|
|
|
L'home veritablement lliure és el que pot rebutjar una invitació sense excusar-se. (Jules Renard) comtat de CardonaTítol senyorial Concedit l'any 1375 a Hug II de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat. Durant el seu llarg govern (1334-1400), el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació (1381) del vescomtat de Vilamur, de la rica i extensa baronia de Bellpuig (1386) i de la de Juneda.
Joan Ramon Folc (II) renuncià aquell comtat en el seu fill Joan Ramon Folc (III), el qual fou sens dubte la figura més brillant de la casa de Cardona. En esclatar la guerra civil (1462) abraçà la causa reialista i fou la principal figura militar de Joan II en aquella llarga lluita, de la qual fou també un dels grans beneficiaris. El seu hereu Joan Ramon Folc (IV) de Cardona (1486-1513), a qui, com a nét de Jaume II d'Urgell el Dissortat, foren fetes propostes de reialesa pels catalans rebels a Joan II (1466), es mantingué fidel al rei, i fou recompensat amb la investidura del comtat de Pallars, erigit en marquesat (1491), i l'erecció del comtat a ducat de Cardona (1491). En morir el seu successor Ferran de Cardona i Enríquez (1543), heretà el ducat la filla d'aquest, Joana (I) de Cardona i Manrique de Lara.
Al s XVII, el ducat pròpiament dit, que comprenia les terres de l'antic vescomtat, era compost de quatre grans batllies (Cardona, Solsona, Torà i Morunys).
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
