[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Juan ]    [ Jub ]    [ Jug ]    [ Julia, P ]    [ Jun ]    [ June ]

Si dubtes cada dos per tres, acabaràs per no fer mai res. (Antoni Pi)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juan i Arbó, Sebastià  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 27/oct/1902 – Barcelona, 2/gen/1984)  Novel·lista, biògraf i periodista. Des de jove visqué a Barcelona. El 1931 publicà la primera novel·la, L'inútil combat, seguida de Terres de l'Ebre (1932, premi Fastenrath 1935), i Camins de nit (1935). La seva novel·lística representa l'actualització de la novel·la rural partint de tipus camperols i de la descripció d'un ambient que mena a una constant lluita entre l'home i la natura. Enmig de la desolació del paisatge sobresurten uns personatges feréstecs que, a través d'una narrativa violenta i tallada, ressalten pels trets morals i pel seu clam existencialista. Després de la guerra civil, publicà també en castellà. Fou amb Tino Costa, novel·la catalana publicada el 1947, que retornà a les tècniques anteriors. Les obres de l'etapa castellana són inferiors a la catalana, com la discutida biografia Verdaguer (1951), L'hora negra (1961), Narracions del delta (1965) i L'espera (1967). Col·laborà habitualment a la premsa.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juan i Domènech, Josep  (Catalunya, s XX)  Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech. Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (set-des/1936 a l'abr/1937), d'economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abr/1937) i de nou de serveis públics (abr-mai/1937). Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del jul/1937 al gen/1939). A l'exili s'alineà amb la CNT "política", que tingué com a òrgan "España Libre".

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juan i Dòmine, Josep  (València, 1871 – 1931)  Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador. Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d'Àfrica i, més tard, la Companyia Transmediterrània. També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juan i Marco, Francesc  (Saix, Alt Vinalopó, 1877 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Era advocat. Escriví contes i estudis històrics: Historia de Sax (1916, reeditada el 1920), Genealogías (1917), El valle de Castalla (1919) i De todo un poco (1923).

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Juan i Rosselló, Jaume  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1909 – Barcelona, 1962)  Pintor. Establert a Barcelona. El 1936 es donà a conèixer a l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc, a Barcelona. Conreà el gènere figuratiu i, en certa manera, classicitzant, del noucentisme. El 1948 participà al Grup dels Set.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juan i Santacília, Jordi  Veure> Joan i Santacília, Jordi.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Juan i Servera, Catalina  (So N'Armadans, Mallorca, 1926 - )  Pintora i escriptora. La seva obra, que signa amb el nom de Caty Juan, es caracteritza per la utilització de contorns perfilats i d'una coloració plana; és un bon exemple de la neofiguració mallorquina. Entre altres llocs, ha exposat individualment a les Balears, a París i a Barcelona.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juan i Torner, Albert  (Barcelona, 1872 – 1957)  Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Juan i Tous, Jeroni  (Artà, Mallorca, 1906 - 1983)  Dibuixant i escriptor. Fotògraf especialitzat en obres d'art, conreà també el dibuix dins el cànons clàssics. Ha publicat l'útil recull La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII), inclosa en la Història de Mallorca coordinada per J. Mascaró i Pasarius.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juandó i Arboix, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1905 - )  Escriptor i eclesiàstic. Ha col·laborat en molts diaris i revistes. En 1955 publicà el llibre titulat Crónicas del Ampurdán. Fou arxiprest de Peralada.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juandó i Rafecas, Cristòfor  (Catalunya, s XIX – s XX)  Inventor. Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú. Inventà un aparell volador, anomenat "Aviador Juandó". Publicà Navegación aérea (1900) i Navegación aérea o aviación (1914).

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Juanes, riu  (Foia de Bunyol)  Veure> Joanes, riu.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juani i Frígola, Antònia  (Barcelona, 1846 – 1903)  Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d'E. Vidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d'Ubach i Vinyeta, el 1870. Fou primera dama de diverses companyies. Es casà amb el director i actor Emili Arolas.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juanola i Reixach, Francesc  (Tortellà, Garrotxa, 1891 – Manresa, Bages, 1968)  Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages. Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juanpere, Salvador  (Vilaplana, Baix Camp, 1953 - )  Escultor i pintor. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona. Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric. Des del 1980 se centrà en l'escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra. L'any 1996 presentà una exposició individual al Palau de la Virreina de Barcelona. Juanpere

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jubalcoi  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, 7 km a l'est de la ciutat.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jubany i Arnau, Narcís  (Santa Coloma de Farners, Selva, 12/ago/1913 – Barcelona, 26/des/1996)  Cardenal (1973). Estudià al Seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot (1939). Llicenciat en teologia i doctor en dret canònic, professà aquesta matèria al seminari de Barcelona i és autor de diverses obres sobres aquests temes. Canonge (1954) i consiliari de diverses obres apostòliques, entre les quals l'Associació Catòlica de Dirigents, i primer delegat episcopal als Habitatges del Congrés. Bisbe auxiliar de Barcelona (1955), residencial de Girona (1964) i arquebisbe de Barcelona (1971). Com a cardenal, prengué part a les sessions del concili Vaticà II i en el Sínode (1974). Presidí diverses Comissions Episcopals en el si de la Conferència Episcopal Espanyola i formà part de la Comissió Pontifícia per a la Reforma del Dret Canònic. Cardenal prevere del títol de sant Llorenç in Damaso (1973), fou també Gran Conseller de la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1999 les seves despolles van ésser dipositades a la catedral de Barcelona.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jubany i Carreres, Francesc  (Barcelona, 1787 – 1852)  Pintor. Format a l'Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s'establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona. Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jubany i Carreres, Llorenç  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Gravador de medalles. Germà de Francesc i de Miquel.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jubany i Carreres, Miquel  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Gravador de medalles. Germà de Francesc i de Llorenç.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jubí, Joan  (Illes Balears, s XVI – Barcelona, 1571)  Bisbe franciscà, teòleg i humanista. Fou provincial de Catalunya, i des de la seva consagració com a bisbe titular de Constantina (1542) actuà d'auxiliar dels bisbes de Barcelona (Joan de Cardona, Jaume Caçador, Guillem Caçador). Present a la segona etapa del concili de Trent (1551-52), intervingué en els debats sobre l'eucaristia i la penitència, posteriorment publicats (Barcelona, 1570), com també altres opuscles.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jucef Ravaya  (Catalunya, s XIII – Sicília, Itàlia, 1282)  Funcionari jueu al servei de Pere III de Catalunya-Aragó. Ocupa diversos càrrecs administratius a Girona i Besalú. Fou home de confiança del monarca, que el nomenà tresorer per a tota la corona. Es cuidà de recaptar l'impost de bovatge.

23 ANDORRA - GEOGRAFIA

Juclà, vall de  (Canillo, Andorra)  Capçalera nord-oriental de la vall d'Incles. S'origina als estanys de Juclà, d'origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt. La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l'est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l'Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Judacot (o Judà)  (Barcelona, s IX)  Missatger. Enviat en 876-877 a l'emperador Carles el Calb. És el primer jueu català del qual es té notícia.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Judas, Emili  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Forjador. Establert a Barcelona el 1870. És autor de notables treballs de caràcter artístic.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - CULTURA

judeocatalà  (Catalunya-Aragó, s XIV - 1492)  Antiga variant del català. Coneguda fins al 1492. Pròpia dels jueus que residien al Principat de Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Júdice, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. Era de família genovesa. El 1633 publicà una biografia del marquès de Tarifa. Deixà d'altres escrits.

28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Juegues  (Torrelles de la Salanca, Rosselló)  Antic terme, al nord-oest del poble, a la vora dreta de l'Aglí. La seva església és actualment santuari dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juer i Albertí, Joan  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Polític. Defensà Girona de les tropes napoleòniques. Fou governador militar de Puigcerdà. Formà part de la Regència d'Urgell com a ministre de justícia (1821-22).

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jueu, cap des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Promontori (240 m alt) de la costa occidental de l'illa, vers les illes des Vedranell i des Vedrà, a l'extrem del qual hi ha els penyals anomenats l'Oliva. Hi ha la vella torre de guaita des Savinar.

97 CATALUNYA - PUBLICACIONS

Jueves, El  (Barcelona, 1977 - )  Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l'actualitat, i en les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l'estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d'altres. El Jueves (en castellà)

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juez i Castellà, Jaume  Veure> Xirinius (caricaturista).

32 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Juez de Paz, El  (Palma de Mallorca, 1/nov/1868 - 25/gen/1872)  Periòdic polític i satíric en castellà. Dirigit per Miquel Bibiloni i Corró. S'oposà al canvi de règim del 1868 i defensà la restauració.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juglà i Font, Antoni  Veure> Joglar i Font, Antoni.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juglar, Joan Pere  (Catalunya, s XVII)  Farmacèutic. Escriví obres professionals, com la titulada De pastillis viperinis (1664).

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Juià  (Gironès)  Municipi: 8,38 km², 94 m alt, 340 hab (2014). Situat als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels, al peu del santuari dels Àngels, al nord-est de Girona, al sector nord de les Gavarres, que accidenten el sector meridional del terme. És drenat per torrents que aflueixen al Ter a través de la riera de Palagret. Cobert de bosc (alzines, roures i castanyers). Agricultura de secà localitzada a l'inici de la plana del Ter, on s'hi conrea, en rotació, blat, blat de moro, llegums i farratge. Ramaderia de bestiar boví. El poble és dominat per l'església de Sant Pere. L'antic castell de Juià és esmentat ja a mitjan s XI. El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Costa i del Mas Nadal, el raval del Mas Seguer i el santuari de Sant Joan Salern. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Juinyà  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Poble (194 m alt), situat a l'esquerra del Junyell, poc abans de l'aiguabarreig amb el Fluvià. L'antiga església de Sant Martí, seu d'un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú; el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jujol i Gibert, Josep Maria  (Tarragona, 16/set/1879 – Barcelona, 1/mai/1949)  Arquitecte i dibuixant. Fou professor de dibuix a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Deixeble de Gallissà, i de Font i Gumà, perfeccionà els seus estudis amb Antoni Gaudí, és un alt exponent del modernisme. Més conegut per les seves realitzacions com a decorador que no pas com a arquitecte, la seva obra es caracteritza per una gran imaginació i una extraordinària sensibilitat colorista. Les seves construccions, de clara influència gaudiniana, són la Torre dels Ous de Sant Joan Despí (1913), les cases Heras i Planelles de Barcelona, el nou santuari de Montserrat de Montferri (1927), l'església del Carme i el teatre del Patronat Obrer, de Tarragona, i les col·laboracions amb Gaudí al Parc Güell i a la casa Batlló. Projectà, també, la font monumental de la plaça d'Espanya, a Barcelona, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929.

38 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Jújols  (Conflent)  Municipi: 10,11 km², 975 m alt, 47 hab (2012). Situat a l'esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d'Oleta i la pinosa de l'Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda. Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d'hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. La població ha anat disminuint durant tot el s XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s'ha estancat. El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (s XI), que contè una marededéu de fusta del s XIII. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juli, Josep  (Barcelona, s XVII - d 1694)  Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l'església de Betlem (edificada del 1681 al 1732). Fou conseller de la ciutat (1688-89).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Andreu  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Francesc  (Girona, s XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Isidre  (Catalunya, s XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d'un portal de l'església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Joan  (Catalunya, s XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d'uns Comentaris de la butlla d'Innocenci X i d'altres escrits religiosos en català.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Julià, Miquel  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Narcís  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)  Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l'Estudi General de Girona. Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698). Se'n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l'ensenyament de literatura catalana a la universitat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Onofre  (Florència ?, Itàlia, s XV - Villena, Alt Vinalopó, 1426 ?)  Escultor (o Julià el Florentí). Actiu a la seu de Barcelona, on realitzà la pila baptismal de marbre l'any 1433 i diverses claus de volta del claustre. Se l'ha identificat amb l'artista contemporani conegut amb el nom de Julià el Florentí, actiu a València vers el 1420, on féu els 12 relleus d'alabastre de la tanca del cor de la seu, que fins al s XVIII van tenir un emmarcament goticista, renovat després amb un de tipus neoclàssic.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Pere  (Catalunya, s XV - Constantinoble, Turquia, 1453)  Cònsol a Constantinoble. Exercià el càrrec el 1453, quan la capital bizantina fou atacada per les forces turques de Mahomed II. Assumí el comandament dels catalans que participaren a la defensa. Eren diversos

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià, Rafael  (Barcelona, s XV)  Ciutadà. L'1 nov 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat. La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l'acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julià el Florentí  Veure> Julià, Onofre (escultor).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià i de Pagès, Francesc Xavier  (Camprodon, Ripollès, v 1730 - Itàlia, s XVIII)  Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia. Destacà pels seus escrits filosòfics.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julià i Funes, Jeroni  (València, 1660 – 1736)  Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu. És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julià i Julià, Benet  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1726 – Montserrat, Bages, 1787)  Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l'Escolania de Montserrat. Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754. Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julià i Martínez, Eduard  (València, 1887 – Madrid, 1967)  Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d'Historia, de la d'Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a "Revista de Filología Española", "Boletín de la Academia de la Historia", "Revista castellana", etc. Ha publicat El americanisme en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l'estudi crític de l'obra del s XIV Regles de Amor i Parlament d'un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Julià i Perelló, Francesc  (Palma de Mallorca, 1879 - 1975)  Polític republicà. De jove milità uns quants anys en el partit socialista, però a partir del 1910 organitzà la Joventut Republicana Radical i fundà "La Voz del Pueblo" (1913-19). Tingué un paper destacat en la creació del Partit Autònom d'Unió Republicana de Mallorca el 1913. A partir del 1918 figurà en la direcció del Partit Republicà Federal, que contribuí a reorganitzar, i en fou president durant els anys 1930-31. Diputat a corts els anys 1931-36 i alineat amb Lerroux, fou també president de la diputació (1932).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julià i Ribes, Ascensi Antoni  (València, 1767 - Madrid ?, 1830 ?)  Pintor. Col·laborà amb Goya en l'execució dels frescs de Sant Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès. Conegut també amb el sobrenom d'El Peixcaoret. Al Museu de València s'hi conserva la tela El nàufrag, i d'altres, com La caiguda d'Ícar, es conserven en col·leccions particulars. Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juliachs, Pau  (Catalunya, s XIX)  Compositor. Dirigí la societat coral fundada a Vilafranca del Penedès dins el moviment dels Cors de Clavé. És autor d'algunes cançons.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juliachs i Mata, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1887 – Barcelona, 1980)  Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a "La Tralla", "Renaixement" i "Lluita", i director de "La Nació", setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial. Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republica i presidí el CADCI (1932-34). Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de "La Humanitat" a Barcelona.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Julian i Martín, Gonçal  (València, 1841 – 1902)  Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868. Coopropietari d'"El Mercantil Valenciano", combaté la Restauració. Fou regidor (1879-85) i diputat a corts (1893).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juliana i Albert, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1844 – 1890)  Pintor. Format a Llotja (Barcelona). Després residí durant molts anys a Itàlia. S'especialitzà en la composició i en la figura, i sentí predilecció per les vistes urbanes (Vista de Roma, Sortida de la darrera missa). Destacà també com a aquarel·lista.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julio Antonio  Veure> Rodríguez i Hernàndez, Juli Antoni.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julió i Nonell, Montserrat  (Mataró, Maresme, 1929 - )  Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L'anunciació de Maria). El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago. De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l'obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s'esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julivert i Casagualda, Manuel  (Reus, Baix Camp, 1930 - )  Geòleg. Estudià ciències naturals a Barcelona (1947-52) i a Oviedo, on es doctorà (1960). Contractat per la universitat de Bogotà (1957-63), publicà el seu estudi Cover and Bassement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and comparison with some other folded Chains (1970). Fou catedràtic de geologia a la universitat d'Oviedo (1963) i de l'Autònoma de Barcelona (1976). De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació: Decollement tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain (1974) i Sur la tectonique hercynienne à nappes de la chaîne cantabrique (1965); també en publicà alguns treballs sobre hidrogeologia càrstica. Dels seus treballs a Catalunya cal fer esment sobretot de: Geologia de la Serra de Miramar (1955) i Algunas precisiones de los plegamientos hercinianos en Cataluña (1954), entre altres. També és autor de diversos mapes geològics de la regió cantàbrica.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Julve i Salvadó, Jesús  Veure> Hausson (il·lusionista i prestidigitador).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncà, Benet  (Barcelona, 1821 – s XIX)  Compositor i eclesiàstic. Fou organista de Santa Maria del Mar. Compongué bon nombre d'obres de música sacra.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncà, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1742 – Girona, 1833)  Compositor i eclesiàstic. Fou segon mestre de capella a Santa Maria del Mar i primer a Girona i a Toledo. El 1792 tornà a Girona per ocupar-hi una canongia. Són conegudes diverses composicions seves.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncà i Juscafressa, Josep  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1888 – Madrid, 1972)  Instrumentista de contrabaix. Pertanyent a una vella família de músics de Banyoles. Fou cofundador de la cobla Barcelona (1922). Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu, de lluïment de contrabaix. Havia donat a conèixer algunes sardanes.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncà i Soler, Antoni  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – Saragossa, Aragó, 1952)  Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l'exèrcit a tot l'estat espanyol. Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncadella i Ballbé, Domènec  (Barcelona, 1900 - s XX)  Escriptor. Fou crític teatral a "La Veu de Catalunya" i col·laborador a la premsa comarcal. Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l'amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d'algunes novel·les roses, en català (Quan l'amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncadella i Burés, Josep Maria  (Barcelona, 1908 - )  Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d'Àngela Burés i Regordosa. Fou administrador únic d'Indústries Burés SA, president d'Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d'Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya. Es casà amb l'escriptora Mercè Salisachs.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncadella i Casanovas, Jeroni  (Barcelona, s XIX)  Fabricant. Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA (1864). Comprà el castell de Montesquiu. El seu nét fou Josep Maria Juncadella i Robert.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncadella i Martí, Miquel  (Barcelona, 1921 - )  Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d'Acció Catòlica Obrera a Barcelona. Fou també un dels creadors d'Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncadella i Robert, Josep Maria  (Catalunya, s XIX - s XX)  Industrial. Nét de Jeroni Juncadella i Casanovas. Es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d'una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès -amb el salt del Pastoral, avui d'Hidroelèctrica de Catalunya SA- i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Junçana  (Sueca, Ribera Baixa)  Despoblat.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junceda, Joan (Joan Garcia-Junceda i Supervia)  (Barcelona, 13/feb/1881 - Blanes, Selva, 10/set/1948)  Dibuixant il·lustrador i caricaturista. Seguí, en les seves historietes, un estil dinàmic, dins la línia de Caran d'Ache, i en certa manera d'Apel·les Mestres. Col·laborà en revistes humorístiques catalanes ("Cu-Cut!", "La Tralla", etc) i en diverses revistes i setmanaris de tot Espanya. Il·lustrà Don Quijote, El llibre de les bèsties, Contes russos, Canigó i, sobretot, les novel·les de J.M. Folch i Torres. Els seus dibuixos sobre temes de la vida barcelonina constitueixen una important font iconogràfica de l'ambient local dels primer decennis del s XX; en aquest vessant destaca la seva col·laboració en revistes com "En Patufet" i "Virolet". Usà pseudònims (Titella, Jafet, Papassa, etc).

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Juncosa  (Garrigues)  Municipi: 76,58 km², 575 m alt, 438 hab (2014). Situat als contraforts de la serra la Llena, entre el Montsant i el Set, subafluent de l'Ebre, al sud de les Borges Blanques, al límit amb el Priorat. Hidrografia representada per llargues valls, com la vall Major (o riera de Juncosa) i la vall de Reig. Domina la brolla de brucs i estepes. Economia agrícola de secà: conreus associats de blat, ametllers i oliveres; aquestes darreres representen més del 50% de la producció total. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Avicultura. Cooperativa agrícola dedicada a l'elaboració d'oli. El poble concentra tota la població del municipi i és dominat per l'església de Santa Maria. Té l'origen probablement en el lloc d'Hortó. El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Sisquella i l'antic castell de Vall-de-reig. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncosa, Joan  (Cornudella de Montsant, Priorat, s XVII - Catalunya, s XVII)  Pintor. Conreà la pintura religiosa. El 1679-80 decorà la cúpula del santuari de la Misericòrdia, de Reus. L'ajudaren en aquesta tasca el seu fill Joaquim, el seu nebot Josep i el deixeble Josep Franquet.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncosa, Josep  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Pintor i eclesiàstic. Nebot de Joan, es doctorà en teologia, però practicà la pintura al fresc i a l'oli. Obra seva és la volta de la sala capitular de la seu barcelonina i també algunes pintures del claustre. Pintà per a la capella de la Concepció de Tarragona i per a la cartoixa d'Escaladei. És considerat com un precursor de Viladomat.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Juncosa del Montmell, la  (el Montmell, Baix Penedès)  Poble (429 m alt) i cap del municipi, situat al peu del Montmell. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi havia hagut la comanda de Juncosa, dels templers, originada, sembla, pel trasllat de la de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès); el 1205 tenia preceptor propi. A l'extinció dels templers (1312), restà unida novament a la comanda hospitalera de les Gunyoles.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncosa i Domadel, Joaquim  (Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)  Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d'Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit. Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l'escola pictòrica coneguda amb el nom d'aquesta cartoixa. Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa. De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l'orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncosa i Ferret, Ramon  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20/oct/1941 – Barcelona, 24/ago/2000)  Pedagog i polític. Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d'entrar a l'administració de la Generalitat, l'any 1981, on s'encarregà de qüestions relacionades amb l'ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars. Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d'Ordenació de l'Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d'Ordenació i Innovació Educativa i director general de l'Institut Català de Noves Professions. Fou membre de CDC des de la fundació del partit i es convertí en un estret col·laborador de Jordi Pujol. A la seva mort, exercia el càrrec de director general d'Avaluació i Estudis del departament de presidència. El 1997 li fou atorgat el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva dedicació a l'escola catalana.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juncosa i Mestre, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1775 – 1841)  Poeta popular. Era agricultor. Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Juneda  (Garrigues)  Municipi: 47,30 km², 264 m alt, 3.497 hab (2014). Al límit amb el Pla d'Urgell i el Segrià. L'economia es fonamenta en l'agricultura: hi predomina la de regadiu, feta possible gràcies als regatges derivats del canal auxiliar d'Urgell i del torrent de la Femosa, amb aigües procedents del Segre; s'hi conreen principalment cereals (blat) i, en segon lloc, arbres fruiters (cada vegada més en augment, sobretot les pereres i les pomeres), alfals i verdures; al secà, oliveres i ametllers. Hi ha cooperatives fruitera, vinícola i oleícola. Avicultura. S'hi fabriquen materials per a la construcció (teules, maons, rajoles). Població creixent des del s. XVIII, que hi arribaren les aigües del canal d'Urgell, però en devallada a partir de mitjan s. XX. Al poble destaca l'església de la Transfiguració, barroca. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques- Consulta de dades

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Juneda, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda. Des del s XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juneda, Miquel  (Catalunya, s XIII)  Agent secret de Pere II el Gran. Fou enviat a Mallorca per preparar-hi l'expedició de l'infant Alfons, tan bon punt les operacions a Catalunya contra els croats francesos prengueren un caire favorable. El 12/set/1285 el rei ordenà a Bernat Escrivà que aparellés amb urgència i secret una barca, amb la qual Juneda passà a Mallorca i tingué els contactes que calien per tal de guanyar voluntats a favor de Pere II, que es proposava l'annexió de l'illa. Acomplida la seva missió, reembarcà tot seguit, abans que es produís la invasió de l'illa.

85 CATALUNYA - ESPORT

Junior, Club de Futbol  (Barcelona, 1917 - )  Societat esportiva i cultural. A partir del 1932 un grup de cantants del club muntaren òperes conegudes o n'exhumaren d'altres. Dirigia les representacions el mestre Josep Sabater. Destacà en les seves activitats el muntatge d'Una cosa rara, de V. Martín i Soler amb motiu del congrés de les Societats Internacionals de Musicologia i de Música contemporània.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Juniper Serra, fra  Veure> Serra i Ferrer, Josep Miquel.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy, Francesc  (Cardedeu, Vallès Oriental, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Metge. Fou cirurgià major de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, i catedràtic i sots-director del Col·legi de Cirurgia. És autor de diversos escrits professionals.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy, Joan Crisòstom  (Mataró, Maresme, 1767 – 1848)  Religiós escolapi. Fou provincial del seu orde. Sobresortí com a publicista i escriptor religiós.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy, Tomàs  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1782 - Anyós, Andorra, 1860)  Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos. Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d'Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d'història d'Espanya (1839).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy i Cornet, Manuel  (Barcelona, s XIX - s XX)  Enginyer industrial. Fill de Ferran Junoy i Vernet. Fou director general i conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima (1939).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy i Gelabert, Emili  (Barcelona, 1857 – 1931)  Periodista i polític. Estudià dret a Barcelona i dirigí durant bastants anys el diari "La Publicidad". Diputat per Manresa (1893-95) i per Barcelona (1898, 1903-05), col·laborà estretament amb Lerroux i secundà les seves actituds demagògiques i anticatalanistes. El 1906, tanmateix, arran de l'agitació militar i de l'anomenada Llei de Jurisdiccions, varià la seva posició política i s'adherí al moviment de Solidaritat Catalana, dins el qual tornà a ésser elegit diputat (1907). Aquell mateix any formà part del directori del partit d'Unió Republicana. Posteriorment fou senador en quasi totes les legislatures i mantingué una actitud liberal, encara que passà al camp monàrquic i féu costat a Cambó en diverses ocasions.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy i Muns, Josep Maria  (Barcelona, 10/des/1887 – 3/mai/1955)  Escriptor. Dedicat al dibuix i a la pintura, visqué a París, on va treballar com a caricaturista. Després va dedicar-se al periodisme i col·laborà a "La Veu de Catalunya", "La Publicitat", "La Campana de Gràcia" i "La Revista". L'any 1915 publicà a la revista barcelonina "Iberia" la famosa Oda a Guynemer, cal·ligrama, comentada per Apollinaire. Dirigí la revista "Trossos" i va esdevenir un dels representants del moviment d'avantguarda, però dins un corrent esteticista. El seu llibre Poemes i cal·ligrames (1920), conté una art poètica del tot revolucionària. Després, convertit al catolicisme, durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera s'inserí en el classicisme, creà "La Nova Revista" (1927-29) i fou un dels fundadors d'"El Matí". Com a teòric i assagista publicà Arte y artistas (1912), Conferències de combat (1923), Els drets i deures de la joventut (1924), El gris i el cadmi (1926) i L'actualitat artística (1931). Des del 1939 escriví en castellà i abandonà el seu catalanisme militant.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junoy i Vernet, Ferran  (Girona, 1862 – 1932)  Enginyer industrial. Ingressà a la Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general. Impulsor i director d'Electro-Metal·lúrgica de l'Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l'Ebre. Fou president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junqué i Tauran, Benet  (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 1902 – Montserrat, Bages, 1930)  Fotògraf. Nom que prengué Joaquim Junqué i Tauran en ingressar a Montserrat el 1918; fou ordenat de sacerdot el 1925. Després d'estudiar al Collegio di Sant'Anselmo (Roma), fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys. Fotògraf expert, féu albums de vistes de Montserrat i col·laborà eficaçment en la preparació de la Bíblia il·lustrada. Morí de tifus després d'un llarg viatge de treball seguint l'itinerari de Pau de Tars.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junquer i Lloveras, Josep  (Vilafant, Alt Empordà, s XIX)  Músic. Autor d'un Método para aprender a bailar sardanas largas (1835).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Junquera, la  (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues)  Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera. patrona del poble, actualment a l'església parroquial. Té l'origen en el grup d'ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cèrvoles).

Anar a:    [ Juan ]    [ Jub ]    [ Jug ]    [ Julia, P ]    [ Jun ]    [ June ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons