptor morí, el 1468, a fi de lliurar-lo a l'impressor, i hi afegí algun episodi, tot i que la crítica actual, fa cada vegada més evident que la seva intervenció en l'obra fou molt minsa o, probablement, nul·la, tot i que d'altres creuen que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius, 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galbien i Messeguer, Antoni (València, 1841 – Màlaga, Andalusia, v 1896) Pintor. Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l'escola de belles arts de Màlaga (1876). Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d'Isabel II a València el 1858, d'una acurada tècnica retratista. Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1812) i de dibuix geomètric (1890-91). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galbors (Catalunya, s XII – s XIII) Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon de II Montcada. Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galbors (Catalunya, s XII - s XIII) Dama. Muller de Berenguer d'Entença. El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem, la baronia d'Entença fou atacada pels Montcada i els templers d'Ascó. La baronia sofrí grans danys. Els agressors tractaren, sense èxit, d'emparar-se de Móra d'Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s'allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II intervingué, encara que la disputa es prolongaria. Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l'almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l'expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d'Entença que es casà amb l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Galcén, Josep (Perpinyà, s XVII) Advocat i polític. Fou un dels principals conspiradors que organitzaren el projecte d'expulsar els francesos de Perpinyà el 1674. Descoberta la conjura, pogué fugir a temps. Els seus 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galcerà i Alapont, Vicent (o Galceran) (València, 1726 – 1778) Gravador. Format a València, l'any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d'unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L'Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l'any 1762. Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pere Pascual i Moles. La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Galceran (Roglà i Corberà, Costera) Veure> Alqueries de Galceran Sanç, les. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran (Mataró, Maresme, s XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l'Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran, Antoni (Catalunya, s XIX – 1888) Actor dramàtic notable. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran, Avel·lí (Barcelona, 1883 - s XX) Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran, Carles (Barcelona, 1858 - s XIX) Jesuïta. Abans d'entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galceran, masos de (la Febró, Baix Camp) Veïnat. 98 PAÍS VALENCIÀ - GIOGRAFIA Galceran, serra d'en (Plana Alta) Veure> Serra d'En Galceran, la. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galceran, turó d'en (Alella / Santa Maria de Martorelles / Tiana, Maresme) Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran i Carrer, Celestí (Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936) Pintor. Destacà en el camp de l'aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d'Aquarel·listes de Barcelona. Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d'Art Modern hi ha dibuixos seus. També conreà la literatura, i traduí l'obra teatral La Gioconda, de Gabriele d'Annunzio. Formà part de la colla anarquitzant d'El Foc Nou (1896) i col·laborà a "La Revista Blanca". 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran i de Gàlvez, Lluís (Catalunya, s XVII) Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de Vida de varios monges ilustres en santidad o letras de l'esmentat monestir. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galceran i Granés, Artur (Girona, 1850 – Barcelona, 1919) Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs. Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l'Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galdácano i Melià, Josep Maria (Barcelona, 1889 – 1953) Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d'Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d'escriptura a Sarrià (1915-27). Dirigí "Catalunya Franciscana" i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L'Església Catòlica i el pancristianisme (1928). Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Galdares, riu de (Vallespir) Afluent esquerrà del Tec, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant septentrional de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà, entre el coll d'Ares i el pla de la Muga. A la vall de Galdares, dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l'aiguabarreig amb el Tec, a l'indret de l'antiga farga de Galdares, el veïnat de la Farga de Galdares. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galdent, puig de (Algaida / Llucmajor, Mallorca Oriental) Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis. És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s'encorben estrats de l'Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d'un gris blanquinós, compacta i de gra fi. Hi ha explotacions de pedra calcària. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 EUROPA - BIOGRAFIA Galderic (Vievila, Occitània, v 830 - Occitània, 900) Agricultor i sant. Canonitzat cap al 990, fou el patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l'alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa el 15/oct. Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Galens, Joan (Menorca ?, s XV) Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs. Totes aquestes obres han estat perdudes. 79 ALGUER - GEOGRAFIA Galera, cap de la (l'Alguer, Sardenya) Cap espadat a ponent de la badia de l'Alguer, que la separa de port Agre. 80 CATALUNYA - EMPRESA Galera, Edicions la (Barcelona, 1964 - ) Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus. Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar. Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil. El 1992 va ser adquirit pel grup 86 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galera, la (Gaià, Bages) Veure> Gramolar. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Galera, la (Alacant, Alacantí) Illot, pròxim a la costa meridional de l'illa Plana. 83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Galera, penya (Beseit, Matarranya) Cim (1.034 m alt) del sector septentrional dels ports de Beseit, amb vessants rosts que cauen damunt el riu d'Algars, a llevant, i el riu d'Ulldemó, a ponent. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galera, punta de sa (Pollença, Mallorca Septentrional) Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galera del Pla, la (Montsià) Veure> Galera, la. 87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Galera i Monegal, Montserrat (Sevilla, Andalusia, 1936 - ) Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d'arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990. Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d'informació bibliogràfica de la biblioteca general. Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d'arxivística. S'ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l'exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986). 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galès, Jerònima (País Valencià, s XVI – València, 1587) Impressora. En morir el seu marit, l'impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta. Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558). Aquest darrer any es casà amb l'impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l'impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galès i Reiner, Pere (Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595) Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni. Després d'una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582). A Ginebra es féu membre de l'Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93). Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d'Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí. Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència. 91 CATALUNYA - POLÍTICA Galeusca (Barcelona, 11/set/1923) Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana. El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d'un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc. La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i en l'exili.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gabriel i Sirvent, Pere
Gaià
Gaianes
Gaibiel
Galera, la