|
|
|
Anar a: [ Llat ] [ Llauri ] [ Llavaneres ] [ Lle ] [ Lledo ] [ Lleida ] És bo, en les llengües, remuntar-se sovint a les fonts i donar als mots el seu sentit físic i primitiu. (Joseph Joubert) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llat, estany (Alta Cerdanya) Estany de la capçalera de la vall d'Angostrina, a l'oest de la Bullosa, l'emissari del qual és el Mesclant d'Aigües. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llatas i Agustí, Àlvar (Lleida, 1872 – Barcelona, 1914) Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06). Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l'aplicació d'aquestes a la navegació. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llates, les (Terrassa, Vallès Occidental) Barri obrer i perifèric, situat a l'oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962. Format, principalment, durant els anys de 1950, té una estructura barraquista (el nucli original, al voltant de la 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llates i Serrat, Rossend (Barcelona, 1899 – 1973) Escriptor, compositor i crític musical. Llicenciat en dret, fou un dels capdavanters de l'esperit bohemi de les penyes i les tertúlies en cases benestants. Col·laborà, entre altres publicacions, a "El Be Negre" i "Mirador". Se n'anà el 1936 i, empresonat i depurat a l'Espanya de Franco, retornà el 1939. Poeta postsimbolista, publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946). Publicà també Resum de poètica catalana (1932), juntament amb A. Serra-Baldó; Francesca Bonnemaison de Verdaguer (1972), juntament amb Maria Cinta Balagué; Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), juntament amb Maria Canals, la seva muller, a més de dos llibres de memòries que destaquen, sobretot, per les dades i anècdotes: Trenta anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és fàcil (1971). Com a compositor escriví cançons i obres per a piano i orquestra. 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llatzeret, el (València, Horta) Antic nom del barri de Natzaret. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llatzeret, illa des (Maó, Menorca) Illa a la boca del port. Fou península fins al 1900, data en què fou construït el canal de Sant Jordi. Rep el nom d'un llatzeret edificat al s XVIII. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de (Barcelona, s XIX – 1904) Polític i periodista carlí. Besnebot del general Llauder. Dirigí "El Criterio Católico", "La Convicción". Fundador d'"El Correo Catalán" (1876), del qual fou propietari i director. També fundà "La Hormiga de Oro". Publicà alguns opuscles d'intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869). El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898). 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaudet, colònia (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Colònia tèxtil, a l'esquerra del Ter, aigua amunt de la vila. S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada per l'industrial J. Llaudet. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaugé, Fèlix (Barcelona, 1932 - ) Escriptor. És autor de les novel·les Depósito de cadáveres i Los cimarrones. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauger, Gaspar (Canet de Mar, Maresme, s XIX – Barcelona, 1904) Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona. Publicà diversos escrits de caràcter religiós. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauneta i Camps, Simó (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 - Catalunya, s XX) Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d'un desvagat (1962). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó, Josep Garcia Veure> Garcia i Llauradó, Josep. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó i Mariscot, Martí (Barcelona, 1903 – 1957) Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Borrell i Rebull. Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants, com a l'exposició del Nu (1933), del Cercle Artístic de Barcelona, on presentà un important Nu femení, i a l'exposició nacional de Madrid del 1934, on guanyà una primera medalla. Obtingué, a la postguerra, altres premis importants a Sevilla, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia. Fou professor a l'Institut-Escola de la Generalitat. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. La seva obra s'inclou dins la tendència postnoucentista, encara que hi ha un interès ben clar per buscar un major realisme. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llauradó i Rodon, Francesc (Reus, Baix Camp, 1865 - 1932) Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic "El Radical" i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries. Escriví obres menors per al teatre. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaurador i de Saserra, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític i notari. Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V. El 30/nov/1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s'esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4/set/1714, en què fou rebutjada l'oferiment de capitulació. L'11/set era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d'intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació. Els borbònics li confiscaren els béns. 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llaurí, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer. La seva filla i hereva Antònia l'aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo. Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd. La grandesa d'Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al nét d'aquest, Joaquim Manglano 21 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llausàs i Mata, Josep (Barcelona, 1817 – 1885) Literat i filòleg. Fou professor de francès i d'italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l'ensenyament del francès. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llauset, vall de (Montanui, Alta Ribagorça) Vall del Pirineu axial, a l'antic terme de Bono, a la vall de Barravés, que s'inicia al peu del pic de vall Hiverna, i s'estén en direcció nord-oest - sud-est, seguint el curs del riu de Llauset, afluent de la Noguera Ribagorçana, entre els vessants septentrionals de la serra de Llauset i la collada de Salines, i al sud del pic de Sarronera. S'ha aprofitat l'estany de Llauset, d'origen glacial, per a la instal·lació d'una central elèctrica. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llautó, coll de (Terrateig, Vall d'Albaida) Coll que hi ha al límit amb la Safor. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Llavaner (Toses, Ripollès) Despoblat, situat al límit oriental del terme, damunt Planès. Pertangué a la baronia de Toses. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera (Pardines, Ripollès) Veïnat, a 700 m del poble, format al voltant d'una masia que es remunta al s XI. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 29 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavanera, la (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya) Afluent dretà del Segre. Neix al vessant septentrional de la serra de Gorrablanc, dins el terme de Vallcebollera, i desemboca al seu col·lector prop d'Age. 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llavanera, torrent de la (Rosselló) Afluent dretà de l'Aglí. Neix al sud-est del massís calcari de la Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà. A la seva vora dreta ha estat emplaçat l'aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavanera i Miralles, Marià (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1890 – 1927) Pintor. Es formà a l'Escola de Bells Oficis d'Olot i tingué com a mestre Iu Pascual. Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres. Fou un personatge d'una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports. Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Llavaneres (Maresme) Nom popular, adoptat el 1937 per al municipi de 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavaneres, Joaquim Maria de (Joaquim Vives i Tutó) (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923) Frare caputxí. Germà del cardenal Vives i Tutó. Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid). El 1885 fou ministre provincial d'Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Llavaneres de Montalt (Maresme) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavaners (Soriguera, Pallars Sobirà) Masia i antiga quadra, a l'esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble. 36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llavarco, el (Fórnols de Matarranya, Matarranya) Gran font i safareig. 37 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llavassui (Peralta i Calassanç, Llitera) Despoblat (ort trad: Llavaçui), situat al vessant meridional de la serra de la Corrodella. Formava part de l'antic terme de Gavasa. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaverias i Labró, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10/nov/1865 - Lloret de Mar, Selva, 1938) Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment pintà a l'oli, però des del 1896 adoptà l'aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional. Com a dbuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins "Cu-cut!" i "En Patufet", on publicà gran part de la seva obra. Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavina, Gaspar (Barcelona, v 1705 - 1727) Escultor. Probablement fill de Miquel. Fou el darrer membre d'aquesta família que es dedicà a l'escultura. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavina, la (Centelles, Osona) Veïnat (o el Carrer del Mas), al sud-est de la vila. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llavina, Miquel (o Llavínia) (Catalunya, s XVII - s XVIII) Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l'església de Figueres. L'any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l'any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d'escultors de Barcelona. Fou pare de Miquel. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavinera (Olvan, Berguedà) Veure> Sant Martí de Llavinera. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavinera, la (Sant Pere Sallavinera, Anoia) Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l'indret de l'antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut. Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera. Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llavorre (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.300 m alt), a la vall d'Àneu, enlairat en una vall lateral de l'esquerra de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formava 45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleal i Galceran, Coloma (Ceuta, 1/abr/1944 - ) Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc. El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l'Englantina dels Jocs de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llebeig, cap de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cap de la costa septentrional de l'illa de Cabrera, a l'extrem del promontori (111 m alt) que limita per ponent el port de Cabrera. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llebeig, cap des (Andratx, Mallorca Occidental) Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera. Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910. 49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lleberola, la (Baix Cinca) Congost de l'Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l'esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa. Era un dels passos més perillosos en l'antiga navegació per l'Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat. Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llebrers (Bellestar de la Frontera, Rosselló) Veïnat, entre Bellestar i Caladroer. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llebrers (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat, al nord de la vila 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llebrés, Josep (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. Era tinent de granaders durant la defensa del setge de Barcelona de 1713-14. Fou l'únic oficial del qual consta que fou ferit tres vegades durant aquell setge. La primera fou al combat de la Creu Coberta (6/set/1713), la segona el 20/feb/1714 i la tercera l'11/set, quan contraatacava dins el convent de Sant Agustí a les ordres del coronel Thoar, durant la qual fou mort. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llebrés i Maporter, Joan (Illes Balears, s XVIII) Economista. El 1787 publicà una obra sobre l'estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llebreta, torre (Malla, Osona) Veure> Torrellebreta. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llec (Estoer, Conflent) Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó. El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s'uneix al riu de Lentillà, per l'esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l'Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d'Estoer. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llecha i Sans, Jaume (Montblanc, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1970) Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, E. Morera i J. Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manen (1951). Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d'Instruments d'Arc) que féu l'audició completa dels quartets de Beethoven (1948). Violí concertino de l'Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llech-Walter, Renat (Perpinyà, 30/mar/1906 - 24/gen/2007) Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i fundador de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d'initiation à la langue catalane (1967). 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llècua, la (Morella, Ports) Poble i dena (1.069 m alt) (o la Llàcova), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat. L'església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lledesma, Miquel Jeroni (València, s XVI – 1547) Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l'ensenyament influït per les idees erasmistes. Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547). 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Lledó, cala (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa oriental de sa Dragonera, que fa la funció de port de l'illa. És un dels llocs habitats i conreats. Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lledó, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Santuari la Mare de Déu del Lledó, situat al nord-est de la ciutat, a la qual l'uneix un passeig. L'actual edifici (1724-31) és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans. Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572. La imatge, segons la tradició, és una marededéu trobada. És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari col·locat al pit d'una imatge més grossa. És la patrona de Castelló. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledó, el (Valls, Alt Camp) Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó, Josep Antoni (Catalunya, s XVIII) Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d'aquest. Era LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal. Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledó, priorat de (Lledó d'Empordà, Alt Empordà) Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s'instal·là al voltant de l'església una comunitat canonical agustiniana. Al s XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l'església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d'arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d'arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (s XI). S'inicià la decadència del priorat el s XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledó, Sant Cebrià de (Cruïlles, Baix Empordà) Veure> Sant Cebrià de Lledó. 70 FRANJA PONENT - MUNICIPI
71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó i Carreres, Cristòfor (Barcelona, s XVII - Catalunya ?, s XVIII) Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684). Membre del Consell de Cent, negocià l'establiment d'un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713). Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona. Els borbònics li confiscaren els béns. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lledó i Matalí, Antoni (Catalunya, s XVII - Barcelona, 11/set/1714) Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14). L'11/set guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l'èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l'enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s'obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla. El produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s'hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lledoner, el (Cervelló, Baix Llobregat) Gran masia i antic hostal, al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera. Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d'Assís féu estada en aquest mas. Prop seu, en direcció a la creu d'Ordal, fou iniciada, a la fi del s. XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d'arcades. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llefià (Badalona, Barcelonès) Barri, situat a l'extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica. Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià. Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques -en lenta desaparició- i blocs d'habitatges d'iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l'habitatge), malgrat ésser afectat d'un pla parcial d'ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d'Artigues, que, abans d'ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L'equipament urbà hi és deficient. La construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró augmentà l'aïllament d'aquest sector, mal comunicat amb el centre. Hi havia hagut també les masies de can Claris (de la família de Pau Claris), ca l'Anglasell i d'altres. Té associació de veïns. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleget i Colomer, Màrius (Granollers, Vallès Oriental, 1917 - Barcelona, 1988) Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines. És autor de l'opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957). 79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, bisbat de (Catalunya) Demarcació eclesiàstica amb seu a Lleida, dins la província eclesiàstica Tarraconense. Documentada des del s V, el cristianisme hi havia arrelat al s IV. Extingida durant la dominació àrab, a mitjan s X fou creada la diòcesi de Roda, origen de la recuperació de la de Lleida. Després de la conquesta, el bisbe de Roda-Barbastre, Guillem Pere de Ravidats, traslladà la seu a Lleida (1149) i consagrà catedral l'antiga mesquita major. La nova demarcació, unint a l'antic bisbat de Roda els territoris conquerits, comprenia els Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues. El 1203 les terres de l'Alcanadre passaren a la diòcesi d'Osca. Així quedà fixat el territori diocesà fins a l'arranjament de límits de 1955, en què Lleida perdé 35 parròquies, que passaren als bisbats de Saragossa... Segueix... 82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lleida, casa de (Castellonroi, Llitera) (o casa de l'Aigua) Repartidor del canal de Pinyana. 83 CATALUNYA - ART
84 CATALUNYA - ESPORT
85 CATALUNYA - ESPORT Lleida, Club de Futbol de (Lleida, 1923 - 1939) Entitat esportiva. Fundada per la Penya Esportiva Salvat. El 1930 passà a dependre del nou Centre d'Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935. En lloc seu foren creats l'AE Lleida i el Lleida SC. Després de la guerra civil de 1936-39, hom formà, amb elements d'aquests equips, el club Lérida Balompié, que aviat esdevingué la Unió Esportiva de Lleida. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, corregiment de (Catalunya) Demarcació administrativa del Principat, creada el 1716 pel decret de Nova Planta. Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d'aquestes poblacions. Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l'Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera. El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major Marià Biosca i d'Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera (1721). 87 CATALUNYA - ART
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleida, horta de (Segrià) Veure> Lleida, pla de. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleida, Joan Baptista (Catalunya, s XVII – Àustria?, s XVIII) Militar. Combaté a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l'ago/1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l'expedició del diputat militar Berenguer. Gestionà amb l'austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l'exèrcit imperial. Participà en diverses vicissituds d'aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat. L'11/set participà als contraatacs del Pla d'En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d'aquell sector, de la qual sobrevisqué. Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s'exilià. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleida, Pere de (Catalunya, s XIII) Frare dominicà. Fou posat de confessor de la guarnició del Puig, durant les campanyes de Jaume I per conquerir València. Pel gen/1238, quan el rei visità aquella posició, després de la mort de Bernat Guillem d'Entença, féu avinent al monarca que la majoria de cavallers, després de prop de dos anys de lluita i de perills, pensaven retirar-se del Puig quan Jaume I els deixés. L'endemà el rei demanà a Pere de fer un parlament als cavallers, exhortant-los a no deixar el Puig i els prometé que ell no sortiria de 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleida, pla de (Segrià) Subcomarca, també anomenada el Lleidatà o horta de Lleida, compresa en la depressió Central Catalana. S'estén al peu de les darreres plataformes de la Llitera, a la dreta del Segre, entre els 200 i els 400 m d'altitud. És una extensa plana en part al·luvial en què el Segre, que en constitueix l'eix central, i els seus afluents han dipositat un extens mantell d'arrossegalls després d'haver-la aplanada per l'erosió. La continuïtat de la plana només és alterada per l'aparició d'algun tossal aplanat, que en trenca la monotonia. Cap al centre de la plana, el Segre i els afluents hi han practicat una incisió d'un centenar de metres escassos de profunditat, on s'obre una àmplia vall escalonada per una graderia de terrasses on es localitzen els conreus d'horta. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleida, província de (Catalunya) Demarcació administrativa: 12.150 km2, la capital és Lleida. És dividida en sis partits judicials i 229 municipis (1981). La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal (1821-23). La província restà fixada a mitjan 1836. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, Regne de (Catalunya) Taifa (1031 - 24/oct/1149). Desaparegut el califat cordovès (1031), Lleida i Tudela foren governades pel Sulayman ibn Hud, fundador d'una dinastia i acollidor del califa desterrat, Hisham III. L'any 1030 Sulayman conquerí Saragossa, i a la seva mort (1046) el seu fill Yusuf el succeí a Lleida, tributària del comte Ramon Berenguer I de Barcelona des del 1058. Aliat amb Ali ibn Muyahid de Dénia i les Balears, Yusuf combaté el seu germà Ahmad al-Muqtadir de Saragossa (1075); però al-Muqtadir conquerí Dénia (1076) i Lleida. Tortosa i Dénia passaren al fill d'aquest, al-Mundir (1081), que s'enfrontà al seu germà Yusuf, sobirà de Saragossa. El Cid defensava Yusuf, mentre que Sanç Ramírez de Navarra-Aragó i 93 CATALUNYA - ESPORT Lleida, Unió Esportiva de (Lleida, 1939 - ) Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l'Agrupació Esportiva Lleida (1935). Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Lleida, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa del Principat. Vers l'any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida. Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars, regida per una mateixa persona. Abans del decret de Nova Planta (1716), de la vegueria s'havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com a una sots-vegueria. L'any 1718 el seu conjunt (Pallars Jussà, Segrià i Garrigues) tenia una població global de 40.000 h. 95 EUROPA - BIOGRAFIA Lleïr (França ?, s V – s VI) Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida. Alguna martirologia moderna, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516. La seva festa tradicional és el 27/ago. Lleida la celebra encara el 4/set. Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d'Ora. 96 ILLES BALEARS - POLÍTICA Lleis Palatines (Illes Balears, 1337) Conjunt de disposicions en llatí (Leges Palatinae). Promulgades per Jaume III de Mallorca, que regulaven les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca, amb llurs subordinats. Pere III el Cerimoniós les féu traduir al català per Mateu Adrià (1344) i les incorporà a les Ordinacions. És un bell còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou il·luminat pel Mestre dels Privilegis i dut per Jaume III a França, i avui és al Koninklijke Bibliotheek de Brussel·les.
Anar a: [ Llat ] [ Llauri ] [ Llavaneres ] [ Lle ] [ Lledo ] [ Lleida ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llauder i de Camín, Manuel de
Llauró
Lledó d'Algars
Lledó d'Empordà
Lleida
Lleida, catedral de
Lleida, Centre Excursionista de