A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Grau d'A ]    [ Grau i M ]    [ Grav ]    [ Gres ]    [ Gril ]    [ Gros ]

La violència és el darrer recurs de l'incompetent. (Isaac Asimov)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau d'Amposta, el  (Amposta, Montsià)  Raval de la ciutat, vora l'Ebre.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Benicarló, el  (Benicarló, Baix Maestrat)  Antic nucli marítim, actualment confós an l'aglomeració de la ciutat.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Borriana, el  (Borriana, Plana BaixaBarri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana. El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d'introducció recent i desenvolupament més aviat local.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGrau de Castelló, el  (Castelló de la Plana, Plana AltaBarri marítim i partida. Constitueix un districte urbà de la ciutat, on es localitza el port (dàrsena, molls). L'activitat pesquera, juntament amb la indústria conservera, química i de ferralla, són les activitats principals del Grau. El sector meridional, dit el Serrallo, ha estat tancat per la instal·lació de la refineria i la planta química d'Esso. El sector més septentrional és la zona turística de la ciutat, amb diversos establiments hotelers, urbanitzacions i camp de golf (en una pineda pública cedida per l'ajuntament).

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Gandia, el  (Gandia, SaforBarri marítim, situat vora la desembocadura del riu d'Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca. El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Moncofa, el  (Moncofa, Plana BaixaPoble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Grau de Morvedre, el  (Sagunt, Camp de MorvedreAntic barri marítim de la ciutat (o el Grau Vell), entre la gola de Colomer i la de Bernat, dos quilòmetres al sud de l'actual Port de Sagunt, construït al començament del s. XX, el qual desplaçà l'antic grau.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de Nules, el  (Nules, Plana BaixaRaval marítim de la vila.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau de València, el  (València, Horta Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria. Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el s. XX ha sofert una gran transformació, tant en l'aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries. De lloc d'estiueig deInici página la petita burgesia des del final del s. XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d'ubicació d'importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas). El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grau i Andreu, Francesc  (Torrent de l'Horta, Horta, 1772 – València, 1834)  Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general. Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L'expulsió d'Agar (Academia de San Fernando de Madrid).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Antolí, Isidre  (Sabadell, Vallès Occidental, 7/set/1945 - )  Novel·lista. Entre la seva producció cal fer esment de les novel·les Fugida en gris (premi Ciutat d'Olot 1979), Sol sense sol, Vent de memòria (premi Ciutat de Palma 1983), Elia (1985), Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985), La nit vermella i En última instància (1993). També ha publicat els reculls de narració curta Del temps del joc al joc del temps (1984) i Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Bassas, Joan  (Barcelona, 1819 – s XIX)  Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d'ensenyament.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Casas, Jaume  (Barcelona, 1896 – València, 1950)  Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista "Kataluna Esperantisto", i compilà la Kataluna Antologio. És autor d'obres didàctiques d'aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ('Poemes d'amor', 1924), Novaj amaj poemaj ('Nous poemes d'amor', 1927) i La lasta poemo ('El darrer poema', 1936). Traduí a l'esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig. Deixà també poemes en català.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Codina, Josep Maria  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. Fou un dels redactors del Diccionario biográfico universal publicat el 1831 a Barcelona. El 1840 féu un compendi de la Crònica de Pujades i inicià, amb Joaquim Rubió i Ors, la "Col·lecció d'obres antigues catalanes".

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Collell, Josep  (Fígols d'Organyà, Alt Urgell, 5/gen/1937 - )  Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d'emigrants. Ha publicat Joc d'arrels i d'estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Delgado, Jacint  (Barcelona, 6/abr/1877 - Buenos Aires, Argentina, 14/ago/1958)  Dramaturg en castellà. Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l'activitat dramàtica i mirà d'enlairar el nivell de l'escena hispànica. El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s'inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930). Fou ambaixador de la República i s'exilià a Buenos Aires el 1939.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1947 - )  Historiador i historiògraf. Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado (1969), fou professor del departament de geografia d'aquella universitat entre el 1970 i el 1987. Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels s XVIII i XIX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre els quals El parc de la Ciutadella. Una visió històrica (1984; amb col·laboració), La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 (1997; amb col·laboració). Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari, 1888-1988 i és coautor de 70 articles d'Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (1979) i de 58 veus més del Diccionari d'Història de Catalunya, a les quals cal afegir els 11 articlesInici página de la sèrie, publicada a "L'Avenç", Lectures d'historiografia catalana (1991-92). Cap de programació de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona (1994-99), des del 2000 fou responsable del Seminari d'Història de Barcelona, a més de coordinador dels congressos d'Història de Barcelona (1995, 1997 i 1999) i director de la revista "Barcelona Quaderns d'Història", fundada el 1995.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Figueras, Alexandre de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896)  Pintor. Deixeble de Pau Milà a Llotja, del qual seguí la seva línia purista. Estudià després a Madrid. Fou un típic pintor d'història (Translació de Jaume el Conqueridor a Poblet) i, a l'adveniment d'Amadeu de Savoia, esdevingué retratista seu.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Garriga, Josep  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1929 - )  Pintor i tapisser. Estudià a l'escola d'Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l'obrador de Jean Lurçat. Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l'art del tapis, creant un llenguatge original amb l'incorporació de nous materials. Fundador de l'Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959. Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l'església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d'Argentona i de Cornellà de Llobregat.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grau i Gómez, Miquel  (Alacant, 1957 - 16/oct/1977)  Militant comunista. Membre del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). De caràcter senzill i afable, morí com a resultat de la ferida d'un maó que li va ser llançat mentre participava el dia 6/oct en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Huguet, Agustí  (Alforja, Baix Camp, 1893 - Catalunya, 1964)  Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona. Entre les seves obres destaquen Hores íntimes i Hores tristes, per a piano, l'òpera Laia, Escenes de la llar, per a violí o violoncel i piano, Corranda i Faula, per a guitarra, i un Trio de piano, violí i violoncel.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Mas, Manuel  (Barcelona, 1890 - 1974)  Pintor i restaurador d'obres d'art. Es formà a Llotja i amplià els seus coneixements com a restaurador a Itàlia i a França. És autor d'aquarel·les inspirades en els paisatges de Mallorca i de la Costa Brava, però, sobretot, ha destacat com a restaurador. Fou nomenat director dels tallers de restauració de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimoni Nacional i professor de la seva especialitat a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi. Restaurà dos quadres del Greco que hi ha al Cau Ferrat de Sitges, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya de San Antonio de la Florida.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Masip, Xavier  (Barcelona, 1951 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona on, anys després, exercí durant un temps com a professor. S'inicià en l'art conceptual, però a partir del 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra Per una crítica de la pintura a Barcelona, amb un grup d'artistes a l'entorn de la revista "Trama". Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya, tot reivindicant la pràctica de la pintura. Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció, i a la potenciació del gest i el color. Entre les seves darreres exposicions sobresurten la realitzada a la galeria Maeght de París (1989) i a la galeria Salvador Riera de Barcelona, el 1992.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau i Miró, Joan  (Girona, 1883 – Barcelona, 1918)  Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com "En Patufet", moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima. Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona. Fill seu fou Emili Grau i Sala.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grau i Mollà, Joan  (Alcoi, Alcoià, s XVII - Salses, Rosselló, s XVII)  Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640. Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses. Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Sala, Emili  (Barcelona, 1911 – Sitges, Garraf, 1975)  Pintor. De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l'Escola de París. Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells. Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos.

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Grau i Santos, Julià  (Canfranc, Aragó, 1937 - )  Pintor. Format a Barcelona. Fill del també pintor E. Grau i Sala. Utilitza diverses tècniques amb la mateixa correcció: dibuix, oli, pastel, quarel·la. Estilísticament, s'inclina cap a l'expressionisme. El 1962 guanyà la medalla Ramon Rogent al Saló de Maig celebrat a Barcelona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Solà, Jordi  (Barcelona, 27/oct/1930 - )  Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma. Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s'acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic. Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amorInici página de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l'obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Torras, Francesc  (Barcelona, s XIX – 1864)  Filàntrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d'una pensió vitalícia, la donació d'alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau i Villespinós, Joan Baptista  (Reus, Baix Camp, 1832 - Tábara, Lleó, Castella, 1893)  Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l'arxidiòcesi. Promogut bisbe d'Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal. Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista "El Criterio Tridentino".

30 ANDORRA - GEOGRAFIA

Grau Roig, el  (Canillo / Encamp, AndorraCentre d'esquí entre les dues parròquies, a l'anomenat terreny de la Concòrdia, a la capçalera de la Valira d'Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ dels Pessons.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grau Vell, el  (Sagunt, Camp de MorvedreVeure> Grau de Morvedre, el

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graudescales, monestir de  (Montmajor, Berguedà)  Petit monestir, consagrat l'any 913, l'ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d'Urgell. El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s'incorporà a la diòcesi de Solsona. Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del s XVI. L'església -una bona mostra de l'art català- ha estatInici página restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d'una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graugés  (Avià, BerguedàLlogaret, vora l'estany de Graugés, al sud-est del poble. A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graugés i Camprodon, Felip  (l'Estany, Bages, 1889 – Barcelona, 1973)  Poeta i periodista. Fou redactor de "La Publicitat" i d'"El Matí" i administrador de "La Nau". Mestre en Gai Saber el 1936. Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Graulera  (Illa, RossellóVeure> Sant Maurici de Graulera.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graupera i Lleonart, Fèlix  (Barcelona, 1873 - Arenys de Mar, Maresme, 1936)  Industrial i polític. Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers. Elements no identificats l'agrediren el 5/feb/1920. Morí assassinat.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Graus  (Lladorre, Pallars SobiràCaseria, a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Tavascan, aigua avall de Noarre.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Graus  (Aragó)  Municipi de l'antic comtat de Ribagorça. Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l'aragonès.

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGraus de Canavelles, els  (Canavelles, ConflentBalneari d'aigües sulfuroses alcalines naturals (ant: els Graus de Sant Pere, o d'Eixalada), a l'esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels Banys de Toès. És a la sortida del congost dels Graus, que tanca la vall d'Engarra, a l'indret de l'antic monestir d'Eixalada.

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Grava, pic de la  (Alta CerdanyaCim del massís del Carlit, al nord del cim culminant, a la línia de crestes que separa la Cerdanya del Llenguadoc. És separat del pic de Carlit per la portella de la Grava (2.397 m alt), que comunica l'estany de Lanós (vall de Querol) amb la Bullosa (vall de la Tet), immissari de la qual és el riu de la Grava, que davalla d'aquest pic.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gravalosa i Gironès, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1975)  Compositor. Violinista de l'orquestra del pare de Juli Garreta i amic d'aquest. El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla. Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gravat d'Àger  Sobrenom del militar carlí Joan Castells i Rossell.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Graves, Robert Ranke  (Londres, Anglaterra, 1895 - Deià, Mallorca, 1985)  Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa. Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d'una concepció estètica romàntica: l'art i la vida no poden anar separats.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Graves, ses  (Alaior, MenorcaSector de tramuntana del terme.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGrealó  (Lleida, SegriàDespoblat i antic terme, que correspon a una partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, al límit amb el terme d'Artesa de Lleida, regada per la sèquia de Grealó, que deriva del canal secundari d'Urgell. Hi ha restes del castell de Grealó, que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida. Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l'horta.

112 CATALUNYA NORD - CULTURA

GREC  (Rosselló)  Sigles del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans.

46 CATALUNYA - CULTURA

Grec, Teatre  (Barcelona, 1929)  Espai obert, inspirat en el teatre d'Epidaure, construït per a representacions a l'aire liure. Modernament ha donat nom a un festival anual d'estiu.

111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Grècia, influència catalana a  (Grècia, s XIII - s XV)  Període en que el país estigue sota el domini de la corona catalano-aragonesa. El perill turc impulsà l'emperador Andrònic II a contractar la Companyia Catalana dels almogàvers. Un dels caps, Ferran Ximenis d'Arenós, passà al servei del duc Guiu II d'Atenes (1302-05). Els catalans, des de Gal·lípoli, emigraren cap a Cristòpolis (Kabàla) (1307). L'infant Ferran de Mallorca, després d'algunes incursions a Tessàlia, anà al Negrepont, on les seves naus foren saquejades i ell fou fet presoner i tancat al castell de Sant Omer (Tebes). El cronista Muntaner, també pres, fou restituït a la Companyia, establerta a Cassandria (Calcídica). Bernat de Rocafort atacà Tessalònica i el mont Athos, amb la pretensió de fer-se rei de Macedònia, però fracassà. Lliurat per la seva gent al francès Thibaut...  Segueix... 

47 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Gregal Llibres  (València, 1983 – 1989)  Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d'Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català. Especialment orientada cap al camp de l'educació, cobrí totes les àrees de l'ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d'antologies literàries. Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions "GregalInici página Literària" i "Gregal Poesia". Fou l'editora de "Caplletra", revista de l'Institut de Filologia Valenciana.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gregori  (Catalunya, s XII - Tarragona, 1146)  Prelat. El 1143 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, seu que havia estat vacant durant sis anys després de la mort de sant Oleguer. Poc abans de prendre possessió era un dels signants, titulant-se arquebisbe electe, del privilegi d'instauració i dotació inicial de l'orde del Temple, concedit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La seva governació seria molt curta, i fou succeït per l'arquebisbe Bernat Tort.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gregori  (Catalunya, s XIV)  Il·luminador. Il·luminà un llibre d'hores per a la reina Violant de Bar, muller de Joan I.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gregori, Gaspar  (País Valencià, s XVI)  Escultor i arquitecte. Projectà les galeries exteriors de l'absis de la capella de l'ajuntament de València, la construcció de les quals començà el 1566.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gregòrio, Narcís  (València, s XVI - 1562)  Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París. Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d'Aristòtil.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gregory, Lleó  (Tuïr, Rosselló, 1/nov/1909 - Perpinyà, 22/oct/1982)  Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades. Presidí el comitè departamental d'expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGréixer  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (1.100 m alt), forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l'esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tossa d'Alp. El poble, centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu. Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gréixer  (Ger, Baixa CerdanyaPoble (1.350 m alt), situat a mitja costa de la Solana, per damunt de Ger i d'All. La seva església parroquial (Sant Climent) depèn de la d'All. És esmentat ja el 839.

55 ANDORRA - GEOGRAFIA

Grella, gorja de la  (la Maçana, AndorraCongost de la parròquia, per on la ribera d'Ordino deixa la vall d'Ordino i entra a la plana d'Andorra. Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella.

56 CATALUNYA - EMPRESA

logo del Gremi de Fabricants de SabadellGremi de Fabricants de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1559 - )  Entitat. Creada a partir del gremi de paraires de Sabadell. Construí uns estricadors per a l'assecatge de peces (1565) i un rentador (1581). Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l'hospital (1566). Després de les corts de Cadis, i a causa de les disposicions de llibertat de treball, entrà en un període de crisi. A partir del 1863, en què fundà l'Institut Industrial de Sabadell, la seva activitat professional i educativa ha estat ingent. Destaquen entre les seves obres la Unió Llanera Espanyola (1881), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell (1886), la Unió Industrial (1899), l'Escola Industrial d'Arts iInici página tèxtil de l'estat espanyol. Gremi de Fabricants de Sabadell

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grenyada, serra  (Sant Pere de Torelló, OsonaVeure> Sarreganyada.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grenzner i Fellner, Eduard  (Barcelona, 1830 – 1908)  Pintor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona i a Roma. Participà diversos anys a les exposicions de Barcelona amb obres de tipus religiós. Aixó no obstant, excel·lí sobretot en el retrat d'estil romàntic. Viatjà per molts països d'Europa i d'Amèrica, i durant un quant temps visqué a Cuba, on fou administrador de finques.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gres i Comas, Jaume  (Barcelona, s XIX – 1885)  Periodista i hebraista. Mort encara jove.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gresolet  (Saldes, BerguedàSantuari de la Mare de Déu del Gresolet i petita vall, limitada per cingleres, al peu del Pedraforca, coberta de bosc.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gressillon, font d'Et  (les Bordes, Vall d'AranFont urbanitzada, de la vall de l'Artiga de Lin, aigua amunt del santuari, a l'esquerra del riu d'Et Joeu.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

greuge  (Catalunya-Aragó, s XIII - s XIV)  Reclamació presentada a les corts per actes il·legals i abusos comesos pel rei, els funcionaris reials, els senyors o les autoritats municipals, a fi d'obtenir-ne la reparació. L'any 1409 s'acordà que, per resoldre els gruges, calien nou representants designats pel rei i uns altres nou representant els braços (jutges de greuges), però l'any 1419 aquest nombre es reduí a nou (tres deInici página designació reial i dos per braç). Les decisions dels jutges de greuges eren inapel·lables.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Greus, Vicent  (Alginet, Ribera Alta, 1837 – Barcelona, 1907)  Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i V.V. Querol. Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català. Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grevalosa  (Castellfollit del Boix, Bages)  Poble, situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grevalosa, Francesc de  (Barcelona ?, s XVII)  Polític (òlim d'Amat i de Grevalosa). Baró de Castellar. El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya. Foren rebuts per Richelieu el 3/gen/1641; aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent; més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l'autoritat de Lluís XIII de França.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grià  (Vall-llobrega, Baix EmpordàVeure> Roca de Grià.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grialó  (Artesa de Segre, Noguera)  Antic castell i despoblat (ant: Grealó), al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grier, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Veïnat.

69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGriera i Calderón, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1934 - )  Pintor. Fill d'un fabricant olotí d'imatgeria, es formà a l'Escola de Belles Arts d'Olot i freqüentà la penya Cràter d'art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l'any 1953. Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d'aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques. Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Griera i GajaGriera i Gaja, Antoni  (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 1887 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1973)  Eclesiàstic i filòleg. Estudià a Vic i a les universitats de Halle i Zuric, i formà part del grup promotor del "Butlletí de Dialectologia Catalana" (1913), de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou també col·laborador de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Féu una aportació laboriosa de la llengua amb l'Atlas lingüístic de Catalunya, i l'any 1919 guanyà un accèssit al premi de filologia catalana de l'IEC amb Vocabulari dels documents catalans dels segles IX, X, XI i XII. Se li deuen altres treballs com la tesi doctoral La frontera catalano-aragonesa (1914) i els volums del Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-47), com també una Gramàtica històrica del català antic (1931). Havia estat membre adjunt de la Secció Filològica de l'IEC, del 1921 al 1928; però l'any 1932 trencà amb l'Institut i es demostrà hostil enfront de la seva obra. Acabada la guerra civil, fou professor a la universitat i al seminari de Barcelona. Residí a Sant Cugat del Vallès. L'any 1963 publicà les seves Memòries.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grifé  (Navès, Solsonès)  Masia, que juntament amb la del Soler de Gramoneda formà la quadra del Soler i Grifé.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrifell i Llucià, Antoni  (Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)  Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler "Pitarra", amb la companyia La Gata. Treballà també per a les formacions teatrals de Colomer i de Mateu.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grifó, Mestre del  (València ?, s XVI)  Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (v 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino. Encara que palesa la influència de Yáñez i Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grífol, Francesc  (País Valencià, s XVIII – 1766)  Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grifolla i Giner, Miquel  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII – 1698)  Gramàtic. Era conegut també pel seu segon cognom. Les classes que donava a la seva vila natal eren molt concorregudes per alumnes que venien de lluny, atrets per la seva fama. La seva Prosodia fou editada en 1729.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grijalbo i Serres, Joan  (Gandesa, Terra Alta, 3/jul/1911 - Barcelona, 22/nov/2002)  Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39). Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a "Treball" i al "Butlletí de la Conselleria d'Economia". S'exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l'editorial Grijalbo. Fundación Juan Grijalbo Serres (en castellà)

77 MÓN - EMPRESA

Inici páginaGrijalbo SA  (Mèxic, 1939 - )  Grup editorial amb seu a Barcelona. Format per les editorials Ediciones Grijalbo SA, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publicà diccionaris, novel·les, guies de la natura, economia, etc; Editorial Crítica SA, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d'història, filosofia i ciències socials, etc; i Ediciones Junior SA i Grijalbo-Dargaud SA, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà. Un 50% de la seva producció és destinada a l'exportació a l'Amèrica Llatina. El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l'editorial italiana Mondadori.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grillera, castell de  (Maçanet de Cabrenys, Alt EmpordàAntic castell (1.060 m alt), les ruïnes del qual són aturonades al límit amb el terme d'Albanyà, a ponent del santuari del Fau.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Grimalt, Josep A.  (Illes Balears, s XIX - s XX)  Escriptor. És autor de la novel·la d'humor Història d'una dama i un lloro.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grimau, Pere  (Perpinyà, s XIV – s XV)  Ciutadà. El 1396 fou membre de l'ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí l'Humà, després de la mort de Joan I. Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l'Interregne (1412-12). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament. També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l'assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d'assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grimau i de Corbera, Josep de  (Barcelona ?, v 1674 - Catalunya, s XVIII)  Militar. Fou tinent general de l'exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733). Fou virrei de Sicília (1754).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrimoald  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1158)  IV abat perpetu de Poblet. El 1154 succeí a l'abat Guerau. Tingué la confiança de Ramon Berenguer IV. Al seu temps entrà a la comunitat un novici morisc, que amb el temps seria sant Bernat d'Alzira. A la seva mort, fou succeït per Esteve de Sant Martí.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Griñó, baronia de  (CatalunyaTítol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Villa de Salut L'Aliança.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grinyó, Maria  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XVIII – Tortosa, 1836)  Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci. Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill. Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grions  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva)  Poble, al sector meridional del terme, a l'esquerra de la riera d'Arbúcies. L'església parroquial és dedicada a sant Gabriel. Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera.

86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gris, Juan (José Victoriano González Pérez)  (Madrid, 1886 – París, França, 1927)  Pintor. Amic de Picasso. Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista "Papitu".

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Grisolia i Garcia, Santiago  (València, 1923 - )  Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i se n'anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York. Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica. Fou proposat enInici página diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Grist  (Saünc, Alta RibagorçaPoble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l'Éssera, a la confluència amb l'aigüeta de Grist. Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l'aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist). L'església parroquial és dedicada a sant Feliu. Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l'Éssera.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gritella, serra de la  (Baix CampSerra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades, estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l'Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.

90 ANDORRA - GEOGRAFIA

Griu, alt del  (Encamp, AndorraCim (2.850 m alt), que domina per llevant la vall d'Encamp, entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu) i d'Ensagens.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grivé i Simon, Josep  (Barcelona, 28/mai/1907 - 12/mar/1984)  Compositor de sardanes. Estudià a l'Escola Municipal de Música. És autor de les sardanes titulades L'enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l'obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGrony, el  (Bellprat, Anoia / Pontils, Conca de BarberàCim (880 m alt) de la serra de Brufaganya, al límit dels dos municipis.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grony, Francesc  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà. El 1343 fou un dels prohoms que reberen Pere III en tornar aquest de Mallorca. L'any següent era un dels delegats de Barcelona a l'assemblea parlamentària celebrada a la ciutat, per decidir la sort de Jaume III de Mallorca.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grony, Pere  (Barcelona, s XIII)  Ciutadà. A l'assemblea de braços de des/1228 fou un dels qui parlaren en nom de l'estament popular. Oferí tot l'ajut de Barcelona al rei Jaume I, de cara a emprendre la projectada expedició de conquesta de Mallorca.

113 AMÈRICA - POLÍTICA

Grop Nacionalista Radical  (Santiago de Cuba, Cuba, 1908 - v 1960)  Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l'Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical. El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l'Havana (1928) de Francesc Macià. El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d'Amèrica, i publicà un butlletí. Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.

95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gros, cap  (Ciutadella, Menorca)  Cap i promontori (107 m alt) de la costa septentrional, que tanca per llevant la cala d'Algaiarens.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gros, cap  (Palamòs, Baix EmpordàCap de la costa, que separa la Fosca, a llevant, de la cala Margarida.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGros, Salvador  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, s XVII - Moià, Bages, s XVII)  Escultor. Residí generalment a Moià. Les seves obres més conegudes, realitzades el 1629 i 1630, foren el sagrari i l'altar major de l'església de Sant Joan de Matadepera.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gros, tossal  (Dénia / Xàbia / Teulada, Marina AltaMassís muntanyós (332 m alt), que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d'aquest amb el riu de Gorgos. És termenal dels tres municipis.

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gros de Muleta, cap  (Sóller, Mallorca OccidentalCap de la costa de Tramuntana, a ponent del port.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gros de Ternelles, puig  (Pollença, Mallorca SeptentrionalCim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d'Ariant i de Ternelles.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Bancells, Josep  (Vic, Osona, s XIX)  Escultor. Fill de Josep Gros i Real, al qual succeí en el seu taller, que el 1870 traspassà al seu fadrí major Agustí Potellas i Escayola.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Oliveres, Josep  (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 - Vic, Osona, 1857)  Escultor. S'establí a Vic. És autor del retaule de sant Isidre, a Campdevànol (Ripollès), i d'obres per a la seu de Vic, així com d'altres que es troben avui al Museu Episcopal de Vic.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Pujol, Miquel dels Sants  (Vic, Osona, 1933 - )  Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956. Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d'investigador és dedicada a l'estudi dels còdexs i a l'edició de texts litúrgics primitius catalans, del s VII al s XV. Són notables les seves edicions de texts inèdits de l'Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals deInici página Narbona del s IX passats a Catalunya i països d'influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya. El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l'Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gros i Real, Josep  (Vic, Osona, 1798 - 1867)  Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus.

105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Grossa, illa  (Eivissa, EivissaIllot (43 m alt) de la costa meridional, que tanca per llevant el port d'Eivissa, unida a través d'uns dics amb es Botafoc i amb l'illa Plana.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grossa, illa  (Castelló de la Plana, Plana AltaVeure> Columbret Gran.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grossa, la  (Calders, Bages)  Masia i església en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on es troba l'hostal de la Grossa, ja en terme d'Avinyó.

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGrossa, serra  (Costera / Vall d'AlbaidaAlineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, separa les dues comarques. Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest - nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d'Albaida n'aprofita una d'aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús). S'estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grua, la  (Montmeló, Vallès OrientalVeure> Sant Crist de la Grua, el.

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grumet de Montpié, Joan Maria  (Rosselló ?, s XVIII – Lió, França, 1793)  Eclesiàstic. Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó (1779-83). Fou vicari de l'arquebisbe de Tolosa (Llenguadoc). El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat. Fou executat pel comitè revolucionari de Lió.

Anar a:    Grau d'A ]    [ Grau i M ]    [ Grav ]    [ Gres ]    [ Gril ]    [ Gros ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons