|
|
|
Anar a: [ Garg ] [ Garid ] [ Garos ] [ Garreta ] [ Garriga i B ] [ Garriga i V ] La salut és un estat transitori entre dues èpoques de malatia i que, a més, no presagia res de bo. (Winston Churchill) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garga, pla de la (Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona) Replà d'erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l'est. És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca. Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gargallà (Montmajor, Berguedà) Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l'esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l'aigua d'Ora per l'esquerra, aigua avall de Sorba. Al s X el lloc era possessió del monestir de Ripoll. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Andreu i l'antic hostal de Gargallà. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gargallo, Lluís Vicent (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVII) Músic. Successor de Marcià Albareda com a mestre de capellà de la catedral de Barcelona. És autor de nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, nadales de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors. 5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gargallo i Tartanson, Pierrette (Barcelona, 1922 - ) Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán. Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles. Residí a París. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garganta, cingles de la (Cercs, Berguedà) Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta, Guillem (Barcelona, 1886 - s XX) Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l'Associació d'Amics de la Música. Fou professor de l'Escola pianística Blanca Selva. Obtingué èxits remarcables com a solista. Ha estat professor al Conservatori Superior del Liceu. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Fàbrega, Joan de (Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973) Polític i advocat. Llicenciat en dret i en lletres, fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d'Olot. Col·laborador a "La Publicitat" i "El Matí". Milità a Acció Catalana. Alcalde d'Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic. Exiliat el 1939, professà la matèria d'història de la cultura a la Universitat d'Antioquia (Colòmbia). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Fàbrega, Josep Maria de (Olot, Garrotxa, 1905 - Torrent, Horta, 1980) Teòleg, historiador i filòsof. Germà de Joan i de Miquel, professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d'història i de filosofia a la Universitat. Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista "Dominicas". El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc. Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Fàbrega, Miquel de (Olot, Garrotxa, 1903 – 1988) Farmacèutic i botànic. Germà de Joan i de Josep Maria. Llicenciat en farmàcia a Barcelona, se'n doctorà a Madrid (1934), amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936). Ajudà Pompeu Fabra en el lèxic de botànica del Diccionari general de la llengua catalana'. Acabada la guerra civil, marxà exiliat a Colòmbia on va dedicar-se a l'ensenyament i a la investigació (descobrí algunes espècies botàniques que duen el seu nom: Culcitium gargantanum, Oreopanax gargantae i Puya gargantae). Retornà a Olot el 1967, on continuà fent aportacions a la història de la botànica i de les ciències naturals. Entre les seves publicacions destaquen La coca en el occidente colombiano (1942), Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967), L'antic jardí botànic de Barcelona... (1949) i Les plantes en "L'Atlàntida" de Verdaguer (1970). El 1984 publicà Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, que recull una part significativa de la seva obra dispersa apareguda en diferents publicacions entre el 1928 i el 1983. El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, Garrotxa, 1928) Escriptor. Fruit d'una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d'influència romàntica i parnassiana. Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d'Evangelina, de Longfellow. Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Garí, Bernat (Illes Balears, s XIV) Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular. Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre. 15 CATALUNYA - CULTURA Garí, Joan (Montserrat, Bages, s IX) Protagonista d'una llegenda. Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó. Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d'aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d'anacoreta. Notícies clares d'aquesta llegenda daten del s. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l'argument de l'òpera Garín de Tomás Bretón. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Cañas, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1925) Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del s XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L'establiment perdurà fins al 1948. Fou, a més, un dels fundadors de l'Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920. El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Siumell, Josep Antoni (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 – Barcelona, 1895) Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya. Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Torrens, Onofre (Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 1920) Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades. S'inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona). Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garidell, Gonçal (Catalunya, s XIV – s XV) Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa. En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d'Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius. En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l'ús de la força contra Jaume d'Urgell. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Garidells, els (l'Ampolla, Baix Ebre) Despoblat, al sud del poble, vora l'antic camí de Tortosa pel coll de l'Alba. 23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Garigliano, batalla de (Laci, Itàlia, 28/des/1503) Fet d'armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l'exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba. La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l'expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garín i Llombart, Felip Vicent (València, 1943 - ) Acadèmic d'art. Fill de Felip Maria Garín. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic. Catedràtic de l'història de l'art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996). Fou director de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996). 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garma i de Duran, Francesc Xavier de (Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783) Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona. Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1740), traslladà l'arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1747). Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón... (obra prevista en 12 volums, dels quals n'escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè. 27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Garmoixent (Moixent, Costera) Despoblat i antic castell (o Gramoixent). És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – País Valencià, s XX) Família de pintors, iniciada per Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Aparicio, Eloísa (Énguera, Canal de Navarrés, 1863 – Montilla, Andalusia, 1907) Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l'Exposició Internacional del 1892. Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l'Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d'una Santa Agnès. Realitzà, també, remarcables tapissos. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Fillol, Isidor (Énguera, Canal de Navarrés, 1867 – València, 1939) Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890). El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc. Catedràtic de colorit i de composició a Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – Montilla, Andalusia, 1911) Metge, literat i pintor. Es formà a Sant Carles. Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures. Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l'època. Publicà articles i dibuixos a "El Museo Universal" (1860-67). Fou el pare de Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garona, la (Vall d'Aran) Riu (fr: Garonne) de la zona axial pirinenca i que forma l'única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributàris de l'oceà Atlàntic. El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s'anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d'Aran, com a riu d'Eth Joèu. Penetra a França amb direcció nord-oest. Té una llargada total d'uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d'Aran. Aprofitament hidroelèctic per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d'Aran. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garona de Ruda, Era (les Bordes, Vall d'Aran) Veure> Ruda, riu de. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garona det Joeu, Era (Viella, Vall d'Aran) Veure> Joeu, riu d'Et. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Garonda (Llucmajor, Mallorca Oriental) Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l'illa, entre la punta Plana i s'Estanyol. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garòs (Salardú, Vall d'Aran) Poble (1.115 m alt), a la dreta de la Garona, aigua avall d'Arties, al peu de la muntanya d'Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d'Estanys. L'església de Sant Julià, romànica d'origen, fou renovada al s XV. Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Garòs (Vall d'Aran) Antic terçó i batllia, que comprenia la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d'Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Arties, Laspan i Garòs. Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) d'Arties i de Pujòlo. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garra, Felip (Girona, s XVII - Leucata, Llenguadoc, 1637) Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló. Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrabou i Bigas, Joan (Barcelona, 29/set/1928 - ) Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949). Ha estat molts anys a l'estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia. Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garraf (Sitges, Garraf) Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s'ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d'estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població. L'activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d'ampliació del port de Barcelona- i el turisme. Té estació de ferrocarril. Conserva una torre del s XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres. Durant l'edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA
46 CATALUNYA - COMARCA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
114 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garraf, Parc Natural del (Catalunya) Parc natural. El 1986 s'aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès. Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l'abús que se'n féu com a abocador de deixalles, per a l'extracció de materials de la construcció, la instal·lació d'antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Garraf, priorat de (Sitges, Garraf) Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona. Tingué una escassa vitalitat: del s XIV ençà només tenia prior. El 1423 s'uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Només en resten unes escasses ruïnes. 49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Garrafa, puig de (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental) Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garranxa, la (Porrera, Priorat) Llogaret, a l'est de la vila, al fons d'una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrell i Escorsell, Esteve (Granollers, Vallès Oriental, s XIX - Catalunya, s XX) Escriptor. És autor del poema titulat L'aplec del Remei. El 1913 estrenà l'obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d'altres obres teatrals. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrell i Soto, Amador (Granollers, Vallès Oriental, 1917 – 2000) Dibuixant. Fill d'una important família d'impressors de Granollers. Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948. Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gàrrep, torrent de (Canet d'Adrí, Gironès) Curs d'aigua, afluent esquerrà del Ter, que neix dins el terme de Canet d'Adri i desguassa aigua avall de la riera de Llémena. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garret, Benet (Barcelona, v 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514) Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d'Il Cariteo. Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l'Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols. Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola. Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d'un gran rigor formal i reeixida manifestació de la 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garret, Benet (Agramunt, Urgell, 1665 – Nicaragua, 1716) Eclesiàstic. Canonge premonstratès, des del 1685, al monestir de Bellpuig de les Avellanes. L'any 1690, a causa de pressions externes, i amb patent desplaença de la comunitat, fou imposat com a abat. Reimposat en el càrrec els anys 1696 i 1700. Els seus canonges li incoaren un procés (1703). Aleshores se n'anà a Madrid, on fou nomenat predicador reial i, el 1708, fou designat bisbe de Nicaragua. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta, Jaume (Catalunya, s XVII) Vidrier. Realitzà, el 1649, unes vidrieres per a la catedral de Vic. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Camprubí, Melcior (Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907) Compositor. És autor d'un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d'inspiració religiosa. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Olivella, Edmon Maria (Barcelona, 1921 - ) Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940). Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Toldrà, Enriqueta (Barcelona, s XX) Pianista. Néta de Eduard Toldrà. Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrido, Joan (I) (Barcelona, s XVIII) Arquitecte. Projectà el campanar de l'església de Sant Feliu de Sabadell (1724-38) i la casa consistorial de Manresa (1737), la construcció de la qual durà fins l'any 1777. Intervingué en les obres del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1741). El seu possible fill fou Joan (II) Garrido. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrido, Joan (II) (Barcelona ?, v 1724 - s XVIII) Arquitecte. Possible fill de Joan (I) Garrido. Fou autor de la casa dels Velers o Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona (1758-63). Era arquitecte de l'audiència i professor d'arquitectura a Barcelona. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrido de Villena, Francesc (València ?, 1520 - s XVI) Poeta en castellà i cavaller. Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l'Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja. Un sonet seu figura al final de Las obras... así temporales 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga (Vic, Osona, s XVIII - Barcelona, s XX) Família de comerciants i banquers (després Garriga- Nogués), iniciada per Josep Garriga. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Bartomeu (Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 1578) Monjo benedictí (1520). Fou elegit abat del monestir de Montserrat el 1559, i reelegit el 1566. No va acabar el segon trienni abacial, ja que l'any 1568 es va retirar a l'ermita de Sant Dimas, on morí. Entre les seves actuacions abacials cal remarcar la construcció de l'actual basílica del santuari. Deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d'Ignasi de Loiola. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Josep (Barcelona, 1765 - s XIX) Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares. Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l'Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona. Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l'adaptació al castellà d'una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Josep (Vic, Osona, s XVIII - Saragossa ?, Aragó, 1830) Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers. Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga, la (Viladamat, Alt Empordà) Veure> Sant Feliu de la Garriga. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga, la (Peralada, Alt Empordà) Llogaret de l'antic mun. de Vilanova de la Muga, al nord del poble, prop de Peralada. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga, la (Cercs, Berguedà) Veure> Garrigues, les. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga de Roses, la (Roses, Alt Empordà) Masia i antic castell, al nord-oest de la vila. Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibil·la de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià. La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Barata, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 26/jun/1932 - ) Poeta. Simbolista i existencial. Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Boixader, Àngel (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1959) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Boixader, Josep (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Germà d'Àngel i de Ramon. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Conreà la pintura d'inspiració religiosa. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Boixader, Ramon (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968) Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926). Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d'or 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Buach, Josep (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 1771 - Elna, Rosselló, s XIX) Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d'origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques. Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l'ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l'Empordà. Posteriorment s'establí com a metge a Elna, on morí. Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l'època. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Llastanós, Josep (Vic, Osona, s XIX - Barcelona, s XIX) Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències. Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits. El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés, amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Llastanós, Manuel (Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863) Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses. El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l'empresa del seu germà i els fills d'aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Marill, Pere (Esparreguera, Baix Llobregat, 1842 – 1890) Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba. Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l'obra que li donà nom fou la invenció d'un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l'edició, l'any 1864, de La taquigrafía sistemática. Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l'Institut de Barcelona. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Martín, Maria Àngela (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1898 - Catalunya, 1967) Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l'ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Col·laboradora de "Cavall Fort" i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l'ensenyament del català als infants. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Massó, Joan (Barcelona, 1871 – 1956) Polític i advocat. Un dels delegats d'Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas. Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a corts el districte de la Seu d'Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País l'elegí per al senat fins al 1923. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Revista Jurídica de Cataluña" i "Diario Mercantil". 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Nogués, Manuel (Barcelona, 1829 – 1897) Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere. El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills. A Barcelona crearen l'entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l'entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Nogués, Pere (Saragossa, Aragó, 1848 - Barcelona, 1895) Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel. El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills. A Barcelona crearen l'entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l'entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda. Fou el pare de Josep Garriga i Roig. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Nogués, Ramon Manuel (Vic, Osona, 1835 – Barcelona, 1900) Rector de la Universitat de Barcelona. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Palau, Francesc Xavier (Cadaqués, Alt Empordà, 1864 - Catalunya, s XX) Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona. És autor d'un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roca, Miquel (Alella, Maresme, 1804 – Barcelona, 1888) Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l'eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s'unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu. Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roca, Rafael (Barcelona, 1896 – 1969) Enginyer industrial. S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica. Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1942). El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. "Infonel". Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres. Publicà diversos tractats i articles, edità "El Progreso Fotográfico" i és autor d'un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la col·lecció Minerva. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roig, Josep (Barcelona, 1877 – 1935) Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués. Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d'un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona, fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Vegés, Josep (Barcelona, s XIX) Banquer. Fill de Josep Garriga i Llastanós i germà de Joan, junt amb els quals el 1862 es retiraren de l'empresa Garriga Germans i Fills. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Vilarasau, Joan (Barcelona, 1963 - ) Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d'aquesta modalitat, darrere de Sito Pons. Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga-Nogués i Coll, Pilar (Barcelona, 1881 – 1972) Filla de Rupert Garriga i Miranda. Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig. 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Garrigó, Francesc (Perpinyà, s XVII – Barcelona, 1715) Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic. Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l'oratori de Sant Felip Neri. Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708). 101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Garrigola, la (Perpinyà, Rosselló) Sector residencial modern del barri de Sant Aciscle, a l'oest de la ciutat. 102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrigós i Mascarell, Ferran (Potries, Safor, 1869 - Paterna, Horta, 1936) Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l'Ateneu Padagògic Valencià. Morí 104 CATALUNYA - MUNICIPI
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrigues, Empara (València, 1903 – 1945) Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l'ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l'estranger. En 1929-34 estudià a París a l'escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d'Europa, especialment a París i a Ginebra. El 1942 guanyà una càtedra de piano al 106 CATALUNYA - COMARCA
107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Garrigues, les (Palau del Vidre, Rosselló) Masia, prop de la riba dreta del Tec. El s IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garrigues, les (Cercs, Berguedà) Veïnat (o la Garriga), a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s'uneix al seu col·lector al Pont de Rebentí. En aquest indret hi ha l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA
110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Garrius (Salses, Rosselló) Poble, al sud-est de la vila, vora l'estany de Salses. 111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Garrius, Joan (Rosselló, s XIV - s XV) Funcionari reial. Fill de Julià Garrius, tresorer reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya-Aragó. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrius, Julià (Catalunya, s XIV) Tresorer de Joan I. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill. En 1392 anà a Sardenya per tractar d'obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit. En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d'haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d'altres delictes. Així i tot, s'acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí l'Humà.
Anar a: [ Garg ] [ Garid ] [ Garos ] [ Garreta ] [ Garriga i B ] [ Garriga i V ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gargallo i Catalán, Pau
Garidells, els
Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria
Garrabou i Segura, Ramon
Garraf, el
Garraf, massís de
Garreta i Arboix, Juli
Garriga, la
Garrigàs
Garrigoles
Garrigues, les