|
|
|
Anar a: [ Grau d'A ] [ Grau i M ] [ Grav ] [ Gres ] [ Gril ] [ Gros ] La violència és el darrer recurs de l'incompetent. (Isaac Asimov) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grau d'Amposta, el (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l'Ebre. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Benicarló, el (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós an l'aglomeració de la ciutat. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Borriana, el (Borriana, Plana Baixa) Barri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana. El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d'introducció recent i desenvolupament més aviat local. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Gandia, el (Gandia, Safor) Barri marítim, situat vora la desembocadura del riu d'Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca. El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Moncofa, el (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Grau de Morvedre, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Antic barri marítim de la ciutat (o el Grau Vell), entre la gola de Colomer i la de Bernat, dos quilòmetres al sud de l'actual Port de Sagunt, construït al començament del s. XX, el qual desplaçà l'antic grau. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de Nules, el (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau de València, el (València, Horta) Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria. Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el s. XX ha sofert una gran transformació, tant en l'aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries. De lloc d'estiueig de 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grau i Andreu, Francesc (Torrent de l'Horta, Horta, 1772 – València, 1834) Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general. Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L'expulsió d'Agar (Academia de San Fernando de Madrid). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Antolí, Isidre (Sabadell, Vallès Occidental, 7/set/1945 - ) Novel·lista. Entre la seva producció cal fer esment de les novel·les Fugida en gris (premi Ciutat d'Olot 1979), Sol sense sol, Vent de memòria (premi Ciutat de Palma 1983), Elia (1985), Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985), La nit vermella i En última instància (1993). També ha publicat els reculls de narració curta Del temps del joc al joc del temps (1984) i Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Bassas, Joan (Barcelona, 1819 – s XIX) Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d'ensenyament. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Casas, Jaume (Barcelona, 1896 – València, 1950) Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista "Kataluna Esperantisto", i compilà la Kataluna Antologio. És autor d'obres didàctiques d'aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ('Poemes d'amor', 1924), Novaj amaj poemaj ('Nous poemes d'amor', 1927) i La lasta poemo ('El darrer poema', 1936). Traduí a l'esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig. Deixà també poemes en català. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Collell, Josep (Fígols d'Organyà, Alt Urgell, 5/gen/1937 - ) Poeta. Estudià teologia, psicologia analítica i ciència de la literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d'emigrants. Ha publicat Joc d'arrels i d'estels (1965) i Antologia de sacerdots poetes (1975). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Delgado, Jacint (Barcelona, 6/abr/1877 - Buenos Aires, Argentina, 14/ago/1958) Dramaturg en castellà. Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l'activitat dramàtica i mirà d'enlairar el nivell de l'escena hispànica. El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s'inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930). Fou ambaixador de la República i s'exilià a Buenos Aires el 1939. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Fernández, Ramon (Barcelona, 1947 - ) Historiador i historiògraf. Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado (1969), fou professor del departament de geografia d'aquella universitat entre el 1970 i el 1987. Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels s XVIII i XIX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre els quals El parc de la Ciutadella. Una visió històrica (1984; amb col·laboració), La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 (1997; amb col·laboració). Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari, 1888-1988 i és coautor de 70 articles d'Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (1979) i de 58 veus més del Diccionari d'Història de Catalunya, a les quals cal afegir els 11 articles 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Figueras, Alexandre de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1834 – Barcelona, 1896) Pintor. Deixeble de Pau Milà a Llotja, del qual seguí la seva línia purista. Estudià després a Madrid. Fou un típic pintor d'història (Translació de Jaume el Conqueridor a Poblet) i, a l'adveniment d'Amadeu de Savoia, esdevingué retratista seu. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Garriga, Josep (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1929 - ) Pintor i tapisser. Estudià a l'escola d'Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l'obrador de Jean Lurçat. Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l'art del tapis, creant un llenguatge original amb l'incorporació de nous materials. Fundador de l'Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959. Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l'església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d'Argentona i de Cornellà de Llobregat. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grau i Gómez, Miquel (Alacant, 1957 - 16/oct/1977) Militant comunista. Membre del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). De caràcter senzill i afable, morí com a resultat de la ferida d'un maó que li va ser llançat mentre participava el dia 6/oct en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Mas, Manuel (Barcelona, 1890 - 1974) Pintor i restaurador d'obres d'art. Es formà a Llotja i amplià els seus coneixements com a restaurador a Itàlia i a França. És autor d'aquarel·les inspirades en els paisatges de Mallorca i de la Costa Brava, però, sobretot, ha destacat com a restaurador. Fou nomenat director dels tallers de restauració de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimoni Nacional i professor de la seva especialitat a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi. Restaurà dos quadres del Greco que hi ha al Cau Ferrat de Sitges, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya de San Antonio de la Florida. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Masip, Xavier (Barcelona, 1951 - ) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona on, anys després, exercí durant un temps com a professor. S'inicià en l'art conceptual, però a partir del 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra Per una crítica de la pintura a Barcelona, amb un grup d'artistes a l'entorn de la revista "Trama". Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya, tot reivindicant la pràctica de la pintura. Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció, i a la potenciació del gest i el color. Entre les seves darreres exposicions sobresurten la realitzada a la galeria Maeght de París (1989) i a la galeria Salvador Riera de Barcelona, el 1992. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grau i Mollà, Joan (Alcoi, Alcoià, s XVII - Salses, Rosselló, s XVII) Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640. Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses. Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Sala, Emili (Barcelona, 1911 – Sitges, Garraf, 1975) Pintor. De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l'Escola de París. Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells. Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos. 26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Grau i Santos, Julià (Canfranc, Aragó, 1937 - ) Pintor. Format a Barcelona. Fill del també pintor E. Grau i Sala. Utilitza diverses tècniques amb la mateixa correcció: dibuix, oli, pastel, quarel·la. Estilísticament, s'inclina cap a l'expressionisme. El 1962 guanyà la medalla Ramon Rogent al Saló de Maig celebrat a Barcelona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Solà, Jordi (Barcelona, 27/oct/1930 - ) Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma. Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s'acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic. Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Torras, Francesc (Barcelona, s XIX – 1864) Filàntrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d'una pensió vitalícia, la donació d'alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grau i Villespinós, Joan Baptista (Reus, Baix Camp, 1832 - Tábara, Lleó, Castella, 1893) Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l'arxidiòcesi. Promogut bisbe d'Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal. Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista "El Criterio Tridentino". 30 ANDORRA - GEOGRAFIA Grau Roig, el (Canillo / Encamp, Andorra) Centre d'esquí entre les dues parròquies, a l'anomenat terreny de la Concòrdia, a la capçalera de la Valira d'Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ dels Pessons. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grau Vell, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Veure> Grau de Morvedre, el 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graudescales, monestir de (Montmajor, Berguedà) Petit monestir, consagrat l'any 913, l'ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d'Urgell. El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s'incorporà a la diòcesi de Solsona. Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del s XVI. L'església -una bona mostra de l'art català- ha estat 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graugés (Avià, Berguedà) Llogaret, vora l'estany de Graugés, al sud-est del poble. A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graugés i Camprodon, Felip (l'Estany, Bages, 1889 – Barcelona, 1973) Poeta i periodista. Fou redactor de "La Publicitat" i d'"El Matí" i administrador de "La Nau". Mestre en Gai Saber el 1936. Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973). 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Graulera (Illa, Rosselló) Veure> Sant Maurici de Graulera. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graupera i Lleonart, Fèlix (Barcelona, 1873 - Arenys de Mar, Maresme, 1936) Industrial i polític. Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers. Elements no identificats l'agrediren el 5/feb/1920. Morí assassinat. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Graus (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria, a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Tavascan, aigua avall de Noarre. 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Graus (Aragó) Municipi de l'antic comtat de Ribagorça. Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l'aragonès. 39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Grava, pic de la (Alta Cerdanya) Cim del massís del Carlit, al nord del cim culminant, a la línia de crestes que separa la Cerdanya del Llenguadoc. És separat del pic de Carlit per la portella de la Grava (2.397 m alt), que comunica l'estany de Lanós (vall de Querol) amb la Bullosa (vall de la Tet), immissari de la qual és el riu de la Grava, que davalla d'aquest pic. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gravalosa i Gironès, Josep (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1975) Compositor. Violinista de l'orquestra del pare de Juli Garreta i amic d'aquest. El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla. Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gravat d'Àger Sobrenom del militar carlí Joan Castells i Rossell. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Graves, Robert Ranke (Londres, Anglaterra, 1895 - Deià, Mallorca, 1985) Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa. Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d'una concepció estètica romàntica: l'art i la vida no poden anar separats. 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Graves, ses (Alaior, Menorca) Sector de tramuntana del terme. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA
112 CATALUNYA NORD - CULTURA GREC (Rosselló) Sigles del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. 46 CATALUNYA - CULTURA Grec, Teatre (Barcelona, 1929) Espai obert, inspirat en el teatre d'Epidaure, construït per a representacions a l'aire liure. Modernament ha donat nom a un festival anual d'estiu. 111 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Grècia, influència catalana a (Grècia, s XIII - s XV) Període en que el país estigue sota el domini de la corona catalano-aragonesa. El perill turc impulsà l'emperador Andrònic II a contractar la Companyia Catalana dels almogàvers. Un dels caps, Ferran Ximenis d'Arenós, passà al servei del duc Guiu II d'Atenes (1302-05). Els catalans, des de Gal·lípoli, emigraren cap a Cristòpolis (Kabàla) (1307). L'infant Ferran de Mallorca, després d'algunes incursions a Tessàlia, anà al Negrepont, on les seves naus foren saquejades i ell fou fet presoner i tancat al castell de Sant Omer (Tebes). El cronista Muntaner, també pres, fou restituït a la Companyia, establerta a Cassandria (Calcídica). Bernat de Rocafort atacà Tessalònica i el mont Athos, amb la pretensió de fer-se rei de Macedònia, però fracassà. Lliurat per la seva gent al francès Thibaut... Segueix... 47 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Gregal Llibres (València, 1983 – 1989) Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d'Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català. Especialment orientada cap al camp de l'educació, cobrí totes les àrees de l'ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d'antologies literàries. Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions "Gregal 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gregori (Catalunya, s XII - Tarragona, 1146) Prelat. El 1143 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, seu que havia estat vacant durant sis anys després de la mort de sant Oleguer. Poc abans de prendre possessió era un dels signants, titulant-se arquebisbe electe, del privilegi d'instauració i dotació inicial de l'orde del Temple, concedit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La seva governació seria molt curta, i fou succeït per l'arquebisbe Bernat Tort. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gregori (Catalunya, s XIV) Il·luminador. Il·luminà un llibre d'hores per a la reina Violant de Bar, muller de Joan I. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gregori, Gaspar (País Valencià, s XVI) Escultor i arquitecte. Projectà les galeries exteriors de l'absis de la capella de l'ajuntament de València, la construcció de les quals començà el 1566. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gregòrio, Narcís (València, s XVI - 1562) Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París. Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d'Aristòtil. 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gregory, Lleó (Tuïr, Rosselló, 1/nov/1909 - Perpinyà, 22/oct/1982) Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades. Presidí el comitè departamental d'expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gréixer (Ger, Baixa Cerdanya) Poble (1.350 m alt), situat a mitja costa de la Solana, per damunt de Ger i d'All. La seva església parroquial (Sant Climent) depèn de la d'All. És esmentat ja el 839. 55 ANDORRA - GEOGRAFIA Grella, gorja de la (la Maçana, Andorra) Congost de la parròquia, per on la ribera d'Ordino deixa la vall d'Ordino i entra a la plana d'Andorra. Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella. 56 CATALUNYA - EMPRESA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grenyada, serra (Sant Pere de Torelló, Osona) Veure> Sarreganyada. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grenzner i Fellner, Eduard (Barcelona, 1830 – 1908) Pintor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona i a Roma. Participà diversos anys a les exposicions de Barcelona amb obres de tipus religiós. Aixó no obstant, excel·lí sobretot en el retrat d'estil romàntic. Viatjà per molts països d'Europa i d'Amèrica, i durant un quant temps visqué a Cuba, on fou administrador de finques. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gres i Comas, Jaume (Barcelona, s XIX – 1885) Periodista i hebraista. Mort encara jove. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gresolet (Saldes, Berguedà) Santuari de la Mare de Déu del Gresolet i petita vall, limitada per cingleres, al peu del Pedraforca, coberta de bosc. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gressillon, font d'Et (les Bordes, Vall d'Aran) Font urbanitzada, de la vall de l'Artiga de Lin, aigua amunt del santuari, a l'esquerra del riu d'Et Joeu. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA greuge (Catalunya-Aragó, s XIII - s XIV) Reclamació presentada a les corts per actes il·legals i abusos comesos pel rei, els funcionaris reials, els senyors o les autoritats municipals, a fi d'obtenir-ne la reparació. L'any 1409 s'acordà que, per resoldre els gruges, calien nou representants designats pel rei i uns altres nou representant els braços (jutges de greuges), però l'any 1419 aquest nombre es reduí a nou (tres de 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Greus, Vicent (Alginet, Ribera Alta, 1837 – Barcelona, 1907) Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i V.V. Querol. Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català. Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grevalosa (Castellfollit del Boix, Bages) Poble, situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grevalosa, Francesc de (Barcelona ?, s XVII) Polític (òlim d'Amat i de Grevalosa). Baró de Castellar. El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya. Foren rebuts per Richelieu el 3/gen/1641; aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent; més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l'autoritat de Lluís XIII de França. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grià (Vall-llobrega, Baix Empordà) Veure> Roca de Grià. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grialó (Artesa de Segre, Noguera) Antic castell i despoblat (ant: Grealó), al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grier, el (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Veïnat. 69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grifé (Navès, Solsonès) Masia, que juntament amb la del Soler de Gramoneda formà la quadra del Soler i Grifé. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grifó, Mestre del (València ?, s XVI) Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (v 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino. Encara que palesa la influència de Yáñez i Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grífol, Francesc (País Valencià, s XVIII – 1766) Pintor. Fou una curiosa figura de formació autodidacta, que començà a adquirir fama venent pels pobles les seves pròpies obres. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grifolla i Giner, Miquel (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII – 1698) Gramàtic. Era conegut també pel seu segon cognom. Les classes que donava a la seva vila natal eren molt concorregudes per alumnes que venien de lluny, atrets per la seva fama. La seva Prosodia fou editada en 1729. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grijalbo i Serres, Joan (Gandesa, Terra Alta, 3/jul/1911 - Barcelona, 22/nov/2002) Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39). Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a "Treball" i al "Butlletí de la Conselleria d'Economia". S'exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l'editorial Grijalbo. 77 MÓN - EMPRESA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grillera, castell de (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Antic castell (1.060 m alt), les ruïnes del qual són aturonades al límit amb el terme d'Albanyà, a ponent del santuari del Fau. 79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Grimalt, Josep A. (Illes Balears, s XIX - s XX) Escriptor. És autor de la novel·la d'humor Història d'una dama i un lloro. 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grimau, Pere (Perpinyà, s XIV – s XV) Ciutadà. El 1396 fou membre de l'ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí l'Humà, després de la mort de Joan I. Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l'Interregne (1412-12). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament. També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l'assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d'assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grimau i de Corbera, Josep de (Barcelona ?, v 1674 - Catalunya, s XVIII) Militar. Fou tinent general de l'exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733). Fou virrei de Sicília (1754). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Griñó, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Villa de Salut L'Aliança. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grinyó, Maria (Tortosa ?, Baix Ebre, s XVIII – Tortosa, 1836) Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci. Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill. Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grions (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) Poble, al sector meridional del terme, a l'esquerra de la riera d'Arbúcies. L'església parroquial és dedicada a sant Gabriel. Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera. 86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gris, Juan (José Victoriano González Pérez) (Madrid, 1886 – París, França, 1927) Pintor. Amic de Picasso. Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista "Papitu". 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Grisolia i Garcia, Santiago (València, 1923 - ) Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i se n'anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York. Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica. Fou proposat en 88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Grist (Saünc, Alta Ribagorça) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l'Éssera, a la confluència amb l'aigüeta de Grist. Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l'aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist). L'església parroquial és dedicada a sant Feliu. Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l'Éssera. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gritella, serra de la (Baix Camp) Serra (1.089 m alt) de les muntanyes de Prades, estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l'Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana. 90 ANDORRA - GEOGRAFIA Griu, alt del (Encamp, Andorra) Cim (2.850 m alt), que domina per llevant la vall d'Encamp, entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu) i d'Ensagens. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grivé i Simon, Josep (Barcelona, 28/mai/1907 - 12/mar/1984) Compositor de sardanes. Estudià a l'Escola Municipal de Música. És autor de les sardanes titulades L'enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l'obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grony, Francesc (Barcelona, s XIV) Ciutadà. El 1343 fou un dels prohoms que reberen Pere III en tornar aquest de Mallorca. L'any següent era un dels delegats de Barcelona a l'assemblea parlamentària celebrada a la ciutat, per decidir la sort de Jaume III de Mallorca. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grony, Pere (Barcelona, s XIII) Ciutadà. A l'assemblea de braços de des/1228 fou un dels qui parlaren en nom de l'estament popular. Oferí tot l'ajut de Barcelona al rei Jaume I, de cara a emprendre la projectada expedició de conquesta de Mallorca. 113 AMÈRICA - POLÍTICA Grop Nacionalista Radical (Santiago de Cuba, Cuba, 1908 - v 1960) Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l'Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical. El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l'Havana (1928) de Francesc Macià. El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d'Amèrica, i publicà un butlletí. Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro. 95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gros, cap (Ciutadella, Menorca) Cap i promontori (107 m alt) de la costa septentrional, que tanca per llevant la cala d'Algaiarens. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gros, cap (Palamòs, Baix Empordà) Cap de la costa, que separa la Fosca, a llevant, de la cala Margarida. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gros, tossal (Dénia / Xàbia / Teulada, Marina Alta) Massís muntanyós (332 m alt), que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d'aquest amb el riu de Gorgos. És termenal dels tres municipis. 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gros de Muleta, cap (Sóller, Mallorca Occidental) Cap de la costa de Tramuntana, a ponent del port. 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gros de Ternelles, puig (Pollença, Mallorca Septentrional) Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d'Ariant i de Ternelles. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Bancells, Josep (Vic, Osona, s XIX) Escultor. Fill de Josep Gros i Real, al qual succeí en el seu taller, que el 1870 traspassà al seu fadrí major Agustí Potellas i Escayola. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Oliveres, Josep (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 - Vic, Osona, 1857) Escultor. S'establí a Vic. És autor del retaule de sant Isidre, a Campdevànol (Ripollès), i d'obres per a la seu de Vic, així com d'altres que es troben avui al Museu Episcopal de Vic. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Pujol, Miquel dels Sants (Vic, Osona, 1933 - ) Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956. Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d'investigador és dedicada a l'estudi dels còdexs i a l'edició de texts litúrgics primitius catalans, del s VII al s XV. Són notables les seves edicions de texts inèdits de l'Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gros i Real, Josep (Vic, Osona, 1798 - 1867) Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus. 105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Grossa, illa (Eivissa, Eivissa) Illot (43 m alt) de la costa meridional, que tanca per llevant el port d'Eivissa, unida a través d'uns dics amb es Botafoc i amb l'illa Plana. 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grossa, illa (Castelló de la Plana, Plana Alta) Veure> Columbret Gran. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grossa, la (Calders, Bages) Masia i església en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on es troba l'hostal de la Grossa, ja en terme d'Avinyó. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grua, la (Montmeló, Vallès Oriental) Veure> Sant Crist de la Grua, el. 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grumet de Montpié, Joan Maria (Rosselló ?, s XVIII – Lió, França, 1793) Eclesiàstic. Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó (1779-83). Fou vicari de l'arquebisbe de Tolosa (Llenguadoc). El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat. Fou executat pel comitè revolucionari de Lió.
Anar a: [ Grau d'A ] [ Grau i M ] [ Grav ] [ Gres ] [ Gril ] [ Gros ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gremi de Fabricants de Sabadell
Griera i Gaja, Antoni