|
|
|
Anar a: [ Grane ] [ Granes ] [ Grany ] [ Gras ] [ Grassa ] [ Grau ] Una llengua distinta suposa un distint caràcter. La forma d'expressar les idees, respon al modo de concebir-les. (Valentí Almirall) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Granell (Sueca, Ribera Baixa) Barri, al nord de la ciutat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granell (Barcelona ?, s XIX - ) Família d'artistes, iniciada per Jeroni Granell i Barrera. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Granell, Pere Teodor (Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717) Eclesiàstic. Rector a Xixona i a València. Fou partidari decidit de Felip V en esclatar la guerra de Successió. Els seus favors a la causa borbònica foren premiats amb l'administració de la Generalitat valenciana, fins que fou abolida definitivament. Després (1714) fou promogut a la seu episcopal de Barbastre. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granell i Bartomeu, Jeroni (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment han continuat els seus fills. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Granell i de Ribesaltes, Joaquim (València, s XVIII - Madrid ?, s XVIII) Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid. Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granell i Forcadell, Miquel (Amposta, Montsià, 1865 - Madrid ?, s XX) Pedagog. Director del col·legi de sords-muts i de cecs de Madrid. Escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España (1910) i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social (1911). 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Granell i Lledó, Joan Baptista (Sueca, Ribera Baixa, 1848 – 1919) Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881). En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granell i Mundet, Jeroni (Barcelona, 1834 – 1889) Mestre d'obres. Titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Fill de Jeroni Granell i Barrera. Entre les seves construccions, la majoria seguint un corrent eclèctic, cal citar alguns panteons familiars, el nucli primitiu de l'hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1885), la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1882-84), etc. S'encarregà del trasllat (1871-88) de l'església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres (avui església de la Concepció). Fou president del Centre de Mestres d'Obres (1879-82). Pare de Jeroni Ferran Granell i Manresa. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Granell i Rodríguez, Marc (València, 19/abr/1953 - ) Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor. Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrès Estellès), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l'instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L'illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d'ombra, aquest quatre últims publicats el 1999. Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia "Gregal" i dirigí la col·lecció "Poesia" de la Institució Alfons el Magnànim. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - EMPRESA Graner, Espectacles i Audicions Veure> Espectacles-Audicions Graner. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Graner de Bages (Santpedor, Bages) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graner i Arrufí, Lluís (Barcelona, 1863 – 1929) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona. Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors). El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per A. Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Especacles-Audicions Graner. Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura. 16 CATALUNYA -MUNICIPI
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Granera, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Castellcir. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granera, serra de (Bages / Vallès Oriental) Serra de la Serralada Prelitoral, que s'estèn en direcció sud-oest - nord-est, entre les capçaleres del Ripoll i del Tenes, afluent del Besòs, al límit de les dues comarques. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granero i Sierra, Lluïsa (Barcelona, 5/ago/1924 - 27/mar/2012) Escultora. Ha participar en exposicions celebrades a Barcelona i a Madrid i ha obtingut diversos premis. Moltes de les seves escultures, que segueixen el corrent classicista, ocupen llocs públics a Barcelona. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Granero i Valls, Manuel (València, 1902 – Madrid, 1922) Torero. El 1920 debutà com a novillero a Barcelona. Aquest mateix any a Sevilla li donà l'alternativa Rafael Gómez El Gallo. Aportà algunes innovacions al toreig (el pase de la firma). Morí a Madrid agafat pel toro Pocapena. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granés, Bernat (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granger i París, Josep (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954) Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina ("Gent Nova" i "Cultura"), i en "L'Avenir", d'Arenys de Mar, "D'Ací i d'Allà", de Barcelona, etc. Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l'estudi Jacinto Verdaguer (1917). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granier i Barrera, Emili (Barcelona, 24/mai/1908 – 1997) Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó. Dirigí "Justícia Social" i fou secretari de "La Publicitat" i del setmanari "L'Opinió". Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya. Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6/oct/1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic "Catalunya" i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela. Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas. És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d'un periodista abans i després de la guerra (1994). 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Granja, comtat de la (País Valencià) Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura). Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela. La senyoria de la Granja de 25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Granja d'Esporles, sa (Esporles, Mallorca Occidental) Possessió, 1 km a ponent del nucli urbà. Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunyó Sanç (1239) als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real. Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny. A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana; sobresurten els jardins. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granoia, Pere (Catalunya, s XIV) Copista. Potser és l'autor d'un sermó sobre La vida i miracles de Sant Nicolau, de la primera meitat del s XIV. És una de les dues úniques peces oratòries antigues fetes per a ser pronunciades per un bisbetó. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granollacs, Bernat de (Barcelona, s XV) Metge. Fill de Bernat. Exercí la medicina a Barcelona. Fou nomenat patró de galera de l'estol format a Barcelona (1457). Aleshores feia dos anys que figurava al Consell de Cent. El 1458, gràcies a uns maneigs il·lícits del seu pare, llavors conseller tercer, fou nomenat arxiver de la Taula de Canvi. El cas provocaria un dels escàndols polítics més grans de l'època, que costà a Bernat el nou càrrec mal adquirit i comportà l'arrest i l'expulsió del Consell tant d'ell com del seu pare. Compartí en bona part la difícil situació d'aquell durant els anys següents. També com ell fou rehabilitat i readmés al Consell de Cent el 1471. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granollacs, Francesc de (Vic ?, Osona, s XIV – Barcelona, s XV) Metge. Establert a Barcelona, sembla que la seva família, i potser ell mateix, eren procedents de Vic. Fou metge del rei Martí l'Humà. Aquest el nomenà canceller de l'Estudi de Medicina de Barcelona, fundat de poc (1402). Potser era nét seu el famós metge i astròleg Bernat de Granollacs. 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Granollers, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà. Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granollers de la Plana (Gurb de la Plana, Osona) Poble (o Sant Esteve de Granollers), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l'antic terme del castell de Gurb, aturonada. L'església és testimoniada ja el 903; l'edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard; fou consagrada el 1080. Ha estat restaurada modernament d'una manera excessiva. Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb. Depenien d'aquesta parròquia: Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena, Gironès) Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba. L'església parroquial (Santa Maria) és prop de l'antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granollers de Segarra (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós. L'església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el s. XIX. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Granota, la (Barcelona, Barcelonès) Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals. Es trobava al capdavall de l'estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del s XIX. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granyana (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d'Alcoletge. És centrada pel santuari de Granyana, esmentat ja el 1308, on és venerada la 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granyena, Domènec (Catalunya, s XIII – s XIV) Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granyena, Pere de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a les bandositats nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Pertanyia a la facció dels Cardona. Acudí amb els seus components a l'avinença de 1226 pactada amb el partit dels Montcada. El 1236 fou un dels testimonis de la concòrdia de Tàrrega, per la qual Jaume I reconeixia Ponç de Cabrera com a comte d'Urgell. Era el pare de Guerau. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granyena, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granyena, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre. 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granyó, Gabriel (Bellpuig d'Urgell, Urgell, s XVIII - Ferrara, Itàlia, 1773) Religiós jesuïta. S'exilià a Itàlia arran de l'expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris espanyols. Destacà per les seves virtuts. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grapal, el (Puig-reig, Berguedà) Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, vora la confluència amb la riera de Merola. 53 CATALUNYA - EMPRESA Graphispack (Barcelona, s XX - ) Saló internacional de les arts gràfiques, l'envasament i l'embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc. Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d'arts gràfiques d'arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l'envasament i l'embalatge, amb periodicitat bianual. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras (Catalunya, s XV) Escriptor. Autor d'una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d'Ischia Joan de Torrelles, adaptació d'estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (s. XIII). Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d'Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gras, Antoni (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1753) Escriptor. Doctor en teologia i beneficiat de la seu de Mallorca. És autor de l'obra Píramo y Tisbe, drama por música (Palma de Mallorca 1748) i deixà inèdites poesies en castellà i en català. 56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gras, mas del (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Veure> Mas del Gras. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras i Elias, Francesc (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1913) Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid. En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d'El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc. El seu recull de biografies Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d'interès històric. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras i Esteva, Rafael (Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921) Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l'any 1905). Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras i Granollers, Josep (Agramunt, Urgell, 1834 – Granada, Andalusia, 1918) Eclesiàstic i publicista. Féu estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. El 1861 fou empresonat pels seus escrits de temàtica religiosa, molt polèmics. Traslladat a Granada, hi fixà la seva residència. Allí es llicencià en teologia (1886) i obtingué una canongia al Sacromonte. Fundà associacions piadoses i algun col·legi. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gras i Mirambell, Francesc de Paula (Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891) Advocat i polític republicà. Comandà la milícia a València en la Revolució del 1854 i participà en les conspiracions del 1868. Alcalde de València durant la I República (1872-74), fou el creador de la Guàrdia Municipal. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras i Sans, Joan (Reus, Baix Camp, 1612 - Catalunya, s XVII) Escriptor. Fou batlle de Reus. El 1661 publicà, a Madrid, el llibre titulat Ramillete cristiano, urbano y político. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gras i Vila, Jaume (Barcelona, 1900 – 1962) Autor teatral. Advocat, ocupà diversos càrrecs durant la Generalitat. Escriví les obres teatrals La vida d'un home (1952) i Les golfes (1957), que representaren una renovació escènica realista del teatre català, d'acord amb els plantejaments de l'època. Signà amb el pseudònim de Feliu Aleu. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grases i Des, Antoni (Catalunya, s XVII – Barcelona ?, s XVIII) Polític. El 22/jul/1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona. Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l'ago/1714. L'11 de setembre, en companyia d'altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l'enemic, Grases 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grases i Gralla, Francesc (Reus, Baix Camp, 1658 - 1744) Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí. El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l'Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar. L'any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d'aquella..., obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d'una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grases i Riera, Josep (Barcelona, 1850 – Madrid, 1919) Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera. Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d'esmentar-ne un d'urbanístic per a Madrid. En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l'ambaixada d'Itàlia, l'actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII del parc del Retiro. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Grases i Rosselló, Josep (Menorca, s XIX) Gravador de la primera meitat del s XIX. Deixà obres notables. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Grassa (Plans de Sió, Segarra) Despoblat de l'antic mun. de l'Aranyó. Esmentat el s XIV. 72 CATALUNYA - HISTÒRIA Grassa, la (Reus, Baix Camp) Antic terme, a l'est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grasset, Vicenç (Catalunya, s XVIII) Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l'epidèmia de terçanes de l'Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable. També és autor d'una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grassi, Carles (Barcelona, 1816 – 1886) Músic. Fill d'un professor d'oboè italià establert a Barcelona. A divuit anys guanyà la plaça d'oboè a l'orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, i on fou oboista de la capella Reial de Madrid i professor d'aquest instrument al conservatori de Madrid. Escriví l'òpera Il proscrito di Altemburgo (1834) i una peça per a quatre orquestres (1852). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grassi de Cuenca, Àngela (Barcelona, 1826 – Madrid, 1883) Escriptora. De família italiana. Les seves produccions en vers i prosa, totes en castellà, assoliren per algun temps un cert èxit. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gratacòs i Massanella, Joaquim (Banyoles, Pla de l'Estany, 1893 – 1963) Veterinari. Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del museu Darder. Fou membre corresponsal de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. És autor de l'obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d'erudició científica i d'investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d'Amèrica. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gratacòs i Nadal, Salvador (Barcelona, 1928 - ) Flautista. Fill del també flautista Esteve Gratacòs, amb el qual estudià i més tard amplià la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb el qual ha col·laborat sovint. A partir del 1962 inicià una carrera internacional. Ha fet nombrosos enregistraments. A partir del 1967 fou 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gratacòs i Olivares, Simó (Figueres, Alt Empordà, 1892 - Catalunya, s XX) Compositor. És autor de sardanes, la més coneguda és la titulada Capvesprada. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gratallops (Oliola, Noguera) Llogaret (o el Pla de Gratallops), al peu de la serra de la Força. Pertanyia a l'antic terme de Ponts. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gratia Dei (València, Horta) Veure> Saïdia, la. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grats (Campdevànol, Ripollès) Masia i antiga quadra, a la capçalera del torrent de Grats, afluent per l'esquerra del Merdàs. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, el (Rupit i Pruit, Osona / la Vall d'En Bas, Garrotxa) Pas de l'antic camí ral d'Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d'en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, el (Fonollosa, Bages) Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l'antic nucli de Fals. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, el (Lluçà, Osona) Masia i església (Sant Pere). 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, el (Gallifa, Vallès Occidental) Església (Santa Maria del Grau) romànica, sota el gran mas de Sobregrau. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Ernesta (Barcelona, s XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l'Odeon. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Francesc (Manresa, Bages, 1638 – 1693) Escultor. Féu l'aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa. Col·laborà en moltes de les obres d'aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d'Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l'altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare. Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d'Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grau, Gilbert (Elna, Rosselló, 1922 – 1994) Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló. President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista. Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l'Estatut Particular del Rosselló i de l'Acció Regionalista Catalana. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Joan (Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685) Arquitecte i escultor. Membre d'una família d'escultors i pare del també escultor Francesc. L'any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l'església parroquial d'Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l'església de Sant Domènec de Manresa. Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, mas (Gurb de la Plana, Osona) Masia i antiga quadra, prop de l'església de Sant Fruitós del Grau. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Pere (Sant Jordi Desvalls, Gironès, s XIX - s XX) Compositor. Tocà la tenora a la cobla La Principal de Palafrugell. És autor d'una extensa producció de sardanes, entre les quals destaquen Llamp de despit, Renaixement, La rodona i Oh, si et trobés. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, pla de (Maresme / Selva) Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s'hi han localitzat modernament importants indústries. Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Ramon (Catalunya, s XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs. 99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau, Roser (Barcelona, 1926 - ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, Sant Bartomeu del (Osona) Veure> Sant Bartomeu del Grau. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau, Sant Serni del (Guixers, Solsonès) Veure> Vilamantells.
Anar a: [ Grane ] [ Granes ] [ Grany ] [ Gras ] [ Grassa ] [ Grau ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Granja de la Costera, la
Granja de Rocamora
Granja d'Escarp
Granyanella
Granyena de les Garrigues
Granyer i Giralt, Josep
Grases i González, Pere
Gratallops